30 d’octubre del 2022

30 d'octubre, aniversari del traspas de l'Abad Oliba el 1046

 

 
✢ Oliba de Cerdanya nasqué el 971, essent el tercer fill d'Oliba Cabreta de Cerdanya-Besalú i Ermengarda, i heretà els comtats de Berga i Ripoll, que governà mentre els seus germans Guifré i Bernat es feien càrrec dels comtats de Cerdanya i Besalú respectivament.


L'any 1002 renuncià als comtats, que cedí als seus germans, i prengué l'hàbit per ingressar com a monjo a l'orde benedictí de Santa Maria de Ripoll, del que n'acabà esdevenint abat el 1008. Aquell mateix any fou també designat abat de Sant Miquel de Cuixà i, mesos més tard, de Sant Martí del Canigó (1009). Així, Oliba assumí el lideratge dels principals cenobis catalans, impulsant-los com a focus culturals gràcies als viatges que féu a Narbona, Roma i la Llombardia i a les seves obres.


Arran de la prematura mort en batalla del comte de Barcelona Ramon Borrell (1017), la comtessa Ermessenda de Carcassona assumí la regència dels comtats i afavorí l'ascens d'Oliba com a bisbe de Vic (1018). Per la seva banda, el religiós esdevingué un dels principals suports de la comtessa regent enfront a la desobediència dels senyors feudals, que aprofitaren la crisi del poder comtal per apropiar-se de terres i castells.


A més, procurà mediar en els conflictes entre Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon (1021), primer, i més tard, amb el seu net Ramon Berenguer (1040). L'any 1025 Oliba fundà un nou monestir a la muntanya de Montserrat, que aconseguirà fer dependre de Ripoll.


Davant les creixents violències feudals entre senyors i pagesos, impulsà la celebració d'una primera assemblea de Pau i Treva de Déu a Toluges (Rosselló) el 1027. A partir d'aquest precedent, les assembles pacificadores prengueren continuïtat, establint la sagrera com a espai protegit de 30 passes al voltant de l'església i la prohibició de cometre actes de violència en segons quins dies del calendari sota pena d'excomunió. Amb el temps, els comtes de Barcelona acabaren presidint aquestes reunions i les aprofitaren per reafirmar llur poder i fixar les primeres lleis pel conjunt dels seus dominis.


L'abat Oliba morí a Sant Miquel de Cuixà (Conflent) un 30 d'octubre de 1046.
 
· · · ·

Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
>> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com
 
 
>> Trobareu 5 altres articles sobre l'Abad Oliba i la seva època al tag  " Abad Oliva ", com per exemple aquest:





__

"Los catalanes tienen infiltrado un espíritu de altiva independencia que se revela en todos", un governador de Barcelona, 1864


 

"LOS CATALANES bién por su situación a un extremo de la península española, bién por convicción de que superan al resto de ella en civilización, bién por los recuerdos de su poder como nación independiente y guerrera, cuyas hazañas asombraron a toda Europa, tienen infiltrado un espíritu de altiva independencia que se revela en todos: en las clases pobres por las insurrecciones y motines, y en las medias y elevadas por cierto alejamiento de la corte y tendencia a vivir de sus propios recursos."


ANTONIO GUEROLA, Governador de Barcelona, frase pronunciada l'any 1864.
Cita de: FONTANA, Josep (2014). La formació d'una identitat. Una història de Catalunya. Barcelona: Eumo Editorial. Pàgina 276.


 

(Hem publicat ressenyes en aquesta blog del llibre del Professor Josep Fontana  "La formació d'una identitat" (2014)  i també entrevistes molt interessants que li feren en motiu de la publicació, recomanem llegir-les si es vol saber més. Cuca de Llum)
 
 
 
__

Fracassa l’intent de Rajoy d’aturar la querella d’Andorra per l’operació Catalunya

 

 

 Vilaweb - Redacció / ACN - 17.10.2022

L’Audiència de Madrid ha rebutjat els recursos presentats per l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy i els ex-ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz contra la investigació oberta a Andorra relacionada amb l’operació Catalunya. I això, malgrat haver tingut el suport de la fiscalia de Madrid. La justícia andorrana té oberta una causa contra ells per una presumpta extorsió a directius de Banca Privada d’Andorra (BPA) perquè facilitessin informació sobre els comptes de polítics independentistes. Els recursos desestimats per l’Audiència de Madrid eren contra la decisió d’una jutgessa d’instrucció de no haver acceptat prèviament els seus recursos contra el fet que s’acceptés la petició d’auxili internacional formulada per la justícia andorrana.

 

El tribunal dóna la raó als recurrents perquè creu que s’haurien d’haver acceptat i estudiat els recursos que la magistrada instructora va rebutjar, però conclou que és massa tard per a fer res perquè ja s’ha col·laborat amb la justícia d’Andorra i ja s’ha donat compliment a allò que havia sol·licitat. “Resulta així que el recurs de queixa formulat contra la decisió del jutjat d’instrucció de no admetre recurs de reforma contra la citada providència ha quedat a la pràctica sense contingut, atès que ja s’ha complimentat l’auxili judicial requerit”, diuen les interlocutòries a les quals ha tingut accés VilaWeb.

 

L’Audiència de Madrid desestima els recursos perquè “ja no seria possible de revocar la resolució inicialment recorreguda en la qual s’acordava de practicar una diligència ja efectuada i esgotada”. 

 

La querella, la va presentar l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu Drets contra tots tres, contra l’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez i membres de la cúpula policíaca d’aleshores, entre els quals, l’ex-director general de la policia Ignacio Cosidó, el comissari Eugenio Pino i la seva mà dreta, l’inspector Bonifacio Díez. La batlle Stéphanie García García va enviar una comissió rogatòria a Espanya per notificar a tots ells que eren investigats, per donar-los còpia de tot i perquè designessin un advocat. Un primer pas per a prendre’ls declaració.

 

Aquest intent desesperat de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz no ha reeixit. I la investigació continua endavant.

https://www.vilaweb.cat/noticies/fracassa-lintent-de-rajoy-daturar-la-querella-dandorra-per-loperacio-catalunya/

 

 

 

___

29 d’octubre del 2022

Nacionalistes, entés com adjectiu desagradable



 




El de la Catalunya sobirana era un "Constitucionalisme independent", per Jaume Sobrequés i Callicó. Quins són els trets que configuren la identitat d'un poble




"Statuïm i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan ésser revocades, alterades, ni suspeses, sinó en Corts Generals, i si lo contrari sia fet no tinga ninguna força ni valor"
Constitució 18, pàg. 52
 
"Si nos i els nostres successors desitgem fer una constitució a Catalunya, l’hem de realitzar amb l’aprovació i el consens dels prelats, barons, militars i ciutadans
Si nos i els nostres successors desitgem fer una constitució a Catalunya, l’hem de realitzar amb l’aprovació i el consens dels prelats, barons, militars i ciutadans"
Pere II el Gran
a les Corts de Barcelona, 1283
A mitjan segle XII, amb la conquesta a l’islam de Tortosa, Fraga i Lleida, Catalunya assolí els límits territorials que, amb petites modificacions –Fraga acabaria, un dia, integrant-se al regne d’Aragó–, té en l’actualitat. La unificació dels diversos comtats constituïts segles anteriors donà lloc, també, a la consolidació de l’estat nació governat per una dinastia que pervisqué de pares a fills fins al Compromís de Casp del 1412 i que, amb alts i baixos, sota els Trastàmares i els Àustries, mantingué la sobirania fins al 1714.

 

Si bé és possible que ja al segle VIII es parlés català a la Catalunya Vella, aquest fet s’intensificà al segle X i es consolidà la centúria següent. Del 1105 és el primer document, conservat, escrit totalment en català.

 

 Els trets que configuran una identitat, nació i estat:

Així, durant aquells segles es varen configurar els trets que caracteritzen una realitat nacional o, potser, un estat constituït per grups socials diversos, progressivament aplegats sota una mateixa estructura política. Vaig escriure: “Aquests trets són els següents: un origen comú, un territori, una vida econòmica, i una estructura social definides, una comunitat de cultura que s’expressa en una mateixa llengua, el català, un dret que regula els comportaments col·lectius, i, sobretot, una consciència identitària de tots aquests elements.

 

Aquesta societat necessitava que s’explicitessin unes normes jurídiques, d’abast general, reconegudes pel col·lectiu del país. De mitjan segle XII data la primera gran compilació, coneguda amb el nom d’Usatges, que, amb altres codis de què parlarem, tingueren plena vigència fins a principis del segle XVIII. D’alguna manera, els Usatges poden ser considerats com el primer text constitucional de Catalunya.

 

L'usatge Una quaque gens elegit legem ho deixa ben clar: cada nació elegeix la seva pròpia llei. Aquesta, a través del temps, és el fonament constitucional d’un país, Catalunya.

 

A començament del segle XV es va sentir la necessitat d’aplegar en un mateix codi tot un seguit de normes, lleis i disposicions reials que estaven dispersos, la qual cosa posava dificultats a l’exercici de la justícia i a la regulació del capteniment d’una societat cada dia més complexa i, per tant, més conflictiva.

 

A aquestes normes i a les constitucions aprovades per les Corts s’hi havia de sumar la facultat legislativa del monarca, exercida per la seva cort, i, també, per les normes aprovades pels grups dirigents en les assemblees parlamentàries. La cort comtal donà lloc a la Cort General, en la qual s’anaven aprovant les lleis.

 

Des de ben aviat, aquestes constitucions eren el resultat d’un pacte entre el sobirà i els diputats reunits en assemblea parlamentària. Les lleis i disposicions aprovades tenien, així, validesa per a tot el Principat. La referida Cort celebrada a Barcelona el 1283 consolidà el pactisme i, també, el constitucionalisme modern.

 

La constitució que s’hi aprovà deia –és el monarca qui parla–: “Item estatuïm, volem i, també, ordenem, que si nos i els nostres successors desitgem fer una constitució a Catalunya, l’hem de realitzar amb l’aprovació i el consens dels prelats, barons, militars i ciutadans” –és a dir, els tres estaments, braços o cambrets que tenien representació a les assemblees legislatives parlamentàries, o bé la major part d’aquells. Heus ací el germen d’una divisió de poders que, adaptat a la realitat social d’aleshores, serà la base d’un sistema democràtic català.

 

 

Els analistes acadèmics més solvents, des del segle XV, sempre van sostenir que a Catalunya es va tractar les lleis paccionades, perquè el simple desig del sobirà no tenia força de llei si era contrària a les constitucions.

 

L’eminent jurista català contemporani Josep M. Pons i Guri va escriure, ja a inicis del segle present: “El sobirà podia dictar pragmàtiques, decrets, ordinacions, estatuts o edictes generals, però sempre amb la condició de no anar en contra del que era establert en les constitucions, capítols i actes de cort, les quals no podien ésser perjudicades per aquestes disposicions, puix que és nul el que vagi contra el dret paccionat.

 

La modernitat del sistema polític i jurídic de la Catalunya sobirana de l’edat mitjana no ha deixat de ser objecte de profunda admiració pels estudiosos europeus que s’han ocupat d’aquesta qüestió.

 

La tràgica desfeta del 1714, amb el decret borbònic de la Nova Planta, comportà la destrucció de sistema jurídic constitucional, que, fins aleshores, era un fre insalvable per als capteniments despòtics de la monarquia.

 

Començà, aquell any, un procés unificador i s’imposà la manera de fer del règim polític castellà, en el qual la voluntat reial prevalia per damunt de tot i, per tant, sobre allò que disposessin les Corts, que passarien a ser una institució testimonial. Era l’antítesi fidel d’allò vigent al Principat des de molts segles abans.  

 

Les grans compilacions A diferència d’allò que succeeix en els règims democràtics contemporanis, a la Catalunya sobirana no existia un únic text constitucional –els fets avui, d’encara no dos-cents articles–, mentre que la primera codificació tenia 343 grans folis impresos. El constitucionalisme català es contenia en les imponents compilacions que, en les edicions de 1495, 1583 i 1702 i també de 1706, recollien tot el constitucionalisme de Catalunya.

 

El primer codi constitucional fou editat el 1495, recollint drets i disposicions legals de diversa naturalesa de molts segles abans, seguint la disposició parlamentària del 1413. Hem de fer justícia als juristes de l’època, Jaume Callís, Bonanat Pere i Joan de Bellmunt, per la ingent tasca que realitzaren per donar forma a aquest aplec dels textos legals referits. Un dels objectius de l’obra s’explicita en la introducció: “Veure e entendre los drets de la pàtria.”

 

La codificació constitucional del 1585 va ser obra dels juristes designats pels estaments Onofre Pau, Joan Cella, Nicolau Frexenet i Miquel Pomet. En el desig de constituir una comissió paritària entre el rei i les Corts, el monarca designà Miquel Cordellas, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig.
Aquesta compilació pot ser considerada la primera edició de les constitucions de Catalunya. Com succeeix en les constitucions dels nostres dies, les antigues de la Catalunya independent també admetien interpretacions sempre que no anessin en contra d’altres constitucions aprovades abans.
 
 

 
La darrera gran compilació constitucional va ser feta per encàrrec de Felip IV de Catalunya –el tristament Felip V de Borbó– el 1702, poc abans que la Generalitat l’hagués destituït, la qual cosa comportà l’inici de la Guerra de Successió. La “benignitat” dels primers mesos del regnat de Felip V es va girar aviat cap a una política opressiva.
El disgust del Borbó per l’actitud catalana va ser expressada per un ministre seu, que arribà a afirmar, no sense gran cinisme: Lograron los catalanes cuanto deseaban, pues ni a ellos les quedo que pedir, ni al rey cosa especial que concederles, y así vinieron a quedarse más independientes del rey, que lo está el Parlamento de Inglaterra.
 
L’arxiduc Carles d’Àustria, com a Carles III, rei dels catalans, durant la Guerra de Successió contra Felip V, promulgà la darrera Constitució catalana, “en la Cort celebrada als catalans, en la Ciutat de Barcelona, en la casa de la Deputació del General de Cathalunya, en lo any 1706”. Pocs anys després, en perdre el Principat la guerra contra la coalició francocastellana, el 1714, una bona part dels preceptes constitucionals catalans varen ser derogats pel decret referit de Nova Planta. Es posava fi, d’aquesta manera, a un règim parlamentari i a un sistema constitucional que, amb les naturals limitacions pròpies de l’antic règim, va ser una de les experiències polítiques més avançades a l’Europa de l’edat moderna.
 
 
 
 Per saber-ne més: entrades d'aquesta blog:
 
 
 


 
 
 

Des de fa un mes la protesta viral dels joves iranians: tirar a terra els turbants dels clergues xiïtes

 

[VÍDEOS] La protesta viral dels joves iranians: tirar a terra els turbants dels clergues xiïtes 

 

Les protestes contra el règim dels aiatol·làs arran de l'assassinat de Jina Amina continuen arreu de l'Iran, tot i la dura repressió
 
VilaWeb
 
 
Redacció  -  28.10.2022
 
Les protestes contra el règim dels aiatol·làs a l’Iran, que van començar [ara fa un mes] arran de l’assassinat de la jove kurda Jina Amini –més coneguda pel nom persa que era obligada a fer servir, Mahsa Amini–, continuen arreu del país, tot i la dura repressió. Aquests darrers dies, els més joves han cercat noves maneres d’expressar el seu malestar sense haver d’exposar-se en grans manifestacions.
 
 

En aquest sentit, s’ha fet viral una nova forma de protesta contra l’autoritat del règim que consisteix a tirar a terra els turbants dels clergues xiïtes. A les xarxes s’han publicat tota mena de vídeos, en els quals joves, sobretot amb la cara tapada amb màscares per la covid, humilien els clergues.

 

De fet, un dels vídeos més impactants –no se sap d’on és– mostra un grup de gent tira el turbant d’un clergue i, una volta a terra, li donen puntades de peu, mentre l’escridassen. L’home acaba fugint amb els seus ajudants.

 
 
 

Un mes de la revolta de les dones a l’Iran 

 

 
 Vilaweb - Redacció - 17.10.2022

Avui fa un mes de les primeres manifestacions de dones a l’Iran contra el règim autocràtic. El 16 de setembre una dona kurda, Jina Amini (Mahsa Amini, segons el nom persa que l’obligaven a fer servir), va aparèixer morta després de ser detinguda per la policia de la moral perquè duia mal posat l’hijab, el vel obligatori que ha de cobrir els cabells de les dones.

 

Les primeres manifestacions, avui fa un mes, es feren a Seqiz, al Kurdistan iranià, d’on Jina Amini era originària, i a Teheran. La col·locació d’una placa en kurd a la seva tomba que diu “Jina no és morta, el seu nom és de totes” ha convertit el cementiri en un lloc de pelegrinatge.

 
 
 
 
__
 

23 d’octubre del 2022

Josep Vicenç Foix, poema “És quan dormo que hi veig clar”

  
 
 
 

 
Josep Vicenç Foix, un dels creadors més personals, genuïns i imaginatius de la poesia catalana. Us deixem amb el seu poema 
 
“És quan dormo que hi veig clar”
 
una veritable creació del gran poeta de Sarrià: https://www.youtube.com/watch?v=1FYlA0KP1Z0

 

 

 

Volkswagen deja en el aire la fábrica de baterías de Sagunto por sus discrepancias con el Gobierno

  

 
 20.oct.2022 - El Mundo -
 
El Grupo Volkswagen baraja no construir la fábrica de baterías de Sagunto (Valencia) por las dudas sobre las inversiones que pueden recibir del PERTE VEC (del vehículo eléctrico y conectado) para un proyecto que también prevé fabricar coches eléctricos en España desde mediados de 2025. También está creando tensiones el retraso de la resolución definitiva del plan, ya que estaba previsto que el Ejecutivo diese a conocer la lista definitiva de los proyectos acogidos y las ayudas que recibirán a comienzos de este mes. Desde que fuese presentado en julio de 2021, el ejecutivo de Sánchez ha presumido de que era el primer PERTE que se presentaba en Europa y, además, el primero vinculado al automóvil.
 
 La posible marcha atrás de VW la ha confirmado Matías Carnero, miembro del consejo de supervisión del grupo alemán y presidente del comité de empresa de Seat. En declaraciones a la agencia EFE, aseguró que tal posibilidad está "sobre la mesa", algo que ya había avanzado La Tribuna de la Automoción. "Hay nervios y la incertidumbre es total", ha apuntado Carnero, quien ha expresado su preocupación por "la falta de concreción" del PERTE VEC, por lo que ve capaz al consorcio alemán de retirar por completo sus planes de ubicar en Sagunto una de sus fábricas de baterías para vehículos eléctricos si la ayuda que recibe del Estado es "ínfima".
 
 Desde el ministerio de Industria, por su parte, han señalado que "no" comentan esas informaciones y que "como la resolución definitiva no se ha publicado, es prematuro hablar sobre cantidades de ayudas".
 
 
 

  
 
 
 
 
 
Hasta 10.000 millones de inversión
 El Grupo Volkswagen y Seat, que lideran un proyecto que movería hasta 10.000 millones de euros para convertir a España en un hub de la electrificación, siempre han recordado que esa inversión -la mayor de la historia en la industria de España- estaba vinculada a los fondos Next Generation, de donde salen las ayudas. Además, en los últimos tiempos se han mostrado especialmente preocupados por el retraso en la puesta en marcha de las ayudas. El último en hacerlo fue, el pasado martes, el presidente de Seat y Cupra, Wayne Griffiths. "El PERTE se tiene que aplicar ya. No tenemos un plan B, cuando en otros países con los que competimos, tienen hasta un plan C y un D" aseguró el también presidente de la asociación de constructores de automóviles Anfac.
 
 Ayer, el posicionamiento oficial del grupo alemán insistía en que "la industria española del automóvil necesita una urgente y favorable resolución del PERTE, alineada con las inversiones que plantean realizar todas las compañías, para acelerar el proceso de transformación del sector en toda su cadena de valor".
 
 El proyecto que reúne a Seat y el Grupo Volkswagen con otras 60 empresas, la mayoría de ellas pymes, ha sido bautizado como Future: Fast Forward y contempla el gasto de 3.000 millones de euros en electrificar la planta de Martorell y otros 1.000 millones en hacer otro tanto con la de Landaben, para que ambas empiecen a fabricar pequeños automóviles eléctricos desde mediados de esta década. Otros 3.000 millones irían destinados a la construcción de la planta de baterías en Sagunto.
 
 
 Analizar y tomar una decisión
 
 Una vez se publique la resolución final del PERTE, "las compañías que forman parte del Future: Fast Forward analizarán esta resolución y tomarán una decisión sobre los diferentes proyectos que lo forman", concluye el comunicado. Después de Alemania, España es el país que ha recibido el mayor proyecto dentro de la transformación hacia la electrificación del grupo alemán. Aunque luego vendrán otros, como la República Checa.
 
 
 Al parecer, hay un fuerte descontento dentro del consorico por el alcance de las ayudas. Y es que, aunque los fondos disponibles ascienden a 2.975 millones de euros, en la asignación provisional solo se concedían 703 millones, apenas un 23% del total, para un total de 10 iniciativas. Y de ellos, apenas 167,3 millones a la de Seat y Volkswagen. En la asignación definitiva de las ayudas, esa cifra podría subir hasta los 362 millones, todavía muy por debajo de las expectativas que, según publicaba la Tribuna de Automoción, eran de 800 millones. Siempre por debajo del 15% del total del proyecto, como marca la Unión Europea, cuya normativa ha hecho muy laborioso y complejo el desarrollo del PERTE.
 
 
 Hasta 1.000 millones
 
Fuentes del grupo automovilístico no se han pronunciado sobre este aspecto, pero Matías Carnero aseguró que consideraría inaceptable una cifra de entorno a los 300 o 380 millones de euros, muy alejada de los 700 u 800 millones que el consorcio había llegado a solicitar de manera más o menos explícita. Es más, recordó que el anterior presidente del consorcio, Herbert Diess, en el marco de su visita a España para presentar el proyecto de la gigafactoría de baterías de Sagunto, solicitó al presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, una ayuda de 1.000 millones de euros.
 
 En todo caso, el escaso alcance inicial de las ayudas ha llevado a que el Gobierno anuncie una segunda convocatoria para que se puedan beneficiar "nuevos proyectos" o los que ahora han sido rechazados. Un parche que muchas empresas del sector no entienden. Fue la ministra de Industria, Reyes Maroto, quien lo desveló en el mismo acto en el que se conocía que la planta de Stellantis en Zaragoza se encargará de la fabricación de un nuevo coche eléctrico, en parte gracias a las ayudas del PERTE VEC. En este caso, 42,1 millones de euros, una cifra "que experimentará una sustancial mejora", desveló la ministra.
 
  
Valencia sigue peleando el proyecto
 
 Mientras, desde el Gobierno valenciano, que anunció a bombo y platillo la histórica inversión en Sagunto, no la dan a día de hoy por confirmada. "Estamos trabajando de forma incesante e incansable para que el proyecto de Sagunto se ejecute como estaba previsto", aseguraron fuentes de Presidencia de la Generalitat. A los despachos valencianos, en todo caso, no ha llegado ninguna noticia confirmando el supuesto paso atrás que estaría dispuesta a dar la compañía alemana.
 
 Mientras, desde el Gobierno valenciano, que anunció a bombo y platillo la histórica inversión en Sagunto, no la dan a día de hoy por confirmada. "Estamos trabajando de forma incesante e incansable para que el proyecto de Sagunto se ejecute como estaba previsto", aseguraron fuentes de Presidencia de la Generalitat. A los despachos valencianos, en todo caso, no ha llegado ninguna noticia confirmando el supuesto paso atrás que estaría dispuesta a dar la compañía alemana.
 
 El amago de Volkswagen con retirarse llega apenas dos meses después de la renuncia de Ford, que también acabó desistiendo de optar las ayudas del PERTE para su planta valenciana de Almussafes tras haber retrasado su hoja de ruta para Europa. Con estos fondos públicos, la empresa estadounidense pretendía financiar la fabricación del vehículo eléctrico en España, para lo cual contaba con unos 106 millones de euros. Sin embargo, desde la compañía se explicó que la retirada obedecía a la imposibilidad de cumplir en la práctica con los plazos de ejecución que se imponían. Y todo ello sin olvidar que Almussafes ya estuvo a punto de volar por los aires en la pugna con la planta alemana de Saarlouis por la adjudicación de los nuevos modelos eléctricos.
 
 
 La noticia cayó como un jarro de agua fría en el Gobierno valenciano, cuyo presidente, Ximo Puig, se comprometió personalmente a trabajar en las alegaciones para tratar de rescatar una inversión con la que garantizar la supervivencia de la planta valenciana. De confirmarse la negativa de Volkswagen a implantarse en Sagunto, los planes de la Generalitat para salvaguardar la importante industria valenciana del automóvil a través de la electrificación se verían seriamente perjudicados.
 
 
El caso de Saarlouis
 
 De hecho, se calcula que la planta de baterías daría empleo a unas 3.000 personas a partir de 2026. Parte de esos puestos de trabajo servirían, también, para compensar la reducción de plantillas en Martorell y Landaben ya que, como media, un coche eléctrico requiere un 30% menos de mano de obra. Aunque la prueba del algodón es lo que ha pasado con la factoría alemana de Saarlouis, tras ser derrotada por Ford Valencia. Hasta el 90% de los 5.000 empleados de la fábrica alemana irán a la calle, segun informó semanas atrás la gerencia de Ford en aquel país.
 
 La resolución provisional de las ayudas del PERTE, que se publicó en una fecha poco usual (a comienzos de agosto) también dejó en el aire tres proyectos: uno de Stellantis para las fábricas de Vigo y Madrid; otro de Rieju en Cataluña y el más importante de este grupo, uno que se plasmaría en otra planta de baterías de la china Envision y Acciona en Navalmoral de la Mata (Caceres). Echaría a rodar en 2025 y permitiría la creación de hasta 3.000 empleos.
 
 Al parecer, esta última iniciativa no habría pasado el corte, aunque el hecho de no recibir ayudas no lo paralizará. "Seguirá adelante porque para sacar adelante un proyecto empresarial a lo largo de la historia no han hecho falta los Perte. Si no, España no existiría", ha asegurado el presidente de la Junta de Extremadura, Guillermo Rodríguez Vara.
 
 
 
 
 
 
__

22 d’octubre del 2022

Sánchez continúa sense passar a l'acció i suprimir d'una vegada el delicte de sedició, només en parla


 




__

Aquest dissabte 22 oct a Salt: La Catosfera arrenca amb l'objectiu d'impulsar la creació de continguts en català

  


 

La 14a edició acaba aquest dissabte a Salt amb el final de gira del Tindercat, dos pòdcasts i l'espectacle d'humor 'La Rostida'
 
 
ACN
 
La Catosfera ha arrencat aquest dijous al matí amb una activitat dedicada als adolescents gironins amb l'objectiu de fomentar la creació de continguts a les xarxes en català. La programació ha arrencat amb un concurs virtual amb alumnes d'instituts per descobrir qui és "l'expert digital" de la Catosfera. A més s'ha fet un taller per ensenyar com retransmetre partides de videojocs a les xarxes en català. El director de la Catosfera, Joan Camp, ha comparat les primeres retransmissions esportives de Puyal amb les dels videojocs i ha animat als nous creadors a utilitzar la seva llengua per fer contingut. L'esdeveniment es tancarà aquest dissabte en un acte a la Mirona on hi haurà el final de gira del Tindercat i els assistents veuran com s'enregistren diversos podcasts.

Amb una clara vocació d'arribar al públic jove, aquest dijous ha arrencat la 14a edició de la Catosfera, el punt de trobada de la internet en català. Les activitats d'aquest dijous s'han concentrat en la creació de continguts en català per tal de fomentar aquesta llengua a les xarxes. El director de les jornades, Joan Camp, ha recordat que el debat de la creació de continguts en català que s'ha generat en l'últim any no deixava "cap altra opció" als organitzadors que concentrar-se "en el públic jove" i en el foment de la creació audiovisual en català.

La programació ha arrencat a l'auditori Josep Irla, que serà un any més la seu principal de les jornades. El creador de continguts i col·laborador de .Cat, Albert Roig, ha estat l'encarregat d'arrencar amb un concurs virtual amb alumnes d'instituts gironins. Cada un d'ells havia de fer servir el mòbil per respondre a diverses preguntes "sobre els coneixements digitals" que tenen els joves.

Taller d''e-games'

A partir del migdia, les jornades han explorat un dels continguts més consumits pel públic jove: els e-games. De la mà d'un equip lleidatà, els adolescents han participat en un taller de com fer retransmissions de jugades i com fer-ho en català. Camp ha incidit en què molta gent veu un moment "transcendental" quan Josep Maria Puyal va començar a retransmetre els partits del Barça en català a la ràdio. Ara, està totalment normalitzat sentir-ho en aquesta llengua.

En l'àmbit dels videjocs, el repte és el mateix: aconseguir que cada vegada més persones apostin per fer vídeos mostrant com juguen partides en català. En aquest sentit, Albert Roig ha recordat la seva experiència, quan va començar a fer continguts a les xarxes en castellà. Al cap d'un temps, però, va veure que se sentia "més còmode" fent-ho en català. "Potser la gent creu que pot arribar a més públic", recorda Roig, però assegura que cada persona ha de fer-ho amb la llengua que se senti més còmode.

Futur Fest a la Mirona de Salt

Les jornades sobre la internet en català tindran una clausura especial que es traslladarà a la sala de la Mirona. Camp ha afirmat que serà un espectacle que barrejarà "diversos formats" amb l'objectiu que el públic "passi una bona estona consumint continguts audiovisuals en català". Aquesta jornada, batejada com Futur Fest, també està enfocada al públic jove.

La cita més esperada del Futur Fest és el final de la gira del Tindercat, un projecte de tres joves emprenedors que ja ha aconseguit més de dos milions d'interaccions a Twitter. A més, el públic també podrà veure el nou format d'humor creat per Marc Sarrats i Manel Vidal, 'La Rostida', i el directe dels podcasts Berícid Sulfúric, guanyador del Premi Sonor a millor podcast de ficció, i 'Tardeo' de Ràdio Primavera Sound amb la col·laboració de Salsa Romesco de Bunyol TV.


https://www.racocatala.cat/noticia/57279/catosfera-arrenca-lobjectiu-dimpulsar-creacio-continguts-catala

20 d’octubre del 2022

Sánchez, Macron y Costa aparcan el Midcat y lanzan un 'corredor verde' de Barcelona a Marsella

 

La tubería se llamará BarMar y  llevará hidrógeno y electricidad desde la península ibérica a Europa
 
 
Beatriz Navarro | Bruselas - Corresponsal La Vanguardia  - 
 
 
 El polémico gasoducto Midcat es historia. Los líderes de España, Francia y Portugal han encontrado una alternativa que, aseguran, cumple los mismos objetivos y es factible, algo que nunca quedó claro con el proyecto original, enterrado hoy en Bruselas. El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, el presidente francés Emmanuel Macron y el primer ministro portugués, Antonio Costa, han acordado hoy en una cumbre tripartita construir un nuevo "corredor de energía verde" de Barcelona a Marsella para transportar hidrógeno y electricidad desde la península ibérica hasta el corazón de Europa. Hay, además, un compromiso para reforzar las interconexiones eléctricas entre los tres países.
 

"Son muy buenas noticias", ha celebrado el presidente del Gobierno español, Pedro Sánchez, después de reunirse con Macron y Costa. Los tres gobiernos se han emplazado a seguir trabajando al máximo nivel en el proyecto y dar "más concreción" en la cumbre euromediterránea que tendrá lugar los días 8 y 9 de diciembre en Alicante. Será entonces cuando se hable de tres asuntos clave para el desarrollo del proyecto: los plazos para hacer la inversión, el reparto de los costes y el volumen de recursos que implicará. "Lo que hemos hecho esta mañana es un punto importante de la solidaridad Europea e iré en diciembre a España para finalizar ese proyecto, que tiene vocación de beneficiare de financiación europea", ha añadido Macron a su llegada a la cumbre de Bruselas

Horizontal

El jefe del Gobierno español, Pedro Sánchez (i), el presidente galo, Emmanuel Macron (c), y el primer ministro portugués, António Costa, ayer en Bruselas

Horst Wagner / EFE
 

BarMar, la nueva tubería submarina 

La reunión entre Sánchez, Macron y Costa se ha celebrado esta mañana en la sede de la Representación Permanente de Francia ante la Unión Europea y se ha prolongado durante una hora. Los tres mandatarios han acudido a la cita acompañados por sus ministros de Energía, la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, en el caso del presidente español. La iniciativa de la reunión partió del presidente Macron, que en la cumbre informal de Praga, el pasado 7 de octubre, convocó una reunión con Sánchez y Costa que inicialmente iba a celebrar en París la semana pasada. El encuentro se desplazó a la jornada de hoy, durante las horas previas a la reunión del Consejo Europeo que hoy comienza en Bruselas y que está dedicado precisamente a buscar "soluciones europeas" a la crisis energética. 

 

Francia nunca vio con buenos ojos el proyecto del Midcat y no ha dejado de cuestionar su viabilidad económica y oportunidad pues juzgaba que nunca se construiría a tiempo para ayudar a afrontar la actual crisis energética y, en cambio, reforzaría la dependencia europea de los combustibles fósiles. España dijo que estaba dispuesta a estudiar una conexión marítima con Italia. Al final, esa es la técnica que se utilizará pero la tubería desembocará en Francia. La solución alcanzada es "coherente y consecuente" con la apuesta de la Unión Europea por impulsar una transición energética verde, además de "solidaria y europea", recalcan fuentes del Gobierno español. 

Mejorar las interconexiones energéticas

El comunicado de prensa conjunta publicado por los tres Gobiernos habla de dar "máxima prioridad" a la construcción de la nueva tubería submarina a la que se ha dado en llamar BarMar, por las ciudades que unirá. Es "la opción más directa y eficiente de conectar la península ibérica con Europa Central", afirman. La nueva tubería, que evitaría atravesar áreas protegidas de los Pirineos, uno de los obstáculos planteados por Francia desde el primer momento respecto al Midcat, está pensada para transportar hidrógeno verde pero podrá ser utilizada durante un periodo transitorio para llevar gas natural -una cantidad limitada, matiza el comunicado- y compensar así de forma temporal el cierre del grifo ruso.

 
 Los tres países se han comprometido además a mejorar sus interconexiones eléctricas. En concreto, el comunicado llama a "terminar" a las infraestructuras para el transporte de gas renovable entre Portugal y España entre Celourico da Beira y Zamora, así como a "acelerar" una nueva interconexión eléctrica a través de la bahía de Vizcaya y llevar a cabo "nuevos" proyectos que conecten España y Francia y refuercen la unidad del mercado eléctrico europeo.
 
 
___

15 d’octubre del 2022

La UE bloqueja els fons europeus de recuperació covid a Espanya, per les promeses incomplertes de Sánchez

 


 

La Moncloa no ha dut a terme les reformes necessàries dins el termini per rebre la resta dels fons, segons Bloomberg
 
Vilaweb - Sara Brull i Ortega - Foto: Ricardo Rubio / Europa Press - Barcelona. Divendres, 14 d'octubre de 2022
 
 
Espanya no compleix les condicions de la Comissió Europea a temps i s'arrisca a no rebre la resta dels fons europeus de recuperació. Segons ha revelat el prestigiós l'agència econòmica Bloomberg en un butlletí, el mes passat l'Estat s'hauria saltat "un segon termini" per dur a terme la reforma d'un nou sistema d'auditoria, una condició fixada per Brussel·les a canvi de trametre la següent part de les ajudes de la UE. Espanya és el segon país que es beneficiarà més dels fons de recuperació, per les conseqüències nefastes que va tenir la crisi de la covid en l'economia, i rebrà 160 mil milions d'euros en total si compleix amb les condicions. Tanmateix, les fonts coneixedores citades pel mitjà indiquen que l'Estat es troba davant un risc real de no rebre la resta dels diners que li pertocarien fins que no ho solucioni, tal com asseguren que li va traslladar la CE al govern espanyol el mes passat.
 
 
Espanya no arriba als terminis i perillen els fons

L'Estat espanyol va ser el primer membre de la UE a rebre els fons de recuperació covid, una fita pel qual el govern de Pedro Sánchez va treure pit, tot i que ja fou qüestionada per la dificultat de dur a terme els canvis necessaris. Això va ser la primera tramesa dels fons. Ara, segons les noves informacions, sembla que el dia que Madrid pugui rebre més diners encara queda molt lluny. Això és el que indiquen les fonts de Bloomberg, la companyia d'informació econòmica líder al món, per la qual s'informen els inversors d'arreu del món. A parer seu, els diners del fons "són clau per al país" a les portes d'una la crisi, però la realitat és que "Madrid ha tingut dificultats per reformar l'economia des de fa molt de temps".

De fet, el problema que assola l'Estat és, precisament, en la reforma del sistema, perquè ni tan sols ha acabat d'aplicar "el sistema informàtic per controlar l'assoliment de fites i objectius del seu pla, auditories i reclamacions de pagament", i que originalment s'havia d'implemen-tar per al tercer trimestre de 2021. I encara que Brussel·les va atorgar nou mesos d'extensió per finalitzar dues fites sense completar, "el govern no ha complert les demandes", i la nova data límit va passar "sense una data clara de llançament". Les mateixes fonts també han revelat el descontentament a Brussel·les per la lentitud i els incompliments per part de l'Estat. En la seva visita a Espanya el mes anterior, "membres sènior" de la CE haurien advertit el govern espanyol que "no hi hauria més desemborsaments fins que el sistema d'auditoria estigui en vigor i completament funcional"

 

 

__

7 d’octubre del 2022

El TSJC demana a Josep Costa que torni al judici però ell s’hi nega

 

El tribunal que jutja els ex-membres de la mesa ha dit a l'ex-vice-president que avui, 
darrera jornada del judici, encara podria comparèixer 
 
 

 
07.10.2022 - Vilaweb -
 
El tribunal que presideix el magistrat Carles Mir, juntament amb Francisco Segura i Marta Pesqueira, i que jutja els membres independentistes de la mesa del parlament que presidia Roger Torrent, ha demanat avui a Josep Costa que, si ho vol, pot tornar encara avui al TSJC per exercir la seva defensa com a acusat de desobediència. Però Costa s’hi ha negat, i en declaracions a VilaWeb ha respost: “He dit que havia marxat perquè el judici era nul. No serà nul perquè n’hagi marxat jo.”

 

Ahir, l’ex-vice-president del parlament va plantar el tribunal després d’haver dit que no en reconeixia l’autoritat i que no podia ser imparcial, i se’n va anar. Com que Costa, com a advocat, es defensa a si mateix, va restar sense representació jurídica durant la resta del judici. Sense defensa. El tribunal va sospesar la possibilitat de suspendre el judici, perquè el dret de defensa de Costa podia ser vulnerat. Però van continuar endavant. El president del tribunal va dir: “Al senyor Costa ja li hem donat la possibilitat de defensar-se. Si vol tornar, té la porta oberta.” I avui, arran de la possibilitat que aquest tribunal sigui acusat per part de Costa d’haver-li vulnerat el dret de defensa, ha reiterat l’oferiment perquè tornés. “Atès que el senyor Costa Rosselló va abandonar el dia d’ahir la sala, i com que hi ha programat en el dia d’avui les declaracions dels acusats i la darrera paraula, se li reitera que pot comparèixer a la sessió del dia d’avui a fer ús del seu dret de defensa”, diu la provisió que el tribunal li ha enviat aquest matí.