29 de maig del 2023

Los okupas en la democracia de Churchill (vídeo 1 min)

https://youtube.com/shorts/xmyjFrKRVFI?feature=share

Impostos i evasió d'impostos, varis exemples (vídeo d'1 minut)

Clica para ver el vídeo:

https://youtube.com/shorts/knesdQeYH8g?feature=share

(Tot i que el vídeo no en parla, la forma d'evasió d'impostos més corrent pels que tenen milions són les SICAV. Ja ho deia algú, mentres existeixin les SICAV no hi haurà prous recursos per donar assistència als més desfavorits per la sort. Les SICAV no són l'únic mètode per evadir impostos, al vídeo curt d'aquí dalt s'en descriuen més, i a l'article de les SICAV s'en descriuen d'altres diferents. Les varen introduir a Espanya per què els diners no marxèssin a l'estranger, deia el 'gobierno' de Espanya. El diners depositats a les SICAVS només tributen un 1%. Quan els treuen tributen al 21-24% com tothom. Però per entrar a una SICAV has de tenir milions, o associar-te amb algú per arribar als milions mínims necessaris per a constituir-la, -ara no recordo si eren 100 milions d'euros, o xifra semblant-. Per raons obvies no s'en parla gaire a la premsa. En aquesta blog hi ha més info sobre les SICAV, cliqueu aquí per veure l'entrada. Cuca de Llum)

>> "Los grandes ricos tributan al 1% de forma fraudulenta y no podemos hacer nada" entrevista a inspectores de Hacienda

(notícia penjada inicialment a la Cuca de Llum el 2013)

>> http://www.cucadellum.org/search/label/Sicav

Amsterdam-Barcelona, la pròxima parada en el ressorgiment del tren nocturn a Europa

El 2025 la línia Amsterdam-Barcelona esdevindrà el primer tren nocturn a connectar els Països Catalans amb el nord d’Europa

Vilaweb - Blai Avià i Nóvoa - 27.05.2023

Després de dècades de domini de l’aviació per a trajectes de llarga distància, aquests darrers anys a Europa ha ressorgit amb força una alternativa: el tren nocturn. Aquesta setmana s’ha estrenat la línia Berlín-Brussel·les de l’operadora European Sleeper. És la primera connexió nocturna en més d’una dècada entre ambdues ciutats. Aquesta inauguració és la darrera d’una llarga llista de noves línies que aquests mesos han aparegut per a atendre una demanda com més va més gran.

Una vegada oberta la connexió entre la capital alemanya i la belga, la companyia se centrarà ara en un altre gran projecte: la línia Amsterdam-Barcelona, projectada per a la primavera del 2025, que serà la primera connexió nocturna dels Països Catalans amb el nord d’Europa.

El tren nocturn, absent al país

Tot i haver proliferat aquests darrers anys en tota mena països del centre i el nord d’Europa, de Txèquia a Suècia i d’Hongria a Suïssa, la febre pels trens nocturns encara no s’ha encomanat al sud del continent (amb l’excepció notable d’Itàlia). Catalunya, per exemple, tan sols té dues línies ferroviàries nocturnes, ambdues operades per SCNF i circumscrites a l’àmbit territorial de l’estat francès: París-Tor de Carol (amb connexió directa diària) i París-Cervera de la Marenda (amb connexió directa tres dies la setmana).

La línia Amsterdam-Barcelona, doncs, promet tota una revolució en les connexions ferroviàries nocturnes amb la resta d’Europa. La ruta passarà per Rotterdam, Anvers, Brussel·les, Lilla, Avinyó, Montpeller i, una vegada ací, a Perpinyà, Figueres, Girona i Barcelona. Ara com ara, la connexió ferroviària entre la capital dels Països Baixos i la capital del Principat és d’unes disset hores, en un viatge que inclou uns quants transbords.

La connexió Amsterdam-Barcelona no és pas l’únic projecte de línia nocturna previst a Europa a curt i mitjà termini. Enguany la ruta Estocolm-Hamburg s’ha ampliat fins a Berlín i també és previst que la freqüència de les línies Viena-Brussel·les i Viena-París passi a ser diària. A més, European Sleeper ja ha anunciat que l’any vinent vol ampliar la nova ruta Berlín-Brussel·les fins a Praga. També el 2024 la francesa Midnight Trains vol inaugurar més d’una desena de rutes nocturnes amb origen o destinació a París (incloent-hi la línia París-Barcelona) en uns combois que l’operadora descriu com a “hotels sobre rails”.

L’ecologia i la comoditat, les claus del creixement del tren nocturn

Tot i que els trens nocturns solen ser més cars que no els vols més econòmics, com més va més passatgers hi opten per una qüestió de comoditat: les restriccions d’equipatge als trens solen ser molt més laxes que no als avions, i les estacions tampoc no solen sotmetre els passatgers a controls de seguretat tan exhaustius com els dels aeroports (cosa que fa que no calgui agafar un tren amb tanta previsió com un avió). Per als passatgers que fan viatges de negoci, els trens nocturns també ofereixen l’avantatge de permetre el descans durant la nit per a assistir de matí a una reunió de feina.

L’ecologia és un altre dels grans factors que ajuden a entendre la revifalla dels trens nocturns. La petjada de carboni d’un viatge amb tren és considerablement inferior a la d’un vol: segons càlculs d’EcoPassenger, un vol d’Estocolm a Hamburg emet 250 quilos de diòxid de carboni i, en canvi, el mateix trajecte amb tren n’emet tan sols 26, gairebé deu vegades menys. Aquesta comparació explica per què la Comissió Europea ha fet del transport ferroviari un dels principals components del seu ambiciós pla de reducció d’emissions, amb tot de plans pilot per a inaugurar noves rutes o bé ampliar-ne d’existents.

Països com ara l’estat francès o bé Suècia també han pres mesures per a ajudar a fer del tren un rival com més va més important de l’avió. París, per exemple, ha prohibit aquesta setmana els vols de curta distància entre destinacions a menys de dues hores i mitja amb avió, tot i que la mesura conté tantes excepcions que resulta pràcticament intranscendent. A Suècia, el govern ha exercit un paper fonamental en la inauguració o expansió de diverses rutes ferroviàries, com ara l’ampliació a Berlín del tren nocturn Estocolm-Hamburg.

Un sector amb envits pendents

Això no vol dir, tanmateix, que el futur dels trens nocturns sigui flors i violes. Un dels principals envits és la viabilitat econòmica, atès que gestionar un tren-dormitori és molt més costós que no gestionar un tren estàndard o bé un bus. Generalment, les úniques operadores capacitades per a encarar aquests costs alts d’entrada són les companyies ferroviàries estatals, que solen prioritzar el servei de TGV i els trens diaris al desenvolupament de rutes nocturnes. Això, alhora, fa que les companyies privades que sí que hi estan interessades sovint hagin de desistir per manca de tremp financer.

En relació amb això, una de les propostes és que la Comissió Europea obri una línia de fons per a finançar la compra de nous combois amb capacitat de servei nocturn a les operadores interessades. Fins ara, l’assistència de Brussel·les s’ha limitat estrictament a l’àmbit polític i burocràtic.

https://www.vilaweb.cat/noticies/amsterdam-barcelona-tren-nocturn-europa/

Juan Pablo II : "Buscad a Cristo, mirad a Cristo, vivid en Cristo! Este es mi mensaje.

Vídeo d'un minut, cliqueu:

https://youtube.com/shorts/uIdy753S_zY?feature=share

25 de maig del 2023

Mantente actualizado, y especialmente lee libros, por Marc Vidal (vídeo corto)

Cliqueu per a veure les recomanacions de Marc Vidal: "Aprovecha las dificultades para avanzar"

"Te sugiero, hagas lo que hagas y estes donde estés, que te mantengas actualizado en las últimas tendencias y desarrollos de la industria, tu trabajo: Asiste a eventos, conferencias, lee artículos, libros. Y realiza cursos de todo tipo, on line o presenciales, tu veras. Y especialmente lee libros. Recuerda que si lees un libro al mes -que no es un esfuerzo titánico-, seras parte de un mínimo porcentaje de la gente que lo hace , y esto es una ventaja.

"Pero ahora piensa en una cometa. Cuando jugabas con una cometa buscabas que el viento soplara en tu contra, para que la cometa subiera y volara. Recuerda que cuanto más fuerte fuera ese viento, más alto volaba. Igual, que el viento sople en contra no es tan malo, el viento a veces será una tecnología, una habilidad, un cambio de modelo laboral, da igual, ...busca ese viento en contra! Seguimos."

https://youtube.com/shorts/2jZNJrgRHfI?feature=share

LLIBRES RECOMANATS PER LA CUCA DE LLUM:

>> llibres d'història:

>> Llibres: història de Catalunya [1] al voltant de l'any 1000. Els inicis de l'Estat-nació v.5

>> Llibres: història de Catalunya [2] entre el 1000 i 1213: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2

>> Tota la Història de Catalunya per ordre cronològic. Tambè història de la formació de les institucions de govern i del caràcter català. El que hem llegit. TOTS els articles i ressenyes dels llibres.

>> Llibres d'història i assaig del s. XX, en particular del facisme a Alemania entre les dues guerres mundials i la seva manipulació de l'opinió pública

>> 50 llibres recomanats, fàcils, entretinguts. Que facin lectors habituals als qui encara no ho son. v.3

>> altres temes:

>> Llibres: Italo Calvino "Per què llegir els clàssics"

>> Humor, medecina per la supervivència. Llibres llegits i recomanats

>> llibres recomanats (33)

>> llibres recomanats/libros recomendados (84)

24 de maig del 2023

#98. Bakhmut és pres per l'ejércit rus i els mercenaris del grup"Wagner", Ukraïna

Zones en blau, son les recuperades per Ukraïna després de la invasió rusa

vídeo d'avui mateix, cliqueu:

https://youtu.be/K6_9zfF90GI

Hungría i amb bones raons, s'oposa a continuar la guerra a Ukraïna, demana fer taula de negociació (vídeo 12 min)

Cliqueu per a veure el vídeo:

https://youtu.be/9JoUOVXtZ3g

Orban, el president d'Hungria, s'oposa a gastar 500 milions d'euros en armament, com proposa l'OTAN. Sosté que cap de les dues parts està en condicions de guanyar, la OTAN tampoc està preparada per entrar en batalla.

Demana una taula de negociació. És el parer d'un vehí de la regió, que en el seu dia va patir els tancs rusos a casa.

Escolteu un altre tall de l'entrevista, amb les raons d'Orban (4 min):

https://youtu.be/vb5ZDkU3TTw

21 de maig del 2023

Alguns exemples d’una democràcia més elegant, ara que vénen eleccions: la democràcia directa, a Estònia, a Amèrica, i a Suïssa. Article important per pendre consciènciade la manca de real democràcia des de la Transició i de la marxa enrera posterior.que

La democràcia directa, a Estònia, a Amèrica, i a Suïssa:

Aquesta nit començarà a la major part del país una campanya electoral múltiple que conformarà dos dels tres parlaments autonòmics, tots els consells insulars i la gran majoria dels ajuntaments. Unes eleccions que seran importants en termes polítics, i apassionants, però que en substància seran un calc d’allò que hem viscut tota la nostra vida.

Això que passa ací, que votes un dia i durant quatre anys ja no pots fer res més que d'espectador, no és el millor sistema. I no cal ser cap revolucionari per a trobar exemples millors

Vilaweb - Vicent Partal - 10.05.2023

Perquè ja sabeu com va això: tots els partits polítics s’esforçaran aquestes setmanes a fer més activitats que mai i aprofitaran qualsevol coseta per atacar els adversaris. És trist, però és ben evident que tot allò que s’ha fet aquests quatre darrers anys en realitat serveix de poc. El màrqueting electoral ho tapa i els candidats poden arribar a fer exercicis de prestidigitació a uns nivells dignes del circ més excels. Per exemple, Collboni ahir es va atrevir a retraure a Colau que és batllessa gràcies als vots del racista Valls –com si ell no hagués governat Barcelona tots aquests anys gràcies, precisament, a això.

Però el problema és estructural. Perquè el sistema electoral que tenim funciona de tal manera que ens demanen el vot acorralant-nos durant quinze dies de campanya amb missatges que prometen qualsevol cosa, i quan ja el tenen, el vot, fins que passen quatre anys ja no hi tenim res a fer, com a ciutadans. Tret de mirar com els polítics el fan servir, possiblement en coses que no aprovaríem.

Però aquest sistema electoral no és una fatalitat a la qual estiguem condemnats. Les coses es poden fer d’una altra manera. I, de fet, es fan d’una altra manera en països que no és que siguen revolucionaris, però que opten per formes més refinades, elegants i amables de democràcia. N’explicaré alguns casos.

Quan es parla de democràcia directa tothom té al cap Suïssa. Per raons òbvies. Els suïssos han pres decisions en referèndums o en assemblees públiques més de 450 voltes del 1971 fins ara. I això vol dir que han votat de la reforma de la constitució als afers locals més petits. Però hi ha un detall que sovint es passa per alt i que crec que és important. No són els governants els qui proposen de fer un referèndum, sinó els governats. El parlament i el govern no tenen la possibilitat de convocar un referèndum, que sempre ha de nàixer de la iniciativa popular o d’acord amb els requeriments legals que fan que, per exemple, una despesa extraordinària d’una administració haja de ser sotmesa a votació popular.

Tanmateix, més enllà de Suïssa, hi ha un bon grapat de països on la democràcia no es limita a votar una volta cada quatre anys. Per exemple, en molts estats dels Estats Units –i en moltes ciutats d’Alemanya– funciona l’anomenat Recall Elections. La cosa consisteix en la possibilitat de desposseir un polític del càrrec en qualsevol moment de la legislatura; votant, però sense haver d’esperar unes eleccions. L’any 2021 hi va haver un vot famós, que no va reeixir, per a fer plegar el governador de Califòrnia, Gavin Newson, i enguany ja s’han fet deu votacions d’aquest estil, sobretot contra batlles, majoritàriament engegades amb una simple recollida de signatures.

A Estònia la democràcia electrònica permet d’experimentar –ara com ara, tan sols en eleccions molt parcials– un model semblant de recuperació dels escons, perquè els votants en qualsevol moment poden “recuperar” el seu vot si el polític que han votat no es comporta com volen. I aquest polític perd el càrrec si els seus electors li retiren la meitat dels vots rebuts.

A Liechtenstein, ja sé que és un país petit, hi ha la possibilitat de la iniciativa legislativa popular, com ací. Però amb una variant molt interessant, que és que si el parlament rebutja la llei proposada, aleshores és obligatori de fer un referèndum sobre aquella llei. Ací si els parlaments diuen que no el procés s’ha acabat.

Hi ha també el famós cas d’Islàndia, on l’assemblea que havia de redactar la nova constitució del 2009 es va elegir d’una manera sorprenent. Mil ciutadans, de 18 anys a 89, que no havien militat mai en cap partit polític, van ser triats en un sorteig i els demanaren si volien formar part de l’assemblea. 522 van dir que sí i els van concedir un espai igual en televisió, ràdio i premsa per a presentar les seues idees. I aleshores la població en va triar vint-i-cinc que van passar a ser els redactors.

I explique un darrer cas, a l’Uruguai. L’any 2000 l’Uruguai, que té també una gran tradició de referèndums, va aprovar la llei número 17.244, que introdueix a la constitució un sistema original de control ciutadà. És un procés en dues etapes pel qual els ciutadans, aplegant tan sols un 2% de signatures del cos electoral, poden interposar un recurs contra qualsevol llei que aprove el parlament en els 150 dies posteriors a l’aprovació, i es pot convocar un referèndum per decidir si es revoca o no. I mana el resultat del referèndum.

No us vull cansar amb més exemples, perquè crec que s’entén què vull remarcar: que això que passa ací, que ens demanen el vot un dia i durant quatre anys es desentenen d’allò que hem votat, no és la millor democràcia possible. Ni de bon tros. Recordem-nos-en quan siga l’hora de fer efectiva la república.

https://www.vilaweb.cat/noticies/alguns-exemples-duna-democracia-mes-elegant-ara-que-venen-eleccions/?utm_source=Butllet%C3%AD+VilaWeb+Not%C3%ADcies&utm_campaign=ce7f982135-RSS_EMAIL_CAMPAIGN_NOTICIES&utm_medium=email&utm_term=0_18f890d542-ce7f982135-223009613

18 de maig del 2023

En qué se estan gastando los últimos fondos (3) europeos, por Marc Vidal. Y (4) Segun Lorenzo Ramírez, Europa no quiere que se investigue.

Notícia (1):

Per a veure el vídeo, cliqueu:

https://youtu.be/G1fzgHa8xe0

Notícia (2), del 12 maig 2023:

Notícia relacionada:

>> http://www.cucadellum.org/2023/05/espanya-ha-enganyat-europa-amb-els-fons.html

14 de maig del 2023

Sobre la "okupación" de viviendas, por Juan Ramón Rallo, (vídeo 6 min)

https://youtu.be/SnkiapRG8co

13 de maig del 2023

Espanya ha enganyat Europa amb els fons (2) europeus?

Ha passat molt desapercebuda una notícia de la qual després de les eleccions i fora de l'actual voràgine del 28 de maig, sens dubte, en sentirem parlar i em temo que bastant. Es tracta de saber què ha fet Espanya amb els importants ajuts rebuts des de Brussel·les com a fons Next Generation. Ha estat la presidenta de la Comissió de Control Pressupostària del Parlament Europeu, Monika Hohlmeier, alemanya i pertanyent a la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), la marca de la CDU en aquell land del sud d'Alemanya, la que ha llançat l'alerta sobre el repartiment d'uns 40.000 milions d'euros, la falta d'informació facilitada pel govern de Pedro Sánchez i l'opacitat sobre la destinació d'aquests fons i el tipus de projectes que es poden haver realitzat. L'eurodiputada alemanya ha estat incisiva i prudent a parts iguals: manquem d'informació, la qüestió és esmenable però és preocupant que encara estiguem així. Una manera elegant de collar Espanya però també de recordar-li que no pot fer el que vulgui amb els diners rebuts.

S'havia d'arribar a aquest moment, ja que no és que Brussel·les desconegui amb precisió quirúrgica el que s'ha fet amb aquests diners, sinó que l'opacitat existent no fa cap altra cosa que alimentar les especulacions que no tots els ajuts s'han fet servir en projectes de transformació digital o per a qüestions mediambientals al marge dels pressupostos generals de l'Estat. No són, per tant, una caixa B per disposar de més diners per a projectes ordinaris, sinó que els milers de milions han de servir per a la modernització real de l'economia espanyola, una autèntica batalla de molts estats de la UE, sobretot els de l'òrbita alemanya i del nord d'Europa, que tenen ben present què ha passat amb ajuts europeus en moments no tan llunyans.

Veurem com explica la vicepresidenta primera Nadia Calviño, gestora amb mà de ferro dels ajuts europeus, el detall del que s'ha gastat en els fons Next Generation i si satisfà Europa, ja que a Espanya les queixes que els diners no han arribat allà on havien d'arribar també són una realitat. Així com que, a l'hora de rebre'ls, hi ha hagut un pes molt important de les grans empreses amb seu a Madrid en detriment d'altres zones territorials i companyies de dimensió diferent. Un exemple d'aquesta arbitrarietat i falta de lògica és quan es va decidir desviar diners dels fons europeus del corredor mediterrani cap a Madrid o Castella-la Manxa, que poc o gens tenen a veure amb el litoral mediterrani.

Tot això enmig d'un control inexistent de la despesa pública, amb tocs d'atenció permanents per part de les autoritats europees que reclamen a Sánchez un control més gran de la despesa mentre des del govern espanyol no deixen de fer-se promeses de més inversió, sobretot a la muntanya russa electoral en la qual ha entrat l'Estat amb municipals i autonòmiques el 28 de maig i eleccions espanyoles abans de final d'any, presumiblement a començaments de desembre, coincidint amb el final de la presidència europea, que per tanda li toca en el segon semestre del present any a Pedro Sánchez. Encara que el president del govern espanyol no sol fer coincidir promesa d'inversions amb execució real, el ritme de compromisos pressupostaris que s'està adquirint difícilment podrà assolir a aquest pas el punt de convergència que Europa li demanda.

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-espanya-enganat-europa-fons-europeus_1024464_102.html

Notícia del mateix tema publicat aquest matí:

>> Europa destapa el vergonzoso escándalo de España: 48.000 M de euros de fondos europeos desaparecidos (vídeo 13 min)

12 de maig del 2023

El fons super-reservats, els diners sense control que sembla que van finançar l’operació Catalunya

Villarejo explica que aquests fons foren utilitzats per a pagar tertulians i establir entitats contràries a la independència

L’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo ha revelat que s’haurien utilitzat el que anomena fons super-reservats en l’operació Catalunya contra l’independentisme, que haurien servit, entre altres maniobres, pe organitzar tertulians i establir a Catalunya associacions i organitzacions en contra de la independència.

En la intervenció del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, l’ex-comissari espanyol ha reconegut l’existència d’aquest concepte que, a diferència dels fons reservats del CNI, que tenen el control del congrés espanyol, a través d’una comissió parlamentària amb diputats que tenen accés a secrets oficials, no tenen cap mena de control. Segons explica, haurien servit per pagaments que no es volen reconèixer, com ara actuacions contra Corinna Larsen, ex-amant de Juan Carlos de Borbón, i que una part haurien estat desviats per l’ex-rei espanyol o l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán, i que per aquest motiu aquest darrer viatja cada dos mesos a Abu Dhabi.

Villarejo ha explicat també que li consten que en bancs andorrans hi havia quatre mil comptes o cinc mil de ciutadans espanyols, i vora cinc-cents són de catalans, i que, de forma similar a la llista Falciani, segons diu, hauria maniobrat per aconseguir un llistat, però que va ser boicotat pel mateix CNI, per evitar que es fessin públics els noms. De fet, amb Rufián s’insinua que s’hauria aturat per evitar de revelar que l’ex-rei espanyol hi tenia un compte opac.

El diputat del PDECat, Ferran Bel, ha anat més enllà sobre el vincle entre els fons super-reservats i l’operació Catalunya com es pot veure en aquesta transcripció:

-Ferran Bel: Té constància que s’utilitzessin aquests fons super-reservats en l’Operació Catalunya?
-José Manuel Villarejo: Sense cap mena de dubte
-Ferran Bel: Amb quines finalitats?
-José Manuel Villarejo: Captar voluntats fonamentalment, organitzar tertulians perquè canviessin en cas d’aconseguir CiU majoria absoluta [l’any 2012] i establir associacions i organitzacions aparentment contràries a la independència.

Villarejo explica que la seva tasca era captar advocats i informadors, i que aquests fons super-reservats del CNI s’haurien utilitzat per a pagar tertulians i establir entitats contràries a la independència. Sobre això, sempre s’ha denunciat els comptes opacs d’algunes organitzacions antiindependentistes, com Societat Civil Catalana, que només tenia setanta-dos socis l’any 2015.

Cal recordar que a més, en els últims anys hi ha hagut maniobres per a finançar l’espanyolisme a Catalunya. La Vanguardia va revelar l’any passat que les formacions contràries a la independència van tenir una ajuda extra en la campanya del 2017, amb una campanya digital d’un executiu madrileny que va costar entre 1,5 milions d’euros i 2, i que va contractar més de cinquanta persones. Originalment, la campanya no pretenia de beneficiar específicament cap partit, i assessorava el PP, el PSC i Ciutadans. Tanmateix, el 13 de desembre, quan Miquel Iceta va reconèixer que seria favorable a l’indult dels presos, l’estratègia va canviar i tots els esforços es van centrar en Ciutadans, que va acabar essent el partit més votat.

També es va fer públic que les principals empreses de l’Íbex 35 es van implicar en una campanya internacional en contra de l’independentisme, després de l’octubre del 2017, a petició del govern de Mariano Rajoy. Concretament, van finançar conferències i actes a París, Londres, Brussel·les, Berlín, Roma, Nova York i Washington.

https://www.vilaweb.cat/noticies/fons-super-reservats-diners-operacio-catalunya/

___

Villarejo defiende que la operación Cataluña la dirigió el CNI (video 1:41)

Clicad para ver el vídeo:

https://youtu.be/cuDBYuf7KTE

El vídeo de la comparecencia entera es de mas de 3 horas, clicad:

https://www.youtube.com/live/jhhiAbXVT_s?feature=share

11 de maig del 2023

AVE i avaries. Humor, ni que sigui del negre.

Primers anys de Jaume I, fins el Tractat de Corbeil (1258)

Després de la desfeta de Muret (1213), on Pere el Catòlic caigué defensant els seus vassalls occitans dels croats francesos, el seu fill, l'infant Jaume, que havia quedat retingut a Carcassona, fou alliberat per ordre del papa Innocenci III.

Els primers anys del jove rei Jaume, orfe i atabalat per les intrigues cortesanes, foren difícils. Tot canvià amb les conquestes de Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, que li valgueren prestigi, autoritat i l'aurèola de "conqueridor".

En visitar Montpeller (1239), on havia nascut, fou aclamat com a alliberador d'Occitània, fet que l'incomodà. Se n'esperava que expulsés els francesos però Jaume, temerós del "vesper" occità, optà per la diplomàcia i procurà enllaçar les nissagues comtals de Tolosa i Provença, que tenien sengles comtesses hereves, per forjar un front contra l'avenç francès.

La resistència occitana reviscolà amb la massacre d'inquisidors d'Avinhonet (1242) però fou doblegada amb la caiguda de Montsegur (1244) i la situació es complicà.

Malgrat les maniobres de Jaume, Beatriu de Provença es casà amb Carles d'Anjou (1246) mentre, poc més tard, Alfons de Poitiers prengué per muller l'hereva tolosana, Joana (1249). Així, per l'enllaç de les comtesses amb dos germans de Lluís IX de França, Tolosa i Provença acabaren en l'òrbita francesa. Jaume assumí llavors la renúncia al projecte occità.

L'11 de maig de 1258, a Corbeil (França), els procuradors de Jaume el Conqueridor i Lluís IX el Sant signaren un tractat que delimitava llurs dominis.

El rei de la corona catalano-aragonesa renunciava als drets sobre Tolosa, Carcassona, Besiers, Narbona i Nimes, entre d'altres, però mantenia la seva Montpeller natal, mentre el rei francès renunciava als drets teòrics sobre els comtats catalans que li venien de Carlemany; la negociació inclogué el casament d'Elisabet, filla de Jaume, amb el príncep Felip, l'hereu de Lluís IX.

Així, la desvinculació dels comtes catalans respecte al rei de França fou implícitament reconeguda i la frontera entre llurs dominis queda tàcitament delineada a les Corberes. A partir de llavors, la política catalano-aragonesa donarà l'esquena a Occitània i s'orientarà al Mediterrani.

· · · · ·

Si us agrada, també podeu trobar l'Esguard Històric a:
> Instagram - https://www.instagram.com/esguard.historic/
> Twitter - https://twitter.com/EsguardHistoric

PER A SABER-NE MÉS:

>> Jaume I, el llegat i la llegenda.

Europa destapa el vergonzoso escándalo de España: 48.000 M de euros de fondos europeos (1)desaparecidos (vídeo 13 min)

11.05.2023 - TV Negocios

Escoltin a José Antonio Vizner donant la notícia a les 8h. d'aquest matí: ha visitat Madrid Monica Hohlmer, presidenta de la Comissió de Control del Parlament Europeu. El 'Gobierno' no li han donat comptes detallats dels 48.000 milions d'€ que la UE ha donat a l'Estat espanyol per refer-se de la crisi del covid. NO LI HAN DONAT LES DADES!

La qüestió va camí de ser un gran escàndol. ON SON EL QUARTOS?

El presentador José Antonio Vizner no troba les expressions adïents: ..."Monica Hohlmer, que está flipando con el modelo español: me podeis decir de una puñetera vez dónde estan los 48.000 millones que os hemos dado?"

"Son las 8:10 de la mañana...Hay dos cuestiones clave: "que dimitan de inmediato, que convoquen elecciones, que no estamos hablando de 10 millones, ni de 100 ni de 1000 millones de €. ¿Me podeis decir qué narices -por no decir otra cosa-, han hecho con el dinero? 48.000 millones de €. Que seguro que ahora tienen nombre y apellidos, pero no se lo quieren decir a Europa.

"Y segunda consecuencia, ..

..."¿Donde narices habeis gastado el puñetero dinero? Que nos habeis tomado el puñetero pelo durante dos años diciendo... "

En aquest vídeo, veuran un tall al minut 7 amb l'informe de Monica Hohlmer devant del Parlament Europeu, preguntant on son els comptes?

ON SON ELS QUARTOS??? Cliqueu:

https://youtu.be/OcBQUiBOks4

Pegasus, missatge del President Puigdemont

President Puigdemont:

#Pegasus representa una greu amenaça per la democràcia europea, i l’informe de la Comissió d’Investigació del Parlament Europeu ha fet curt enmig dels interessos dels Estats.

TikTok: https://vm.tiktok.com/ZGJH8PeRh/

Youtube: youtu.be/bOF2NmLLOfE

Twitter: https://twitter.com/krls/status/1655853128376360962

.................................

Cliqueu per a llegir l'article:

>> https://www.elnacional.cat/ca/politica/eurocambra-aprova-informe-pegasus-seguidisme-govern-espanyol-denuncia-puigdemont_1021758_102.html?utm_source=telegram&utm_medium=push&utm_campaign=telegramgroc

L'Eurocambra aprova l'informe Pegasus, que fa "seguidisme del govern espanyol", critica Puigdemont

L'informe troba greu el ciberespionatge, però diu que Espanya té un sistema judicial independent i garantista

El Nacional - Joan Antoni Guerrero Val
Barcelona. Dilluns, 8 de maig de 2023

L’informe ha estat aprovat en comissió i encara falta que s’aprovi de forma definitiva en un ple del Parlament Europeu. Els resultats no han satisfet del tot Puigdemont, que per aquest motiu s’ha abstingut en la votació de l’informe que descriu els fets relacionats amb l’espionatge amb Pegasus. A més, Puigdemont ha votat en contra de les recomanacions que, segons denuncia el president a l’exili, “protegeixen l’estat espanyol” i “legitimen l’ús de tecnologies de ciberespionatge a Europa”.

L'informe reconeix la gravetat del ciberespionatge

L’informe, redactat per l’eurodiputada neerlandesa Sophie in’t Veld, ha estat aprovat en el marc del Comitè de Pegasus de l’Eurocambra. Puigdemont reconeix que l’informe destaca “la gravetat de la pràctica de l’espionatge” i que apunta que “un sol telèfon infectat” pot comprometre la informació de totes les institucions.

(cliqueu al link de dalt de la notícia per a llegir-la sencera)

9 de maig del 2023

La famosa factura de 10.000$ por saber qué tornillo girar

En la foto: Albert Einstein y Charles Proteus Steinmetz.

¿Recuerda la historia del ingeniero que pidió un billete de $ 10.000 y lo justificó como $ 1 para girar el tornillo y $ 9.999 para saber qué tornillo girar?
Bueno, ese famoso ingeniero existió su nombre es Charles Proteus Steinmetz (1865-1923)

Una vez, sus caminos se cruzaron con los de Henry Ford.

En la planta de Ford en River Rouge había un problema técnico con un generador grande y los ingenieros eléctricos de la planta no podían averiguar dónde estaba el problema.
El propio Ford recurrió a Steinmetz en busca de ayuda.

Cuando el "pequeño gigante" llegó a la fábrica, rechazó cualquier tipo de ayuda y exigió una libreta, un bolígrafo y un catre.

Pasó dos días y dos noches en la fábrica, escuchando el ruido del generador, mientras realizaba innumerables cálculos extraños y complicados.

Luego, bruscamente, les exigió que le trajeran una escalera, una cinta métrica y una tiza para pizarra.

Haciendo un esfuerzo considerable (dada la displasia de joroba y hombro que padecía), subió por la escalera, hasta llegar a la parte superior del generador.
Luego, usando la cinta métrica, calculó un punto preciso en la superficie de la enorme máquina, donde hizo una marca con tiza.

Luego bajó la escalera y les dijo a los ingenieros escépticos que lo rodeaban que tendrían que quitar la placa lateral, desmontar la bobina del generador y quitarle 16 vueltas de cable, comenzando desde el lugar exacto donde había hecho su marca de tiza.

Cuando se hicieron las correcciones, ante el asombro de los ingenieros, el generador volvió a funcionar perfectamente.

Posteriormente, Ford recibió una factura de diez mil dólares, firmada por Steinmetz de General Electric.

El célebre empresario estadounidense se la devolvió, reconociendo el excelente trabajo realizado por el genial ingeniero de origen europeo, pero respetuosamente pidiéndole una factura más detallada (¡diez mil dólares era una suma astronómica en aquella época!).

Steinmetz accedió a la solicitud, devolviendo la factura, a la que agregó el siguiente detalle:

-Marca de tiza en el generador: $1

- Saber dónde marcar: $ 9.999
Total a pagar: $10.000

La cuenta fue pagada. En silencio, sin protestas y sin más dilaciones.

La anécdota aparece en una carta de Jack B. Scott al editor de la revista "Life", publicada el 14 de mayo de 1965. Su padre, Burt Scott, había sido empleado de Henry Ford durante muchos años.

Foto recreativa.
Adendum

Charles Proteus Steinmetz fue un matemático e ingeniero eléctrico alemán y profesor en el Union College. Fomentó el desarrollo de la corriente alterna que hizo posible la expansión de la industria eléctrica en Estados Unidos, formulando teorías matemáticas para los ingenieros.

L'autoestima dels catalans: ens veiem petits!!

8 de maig del 2023

Desenvolupament de la institució de la Generalitat des del seu naixement el 1359, breu resum, per Narcís Banchs i Valls

El primer organisme testimonial medieval, va ser el de la Generalitat antiga l’any 1359. En aquells temps, qui havia de presidir la nova institució no podia ser ningú més, encara que solament fos per raons protocol·làries, que el Bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles. Aquella nova Institució va tenir una primera fase del 1359 fins el 1362, quan es va consolidar.

El 7 de març del 1360, el president Berenguer de Cruïlles, en ús de les seves noves atribucions, va nomenar com a notaris institucionals a Francesc Viader i a Berenguer Guerau. Cal no oblidar que la institució catalana va néixer en una fase extraordinàriament convulsa, en què es produïa la Guerra de Castella contra Aragó (1356-1369). A les Corts de Cervera del 1359 es posaven en marxa els primers acords econòmics que haurien de regir el normal funcionament de la institució. Berenguer de Cruïlles va ser per tant el primer president de la Generalitat amb capacitat institucional i de govern.

Al llarg dels anys es varen anar succeint els diferents presidents, fins que l’any 1713 fou escollit president Josep de Vilamala. Josep de Vilamala, era monjo i fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya abans de l’abolició de la institució i dels drets dels catalans l’any 1715, per part de Felip V amb el Decret de Nova Planta.

Des d’aquell fatídic 1714 fins al 1931, Catalunya va ser orfe de la seva pròpia institució de govern. El 1931, el president Francesc Macià i Llussà fa possible la restitució de la Generalitat i la proclamació de la República Catalana. El 1933, Lluís Companys i Jové va ser escollit president de la Generalitat. La Guerra Civil va propiciar que el 1940 a Catalunya es visqués el drama del seu afusellament per part de les tropes franquistes. A partir de llavors, va ser Josep Irla i Bosch qui va assumir la presidència i juntament amb els membres del govern van anar a l’exili, i els seus béns eren confiscats pel règim franquista.

Fou en el 1954, arran d’una greu malaltia, quan el va substituir del càrrec de la presidència de la Generalitat en Josep Tarradellas, que es va refugiar a França. L’extradició que en demanava el règim franquista va ser denegada. La majoria dels membres del govern es trobaven exiliats a Mèxic i allà es va procedir a l’elecció de la mesa del parlament català, de la Diputació permanent i del nou president. Després de la mort de Franco, va poder tornar a Catalunya.

El 29 de setembre de 1977, el govern d’Espanya derogà la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restablia la Generalitat provisional. El 17 d’octubre de 1977 es nomenà Tarradellas com a legítim president de la Generalitat. Fins aquí una breu descripció de l’odi i de la repressió que històricament hem sofert els catalans.

Amics lectors, cal fer gaire esforç mental per trobar algunes semblances amb els moments actuals que estem vivint a Catalunya?

http://www.catalunyalliure.cat/2018/01/fem-memoria-historia-catalunya/#

Per a saber més:

>> [Els 650 anys de la Generalitat de Catalunya] http://www.cucadellum.org/2015/05/650-anys-de-la-generalitat-de-catalunya.html

___