Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Niño Becerra Santiago. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Niño Becerra Santiago. Mostrar tots els missatges
8 de juny del 2025
5 de juny del 2025
El professor Santiago Niño-Becerra ens explica com s'ho fa l'estat perquè paguem més del que ens toca amb l'impost de la renda, i ens revela el secret rere el creixement del PIB espanyol: els migrants. Niño-Becerra també ens avisa que el preu dels medicaments pujarà per culpa de Donald Trump.
Al programa 'Tot es mou' de TV3
>> El
professor Santiago Niño-Becerra ens explica com s'ho fa l'estat perquè
paguem més del que ens toca amb l'impost de la renda -i aquest és un tema d'una importància bestial, afegeix-, l'AIREF en en informa
>> i ens revela el
secret rere el creixement del PIB espanyol: els migrants.
>> Niño-Becerra
també ens avisa que el preu dels medicaments pujarà per culpa de Donald
Trump.
21 d’abril del 2025
15 de març del 2025
El finançament català i l'opa al Sabadell, al Cercle d'Economia - Tot es mou. Prof. Niño-Becerra.
Aquest vídeo es va publicar fa el 28 maig del 2024.
Parlem d'economia amb el professor Santiago Niño-Becerra, que ens posa al dia sobre què es va parlar a finals de la setmana passada en la reunió que va fer el Cercle d'Economia durant 3 dies a Barcelona. A més, analitza en quin punt està l'opa del BBVA al Banc Sabadell.
31 de desembre del 2024
Santiago Niño-Becerra, un balanç de l'economia boníssim. Habitatge, alimentació, 20% població amb ric de pobresa, dèficit fiscal interregional per raó de la LOFCA de l'any 1980...
En farem resums de les dades que exposa, DADES NO ESBIAIXADES! de la nostra realitat econòmica.
Mentrestant no pugui fer-ne esquemes per escrit per lectors amb poc temps, si us plau, escolteu-lo!!!
1- habitatge, comparació amb altres grans ciutats, proposa sol.lucions com l'anglesa. Ens calen MOLTS habitatges nous!
2- alimentació molt cara
3- anàlisi de les causes: la creixent pobresa al nostre país
4- dèficit fiscal interregional a Balears, València, Catalunya. Resum històric de la legislació al respecte.
(...seguirem: volem ampliar aquest esquema més tard. Cuca de Llum)
I agraïm al Prof. Niño Becerra que vulgui donar el seu temps i el seu saber a tothom, desitjant-li també el millor: Bon Any 2025 Professor!!!
22 de desembre del 2024
26 de novembre del 2024
El Professor Niño Becerra dona les dades i dictamen sobre el problema de la manca d'habitatge
"La única sol.lució seria construir ciutats" (fixeu-vos si és gran la manca, que no parlen de barris nous sinó de ciutats)
NIÑO BECERRA: "Si la situació ha arribat on ha arribat és perquè les autoritats han volgut. El moment zero d'aquesta història és el 1958:..."
Vídeo publicat avui dimarts 26 nov.2024 -TV3
23 d’octubre del 2024
Professor Niño-Becerra: "El mercat de l'habitatge a Espanya"
A Espanya, -columna taronja de l'esquerra-, el 45% de la població viu de lloguer, i han de dedicar el 40% del seu sou per pagar-lo. [En principi, sempre s'ha considerat que l'import del lloguer ha de ser com a màxim un terç, el 30% del sou, per tant aquesta proporció ha augmentat molt].
11 de setembre del 2024
Santiago Niño-Becerra: "Amb el nou finançament -si arriba-, no s'eixugarà el dèficit fiscal que arrosseguem"
11.set.2024
"...tal i com estan redactades les lleis, no es podrà redreçar"
_
21 de juny del 2024
El finançament de Catalunya al centre del debat polític: Niño-Becerra: "Catalunya està rebent una quantitat més baixa que les comunitats autònomes que no aporten" 21.06.2024.
TV3, amb Santiago Niño-Becerra:
EL SR. RAJOY, A UNA REUNIÓ DEL CERCLE D'ECONOMIA A SITGES HO DIU MOLT CLAR: "ESPANYA NO POT FUNCIONAR SENSE ELS 20.000 MILIONS D'EUROS DE CATALUNYA"
EL DARRER ANY QUE ES VA ACOMPLIR LA FINANCIACIÓ QUE DEIA L'ESTATUT VA SER EL 2008!
ARA, ESPANYA DIU "NO HI HA DINERS", i ...abans tampoc n'hi havia...
14 de novembre del 2023
Entrevista a Santiago Niño-Becerra: "A Cataluña la independizarán desde fuera en fiscal y económico" (vídeo 23 min)
SANTIAGO NIÑO BECERRA: ENTREVISTA SOBRE LA INDEPENDENCIA Y DEUDA DE CATALUÑA CON ESPAÑA.
efuturatv
>> https://www.youtube.com/watch?v=jywE2ZgsksE&t=18s
Recibe El Nacional en su despacho de IQS, donde da clases a universitarios. Hablamos de la crisis, de dónde venimos y hacia dónde vamos; de las elecciones, de Catalunya y de la política. En eso último, le gusta recordar que "siempre hablo desde una perspectiva económica, y es que tengo una ventaja que es que no tengo más que dos carnés: el DNI y el carné de conducir, y porque me obligan".
Santiago Niño Becerra - Sergi Alcazar - El Nacional
- La crisis del 2007 aún no ha terminado. Según dice usted, ahora estamos en la tercera fase, que durará hasta 2024.
- Sí. Digo 2024 porque he hecho una regla de tres que igual no se cumple, pero de momento se está cumpliendo. La Gran Depresión de los años 30 (1929-1947) también tuvo tres fases; las crisis sistémicas tienen todas tres fases.
- Y sobre el conflicto entre Catalunya y España, ¿qué me dice?
- Yo he dicho y he escrito que Cataluña no necesita ser independiente; es decir, yo personalmente firmaría un estatuto de Guernica que garantizara más competencias en aeropuertos, en aduanas y más caja de la Seguridad Social. Esto es ser casi independiente, ¿no?
- Ya, pero teniendo en cuenta que una de las consecuencias de esta crisis que estamos viviendo es que los estados van a adelgazar competencias, vamos hacia zonas, clusters, áreas…
- A ver, Cataluña es parte de España por un matrimonio, pero en realidad es parte de un cluster que empieza en Sagunto y acaba en Tolouse. Desde una perspectiva económica, que Catalunya sea independiente con su himno, su pasaporte, con su bandera, no le hace ninguna falta. Lo que Catalunya necesita es tener una total, completa y absoluta autonomía fiscal y financiera, es decir, que después de dar no se quede peor que el que recibe después de recibir. Lo que necesita es tener capacidad de decisión. Un 155 no es lo idóneo... Mi interpretación a todo esto es muy fácil. Yo creo que todo lo que está pasando, con el juicio al procés y todo, es defensivo. Estoy convencido de que si Asturias quisiera independizarse no habría ningún problema, porque Asturias está recibiendo cada año el 14% de su PIB. Pero Catalunya está aportando el 20% del PIB de España, 40 mil millones de ingresos públicos. En la balanza turística, Catalunya tiene déficit. El turismo catalán gasta en España más de lo que el español gasta en Catalunya. Es verdad que en comercio tenemos un superávit, pero Catalunya le compra a España 25 mil millones de euros. La independencia de Catalunya llegará, y va a venir desde fuera y por lo económico. Yo creo que todo esto pasa porque España está reteniendo a Catalunya para que no se vayan 250 mil millones. Es puro interés, pero no se puede vender así, y entonces se vende con la unidad de España, el no sé qué… Pero la realidad es que una marcha de Catalunya significaría un descalabro económico para España. Pero si lo miramos desde aquí, yo siempre he dicho que España es un lastre para Catalunya. Hay una serie de posibilidades que Catalunya está perdiendo porque está enganchada a España. El Corredor Mediterráneo, por ejemplo .Por ejemplo. El tonto más tonto ve que el Corredor Mediterráneo es necesario. Pero yo creo que da más votos hacer el AVE Madrid-Valladolid, o hacer un AVE en Galicia. Es un tema puramente electoral.
- ¿Qué implica esta tercera fase? Nos lleva a un cambio de modelo. Los principios del capitalismo no van a variar: propiedad privada de los medios de producción, la existencia trabajo-asalariado, un sistema jurídico que proteja la propiedad privada… Todo esto va a seguir igual, lo que pasa es que el modelo, que es cómo el sistema se manifiesta haciendo las cosas, va a cambiar. ¿Qué papel jugará la tecnología? Un papel fundamental. En el modelo que entró en crisis en 2007, la tecnología ya era importante pero para operar tenía que ir acompañada de trabajo; esta vez no. Ahora la diferencia es que esta tecnología está prescindiendo del factor trabajo, entonces el cambio es fundamental.
__
5 de febrer del 2018
El futur dels bancs
Retweeted Santiago Niño (@sninobecerra):
Los bancos no tuvieron la culpa porque eran parte del modelo y lo que ha entrado en crisis es el modelo. Pero los bancos tal y como los conocemos se irán por pura evolución de la cosas. https://t.co/pzJ4pszfZE
Los bancos no tuvieron la culpa porque eran parte del modelo y lo que ha entrado en crisis es el modelo. Pero los bancos tal y como los conocemos se irán por pura evolución de la cosas. https://t.co/pzJ4pszfZE
19 de gener del 2018
19.gener.2018 - Niño Becerra: “Catalunya podria ser independent abans d’acabar l’any”. Una veu que no es deixa comprar.
El Professor Santiago Niño-Becerra.
El catedràtic d’estructura econòmica alerta que està a punt d’arribar una nova recessió
18.01.2018
Clar i català. Santiago Niño Becerra s’ha mullat sobre el futur de Catalunya.
El catedràtic d’estructura econòmica de la Facultat d’Economia de
l’Institut Químic de Sarrià de la Universitat Ramón Llull creu que
Catalunya deixarà de ser una comunitat autònoma aviat, ja sigui com a
estat independent o amb una fórmula similar.
"Catalunya podria ser independent abans d’acabar l’any. Independència o similar. Similar penso en el pla Ibarretxe"
"M’importa un rave el que digui el senyor Juncker sobre Catalunya. Què pensen els consellers delegats de les grans empreses? Això sí que m’interessa"
"Des d’un punt de vista econòmic, Catalunya no necessita la independència. Si que necessita uns altres sistemes fiscal i financer. Ara les coses aniran molt ràpides"
"No és sostenible que Valònia estigui sent sostinguda per Flandes. La solidaritat no és que el que dona quedi pitjor després de donar i rebre. Europa està en un trànsit de model. Anem cap a l’Europa de les regions"
4 de desembre del 2017
Niño Becerra: «Espanya és insostenible com a estat, tal com és ara»
> L'economista assegura que "l'única sortida al conflicte passa per la independència o per algun tipus de Pla Ibarretxe"
> El catedràtic de la URL recorda que "a Eslovènia van marxar empreses,
però quan la situació es va estabilitzar després de la independència,
van tornar i n'hi van arribar de noves"
Pep Martí | 02.12.2017
Santiago Niño Becerra (Barcelona, 1951) és economista i catedràtic
d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull. Sense pèls a la
llengua, va vaticinar l'esclat de la crisi en el seu llibre El crash del 2010
(Los Libros del Lince). Abans d'accedir a l'àmbit acadèmic, va
treballar en el sector siderúrgic. Es mostra satisfet de poder parlar
amb llibertat perquè diu que només té dos carnets: el de conduir i el
DNI. Les seves opinions trenquen esquemes i irriten el pensament
establert. En aquesta entrevista ho torna a demostrar.
- Fa una mica de por preguntar-li a vostè sobre el futur. Va ser dels pocs que va veure venir la magnitud de la crisi. Què ens espera en el curt termini?
- Fa una mica de por preguntar-li a vostè sobre el futur. Va ser dels pocs que va veure venir la magnitud de la crisi. Què ens espera en el curt termini?
- Crec que estem davant d'un canvi radical. Aquesta crisi és econòmica
però té unes conseqüències socials brutals. Estructuralment és molt
semblant a la del període 1929-47. De fet, hi ha elements que es donen a
les dues. Són crisis sistèmiques que canvien les societats. Amb la
Depressió, va canviar el concepte de família. En aquells anys era normal
que en una casa visquessin tres generacions. La crisi va significar
l'atomització de les famílies. Ho explica Steinbeck al seu llibre El raïm de la ira.
- No estem sortint de la crisi?
- No, queda crisi encara. Ara estem començant la tercera manifestació de la crisi, centrada en el deute i la situació dels bancs. Ningú pot pagar el deute. El món es deu a si mateix 220 bilions de dòlars. Això no es pot pagar. I els bancs estan carregats d'actius comptabilitzats a un valor molt superior al del mercat. No és un tema només d'Espanya, eh, és general.
- S'està ensorrant tot un món?
- Sí, i n'està sorgint un altre. Quan vam sortir de la Segona Guerra Mundial, el missatge era de plena ocupació. Tothom va tenir feina, en uns països mes que altres. Però tothom tenia possibilitats. Avui ja no. És possible generar PIB amb pràcticament zero persones. Això implica uns canvis brutals.
- Les persones poden deixar de ser necessàries per al mercat?
- Sí. Diuen que la tecnologia genera ocupació, i és veritat, però per cada lloc de treball que crea en destrueix set. Aquests set, què fan? Al segle XIX va passar una cosa semblant. Va començar a sobrar gent. Què van fer? Van marxar a Amèrica. Entre 1845 i 1913, 50 milions d'europeus van emigrar als Estats Units i a Amèrica Llatina. Però avui, on marxaran? A Mart? Sobra molta gent però no hi ha un lloc on anar. Per això la renda bàsica és imprescindible. És el trinomi que ve: renda bàsica, marihuana legal i oci sense consum. Això i no molestar.
- És la consigna per aconseguir el control social?
- Pot ser. Amb l'ús de molta tecnologia de seguiment i control biomètric. La darrere vegada que vaig ser a Nova York va ser a l'abril. A l'aeroport ja no et fan treure l'ordinador de la borsa. Deien: Everything in the bag! Tot dins de la bossa. Ja hi ha tecnologia per discriminar el que hi ha dins de la bossa. No cal que ho treguis tot, ja sabem el que portes.
"Què és Espanya? El 2% del PIB mundial. No li donem més voltes"
- A banda de la crisi global, s'ha mostrat crític amb l'estat de l'economia espanyola, que arrossega uns problemes propis.
- Escolti, què és Espanya? Espanya és el 2% del PIB mundial. Això és Espanya. No li donem més voltes. I a més, tinguem en compte el model productiu que té, basat en un turisme de baix valor de despesa, un 10% del PIB és automòbil i cap centre de decisió està a Espanya. La taxa d'activitat (les persones d'entre 15 i 65 anys que treballen en relació al total de persones d'aquesta franja d'edat) és de les més baixes d'Europa, del 59%. Hi ha un nivell de subocupació molt elevat. Pensem que hi ha 3,3 milions de persones que treballen que estan en risc d'exclusió social. S'acaben de publicar dades de l'I+D espanyol: està a la cua d'Europa, fins i tot ha retrocedit, és dels pocs que ha retrocedit. Per què? Perquè, entre altres raons, s'ha de complir amb el dèficit.
- Escolti, què és Espanya? Espanya és el 2% del PIB mundial. Això és Espanya. No li donem més voltes. I a més, tinguem en compte el model productiu que té, basat en un turisme de baix valor de despesa, un 10% del PIB és automòbil i cap centre de decisió està a Espanya. La taxa d'activitat (les persones d'entre 15 i 65 anys que treballen en relació al total de persones d'aquesta franja d'edat) és de les més baixes d'Europa, del 59%. Hi ha un nivell de subocupació molt elevat. Pensem que hi ha 3,3 milions de persones que treballen que estan en risc d'exclusió social. S'acaben de publicar dades de l'I+D espanyol: està a la cua d'Europa, fins i tot ha retrocedit, és dels pocs que ha retrocedit. Per què? Perquè, entre altres raons, s'ha de complir amb el dèficit.
- En el cas d'Espanya, el problema del deute és una de les grans tragèdies de l'economia espanyola.
- Mundial, de fet. En el nostre cas, Espanya paga cada any 30.000 milions d'euros en interessos del deute. És la tercera partida més important de despesa, després de l'educació i la sanitat. El problema del deute espanyol és que la major part és deute extern. El Japó, per exemple, té un problema de deute brutal. Però en la seva major part els propietaris del deute són japonesos. Si un dia surt l'emperador i diu que no poden pagar el deute, no passa res. Però a Espanya això no és possible. Hi ha un problema de pagament d'interessos que pot enfonsar el país.
- Mundial, de fet. En el nostre cas, Espanya paga cada any 30.000 milions d'euros en interessos del deute. És la tercera partida més important de despesa, després de l'educació i la sanitat. El problema del deute espanyol és que la major part és deute extern. El Japó, per exemple, té un problema de deute brutal. Però en la seva major part els propietaris del deute són japonesos. Si un dia surt l'emperador i diu que no poden pagar el deute, no passa res. Però a Espanya això no és possible. Hi ha un problema de pagament d'interessos que pot enfonsar el país.
"A Espanya hi ha dues àrees amb possibilitats: Euskadi i la zona que va de la frontera amb França a Sagunt"
- Veu Espanya inviable?
- Anava aquí. Espanya és insostenible com estat, tal com és ara. A Espanya hi ha dues àrees que tenen realment possibilitats. Una és Euskadi i l'altra és la zona que va des de la frontera amb França fins a Sagunt. I si a Balears fessin una reconversió turística, també. No entro en política, però no pot ser que una regió rebi cada any el 17% del seu PIB, com és Extremadura, o Astúries, que està rebent el 14%, o Galícia, que rep el 8, cada any. Això no és sostenible. És com si una família, a més del que guanya, hagués de rebre cada mes 1.000 euros per subsistir. És evident que voldria dir que alguna cosa grossa passa allí. A Espanya hi ha catorze regions que reben i quatre que donen, que són Catalunya, Euskadi, País Valencià i Madrid. I el cas de Madrid és estrany, perquè s'ha fet l'invent que sigui una comunitat. Madrid hauria de ser una mena de districte de Colúmbia, i la resta de la província hauria d'estar a Castella-la Manxa, i Madrid al marge. Ara, una conseqüència de la crisi, més enllà d'Espanya, serà el canvi del model d'estat a Europa.
- Anava aquí. Espanya és insostenible com estat, tal com és ara. A Espanya hi ha dues àrees que tenen realment possibilitats. Una és Euskadi i l'altra és la zona que va des de la frontera amb França fins a Sagunt. I si a Balears fessin una reconversió turística, també. No entro en política, però no pot ser que una regió rebi cada any el 17% del seu PIB, com és Extremadura, o Astúries, que està rebent el 14%, o Galícia, que rep el 8, cada any. Això no és sostenible. És com si una família, a més del que guanya, hagués de rebre cada mes 1.000 euros per subsistir. És evident que voldria dir que alguna cosa grossa passa allí. A Espanya hi ha catorze regions que reben i quatre que donen, que són Catalunya, Euskadi, País Valencià i Madrid. I el cas de Madrid és estrany, perquè s'ha fet l'invent que sigui una comunitat. Madrid hauria de ser una mena de districte de Colúmbia, i la resta de la província hauria d'estar a Castella-la Manxa, i Madrid al marge. Ara, una conseqüència de la crisi, més enllà d'Espanya, serà el canvi del model d'estat a Europa.
- Els estats aniran a menys?
- De l'Europa dels estats passarem a l'Europa de les regions. A Europa hi ha un seguit d'àrees que tenen una clara projecció econòmica i d'altres que van completament a remolc. L'economia alemanya està sostinguda per quatre lands: Baviera, Baden-Württemberg, Hesse i Hamburg. A Itàlia, si fa una línia al sud de l'Emília Romanya, nord i sud són mons diferents. I Roma està per sota d'aquesta línia. Bèlgica és Flandes. Estem davant d'un canvi de model d'Europa. Els estats potser subsistiran però redefinint-se.
- L'Espanya de les autonomies va ser fruit del café para todos.
- Sí, va voler ser una sortida política, però això és del 1980, que és quan s'aprova la LOFCA. Si Catalunya tingués un Estatut com el de Guernica, tot això que passa ara no estaria passant, o no de la mateixa manera.
- Sí, va voler ser una sortida política, però això és del 1980, que és quan s'aprova la LOFCA. Si Catalunya tingués un Estatut com el de Guernica, tot això que passa ara no estaria passant, o no de la mateixa manera.
- Quina solució veu al conflicte?
- Crec que no hi ha solució. L'única sortida passa o bé per la independència o bé per una opció tipus Pla Ibarretxe. Una solució així presenta l'avantatge que no es produeix un trencament i formalment Catalunya continuaria sent part d'Espanya. Durant la Transició, Catalunya hauria pogut tenir un sistema de finançament com el basc, però no ho va voler. Va ser un error. El que no tinc clar és si, de tenir-lo, als anys noranta se'ns hagués permès mantenir-lo. Perquè el PIB del País Basc representa el 6,5% de l'espanyol, i el de Catalunya és el 20%.
- Crec que no hi ha solució. L'única sortida passa o bé per la independència o bé per una opció tipus Pla Ibarretxe. Una solució així presenta l'avantatge que no es produeix un trencament i formalment Catalunya continuaria sent part d'Espanya. Durant la Transició, Catalunya hauria pogut tenir un sistema de finançament com el basc, però no ho va voler. Va ser un error. El que no tinc clar és si, de tenir-lo, als anys noranta se'ns hagués permès mantenir-lo. Perquè el PIB del País Basc representa el 6,5% de l'espanyol, i el de Catalunya és el 20%.
"La Comissió Europea, l'Eurogrup, Juncker i Rajoy només estan defensant el seu estatus"
- A quina de les dues parts en conflicte, Catalunya i l'Estat, li surt més car el bloqueig polític?
- És que no és un tema de bloqueig polític. El que passa entre Catalunya i l'Estat em recorda el que va passar a França a finals del segle XVIII, en vigílies de la Revolució, quan la burgesia reclamava més independència respecte de la monarquia absoluta i l'aristocràcia, que responien que no perquè estaven defensant els seus interessos. Estem en una situació similar. La Comissió Europea, l'Eurogrup, Jean-Claude Juncke
- És que no és un tema de bloqueig polític. El que passa entre Catalunya i l'Estat em recorda el que va passar a França a finals del segle XVIII, en vigílies de la Revolució, quan la burgesia reclamava més independència respecte de la monarquia absoluta i l'aristocràcia, que responien que no perquè estaven defensant els seus interessos. Estem en una situació similar. La Comissió Europea, l'Eurogrup, Jean-Claude Juncke
- És fundat l'impacte pel trasllat de les seus d'empreses?
- El problema és que estem analitzant la situació a l'hora. Perdonin,
però sobre què ha passat a l'economia catalana el primer balanç s'hauria
de fer com a molt aviat la primavera del 2018, quan faci sis mesos de
l'1 d'octubre. No té sentit dir que han marxat 2.700 empreses. Sabem el
que va passar a Eslovènia: es va declarar la independència, van fugir
empreses a dojo i quan la situació es va estabilitzar, després de la
independència, van tornar i van arribar més de mil empreses noves.
Parlar d'això ara és fer terrorisme econòmic. És absurd. Veurem en quina
situació estem a l'abril.
- Què hi ha darrera d'aquests trasllats de seus? Una estratègia política?
- Cada empresa sap la seva història. Miri, Pastas Gallo va traslladar la seu a Córdoba. Suposo que Pastas Gallo haurà fet la seva estratègia i creu que el seu mercat estarà més fora de Catalunya, potser hi ha gent que pensarà que al canviar la seu es trasllada l'empresa. Aquí el que hi ha majoritàriament és un tema de màrqueting. A l'abril on estarà Pastas Gallo? El decret que va aprovar el govern del senyor Rajoy per facilitar el trasllat de les seus va ser fet a la mida de la situació a Catalunya, però compte, també fa fàcil que la seu d'una empresa marxi de la Corunya a Segòvia, per posar un exemple. El que és evident és que s'ha fet amb intencionalitat política. És com el boicot, que el president d'Extremadura va advertir que boicotejar les pizzes de Casa Tarradellas era fer-ho també als components extremenys que inclou.
"Parlar ara de marxa d'empreses és terrorisme econòmic. El primer balanç sobre què ha passat a l'economia catalana s'hauria de fer la primavera del 2018"
- Què hi ha darrera d'aquests trasllats de seus? Una estratègia política?
- Cada empresa sap la seva història. Miri, Pastas Gallo va traslladar la seu a Córdoba. Suposo que Pastas Gallo haurà fet la seva estratègia i creu que el seu mercat estarà més fora de Catalunya, potser hi ha gent que pensarà que al canviar la seu es trasllada l'empresa. Aquí el que hi ha majoritàriament és un tema de màrqueting. A l'abril on estarà Pastas Gallo? El decret que va aprovar el govern del senyor Rajoy per facilitar el trasllat de les seus va ser fet a la mida de la situació a Catalunya, però compte, també fa fàcil que la seu d'una empresa marxi de la Corunya a Segòvia, per posar un exemple. El que és evident és que s'ha fet amb intencionalitat política. És com el boicot, que el president d'Extremadura va advertir que boicotejar les pizzes de Casa Tarradellas era fer-ho també als components extremenys que inclou.
- Una Catalunya independent quedaria fora de la UE?
- Quedaria fora si els interessos establessin que quedés fora. Si els interessos marquessin que hauria d'estar dins, estaria dins. Però que estigui dins o fora de l'euro sí que és una cosa en la qual el govern espanyol no té ni veu ni vot.
- Quedaria fora si els interessos establessin que quedés fora. Si els interessos marquessin que hauria d'estar dins, estaria dins. Però que estigui dins o fora de l'euro sí que és una cosa en la qual el govern espanyol no té ni veu ni vot.
- Hi ha sectors de l'independentisme que han plantejat la possibilitat de fer campanyes que perjudiquin l'economia per forçar una mediació internacional.
- No li veig la punta a això. Diria el mateix que en el tema dels boicots, que són impossibles perquè està tot interrelacionat.
- Seria un drama que una Catalunya independent quedés fora de l'eurozona?
- Però per què ha de quedar fora? Un país té la moneda que vol tenir. L'Equador té el dòlar americà. Catalunya té l'euro. Per què hauria de restar fora de l'eurozona? r, Mariano Rajoy i el govern de Madrid només estan defensant el seu estatus. No crec que hi hagi cap ideologia aquí, ells estan defensant la seva posició.
- Però per què ha de quedar fora? Un país té la moneda que vol tenir. L'Equador té el dòlar americà. Catalunya té l'euro. Per què hauria de restar fora de l'eurozona? r, Mariano Rajoy i el govern de Madrid només estan defensant el seu estatus. No crec que hi hagi cap ideologia aquí, ells estan defensant la seva posició.
"No crec que el Fons de Reserva de Pensions es buidi aquest desembre, El govern no s'atrevirà, però haurà de demanar un préstec"
- El Fons de Reserva de Pensions es buida aquest desembre. Quines conseqüències pot tenir això?
- No crec que sigui així. El govern no s'atrevirà a passar a la història com el que ha buidat el fons. Alguna cosa deixaran. El que passa és que no hi haurà prou diners i hauran de demanar un préstec.
- La ministra Fátima Báñez ha fet declaracions polèmiques sobre les pensions a Catalunya, dient que estaven garanties gràcies a la caixa única de la seguretat social.
- Va dir que el dèficit de pensions de Catalunya era més elevat que el d'Extremadura. Evidentment. Perquè els salaris són més elevats a Catalunya, la base de cotització és més elevada i les pensions són més elevades. Això vol dir que durant la seva vida laboral els catalans han estat contribuint més. Si la senyora Báñez diu això, doncs que doni a Catalunya caixa pròpia de la seguretat social. Ah, però això no volen.
- Fins quan creu que el BCE mantindrà els tipus d'interès al 0%?
- Jo penso que els tipus d'interès han deixat de tenir la missió que tenia. La política monetària cada vegada tindrà menys importància. Ara, amb els crèdits directes a empreses, les coses han canviat. Siemens, per exemple, té llicència bancària a Alemanya. El 0% no, una mica pujaran, però no molt. En un horitzó de cinc anys, no crec que els tipus pugin per damunt de l'1,5.
- Com és que vostè, una persona que ha triomfat en l'àmbit
acadèmic i abans va fer-ho en el sector industrial siderúrgic, és tan
heterodox?
- És molt senzill. Jo només tinc dos carnets, el de conduir i el DNI, i perquè m'obliguen. No tinc cap servitud i no li dec absolutament res a cap partit polític. És així de fàcil i no es pot imaginar la llibertat que dona aquesta independència.
- En la seva formació hi ha hagut alguna persona o corrent de pensament que l'ha influït de manera decisiva?
- Per mi, la figura del meu pare, David Niño, va ser molt important. Va ser una de les persones més intel·ligents que he conegut. Ell era un expert en comptabilitat d'alt nivell. Va patir molt la Guerra Civil. Després del triomf franquista, va patir molt perquè el règim no va reconèixer la seva titulació, emesa per la Generalitat. No s'havia posat gens en política, tot i que era una persona d'idees molt liberals. Era un home que, a més dels seus coneixements professionals, tenia una cultura clàssica important i coneixia els grans teòrics de l'economia.
- És molt senzill. Jo només tinc dos carnets, el de conduir i el DNI, i perquè m'obliguen. No tinc cap servitud i no li dec absolutament res a cap partit polític. És així de fàcil i no es pot imaginar la llibertat que dona aquesta independència.
- En la seva formació hi ha hagut alguna persona o corrent de pensament que l'ha influït de manera decisiva?
- Per mi, la figura del meu pare, David Niño, va ser molt important. Va ser una de les persones més intel·ligents que he conegut. Ell era un expert en comptabilitat d'alt nivell. Va patir molt la Guerra Civil. Després del triomf franquista, va patir molt perquè el règim no va reconèixer la seva titulació, emesa per la Generalitat. No s'havia posat gens en política, tot i que era una persona d'idees molt liberals. Era un home que, a més dels seus coneixements professionals, tenia una cultura clàssica important i coneixia els grans teòrics de l'economia.
"Es parla molt de la repressió del franquisme, però una de les coses més horribles del règim va ser la llei de desbloqueig de comptes bancaris"
- Van patir el franquisme.
- Sí. Ara es parla molt del franquisme, de la repressió, de les fosses comunes, però hi ha coses terribles de la dictadura de les quals se n'ha parlat molt poc. Per exemple, la llei de desbloqueig de comptes bancaris. A la fi de la Guerra Civil, hi havia dues pessetes, les emeses abans del conflicte i les de després. Els franquistes van tenir la idea d'aplicar uns coeficients als saldos bancaris que havien tingut moviments amb posterioritat al 18 de juliol. I van aplicar uns coeficients en funció del temps que la zona havia estat "alliberada". Això significa que molta gent va quedar arruïnada pel fet d'haver viscut més temps en zona republicana. Per mi, és un dels crims més horribles del franquisme.
- Sí. Ara es parla molt del franquisme, de la repressió, de les fosses comunes, però hi ha coses terribles de la dictadura de les quals se n'ha parlat molt poc. Per exemple, la llei de desbloqueig de comptes bancaris. A la fi de la Guerra Civil, hi havia dues pessetes, les emeses abans del conflicte i les de després. Els franquistes van tenir la idea d'aplicar uns coeficients als saldos bancaris que havien tingut moviments amb posterioritat al 18 de juliol. I van aplicar uns coeficients en funció del temps que la zona havia estat "alliberada". Això significa que molta gent va quedar arruïnada pel fet d'haver viscut més temps en zona republicana. Per mi, és un dels crims més horribles del franquisme.
22 de febrer del 2016
Josep Cuní entrevista a Santiago Niño-Becerra, 01.02.2016.
> els autònoms som els pàries de la societat?, pregunta d'un espectador pel professor
> el 56% del preu de la benzina a la benzinera, son impostos
- El proper programa serà el dilluns 6 de març -
10 de febrer del 2016
Niño-Becerra: “La tendència del preu del petroli, si la demanda no puja, continuarà baixant” 8TV, 1.febrer.2016
L'entrevista del primer dilluns de cada mes: 1/02/2016
http://www.8tv.cat/8aldia/videos/nino-becerra-aquesta-nit-a-8-al-dia-4/
23 de gener del 2015
30 de setembre del 2014
Niño Becerra: «Catalunya ha donat 220.000 milions de més des del 1980»
Santiago Niño-Becerra. Foto Nacio Digital
Nació Digital | Actualitzat el 30/09/2014 //
Aquest matí Santiago Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica IQS de la Universitat Ramon Llull, ha assegurat que el problema que té Catalunya no és polític ni jurídic, sinó que és econòmic, tal com ha publicat el diari empresarial ViaEmpresa. Ho ha fet a la ponència inaugural de la 13a Diada de les Telecomunicacions que s'ha celebrat avui a Barcelona.
Becerra ha afirmat que el problema català és la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA): "Es va definir el 1980 perquè unes comunitats autònomes donessin a unes altres. Des de llavors, Catalunya ha donat a Espanya 220.000 milions d’euros més dels que ha rebut”. L'economista també ha dit que per resoldre el problema no caldria la independència, "es pot fer en una tarda canviant la llei". Tot i així, ha reconegut que "és possible que ara sí que l’única via actual per resoldre’l sigui la independència”, però ha alertat que és un procés complicat perquè "és un procés dur i força llarg, i d’entrada Catalunya seguiria tenint dèficit fiscal”.
http://www.naciodigital.cat/noticia/75317/nino/becerra/catalunya/donat/220000/milions/des/1980
Entrades rel·lacionades publicades a la Cuca de Llum:
>> Espanya s'ha quedat 245.512 milions de Catalunya en 26 anys
>> Espanya, 500 anys de pensament antieconòmic, 21 fallides del pagament del deute d'Estat. Una vergonya silenciada als llibres de història.v.2
>> "Dos quiebras por Siglo: Historia de las bancarrotas en el Reino de España" (23 en total, país reincidente, ¿será cultural?)
>> Albert Pont, "Delenda est Hispania", resenya i videos de les seves conferències
8 de juliol del 2014
Santiago Niño-Becerra: "El modelo de protección social se está agotando y la clase media se está muriendo"
Josep Cuní ha entrevistat aquest vespre, com cada primer dilluns de mes, el catedràtic d’Economia de l’IQS Santiago Niño-Becerra.
El professor ha destacat que, al treballador mitjà a Espanya, el que li
espera és empobriment, i que “cada vegada l’atur estructural serà més
elevat, i el treball més precari i pitjor remunerat”. Niño-Becerra també ha explicat que “el treball cada vegada val menys, cada vegada es necessita menys treball, i es paga pitjor”.
Sobre Mariano Rajoy, Niño-Becerra
ha dit que no té arguments, i ha recalcat, a més, que “mai tornarem a la
situació del 2006″. Igualment, ha dit: “Esperança, què és esperança?
Esperança és Esperanza Aguirre“. També ha fet referència a la situació a Ucraïna, i ha afirmat que no creu que hi acabi passant res.
http://www.8tv.cat/8aldia/videos/santiago-nino-becerra-aquesta-nit-a-8-al-dia-5/
____ __________ ____
"España puso en su Constitución que prefería que se murieran niños de hambre antes que dejar de pagar la deuda", dice el catedrático catalán en una entrevista en '8 al dia'
Economía | 07/07/2014 - Barcelona (Redacción).- Santiago Niño-Becerra, el catedrático de Estructura Económica del Institut Químic de Sarrià (IQS) de Barcelona ha afirmado este lunes en 8 al dia de 8tv que "el modelo de protección social se está agotando y la clase media se está muriendo". Niño-Becerra se refería de este modo las conclusiones del último informe de la OCDE, que ha calificado de "terrorífico".
Según
dicho informe, la contribución al crecimiento global desde 2001 a 2060
será "inversamente proporcional al crecimiento de la demografía". Es
decir, "cuantos menos ciudadanos menos crecerá el PIB global porque
consumirán unos recursos que no generarán". En opinión del catedrático
la OCDE ha optado por la "hipótesis optimista" dado que "la economía
china no irá como una moto como dice el informe". Además, Niño-Becerra
ha señalado que "la desigualdad crecerá más hasta 2060 en España.
"El
capitalismo se está agotando. En 2010 se agotó el trabajo realizado
desde 1950. La historia le da la razón a Marx, algo que sucede desde el
año cero. Los sistemas se agotan",a explicado el catedrático. "Lo que
nos dice la OCDE es que vamos a peor", ha concluido el profesor.
Y
si el capitalismo se agota, ¿cuál es la alternativa? En opinión de
Niño-Becerra "la alternativa es un modelo más intervenido, regulado, con
más protagonismo de las corporaciones y de los técnicos; en el que los
políticos y los estado van a menos.
¿Y eso no llevará a más
intervencionismo? "Le recuerdo que el BCE en noviembre tendrá la
autoridad de ir a un banco de España y echar a su presidente sin tener
que avisar al Gobierno. El BCE es casi Dios en el tema financiero. Es
inevitable, del mismo modo que el feudalismo se acabó, también acabrá el
capitalismo: es la dinámica de la historia".
Niño-Becerra ha
señalado que el gobierno de Mario Monti, que sustituyó a Silvio
Berlusconi en Italia en un momento de extrema gravedad, "fue un
expermiento" de las autoridades europeas. En opinión del catedrático en
España no sucedió porque se hizo caso desde el minuto uno. "España puso
en la Constitución que prefería que se murieran niños de hambre antes
que dejar de pagar la deuda. Los mercados entonces entendieron que
España era de fiar", ha dicho en 8 al dia.
11 de març del 2014
Niño-Becerra: “Cada vegada l’atur estructural serà més elevat, i el treball més precari i pitjor remunerat” 8TV, 3-3-2014
-
Josep Cuní ha entrevistat aquest vespre, com cada primer dilluns de mes, el catedràtic d’Economia de l’IQS Santiago Niño-Becerra. El professor ha destacat que, al treballador mitjà a Espanya, el que li espera és empobriment, i que “cada vegada l’atur estructural serà més elevat, i el treball més precari i pitjor remunerat”. Niño-Becerra també ha explicat que “el treball cada vegada val menys, cada vegada es necessita menys treball, i es paga pitjor”.
Sobre Mariano Rajoy, Niño-Becerra
ha dit que no té arguments, i ha recalcat, a més, que “mai tornarem a la
situació del 2006″. Igualment, ha dit: “Esperança, què és esperança?
Esperança és Esperanza Aguirre“. També ha fet referència a la situació a Ucraïna, i ha afirmat que no creu que hi acabi passant res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)