Un jutge anima a utilitzar el concepte GOIP per defensar l’independentisme
El magistrat Guillem Soler defensa des de la Universitat Catalana d'Estiu anar més enllà del Procés amb la fórmula del TJUE
El Grup Objectivament Identificable de Persones (el GOIP, en el seu acrònim judicial). Aquest és el concepte amb què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va resoldre les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, sobre el conseller a l’exili Lluís Puig, arran de la negativa de la justícia de Bèlgica de lliurar-lo a Espanya. Un concepte que, de moment, des del 2023 ha bloquejat l’emissió de les ordres de detenció europees pels membres de l’exili.
Per tant, el concepte GOIP pot ser una eina de defensa en l’ofensiva judicial contra l’independentisme. Així ho han analitzat, Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, –que ha fet la seva xerrada en català–, l’expresident de la Generalitat Quim Torra i el titular del Jutjat d’Instància número 1 de Barcelona, Guillem Soler, en un col·loqui aquest matí en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que aquesta setmana se celebra a Prada (Conflent).
Tant Boye com Soler han proposat que el concepte GOIP s’utilitzi sobretot en termes de defensa més que d’atac i han proposat fórmules per definir com “identificar” un GOIP català, en una comprovació de tres fases. La idea de fons ha estat formulada per Soler i rematada per Boye. En concret, desgranar el GOIP com aquelles persones que “pateixen una discriminació jurídica” en l’aplicació de la llei. “És a dir, tractar algú de manera diferent i anòmal perquè és català”, ha assenyalat el magistrat.
Una eina en tres fases
Pel jutge, el GOIP és una “eina perfecte ideal que pot englobar els conceptes de lawfare, dret penal de l’enemic i minoria nacional”. De fet, ho ha qualificat de concepte “paraigua” i que no exclou cap d’aquests tres que s’han perpetrat en tots els processos contra el catalanisme. Boye, per la seva banda, ha identificat que el GOIP com aquells casos que ataquen “la identitat catalana”. És a dir, que podria ser tant la llengua, com una reivindicació política, com ara un procés sancionador tributari.
Per això, Soler, proposa un sistema per destriar els casos que poden ser GOPI en tres fases. En primer terme, la fase 1 que seria “l’indicador”, és a dir, un fet que adverteixi que passa “alguna cosa estranya”. Una segona fase de “confirmació” i una tercera fase de “determinació de la gravetat de l’anomalia”.
