TEDH a Estrasburg. Imatge de Síndic.cat
Elisa Beni - Vilaweb - 26.10.2021
(...) És el que li acaba de passar al Tribunal Suprem del Regne d'Espanya, en concret a la seva molt prestigiosa sala II, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans
l'ha enxampat en el mal costum de fer ca omís del que Estrasburg diu
en les sentències per readequar-les al que a ells els sembla que han de
dir perquè no els desdiguin gaire. La sentència, coneguda ahir, es
refereix al cas d'un president d'una cooperativa agrícola de Còrdova i
ha provocat una forta reprensió al màxim tribunal espanyol, que, a més,
ens costarà com sempre diners als contribuents.
El cas en concret no importa gaire, més enllà que la resistència del Suprem a acceptar el que diuen els tribunals supranacionals s'estén a tota mena de qüestions i
que, mentre ells repeteixen en oficis i missatges, fins i tot a la
presidenta del Congrés, que les sentències no s'interpreten sinó que
s'executen, no es fan cas quan els toca a ells. Arran del text de la
sentència d'Estrasburg es pot deduir que el tribunal està molest per
aquesta actitud del Suprem espanyol. Els arriben a dir arbitraris ―"que
depèn només de la voluntat o caprici i no obeeix a principis dictats per
la raó, la lògica o les lleis", segons el diccionari― i no hi ha una
cosa pitjor que es pugui dir a un tribunal de justícia. Per abreujar el
context, el TS va condemnar el 2012 un cordovès malgrat que la primera
instància l'havia absolt i ho va fer sense respectar els seus drets
fonamentals. L'home es va dirigir al TEDH, el qual li va donar la raó el
2015 i va condemnar Espanya per aquesta sentència, i en aquest punt és
on el Tribunal Suprem, en revisar la seva pròpia condemna, va fer-ne una
lectura particular i a la seva manera, segons la qual podia deixar
vigent part dels delictes i mantenir els anys de presó que havia dit.
Això és el que ahir els va tombar Estras-burg, clavant-los una esbroncada de mil dimonis. Una esbroncada ben merescuda.
'Aquest cop de puny a la taula del Tribunal d'Estrasburg em sembla
important. En primer lloc, perquè deixa clar que els tripijocs no se
sostindran fora de les fronteres i que si han de desemmascarar-los, ho
faran'
"La presentació per part del Tribunal Suprem de les conclusions no
hauria de ser manifestament arbitrària, la qual cosa fins i tot podria
equivaldre a una denegació de justícia i tenir com a resultat frustrar
l'intent del demandant que s'examinin els procediments". Considerar que el màxim tribunal d'un país pren decisions que suposen denegar fer justícia
és tan fort que no sé en quin estat d'indignació estava el redactor de
la sentència que, a més, diu: "Els paràgrafs [de la sentència del TEDH]
no deixaven cap dubte (...) La interpretació del Tribunal Suprem (...)
contradeia les condicions del Tribunal". No se li pot dir més clar a un
tribunal que s'ha tirat a l'esquena la sentència d'un tribunal superior,
que, els agradi o no, forma part de l'entramat processal d'Espanya i
que té una capacitat clara de revisar les sentències de la sala II.
S'han passat i els han enxampat. "En fer el TS la seva pròpia
interpretació sobre l'abast i significat de la revisió de la sentència,
va excedir el marge d'apreciació i va tergiversar les conclusions de la
sentència del TEDH", continua la resolució d'Estrasburg. Van excedir-se i
van tergiversar l'aplicació d'una sentència; això, els mateixos senyors
que exigeixen per davant i per darrere que s'apliquin les seves, fins i
tot en els extrems en què no està clar que s'hagin d'aplicar, com acaba
de passar amb el diputat Rodríguez.
Aquest cop de puny a la taula del Tribunal d'Estrasburg em sembla
important. En primer lloc, perquè deixa clar que els tripijocs no se
sostindran fora de les fronteres i que si han de desemmascarar-los, ho
faran. Ho han fet per unanimitat, fins i tot la magistrada espanyola
Elósegui, a qui es va pretendre invalidar per ser de l'Opus Dei, però
que crec que ja ha demostrat diverses vegades que del que no forma part
és del contuberni per amagar els excessos espanyols. Una altra qüestió
que es deriva d'aquesta esbroncada és que altres casos d'aplicació
arbitrària de les resolucions d'Estrasburg, com la del cas Bateragune,
en el qual pretenen tornar a jutjar Otegi, trobaran un tribunal amb
antecedents sobre la resistència del Tribunal Suprem espanyol a acatar el que el TEDH li corregeixi.
Aquesta cara de tribunal que es creu per damunt de tot, fins i tot a
vegades de les mateixes lleis que reescriu a la seva manera si s'escau,
aquest maquiavel·lisme que tants fanàtics té a la caspa pàtria, no fa
gaire bon efecte a Estrasburg i no callaran.
És molt trist que hàgim arribat a una situació en què aquesta
imparcialitat, aquest estudiar els assumptes sense cap altre interès que
aplicar les lleis i els tractats, només es pugui esperar dels tribunals
supranacionals, perquè tant el Tribunal Suprem com el Tribunal
Constitucional "s'excedeixen", "tergiversen", són "arbitraris" o
"deneguen" la justícia que se'ls demana.
No és una sentència qualsevol. Aquesta vegada al Suprem l'han
enxampat amb el carro dels gelats, i no serà l'última. Tots ho sabem,
crec que ells també.
Citat en el texte de la notícia, el cas recent del diputat Rodríguez que acaba de ser inhabilitat com a tal fa pocs dies:
Dos dies després d'aquesta notícia el TJUE posa una multa d'un milió d'euros diari a Polònia, per desobeir:
___
Ç
