15 d’abril del 2023

"La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J. Vicens i Vives

Mapa dels comtats catalans dels s.VIII al XII.  La frontera més antiga era el riu Llobregat i el Cardener, al mapa és la línia vermella.

"La naixença de Catalunya, que hem establert a començaments del segle XI, fou un part dificilíssim. En primer lloc, hagué d'esqueixar tots els lligams que la unien al món visigòtic —que eren molts, sobretot d'influència política i religiosa—; després, va passar per la mola de la conquesta musulmana, la reconquesta franca i la repoblació feudal; i finalment, sobrevingué l'esquinçada amb els carolingis durant aquella terrible època que fou el darrer segle del primer mil·lenni. El país restà prim, abatut, gairebé dissolt. Qualsevol vent hauria pogut tombar-lo, i bona prova se'n tingué quan Al-Mansur conquerí i devastà Barcelona (985). Una mica més de força en les tropes califals, una política més clarivident i assenyada en llur general, i el teló de la Història no s'hauria pas aixecat per a Catalunya.

"La represa i la veritable consolidació del país com a col·lectivitat diferenciada és obra dels clergues: dels menuts i dels grans. La popularitat il·limitada del bisbe Oliba (primera meitat del segle XI) com a pare espiritual de Catalunya entenebreix la tasca d'organització dels sacerdots a les cúries episcopals i a les rectories i dels monjos al davant de llurs empreses agrícoles. Oliba pensa en un pla polític, cultural i religiós molt elevat: les relacions amb Roma, la fundació i la instauració de monestirs i catedrals, l'establiment d'un ordre públic garantit per l'Església, l'organització d'una cort de govern pels comtes de Barcelona. Ell donà, diríem ara, les directrius. Però el clericat obscur que el seguia, i que compartia la cura d'ànimes amb les activitats curialesques, aquest fou el qui definitivament estintolà el país. A cada masia, a cada casal antic, les golfes encara són curulles dels petits i ben agençats pergamins del segle XI, en els quals, a través de les fórmules de compra-venda, procura i donació, s'articulà a poc a poc l'enreixat jurídic de Catalunya. I d'això, se n'ocupaven els clerges"      J.Vicens i Vives
 
"Les nacions no neixen com els homes en uns minuts, sinó en uns parts perllongats i indefinits" Ramon Vila d'Abadal, "Catalunya fa mil anys" Ed. per la Generalitat de Catalunya. 1988.
 
Jordi Camarasa: Què vol dir esqueixar els lligams amb el món visigòtic?
Salvi Jacomet:  Abans de que arribés Carlemany al segle IX, Catalunya havia estat ocupada pels visigots...
Jordi Camarasa Això d'ocupada és molt dir. La casa comtal de Barcelona era franca, gòtica o 'autòctona'?
Salvi Jacomet: A l'any 507 Gesaleic rei visigot, va abandonar Narbona i es va establir a Barcino (Barcelona) i la va convertir en capital del seu regne.
L'ocupació àrab es va completar el 720,
Per tant des del 507 fins al 720, Catalunya fou ocupada i governada pels visigots...
Jordi Camarasa:   I més endavant qui la va governar?
La conquesta carolíngia
Salvi Jacomet: La reacció dels francs davant l’expansió musulmana no es fa esperar. Ignorant les fronteres primitives del regne visigot de Toledo, penetren a la península Ibèrica en onades successives. El primer rei franc que aconsegueix establir una frontera estable és Pipí el Breu, que fixa els Pirineus com a barrera natural davant l’avanç àrab. El seu fill, Carlemany, pretén arribar a Saragossa i que el riu Ebre esdevingui frontera (778). La derrota de Roncesvalles ho impedeix i la reacció àrab no triga gaire a arribar: Abd al-Malik llença un atac amb què assetja Girona i arrasa Narbona. Un cop mort Carlemany, el seu fill, Lluís el Pietós, segueix l’avanç carolingi. Conquereix Girona (785) i Barcelona (801), des d’on intenta sotmetre Saragossa i Tortosa, però és derrotat. La frontera carolíngia amb l’Islam queda definida. Neix la Marca Hispànica.

La Marca Hispànica
La multiplicitat de fronteres de l’imperi Carolingi impedeix als emperadors ocupar-se personalment de la defensa de totes les marques (territoris fronterers). Per tal de garantir la defensa de la marca, els emperadors divideixen els territoris en fraccions més petites, administrades per un comte que en un principi és un funcionari imperial nomenat pels emperadors. Així, a l’inici del segle IX les unitats administratives, comtats, de la Marca Hispànica són sis: Pallars-Ribagorça, Empúries-Peralada, Girona-Besalú, Urgell-Cerdanya, Rosselló-Vallespir i Barcelona.

Els atacs àrabs prossegueixen i, encara que els comtats són tractats amb paritat, aviat es veu que el de Barcelona és el més necessitat d’homes i recursos econòmics, ja que és el que manté la frontera, i per tant és afavorit per part de l’administració d’altres comtats i terrenys, a banda que la resta de comtats tenen l’obligació (vassallatge) d’acudir a ajudar-lo.

Els privilegis d’alguns comtes, l’absència dels emperadors carolingis a la zona i les incursions àrabs fan que apareguin les primeres fissures internes i que esclatin revoltes en contra de l’autoritat carolíngia. Com a conseqüència de les lluites internes, els comtes que es rebel·len contra
l’autoritat carolíngia són destituïts, mentre que aquells que es mantenen lleials són recompensats amb més comtats. És d’aquesta manera que Guifré el Pelós, comte d’Urgell-Cerdanya, rebrà també l’honor dels comtats d’Osona, Girona i Barcelona, iniciant així el lideratge que la casa de Barcelona exercirà sobre Catalunya al llarg dels segles medievals.
La marxa cap a la independència
Els comtats units sota la figura de Guifré el Pelós formen una mitja lluna al voltant d’Osona, que ha quedat despoblada. Guifré té dues tasques principals: defensar la frontera amb l’Islam i repoblar Osona. Per dur a terme la tasca repobladora, funda dos monestirs, el de Sant Joan de les Abadesses i el de Santa Maria de Ripoll.

 
Claustre  de Ripoll
 
El monestir de Ripoll s’articula des dels seus inicis com el centre geogràfic i espiritual de Catalunya, com una realitat supracomtal; Guifré l’entrega al seu fill Radulf perquè en sigui abat i atorga al monestir possessions escampades per tots els seus comtats. Guifré segueix lluitant contra els atacs àrabs i en una d’aquestes batalles mor.
Tomba de Guifre el Pilós a Ripoll
 
 
Es fa enterrar al monestir de Ripoll i és aleshores que aquest monestir esdevé panteó dinàstic. Seguint l’exemple de Guifré, les famílies nobles de tot Catalunya deixen en els seus testaments possessions al monestir i alguns comtes s’hi fan enterrar. Així es va forjant una identitat de Ripoll lligada al naixement de Catalunya.
Jordi Camarasa:  Que els francs intervinguin no vol dir que la població canviï. Repeteixo: els comtes eren francs o gots? La Marca Hispànica no va existir mai oficialment amb aquest nom. El que sí que va existir com a ens independent del que els francs en deien Septimània és la Gòtia.
Salvi Jacomet: Els comptes eren nomentats pel rei franc, fins a Guifre el Pelós....
A partit de Guifre els titol de comte és hereditari...
Jordi Camarasa: Una cosa es que els nomenin els francs i l'altra que siguin francs
Salvi Jacomet:  I a partir del comte Borrell II amb motiu de la ratzia de l'Al-Mansur, els comtes catalans deixen de ser vassalls del reis francs...
Mapa de la ràtzia d'Almansor, i saqueig  de Barcelona el 985, i campanyes  dels comtes catalans.
Salvi Jacomet Si els nomenaven els francs estaven sota el domini franc...
Fonxo Blanc CanyellesEls clergues - notaris... recomenant deixes per al pròpia Església, oi?
Rosa Isabel Garí Lleixa: Només un petit aclariment: Carlemany no era mort els anys de les conquestes de Girona (785) ni la de Barcelona (801), ja que Carlemany va morir com emperador l'any 814. És cert que el seu fill Lluis el Pietós va dur a terme les conquestes en nom del seu pare.
Salvi Jacomet Exacte....
Jordi Camarasa: Una cosa és estar sota influència franca i l'altra esqueixar tots els lligams amb el món visigòtic
Salvi Jacomet:  El que vol dir el Vicens Vives és que va ser dificil trencar amb el mon visigòtic després de 200 anys d'ocupació...
Jordi Camarasa: És que no es va trencar amb el món visigòtic
Salvi Jacomet:   I tant.... Des del 507 a 720, més de 200 anys, Catalunya va ser visigòtica, va formar part del món visigòtic,
Salvi Jacomet:   200 anys són molts anys.
Jordi Camarasa: El 1714 Catalunya no va deixar de ser catalana
Jordi Camarasa:  Sí, però l'article diu que és la base.
Salvi Jacomet: Cito: "D’aquesta manera, l’aglutinador bàsic de la identitat dels catalans és la llengua. El fet de compartir llengua comporta que es participi en una mateixa evolució social, donant pas a la recreació d’una identitat compartida per tots els estaments de la societat feudal. Igualment, el cristianisme comporta la creació d’una identitat conjunta superior, la qual permet establir les fronteres entre “ells” i “nosaltres”. I finalment, la identitat comunament compartida sota la fidelitat al monarca aporta la noció de pàtria."
Salvi Jacomet: Segons explica el Jaume Vicens Vives, Cataluya apareix a la història com a entitat diferenciada al segle XI.
Jordi Camarasa:  Però diferenciada de què?
Salvi Jacomet:  Diferenciada en la llengua, en la religió, en els comtes que la governaven i en els límits territorials dels comtats que la conformaven...
 
 
 
 
 
 
Hispania  any  1.037
 
Jordi CamarasaPerò diferenciada de qui?
Salvi Jacomet: Diferenciada de les comunitats dels voltants... tant de les del sud on hi havien els àrabs, com de les de l'oest on hi havia el regne d'Aragó, com de les del nord on hi havien els comtats que depenien del rei de França...
Jordi Camarasa: Bé, pel que fa a llengua i religió no gaire diferenciada de la resta del que els francs en deien Septimània
Salvi Jacomet: D'acord...
Però l'entitat també la configura el territori i el reis o els comtes que el governen...
Salvi Jacomet: I pel que fa a la llengua era clarament diferenciada de l'Aragó i dels territoris ocupats pels àrabs...
Salvi Jacomet: I pel que fa a la religió també era diferenciada dels territoris ocupats pels àrabs...
(conversa del facebook, l'11 de juliol 2013)
 
......
 
He trobat  aquesta cita que ens serveix ben bé com recapitulació d'aquesta conversa per escrit:

  "És a dir, la consciència col·lectiva, el fet explícit de tenir una història i una llengua comuna, una unitat política i sobretot jurídica amb drets que venien d’antany, de Déu i dels avantpassats, una integritat territorial i uns enemics externs".
 
(Jaume Nolla • 6 d’agost del 2021 - No plau als cathalans” article d'opinió a ElPunt-Avui.)
                          
 
Per a seguir "la naixença de Catalunya" no hi res millor què la col·lecció dels 10 o 12 volums amb els atles històrics de l'època carolíngia que han publicat Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, a l'Ed. Rafael Dalmau. Cada volum  conté els mapes amb la història d'un comtat. He escanejat la portada del volum del Rossellò, Conflent, Vallespir i Fenollet. Per fer·vos una idea conté mapes geogràfics, de vegetació, les rutes de la conquesta carolíngia (752-785), la ruta de l'incursió musulmana d'Abd al-Màlik el 793,... mapes dels límits del comtat de Besalú i el casal de Cerdanya a la segona meitat del s.X; molts mapes toponímics, mapes amb origen dels topònims, si son germànics, romans, preromànics...etc.; mapes amb camins antics, mapes dels dominis comtals i vescomtals, episcopals, parròquies, monestirs,...  Son uns llibres extraordinaris a on han resumit totes les dades que hi ha d'aquest període en forma de mapes, una feinada inmensa. 
 

 
Entrades a la Cuca de Llum sobre els inicis de les primeres lleis i la proto-Catalunya:    

Els "Usatges de Barcelona", el nucli antic dels quals fou promulgat per Ramon Berenguer I  i l'occitana Almodis de la Marca, entre els anys 1058 i 1064, donaren origen a les Corts Catalanes anys més tard, 1283. Els "Usatges" van ser les primeres lleis promulgades a Catalunya. No ho van ser per un decret del comte, sino que els advocats de la cort van fer un primer resum del dret consuetudinari." La Generalitat, o Diputació del General en el seu nom originari,  va ser creada per les Corts el 1359.


Minisèries històriques emeses per TV3:

>> "Comtes, els origens de Catalunya", emesos els quatre capítols. Links per veure'ls i bibliografia recomanada.
Web oficial de la Minisèrie històrica per veure els capítols cada un d'una mitja hora:    
http://www.comtes.cat/#capitols


Comtes 1.  Els inicis dels inicis, amb Gifré el Pelós
Comtes 2.  O Comte o res, amb  Guifré Borrell
Comtes 3.  Triomf i tragèdia, amb  Sunyer I
Comtes 4.  Derrota i llibertat amb Borrell II


>>  TV3  ha tornat a emetre la Minisèrie històrica de dos capítols que ens trasllada a la Catalunya de l'any 1000 a través de la figura d'Ermessenda, comtessa de Barcelona, Girona i Osona. En català. Cada capítol té una durada d'1h.20'
Cliqueu:  http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ultims-programes
 
  
 
 
 
 Articles relacionats d'altres blogs:         
>>>  L’any 988 Catalunya s’independitza de França – VIBRANT
>>  Llum sobre la “foscor”: l’Scriptorium de Ripoll
 
Articles sobre la proto-Catalunya al voltant de l'any 1000,  publicats a la Cuca de Llum: 
>>  Any 771, entronitzen Carlemany, creador dels comtats catalans
>>  Avui fa 1225 anys de la mort de Guifre el Pilós
>>  Quan Catalunya es va fer independent, per Albert Riera. La sobirania (878-988)
 
>>   Pau Casals recorda l'Abat Oliba:  l'esforç per aconseguir pau a l' assemblea de Pau i Treva de Toluges, en rebre el Premi de la Pau a l'ON obra de l'abad Oliba. Pau Casals en pa 
                                
Publicacions  sobre la història de Catalunya:
>>> Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1000. Els inicis de l'Estat-nació v.3
>>>  Història de Catalunya, de Jaume Sobrequés i Callicó 
 
Articles sobre algunes característiques que, partint d'aquest origen, va desenvolupar l'Estat català medieval:
>> Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa v.2
>>  "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" entrevista a Josep Fontana
 
(Ha rebut 2.351 visites, un dels posts més llegits de la blog)

 

 

 ---