...Sentido común,
sentido del ridículo,
sentido de responsabilidad, sentido moral (educar a nuestros hijos en valores), y
sentido del humor.
Una explicación que es una delicia.
>> https://fb.watch/ht6Z4z_jWs/ (vídeo 11 min)
__
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Capdevila Carles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Capdevila Carles. Mostrar tots els missatges
17 de desembre del 2022
Carles Capdevila nos sugiere educar usando 5 sentidos, con sentido del humor
29 de setembre del 2022
En memòria de Carles Capdevila, un home bo
 |
Altres entrades d'aquesta blog a on surt en Carles Capdevila:
>> 2014 nov. - Carles Capdevila entrevista a Josep Fontana:
Alguns temes de l'entrevista:
Un altre entrada d'aquesta blog sobre en Carles Capdevila:
>> "16 coses que he après aquest 2016", per Carles Capdevila
(Aquest post ha rebut 206 visites)
__
1 de setembre del 2021
2014 nov. - Carles Capdevila entrevista a Josep Fontana
Aquest diumenge, a l'ARA, entrevista de Carles Capdevila l'historiador Josep Fontana.
5 de juny del 2017
16 coses que he après aquest 2016, per Carles Capdevila
per Carles Capdevila
30 de desembre del 2016
1. Que acceptar les limitacions té un punt dolorós i
un altre d’alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima
al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es
tanca una porta s’obren soletes un munt de finestres.
2. Que l’amabilitat pot ser la idea més
revolucionària. Té el poder transformador de les persones que porten el
somriure posat, que transmeten optimisme, que ens fan riure, que per
allà on passen milloren l’ambient.
3. Que en lloc de lamentar-nos quan el cos se’ns
queixa i deixar anar un “maleït genoll”, tocaria valorar els anys que fa
que ens suporta i es doblega al nostre servei. En lloc de maleir-nos
els ossos caldria celebrar aquest esquelet que fa el que pot i més per
mantenir-nos drets.
4. Que la joia de viure no té mètodes però té mestres.
Convé acostar-nos, a l’espera del contagi, a gent senzilla, que té en
la bondat i l’estima i la cura dels altres el focus, que passen
desapercebuts en un món que premia més el cinisme que la ingenuïtat.
5. Que hem vingut aquí, tot i que ho dissimulem massa
bé, a estimar i ser estimats, i per tant, a cuidar-nos. I que la cura de
les persones és la tasca més important del món, i la menys valorada.
6. Que no es pot discutir mai amb un imbècil. La clau
és detectar-los i frenar-los abans, però això requereix una societat
madura i respectuosa que ignori la provocació barata i admiri més els
valors que no els resultats a qualsevol preu.
7. Que la persona amb qui no et sàpiga greu plorar i
que et faci la companyia adequada és per força un molt bon amic.
Sobretot si també sabeu riure plegats.
8. Que mai no és tard per aprendre a caminar, i que
amb l’amic amb qui més camino som molt més amics des que caminem
plegats: ets més sincer, més directe, més profund.
9. Que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dóna més fruit que vigilar.
10. Que em sedueixen els optimistes pencaires. Els que
saben que tot és un desastre i tot pot anar ben malament, si no hi posem
remei aviat. I per això s’arremanguen. I mantenen aquest punt
d’ingenuïtat necessària per creure que podran. Perquè sense confiança no
hi ha convicció i sense convicció no hi ha resultats i sense resultats
no hi ha motius per mantenir l’esperança.
11. Que prioritzar vol dir descartar. Per poder dir el
sí entusiasta i possible al que vols hauràs de dir el no contundent i
desculpabilitzat al que no hi cap.
12. Que el pitjor de la por és quan ens pilota, quan
s’instal·la al volant. Perquè la por ens pot fer traïdors. O ens pot
paralitzar del tot. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de
sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa
tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure.
13. Que som més el que fem que el que diem, som més el
que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem. I
com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici
sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn.
Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a
ser-hi.
14. Que ens cal més mala llet i més esperança. Hem
d’estar més emprenyats i més il·lusionats alhora. Ens convé assenyalar i
denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això toca,
mostrar-los tota la ràbia que sentim. I simultàniament anar arreglant
amb les mans el dia a dia, des de l’inconformisme, amb ambició i amb la
certesa absoluta que és possible.
15. Que calen metges i mestres amb visió de capçalera,
que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capaços
d’agafar distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus.
16. Que la bellesa és en la mirada, i no hi ha
privilegi més bonic que ser observat des de l’amor incondicional i
l’alegria de viure. No hi ha cap inversió més segura i rendible que
envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som, que ens troben
guapíssims al marge del que dicti el mirall. Que ens miren sempre amb
bons ulls.
Diguem-nos coses boniques, per Carles Capdevila
QUAN PARLO en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que
riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i
tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona
disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem
complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals
moments.
En temps difícils, i els actuals ho són, l’actitud marca
la diferència. I aquesta s’alimenta de l’autoestima, que no deixa de
ser el balanç de com estem amb nosaltres mateixos quan passem comptes.
Tendim a carregar o descarregar l’autoestima en funció del que diuen o
pensen de nosaltres. Aquest carregador sembla fàcil i és enganyós,
perquè donem massa pes a la valoració de l’altre, que sempre serà
apressada o s’expressarà en likes superficials a les xarxes. En una
societat competitiva costa trobar elogis personalitzats i de veritat,
tots anem prou enfeinats.
Fa temps que penso que el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l’interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques. No es tracta d’ensabonar-nos ni d’enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L’exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món. Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes
Fa temps que penso que el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l’interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques. No es tracta d’ensabonar-nos ni d’enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L’exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món. Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes
(Subratllat de Cuca de Llum. Moltes gràcies Carles pel teu llegat de coses maques i certes, dites amablement. Pel llegat del que vas fer primer i escrit després. )
Subscriure's a:
Missatges (Atom)