27 de març del 2018

27.03.2018 - Puigdemont: La jutgesa d'instrucció que va interrogar-lo ahir, diu que la seva entrega podria ser considerada improcedent



Vilaweb:

Però és el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein qui tindrà l'última paraula


 Imatge d' EFE/ Fock Strangmann, publicada a Vilaweb


La interlocutòria d’ahir de la jutgessa de Neumünster que va interrogar el president Carles Puigdemont diu que l’extradició podria ser tombada. Opina que l’extradició podria ser improcedent, després d’haver avaluat les qüestions judicials, en la interlocutòria de la qual s’ha fet ressò el setmanari Der Spiegel a la seva web. La jutgessa només va fer el tràmit d’identificació i presa de declaració de Puigdemont, i serà el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein qui decidirà sobre l’extradició i sobre la situació en què es trobi el president fins que no es resolgui.

La jutgessa  va decidir que, de moment, Puigdemont romangui en custòdia policíaca, perquè hi veu risc de fuga. Però va més enllà, i fa aquesta observació, segons Der Spiegel: No hi ha dubte que l’euroorde aporta evidències que l’extradició de la víctima podria ser jutjada improcedent després d’haver examinat exhaustivament els pertinents assumptes legals.

L’autor de l’article del Spiegel ho interpreta així: En altres paraules, si fos per la jutgessa, podria haver decidit no extradir a Puigdemont. La frase és poc habitual, i bàsicament no té cap paper a l’hora de prendre de la decisió. I és motiu de preocupació per al govern de Madrid. I afegeix: Les autoritats espanyoles havien retirat una ordre de detenció europea per a Puigdemont una vegada les autoritats belgues van assenyalar que hi hauria problemes amb l’extradició. Per a Carles Puigdemont i els seus seguidors, la frase és una llum d’esperança.

27.03.2018 - El Comitè de Drets Humans de l’ONU accepta a tràmit la demanda de Puigdemont per la vulneració dels seus drets



Actualitzada el 27-03-2018 13:22
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha acceptat a tràmit la demanda de Carles Puigdemont per “vulneració” dels drets polítics a Espanya. Segons l’escrit del comitè de l’ONU, la demanda s’ha acceptat aquest dilluns. 

Aquesta decisió se suma al dictamen del mateix comitè sobre Jordi Sànchez que, en aquest cas, demanava, a Espanya, mesures cautelars.

L’escrit de l’ONU ha informat que la demanda s’ha tramitat i s’ha enviat a les autoritats espanyoles. Ara tenen un termini de sis mesos per facilitar-ne tota la informació.

Mesures cautelars
Les Nacions Unides insta Puigdemont a indicar el tipus de mesures cautelars que vol exigir a Espanya en cas que finalment es conclogui que els seus drets s’han vulnerat. 

Puigdemont va presentar el recurs davant del Comitè de Drets Humans l’1 de març. La resolució no anirà tan ràpida pel termini que té Madrid per aportar observacions i informació. 

En la demanda, Puigdemont defensava que l’Estat havia vulnerat les seves obligacions en tractats de vigència internacional com la Declaració Universal de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. 

Grup de 18 experts
El Comitè de Drets Humans de l’ONU és un grup de 18 experts independents que vetllen pel compliment d’aquests tractats. Si les queixes presentades compleixen els requisits, s’incorporen a una llista de casos i es transmeten a l’Estat corresponent perquè faci els comentaris que consideri.

Suports a Puigdemont, als presos polítics i al respecte a la voluntat dels catalans arreu d'Europa. Petit recull del 25.03 al 05.04.2018



Dos vídeos des d'Escòcia: Manifestació devant el consulat espanyol:

"No extradition to Spain - Edinburgh demo protesting the European Arrest Warrants issued by Spain"  
Protesters gather at the Spanish consulate in Edinburgh (63 N Castle Street) to oppose the extradition of Catalan politicians including Professor Clara Ponsatí, who has recently returned to her position at the University of St. Andrews. Rajoy's Spain is a rogue state within the EU.

>>  https://livestream.com/IndependenceLive/no-extradition-to-spain/videos/172342058


>>  25.03.2018 - Veus internacionals critiquen l’arrest de Puigdemont a Alemanya
·El principal partit de l'esquerra alternativa, Die Linke, en demana l'allibermament 
·El codirector de l’influent "Der Spiegel", Jakob Augstein ha piulat: ‘Alemanya no pot lliurar aquest home. El govern central espanyol vol resoldre un problema polític amb la policia i la justícia. No hi hem de col·laborar.’
·Un vice-president del parlament federal alemany, Wolfgang Kubicki, ha descartat una extradició de Puigdemont per rebel·lió. ‘A Alemanya no coneixem el delicte de “rebel·lió”, a diferència de l’estat espanyol’
·En el govern de coalició, són els socialdemòcrates del SPD els qui tenen la cartera de Justícia, amb la ministra Katarina Barley, però els analistes consultats coincideixen que no farà res que suposi posar en crisi el govern acabat de segellar, però també remarquen que a Alemanya la justícia és independent del poder polític. En aquest sentit, la decisió dependrà molt de si els delictes pels quals Espanya pretén extradir Puigdemont van acompanyats de proves.
·L’ex-ministre d’Exteriors d’Eslovènia, Ivo Vajgl, que ha titllat de ‘vergonyosa’ una cosa que considera una ‘cacera’ contra Puigdemont. L’ex-ministre ha advertit que la UE ‘no pot tancar els ulls davant la violació de les llibertats democràtiques i els drets humans a Espanya’.
·El líder de l’esquerra alternativa francesa, Jean Luc Mélenchon, que ha acusat Merkel d’empresonar Puigdemont, cosa que ha assegurat que representa ‘l’Europa de la policia contra la llibertat dels pobles’.

Allau de firmes (110.000) per a demanar a la ministra de justícia alemanya que deixi en llibertat Puigdemont



Ja són 110.000 firmes en només unes hores

 
 
 
Gerard Sesé @gerardsese | Les reaccions de la societat civil a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya han estat múltiples. Algunes al carrer i d'altres a les xarxes. Hi ha hagut una que està sent tot un èxit i que ja és viral: una petició al web de firmes Change.org que demana la llibertat del president.
Una petició dirigida directament a la ministra de justícia d'Alemanya, Katarina Barley, aconseguit més de 110.000 firmes en tan sols unes hores. El text, afirma que "el poble català sol·licita la llibertat del president de Catalunya, Carles Puigdemont" i que "el Regne d'Espanya està violant els drets democràtics més bàsics contra el poble català"


Recorda el passat nazi d'Alemanya
 
La petició, a més, demana al ministeri de justícia germànic que no cometi "els errors dels nazis que va deportar Lluis Companys i que finalment Franco va afusellar". I els recorda que els catalans "lluiten contra el feixisme, és una qüestió de llibertat!
 
Aqui es pot signar:

Fins el 27.03.2018   a les 15:22  han signat
153.106 personas
 

Van avisar a la policia danesa que Puigdemont era al seu país, però no el va detenir



El govern danès estudiarà si agents secrets espanyols han actuat sense permís a Dinamarca 

27.03.2018
La policia danesa ha informat de manera oficial que diumenge sabia que el president Puigdemont era a Dinamarca. Segons que explica el principal diari danès, Politiken, la policia alemanya va notificar a la danesa que Puigdemont circulava en cotxe camí d’Alemanya. Així ho ha confirmat el cap de la policia, Svend Larsen.

‘Cap a les 10.50  de diumenge la policia danesa va obtenir informació més precisa de l’alemanya sobre un cotxe en el qual viatjava Puigdemont’, han explicat fonts de la policia danesa a l’agència ACN. Però han dit que cap a les onze del matí el cotxe ja havia deixat Dinamarca.

La Llista Verda-Roja, que té catorze diputats al parlament, ja ha reclamat informació oficial del govern per saber si els serveis secrets espanyols havien actuat a Dinamarca i, si fos així, amb el permís de qui. El ministre Søren Papen Poulsen ha dit que no tenia prou coneixements per respondre, però s’ha compromès a investigar l’actuació de possibles agents espanyols en el seu país.

Hi ha malestar a Dinamarca amb l’actitud del govern espanyol. El diari Jyllands Posten, el que més ha seguit el procés català en aquest país, fa una crítica molt dura per la sospita de manca de separació de poders a Espanya. Mai fins ara havia qüestionat que Espanya fos un estat de dret.  I tot i que deixa clara la posició contrària a la independència de Catalunya i que és crític amb Puigdemont, en aquest editorial d’avui diu: ‘Cal preguntar-se si Espanya és un Estat de dret com cal. És com si hi hagués una agenda comuna entre govern i tribunals per perseguir els catalans. La sospita hi és, i això mai no és bo.’

26 de març del 2018

‘Espanya una altra vegada’: Editorial molt dur de The Times contra la repressió contra els catalans




'Madrid necessita començar a parlar amb els seus oponents i en comptes de voler posar-los a la presó', explica el diari



 26.03.2018 
‘D’ençà de l’octubre de l’any passat, el govern espanyol ha tractat de manera insistent el tema espinós del separtisme a Catalunya amb imprudència, mà dura i un desig aparent de fer encara pitjor una situació difícil’. Amb aquesta duresa arranca The Times el seu editorial d’avui que es titula ‘Espanya una altra vegada’. El diari és molt crític amb el govern espanyol i recorda la situació dels sis polítics exiliats. En aquest sentit, explica que després de la detenció de Puigdemont, si és extradit, pot ser condemnat a trenta anys de presó.

The Times recula a l’1-O per a contextualitzar la situació: Es van desplegar antiavalots que requisaven urnes i disparaven als catalans de totes les edats amb pilotes de goma. Centenars van ser hospitalitzats. El diari defineix la declaració d’independència del 27-O com un ‘acte ostentós’ sense més, però continua: El referèndum va ser il·legal d’acord amb la constitució espanyola i els tribunals van ordenar a la policia que l’evitessin. Tanmateix, les imatges dels dissidents essent atacats als col·legis electorals van fer un flac favor a la defensa de la unitat d’Espanya.

‘El que ha vingut després tampoc no ha ajudat’, relata The Times. Per això recorda que després de la DUI, la Moncloa va intervenir la Generalitat, va forçar eleccions i tretze polítics catalans van ser empresonats o l’exili. A partir d’aquí, el diari menciona les traves judicials que ha imposat l’estat espanyol perquè Carles Puigdemont o Jordi Sànchez siguin investits.

El fet que totes les decisions les hagin pres jutges i no pas polítics fa encara més evident el pla de Madrid per a frustrar els independentistes en la immobilitat. Mariano Rajoy no ha fet cap pas real per entendre perquè una part tan significativa dels catalans anhela la independència’, continua The Times.

Segons el diari, l’estat espanyol té una ‘por existencial’ als moviments independentistes del Principat, però també del País Basc. Tanmateix, això no és excusa per a tractar un moviment pacífic i lleugerament estrident com l’independentisme com si fos un perillós exèrcit rebel. The Times considera que la independència és ‘una mala idea’, sobretot pel conjunt de l’estat espanyol, i per això demana recuperar una atmosfera política tranquil·la perquè s’imposi l’estadisme. En aquest entorn, és ‘possible’ que una majoria de l’independentisme accepti un major autogovern i estabilitat.

‘Cercant una imatge de duresa, el govern de Rajoy sembla aterrit. Pitjor encara, està atorgat autoritat moral a un moviment polític frívol [l’independentisme] que moltes vegades no se la mereix. Madrid necessita començar a parlar amb els seus oponents i en comptes de voler posar-los a la presó’, conclou The Times.


https://www.thetimes.co.uk/article/spain-again-mmzzmfvxw



Sal Mallen:  Mordaç crítica de rajoy @thetimes editorial, & @KRLS "s ' ha de permetre plantar-se en eleccions & retorn unimpeded"

No és la primera vegada que @thetimes ha escrit que puigdemont hauria de permetre tornar sense cap amenaça d ' arrest. Ho van fer abans de les eleccions de 21 dec, també afirmant que se li hauria d ' haver permès aguantar. Va fer - però rajoy no acceptarà els resultats!

El vicepresident del Bundestag no veu possible l'extradició de Puigdemont per rebel·lió



Diputats del partit d'esquerres Die Linke creuen que la detenció de Puigdemont a Alemanya és "incorrecta" i la consideren "una vergonya"


Redacció Actualitzat 26.03.2018
Wolfgang Kubicki, vicepresident del Parlament alemany i jurista experimentat, ha assegurat en declaracions a la xarxa de diaris alemanys RedaktionsNetzwerks Deutschland que, a diferència d'Espanya, Alemanya no contempla el delicte de "rebel·lió".

Kubicki diu, per tant, que "no considera l'extradició per aquesta acusació" formulada per les autoritats espanyoles.
Però també assegura que l'extradició per altres motius, en relació amb l'euroordre i l'aplicació de la Constitució espanyola, és, per descomptat, concebible.
El vicepresident del Bundestag confia en la bona feina de la justícia.
"En qualsevol cas, espero un examen acurat de les autoritats jurídiques i polítiques responsables del cas a Schleswig-Holstein."
També s'ha pronunciat el president del partit Die Linke i membre del Bundestag, Bernd Riexinger, que considera que, sense compartir les preocupacions de Puigdemont, aquesta "detenció és completament incorrecta i no pot ser lliurat a ningú".

En la mateixa línia, el diputat del Parlament alemany del partit d'esquerres Die Linke Andrej Hunko considera que és "una vergonya" que s'hagi detingut Puigdemont al seu país.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Hunku considera que "hauria de ser alliberat perquè se l'acusa d'un delicte, el de rebel·lió, que no contempla cap altre estat europeu." 

24 de març del 2018

Torra: ‘Ens volen muts, atemorits, a la presó i a l’exili, però ja no callarem perquè ja n’hi ha prou’


(Ha parlat amb un tó carregat d'emoció però sense voler inflamar a l'auditori, l'emoció era la del diputat Quim Torra. M'ha agradat molt. Cuca de Llum)




El diputat de JxCat recorda que hi ha gairebé mil represaliats i demana al bloc del 155 si volen convertir Catalunya en una 'presó enorme' 




24.03.2018 - Torn d'intervenció de 15 minuts a cada grup al Parlament:


Quim Torra, diputat de Junts per Catalunya, ha fet un discurs de denúncia de l’empresonament dels líders independentistes i una crida a no callar i lluitar contra aquesta situació. ‘Ens volen muts, silenciats, atemorits, fins i tot a la presó i a l’exili […], però ja no callarem més perquè ja n’hi ha prou’, ha dit.

Ha dit que el procés independentista havia fet ‘saltar en mil bocins els acròbates de la transició’ i que hi ha un estat ‘obsedit a destruir un procés democràtic i pacífic’. Torra s’ha demanat què han fet els líders independentistes per haver estat empresonats: ‘L’única cosa que han fet és el monstruós delicte de voler votar i fer el possible perquè la gent votés.’

Ha recordat també als grups de l’oposició que aquells que avui són a la presó han estat companys seus a la cambra catalana i ha criticat la ‘deshumanització’ dels partits de la coalició del 155. ‘Pensin un moment i, després d’esgarrifar-se, tornin a pensar-hi i a esgarrifar-se’, els ha retret.

Dirigint-se a Inés Arrimadas, Torra li ha etzibat: ‘Ens ha dit que respectem a tothom. Ahir mentre Marta Rovira marxava a l’exili, i cinc ciutadans entraven a la presó, el senyor Albert Rivera feia un piulet dient “El último que apague la luz”. És aquest el respecte que ens demanen?’.

Les ingerències judicials –ha dit– són un ‘atac directe’ a la sobirania del Parlament de Catalunya. I ha insistit que ‘l’operació “A por ellos” és un monstre amb desenes de caps’, entre els quals ha mencionat diversos poders de l’estat com la monarquia o la judicatura. Ha afegit que pocs es mouen per la superfície i que són les clavegueres que en van plenes. Torra ha explicat que l’estat ‘s’ensorra i cau a trossos’ i que és impossible de tapar la regressió i l’autoritarisme. Ha recordat que hi ha gairebé mil encausats per la repressió.

S’ha demanat si els partits del 155 volen convertir Catalunya en una ‘presó enorme’ i ha predit que la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU d’ahir, en què exhortava Espanya a prendre les mesures necessàries per a garantir els drets polítics de Jordi Sànchez, és només la primera de les ‘moltes que vindran’ contra l’estat espanyol per les vulneracions de drets i llibertats fonamentals i les mentides i falsedats que construeix el Suprem en el judici polític contra l’independentisme. ‘Conjurem-nos per persistir i guanyar, perquè només si persistim i guanyem tornaran a ocupar el seu escó’, ha acabat.

 

24.03.2018 - Puigdemont marxa de Finlàndia sense passar per les autoritats judicials


Puigdemont marxa de Finlàndia sense passar per les autoritats judicials


Segons ha informat el membre del parlament finlandès, Mikko Kärnä, Puigdemont ha abandonat el país. Ho ha fet poc després d'assegurar públicament que es presentaria davant les autoritats judicials del país en cas que li requerissin. De moment es desconeixen més detalls d'aquests fets, ni de quina manera ha sortit del país. Segons explica en un comunicat el mateix Mikko Kärnä, Puigdemont ara mateix es troba a Bèlgica.

Per veure el comunicat de premsa, en anglés: 

 ....


COMUNICAT DE VIBRANT


La Policia finlandesa ha confirmat aquest dissabte la recepció, aquesta passada nit, d'una sol•licitud d'Espanya per a l'extradició del president en l'exili de la Generalitat, Carles Puigdemont. El superintendent dels serveis d'Investigació Criminal de Finlàndia, Hannu Kautto, citat per l'agència STT, ha confirmat que "la sol•licitud d'extradició va arribar a Finlàndia a la nit" i ha afegit que pot ser que Puigdemont sigui detingut i el seu cas, examinat a la Fiscalia, segons la informació recollida al seu torn per l'agència oficial de notícies russa, RIA Novosti. (Nacional.cat)

Observem que el nivell repressiu contra el nacionalisme català ha arribat a extrems insuportables, dissortadament prou repetitius al llarg de la nostra història, Decrets de Nova Planta, supressió d'institucions, persecució de la llengua, expulsions massives de ciutadans, execucions exemplars, exiliats... (...)

El poble de bé, fins ara pacífic, crida a la mobilització. La política no es fa als jutjats!

ANC, Òmnium, CDR's, sindicats, associacions civils i culturals no es poden quedar de braços plegats davant el clam del poble a la mobilització permanent i vaga general cas que el nostre legítim president electe, MH Carles Puigdemont sigui conduït a Madrid. Restem atents a propers comunicats.

......

Avui al Telenotícies migdia deien que potser Puigdemont podria agafar l'avió a Bruxel·les abans que acabin de traduir l'ordre:

Espanya envia l’euroordre en castellà i Finlàndia respon que la redacti en anglès


Això pot allargar els tràmits burocràtics 

Espanya ha enviat l’euroordre de detenció en castellà i Finlàndia ha respost que faci el favor de tornar-la a enviar, però en anglès. Les coses s’han de fer bé, han explicat a VilaWeb fonts parlamentàries finlandeses. Això pot allargar els tràmits burocràtics en un moment clau, perquè asseguren en aquests moments Puigdemont es troba a Finlàndia, però la seva tornada a Bèlgica és prevista d’ací a poc temps.

‘En aquests moments, Puigdemont continua la seva visita privada a Finlàndia. Les seves trobades públiques van acabar ahir divendres. Segons allò que sabem, si la justícia finlandesa rep l’euroordre en anglès i decideix convocar-lo, ell s’hi presentarà. Ho haurem de veure, però. Faltarà que arribi i que la justícia consideri oportú citar-lo’.

Mostres de suport
Diversos parlamentaris finlandesos han mostrat el seu suport al president als seus comptes personals de Twitter. Hi demanen que en cap cas Finlàndia retorni Puigdemont a Espanya, sinó que el deixi lliure. És el cas de Mikko Kärnä i Hanna Sarkkinen:

El catedràtic en dret constitucional Javier Pérez Royo ha assegurat que l'argumentació del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per a impedir la investidura de Sànchez és 'un cas de prevaricació de llibre'. Es forma un grup a Telegram; advocats catalans s'uneixen per posar una querella col·lectiva contra Llarena: "Querellants Per la República"

El catedràtic en dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, a la seva intervenció a "Preguntes Freqüents" el dissabte 17.03.2018. Captura de pantalla.
 
Redacció | El catedràtic en dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, ha assegurat que l'argumentació del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per a impedir la investidura de Sànchez és 'un cas de prevaricació de llibre'.


Pablo Llarena Conde, tribunal suprem, jutgeHo ha dit aquest dissabte a la nit al programa 'Preguntes Freqüents' de TV3, des d'on ha destacat que Jordi Sànchez és encausat per un delicte que no ha comès.
 
'La seva conducta no és constitutiva del delicte pel qual és perseguit penalment. N'és una bona prova que les ordres cursades contra Puigdemont s'han hagut de retirar perquè no es pot convèncer cap jutge europeu del delicte de rebel·lió', ha sentenciat Pérez Royo.

Tanmateix, ha dit que Llarena "no solament vulnera el dret de sufragi passiu del senyor Sànchez, sinó que ha vulnerat el dret de sufragi actiu de tots els ciutadans de Catalunya, votessin què votessin". Per això afegeix: "Tots els catalans podrien denunciar el jutge Llarena per haver vulnerat el seu dret".

D'altra banda, ha recordat que la màxima autoritat pel que fa al ple d'investidura és el president del parlament Roger Torrent. "Per tant, la seva proposta d'investidura ha de complir-se obligatòriament", ha reblat el catedràtic de dret constitucional.

 
Segons Pérez Royo, l'origen del conflicte català neix en la sentència TC contra l'Estatut de Catalunya. "D'allà és d'on ve tot el desordre on ens hem instal·lat de llavors fins ara. És una situació totalment desordenada a Catalunya i al conjunt de l'estat espanyol", ha afirmat. De fet, el catedràtic ha recordat que l'any 2007 va escriure un article on advertia que allò que es tramitava al TC era un cop d'estat.
Aneu al link per veure estractes del programa "Preguntes Feqüents" amb l'exposició del catedràtic Pérez Royo: http://www.directe.cat/noticia/736124/un-catedratic-de-dret-constitucional-posa-en-escac-llarena?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook 
També podeu veure-ho al vídeo de "Preguntes Freqüents" que ha estat penjat a twitter: https://twitter.com/FAQSTV3/status/975140367044509696


 ......

Abogados catalanes suman fuerzas en una querella colectiva contra Llarena

Maria Macià - Barcelona. Martes, 20 de marzo de 2018


La negativa del juez del Tribunal Supremo Pablo Llarena a la petición de Jordi Sànchez de poder salir de la cárcel para asistir al pleno de su investidura ha encendido los ánimos al soberanismo. Para dar una respuesta desde la sociedad civil, varios grupos de juristas catalanes se han unido con el objetivo de coordinar una querella colectiva contra el magistrado 
 
 
Tres captures de pantalla de twitter de grup "Querellats per la República", sorgit arran de l'intervenció de Pérez Royo al programa "Preguntes Freqüents".

Referentes del ámbito jurídico ya habían apuntado recientemente hacia esta opción. El catedrático de Derecho Constitucional Javier Pérez Royo alertaba la semana pasada de que si Llarena impedía investir a Sànchez podría ser denunciado por "cualquier ciudadano de Catalunya" por vulnerar el derecho de sufragio activo. Por otra parte, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, invitó a los ciudadanos a presentar quejas delante de lo que considera un "ataque" a los derechos de Sànchez y de todos los electores.

Estos posicionamientos han sembrado la semilla de 'Querellants per la República', una iniciativa ciudadana que colectivos de juristas se encargan de coordinar. "Queremos dar salida a una petición popular y empoderar a la gente", explica a El Nacional Mònica Fernández, una de las abogadas voluntarias. Los juristas quieren organizarse para "ir todos a una" y no dispersarse "ni pisarse" como consideran que pasó con las denuncias del 1-O.
Los ciudadanos interesados en participar en la querella pueden informarse a través de dos canales de Telegram y una cuenta de Twitter. Desde 'Querellants per la República', se muestran sorprendidos ante la gran respuesta que ha tenido la iniciativa, que cuenta con más de 15.000 suscriptores en Telegram y más de un millar de seguidores en Twitter. Por ahora, sin embargo, se pide "calma y paciencia" para dejar trabajar a los abogados.

De camino a Estrasburgo
La forma de la querella acabará de concretarse durante la semana que viene en la primera reunión de la plataforma. En el encuentro, participarán agrupaciones como Drets o la Coordinadora de Advocats Catalans, pero también están abiertos a acoger a entidades soberanistas, como por ejemplo, la ANC.

En la acusación, podrá adherirse "cualquier ciudadano perjudicado que quiera ejercer sus derechos", avanzan. Es posible que los participantes tengan que hacerse cargo de los costes indispensables para presentarse como parte de cualquier querella. Sin embargo, el colectivo está trabajando para ponerse de acuerdo con notarios y procuradores que quieran colaborar y rebajar así el gasto.

Desde 'Querellants per la República', admiten que es posible que la querella no tenga recorrido pero destacan que es un trámite necesario para poder llegar a la justicia europea. Ante una hipotética inadmisión del Supremo, los juristas recurrirían al TC, aunque hay muchos puntos que este se limite a ratificar la decisión del Supremo. Sería entonces cuando, agotadas todas las vías de recurso en España, el colectivo se dirigiría al Tribunal Europeo de Derechos Humanos.
https://www.elnacional.cat/es/politica/querella-colectiva-llarena-supremo-prevaricacion_249714_102.html

(Publicat per primer cop a la Cuca de LLum el 20.03.2018
vist l'interés que ha tingut aquesta iniciativa dels advocats i molta gent que s'hi ha sumat, ho torno a posar a primera línia de la blog. Recordeu que per adherir.'shi cal obrir un compte a Telegram i des d'allí sumar-se al grup "Querellants per la República") 

....

Una querella col·lectiva vol portar el jutge Llarena a la banqueta dels acusats


Neix "Querellats per la República", que ja aplega milers de seguidors a les xarxes socials


22.03.2018
Alguns ciutadans i professionals del dret han dit prou. Arran de la negativa el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de deixar l'exlíder de l'ANC, Jordi Sànchez, en llibertat, ha començat a organitzar-se la iniciativa "Querellats per la República", un grup que ja aplega milers de seguidors a les xarxes socials. 

L'objectiu d'aquest es iniciar una querella col·lectiva contra el magistrat, que consideren que està vulnerant el dret de sufragi actiu de tots els ciutadans, al no permetre la investidura. En el moment en què "Querellats per la República" va néixer, la investidura de Sànchez estava en l'epicentre del debat. Avui dia ho està Jordi Turull -nou candidat a la presidència-, a qui el jutge també ha citat per anunciar-li els delictes pels quals se'ls processa i, si és el cas, dictar el seu ingrés provisional a la presó.

De moment, la querella s'està treballant des de diversos bufets de Catalunya. L'objectiu, han dit, és que aquesta sigui impecable i no tingui llacunes legals per poder-la tombar. No obstant això, els ciutadans també poden participar en aquest procés, a través dels canals de participació de la iniciativa, ja sigui a través de Twitter o Telegram.  

L'independentisme pren el carrer i s'indigna pels empresonaments: "Llarena prevaricador"


Els Mossos carreguen contra els manifestants als voltants de la Delegació del govern espanyol



La mobilització convocada pels CDR no ha pogut arribar fins davant mateix de la Delegació del govern espanyol perquè els Mossos d'Esquadra l'han acordonat. S'han viscut moments de tensió i, fins i tot, els manifestants han llençat ous contra les furgonetes de la policia catalana. En un ambient visiblement crispat, els manifestants han cridat “Llarena, prevaricador” i “fora, justícia espanyola” acompanyats dels clàxons dels cotxes que intenten travessar la Diagonal. Els Mossos han carregat contra alguns dels manifestants. 


 Les entitats es concentren a plaça Catalunya




Per la seva banda, l'ANC, Òmnium, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) s'han concentrat a les 20.00 h a la plaça de Catalunya i després s'han dirigit cap a la Delegació del govern espanyol a Catalunya. A la mateixa hora també s'han concentrat centenars de persones davant dels ajuntaments d'arreu de Catalunya. 

L'actriu Mercè Martínez ha sigut l'encarregada de començar l'acte a plaça Catalunya, amb una denúncia ferma contra l'acció de la justícia espanyola, la qual, ha afirmat Martínez, "ha gastat la seva set de venjança quedant-se Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa". "Ja són nou hostatges", ha lamentat. Una denúncia que també ha fet l'actriu Sílvia Bel, amb la lectura del manifest unitari de les entitats: "És una onada repressiva majúscula, es vulneren els drets més bàsics per eliminar qualsevol signe d'identitat català".

"Nosaltres els fem por, som un poble tossudament alçat que vol decidir democràticament quin ha de ser el seu futur", avisen les entitats. Davant d'això, asseguren que l'Estat "ha decidit tornar a oferir cops de porra, menyspreu i humiliació, és una causa general contra l'independentisme feroç i salvatge". Les entitats, però, avisen: "No callarem". En aquest punt, els manifestants han cridat durant tres minuts seguits "Llibertat" davant d'un escenari ple de representants polítics com Xavier Trias o Alfred Bosch, i també d'entitats.

Per la seva banda, el portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, ha tornat a denunciar l'acció "repressiva" de l'Estat i li ha preguntat al jutge Pablo Llarena: "On heu vist la violència? Com goseu acusar-nos de violents? Quantes amenaces i mentides". Mauri ha tornat a fer una crida a la unitat de totes les forces polítiques, però també de la societat civil. "Hem de recuperar la unitat, i això implica generositat. La seva repressió només es pot vèncer amb la nostra unitat. Deixem els retrets i d'assenyalar-nos els uns als altres".

Agustí Alcoberro, vicepresident de l'ANC, ha rebutjat frontalment l'empresonament avui de cinc dirigents independentistes més i ha denunciat que "els processos judicials espanyols pretenen acabar amb persones dignes, pretenen humiliar-los i, amb ells, humiliar tot un poble. Tot Catalunya és una immensa presó". L'acte a plaça Catalunya ha acabat amb els manifestants alçant els cartells que han portat avui a la concentració on es podia llegir "Units contra la repressió" i amb el cant d''Els segadors'.

Vídeos del dia, empresonament de cinc conselllers, ordre internacional d'empresonament pels que estan a l'exili.- Imatges de les manifestacions de protesta arreu de Catalunya a moltes ciutats -Telenotícies vespre - 23.03.2018

23 de març del 2018

En directe: Mobilitzacions arreu de Catalunya pels empresonaments

M.Macià, G.Rodriguez, A.Rovira, A.DomingoBarcelona
Divendres, 23 de març de 2018 -  20:48


Unes 10.000 persones a Girona

Captura de pantalla d'El Nacional.







Captura de pantalla d'El Nacional.



Captura de pantalla dels vídeos de El Nacional.


Captura de pantalla dels vídeos de El Nacional.
 
20:10
La plaça Major de Vic plena a vessar per protestar contra la decisió de Llarena
 
20:12
Moments de tensió davant la delegació del govern espanyol

Captura de pantalla dels vídeos de El Nacional.

 

 

 

 

 

 

 

 ______________

20:12
Anul·len les funcions al TNC arran de l'entrada a presó dels consellers catalans

 
20:05
Crits de "fora les forces d'ocupació"
 

20:03
Fort dispositiu dels Mossos al voltant de la delegació del govern espanyol
mani diputats presos policia Sergi Alcàzar
Sergi Alcàzar
 

20:00
Plaça Catalunya s'omple per demanar la llibertat dels
presos polítics
 mani diputats presos NTomas


















 Nicolás Tomas
 




19:56
Els Mossos blinden els voltants de la delegació del govern espanyol
 
19:52
Carlos Carrizosa compareix al Parlament
carrizosa Parlament Carlota Camps
Carlota Camps
 
19:47
Urkullu assegura que la política com a eina per solucionar problemes ha desaparegut a Espanya
 
19:44
Talegón dona suport a Raül Romeva després d'entrar a la presó
 
19:44
Roger Torrent arriba al Parlament

19:40
Crits de "els carrers seran sempre nostres" a la Diagonal de Barcelona
 
19:39
Acció Cultural del País Valencià assegura que l'empresonament és un greu error polític i judicial
 
19:32
Els manifestants mostren fotos de Llarena i el Rei cap per avall
mani preso diputats llarena rei Alcàzar
Sergi Alcàzar
 
19:28
Es talla la Diagonal de Barcelona sota el crit de "vaga general"
mani preso diputats Alcàzar
Sergi Alcàzar
 
19:27
Per aquí sortiran els els presos del Suprem per anar cap a la presó
sortida calabossos Suprem GEmma Liñán
Gemma Liñán
 

19:24
Sànchez demana no deixar-se emportar per la ràbia després dels empresonaments

19:22
Romeva afirma que entra a la presó amb la consciència molt tranquil·la

19:21
Els membres d'ERC criden "llibertat" després del missatge d'Aragonés
 
19:19
Es comencen a omplir els Jardinets de Gràcia

 
19:18
Aragonès: "No ens fan por, ho han intentat sempre i no han pogut mai"
 
19:17
Aragonès: "És el moment de fer un pas endavant, estem preparats"
 
19:17 Aragonès: "Recuperarem les institucions i acabarem amb el 155"
https://www.elnacional.cat/ca/en-directe/actualitat-23032018_2577_126.html