>>> https://youtu.be/L2L2hpCzd_8?si=t3q-TrN5hN4NxujT
> OBSERVACIONS SOBRE EL SISTEMA ELECTORAL IMPLANTAT DES DE LA FI DEL FRANQUISME: (minut 22)
-
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les llibertats de la democràcia - canvi llei electoral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les llibertats de la democràcia - canvi llei electoral. Mostrar tots els missatges
7 de setembre del 2025
9 d’agost del 2025
15 de desembre del 2024
5 de desembre del 2024
Avui reflexions sobre la forma de governar-se les nacions, començant per França i a Espanya
(Ja n'hem parlat en aquest racó de blog del (mal) sistema espanyol de govern: poder legislatiu, poder executiu, poder judicial i les lleis que els regulen. Veieu els comentaris de Jordi Galves sobre aquest i d'altres països. Cuca de Llum)
14 de novembre del 2024
Demanem canviar-ho TOT! La Llei de Partits Polítics, la Llei Electoral configuren partits polítics verticals, piramidals, i per això fàcilment controlables - Resposta al nivell de corrupció i ineficiència evidenciat amb la DANA de València del 29 d'octubre'24.
TOTES!!! les Constitucions han tingut esmenes per adaptar-les, TOTES!!!, fins i tot l'espanyola es va reformar:
- per suprimir el servei militar
- per suprimir que primer s'atendran la Sanitat dels espanyols que el pagament del deute d'estat. Per exigència de l' UE, que compra el deute d'estat espanyol. En aquest cas es va fer a l'estiu i per la porta del darrera, fent servir una clàusula per "casos d'urgència": així ho va colar en Zapatero.
DES D'AQUEST RACÓ DE BLOG HEM DEMANAT UN CANVI DE LA LLEI ELECTORAL I DE LA LLEI DE PARTITS POLÍTICS. LA LLEI ELECTORAL CONTROLA LES LLISTES ÚNIQUES DECIDIDES PELS PARTITS, ELS QUALS NO TENEN DEMOCRÀCIA INTERNA. TAMBÉ CONTROLA LES CIRCUNSCRIPCIONS ELECTORALS... TOT HO CONTROLA NOMÉS EL CAP DEL PARTIT: DEMOCRÀCIA DE SUPER-MÍNIMS...
>>> Els partits no comencen obres públiques importants,... no sigui que les inaguri el contrari. Així a València NO VAN EXECUTAR PRESES QUE JA TENIEN FET EL PROJECTE PER FRENAR LES AVINGUDES... Mireu aquest vídeo (1 min)
>> https://youtube.com/shorts/EUYu4Xn9NVk?si=xSAwkXoORNZJZ99u
I TAMBÉ:
>> les llibertats de la democràcia - canvi llei electoral - (38 entrades)
>> les llibertats de la democràcia - la democràcia s'ha de vigilar - (42 entrades)
__
24 de febrer del 2023
"Votar cada 4 anys no vol dir necessàriament viure en una democràcia"
...jo li dono la volta a l’argument del Sr. Solana perquè els catalans ja
sabem que viure en un lloc on es vota cada 4 anys no necessàriament vol
dir viure en una democràcia.
[Comentari del lector Joan Manau a l'article de V. Partal, en motiu del primer aniversari de l'inici de la guerra d'Ucraïna]
__
9 de juny del 2022
Els residents a l’estranger no hauran de demanar més el vot pregat i podran descarregar les paperetes per internet
La reforma electoral també inclou més dies per votar i la creació de més centres de votació
Redacció - Vilaweb
09.06.2022 -
Els residents a l’estranger no hauran de demanar més el vot pregat i podran descarregar les paperetes per internet
El ple del congrés espanyol ha aprovat avui per unanimitat la reforma de la Llei del Règim Electoral General (LOREG) per eliminar del text el requisit que els ciutadans que viuen a l’exterior hagin de demanar prèviament el vot. La reforma permet que els electors que viuen a a l’estranger puguin fer directament els tràmits i rebin abans la documentació, amb la possibilitat que es descarreguin directa-ment les paperetes d’Internet. A més, per als que optin per votar presencialment als consolats –tot i que també ho poden fer per correu- s’amplia dels tres dies actuals a sis perquè dipositin la papereta a l’urna.
El nou text estableix que l’administració enviarà als inscrits al registre de residents absents, el CERA, tota la documentació necessària un mes abans de les eleccions. La reforma també estableix que es crearan més centres de votació, que les sobres comptaran amb més sistemes de seguretat per evitar manipulacions i noves garanties d’identitat de l’elector per evitar suplantacions d’identitat.
El vot pregat és una modalitat que obliga els electors residents a l’estranger a fer la sol·licitud de vot. A més, han de rebre per correu les butlletes iel certificat de votació des de l’estat espanyol i després votar en un consolat o ambaixada o per correu. Això ha causat un descens de la participació, tot passant d’un 18,6% el 2003, un 20,8% el 2006 i un 13,1% el 2010 abans de la reforma, a un 5,9% el 2015 i un 12% el 2017, malgrat que la participació al Principat era històrica, i un mínim del 4,2% en les eleccions del 14-F del 2021.
12 d’abril del 2021
Comença al Congreso un procés per fer canvis a la llei electoral: ja era hora! La meva llista dels Reis per la llei electoral.
La càmara aprovarà aquest dijous la creació d’una subcomissió que estudiarà més canvis en la llei electoral, com rebaixar l’edat de vot
El debat sobre el vot pregat tornarà de nou aquesta setmana al Ple del Congrés de la mà d’Esquerra Republicana (ERC), que proposa que els espanyols residents a l’estranger puguin delegar el vot en una altra persona que pugui posar la papereta a l’urna en el seu lloc a la província que li correspongui.
Així ho inclouen els independentistes catalans en el text que sotmetran a votació del Ple el proper dijous amb la intenció que substitueixi la proposició de llei que van presentar el PSOE i Unides Podem per derogar el vot pregat i que es va prendre en consideració fa unes setmanes.
ERC comparteix la idea de posar fi a aquest requisit que s’exigeix als residents a l’estranger, obligats des del 2011 a demanar el vot amb antelació per poder exercir-lo, també anomenat vot pregat, i afegeix alguns retocs per garantir la gratuïtat i celeritat del vot per correu i en urna als consolats.
Però inclou una tercera opció per als electors residents a l’estranger, ja sigui de manera permanent o temporal: delegar el vot en urna a un altre elector de la seva elecció i de la seva mateixa província, en emplenar un formulari que es lliuraria en mà a l’ambaixada o el consolat més proper.
Un nou mecanisme que podria arribar a xocar amb el principi de sufragi personal i amb la prohibició de votar més d’una vegada que es contempla a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).
Precisament, en la mateixa sessió de dijous, el Ple de la cambra baixa donarà llum verda a la creació d’una subcomissió a la Comissió Constitucional per estudiar possibles canvis en la legislació electoral més enllà de l’eliminació del vot pregat.
Aquesta subcomissió, que també van impulsar el PSOE i Unides Podem, permetrà continuar la tasca d’anàlisi que es va començar fa dues legislatures i que va ser interrompuda per la convocatòria de les eleccions d’abril del 2019.
Atallar el transfuguisme
En concret, aquest fòrum debatrà algunes reformes electorals que són peremptòries, com la de regular la moció de censura als ajuntaments amb l’objectiu de garantir l’estabilitat municipal i evitar el fenomen del transfuguisme.
Però també d’altres per, entre d’altres qüestions, regular els debats electorals, garantir l’exercici de sufragi sense menyscabar el dret a la protecció de la salut, instaurar les llistes cremallera, millorar la proporcionalitat del sistema electoral o obrir el debat sobre la possibilitat d’atorgar el dret de sufragi actiu i passiu a joves de 16 i 17 anys. Les tres últimes es recolleixen expressament en l’acord de Govern centrral i, singularment, la relativa amb la rebaixa de l’edat de vot és una ‘vella’ reivindicació d’ERC.
De fet, aquesta va ser la primera iniciativa que la formació independentista va registrar tant al Congrés com al Senat quan va començar la present legislatura. Al Senat, on va debatre el passat octubre, la proposta es va rebutjar amb el vot, entre d’altres, del PSOE, que va acusar els independentistes catalans d’haver presentat aquesta proposta a les portes de les eleccions catalanes.
Resum que vaig publicar a Facebook fa anys sobre canvis necessaris a la llei electoral. No es fan pel mateix cercle viciós que la llei actual va establir -vigent des del 1978 si no m'erro-, com permet manipulació, als partits polítics ja els hi està bé. Cuca de Llum):
27 de novembre del 2020
Sistema electoral: "Suïssa ha trobat la sol.lució", per Xavier Mora, matemàtic
Entrevista al matemàtic, autor del bloc 'Ars Electionis. Votacions i eleccions. Podríem fer-ho millor' que recomana d'adopta el sistema suís de votar.
24.11.2020
Xavier Mora, és professor de Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor, juntament amb Rosa Camps, professora d’Àlgebra, de l’interessant bloc Ars Electionis. Votacions i Eleccions. Podríem fer-ho millor. Llegint
aquest bloc es veuen les mil i una maneres que tenim de comptar els
vots en unes eleccions arreu del món, i les millores que es podrien fer.
Els Estats Units, com a darrere exemple. No és tan senzill com sembla.
VilaWeb ha entrevistat el senyor Mora per telèfon, que ens desmunta uns
quants tòpics i explica per què creu que Suïssa han trobat un bon
sistema. Un sistema que combina la proporcionalitat envers els partits
(30% de vots, 30% d’escons) amb la compensació dels territoris més
despoblats.
(Llegir tot aquest article imprescindible a:)
10 de novembre del 2016
El Parlament aprova per primera vegada tramitar la llei electoral
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 9 de novembre de 2016
El Parlament ha aprovat, per primera vegada a la història, iniciar la
tramitació de la proposició de llei de CSQP sobre una llei electoral
pròpia. La iniciativa prospera després que el PP hagi retirat l'esmena a
la totalitat que havia presentat però les possibilitats que la llei
s'acabi aprovant són mínimes.
Per començar, tal com ja ha assenyalat el diputat Roger Torrent,
JxSí té poc interès a dedicar esforços a dissenyar una llei electoral
en lògica autonomista quan, segons el full de ruta, d'aquí a un any el
paradigma haurà canviat i caldrà definir les estructures i la llei
electoral de la nova República catalana.
La proposta
Tot i així, aquesta és la primera vegada que la cambra tramitarà un
projecte de llei electoral per a Catalunya amb una proposta de sistema
electoral. En l'anterior legislatura, els grups van arribar a un acord
sobre la part de l'administració electoral però el text sorgit de la
ponència va embarrancar per les diferències en el repartiment d'escons.
La diputada de CSQP, Marta Ribas, ha demanat als
sobiranistes que, si consideren de veritat que aquesta legislatura és
"excepcional", s'esforcin per aprovar una llei electoral que Catalunya
té pendent des de fa gairebé 40 anys.
PSC, PP, ICV-EUiA -CSQP- i Ciutadans han defensat històricament un
recompte únic de vots per tot Catalunya, mentre que ERC i PDECAT
s'inclinen per mantenir el sistema actual d'un recompte per cada
circumscripció.
És el debat entre proporcionalitat i representativitat: PSC, PP,
ICV-EUiA i Ciutadans defensen igualar el pes d'un vot a Barcelona amb un
de Lleida, mentre ERC i PDECAT adverteixen del risc de crear una Cambra
en la qual les zones menys poblades no estiguin ben representades.
Ribas ha recordat que ara mateix "el vot d'una persona de Barcelona
val la meitat que el d'una persona de Lleida. Dit d'una altra manera, el
vot d'una persona de Berga (Barcelona) val la meitat que el d'una
persona de Solsona (Lleida) ", ha lamentat per reivindicar un canvi.
Més novetats
La llei presentada inclou altres novetats més enllà del sistema
electoral: desbloquejar les llistes; llistes cremallera per garantir la
paritat; facilitar el vot anticipat a través dels ajuntaments i no només
del vot per correu; crear una sindicatura electoral catalana; acabar
amb els blocs electorals en els mitjans públics; i que els partits
enviïn la propaganda junts per guardar.
Posicions allunyades
El diputat de JxSí, Roger Torrent, ha criticat que
CSQP no vol aprovar una llei electoral sinó només fer "postureig", i ha
lamentat que presenti una llei amb un sistema electoral determinat sense
abans negociar amb la resta de grups.
Santi Rodríguez (PP) ha donat un "toc d'atenció" als
comuns per apropiar-se d'una llei que van fer tots els grups en la
legislatura anterior i que no es va poder aprovar per falta d'acord en
el sistema electoral, però ha expressat tota la flexibilitat del seu
grup per negociar.
Carlos Carrizosa (C's) ha posat un exemple de la
distorsió de la llei vigent: JxSí i la CUP tenen la majoria absoluta de
la Cambra –72 diputats sobre 68– quan en les eleccions no van arribar al
50% dels vots: " portem 40 anys sense llei electoral perquè els convé a
alguns ".
En la mateixa línia s'ha expressat el diputat del PSC, David Pérez, que
ha recordat que el seu partit va guanyar les eleccions en vots el 1999 i
2003, però un altre partit -CiU- va recollir més diputats: "No tenim
una nova llei electoral perquè l'actual beneficia Convergència i ERC.
Algú ho havia de dir ".
Anna Gabriel (CUP) ha dit que la llei ha de garantir
una correcta representació de les zones menys poblades de Catalunya: si
no, en campanya ningú es preocuparia "de les pastores joves que tenen
ramats en zones poc habitades del Pirineu".
30 de desembre del 2015
Recogen más de 503.000 firmas en menos de 8 dias para cambiar el sistema electoral.
( Jo crec que a Catalunya hem de canviar primer la Llei de Partits, i la LLei Electoral (no sé si van o no plegades), abans de proposar.nos assolir l'independència. Més avall us explico perquè. Quin tema tan important!)
HA INICIADO LA PETICIÓN UN JOVEN DE 18 AÑOS
La petición solicita a los líderes de PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos y
UP-IU que cambien "el injusto sistema electoral" para que en "la nueva
legislatura se solucione un problema que lastra nuestra democracia".
EFE
|
Madrid
| Actualizado el 22/12/2015
Tras las elecciones generales del domingo, José Antonio Ruiz, un estudiante de la Universidad de Sevilla, ha promovido la iniciativa a través de la plataforma digital que se propagó rápidamente por las redes sociales.
La petición solicita a los líderes de PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos y UP-IU que cambien "el injusto sistema electoral" para que en "la nueva legislatura se solucione un problema que lastra nuestra democracia".
El estudiante argumenta que la ley D'Hont y la circunscripción provincial "son trabas constitucionales que forman parte de un sistema en esencias antidemocrático porque los votos de los ciudadanos no deberían estar condicionados por coeficientes de población".
Ruiz explica en el texto que a la hora de elegir los ciudadanos son iguales ante las urnas, y por ello, que no "han de valer ni más ni menos que los de nadie". La iniciativa ha sido difundida rápidamente por las redes sociales a través del hashtag #1persona1voto2016..
Para unirse:
www.change.org >> https://www.change.org/p/por-un-sistema-electoral-justo-1persona1voto2016?source_location=search_index&algorithm=curated_trending&grid_position=1
503.208 firmantes a las 14:42 del 30.12.2015 - Se quiere llegar a 1 millón de firmas.
( Jo crec que a Catalunya hem de canviar primer la Llei de Partits, i la LLei Electoral (no sé si van o no plegades), abans de proposar.nos assolir l'independència.
- Primer que el
referèndum, la Llei de Partits. La d'ara és dictatorial (nomes mana el de dalt
de cada partit, no és obligatoria la democràcia interna per renovar cada dos anys el líder en sufragi secret)
- Segon,
fomenta la corrupció perquè no resol bé el finançament dels partits.
- Les circunscripcions electorals, les llistes obertes, o tancades o sistema mixte (com l'aleman), el % mínim de vots per accedir a un diputat al Parlament en cas de nou partit polític, si els diputats seran o no aforats, quines inhabilitacions tindran quan siguin diputats i quan ho deixin de ser, quina "pensió", si els hi donem, pels seus anys al Parlament... Hi ha un munt de detalls, TOTS MOLT IMPORTANTS, que cal revisar del model de "democràcia dictatorial" de la dita Transició del 78. Tot el sistema està ple de trampetes, cal revisar·lo de dalt a baix.
Us deixo el link d'un article recent i molt molt complert sobre el tema, i el link al tag a on els trobareu tots:
EN
FI QUE NO ENS SENTIM REPRESENTATS PELS PARTITS EN EL PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA, SON UN ENTREBANC MÉS QUE UNA AJUDA.)
8 de desembre del 2015
Com n'és d'important la llei electoral: A les eleccions espanyoles no tots els escons són per a tots, la trampa del bipartidisme
(Reflexions per avançar en la tan esperada reforma electoral. El sistema electoral "provisional" vigent des de la transició, és dels més "cuinats" del món. Tot es va dissenyar per tenir una democràcia que fos... com més propera a una dictadura possible! la nostra democràcia de mala, dolentíssima qualitat. Ho és, entre altres coses, per la poca qualitat de la llei electoral; per exemple no hi ha obligació de democràcia interna als partits, resulten d'estructura vertical, només mana el que és al capdemunt del partit, es a dir, estil dictatorial. Tampoc està ben resolt el finançament dels partits. Hi ha un clam en contra de les llistes electorals tancades..., i no us penseu que això és tot, no no, hi ha més coses! Problemes desapercebuts per una majoria de ciutadans, amb la qual cosa la distorsió és major encara.
L'altre part del problema no son les estructures ni les lleis, no: som nosaltres els ciutadans. Es a dir que nosaltres, per les raons que sigui, no fem servir totes les eines que les lleis actuals ens donen, tot i ser clarament millorables. Tampoc lograré agotar el tema, només apunto idees perquè algú altre segueixi.
Per exemple hi ha l'opció d'escriure a les autoritats pertinents quan un ens, o un servei, o el que sigui no funciona prou bé. D' escriure o no, no ens en fem una obligació cívica. Aquest detall que costa tant resol moltes coses! Una observació ajuda a mantenir el servei en bon estat, ajuda a no abaixar la guàrdia. Quan va malament, sovint és l'única manera en la pràctica per redreçar·ho; de vegades des de dins del servei públic no es veu, o sí que es veu però sense aquesta empenteta no ho acaben de fer. Son les petites passes que permeten actualitzar les coses. És una virtut que en diria civisme, crec que milloraria molt el que hi hagi aquesta "interacció" entre les administracions públiques, les grans companyies de subministraments - aigua, llum, gas, telefonia... - i els ciutadans.
Les "Fulles de Reclamacions" que les companyies tant temen que un usuari empleni i signi. L'empresa ha de portar·la a l'ens pertinent en un breu plaç de temps, de l'ordre de 48h.
Tinc la sensació que una cosa tant senzilla com que escribíssim un mail d'aquest estil a l'any cada ciutadà, només això canviaria el país! Cuca de Llum)
L'altre part del problema no son les estructures ni les lleis, no: som nosaltres els ciutadans. Es a dir que nosaltres, per les raons que sigui, no fem servir totes les eines que les lleis actuals ens donen, tot i ser clarament millorables. Tampoc lograré agotar el tema, només apunto idees perquè algú altre segueixi.
Per exemple hi ha l'opció d'escriure a les autoritats pertinents quan un ens, o un servei, o el que sigui no funciona prou bé. D' escriure o no, no ens en fem una obligació cívica. Aquest detall que costa tant resol moltes coses! Una observació ajuda a mantenir el servei en bon estat, ajuda a no abaixar la guàrdia. Quan va malament, sovint és l'única manera en la pràctica per redreçar·ho; de vegades des de dins del servei públic no es veu, o sí que es veu però sense aquesta empenteta no ho acaben de fer. Son les petites passes que permeten actualitzar les coses. És una virtut que en diria civisme, crec que milloraria molt el que hi hagi aquesta "interacció" entre les administracions públiques, les grans companyies de subministraments - aigua, llum, gas, telefonia... - i els ciutadans.
Les "Fulles de Reclamacions" que les companyies tant temen que un usuari empleni i signi. L'empresa ha de portar·la a l'ens pertinent en un breu plaç de temps, de l'ordre de 48h.
Tinc la sensació que una cosa tant senzilla com que escribíssim un mail d'aquest estil a l'any cada ciutadà, només això canviaria el país! Cuca de Llum)
El sistema electoral espanyol fa que la majoria de partits, tret dels
dos majoritaris, només tinguen possibilitats d’entrar en un 30% de les
circumscripcions.
Vilaweb - 07.12.2015
Totes les eleccions del món resten condicionades pel sistema
electoral. Però n’hi ha de més cuinats i de no tant, i el sistema
electoral espanyol és dels més cuinats del món. Creat durant la
transició política amb la voluntat de refermar els dos grans partits,
penalitza clarament els partits d’abast estatal que queden tercer i
quart en nombre de vots.
Tres classes diferents de províncies
La circumscripció electoral espanyola és la província, i n’hi ha de tres menes diferents.
La circumscripció electoral espanyola és la província, i n’hi ha de tres menes diferents.
—27 províncies en què s’elegeixen 99 diputats i on es pràcticament impossible que un tercer partit obtinga un diputat. En aquestes circumscripcions, un tercer partit ha d’aconseguir entre el 16% i el 33% dels vots per a entrar al parlament.
—20 províncies en què s’elegeixen 145 escons i on és possible, però no senzill, que els tercers partits aconseguesquen diputats. En aquestes circumscripcions, un tercer partit necessita entre el 9% i el 14% dels vots per a entrar al parlament.
—5 províncies en què s’elegeixen 106 escons i on sí que és
senzill que els tercers partits obtinguen representació parlamentària. En aquestes demarcacions, un 5% de vots pràcticament atorga representació segura.
Aquesta divisió no afecta tant els partits nacionalistes, que tenen
una implantació territorial molt més concentrada, com els tercers
partits d’àmbit estatal. La barrera electoral real a la majoria de les
províncies supera el 10%, i en alguns casos arriba al 30%, cosa que fa
gairebé impossible que el tercer partit hi obtinga cap escó.
A les eleccions del 2011, els partits altres que el PP o el PSOE van tenir aquesta representació:
—A les 27 províncies menors, dels 99 escons en joc només 7 no van ser
per al PP ni el PSOE. I tots 7 foren per a formacions nacionalistes o
regionalistes: 2 per a CiU a Lleida; 2 per a UPN, 1 per a Amaiur i 1 a
per Geroa Bai a Navarra; i 1 per al PNB i 1 per a Amaiur a Àlaba. Els
altres 92 escons van anar a parar al bipartidisme.
—A les 20 circumscripcions mitjanes, dels 145 escons 23 van anar a
parar a tercers partits, però d’aquests només 2, d’Esquerra Unida (a
Astúries i Màlaga), no van anar a parar a partits regionalistes o
nacionalistes.
—A les 5 circumscripcions grans, dels 106 escons en joc 25 van anar a
parar a formacions terceres: 8 a Esquerra Unida i ICV, 5 a UPyD i la
resta a formacions nacionalistes (9 a CiU, 2 a ERC i 1 a Compromís).
És fàcil d’observar la correlació entre la mida de la representació i la pluralitat
És fàcil d’observar la correlació entre la mida de la representació i la pluralitat:
—En el grup de circumscripcions petites, PP i PSOE sumen 92 escons dels 97, el 93% dels escons.
—En el grup de circumscripcions mitjanes, PP i PSOE sumen 122 escons dels 145, el 84%.
—En el grup de les circumscripcions grans, sumen 81 escons dels 106, el 76%.
Si n’excloem els escons aconseguits pels partits nacionalistes, les xifres són encara més escandaloses:
—En el grup de les circumscripcions petites, PP i PSOE sumen el 100% dels escons.
—En el grup de les circumscripcions mitjanes, PP i PSOE sumen el 98% dels escons.
—En el grup de les circumscripcions grans, PP i PSOE sumen el 84% dels escons.
Només hi ha en joc realment un 30% dels escons
La conclusió que s’infereix d’aquestes dades és que en el sistema polític espanyol només es posa en joc aproximadament un 30% dels escons reals perquè el 70% se’l queden de segur les dues grans forces polítiques.
La conclusió que s’infereix d’aquestes dades és que en el sistema polític espanyol només es posa en joc aproximadament un 30% dels escons reals perquè el 70% se’l queden de segur les dues grans forces polítiques.
Per això al congrés escollit el 2011, dels 350 escons 294 són del PP i el PSOE.
Al congrés escollit el 2008, dels 350 escons 323 eren del PP i el PSOE.
Al congrés escollit el 2004, dels 350 escons 312 eren del PP i el PSOE.
Al congrés escollit l’any 2000, dels 350 escons 308 eren del PP i el PSOE. Etcètera.
La realitat és que o passes a ser, almenys, el segon partit en un
nombre important de circumscripcions o no obtindràs una gran
representació parlamentària.
Però això que és una garantia per als dos partits grans paradoxalment
els és també una amenaça. Si Ciutadans o Podem poguessen desbancar el
PP o el PSOE de la segona posició electoral, tindrien una gran prima
d’escons i el partit desplaçat cauria a una posició irrellevant dins el
congrés. Per això són tan interessants les eleccions del 20 de desembre.
Cal un canvi multitudinari d’orientació de vot per a superar el bipartidisme
Tanmateix, això només passaria si hi hagués un canvi de l’orientació de vot en massa, especialment a les províncies petites. Ciutadans o Podem haurien de superar el PP o el PSOE a Castelló, Lleida, Terol, Osca, Cantàbria, Navarra, Valladolid, Lleó, Ciudad Real, Huelva, Càceres, Lugo, Albacete, Burgos, Salamanca, Ourense, Àlaba, la Rioja, Zamora, Guadalajara, Conca, Palència, Àvila, Segòvia, Sòria, Ceuta i Melilla. I la cosa és difícil perquè són províncies on el bipartidisme és avui encara molt fort i en alguns casos hi ha una competència molt ben assentada dels grups nacionalistes.
Si Ciutadans i Podem no poden penetrar amb força en aquestes províncies, cosa molt difícil, ja jugaran amb desigualtat d’oportunitats, perquè per a ells el congrés tindrà un centenar d’escons menys. I això faria gairebé impossible de superar PP i PSOE. Voldria dir que haurien d’ultrapassar molt clarament aquests dos partits en les altres circumscripcions i, dels 251 escons restants, n’haurien d’obtenir prop de 200, cosa que no preveu ningú.
A Podem li costarà molt d’aconseguir un nombre significatiu d’escons
Una dificultat afegida per a aquests dos partits és la presència de forts partits nacionalistes. El sistema electoral espanyol va ser dissenyat per a enfortir els dos grups principals de cada província i segurament no va tenir en compte o no va poder evitar que això refermàs també els grups nacionalistes.
On hi ha grups nacionalistes forts, el PP o el PSOE hi obtenen resultats molt inferiors perquè l’electorat que en unes altres províncies els votaria prefereix votar la dreta o l’esquerra nacionals.
Històricament, el tercer partit espanyol fa frontera amb els grups nacionalistes i la seua potència depèn molt, com si fossen vasos comunicants, de la potència dels nacionalistes. Va ser el cas, per exemple, d’Esquerra Unida del País Valencià que fins a la irrupció de Compromís representava al congrés el moviment valencianista i que després en quedà fora. En aquestes eleccions, però, en vista de la tensió creada pel cas català, sembla molt difícil que Ciutadans faça frontera amb cap partit nacionalista. En canvi Podem, en moltes de les circumscripcions clau, haurà de disputar els escons no únicament amb el PP i el PSOE sinó també amb partits nacionalistes forts. I això encara li fa el camí més costerut.
Si mirem les províncies on és més fàcil d’aconseguir diputats, veurem que en moltes Podem tindrà una forta competència de partits nacionalistes.
En el grup de les cinc circumscripcions on més fàcilment es poden obtenir diputats, hi ha Barcelona, València i Alacant (amb Madrid i Sevilla). D’entrada, només a Alacant seria fàcil per a Podem, però a València i a Barcelona tindrà una competició dura amb els nacionalistes.
En el grup de les vint circumscripcions mitjanes, Podem es trobarà amb contrincants nacionalistes forts a les Illes Balears, Girona, Tarragona, la Corunya, Pontevedra, Biscaia, Guipúscoa, Tenerife i las Palmas. És a dir, que la meitat de les circumscripcions de dificultat mitjana serien també molt competitives per a ells.
És creïble en aquest entorn que Podem obtinga un resultat espectacular en escons? La veritat és que no. Fins i tot si l’aconsegueix en vots serà molt difícil que puga traduir el resultat en escons, especialment si no pot tancar acords sòlids al País Valencià, les Illes i Galícia. El partit de Pablo Iglesias està en bones condicions per a disputar els 106 escons de les circumscripcions grans, on efectivament podria ser una sorpresa històrica, però tindria serioses dificultats en la meitat de les circumscripcions mitjanes, que trien entre totes 145 escons. Per això, només si supera en vots el PSOE a tot l’estat espanyol Podem està en condicions d’obtenir un resultat excel·lent.
Ciutadans pot ser la gran sorpresa?
El cas de Ciutadans és lleugerament diferent. Comparteix amb Podem la dificultat de penetració en les províncies més difícils, però en les altres té l’avantatge que competeix, pràcticament de manera exclusiva, amb el PP.
És previsible, doncs, que a Múrcia, a Sevilla, a Màlaga o a la Corunya Ciutadans obtinga més vots que el PP? Es pot repetir a escala espanyola el resultat català? Aquesta és segurament la gran incògnita de les eleccions del desembre.
Però, partint de la base que a les províncies petites no serà fàcil de derrotar el PP, Ciutadans hauria d’aconseguir uns resultats extraordinaris especialment a les províncies mitjanes si realment aspira a plantar cara als populars. En les grans (Barcelona, València, Alacant, Madrid i Sevilla), Ciutadans segurament aconseguirà un bon resultat, entre vint diputats i trenta, per exemple. Per a ells, la clau és tenir també resultats excel·lents a les vint províncies mitjanes. Només així podria esdevenir imprescindible per a un pacte de govern.
La batalla està doncs a Cadis, Saragossa o Múrcia, on hauria de poder superar el PP si vol compensar la missió quasi impossible d’imposar-se en les províncies petites, aquelles 27 que, amb 99 escons, són la garantia del bipartidisme a l’estat espanyol.
El punts clau dels Països Catalans
Als Països Catalans, les províncies que tindran un resultat més significatiu seran les Illes (amb 8 diputats) Saragossa (on voten una part dels habitants de la Franja, amb 7 diputats) i Girona i Tarragona (amb 6 diputats cadascuna). D’aquestes circumscripcions, en aquesta legislatura que s’ha acabat només a les Illes hi hagué una situació de bipartidisme.
De les cinc circumscripcions on és més fàcil d’aconseguir diputats, tres són del país (Barcelona, València i Alacant) i en totes els resultats van superar el bipartidisme a les eleccions passades.
Finalment, entre les circumscripcions on és més difícil d’evitar el bipartidisme hi ha Castelló, Lleida, Terol i Osca; només a Lleida va aconseguir escons un partit diferent del PP o el PSOE (en aquest cas, CiU).
http://www.vilaweb.cat/noticies/a-les-eleccions-espanyoles-no-tots-els-escons-son-per-a-tots-la-trampa-del-bipartidisme/
Tanmateix, això només passaria si hi hagués un canvi de l’orientació de vot en massa, especialment a les províncies petites. Ciutadans o Podem haurien de superar el PP o el PSOE a Castelló, Lleida, Terol, Osca, Cantàbria, Navarra, Valladolid, Lleó, Ciudad Real, Huelva, Càceres, Lugo, Albacete, Burgos, Salamanca, Ourense, Àlaba, la Rioja, Zamora, Guadalajara, Conca, Palència, Àvila, Segòvia, Sòria, Ceuta i Melilla. I la cosa és difícil perquè són províncies on el bipartidisme és avui encara molt fort i en alguns casos hi ha una competència molt ben assentada dels grups nacionalistes.
Si Ciutadans i Podem no poden penetrar amb força en aquestes províncies, cosa molt difícil, ja jugaran amb desigualtat d’oportunitats, perquè per a ells el congrés tindrà un centenar d’escons menys. I això faria gairebé impossible de superar PP i PSOE. Voldria dir que haurien d’ultrapassar molt clarament aquests dos partits en les altres circumscripcions i, dels 251 escons restants, n’haurien d’obtenir prop de 200, cosa que no preveu ningú.
A Podem li costarà molt d’aconseguir un nombre significatiu d’escons
Una dificultat afegida per a aquests dos partits és la presència de forts partits nacionalistes. El sistema electoral espanyol va ser dissenyat per a enfortir els dos grups principals de cada província i segurament no va tenir en compte o no va poder evitar que això refermàs també els grups nacionalistes.
On hi ha grups nacionalistes forts, el PP o el PSOE hi obtenen resultats molt inferiors perquè l’electorat que en unes altres províncies els votaria prefereix votar la dreta o l’esquerra nacionals.
Històricament, el tercer partit espanyol fa frontera amb els grups nacionalistes i la seua potència depèn molt, com si fossen vasos comunicants, de la potència dels nacionalistes. Va ser el cas, per exemple, d’Esquerra Unida del País Valencià que fins a la irrupció de Compromís representava al congrés el moviment valencianista i que després en quedà fora. En aquestes eleccions, però, en vista de la tensió creada pel cas català, sembla molt difícil que Ciutadans faça frontera amb cap partit nacionalista. En canvi Podem, en moltes de les circumscripcions clau, haurà de disputar els escons no únicament amb el PP i el PSOE sinó també amb partits nacionalistes forts. I això encara li fa el camí més costerut.
Si mirem les províncies on és més fàcil d’aconseguir diputats, veurem que en moltes Podem tindrà una forta competència de partits nacionalistes.
En el grup de les cinc circumscripcions on més fàcilment es poden obtenir diputats, hi ha Barcelona, València i Alacant (amb Madrid i Sevilla). D’entrada, només a Alacant seria fàcil per a Podem, però a València i a Barcelona tindrà una competició dura amb els nacionalistes.
En el grup de les vint circumscripcions mitjanes, Podem es trobarà amb contrincants nacionalistes forts a les Illes Balears, Girona, Tarragona, la Corunya, Pontevedra, Biscaia, Guipúscoa, Tenerife i las Palmas. És a dir, que la meitat de les circumscripcions de dificultat mitjana serien també molt competitives per a ells.
És creïble en aquest entorn que Podem obtinga un resultat espectacular en escons? La veritat és que no. Fins i tot si l’aconsegueix en vots serà molt difícil que puga traduir el resultat en escons, especialment si no pot tancar acords sòlids al País Valencià, les Illes i Galícia. El partit de Pablo Iglesias està en bones condicions per a disputar els 106 escons de les circumscripcions grans, on efectivament podria ser una sorpresa històrica, però tindria serioses dificultats en la meitat de les circumscripcions mitjanes, que trien entre totes 145 escons. Per això, només si supera en vots el PSOE a tot l’estat espanyol Podem està en condicions d’obtenir un resultat excel·lent.
Ciutadans pot ser la gran sorpresa?
El cas de Ciutadans és lleugerament diferent. Comparteix amb Podem la dificultat de penetració en les províncies més difícils, però en les altres té l’avantatge que competeix, pràcticament de manera exclusiva, amb el PP.
És previsible, doncs, que a Múrcia, a Sevilla, a Màlaga o a la Corunya Ciutadans obtinga més vots que el PP? Es pot repetir a escala espanyola el resultat català? Aquesta és segurament la gran incògnita de les eleccions del desembre.
Però, partint de la base que a les províncies petites no serà fàcil de derrotar el PP, Ciutadans hauria d’aconseguir uns resultats extraordinaris especialment a les províncies mitjanes si realment aspira a plantar cara als populars. En les grans (Barcelona, València, Alacant, Madrid i Sevilla), Ciutadans segurament aconseguirà un bon resultat, entre vint diputats i trenta, per exemple. Per a ells, la clau és tenir també resultats excel·lents a les vint províncies mitjanes. Només així podria esdevenir imprescindible per a un pacte de govern.
La batalla està doncs a Cadis, Saragossa o Múrcia, on hauria de poder superar el PP si vol compensar la missió quasi impossible d’imposar-se en les províncies petites, aquelles 27 que, amb 99 escons, són la garantia del bipartidisme a l’estat espanyol.
El punts clau dels Països Catalans
Als Països Catalans, les províncies que tindran un resultat més significatiu seran les Illes (amb 8 diputats) Saragossa (on voten una part dels habitants de la Franja, amb 7 diputats) i Girona i Tarragona (amb 6 diputats cadascuna). D’aquestes circumscripcions, en aquesta legislatura que s’ha acabat només a les Illes hi hagué una situació de bipartidisme.
De les cinc circumscripcions on és més fàcil d’aconseguir diputats, tres són del país (Barcelona, València i Alacant) i en totes els resultats van superar el bipartidisme a les eleccions passades.
Finalment, entre les circumscripcions on és més difícil d’evitar el bipartidisme hi ha Castelló, Lleida, Terol i Osca; només a Lleida va aconseguir escons un partit diferent del PP o el PSOE (en aquest cas, CiU).
http://www.vilaweb.cat/noticies/a-les-eleccions-espanyoles-no-tots-els-escons-son-per-a-tots-la-trampa-del-bipartidisme/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)