30 de juny del 2021

El Tribunal de Comptes rebutja totes les al·legacions i dóna quinze dies per evitar els embargaments


 
L'òrgan administratiu reclama 5,42 milions d'euros a una quarantena d'ex-alts càrrecs per l'acció exterior de la Generalitat
 

 30.06.2021 - Vilaweb

El Tribunal de Comptes espanyol ha notificat a la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat que tenen quinze dies hàbils per dipositar la fiança de 5,42 milions d’euros arran de la causa per l’acció exterior del govern. En aquest sentit, l’òrgan administratiu ha tombat les al·legacions dels afectats i ha avisat que passat el termini procedirà a embargar béns si no s’aporten totes els diners.

 

A banda de les al·legacions, el tribunal també ha refusat de rebaixar la fiança, tal com havien sol·licitat les defenses d’alguns dels afectats. Només ha revisat la xifra en 400 euros arran d’una errada en les despeses de les delegacions de la Generalitat a Dinamarca i Croàcia.
 
Ahir, els representants legals dels encausats van lamentar que els van lliurar un plec de 504 pàgines amb només tres hores per llegir-lo. Cada advocat, indiferentment de si representava un o deu persones, va disposar de deu minuts per formular l’escrit d’al·legacions.

 

Al tribunal, avui ha estat el torn de la fiscalia, l’advocacia de l’estat i les acusacions particulars. Segons que ha explicat l’advocat i ex-conseller Francesc Homs en una atenció als mitjans, el ministeri públic ha fet una intervenció política i l’advocacia no ha fet cap argumentació.

 

La delegada instructora ha exonerat a vuit dels quaranta-dos ex-alts càrrecs a qui havia citat entre els quals Jordi Turull i Neus Munté.
https://www.vilaweb.cat/noticies/tribunal-comptes-rebutja-allegacions-quinze-dies-
embargaments
 
LA MATEIXA NOTÍCIA EN UN ALTRE MEDI:
 
 
LA REPRESSIÓ A TRAVÉS DEL TRIBUNAL DE COMPTES, NOTÍCIES PRÈVIES:

"De relato en relato", por Gonzalo Boye. La mejor síntesis de la batalla legal del 'procés' en Europa hasta hoy 30 junio'21

 


 

"De relato en relato"


La realidad del conflicto catalán es mucho más seria, más profunda y de más severas consecuencias que las recientes decisiones y dichos gubernamentales


27.06.2021. -  eldiario.es.                               G. Boye  -  @boye_g

Abogado de Carles Puigdemont, Meritxell Serret y Toni Comín.

 

(El artículo repite a menudo la palabra relato como eje del discurso. El subrayado de esta palabra, y los fosforitos son  míos. Cuca de Llum)
 
Algunos, que llevan años viviendo instalados en una concatenación de relatos, ahora han comenzado a sembrar uno nuevo: la sentencia del procés está tocada de muerte en Europa por los indultos concedidos y las declaraciones realizadas por miembros del Ejecutivo de Pedro Sánchez. Tal cual ha ocurrido en los últimos casi cuatro años, tal afirmación no pasa de ser un relato mediante el cual se trata de adaptar la realidad a unos concretos intereses que distan mucho de ser los encomendados constitucionalmente hablando.
 
No, la sentencia del procés y el procedimiento penal del que trae su origen no están tocados de muerte ni por los indultos ni por las declaraciones que, como corresponde a todo actor político, han concedido y realizado desde el Gobierno de Pedro Sánchez. Tanto el procedimiento como la sentencia estaban ya tocados de muerte mucho antes y ahora lo que se pretende no es más que trasladar las culpas propias a un nuevo enemigo bien determinado que estaría encarnado por el actual Gobierno de España.
 
La realidad, que siempre ha distado mucho de los distintos relatos con los cuales se han ido creando, difundiendo y modulando a lo largo de los años de politización del conflicto catalán, es mucho más seria, más profunda y de más severas consecuencias que las recientes decisiones y dichos gubernamentales.

 

La sentencia del procés, desde una perspectiva europea y de interpretación democrática del derecho, nació muerta, porque todo el procedimiento se ha asentado en bases incompatibles con los pilares fundamentales del derecho de la Unión entre los que destacan aquellos contenidos en el Título I del Tratado de la Unión y, también, a lo largo del articulado de la Carta Europea de los Derechos Fundamentales y del Convenio Europeo de Derechos Humanos.
La concatenación de relatos surgidos para mantener vigente una visión de la realidad que, como digo, es incompatible con el derecho de la Unión ha sido extensa y muy variopinta, pero una somera revisión de esa ya dilatada lista nos permite asumir que, una vez más, estamos en presencia de un relato que solo pretende confundir a la gente y negar la mayor: el procedimiento al procés nunca sobreviviría a la internacionalización del mismo tal cual venimos demostrando desde el 3 de noviembre de 2017. Vamos por partes.
 

Cuando un grupo relevante de miembros del Govern del president Puigdemont marchó al exilio en octubre de 2017, el primero de los relatos fue bifocal: no era posible tomarles declaración por videoconferencia y Bélgica les entregaría a España en menos de 30 días. Ya el 5 de noviembre, cuando todos ellos quedaron en libertad en Bruselas, el relato comenzó a hacer aguas. En paralelo, se había enviado a prisión al resto de dicho Govern.

 

El 5 de diciembre de 2017, cuando el juez Llarena, en lo que no fue otra cosa que una honda preocupación por el resultado de la primera euroorden europea de detención y entrega (OEDE), la retiró, se instaló el segundo de los relatos: es un gran estratega que está construyendo el procedimiento para asegurarse la entrega. Otro tanto se dijo en enero de 2018, cuando el mismo Llarena se negó a cursar una OEDE, en este caso a Dinamarca.

 

En marzo de 2018, después de dictado el auto de procesamiento y tras la detención de Puigdemont en Alemania –en base a una segunda OEDE por los mismos hechos–, el relato que se construyó fue que Alemania marcaba el camino de regreso de "los fugados". Ese relato duró 12 días, los que estuvo en prisión, y se transformó en una serie de reproches y menosprecios hacia una justicia y un tribunal que fue el que primero dictaminó la verdadera enfermedad del procedimiento que se seguía en el Tribunal Supremo.
 
 
El 16 de mayo de 2018, la Justicia belga se negó a tramitar la segunda OEDE en contra de los políticos catalanes por venir mal formulada, al carecer de una orden nacional de detención que la sustentase, y surgió un nuevo relato que se decantaba por que los belgas nos tienen manía y han convertido a su país en un refugio de terroristas y delincuentes. Nadie quiso admitir que el fallo radicaba en el Supremo y no en Bélgica.
 
 
En julio de 2018, después de que el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein dictara sentencia en la OEDE cursada en contra de Puigdemont, todo fueron ataques, una vez más, a la Justicia alemana y se gestaron una serie de relatos entre los que se establecía que los jueces alemanes se habían excedido en sus funciones y que el juez Llarena cursaría una prejudicial al Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) para que les pusiese en su lugar. Una vez más, solo fueron relatos pero que permitieron ocultar un hecho esencial: Alemania había terminado por emitir el parte de defunción del procedimiento que se seguía en España y ello en base a una serie de elementos que, primero, tuvo muy en consideración el Grupo de Trabajo de Detenciones Arbitrarias de Naciones Unidas y, recientemente, la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa.

 

En ese proceso de concatenación de relatos tampoco podemos olvidar la serie construida a partir de la elección de Puigdemont, Comín y Ponsatí como miembros del Parlamento Europeo; entre ellos destaco aquel que decía que la condición de eurodiputado se adquiría mediante el juramento ante la Junta Electoral en Madrid. Este relato duró hasta el 20 de diciembre de 2019, fecha en que el Tribunal General de la Unión Europea (TGUE) dictaminó lo contrario y su criterio fue asumido por el Parlamento Europeo, al que se incorporaron el 13 de enero de 2020 con efectos a junio de 2019. 
 

Por sorprendente que parezca, tal planteamiento sobre el momento de la adquisición de la condición de eurodiputados sigue sosteniéndola, ya casi en solitario, la Sala Tercera del Supremo, que es la misma que tendrá que resolver los recursos interpuestos por la derecha en contra de los indultos.

Pero como la cosa de los relatos nunca resulta suficiente para no reconocer los errores propios, se instaló un nuevo relato según el cual la concesión del suplicatorio les traería de regreso a España; no contaron ni con las dos sentencias de Puig ni con las cautelares acordadas por el TGUE.

 

Finalmente, y ante el varapalo que ha representado el dictamen de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa, que no dice nada distinto a lo que ya dijo Schleswig-Holstein en julio de 2018 o haya dicho la Justicia belga o la escocesa, se instala este nuevo relato según el cual los grandes males que afectan al procedimiento y sentencias dictadas en el caso del procés son única y exclusivamente culpa de Pedro Sánchez.
 
 
La verdad es muy otra: construir contra viento y marea un proceso y una sentencia que no encaja en un derecho, el europeo, que es tan propio como el que surge de las Cortes, no solo es un error, sino un empecinamiento que más temprano que tarde llegaría a este punto
 
 
Los indultos no han dado el certificado de defunción a la sentencia del procés, eso ya se consiguió en 2018 –fue en Schleswig-Holstein– solo que, de relato en relato, nunca se ha tenido la honradez intelectual de asumir el error propio y siempre se ha trasladado la culpa a un tercero. Esta vez le toca a Pedro Sánchez que, en definitiva, parece que se ha convertido en caza mayor porque siempre se vive mejor contra un enemigo que contra los fantasmas propios.
https://www.eldiario.es/contrapoder/relato-relato_132_8080743.html

 

 

 

---

29 de juny del 2021

El Tribunal de Comptes fixa en 5,4 milions la fiança contra l'independentisme




 

Gemma Liñán  -   Foto: ACN  - El Nacional Barcelona. Dimarts, 29 de Juny 2021.

El Tribunal de Comptes reclama 5.422.899,48 euros als 40 càrrecs i funcionaris de la Generalitat de Catalunya acusats de malversació comptable per destinar el pressupost per a la promoció exterior al procés independentista.
 
Segons ha pogut saber ElNacional.cat, el càlcul que fa el tribunal és de 5.251.146 euros més 271.723,48 d'interessos. Aquesta quantitat s'ha fixat sumant la despesa relacionada amb el Diplocat i la quantitat fixada relacionada amb les despeses de l'organització de l'1-O
 

Les quantitats fixades per a cada un dels acusats estan pensades per respondre a una fiança de responsabilitat solidària. Totes elles sumades pugen més del total que ha calculat el Tribunal de Comptes, que és de 5,4 milions d'euros. Això s'explica perquè en el cas que algun dels acusats no disposi dels diners suficients, seria un altre el que assumiria part de la fiança. La responsabilitat, per tant, és solidària i en cada un dels blocs de despeses investigats s'ha fixat la quantitat que correspondria assumir a cada un d'ells, i que aniran dipositant fins a arribar als 5'4 milions d'euros.

L'informe de 504 pàgines desglossa les despeses i la fiança que es consigna a cada un dels acusats per cobrir la quantitat reclamada. La persona a qui se li ha imposat una fiança més elevada és Albert Royo, exsecretari general del Diplocat. L'import que li demanen supera els 3,6 milions d'euros. D'altra banda, el polític que haurà d'abonar una fiança més elevada és Francesc Homs, que va ser conseller de Presidència del 2012 al 2016. Al president Artur Mas se li demana una fiança de 2.803.115,96 euros. És la de major quantia d'un càrrec institucional i el més perjudicat per l'informe del Tribunal de Comptes, juntament amb l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, a qui també li demanen 2.803.115,96 euros.

Per sota de Mas i Mas-Colell hi ha l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva. La fiança que es fixa per a ell és de 2.108.818,32 euros. Al president Carles Puigdemont el Tribunal de Comptes li demana 1.981.454,47 euros i a l'exvicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras el tribunal li demana 1.980.395,68 euros.

 

Aquesta és la llista completa de les fiances que el Tribunal de Comptes reclama als 35 ex-alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya:

  1. Albert Royo: 3.633.253,85 euros
  2. Mireia Vidal: 3.164.694,10 euros
  3. Francesc Homs: 2.952.689,85 euros
  4. Andreu Mas-Colell: 2.803.115,96 euros
  5. Artur Mas: 2.803.115,96 euros
  6. Raül Romeva: 2.108.838,32 euros
  7. Oriol Junqueras: 1.981.475,02 euros
  8. Carles Puigdemont: 1.981.474,47 euros
  9. Rosa Vidal: 1.735.885,74 euros
  10. Sergi Marcén: 177.952,73 euros
  11. Joaquim Nin: 163.889,75 euros
  12. Aleix Villatoro: 150.812,42 euros
  13. Andrew Scott Davis: 148.538,86 euros
  14. Jordi Vilajoana: 147.168,45 euros
  15. Manuel Manonelles: 141.187,33 euros
  16. Adam Casals: 136.829,79 euros
  17. Josep M. Suárez: 115.103,60 euros
  18. Luca Bellizzi Cerri: 95.747,54 euros
  19. Andrew Scott: 92.843,61 euros
  20. Amadeu Altafaj: 66.609,94 euros
  21. Marie Katinka: 49.130,73 euros
  22. Roger Albyniana: 38.666,56 euros
  23. Martí Anglada: 34.691,61 euros
  24. Ewa Adela Cylwik: 29.456,38 euros
  25. Maryse Olivé: 22.725,27 euros
  26. Mar Ortega: 15.833,64 euros
  27. Ramón Font: 12.300,00 euros
  28. Maria Badia: 7.198,17 euros
  29. Jordi Solé: 6.363,59 euros
  30. Luis Bertran: 5.122,96 euros
  31. Eric Hauck: 4.794,72 euros
  32. Albert Carreras: 4.291,92 euros
  33. Francesca Guardiola: 3.039,42 euros
  34. Pere Puig: 1.117,69 euros
  35. David Mascort: 1.058,79 euros

L'informe del Tribunal de Comptes fiscalitza les despeses de les delegacions del Govern a l'exterior i els viatges de presidents i consellers. Les quantitats s’atribueixen segons el grau de participació en aquesta operació. La despesa que es relaciona directament amb el procés independentista, no deixa de ser una partida del pressupost d'acció exterior del Govern de la Generalitat, prevista per l'Estatut

 https://bit.ly/2T8AUop


PER SABER MÉS:
 
Per què actúa ara el 'Tribunal de Cuentas'?
La repressió del Tribunal de Cuentas, d'on vé?: 
 



--- 

"El que ha de venir", per Gonzalo Boye

 

 
 
 
29.06.2021
(Article d'opinió publicat el 25.06.2021 a La República. El republiquem avui en motiu que aquest matí l'han citat  l'Audiència Nacional acusat de nosequè..., tots sabem que és una represàlia per la seva defensa valenta, llúcida i eficaç al Pres. Puigdemont, al Pres. Quim Torra, als Consellers exiliats,  i a la causa de l'independència de Catalunya. Cuca de Llum)




La partida internacional es va guanyar a Slesvig-Holstein fa tres anys, però aquesta derrota no es va acceptar
Si el dictamen del Consell d’Europa ha causat malestar, el que ha de venir serà devastador i en forma de sentències

En més d’una ocasió hem dit que a partir de la judicialització del conflicte entre Catalunya i l’Estat la seva solució depenia d’una etapa d’internacionalització a través de la qual es creessin les condicions adequades perquè les parts admetessin la necessitat de trobar una solució respectuosa amb els drets de la minoria nacional catalana.

 

Cada dia que passa aquesta tesi cobra més i més força i comença a convertir-se en una autèntica preocupació per als que s’han cregut amos de la veritat i posseïdors de tots els ressorts de poder necessaris per fer callar les aspiracions legítimes d’un poble que, com qualsevol altre, té dret a decidir sobre el seu present i el seu futur.

 

Aquest procés d’interna-cionalització es va iniciar amb la partida a l’exili del president Puigdemont i part del seu govern, i en aquests tres anys i mig el que s’ha fet, que tant malestar ha causat en un sector poderós de l’Estat, no és ni comparable al que ha de venir.

 

Si el dictamen de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha causat malestar, sotsobre i fins i tot por a les altes instàncies d’un poder que no accepta ni crítiques ni contrapesos, el que ha de venir comportarà la constatació definitiva del que sempre hem sostingut: han actuat de forma contrària a qualsevol principi democràtic i s’han endinsat en un terreny privatiu d’altres poders de l’Estat.
 
 
El recorregut internacional, sense el qual res del que ha succeït fins ara es comprendria, va començar un 5 de novembre del 2017 quan el Tribunal de Primera Instància de Brussel·les, en contraposició al que havia acordat dies abans l’Audiencia Nacional, va acordar la llibertat provisional dels exiliats per entendre que no concorrien motius per acordar cap altra mesura privativa de llibertat.
 
 
Les contradiccions entre el que anava succeint als tribunals de l’Estat i el que passava als diferents òrgans jurisdiccionals europeus han estat la constant d’aquests anys. Ara, quan ja tot està fora del control del Tribunal Suprem, el resultat no és que sigui imaginable, sinó que és més que probable... i ho saben.
 
 
Si els va semblar greu allò de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, els semblarà devastador quan s’hagin de pronunciar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE).
 
No podran qualificar cap d’aquests òrgans jurisdiccionals ni de “tribunal regional”, ni de “club d’amics”, ni d’“organisme irrellevant” com han intentat fer amb Slesvig-Holstein, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i la mateixa Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa... i ho saben.

 

El que ha de venir tindrà forma 0de sentències i aquestes implicaran l’obligació del seu acatament sota risc, en cas contrari, d’extreure Espanya d’un club les regles del qual fa anys que se salten.

 

No serà una, ni dues, ni tres les sentències que es dictaran en un termini raonable de temps, i d’aquestes i d’aquests procediments es desprendran conclusions molt serioses que els que estiguin pensant en el futur haurien d’assumir com d’obligat compliment.

 

Cadascuna de les demandes dels presos donarà origen a un procediment davant del TEDH amb la seva corresponent sentència que, a la vista dels informes de les Nacions Unides i del Consell d’Europa, semblarien tenir un desenllaç bastant clar que ratificaria el que sempre hem dit: s’ha tractat d’un procés sense les degudes garanties i la sentència ha de ser anul·lada. Aquí, el resultat final, en qualsevol cas, dependrà de diversos factors.

 

Però el TEDH no només s’haurà de pronunciar sobre els recursos dels presos, també haurà de fer-ho sobre una causa que és un dels millors reflexos de com s’ha operat per inhabilitar, apartar de la política, els enemics: la causa en contra del president Torra, del desenllaç de la qual pocs dubtes podem tenir.

 

Igualment, a poc a poc s’aniran resolent, imagino que sempre per la via de la desestimació, les diverses empares presentades davant del Tribunal Constitucional en la defensa del president Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig... Cadascuna d’aquestes sentències donarà peu a una nova demanda davant del TEDH... i sabem com acabaran sent aquestes sentències.

 

D’altra banda, el TGUE haurà de dictar, almenys, tres sentències diferents en relació amb les demandes presentades, arran de la judicialització del conflicte polític, en contra de decisions del Parlament Europeu, entre les quals es troba la que afecta el suplicatori. Aquestes sentències reconduiran comportaments del Parlament Europeu, però, sobretot, deixaran en evidència com s’ha actuat per part de les sales Segona i Tercera del Suprem.

 

Finalment, en paral·lel als pronunciaments del TGUE, haurà de definir-se el TJUE en relació amb les mal anomenades “prejudicials” plantejades pel jutge Llarena. El tema és evident, el seu resultat també ho serà.

 

Totes aquestes resolucions generaran un escenari devastador per als que han confiat que judicialitzant la política podrien reconduir un desig majoritàriament present entre els catalans.

 

El problema és d’una altra envergadura, i respecte a això cal plantejar-se algunes preguntes: estan preparats per a tants disgustos?, com encaixaran tantes i tan severes sentències que seran d’obligat compliment?, quant temps més podran seguir sostenint que han actuat correctament?, i, sobretot, qui seran els que continuaran defensant que es va tractar d’un problema delictiu i no polític?

 

La partida internacional es va guanyar a Slesvig-Holstein fa tres anys, però aquesta derrota no es va acceptar. Tot el que ha passat a partir d’aquí no és res més que la constatació de com d’allunyats de la realitat europea es troben els qui tenen a les seves mans un botó nuclear que, segurament, acabarà fent que els míssils explotin dins la pròpia sitja.

 

L’única via era la internacionalització i el que ha passat fins ara, però sobretot el que ha de venir, així ho demostra.

 
 
 
 --

Torra crida a retre un “homenatge nacional” a l’advocat Gonzalo Boye

 

Torra crida a retre un “homenatge nacional” a l’advocat Gonzalo Boye

 

Afirma que l'Estat el persegueix pel "compromís amb la democràcia, els drets humans i la llibertat a Catalunya"

 

 

 

 28.06.2021

L’expresident de la Generalitat Quim Torra ha fet una crida a retre un “gran homenatge nacional i popular” a l’advocat Gonzalo Boye. El president ha expressat solidaritat “absoluta” amb el lletrat davant dels “atacs” i la “persecució” a què “el sotmet també la justícia espanyola”. Torra emmarca aquesta persecució en la “voluntat de l’estat espanyol de castigar Boye” pel “compromís amb la democràcia, els drets humans i la llibertat a Catalunya”. Per tot plegat l’expresident fa una crida a expressar la solidaritat amb el lletrat i a “reconèixer l’èxit de la seva estratègia jurídica europea contra la repressió a l’independentisme”.

 

En un missatge a les seves xarxes socials Torra ha dit que “una de les grans sorts” que ha tingut “a la vida” és conèixer Boye, del qual ha destacat el “tracte humà”, el “coneixement enciclopèdic” del dret i una defensa “incondicional dels drets i llibertats”. Torra considera que l’independentisme “ha de reconèixer públicament” l’estratègia jurídica de Boye “contra la repressió” i el “compromís” i “l’assumpció de riscos” en la “defensa del moviment pro-democràcia a Catalunya”.

 

El 131è president de la Generalitat s’ha expressat d’aquesta manera després que l’Audiència Nacional hagi confirmat el processament de Boye per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el narcotràfic. El processament de Boye està vinculat a la causa contra José Ramón Prado Bugallo, conegut com a ‘Sito Miñanco’, per haver participat presumptament en dues operacions per introduir gairebé quatre tones de cocaïna i la creació d’un entramat criminal per blanquejar els diners obtinguts de la droga.

 

A l’advocat també se li atribueix, en concurs amb el blanqueig, un delicte continuat de falsificació de document oficial. En una interlocutòria, la sala penal desestima el recurs de Boye contra el processament dictat per la jutgessa María Tardón i deixa el lletrat a les portes del judici.

 

 

 

28 de juny del 2021

Ara a França i Alemania: creix el rebuig a la persecució espanyola a Mas-Colell



Lluís Bou
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Divendres, 25 de Juny 2021


Le Nouvel Observateur, una de les més prestigioses revistes franceses, ha denunciat la persecució que el Tribunal de Comptes fa contra l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, a qui poden demanar 10 milions d'euros per la consulta del 9-N. La revista utilitza paraules molt dures contra la institució espanyola. "Situació kafkiana a Catalunya: atrapat en un embolic jurídic, un gran economista està amenaçat de ruïna", assenyala. L'actuació del Tribunal de Comptes s'hi constata com una anormalitat espanyola.
 
 
"Economistes de tot el món es troben en situació de xoc: un dels seus, i no pas un dels més irrellevants, corre el risc d'acabar en la ruïna. Està atrapat en un embolic polític que va molt més enllà d'ell i que gairebé faria passar El judici de Kafka per un llibre infantil. El seu destí es decidirà a finals de mes, aquest dimarts 29 de juny. Mentrestant, la comunitat es mobilitza: universitats, bancs centrals, centenars d’economistes li donen suport, incloent-hi 33 premis Nobel (Angus Deaton, Esther Duflo, Paul Romer, Robert Shiller, Joseph Stiglitz, Robert Solow, Jean Tirole, etc.)", assenyala.
 

Le Nouvel Observateur remarca que l'intent d'arruïnar Mas Colell es deu a motius polítics. "Mas-Colell està acusat d'haver validat despeses per preparar el referèndum d'autodeterminació considerat il·legal", explica. "Xoc a la comunitat internacional d'economistes", afegeix.
 
La revista recorda que Mas-Colell és autor d'un dels manuals de referència en microeconomia, i que ha estat professor a la Universitat de Berkeley i la Harvard. "Alguns dels seus col·legues el posen en la llista de candidats al Nobel, pels seus treballs pioners sobre l'ús de la topologia diferencial per afinar la teoria de l'equilibri general", detalla.
 
Suport alemany
El suport de Le Nouvel Observateur se suma al que ahir el principal diari alemany, Frankfurter Allgemeine, també va donar a l'exconseller. Sota el titular “El conflicte català davant el Tribunal de Comptes espanyol”, els alemanys, que reafirmen la figura de Mas-Colell com un economista i professor “reconegut internacionalment”, expliquen com s’ha vist “embolicat” en la persecució del procés independentista, així com el suport que ha rebut de 33 premis Nobel i la resolució del Consell d’Europa feta pública aquesta setmana. 
 
Dimarts que ve, Andreu Mas-Colell podria perdre-ho tot. No només la seva fortuna, també la seva casa i la pensió”. Així comença l’article del Frankfurter sobre la persecució de l’exconseller per part de la justícia espanyola. A la peça, expliquen com Mas-Colell, “que ha ensenyat a les Universitats de Harvard i Berkley i després va liderar el Consell Europeu d’Investigació”, es presentarà davant el Tribunal de Comptes el dia 29 (el seu 77è aniversari), juntament “amb 38 catalans més” per conèixer la suma de diners que hauran de pagar. Tal com apunta el diari, la xifra podria arribar als deu milions d’euros
 
 
L’article també explica com, entre altres, els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont estan acusats de destinar fons públics a promoure la independència de Catalunya entre 2011 i 2017. “Si no paguen, els seus béns poden ser confiscats en poques setmanes”, afirma el Frankfurter.
 
 
 
>>  ALTRES DIARIS ESTRANGERS S'EN FAN RESSÓ:
"...Tanmateix, The Guardian no ha estat pas l’únic diari que s’ha fet ressò de l’abús contra Mas-Colell i la resta d’alts càrrecs acusats. El principal diarialemany, Frankfurter Allgemeine Zeitung, The Times Le Nouvel Observateur també n’han informat."

O

ALTRES NOTÍCIES:

>>  Mas-Colell i l'efecte bola de neu

>>  Andreu Mas-Colell, el derrapatge de la repressió espanyola

>>  Les altres causes judicials que esperen els indultats (13): el Tribunal de Comptes espanyol I el jutjat d'instrucció número18 de Barcelona

>>  El "Tribunal de Cuentas", pinzellades del seu funcionament corrupte, per octuvre

>>>  Veieu també el seu paper en la repressió: Per què actúa ara el 'Tribunal de Cuentas'?  La repressió del Tribunal de Cuentas, d'on vé?: >> L’operació Soraya explicada 'off the record' per Albert Rivera, per Jordi Barbeta




----

El Govern no rep el Rei ni Sánchez en la seva visita al Mobile World Congress

 


 

Adrià Rovira - Foto: Sergi Alcàzar
L'Hospitalet de Llobregat. Dilluns, 28 de Juny 2021

 

Com és habitual en les últimes visites del Rei a Catalunya, cap membre del Govern ha assistit aquest dilluns a l'arribada del rei Felip VI i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al recinte de Gran Via de Barcelona per visitar el Mobile World Congress
 
Tal com ja va passar en la reunió del Cercle d'Economia i aquest diumenge al sopar d'inauguració del MWC21, el president Pere Aragonès no ha estat present a l'arribada del monarca, tot i que sí que s'ha afegit a la comitiva just després. L'altra gran absent a l'acte ha estat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
 
(...etc)  
 
 
 
--

27 de juny del 2021

El "Tribunal de Cuentas"(15), pinzellades del seu funcionament corrupte, per octuvre


 

INVESTIGACIÓ: Tribunal de clavagueres, això és el que amaguen:
 


............

 

Veieu també el seu paper en la repressió:
Per què actúa ara el 'Tribunal de Cuentas'?
La repressió del Tribunal de Cuentas, d'on vé?: 
 
 
 ---

El Suprem fa córrer que ja té perduda “la batalla d’Europa”




Els jutges del Suprem diuen a El Mundo que és clar que el Tribunal Europeu dels Drets Humans farà caure la condemna contra el procés

 

La concessió dels indults als presos polítics i l’aprovació per àmplia majoria de l’informe que equipara la repressió espanyola i la turca a l’Assemblea del Consell d’Europa han estat dos cops durs contra el Tribunal Suprem espanyol, que ja veu clar que la sentència contra el procés dictada del 2019 serà anul·lada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. Almenys això assenyalen fonts del tribunal al diari El Mundo, que es mostren pessimistes davant les resolucions que pugui dictar el TEDH una volta estudiï els recursos dels fins ara presos polítics. En culpen el govern espanyol per haver enviat el missatge a Europa que la sentència va ser desproporcionada amb l’aprovació dels indults i per haver anunciat la reforma del delicte de sedició per tal d’equiparar-lo als estàndards europeus. La sentència és morta a Estrasburg. La batalla d’Europa està perduda“, arriben a dir.

 

Les fonts citades pel diari espanyol diuen que la sentència va quedar “ferida de mort” amb l’anunci de la reforma del delicte de sedició: “Des del moment que una reforma doni la raó a la tesi de la desproporció de les condemnes, la sentència té els minuts comptats. Serà fàcil de dir que fins i tot el dipositari de la sobirania, el parlament, ha considerat oportú d’escurçar les penes.” Ara per ara, no hi ha data per a aquesta reforma, però n’hi ha hagut prou amb l’anunci per a desacreditar la proporcionalitat de la condemna: “L’anunci i prou, el debat públic sobre la reforma, ja té repercussions. A Estrasburg arriben els resums de premsa.”
 
Tampoc no li han posat fàcil al Suprem els vots particulars de dos magistrats del Tribunal Constitucional espanyol als recursos dels presos polítics, que ja es posicionaven en contra dels seus companys i diuen que les condemnes van ser desproporcionades, el mateix argument assumit pel govern espanyol a l’hora de concedir els indults.
 
El Suprem creu que tot plegat és “un obstacle” perquè Estrasburg convalidi la sentència, però no llencen la tovallola. Les fonts del tribunal citades per El Mundo diuen que el TEDH és un òrgan “que no entra tant a l’actuació d’un tribunal com a la de l’estat; no mira tant el concepte jurídic com els fets que han passat”. “I en aquest cas veuran que Junqueras ha complert tres anys i mig dels tretze a què va ser condemnat”, afegeixen. També s’agafen a l’esperança que un magistrat amb una ideologia similar a la dels jutges del Suprem assumeixi la ponència de la sentència al TEDH: “No és igual un letó de minoria russa que un francès jacobí”, diuen en referència a Boris Cilevics, ponent de l’informe del Consell d’Europa.
 
Amb tot, El Mundo diu que fins i tot els menys pessimistes consideren que psicològicament els indults tindran repercussió. “Es dóna a entendre que les institucions nacionals [espanyoles] internes també consideren que allò que van fer els condemnats no és tan greu per complir tota la condemna”, diuen les fonts del Suprem. A més, destaquen que el punt de vista de l’independentisme en aquesta qüestió “s’ha establert” a Europa: “L’indult avala el seu relat, psicològicament es pot entendre així.” Hi ha un jutge del Suprem que carrega especialment contra els indults: “En certa manera es pot entendre que l’estat accepta que la pena va ser excessiva. Crea una atmosfera que fa més complicat que es faci costat a la sentència.”
 
 
 
---
 
 

Les claus de l’informe del Consell d’Europa (14) que ha fet saltar les alarmes a l’estat espanyol

 

 
 
 
És farcit de precedents, de jurisprudència, que justificarien una condemna a l’estat espanyol per haver violat uns quants drets fonamentals

 

 21.06.2021  
Boriss Cilevics (Daugavpils, 1956) va fer una visita als presos polítics catalans el febrer de l’any passat i va quedar impactat. Cilevics és un veterà polític socialista de Letònia, membre de la delegació del seu país a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, un organisme que s’encarrega de vetllar pel respecte als drets humans, la democràcia i l’estat de dret a quaranta-set estats d’Europa, més enllà de la UE. Ha estat el relator d’una missió d’aquest organisme que durant un any i mig ha examinat la situació dels presos polítics catalans a l’estat espanyol i kurds a Turquia i n’ha elaborat un informe que ja fou aprovat en comissió i que demà es votarà a l’Assemblea. Un informe molt dur que exigeix l’alliberament dels presos i la retirada de les euroordres, i que ha causat un gran nerviosisme i irritació a l’estat espanyol
 

Quan Cilevics va sortir dels Lledoners i es va haver reunit per videoconferència amb Carme Forcadell i Dolors Bassa, no va fer declaracions públiques sobre les seves impressions. Les reunions que va tenir amb els presos van ser llargues, de gairebé tota una tarda. A l’informe que se sotmetrà demà a validació final el socialista letó diu ben clarament que aquesta gent no hauria de ser a la presó. Després de força mesos documentant-se i fent una aproximació al cas, la visita li ha servit per a confirmar que les condemnes són desproporcionades i que la justícia espanyola ha fet un abús de l’estat de dret per a silenciar els dirigents polítics independentistes.

 

Tensió amb els fiscals del Tribunal Suprem espanyol

Uns dies abans s’havia reunit amb membres del govern espanyol i amb els fiscals del Suprem del judici contra el procés. Segons que va transcendir a la premsa espanyola, aquelles reunions van ser d’una alta tensió, perquè el polític letó va recriminar als fiscals que les penes per l’1-O fossin tan altes. Aleshores, aquella missió fou menystinguda per les autoritats espanyoles i per la majoria dels principals mitjans de Madrid. Però ara, més d’un any després, amb l’informe definitiu aprovat en comissió i amb moltes possibilitats que tiri endavant també a l’Assemblea Parlamentària, l’actitud ha canviat; el govern espanyol ha provat de fer-ne una lectura tergiversada, algunes associacions de jutges espanyols han exigit a Pedro Sánchez que l’aturi i PP i PSOE han mogut fils perquè es puguin eliminar les parts més dures del text. Per què tanta alarma? Perquè aquest informe no tan sols és molt contundent contra la repressió espanyola, sinó perquè pot ser el precedent més clar i rotund que tingui en compte el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) a l’hora d’examinar els recursos dels presos, que ja li han començat a arribar.

 

 

D’entrada perquè el Tribunal d’Estrasburg depèn orgànicament del Consell d’Europa. I l’autor de l’informe fou president de la Comissió d’Elecció dels Jutges del TEDH entre el 2016 i el 2018. És a dir, que coneix molt bé tant el funcionament de la institució com la jurisprudència del tribunal, i això es nota, i molt, de cap a cap de l’informe. El text té una primera part amb unes peticions a tots els estats membres del Consell d’Europa, unes altres d’específiques per a Turquia i unes altres per a Espanya.

 

Presos en llibertat i euroordres retirades
La comissió parlamentària demana a les autoritats espanyoles que reformin els delictes de rebel·lió i de sedició perquè “no puguin interpretar-se com si quedés sense efecte la despenalització de l’organització de referèndums il·legals del 2005, i que no portin a sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. Afegeix que es consideri l’indult o l’excarceració” dels presos polítics “condemnats pel seu paper a l’organització del referèndum inconstitucional i les manifestacions multitudinàries pacífiques relacionades”. I encara més, demana que es deixi de perseguir els exiliats i els nombrosos ex-alts càrrecs acusats i pendents de judici “relacionats amb el referèndum del 2017”. I també, en referència al president Quim Torra, demana que es retirin les sancions contra els polítics successors dels presos per haver dut a terme accions tot expressant simplement la seva solidaritat per l’empresonament.
 
Heus ací la part resolutiva de l’informe, la més rellevant. Però són quatre pàgines, de la trentena que té tot el document, que recullen el memoràndum de Cilevics. És en aquesta part on pren més importància l’informe amb vista al Tribunal d’Estrasburg, perquè és farcit de casos precedents, de jurisprudència acumulada, que justificarien una condemna a l’estat espanyol per haver violat uns quants drets fonamentals dels presos catalans. Cilevics deixa ben clar que haurà de ser el tribunal qui prengui d’una manera independent i raonada les decisions en relació amb els recursos dels presos. Però deixa ben apuntat tot un recorregut argumental des del punt de vista jurídic que serà ben difícil de rebatre per part de l’advocacia de l’estat espanyol.
 
Un precedent important per al TEDH
El text esmenta alguns dels articles del Conveni Europeu dels Drets Humans (en què es basa el TEDH per a dictaminar) que es poden haver violat: “Segons la meva opinió, una interpretació tan àmplia del delicte de sedició, juntament amb la despenalització explícita de l’organització d’un referèndum il·legal, podria crear un problema de ‘nullum crimen, nulla poena sine lege’ (és a dir, que no hi pot haver delicte si les accions no estan recollides com a delictes legalment) en virtut de l’article 7 del Conveni. A més, una interpretació que penalitzi l’organització de manifestacions pacífiques per l’únic motiu del gran nombre de participants podria considerar-se una violació de la llibertat de reunió protegida per l’article 11 i no superar la prova de proporcionalitat del Tribunal.”
 
Cilevics es fa creus que per la manifestació del 20-S hi hagi condemnes de sedició. “És possible que l’exercici d’un dret fonamental esdevingui un delicte greu simplement perquè hi ha molta gent que l’exerceix alhora? Francament, no ho penso pas […]. Les manifestacions multitudinàries van ser pacífiques de manera impressionant. Els vídeos difosos són molt clars.
 
Apunta un altre article del Conveni, el 10, paràgraf segon, que “pràcticament no deixa espai per a les restriccions de la llibertat d’expressió en l’àmbit del debat polític”. És un dels punts fonamentals de l’article, tant en relació amb Turquia com amb l’estat espanyol. I és important perquè l’informe versa sobre la persecució judicial de polítics dissidents per les seves expressions i opinions polítiques. Cilevics diu que el fet d’expressar la ideologia independentista a l’estat espanyol no està pas perseguit o penalitzat. Però que en els casos dels presos i dels organitzadors del referèndum sí que hi va haver una intromissió judicial en aquest dret, una penalització per haver volgut debatre opinions polítiques inconstitucionals.
 
Recull tot de jurisprudència que dibuixa clarament quins són els límits de les expressions i les accions polítiques considerades inconstitucionals: no poden ser violentes ni atiar el discurs de l’odi. Una resolució del TEDH del 2019 d’inadmissió d’un recurs de Forcadell sobre la convocatòria del ple parlamentari posterior a l’1-O prohibit pel Suprem deia que aquella prohibició estava justificada perquè no es feia d’acord amb l’ordenament jurídic. Però Cilevics observa que aquella resolució, sovint brandada per part de polítics unionistes, no justificava pas el càstig contra Forcadell, l’empresonament aleshores preventiu, sinó que diu que podria ser justificada una sanció, però que s’hauria d’examinar cada cas per separat, cada acció concreta, i veure si hi ha hagut desproporció en el càstig.
 
És justament això que retreu el relator a l’estat espanyol, aquestes penes extraordinàriament altes per actes polítics, amb criteris vaporosos. Hi ha sentències del TEDH contra Espanya que són precedents: la del 1992 per haver violat la llibertat d’expressió del senador d’Herri Batasuna Miguel Castells; la del 2018 dels gironins Roura i Stern per haver-los violat la llibertat d’expressió en la cremada de fotografies del rei espanyol; hi ha un precedent a Hongria que estableix que el discurs polític en un parlament gaudeix d’un elevat nivell de protecció que queda reflectit en la regulació sobre la immunitat parlamentària, i hi ha més precedents al TEDH en què discursos secessionistes penalitzats i castigats són després revocats perquè no incitaven a la violència i perquè afavorien el debat polític, a Nova Caledònia, a Turquia…
 
Però no es va limitar a esmentar tots aquests precedents, sinó que va tenir una reunió amb tres ex-magistrats del TEDH a Berlín, amb un de belga, un d’espanyol i un de turc, i tots tres van validar la seva interpretació jurídica dels precedents que poden servir per a condemnar Espanya i Turquia a Estrasburg.
 
I per què Espanya i Turquia surten junts en un informe? Els jutges espanyols se’n queixaven molt divendres. Cilevics explica que ha elaborat l’informe sobre Espanya i Turquia perquè són “els dos països a Europa on hi ha el nombre més alt de polítics electes perseguits o empresonats”. Diu que ja va obrir l’informe a més casos en uns altres països, però que no li van arribar. I que en el cas de Navalni ja hi ha un informe específic al Consell d’Europa.
 
Finalment aquest text tan contundent ha estat aprovat a l’Assemblea Parlamentària íntegrament pel que fa a les referències a la repressió de l’estat espanyol envers els independentistes catalans. Parlamentaris socialistes espanyols i del PP espanyol han provat de rebaixar-lo, amb mitja dotzena d’esmenes que pretenien corregir les parts més vergonyoses per a l’estat espanyol. Eren esmenes per a limitar els indults, que el president Torra no hi fos inclòs (al·legant que segons ells va vulnerar el principi de neutralitat de les institucions), i que volien deixar dit que l’1-O va contravenir els criteris sobre l’organització de referèndums de la Comissió de Venècia, que també depèn del Consell d’Europa.
 
No només han volgut esmenar el text, provant de deixar-ne els exiliats, sinó que el govern espanyol ha fet coincidir l’anunci de la concessió dels indults (amb l’acte propagandístic al Liceu) exactament amb el mateix dia que el text ha de ser aprovat a l’Assemblea Parlamentària.
 
 .............
 
 PER A SABER-NE  MÉS:
 
 L'entrevista:
 
 A l'inici:               25.06.2021  
 
"El recurs de Jordi Cuixart contra Espanya al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) té una part que, si reeixís, significaria un precedent molt important. L’advocat Benet Salellas explica en aquesta entrevista en què consisteix la demanda per vulneració de l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans, en el qual es basa el tribunal per dictar sentència. Fins ara, cap estat de l’Europa occidental no ha estat condemnat per la violació d’aquest article, que implica el reconeixement que l’estat utilitza els mecanismes de l’estat de dret per silenciar la dissidència política. Hi ha precedents a Rússia, a Armènia, a Azerbaitjan… És una de les parts d’un recurs molt pensat estratègicament, i que Salellas descabdella"

 
 Al darrer paràgraf:
 
 "—L’informe del Consell d’Europa pesarà amb vista al TEDH?
—Reforça més la nostra posició davant del tribunal, i penso que es tindrà en compte. Fins a quin nivell, no ho sé. Però és que són allà mateix, a Estrasburg, amb dos edificis que són de costat, el de l’Assemblea Parlamentària i el del tribunal, i costa d’imaginar que una realitat no dialogui amb l’altra. I de fet, aquesta Assemblea és la que tria els jutges del tribunal. Sí que és un precedent molt important."