14 d’octubre de 2021

Puigdemont: "Si aguantem, cosa que no vam fer fa 4 anys, ens reconeixeran", entrevista a la TV belga

 


 

Núria Casas - El Nacional.            Foto: Captura de pantalla Les News 24 | Vídeo: @portet_bruguera

Barcelona. Dimecres, 13 d'octubre de 2021. 12:14


Cinquanta minuts d'entrevista li ha dedicat el primer canal líder en informació belga, LN24, al president Carles Puigdemont. A Bèlgica interessa el procés independentista català i el periodista Martin Buxant va voler repassar la història de Catalunya per entendre com s'ha arribat fins avui. Puigdemont parla de com esdevenir un estat independent: "Serà complicat, però serà l'inici del camí. No hi haurà reconeixement immediat, però si aguantem la posició, que no ho vam fer fa quatre anys, perquè vam prioritzar una altra visió, i mantenim una reacció no violenta i democràtica, tindrem opcions".
 
 '50 minutes avec Carles Puigdemont', així es va titular el programa on, a tall d'exemple, el dia anterior havien entrevistat el líder de l'esquerra francesa, Jean-Luc Mélenchon. Puigdemont compara la justícia espanyola amb la d'altres països de la Unió Europea: "A Bèlgica, a Alemanya i a Itàlia he sentit que hi havia una justícia independent, que es pot equivocar, que pot prendre les decisions que vulgui, però no hi ha un odi contra les meves idees. A Espanya no puc tenir un judici independent".
 
 I va subratllar la tasca en què ara està centrat: "Treballem perquè es confirmi la nostra immunitat. A partir d’aquest moment veurem si Espanya fa com Polònia o com la resta d’estats europeus". Per això, llança el mateix plantejament que el seu advocat, Gonzalo Boye, ja va plantejar la setmana passada: "Si tinc immunitat a 26 països i n’hi ha un on no, on és el problema? La UE ho ha d’arreglar."
 
  
 
El procés interessa a Europa. La cobertura informativa que va tenir ahir Puigdemont no s'ha vist mai ni al canal públic espanyol TVE, ni a La1 ni a La2, o el seu circuit de desconnexió català. Buxant va demanar que fos explícit i situés els espectadors. A tall d'exemple, el president va explicar que a Catalunya hi ha "quatre capitals" —Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona—, i en un to distès va assegurar que "Girona és una petita i bonica capital que representa tot un model de turisme per la seva qualitat i patrimoni". També va lloar la tasca de l'alcalde Xavier Trias al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, abans que agafés el relleu l'alcaldessa Ada Colau i, fins i tot, va tocar la Transició: "Aquesta va venir després d'una repressió franquista i de l'assassinat del president Lluís Companys".
 
També va comparar l'autonomia catalana amb la basca, la qual va destacar que sí que "gaudeix d'independència fiscal" i va explicar que el component de solidaritat a Catalunya "sempre ha destacat", malgrat que això hauria de ser compatible amb un repartiment més equitatiu: "Tota aquesta riquesa que som capaços de produir amb el nostre esforç, no la podem retornar a la gent. Hi ha una quantitat de diners enorme que no podem decidir: el 8% del nostre PIB (uns 20.000M d'euros), que es perden i no es recuperen".
 
 Puigdemont continua representant l'independentisme a l'exterior i segueix llançant un missatge: "Espanya va enviar 6.000 policies amb la idea d'impedir el referèndum. Va ser un moviment de 2,3 milions de persones amb una xarxa de gent que va posar les urnes, els papers de votació i que va fer possible el referèndum. Va ser imparable". Unes declaracions que van ser seguides pel periodista que no parava d'insistir per conèixer el detall de tots els fets. Fins i tot va parlar de la figura de José María Aznar o la del president Artur Mas i com el no a un nou Estatut de Catalunya per part de l'Estat va encoratjar l'anhel de molts catalans a reivindicar la independència.
 

 

 

 

 

 

----

13 d’octubre de 2021

Barcelona capitula un 11 d'octubre de 1652, després d'un setge de 15 mesos

  

 
 
Un 11 d'octubre de 1652 Barcelona capitula davant els terços hispànics comandats per Joan Josep d'Àustria després d'un llarg setge de 15 mesos agreujat per una terrible epidèmia de pesta. L'endemà, mentre molts barcelonins -famolencs- surten al pla a buscar provisions, els soldats francesos que han participat en la defensa de la ciutat se’n retiren.

En saber-se que ha caigut Barcelona nombroses poblacions catalanes juren obediència al rei Felip IV, el sobirà contra qui havia esclatat 12 anys enrere el Corpus de Sang i la revolució dels Segadors. Tot i així, la guerra que enfronta la monarquia hispànica i França continua, i els francesos mantenen algunes posicions estratègiques a la meitat nord del Principat.

En aquest context, amb el conflicte encara obert, Joan Josep d'Àustria opta per apaivagar la situació a Catalunya concedint un perdó general si bé n'exclou a Josep de Margarit, el gran comandant de les forces catalanes, de qui s'havia posat preu pel seu cap en ser considerar l'ànima de la resistència.

També confirma les constitucions catalanes anteriors a 1640 però com a una "gràcia" concedida per la magnanimitat del rei, purga la llista de persones que poden sortir insaculats per a càrrecs de la Diputació del General i mana confiscar els béns d'aquells a qui es considera traïdors, dels quals molts ja es troben a l'exili. Entre aquests, Margarit, que ha aconseguit escapar de Barcelona i refugiar-se a Perpinyà, des d'on sosté la lluita contra els terços hispànics al costat dels francesos.

Arran d'aquesta derrota, Catalunya -que havia quedat sota protecció francesa després que la Junta de Braços instaurés la república el gener de 1641- torna a mans la monarquia hispànica. Tot i així, el conflicte entre Felip IV i Lluís XIV de França s'allarga i les negociacions de pau no es tanquen fins el 1659, quan el Principat de Catalunya sofreix la partició del seu territori, quedant el Rosselló i mitja Cerdanya en poder francès.

🎨 "Vista general del setge de Barcelona per les tropes de Joan Josep d'Àustria" (Pandolfo Reschi. Galeria Corsini, Florència)
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com

8 d’octubre de 2021

Com creix el català

 

El català no creix als arbres, que creix parlant-lo i de cap manera més.
 
Marta Rojals (la Palma d’Ebre, Ribera d’Ebre 1975)
 
 
 ----

"Un cas molt sensible", el cas de Puigdemont, i com és tractat per l'Estat espanyol que es salta totes les normes. Elisa Beni



29.set.2021

M'ha trucat una enviada de premsa del Tribunal Suprem per renyar-me "per escriure falsedats", perquè diu que "he insinuat" en les meves intervencions i els meus tuits que a la Sala II estaven fent l'orni per impedir a la representació lletrada de Puigdemont d'accedir a la peça de situació personal. M'he emprenyat. Jo no escric coses falses mai, a tot estirar, equivocades i sense voler, i la insinuació, ja saben, no deixa de ser l'art que t'entenguin sense dir res. Ho dec haver fet bé, perquè fins i tot ells m'han captat.





El cert és que fins ahir, dimarts 28, al matí, des del despatx de Gonzalo Boye no van poder accedir a la peça de situació personal de l'expresident. Només a aquesta, perquè per veure la de la resta dels seus patrocinats hauran d'esperar. Tot era, em diuen oficialment, un problema de fotocòpies. Que si eren molts fulls, que si la causa era a reprografia, que si això i això altre... Ja sabeu. De vegades em sorprèn que no m'adoni de com d'empipadora pot ser la copisteria  al dret de defensa. Sí, fins i tot jo que he treballat per a ells, entenc que això de la fotocopiadora és un hàndicap insalvable, fins que un lletrat et diu dilluns al matí que serà un problema haver d'esgrimir davant el tribunal de Sàsser el dia 4 i davant el TGUE, a l'hora de presentar les cautelars, que no s'ha concedit aquest accés preceptiu i bàsic per al dret de defensa. Ha estat oli en un llum. L'endemà s'han pogut instruir sobre aquesta peça que recull tots els avatars pels quals ha passat la "situació personal" de Puigdemont, és a dir, les OEDE, els comunicats entre països i totes aquestes coses que tenen tan poca importància. Coses de la reprografia, ja se sap. Demano disculpes per haver pensat malament.





 

La peça conté les comunicacions d'Espanya a través del sistema Sirene (sol·licitud d'informació complementària a l'entrada nacional) que és la forma de comunicació entre estats Schengen per al compliment de les alertes d'OEDE. I hi ha coses curioses, que deixen clar que tant Àustria com Finlàndia, Lituània i Alemanya, per descomptat, i Bèlgica van demanar en el sistema informàtic de Schengen que se'ls posés un "flag" per a la petició de Puigdemont. Un flag és un "indicador de validesa" que converteix l'ordre de detenció en una simple ordre d'esbrinament de domicili, en cas que la persona entri al país. Així, Àustria ja va deixar dit al febrer d'aquest any que s'introduís un flag permanent "per ordre donada pel Ministeri Federal de Justícia"; el mateix que va fer Alemanya el febrer del 2020, per ordre del seu Ministeri de Justícia: "D'acord amb la nostra legislació nacional, serà molt poc probable mantenir aquesta persona en custòdia per a qualsevol procediment de lliurament". Lituània, "molt amablement", els diu que els posin el flag mentre es consulta al fiscal general si l'ordre de detenció "és executable segons la nostra legislació", i fins ara. També és revelador que en les comunicacions de la policia espanyola a altres països com Bèlgica s'arribi a demanar urgència, ja que as you now this is a very sensitive case in our country. Només els faltava la icona de les manetes.

 

 

També aquesta peça conté la comunicació Sirene de la detenció a Itàlia. La comunicació italiana es produeix oficialment a les 06 hores 40 minuts de la matinada del divendres 24. S'hi demana "la documentació habitual pels conductes habituals" i es notifica l'hora en què Puigdemont passarà davant el tribunal. Així que no, la policia espanyola no se'n va assabentar per Sirene, perquè a aquella hora de divendres ja tots sabíem que era a la presó i que passaria a disposició judicial aquell mateix matí. Segons les primeres declaracions de comandaments policials, hi va haver "una trucada" mentre Puigdemont estava encara volant que va posar tota la cúpula policial a seguir l'assumpte i posteriorment van dir a El Español que l'avís els va arribar a través de Sirene "a última hora de la tarda, el vespre" de dijous. Vaja, doncs això tampoc no quadra! Va ser la matinada de l'endemà, com resa al paper.

 
No són sinó més dades de tot el conjunt sísmic que va precedir la detenció de Puigdemont a Sardenya. La cosa és tan enrevessada que hi haurà preguntes parlamentàries. Al govern belga perquè els policies espanyols han afirmat públicament que va ser Bèlgica la que va introduir l'alerta i va avisar Itàlia quan Puigdemont va pujar a l'avió. Bèlgica, ja veuen, aquell país que té suspès el procediment i des del qual fa mesos que els polítics catalans volen a tot arreu. Aquell país del qual va sortir aquest estiu Ponsatí per viatjar a Itàlia sense que saltés res ni es detingués ningú. Els serveis de fronteres italians van dir a periodistes de La Repubblica que coneixien l'arribada de Puigdemont des del dia anterior perquè estava "monitorat". En què quedem? Amb tant tripijoc al govern espanyol li arribarà una bateria de preguntes parlamentàries perquè aclareixi quin va ser el recorregut exacte i la participació de la policia espanyola en aquest operatiu. Cosa gens difícil, ja que quan les coses són clares i estan documentades, no hi ha cap problema per explicar-les. El que és estrany és que la cúpula policial espanyola digui una cosa primer i una altra després i que aquesta no quadri amb la documentació del Suprem i que tot sigui un mar de soroll. En principi, no hi ha cap misteri per ocultar en una detenció dels sistemes de Schengen. Que es faci la llum.
 
 
3) També queda per aclarir quan ho va saber el ministre de l'Interior, que era amb els Reis a La Palma, i que diu que no va saber res fins que va aterrar a Madrid. Va ser, pel que sembla, l'últim en assabentar-se'n, perquè des de les nou de la nit els telèfons de la Moncloa treien fum amb trucades de periodistes. Una altra vegada els han aixecat la camisa? Ja saben la meva opinió: ni la justícia ni la policia ni l'estat espanyol s'haurien d'apartar un sol mil·límetre dels procediments en aquest, com ells diuen, "sensitive case", i em sap greu sospitar, però és el que s'està fent des del principi.
Segueixin el fil perquè d'això en sortirà un cabdell, segur.
 
 
 
 
 
 
 
 
----

Convoquen mani contra Colau el 21 d'octubre a Pl. de s.Jaume


Vuitanta entitats diuen prou a Colau i convoquen a Sant Jaume el dijous 21 d’octubre a les 7 de la tarda.

 

per Jordi Palmero
 L’actual situació de Barcelona, immersa en un període de degradació i desànim, que ha perdut pistonada com a referència europea i que compta amb un ajuntament que ha de destinar milions d’euros a resoldre els seus propis errors, ha provocat la reacció d’una vuitantena d’entitats barcelonines que s’han unit en un moviment que vol posar sobre la taula els problemes de la ciutat i que s’ha fixat com a objectiu recuperar el lideratge de la ciutat, amb una primera prova de foc, una mobilització a la plaça de Sant Jaume el dijous 
21 d'octubre a les set del vespre (...)

 

Manifestació el 21 d’octubre

Un cop fet públic el manifest, al qual ja hi ha adherides més de vuitanta entitats i associacions de tot tipus, el moviment ‘Barcelona és imparable’ es prepara per fer-se present al carrer amb una primera mobilització davant l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, convocada per al dijous 21 d’octubre a les set del vespre. Serà una primera prova de foc d’aquest moviment que neix amb la voluntat de dir prou a la deriva que ha pres la ciutat en els darrers mandats.

Aquesta serà la primera manifestació contra el govern municipal d'aquest nou moviment, però ja hi ha hagut precedents, com l'escridassada que diversos sectors de manifestants van fer contra l'alcaldessa el passat 23 de setembre coincidint amb l'inici de les festes de la Mercè, les xiulades que la mateixa Ada Colau va rebre en les festes majors de Gràcia i Sants, les protestes al districte de Sant Andreu contra el polèmic sistema de recollida de residus porta a porta i fins i tot convocatòries decididament 'antiColau' convocades per associacions de tot tipus. 

 

 

 

 

--