30 d’abril del 2010

Casa Milà: Carta de Joan Bassegoda Nonell (Càtedra de Gaudí, emèrit) al Ministre Blanco, demanant acabi tràmits amb la UNESCO abans del febrer 2010. No ha sigut contestada.


Sagrada Familia 1899




+Barcelona, jueves 29 de octubre de 2009
Festividad de San Narciso,mr.


Excmo. Sr. Don José Blanco López
Ministro de Fomento
Paseo de la Castellana, 67. Nuevos Ministerios
28071 MADRID



Exmo. Sr.:
Me permito dirigirme a V.E. para exponerle unas cuestiones relacionadas con el túnel de AVE por el Ensanche de Barcelona.

Como Dr. Arquitecto desde 1963, miembro fundador por España de ICOMOS (Internacional Council of  Monuments and Sites) en Venecia (1964), Presidente del Comité Nacional Español (1983-1966), Presidente de “Amigos de Gaudí” (1966), Catedrático de Historia de la Arquitectura y del Urbanismo de la Universidad Politécnica de Cataluña (1968-2000), numerario de tres Reales Academias, Medalla de Oro de las Bellas Artes (1997), Honorary Fellow of the American Institute of Architects de Washington y autor de 30 libros y 1600 artículos, espero poder facilitarle alguna información sobre el proyectado túnel para el AVE junto al Templo de la Sagrada Familia de Barcelona.


El trazado se proyecta a lo largo de la calle Mallorca cuya anchura es de 20 metros, cuando pudo haberse proyectado por la calle Aragón cuyo ancho es de 30 metros y no afectaría al Templo en cuestión, o bien por el litoral o a través del Vallès, soluciones éstas, más económicas que ahorrarían además la costosa valla de protección de los cimientos del Templo y los evidentes riesgos derivados de la excavación

El World Heritage Comitee de la UNESCO en su decisión 33 COM 7B de 3 de septiembre de 2009, requiere a España, entre otras cosas, para que antes del 1 de febrero de 2010, actualice el proyecto para someterlo a su consideración, en la reunión nº 34.

Espero que la actuación de la UNESCO permita decidir el diferente trazado del túnel, a la que uno mi opinión profesional basada en una larga experiencia en la materia.

Agradeciéndole la atención que no dudo pondrá en atender mi ruego y ofreciéndole mi leal colaboración, muy atentamente le saluda

Prof.Dr.Arq. Juan Bassegoda Nonell
BARCELONA 

29 d’abril del 2010

Ara a les 13:30 del dijous 29 abril JA han despenjat la pancarta amb el "SOS". Estàn a favor de salvar el Temple o en contra?? Al desembre no existía la llei anti-pancartes??

En este momento, las 13:30 del 29 abril YA han descolgado la pancarta con el "SOS" que teniamos colgada en la Sagrada Familia.   Pero bueno, ¿están a favor de salvar el Templo del AVE  o en contra??  Nos avisan ayer de madrugada y sin más la quitan hoy por la mañana.


Cuando teníamos colgada la primera pancarta  el mes de diciembre, ¿entonces no existía la ley anti-pancartas?  
¿Qué ley es ésa y qué artículo nos aplican exactamente??


La primera pancarta se colgó el 18 de diciembre 2009, fue desgarrada por el vendaval del 1 enero 2010.
La segunda pancarta, especialmente reforzada se colgó de nuevo el 16-04-2010, es decir que ha estado 15 dias. 

Comentario de un lector:
Agustí Casals i Guiu ha dit...
Proposo de transformar la foto de la pancarta frustrada en estampeta, per encomanar-nos al venerable Antoni Gaudí (que ja ho era en vida i li toca ser-ho ara, encara més!), a veure si ens ajuda a fer el miracle de salvar el nostre -de tots i totes- Temple de la Sagrada Família, i a veure si així també nosaltres el convencem -i li donem una bona empenteta- perquè faci tots els miracles que li calguin per ser elevat als altars!…

SOS!! La Conselleria de Cultura vol retirar la pancarta SOS de la Sagrada Família



29-4-10  M'escriu en Pere Vallejo d' AVE Pel Litoral:  
""Hoy me ha llamado el Sr Bonet de la SAGRADA FAMILIA  y dice que  tanto él como el Sr Rigol han recibido llamadas  de Cultura de la Generalitat, solicitándoles retiren la pancarta del monumento porque esto parece que esta legislado y no se permite. Les han contestado que ellos no la pusieron y que en otras ocasiones  enviaron a los bomberos para retirar este tipo de reivindicaciones.

Parece que estaban dispuestos a que fuera retirada y confiscada por  la policía y bomberos. Se llegó a un acuerdo que buscarían a quien la puso e intentarán retirarla pero que ellos,(S. Familia)  como parte implicada si que autorizarían a colocarla en la fachada de la GLORIA que está en construcción y no se  ve afectada por la ley de monumentos.   Es complicado el  buscar una solución.. pero  parece que ésta podría ser la menos mala. Si alguien tiene algo que decir, que me lo comunique.  ¿Qué opináis?.   Pedro""

 
La meva resposta:
"Si está legislado, que digan exactamente qué artículo y de qué ley y de qué reglamento. 
Esto significa lo mucho que le molesta a la Generalitat, y esto es buenísimo. Los de Cultura de la Generalitat, ¿por qué no cumplen primero con la Ley Catalana del Patrimonio Cultural que establece un entorno de protección para La Pedrera y la Sagrada Familia? luego ya iremos a por la letra pequeña, primero los titulares... No le has preguntado a Bonet noticias del dictamen preliminar de la Unesco que no nos quiere dar? Y de la visita de Bertone, algún comentario?""





Comentari d'un lector:  
l'Agustí ha dit...
Jo també vaig fer-li un comentari semblant, a en Pere, i és el següent:
Aquesta sí que és bona -o sigui, dolenta-, Pere V, i gràcies per la teva magnífica informació!
Encara no n'he parlat amb la dona, però jo particularment opino que no ens hem de deixar vèncer gens ni mica: només faltaria!!! Si de debò hi ha alguna normativa que ho impedeixi que diguin exactament quina és, qui l'ha promulgada i si és vigent a Catalunya, i la fem analitzar amb lupa per algun bon advocat (ves a saber de quantes formes pot interpretar-se el que pugui dir vagament la llei de monuments aquesta; ja veiem el que passa amb el TC i l'estatutet…).
La cosa ja comença a tenir gràcia. O sigui, que la del desembre no incomplia cap normativa, però "el vent se l'endugué", i ara, com que no fa vent i està molt ben aferrada, això ja els cou… Doncs que els cogui ben bé, i que s'hi posin fulles, i això encara és poc (els efectes d'una bona maledicció gitana és el que es mereixen aquesta colla de bords!). Mira que els tenen grossos!!!
Menys mal que se'ls ha acudit la solució de la Glòria, però és evident que allà sols la veuran els de l'edifici que ha d'anar a terra… que és justament el que aquesta mala gent vol: que no la vegi ningú… a menys que la posem gairebé arran de terra perquè se n'empapi tothom qui hi passi, començant pels d'ADIF… o n'hi posem una a cada columna… o l'ampliem de mides fins que ocupi tota la fatxada i substitueixi la xarxa de protecció de les obres del Temple…
En resum, que aquesta trepa no tenen vergonya i són tots plegats una colla de fatxes fatxendes de fatxada. Que estic molt emprenyat sols de pensar-hi, vaja!!!!!!! Ara me'n vaig a rumiar un xic més sota els llençols, a veure si se m'acut res més…
Ara caldrà veure quina estratègia seguim i que arribem a alguna bona conclusió, entenedora, única, factible, ràpida i eficaç.
Estiguem ben atents, doncs, i actuem amb els ulls, orelles i nas ben oberts -i amb les dents ben esmolades, si escau!…-.
30/04/10     6:05
Elimina

La plataforma del TAV acusa l'Adif d'aplicar al túnel de Girona una opció descartada per seguretat a Barcelona

Ha presentat un recurs a Foment en què reclama l'aturada immediata de les obres

13/04/10 02:00 - Girona - dani vilà

La plataforma ciutadana del TAV acusa l'Adif de permetre que el túnel de la infraestructura a Girona transcorri per sota d'edificis, una opció que es va descartar a Barcelona per la manca de garanties de seguretat que oferia. 
El més curiós és que aquests arguments els recull l'advocacia de l'Estat quan cita un prestigiós enginyer per explicar el canvi de recorregut a la capital catalana. Per això, 
la plataforma del TAV ha presentat un recurs a Foment en què reclama l'aturada immediata de les obres.


La presidenta de la plataforma del TAV a Girona, Erika de Kettenburg, es mostra perplexa que l'Adif decidís evitar passar per sota els edificis a Barcelona i, en canvi, es permeti el pas d'un túnel per sota dels habitatges en el traçat per Girona. La plataforma va rebre el 10 de març la resposta de l'advocacia de l'Estat, en què l'enginyer Carlos Oteo admet que els moviments del terreny que provoca l'avenç de la tuneladora obliguen a injectar formigó sota les cases en gran quantitat i amb rapidesa però que en l'actualitat «no hi ha cap equip a l'Estat espanyol que pugui fer la compensació amb la velocitat d'avenç de la tuneladora».
L'enginyer industrial Santiago Cardenal, que col·labora amb la plataforma, no entén que es tinguessin en compte aquests riscos a Barcelona però no a Girona, «on el terreny és pitjor». Cardenal alerta que el tram més complicat serà entre l'edifici de la Farinera i la Devesa, on hi ha el gros d'habitatges i on la tuneladora «passarà en diagonal, provocant més assentaments, i sota fonaments irregulars segons cada cas». L'enginyer considera que aquesta realitat pot comportar «des d'esquerdes greus fins a fissures més lleus» per culpa dels assentaments del terreny.

Aturar les obres
L'1 d'abril la plataforma del TAV va presentar un recurs extraordinari de revisió al Ministeri de Foment. El recurs inclou una petició d'aturada immediata dels treballs, segons va informar l'advocat Benet Salellas. Foment té 30 dies per respondre, si no, la plataforma recorrerà a la via judicial amb un contenciós administratiu. El recurs arriba quan fa prop de dos anys que es van iniciar les obres i amb la tuneladora a punt per foradar.
Darrera actualització ( Dimarts, 27 d'abril del 2010 21:58 )

La Plataforma del TAV de Girona diu que el projecte no té prou dades per garantir la seguretat dels edificis

Adif expliqui per què a Girona es passa per sota d'edificis i a Barcelona aquesta alternativa s'ha descartat.

Demanen a Pluma que els porti l'informe sobre les indemnitzacions pel túnel

28/04/10 02:00 - Girona - oriol mas

La Plataforma Ciutadana del TAV a Girona va convocar ahir una sessió informativa per als veïns, en la qual va insistir que el projecte del túnel no té prou dades ni està suficientment elaborat per garantir la seguretat dels edificis.  

D'altra banda, van informar del recurs extraordinari de revisió que han presentat a Foment i van demanar públicament al regidor Joan Pluma que faciliti l'informe que havia promès sobre les indemnitzacions que s'haurien de percebre per les servituds del túnel.

L'advocat Martí Serrat va obrir l'acte explicant el perquè del recurs, i afegint-hi que, si ara Foment no respon, passaran al contenciós administratiu.

Segons Serrat, l'objectiu és que Adif expliqui per què a Girona es passa per sota d'edificis i a Barcelona aquesta alternativa s'ha descartat.

Els enginyers Santiago Cardenal i Lluís Batlle van coincidir en les crítiques al projecte d'Adif per al túnel urbà de Girona, que al seu parer és molt fluix i en el qual falten càlculs i dades sobre les característiques del sòl gironí i també dels habitatges. Cardenal va demanar més informació als tècnics d'Adif per saber com es resoldrien problemes com els buits que la tuneladora generi sota els fonaments dels edificis, i més rigor en els càlculs. Per la seva banda, Batlle va insistir sobretot en el fet que les servituds del túnel afectaran les futures modificacions que es vulguin fer als edificis afectats, i que, tant això com la invasió de subsòl privat, hauria de repercutir en indemnitzacions que en aquest projecte no s'han previst. En aquest sentit, la plataforma ha demanat a l'Ajuntament que s'aclareixi tant aquest punt com el dipòsit previ a què obliga la llei d'expropiació forçosa.
Darrera actualització ( Dimecres, 28 d'abril del 2010 02:00 )

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/163703-la-plataforma-del-tav-de-girona-diu-que-el-projecte-no-te-prou-dades-per-garantir-la-seguretat-dels-edificis.html 

 

28 d’abril del 2010

Bertone, entrevistat a l'"Àgora" 26/04/2010 Fragment que parla de la Sagrada Família.

Bertone, «preocupado» por el paso del AVE debajo de la Sagrada Familia

ANOT GUIL  - BARCELONA  -  Martes , 27-04-10

«Es un grave problema. Yo confieso que estoy un poco preocupado». Así de contundente se expresó el Secretario de Estado del Vaticano, Tarcisio Bertone, al ser preguntado por los riesgos del paso del Tren de Alta Velocidad por debajo de la Sagrada Familia de Barcelona. En una entrevista concedida el pasado sábado al programa de TV3 «Àgora» que presenta Xavier Bosch, que fue emitida ayer noche, mostró sus recelos por las obras del AVE.

«No quiero entrar en las decisiones de tipo técnico; pero, para salvaguardar una obra de arte de este tipo, que es única en el mundo, haría falta ser muy cuidadoso y tomar todas las preocupaciones posibles», sentenció. «Es decir, recomiendo a aquellos que deben tomar las decisiones que lo tengan en cuenta», prosiguió el cardenal salesiano, quien tuvo ocasión de visitar personalmente la Sagrada Familia el pasado sábado.

A buen seguro, Bertone trasladará sus inquietudes al Papa cuando regrese, hoy, al Vaticano, tras un periplo por Cataluña que comenzó el pasado viernes y que precisamente tuvo como objetivo, además de presidir anteayer a beatificación del capuchino Josep Tous, preparar el viaje que Benedicto XVI hará el próximo 7 de noviembre a Barcelona para consagrar la Sagrada Familia.

En la entrevista al programa «Àgora», Bertone no esquivó asuntos espinosos, como los escándalos de pederastia en el seno de la Iglesia. «El Vaticano ha optado por la transparencia» en esta polémica, terció el cardenal. También afirmó que el celibato «no es intocable» -«hay Iglesias que tiene sacerdotes casados- indicó-, pero defendió esta «tradición». Precisamente, añadió, «es la no observancia del celibato la que conlleva graves riesgos».

Audiencias
La futura visita del Sumo Pontífice a Barcelona fue uno de los asuntos que Bertone trató ayer en la reunión con el presidente José Montilla, celebrada en el Palacio de la Generalitat. Durante el encuentro -que duró unos 20 minutos y en el que también participó el vicepresidente del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira (responsable de Asuntos Religiosos de la Generalitat) y el cardenal arzobispo de Barcelona, Lluís Martínez Sistach-, Montilla y Bertone acordaron que la Generalitat participe en la comisión organizadora de la visita del Papa Ratzinger a la capital catalana.

Tras esta reunión, el secretario de Estado del Vaticano se trasladó al Palacio Episcopal de Barcelona, donde recibió en breves audiencias a varios representantes políticos. Al alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en primer lugar, y, después, al líder de CiU, Artur Mas, al de Unió, Josep Antoni Duran Lleida, y al vicepresidente del Congreso de Diputados por el PP, Jorge Fernández Díaz, acompañado de Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP de Cataluña.
http://www.abc.es/20100427/catalunya-catalunya/bertone-preocupado-paso-debajo-20100427.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/26/barcelona/1272309312.html

27 d’abril del 2010

El Govern va nomenar Joan Rigol president del Consell Rector del Centre d'Estudis d'Opinió al febrer 2008


12-02-2008 

El nou president, que ha estat proposat per la majoria dels membres del Consell, convocarà les reunions i dirigirà les sessions de l’ens 

L’ens assessora i supervisa el director del CEO i elabora el pla anual dels estudis d’opinió sobre intenció de vot i valoració dels partits polítics, i estudis postelectorals i d’avaluació de les polítiques de la Generalitat de Catalunya


El Govern ha nomenat Joan Rigol i Roig president del Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), després que el Consell l’ha proposat com a president d’aquest òrgan en la seva primera reunió. Tal com estableix la Llei del CEO, el Govern nomena president del Consell Rector un dels seus membres, després d’escoltar l’opinió majoritària.

Joan Rigol ha presidit fins ara el Comitè de Supervisió i Seguiment, òrgan que va desaparèixer amb l’aprovació de la Llei del Centre d’Estudis d’Opinió per mitjà de la qual el CEO ha esdevingut un organisme autònom.

Al llarg de la seva trajectòria professional, Joan Rigol i Roig ha estat conseller de Treball (1980-1984) i de Cultura (1984-1985). També ha estat diputat al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya, del qual va ser el president durant quatre anys, del 1999 al 2003.

El president del Consell Rector és qui convoca les reunions i dirigeix les sessions de l’ens, que és l’encarregat d’assessorar i supervisar el director del CEO. El Consell Rector és l’òrgan encarregat d’aprovar el pla anual dels estudis d’opinió sobre intenció de vot i valoració dels partits polítics així com dels estudis postelectorals i els destinats a avaluar les polítiques de la Generalitat de Catalunya. També té com a tasca elaborar un informe anual sobre els estudis que s’han dut a terme al llarg de l’any i sobre la qualitat d’aquests estudis. A més, presta assessorament sobre els criteris relacionats amb la periodicitat, el contingut, el procediment d’adjudicació i la difusió dels estudis d’opinió, entre altres.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do;jsessionid=4vv1L9JBBqDhJ448vTQG1JzWcqPQYChB197DZYpXkT4y1WGLMJtN!1792283296?id=7354&idioma=0

El nostre comentari:  d'una banda, el Sr. Rigol rep un càrrec del Govern de la Generalitat.

Al mateix temps té un plet en contra del túnel de l'AVE com a President del Patronat de la Sagrada Família.

Com s'ho farà el Sr. Rigol, si té interessos a les dues bandes del plet??? A qui donarà la prioritat???

LAS CUENTAS DEL TUNEL DEL AVE EN BARCELONA


Grosso modo son las siguientes:
CONSTRUIR 1 KM DE TUNEL CUESTA APROX COMO 10 KM EN SUPERFICIE CON VIAS Y CATENARIAS.
Por tanto, el túnel del AVE de Barcelona de 5,6 Km de longitud costará lo mismo que 56 Km de línea del AVE en superficie, es decir lo mismo que si fuera el AVE por el Vallès y entrara en Sagrera por el norte. Y sin ninguna indemnización por daños a vecinos . Sin comentarios. 
(publicado  inicialmente el 22-05-09)

Rigol finalista de la Copa de Patronatos. Rigol contra Rigol.



Situación surrealista: Rigol contra Rigol.
Joan Rigol como Presidente del Patronato de la Sagrada Familia no quiere el túnel del  AVE  de Hereu y Montilla.

El Sr Rigol como miembro del Patronato de Idom, que tiene por clientes la Generalitat y el Ayto, sí quiere el túnel del AVE.

¿Cómo se las arreglará el Sr Rigol para quedar bien con todos? El Sr Rigol está partío  entre dos amores.  Está partío entre dos Patronatos.

¿Qué dirá el Papa???  ¿Quién ganará la Champions de los Patronatos?  La final en el Bernabeu:
Messi-Sagrada Familia 
contra Ronaldo-Idom.

 

Idom

Presentación - La oficina de IDOM Barcelona se creó en el año 1964 y cuenta en la actualidad con más 300 personas.

Desde esta oficina se atienden clientes tanto del sector público como privado de la zona de Cataluña, Baleares y Andorra, aprovechando, al mismo tiempo, todo el potencial técnico y humano del Grupo IDOM en sus diversas áreas Técnicas y Geográficas.

La actividad de IDOM en la oficina de Barcelona alcanza las áreas de Ingeniería Industrial y Energía, Ingeniería Civil, Estudios y Consultoría,Telecomunicaciones, Análisis y Diseños Avanzados, Innovación, Gestión Territorial, Arquitectura y Edificación, Project Management y Medio Ambiente. Además, cuenta con una división de Seridom que ofrece proyectos "llave en mano".
José Rivera
Director de IDOM - Barcelona
jrivera
idom.com
08028 Barcelona
Gran Vía Carlos III, 97, bajos
Tlf. +34 93 409 22 22
Fax. +34 93 411 12 03
info
barcelona.idom.es
Entes públicos y asimilados
Empresas
• Agencia Catalana del Agua
• Aguas de Barcelona
• Ayuntamiento de Barcelona
• Ayuntamiento de Palma de Mallorca
• Ayuntamiento de Valencia
• Infraestructuras 2004
• Ferrocarriles de la Generalitat de Cataluña
• Fira de Barcelona
• Gestión de Infraestructuras (GISA)
• Gestión de Infraestructuras Ferroviarias (GIF)
• Parc Bit Desenvolupament
• Port Aventura
• Puerto Autónomo de Barcelona
• Túnel del Cadí
• Universidad Autónoma de Barcelona
• Universidad Politécnica de Cataluña
• Astral
• Borges
• Cementos Molins
• Compañia Española de Acero Laminado (CELSA)
• Danone
• Gas Natural
• Jazztel
• Menta
• Propamsa
• Raflatac
• Asociación Nuclear Ascó-Vandellós II, A.I.E.
• Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información (CTTI)

Algunos proyectos recientes

Auditorio de la Fira de Barcelona
Sistema de control de tráfico de buques
Funciones: Proyectos de ingeniería y arquitectura con Toyo Ito como arquitecto de diseño.
Cliente: Fira 2000.
Funciones: Consultoría e integración de Telecomunicaciones.
Cliente: Puerto Autónomo de Barcelona.

Nuevo edificio del 112 (servicio de emergencias) en Reus
Reincorporación de vertedero a suelo urbano
Funciones: Gestión integrada de proyecto y obras.
Cliente: Generalitat de Catalunya.
Funciones: Proyecto de remediación de suelos.
Cliente: Ayto. de Cerdanyola del Vallés.

Estudios logísticos para una nueva planta de laminación
Enlace entre autovías en Castellbisbal
Lugar: Mozambique.
Cliente: Arcelor-Mittal
Funciones: Asistencia para el control de obras del enlace entre la A-2 y la AP-7.
Cliente: Ministerio de Fomento. Gobierno de España.

Servidumbres aeronáuticas para helipuertos de Catalunya
Nueva planta para producción de pintura
Funciones: Establecimiento de servidumbres aeronáuticas consecuencia del nuevo plan de aeropuertos de Catalunya.
Cliente: GISA

Joan Rigol no se opone frontalmente al túnel del AVE. ¿Cómo se puede oponer si es consejero externo de IDOM, una ingenieria que trabaja para la Generalitat?



Resultados  búsqueda en el Google “Idom-Joan Rigol”
20-04-2010

 ·  Patronato

Sr. D. Joan Rigol i Roig. Consejero Externo de IDOM. Profesor de la Escuela Superior de Administración de Empresas (ESADE). ...
www.rafaelescola-fund.org/patronato.php - En caché

 

 ·  Joan Rigol i Roig - Viquipèdia

Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat; 4 d'abril de 1943) és un polític català, militant d'UDC i que ha estat president del Parlament de ...
ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Rigol_i_Roig - En caché - Similares

 

 ·  Fernando Querejeta - Email, dirección, número de teléfono, ¡todo!

Sr. D. Fernando Querejeta San Sebastian: Presidente de IDOM. Vocal: Sr. D. Joan Rigol i Roig: Consejero Externo de IDOM. Profesor de la Escuela Superior de ...
www.123people.es/s/fernando+querejeta - Similares

 

 

 ·  Joan Rigol i Roig

Joan Rigol i Roig. Torrelles de Llobregat, 1943. Hombre de formación humanística y filosófica. Máster en Administración y Dirección de Empresas por ESADE, ...
www.jordipujol.cat/es/persones/270 - En caché - Similares

 

 ·  Cuina Justa, Fundació Cassià Just

Muy Honorable JOAN RIGOL Presidente Abadía de Montserrat, Reverendísimo Pare ... Socio-Director Corporativo, IDOM empresa de ingeniería ...
www.fundaciocassiajust.org/?id=23&s=2&lang=es - En caché

 ·  Cuina Justa, Fundació Cassià Just

Molt Honorable JOAN RIGOL President Abadia de Montserrat, Reverendíssim Pare ... Soci-Director Corporatiu, IDOM empresa d'enginyeria. F.XAVIER BALAGUER PIÑOL ...
www.fundaciocassiajust.org/?lang=ca&s=2&id=23 - En caché

Joan Rigol pide "desmitificar el problema" de la Corona de Aragón ... El Parlament rinde una cálida despedida a Joan Rigol y Jordi Pujol ...
www.elpais.com › A fondo - En caché - Similares

Presidente de la Confederaci n de Empresarios de Galicia- CEG D. Juan Ram n ...... S.A. D. Joan Rigol, Ex-presidente del PARLAMENT DE CATALUNYA D. scar ..... Director General de INGENIER A IDOM INTERNACIONAL D. Josep Vall s i ...
issuu.com/.../docs/foro_nueva_economia_2006_2007 - En caché

·  [PDF]

0a.. Portada del capítol

Formato de archivo: PDF/Adobe Acrobat - Vista rápida
Idom Ingenieria y Sistemas, S.A.. Idp Industrial. Indus Cálculo, S.A. ... Rigol Perals, Vicenç. Rius Alcaraz, Núria. Rius, Planas, Álvarez, Arqs. .... Pere Joan Llabrés Martorell, Canonge de la Catedral de Mallorca. ...
www.epseb.upc.edu/files/escola/memoria/memoria01-02/5_Societat.pdf

·  [PDF]

L'Escola i la Societat (627 KB) - Escola Politècnica Superior d ...

Formato de archivo: PDF/Adobe Acrobat - Vista rápida
Rigol Muxart, Salvador. Construcciones Somic S.L. .... Idom Ingenieria Y Sistemas S.A. Rotea, Angel. Idom Ingenieria Y Sistemas S.A. Altisent, Angels ..... tasca amb la màxima qualitat, i el Sr. Joan Santaularia i ...
www.epseb.upc.edu/files/escola/memoria/...04/5.Societat.pdf - Similares

[PDF]

MARISOL ARGÜETA DE BARILLAS

Formato de archivo: PDF/Adobe Acrobat - Vista rápida
o D. Joan Rigol, Ex-presidente del PARLAMENT DE CATALUNYA o D. Óscar Rodríguez Vaz, .... o D. José Rivera, Director General de INGENIERÍA IDOM INTERNACIONAL ...
www.nuevaeconomiaforum.es/es/.../Foro_Nueva_Economia_2006_2007.pdf

28 Mar 2010 ... http://www.eradar.es/company-name/REFORMES-JOAN-RIGOL 0.0005 ..... ://www.eradar.es/company-name/SERIDOM-SERVICIOS-INTEGRADOS-IDOM-SA ...
www.eradar.es/sitemap_fichero.xml-20100328-frontal02 - En caché

Joan Rigol, tan firme como cauto, señaló que en caso de que la Audiencia Nacional ....de acuerdo con el proyecto adjudicado a la empresa consultora IDOM. ...
www.inmoley.es/NOTICIAS/.../ant/OBRAS-INFRAESTRUCTURAS.html

[PDF]

Enllaç - Untitled

Formato de archivo: PDF/Adobe Acrobat
talunya, Joan Rigol, i representants de les diverses entitats i institucions que es van ...... Josep Rivera Hernández (IDOM, Ingeniería y Sistemas, SA) ...
www.enginycat.cat/archivo/observatori/observatori_aeic_2009.pdf

[PDF]

Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

Formato de archivo: PDF/Adobe Acrobat
de P de Barcelona - Artículos relacionados
b) Contractista: IDOM Ingeniería y Sistemas, S.A. c) Nacionalitat: Espanyola. ...... situades a la plaça Sant Joan, núm. 1, de Cardedeu, en el termini de quinze dies naturals, ...... L'Alcalde, Josep Alemany i Rigol. 022009004670 ...
www.mad.es/boletines/B12020900.pdf

51 , 08028 Barcelona. Can Barca De Joan Guell S.A., Joan Guell. 230 , 08028 Barcelona ...... Idom Ingenieria Y Sistemas S.A., Sabino Arana. 32 Bj , 08028 Barcelona ...... Rigol Prat j., Comandant Benitez. 20 , 08028 Barcelona ...
www.teloos.es/CityIndex/08028/1.htm - En caché

_________________________


Joan Rigol i Roig  - De Viquipèdia


Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat; 4 d'abril de 1943) és un polític català, militant d'UDC i que ha estat president del Parlament de Catalunya. Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya l'any 2008, per la tesi "Fonament Teològic de la dignitat de la persona en la filosofia política de Jacques Maritain".

Home de formació humanística i filosòfica. Màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE, membre de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions.

L'any 1976 es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual n'ha estat president des del 1987 fins l'any 2000. Fou diputat al Congrés de Diputats els anys 1979-1980. Nomenat conseller de Treball en la segona legislatura (1980-1984), fomentà el diàleg entre la patronal i els sindicats, i coordinà els esforços de les administracions per fer minvar en els aturats els efectes de la greu crisi econòmica. Conseller de Cultura en la següent legislatura (1984-1985), promogué un Pacte Cultural amb totes les forces polítiques, implicant-hi un ampli ventall d'intel·lectuals d'ideologies diverses, procurant la coordinació de totes les administracions catalanes en el foment de la cultura.

Diputat al Parlament de Catalunya en la tercera (1988-1992) i quarta legislatures (1992-1995), va presidir la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, a l'inici de la sisena legislatura fou elegit president del Parlament de Catalunya (1999-2003).

Designat senador en representació de la Generalitat l'any 1993, ocupà la vicepresidència primera en la cinquena legislatura (1995-1999). Des d'aquesta tribuna privilegiada, en la Ponència de Reforma Constitucional, ha posat tots els seus esforços en la defensa del caràcter nacional del poble català i ha promogut la reforma del Senat per tal que esdevingui una autèntica cambra representativa de les nacions i regions que configuren Espanya. També ha ocupat la presidència del Comitè per a l'Estudi del Pla Integral de suport a les Famílies.

Compromès en la vida ciutadana, és membre actiu de diferents Patronats de caràcter sociocultural (Gran Teatre del Liceu, Teatre Lliure, Fundació Olof Palme, Institut d'Humanitats, Capella Reial de Catalunya i Institut Universitari Ortega y Gasset).

El seu pensament sociopolític, de profundes arrels d'humanisme cristià, l'ha donat a conèixer en les publicacions següents: Crisi i país (1984), Poble i consciència nacional (1986), Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989) i Política i comunitat: el meu nacionalisme (1996).






Joan Rigol i Roig - De Wikipedia   (traducción automática de Google)

Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat, 4 de abril de 1943) es un político catalán, militante de UDC y que ha sido presidente del Parlamento de Cataluña. Doctor en Teología por la Facultad de Teología de Cataluña el año 2008, por la tesis "Fundamento Teológico de la dignidad de la persona en la filosofía política de Jacques Maritain".

Hombre de formación humanística y filosófica. Máster en Administración y Dirección de Empresas por ESADE, miembro del Instituto Español de Analistas de Inversiones.

En 1976 se afilió a Unió Democràtica de Catalunya, partido del que ha sido presidente desde 1987 hasta el año 2000. Fue diputado en el Congreso de los Diputados los años 1979-1980. Nombrado consejero de Trabajo en la segunda legislatura (1980-1984), fomentó el diálogo entre la patronal y los sindicatos, y coordinó los esfuerzos de las administraciones para hacer menguar en los parados los efectos de la grave crisis económica. Consejero de Cultura en la siguiente legislatura (1984-1985), promovió un Pacto Cultural con todas las fuerzas políticas, implicando a un amplio abanico de intelectuales de ideologías diversas, procurando la coordinación de todas las administraciones catalanas en el fomento de la cultura.

Diputado en el Parlamento de Cataluña en la tercera (1988-1992) y cuarta legislaturas (1992-1995), presidió la Comisión de Justicia, Derecho y Seguridad Ciudadana, al inicio de la sexta legislatura fue elegido presidente del Parlamento de Cataluña ( 1999-2003).

Designado senador en representación de la Generalitat en el año 1993, ocupó la vicepresidencia primera en la quinta legislatura (1995-1999). Desde esta tribuna privilegiada, en la Ponencia de Reforma Constitucional, ha puesto todos sus esfuerzos en la defensa del carácter nacional del pueblo catalán y ha promovido la reforma del Senado para que sea una auténtica cámara representativa de las naciones y regiones que configuran España. También ha ocupado la presidencia del Comité para el Estudio del Plan Integral de apoyo a las Familias.

Comprometido en la vida ciudadana, es miembro activo de diferentes Patronatos de carácter sociocultural (Gran Teatro del Liceo, Teatre Lliure, Fundación Olof Palme, Instituto de Humanidades, Capella Reial de Catalunya y Instituto Universitario Ortega y Gasset).

Su pensamiento sociopolítico, de profundas raíces de humanismo cristiano, lo ha dado a conocer en las siguientes publicaciones: Crisis y país (1984), Pueblo y conciencia nacional (1986), Propuestas y reflexiones para el catalanismo político (1989) y Política y comunidad: mi nacionalismo (1996).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Rigol_i_Roig