30.06.2021 - Vilaweb
30.06.2021 - Vilaweb
27.06.2021. - eldiario.es. G. Boye - @boye_g
Cuando un grupo relevante de miembros del Govern del president Puigdemont marchó al exilio en octubre de 2017, el primero de los relatos fue bifocal: no era posible tomarles declaración por videoconferencia y Bélgica les entregaría a España en menos de 30 días. Ya el 5 de noviembre, cuando todos ellos quedaron en libertad en Bruselas, el relato comenzó a hacer aguas. En paralelo, se había enviado a prisión al resto de dicho Govern.
Por sorprendente que parezca, tal planteamiento sobre el momento de la adquisición de la condición de eurodiputados sigue sosteniéndola, ya casi en solitario, la Sala Tercera del Supremo, que es la misma que tendrá que resolver los recursos interpuestos por la derecha en contra de los indultos.
Pero como la cosa de los relatos nunca resulta suficiente para no reconocer los errores propios, se instaló un nuevo relato según el cual la concesión del suplicatorio les traería de regreso a España; no contaron ni con las dos sentencias de Puig ni con las cautelares acordadas por el TGUE.
---
Gemma Liñán - Foto: ACN - El Nacional Barcelona. Dimarts, 29 de Juny 2021.
Les quantitats fixades per a cada un dels acusats estan pensades per respondre a una fiança de responsabilitat solidària. Totes elles sumades pugen més del total que ha calculat el Tribunal de Comptes, que és de 5,4 milions d'euros. Això s'explica perquè en el cas que algun dels acusats no disposi dels diners suficients, seria un altre el que assumiria part de la fiança. La responsabilitat, per tant, és solidària i en cada un dels blocs de despeses investigats s'ha fixat la quantitat que correspondria assumir a cada un d'ells, i que aniran dipositant fins a arribar als 5'4 milions d'euros.
L'informe de 504 pàgines desglossa les despeses i la fiança que es consigna a cada un dels acusats per cobrir la quantitat reclamada. La persona a qui se li ha imposat una fiança més elevada és Albert Royo, exsecretari general del Diplocat. L'import que li demanen supera els 3,6 milions d'euros. D'altra banda, el polític que haurà d'abonar una fiança més elevada és Francesc Homs, que va ser conseller de Presidència del 2012 al 2016. Al president Artur Mas se li demana una fiança de 2.803.115,96 euros. És la de major quantia d'un càrrec institucional i el més perjudicat per l'informe del Tribunal de Comptes, juntament amb l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, a qui també li demanen 2.803.115,96 euros.
Per sota de Mas i Mas-Colell hi ha l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva. La fiança que es fixa per a ell és de 2.108.818,32 euros. Al president Carles Puigdemont el Tribunal de Comptes li demana 1.981.454,47 euros i a l'exvicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras el tribunal li demana 1.980.395,68 euros.
Aquesta és la llista completa de les fiances que el Tribunal de Comptes reclama als 35 ex-alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya:
L'informe del Tribunal de Comptes fiscalitza les despeses de les delegacions del Govern a l'exterior i els viatges de presidents i consellers. Les quantitats s’atribueixen segons el grau de participació en aquesta operació. La despesa que es relaciona directament amb el procés independentista, no deixa de ser una partida del pressupost d'acció exterior del Govern de la Generalitat, prevista per l'Estatut
---
En més d’una ocasió hem dit que a partir de la judicialització del conflicte entre Catalunya i l’Estat la seva solució depenia d’una etapa d’internacionalització a través de la qual es creessin les condicions adequades perquè les parts admetessin la necessitat de trobar una solució respectuosa amb els drets de la minoria nacional catalana.
Cada dia que passa aquesta tesi cobra més i més força i comença a convertir-se en una autèntica preocupació per als que s’han cregut amos de la veritat i posseïdors de tots els ressorts de poder necessaris per fer callar les aspiracions legítimes d’un poble que, com qualsevol altre, té dret a decidir sobre el seu present i el seu futur.
Aquest procés d’interna-cionalització es va iniciar amb la partida a l’exili del president Puigdemont i part del seu govern, i en aquests tres anys i mig el que s’ha fet, que tant malestar ha causat en un sector poderós de l’Estat, no és ni comparable al que ha de venir.
El que ha de venir tindrà forma 0de sentències i aquestes implicaran l’obligació del seu acatament sota risc, en cas contrari, d’extreure Espanya d’un club les regles del qual fa anys que se salten.
No serà una, ni dues, ni tres les sentències que es dictaran en un termini raonable de temps, i d’aquestes i d’aquests procediments es desprendran conclusions molt serioses que els que estiguin pensant en el futur haurien d’assumir com d’obligat compliment.
Cadascuna de les demandes dels presos donarà origen a un procediment davant del TEDH amb la seva corresponent sentència que, a la vista dels informes de les Nacions Unides i del Consell d’Europa, semblarien tenir un desenllaç bastant clar que ratificaria el que sempre hem dit: s’ha tractat d’un procés sense les degudes garanties i la sentència ha de ser anul·lada. Aquí, el resultat final, en qualsevol cas, dependrà de diversos factors.
Però el TEDH no només s’haurà de pronunciar sobre els recursos dels presos, també haurà de fer-ho sobre una causa que és un dels millors reflexos de com s’ha operat per inhabilitar, apartar de la política, els enemics: la causa en contra del president Torra, del desenllaç de la qual pocs dubtes podem tenir.
Igualment, a poc a poc s’aniran resolent, imagino que sempre per la via de la desestimació, les diverses empares presentades davant del Tribunal Constitucional en la defensa del president Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig... Cadascuna d’aquestes sentències donarà peu a una nova demanda davant del TEDH... i sabem com acabaran sent aquestes sentències.
D’altra banda, el TGUE haurà de dictar, almenys, tres sentències diferents en relació amb les demandes presentades, arran de la judicialització del conflicte polític, en contra de decisions del Parlament Europeu, entre les quals es troba la que afecta el suplicatori. Aquestes sentències reconduiran comportaments del Parlament Europeu, però, sobretot, deixaran en evidència com s’ha actuat per part de les sales Segona i Tercera del Suprem.
Finalment, en paral·lel als pronunciaments del TGUE, haurà de definir-se el TJUE en relació amb les mal anomenades “prejudicials” plantejades pel jutge Llarena. El tema és evident, el seu resultat també ho serà.
Totes aquestes
resolucions generaran un escenari devastador per als que han confiat que
judicialitzant la política podrien reconduir un desig majoritàriament
present entre els catalans.
El problema és d’una altra envergadura, i respecte a això cal plantejar-se algunes preguntes: estan preparats per a tants disgustos?, com encaixaran tantes i tan severes sentències que seran d’obligat compliment?, quant temps més podran seguir sostenint que han actuat correctament?, i, sobretot, qui seran els que continuaran defensant que es va tractar d’un problema delictiu i no polític?
La partida internacional es va guanyar a Slesvig-Holstein fa tres anys, però aquesta derrota no es va acceptar. Tot el que ha passat a partir d’aquí no és res més que la constatació de com d’allunyats de la realitat europea es troben els qui tenen a les seves mans un botó nuclear que, segurament, acabarà fent que els míssils explotin dins la pròpia sitja.
L’única via era la internacionalització i el que ha passat fins ara, però sobretot el que ha de venir, així ho demostra.
L’expresident de la Generalitat Quim Torra ha fet una crida a retre un “gran homenatge nacional i popular” a l’advocat Gonzalo Boye. El president ha expressat solidaritat “absoluta” amb el lletrat davant dels “atacs” i la “persecució” a què “el sotmet també la justícia espanyola”. Torra emmarca aquesta persecució en la “voluntat de l’estat espanyol de castigar Boye” pel “compromís amb la democràcia, els drets humans i la llibertat a Catalunya”. Per tot plegat l’expresident fa una crida a expressar la solidaritat amb el lletrat i a “reconèixer l’èxit de la seva estratègia jurídica europea contra la repressió a l’independentisme”.
En un missatge a les seves xarxes socials Torra ha dit que “una de les grans sorts” que ha tingut “a la vida” és conèixer Boye, del qual ha destacat el “tracte humà”, el “coneixement enciclopèdic” del dret i una defensa “incondicional dels drets i llibertats”. Torra considera que l’independentisme “ha de reconèixer públicament” l’estratègia jurídica de Boye “contra la repressió” i el “compromís” i “l’assumpció de riscos” en la “defensa del moviment pro-democràcia a Catalunya”.
El 131è president de la Generalitat s’ha expressat d’aquesta manera després que l’Audiència Nacional hagi confirmat el processament de Boye per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el narcotràfic. El processament de Boye està vinculat a la causa contra José Ramón Prado Bugallo, conegut com a ‘Sito Miñanco’, per haver participat presumptament en dues operacions per introduir gairebé quatre tones de cocaïna i la creació d’un entramat criminal per blanquejar els diners obtinguts de la droga.
A l’advocat també se li atribueix, en concurs amb el blanqueig, un delicte continuat de falsificació de document oficial. En una interlocutòria, la sala penal desestima el recurs de Boye contra el processament dictat per la jutgessa María Tardón i deixa el lletrat a les portes del judici.
ALTRES NOTÍCIES:
----
Adrià Rovira - Foto: Sergi Alcàzar
L'Hospitalet de Llobregat. Dilluns, 28 de Juny 2021
............
Quan Cilevics va sortir dels Lledoners i es va haver reunit per videoconferència amb Carme Forcadell i Dolors Bassa, no va fer declaracions públiques sobre les seves impressions. Les reunions que va tenir amb els presos van ser llargues, de gairebé tota una tarda. A l’informe que se sotmetrà demà a validació final el socialista letó diu ben clarament que aquesta gent no hauria de ser a la presó. Després de força mesos documentant-se i fent una aproximació al cas, la visita li ha servit per a confirmar que les condemnes són desproporcionades i que la justícia espanyola ha fet un abús de l’estat de dret per a silenciar els dirigents polítics independentistes.
Uns dies abans s’havia reunit amb membres del govern espanyol i amb els fiscals del Suprem del judici contra el procés. Segons que va transcendir a la premsa espanyola, aquelles reunions van ser d’una alta tensió, perquè el polític letó va recriminar als fiscals que les penes per l’1-O fossin tan altes. Aleshores, aquella missió fou menystinguda per les autoritats espanyoles i per la majoria dels principals mitjans de Madrid. Però ara, més d’un any després, amb l’informe definitiu aprovat en comissió i amb moltes possibilitats que tiri endavant també a l’Assemblea Parlamentària, l’actitud ha canviat; el govern espanyol ha provat de fer-ne una lectura tergiversada, algunes associacions de jutges espanyols han exigit a Pedro Sánchez que l’aturi i PP i PSOE han mogut fils perquè es puguin eliminar les parts més dures del text. Per què tanta alarma? Perquè aquest informe no tan sols és molt contundent contra la repressió espanyola, sinó perquè pot ser el precedent més clar i rotund que tingui en compte el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) a l’hora d’examinar els recursos dels presos, que ja li han començat a arribar.
D’entrada perquè el Tribunal d’Estrasburg depèn orgànicament del Consell d’Europa. I l’autor de l’informe fou president de la Comissió d’Elecció dels Jutges del TEDH entre el 2016 i el 2018. És a dir, que coneix molt bé tant el funcionament de la institució com la jurisprudència del tribunal, i això es nota, i molt, de cap a cap de l’informe. El text té una primera part amb unes peticions a tots els estats membres del Consell d’Europa, unes altres d’específiques per a Turquia i unes altres per a Espanya.