Anunci d'una peli que s'estrena properament als cines.
Tal dia com avui, fa 116 anys, a Barcelona hi esclatava la revolta popular antimilitarista i anticlerical que ha passat a la història com la Setmana Tràgica.
En oposició al reclutament de més de 40.000 homes per al rellançament de l’expedició colonial marroquina del govern d’Antoni Maura i Montaner, el dilluns 26 de juliol de 1909, les forces obreres van convocar la vaga general contra la guerra.
Entre el 26 de juliol i el 2 d’agost, la protesta va prendre un caire insurreccional que va desbordar el comitè de vaga i del qual els partits republicans no en volien assumir la direcció. Barcelona es va omplir de barricades i la ciutadania es va apropiar els carrers, canalitzant la revolta vers l’incendi d’edificis religiosos i institucionals.
La manca de suport polític i l’arribada de noves forces militars van abatre la revolta deixant de 75 a 100 morts i centenars de ferits entre la població civil. La immediata repressió, amb el suport de la burgesia barcelonina, va ser molt forta i arbitrària.
Es van suspendre periòdics d’esquerra.
Es van clausurar més de 150 centres culturals obrers i escoles laiques;
Hi hagué gairebé 2.000 processats per les jurisdiccions civil i militar, i aquesta última va dictar nombroses penes de mort, cinc de les quals foren executades.
Us deixem amb algunes fotografies conservades a l’Arxiu del Districte de @bcn_gracia, a l’Arxiu Històric de la Ciutat i el reportatge de Frederic Ballell Maymí conservat a l’@arxiufotograficbcn. Hi podem veure edificis incendiats, aixecades de barricades, soldats del govern descansant al Mercat de Sant Antoni, hospitals plens de ferits i gent fent cua per entrar a una llibreria per aconseguir noticies durant la Setmana Tràgica.
#ArxiuBCN #HistòriadeBarcelona #SetmanaTràgica #1909 #Revolta #Antimilitarisme
La conferència té una durada d'1hora i 35 min
Canal de YouTube Ateneu de Barcelona - conferència del 6.juny.2025
LLISTAT DE LES ENTRADES D'AQUESTA BLOG QUE RESSENYEN LLIBRES SOBRE EL S.XX, història i assaig:
>> Chesterton: "La prensa se equivoca y otras obviedades" Colección de artículos periodísticos, quizás el género en el que más destacó.
>> "1984" y "Rebelión en la granja" de George Orwell, reseñas
>> "Catalunya contra Castella" d'Anton Sieberer, publicat a Viena el 1936, ara traduit al català, ressenya de Pau Vidal
>> Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme. Breu cronologia dels fets entre la fi de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la Segona, a Alemania. (es ressenyen 6 llibres)
>> Llibres:"Contra el feixisme": Umberto Eco ho tenia clar
>> "Cómo no contribuir a la pasividad que permite a los problemas expandirse". Dr. Emanuel Tanay superviviente del Holocausto. Oportú aquests dies previs a l'1Oct. (article)
LLISTAT DE LES ENTRADES QUE RESSENYEN LLIBRES SOBRE EL S.XXI, història i assaig:
>> "Fronteres", nou llibre de Vicent Partal, director de Vilaweb (2022)
>> Josep Gifreu periodista i assagista: "Ucraïna ha fet de la transparència una arma" Ed. Saldonar (2022)
>> "Pandèmia i postveritat. La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial", per Jordi Pigem.
Tratamos de tapar nuestro vacío existencial con posesiones y distracciones. Pero no funciona
>> Per què el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) pot tombar la sentència del procés, segons Martín Pallín, que presenta el seu darrer llibre: "La guerra de los jueces"
>> Audiollibre que fusiona els 2 darrers llibres del Pres. Puigdemont
(Seguirà el resum d'articles. Entrada en construcció, de moment ho publiquem)
(Aquesta entrada ha rebut 30 visites)
___
Avui fa 100 anys que van prohibir “La Santa Espina” durant la dictadura de Primo de Ribera.
GOBIERNO CIVIL
Núm. 2680
CIRCULAR
Barcelona, 4 Septiembre 1924
El resultat electoral de les eleccions al Congrés del 23 de juliol van deixar la clau de la governabilitat d’Espanya a l’independentisme. Tant ERC com Junts han fixat com a clau de volta de la negociació per renovar el socialista Pedro Sánchez com a president del govern espanyol l’amnistia i l’autodeterminació. L’amnistia, però, ha agafat un aire protagonista en l’inici de les converses entre el PSOE, Sumar, Junts i ERC. Una possibilitat que ha provocat un encès debat polític, mediàtic i jurídic sobre la constitucionalitat d’una mesura d’aquestes característiques. Ara bé, experts consultats per El Món asseguren que hi ha una raó indiscutible per la qual és plenament constitucional una norma d’aquestes característiques. En concret, és que la vigència de la llei d’amnistia del 1977, dictada durant el franquisme, avala i garanteix que una nova llei d’amnistia és plenament constitucional.
Divendres 14 d’octubre de 1977. Falten cinc minuts per a un quart d’una del migdia. El diari de sessions del Congrés, encara en format de Corts Constituents, inclou en el seu sumari la proposició de llei d’amnistia. Una norma que seria indispensable per iniciar el que es coneixeria com a Transició espanyola, que va portar a la Constitució espanyola de 1978, a la qual l’espanyolisme es refereix, com una lletania, com a la “Constitución que nos dimos entre todos”. La llei d’amnistia, prèvia a la Constitució, que és del desembre del 1978, és la darrera gran llei d’aquestes característiques que ha aprovat l’Estat espanyol. Cap institució de poder en discuteix, a hores d’ara, la seva validesa, vigor o legitimitat, tot i que és anterior al règim constitucional.
Precisament per aquest motiu, és l’exemple clamorós i “de sentit comú” que acredita que una llei d’amnistia com la que proposa l’independentisme al PSOE i Sumar és perfectament factible dins la Constitució de 1978. “La llei 46/1977 d’amnistia és anterior a la Constitució, però en cap moment ha estat posada en dubte la seva constitucionalitat, ni tan sols en aplicació de la disposició derogatòria tercera de la carta magna, que deixa ben clar que queden derogades les disposicions s’oposin al que ha establert aquesta constitució”, puntualitza Vilajosana. “Si el text porta vigent més de quaranta anys i encara hi ha gent que no se la pot jutjar perquè està protegida per aquesta llei, vol dir que continua vigent en l’ordenament jurídic i, per tant, que la Constitució permet l’existència d’una llei d’amnistia”, afegeix. “És la prova del nou”, remarca. “L’argument que la llei del 77 és anterior a la Constitució és fal·laç”, sentencia Vilajosana, “perquè si aquesta fos la qüestió hauria perdut tota la vigència i estaria expulsada de l’ordenament jurídic, i en canvi es continua aplicant”.
En Barcelona es testigo de lo que pueden llegar a hacer los comunistas al cumplir ciegamente los órdenes de Stalin: El POUM es perseguido y diezmado, hasta el punto de que la vida del escritor y de su esposa corre peligro. Eso le permite conocer cuáles eran los riesgos en una situación de terror político.
__
