Mapa dels comtats catalans dels s.VIII al XII. La frontera més antiga era el riu Llobregat i el Cardener, al mapa és la línia vermella.
"La
naixença de Catalunya, que hem establert a començaments del segle XI,
fou un part dificilíssim. En primer lloc, hagué d'esqueixar tots els
lligams que la unien al món visigòtic —que eren molts, sobretot
d'influència política i religiosa—; després, va passar per la mola de la
conquesta musulmana, la reconquesta franca i la repoblació feudal; i
finalment, sobrevingué l'esquinçada amb els carolingis durant aquella
terrible època que fou el darrer segle del primer mil·lenni. El país
restà prim, abatut, gairebé dissolt. Qualsevol vent hauria pogut
tombar-lo, i bona prova se'n tingué quan Al-Mansur conquerí i devastà
Barcelona (985). Una mica més de força en les tropes califals, una
política més clarivident i assenyada en llur general, i el teló de la
Història no s'hauria pas aixecat per a Catalunya.
"La represa i la
veritable consolidació del país com a col·lectivitat diferenciada és
obra dels clergues: dels menuts i dels grans. La popularitat il·limitada
del bisbe Oliba (primera meitat del segle XI) com a pare espiritual de
Catalunya entenebreix la tasca d'organització dels sacerdots a les
cúries episcopals i a les rectories i dels monjos al davant de llurs
empreses agrícoles. Oliba pensa en un pla polític, cultural i religiós
molt elevat: les relacions amb Roma, la fundació i la instauració de
monestirs i catedrals, l'establiment d'un ordre públic garantit per
l'Església, l'organització d'una cort de govern pels comtes de
Barcelona. Ell donà, diríem ara, les directrius. Però el clericat obscur
que el seguia, i que compartia la cura d'ànimes amb les activitats
curialesques, aquest fou el qui definitivament estintolà el país. A cada
masia, a cada casal antic, les golfes encara són curulles dels petits i
ben agençats pergamins del segle XI, en els quals, a través de les
fórmules de compra-venda, procura i donació, s'articulà a poc a poc
l'enreixat jurídic de Catalunya. I d'això, se n'ocupaven els clerges" J.Vicens i Vives
"Les nacions no neixen com els homes en uns minuts, sinó en uns parts perllongats i indefinits" Ramon Vila d'Abadal, "Catalunya fa mil anys" Ed. per la Generalitat de Catalunya. 1988.
Jordi Camarasa: Què vol dir esqueixar els lligams amb el món visigòtic?
Salvi Jacomet: Abans de que arribés Carlemany al segle IX, Catalunya havia estat ocupada pels visigots...
Jordi Camarasa: Això d'ocupada és molt dir. La casa comtal de Barcelona era franca, gòtica o 'autòctona'?
Salvi Jacomet: A
l'any 507 Gesaleic rei visigot, va abandonar Narbona i es va establir a
Barcino (Barcelona) i la va convertir en capital del seu regne.
L'ocupació àrab es va completar el 720,
Per tant des del 507 fins al 720, Catalunya fou ocupada i governada pels visigots...
Jordi Camarasa: I més endavant qui la va governar?
La conquesta carolíngia
Salvi Jacomet: La
reacció dels francs davant l’expansió musulmana no es fa esperar.
Ignorant les fronteres primitives del regne visigot de Toledo, penetren a
la península Ibèrica en onades successives. El primer rei franc que
aconsegueix establir una frontera estable és Pipí el Breu, que fixa els
Pirineus com a barrera natural davant l’avanç àrab. El seu fill,
Carlemany, pretén arribar a Saragossa i que el riu Ebre esdevingui
frontera (778). La derrota de Roncesvalles ho impedeix i la reacció àrab
no triga gaire a arribar: Abd al-Malik llença un atac amb què assetja
Girona i arrasa Narbona. Un cop mort Carlemany, el seu fill, Lluís el
Pietós, segueix l’avanç carolingi. Conquereix Girona (785) i Barcelona
(801), des d’on intenta sotmetre Saragossa i Tortosa, però és derrotat.
La frontera carolíngia amb l’Islam queda definida. Neix la Marca
Hispànica.
La Marca Hispànica
La
multiplicitat de fronteres de l’imperi Carolingi impedeix als
emperadors ocupar-se personalment de la defensa de totes les marques
(territoris fronterers). Per tal de garantir la defensa de la marca, els
emperadors divideixen els territoris en fraccions més petites,
administrades per un comte que en un principi és un funcionari imperial
nomenat pels emperadors. Així, a l’inici del segle IX les unitats
administratives, comtats, de la Marca Hispànica són sis:
Pallars-Ribagorça, Empúries-Peralada, Girona-Besalú, Urgell-Cerdanya,
Rosselló-Vallespir i Barcelona.
Els
atacs àrabs prossegueixen i, encara que els comtats són tractats amb
paritat, aviat es veu que el de Barcelona és el més necessitat d’homes i
recursos econòmics, ja que és el que manté la frontera, i per tant és
afavorit per part de l’administració d’altres comtats i terrenys, a
banda que la resta de comtats tenen l’obligació (vassallatge) d’acudir a
ajudar-lo.
Els
privilegis d’alguns comtes, l’absència dels emperadors carolingis a la
zona i les incursions àrabs fan que apareguin les primeres fissures
internes i que esclatin revoltes en
contra de l’autoritat carolíngia.
Com a conseqüència de les lluites internes, els comtes que es rebel·len
contra
l’autoritat carolíngia són destituïts, mentre que aquells que es
mantenen lleials són recompensats amb més comtats. És d’aquesta manera
que Guifré el Pelós, comte d’Urgell-Cerdanya, rebrà també l’honor dels
comtats d’Osona, Girona i Barcelona, iniciant així el lideratge que la
casa de Barcelona exercirà sobre Catalunya al llarg dels segles
medievals.
La marxa cap a la independència
Els
comtats units sota la figura de Guifré el Pelós formen una mitja lluna
al voltant d’Osona, que ha quedat despoblada. Guifré té dues tasques
principals: defensar la frontera amb l’Islam i repoblar Osona. Per dur a
terme la tasca repobladora, funda dos monestirs, el de Sant Joan de les
Abadesses i el de Santa Maria de Ripoll.
Claustre de Ripoll
El
monestir de Ripoll s’articula des dels seus inicis com el centre
geogràfic i espiritual de Catalunya, com una realitat supracomtal;
Guifré l’entrega al seu fill Radulf perquè en sigui abat i atorga al
monestir possessions escampades per tots els seus comtats. Guifré
segueix
lluitant contra els atacs àrabs i en una d’aquestes batalles mor.
Tomba de Guifre el Pilós a Ripoll
Es
fa enterrar al monestir de Ripoll i és aleshores que aquest monestir
esdevé panteó dinàstic. Seguint l’exemple de Guifré, les famílies nobles
de tot Catalunya deixen en els seus testaments possessions al monestir i
alguns comtes s’hi fan enterrar. Així es va forjant una identitat de
Ripoll lligada al naixement de Catalunya.
Jordi Camarasa: Que
els francs intervinguin no vol dir que la població canviï. Repeteixo:
els comtes eren francs o gots? La Marca Hispànica no va existir mai
oficialment amb aquest nom. El que sí que va existir com a ens
independent del que els francs en deien Septimània és la Gòtia.
Salvi Jacomet: Els comptes eren nomentats pel rei franc, fins a Guifre el Pelós....
A partit de Guifre els titol de comte és hereditari...
Jordi Camarasa: Una cosa es que els nomenin els francs i l'altra que siguin francs
Salvi Jacomet: I
a partir del comte Borrell II amb motiu de la ratzia de l'Al-Mansur, els
comtes catalans deixen de ser vassalls del reis francs...
Mapa de la ràtzia d'Almansor, i saqueig de Barcelona el 985, i campanyes dels comtes catalans.
Salvi Jacomet: Si els nomenaven els francs estaven sota el domini franc...
Fonxo Blanc Canyelles: Els clergues - notaris... recomenant deixes per al pròpia Església, oi?
Rosa Isabel Garí Lleixa: Només
un petit aclariment: Carlemany no era mort els anys de les conquestes
de Girona (785) ni la de Barcelona (801), ja que Carlemany va morir com
emperador l'any 814. És cert que el seu fill Lluis el Pietós va dur a
terme les conquestes en nom del seu pare.
Salvi Jacomet: Exacte....
Jordi Camarasa: Una cosa és estar sota influència franca i l'altra esqueixar tots els lligams amb el món visigòtic
Salvi Jacomet: El que vol dir el Vicens Vives és que va ser difícil trencar amb el mon visigòtic després de 200 anys d'ocupació...
Jordi Camarasa: És que no es va trencar amb el món visigòtic
Salvi Jacomet: I tant.... Des del 507 a 720, més de 200 anys, Catalunya va ser visigòtica, va formar part del món visigòtic
Salvi Jacomet: 200 anys són molts anys
Jordi Camarasa: El 1714 Catalunya no va deixar de ser catalana
Jordi Camarasa: Sí, però l'article diu que és la base.
Salvi Jacomet: Cito: "D’aquesta
manera, l’aglutinador bàsic de la identitat dels catalans és la
llengua. El fet de compartir llengua comporta que es participi en una
mateixa evolució social, donant pas a la recreació d’una identitat
compartida per tots els estaments de
la societat feudal. Igualment, el cristianisme comporta la creació
d’una identitat conjunta superior, la qual permet establir les fronteres
entre “ells” i “nosaltres”. I finalment, la identitat comunament
compartida sota la fidelitat al monarca aporta la noció de pàtria."
Salvi Jacomet: Segons explica el Jaume Vicens Vives, Catalunya apareix a la història com a entitat diferenciada al segle XI.
Jordi Camarasa: Però diferenciada de què?
Salvi Jacomet: Diferenciada
en la llengua, en la religió, en els comtes que la governaven i en els
límits territorials dels comtats que la conformaven...
Hispania any 1.037
Jordi Camarasa: Però diferenciada de qui?
Salvi Jacomet: Diferenciada
de les comunitats dels voltants... tant de les del sud on hi havien
els àrabs, com de les de l'oest on hi havia el regne d'Aragó, com de les
del nord on hi havien els comtats que depenien del rei de França...
Jordi Camarasa: Bé, pel que fa a llengua i religió no gaire diferenciada de la resta del que els francs en deien Septimània
Salvi Jacomet: D'acord...
Però l'entitat també la configura el territori i el reis o els comtes que el governen...
Salvi Jacomet: I pel que fa a la llengua era clarament diferenciada de l'Aragó i dels territoris ocupats pels àrabs...
Salvi Jacomet: I pel que fa a la religió també era diferenciada dels territoris ocupats pels àrabs...
(conversa al Facebook, l'11 de juliol 2013)
......
He trobat aquesta cita que ens serveix ben bé com recapitulació d'aquesta conversa per escrit:
"És a dir, la consciència col·lectiva, el fet explícit de tenir una història i una llengua comuna, una unitat política i sobretot jurídica amb drets que venien d’antany, de Déu i dels avantpassats, una integritat territorial i uns enemics externs".
(Jaume Nolla • 6 d’agost del 2021 - “No plau als cathalans” article d'opinió a ElPunt-Avui.)
Per a seguir "la naixença de Catalunya" no hi res millor què la col·lecció dels 10 o 12 volums amb els atles històrics de l'època carolíngia que han publicat Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, a l'Ed. Rafael Dalmau. Cada volum conté els mapes amb la història d'un comtat. He escanejat la portada del volum del Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Per fer-vos una idea conté mapes geogràfics, de vegetació, les rutes de la conquesta carolíngia (752-785), la ruta de l'incursió musulmana d'Abd al-Màlik el 793,... mapes dels límits del comtat de Besalú i el casal de Cerdanya a la segona meitat del s.X; molts mapes toponímics, mapes amb origen dels topònims, si son germànics, romans, preromànics...etc.; mapes amb camins antics, mapes dels dominis comtals i vescomtals, episcopals, parròquies, monestirs,... Son uns llibres extraordinaris a on han resumit totes les dades que hi ha d'aquest període en forma de mapes, una feinada inmensa.
Entrades a la Cuca de Llum sobre els inicis de les primeres lleis i la proto-Catalunya:
Els "Usatges de Barcelona", el nucli antic dels quals fou promulgat per Ramon Berenguer I i l'occitana Almodis de la Marca, entre els anys 1058 i 1064, donaren
origen a les Corts Catalanes anys més tard, 1283. Els "Usatges" van
ser les primeres lleis promulgades a Catalunya. No ho van ser per un
decret del comte, sino que els advocats de la cort van fer un primer resum del dret consuetudinari." La Generalitat, o Diputació del General en el seu nom originari, va ser creada per les Corts el 1359.
Minisèries històriques emeses per TV3:
>> "Comtes, els orígens de Catalunya", emesos els quatre capítols. Links per veure'ls i bibliografia recomanada.
Web oficial de la Minisèrie històrica per veure els capítols cada un d'una mitja hora:
http://www.comtes.cat/#capitols
Comtes 1. Els inicis dels inicis, amb Guifré el Pelós
Comtes 2. O Comte o res, amb Guifré Borrell
Comtes 3. Triomf i tragèdia, amb Sunyer I
Comtes 4. Derrota i llibertat amb Borrell II
>> TV3 ha tornat a emetre la Minisèrie històrica de dos capítols que ens trasllada a la Catalunya de
l'any 1000 a través de la figura d'Ermessenda, comtessa de Barcelona,
Girona i Osona. En català. Cada capítol té una durada d'1h.20'
Cliqueu: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ultims-programes
>> Sèrie de 15 videos curts de TV3 presentant la història de Catalunya, per l'historiador Josep Maria Salrach:
Articles relacionats d'altres blogs:
Articles sobre la proto-Catalunya al voltant de l'any 1000, publicats a la Cuca de Llum:
>> Any 771, entronitzen Carlemany, creador dels comtats catalans
>> Avui fa 1225 anys de la mort de Guifre el Pilós
>> Quan Catalunya es va fer independent, per Albert Riera. La sobirania (878-988)
Publicacions sobre la història de Catalunya:
Articles sobre algunes característiques que, partint d'aquest origen, va desenvolupar l'Estat català medieval:
(Ha rebut 2.448 visites, un dels posts més llegits de la blog)
---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada