Però és el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein qui tindrà l'última paraula
Imatge d' EFE/ Fock Strangmann, publicada a Vilaweb
La interlocutòria d’ahir de la jutgessa de Neumünster que
va interrogar el president Carles Puigdemont diu que l’extradició podria
ser tombada. Opina que l’extradició podria ser improcedent, després
d’haver avaluat les qüestions judicials, en la interlocutòria de la qual
s’ha fet ressò el setmanari Der Spiegel
a la seva web. La jutgessa només va fer el tràmit d’identificació i
presa de declaració de Puigdemont, i serà el Tribunal Superior de
Schleswig-Holstein qui decidirà sobre l’extradició i sobre la situació
en què es trobi el president fins que no es resolgui.
La jutgessa va decidir que, de moment, Puigdemont romangui en
custòdia policíaca, perquè hi veu risc de fuga. Però va més enllà, i fa
aquesta observació, segons Der Spiegel: ‘No hi ha dubte que l’euroorde
aporta evidències que l’extradició de la víctima podria ser jutjada
improcedent després d’haver examinat exhaustivament els pertinents
assumptes legals.’
L’autor de l’article del Spiegel ho interpreta així: ‘En altres
paraules, si fos per la jutgessa, podria haver decidit no extradir a
Puigdemont. La frase és poc habitual, i bàsicament no té cap paper a
l’hora de prendre de la decisió. I és motiu de preocupació per al govern
de Madrid.’ I afegeix: ‘Les autoritats espanyoles havien retirat una
ordre de detenció europea per a Puigdemont una vegada les autoritats
belgues van assenyalar que hi hauria problemes amb l’extradició. Per a
Carles Puigdemont i els seus seguidors, la frase és una llum
d’esperança.’
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha acceptat a tràmit la demanda de Carles Puigdemont per “vulneració” dels drets polítics a Espanya. Segons l’escrit del comitè de l’ONU, la demanda s’ha acceptat aquest dilluns.
Aquesta decisió se
suma al dictamen del mateix comitè sobre Jordi Sànchez que, en aquest
cas, demanava, a Espanya, mesures cautelars.
L’escrit de l’ONU ha informat que la demanda s’ha
tramitat i s’ha enviat a les autoritats espanyoles. Ara tenen un termini
de sis mesos per facilitar-ne tota la informació.
Mesures cautelars
Les Nacions Unides insta Puigdemont a
indicar el tipus de mesures cautelars que vol exigir a Espanya en cas
que finalment es conclogui que els seus drets s’han vulnerat.
Puigdemont va presentar el recurs davant del Comitè de Drets Humans l’1 de març. La resolució no anirà tan ràpida pel termini que té Madrid per aportar observacions i informació.
En la demanda, Puigdemont defensava que l’Estat
havia vulnerat les seves obligacions en tractats de vigència
internacional com la Declaració Universal de Drets Humans i el Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics.
Grup de 18 experts
El Comitè de Drets Humans de l’ONU és un
grup de 18 experts independents que vetllen pel compliment d’aquests
tractats. Si les queixes presentades compleixen els requisits,
s’incorporen a una llista de casos i es transmeten a l’Estat
corresponent perquè faci els comentaris que consideri.
Protesters
gather at the Spanish consulate in Edinburgh (63 N Castle Street) to
oppose the extradition of Catalan politicians including Professor Clara
Ponsatí, who has recently returned to her position at the University of St. Andrews. Rajoy's Spain is a rogue state within the EU.
·El principal partit de l'esquerra alternativa, Die Linke, en demana l'allibermament
·El codirector de l’influent "Der Spiegel", Jakob Augstein ha piulat:
‘Alemanya no pot lliurar aquest home. El govern central espanyol vol
resoldre un problema polític amb la policia i la justícia. No hi hem de
col·laborar.’
·Un vice-president del parlament federal alemany, Wolfgang Kubicki, ha
descartat una extradició de Puigdemont per rebel·lió. ‘A Alemanya no
coneixem el delicte de “rebel·lió”, a diferència de l’estat espanyol’
·En el govern de coalició, són els socialdemòcrates del SPD els qui tenen
la cartera de Justícia, amb la ministra Katarina Barley, però els
analistes consultats coincideixen que no farà res que suposi posar en
crisi el govern acabat de segellar, però també remarquen que a Alemanya
la justícia és independent del poder polític. En aquest sentit, la
decisió dependrà molt de si els delictes pels quals Espanya pretén
extradir Puigdemont van acompanyats de proves.
·L’ex-ministre d’Exteriors d’Eslovènia, Ivo Vajgl, que ha titllat de
‘vergonyosa’ una cosa que considera una ‘cacera’ contra Puigdemont.
L’ex-ministre ha advertit que la UE ‘no pot tancar els ulls davant la
violació de les llibertats democràtiques i els drets humans a Espanya’.
·El líder de l’esquerra alternativa francesa, Jean Luc Mélenchon, que ha
acusat Merkel d’empresonar Puigdemont, cosa que ha assegurat que
representa ‘l’Europa de la policia contra la llibertat dels pobles’.
Gerard Sesé @gerardsese| Les
reaccions de la societat civil a la detenció de Carles Puigdemont a
Alemanya han estat múltiples. Algunes al carrer i d'altres a les xarxes.
Hi ha hagut una que està sent tot un èxit i que ja és viral: una
petició al web de firmes Change.org que demana la llibertat del
president.
Una petició
dirigida directament a la ministra de justícia d'Alemanya, Katarina
Barley, aconseguit més de 110.000 firmes en tan sols unes hores. El
text, afirma que "el poble català sol·licita la llibertat del president
de Catalunya, Carles Puigdemont" i que "el Regne d'Espanya està violant
els drets democràtics més bàsics contra el poble català"
Recorda el passat nazi d'Alemanya
La petició, a més, demana al ministeri de justícia germànic que no
cometi "els errors dels nazis que va deportar Lluis Companys i que
finalment Franco va afusellar". I els recorda que els catalans "lluiten
contra el feixisme, és una qüestió de llibertat!
El govern danès estudiarà si agents secrets espanyols han actuat sense permís a Dinamarca
27.03.2018
La policia danesa ha informat de manera oficial que diumenge sabia que el president Puigdemont era a Dinamarca. Segons que explica
el principal diari danès, Politiken, la policia alemanya va notificar a
la danesa que Puigdemont circulava en cotxe camí d’Alemanya. Així ho ha
confirmat el cap de la policia, Svend Larsen.
‘Cap a les 10.50 de diumenge la policia danesa va obtenir
informació més precisa de l’alemanya sobre un cotxe en el qual viatjava
Puigdemont’, han explicat fonts de la policia danesa a l’agència ACN.
Però han dit que cap a les onze del matí el cotxe ja havia deixat
Dinamarca.
La Llista Verda-Roja, que té catorze diputats al parlament, ja ha
reclamat informació oficial del govern per saber si els serveis secrets
espanyols havien actuat a Dinamarca i, si fos així, amb el permís de
qui. El ministre Søren Papen Poulsen ha dit que no tenia prou
coneixements per respondre, però s’ha compromès a investigar l’actuació
de possibles agents espanyols en el seu país.
Hi ha malestar a Dinamarca amb l’actitud del govern espanyol. El
diari Jyllands Posten, el que més ha seguit el procés català en aquest
país, fa una crítica molt dura per la sospita de manca de separació de
poders a Espanya. Mai fins ara havia qüestionat que Espanya fos un estat
de dret. I tot i que deixa clara la posició contrària a la
independència de Catalunya i que és crític amb Puigdemont, en aquest editorial
d’avui diu: ‘Cal preguntar-se si Espanya és un Estat de dret com cal.
És com si hi hagués una agenda comuna entre govern i tribunals per
perseguir els catalans. La sospita hi és, i això mai no és bo.’
'Madrid necessita començar a parlar amb els seus oponents i en
comptes de voler posar-los a la presó', explica el diari
26.03.2018
‘D’ençà de l’octubre de l’any passat, el govern espanyol ha tractat
de manera insistent el tema espinós del separtisme a Catalunya amb
imprudència, mà dura i un desig aparent de fer encara pitjor una
situació difícil’. Amb aquesta duresa arranca The Times
el seu editorial d’avui que es titula ‘Espanya una altra vegada’. El
diari és molt crític amb el govern espanyol i recorda la situació dels
sis polítics exiliats. En aquest sentit, explica que després de la
detenció de Puigdemont, si és extradit, pot ser condemnat a trenta anys
de presó.
The Times recula a l’1-O per a contextualitzar la situació: ‘Es van
desplegar antiavalots que requisaven urnes i disparaven als catalans de
totes les edats amb pilotes de goma. Centenars van ser hospitalitzats’.
El diari defineix la declaració d’independència del 27-O com un ‘acte
ostentós’ sense més, però continua: ‘El referèndum va ser il·legal
d’acord amb la constitució espanyola i els tribunals van ordenar a la
policia que l’evitessin. Tanmateix, les imatges dels dissidents essent
atacats als col·legis electorals van fer un flac favor a la defensa de
la unitat d’Espanya.’
‘El que ha vingut després tampoc no ha ajudat’, relata The Times. Per això recorda que després de la DUI,
la Moncloa va intervenir la Generalitat, va forçar eleccions i tretze
polítics catalans van ser empresonats o l’exili. A partir d’aquí, el
diari menciona les traves judicials que ha imposat l’estat espanyol
perquè Carles Puigdemont o Jordi Sànchez siguin investits.
‘El fet que totes les decisions les hagin pres jutges i no pas
polítics fa encara més evident el pla de Madrid per a frustrar els
independentistes en la immobilitat. Mariano Rajoy no ha fet cap pas real
per entendre perquè una part tan significativa dels catalans anhela la
independència’, continua The Times.
Segons el diari, l’estat espanyol té una ‘por existencial’ als
moviments independentistes del Principat, però també del País Basc.
‘Tanmateix, això no és excusa per a tractar un moviment pacífic i
lleugerament estrident com l’independentisme com si fos un perillós
exèrcit rebel.’ The Times considera que la independència és ‘una mala
idea’, sobretot pel conjunt de l’estat espanyol, i per això demana
recuperar una atmosfera política tranquil·la perquè s’imposi l’estadisme. En aquest entorn, és ‘possible’ que una majoria de l’independentisme accepti un major autogovern i estabilitat.
‘Cercant una imatge de duresa, el govern de Rajoy sembla aterrit.
Pitjor encara, està atorgat autoritat moral a un moviment polític frívol
[l’independentisme] que moltes vegades no se la mereix. Madrid
necessita començar a parlar amb els seus oponents i en comptes de voler
posar-los a la presó’, conclou The Times.
Sal Mallen: Mordaç crítica de rajoy @thetimes editorial, & @KRLS "s ' ha de permetre plantar-se en eleccions & retorn unimpeded"
No és la primera vegada que @thetimes ha escrit que puigdemont hauria
de permetre tornar sense cap amenaça d ' arrest. Ho van fer abans de les
eleccions de 21 dec, també afirmant que se li hauria d ' haver permès
aguantar. Va fer - però rajoy no acceptarà els resultats!
Kubicki diu, per tant, que "no considera l'extradició per aquesta acusació"formulada per les autoritats espanyoles.
Però també assegura que l'extradició per altres motius, en relació amb l'euroordre i l'aplicació de la Constitució espanyola, és, per descomptat, concebible.
El vicepresident del Bundestag confia en la bona feina de la justícia.
"En qualsevol cas, espero un examen acurat de les autoritats jurídiques i polítiques responsables del cas a Schleswig-Holstein."
També s'ha pronunciat el president del partit Die Linke i membre del Bundestag, Bernd Riexinger, que considera que, sense compartir les preocupacions de Puigdemont, aquesta "detenció és completament incorrecta i no pot ser lliurat a ningú".
En la mateixa línia, el diputat del Parlament alemany del partit d'esquerres Die Linke Andrej Hunko considera que és "una vergonya" que s'hagi detingut Puigdemont al seu país.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Hunku considera que "hauria de ser alliberat perquè se l'acusa d'un delicte, el de rebel·lió, que no contempla cap altre estat europeu."
(Ha parlat amb un tó carregat d'emoció però sense voler inflamar a l'auditori, l'emoció era la del diputat Quim Torra. M'ha agradat molt. Cuca de Llum)
El diputat de JxCat
recorda que hi ha gairebé mil represaliats i demana al bloc del 155 si
volen convertir Catalunya en una 'presó enorme'
24.03.2018 - Torn d'intervenció de 15 minuts a cada grup al Parlament:
Quim Torra, diputat de Junts per Catalunya, ha fet un discurs de
denúncia de l’empresonament dels líders independentistes i una crida a
no callar i lluitar contra aquesta situació. ‘Ens volen muts,
silenciats, atemorits, fins i tot a la presó i a l’exili […], però ja no
callarem més perquè ja n’hi ha prou’, ha dit.
Ha dit que el procés independentista havia fet ‘saltar en mil bocins
els acròbates de la transició’ i que hi ha un estat ‘obsedit a destruir
un procés democràtic i pacífic’. Torra s’ha demanat què han fet els
líders independentistes per haver estat empresonats: ‘L’única cosa que
han fet és el monstruós delicte de voler votar i fer el possible perquè
la gent votés.’
Ha recordat també als grups de l’oposició que aquells que avui són a
la presó han estat companys seus a la cambra catalana i ha criticat la
‘deshumanització’ dels partits de la coalició del 155. ‘Pensin un moment
i, després d’esgarrifar-se, tornin a pensar-hi i a esgarrifar-se’, els
ha retret.
Dirigint-se a Inés Arrimadas, Torra li ha etzibat: ‘Ens ha dit que
respectem a tothom. Ahir mentre Marta Rovira marxava a l’exili, i cinc
ciutadans entraven a la presó, el senyor Albert Rivera feia un piulet
dient “El último que apague la luz”. És aquest el respecte que ens
demanen?’.
Les ingerències judicials –ha dit– són un ‘atac directe’ a la
sobirania del Parlament de Catalunya. I ha insistit que ‘l’operació “A
por ellos” és un monstre amb desenes de caps’, entre els quals ha
mencionat diversos poders de l’estat com la monarquia o la judicatura.
Ha afegit que pocs es mouen per la superfície i que són les clavegueres
que en van plenes. Torra ha explicat que l’estat ‘s’ensorra i cau a
trossos’ i que és impossible de tapar la regressió i l’autoritarisme. Ha
recordat que hi ha gairebé mil encausats per la repressió.
S’ha demanat si els partits del 155 volen convertir Catalunya en una
‘presó enorme’ i ha predit que la resolució del Comitè de Drets Humans
de l’ONU d’ahir, en què exhortava Espanya a prendre les mesures
necessàries per a garantir els drets polítics de Jordi Sànchez, és només
la primera de les ‘moltes que vindran’ contra l’estat espanyol per les
vulneracions de drets i llibertats fonamentals i les mentides i
falsedats que construeix el Suprem en el judici polític contra
l’independentisme. ‘Conjurem-nos per persistir i guanyar, perquè només
si persistim i guanyem tornaran a ocupar el seu escó’, ha acabat.
La Policia finlandesa ha confirmat aquest dissabte la recepció, aquesta
passada nit, d'una sol•licitud d'Espanya per a l'extradició del
president en l'exili de la Generalitat, Carles Puigdemont. El
superintendent dels serveis d'Investigació Criminal de Finlàndia, Hannu
Kautto, citat per l'agència STT, ha confirmat que "la sol•licitud
d'extradició va arribar a Finlàndia a la nit" i ha afegit que pot ser
que Puigdemont sigui detingut i el seu cas, examinat
a la Fiscalia, segons la informació recollida al seu torn per l'agència
oficial de notícies russa, RIA Novosti. (Nacional.cat)
Observem que
el nivell repressiu contra el nacionalisme català ha arribat a extrems
insuportables, dissortadament prou repetitius al llarg de la nostra
història, Decrets de Nova Planta, supressió d'institucions, persecució
de la llengua, expulsions massives de ciutadans, execucions exemplars,
exiliats... (...)
El poble de bé, fins ara pacífic, crida a la mobilització. La política no es fa als jutjats!
ANC, Òmnium, CDR's, sindicats, associacions civils i culturals no es
poden quedar de braços plegats davant el clam del poble a la
mobilització permanent i vaga general cas que el nostre legítim
president electe, MH Carles Puigdemont sigui conduït a Madrid. Restem
atents a propers comunicats.
......
Avui al Telenotícies migdia deien que potser Puigdemont podria agafar l'avió a Bruxel·les abans que acabin de traduir l'ordre:
Espanya envia l’euroordre en castellà i Finlàndia respon que la redacti en anglès
Això pot allargar els tràmits burocràtics
’Espanya ha enviat l’euroordre de
detenció en castellà i Finlàndia ha respost que faci el favor de
tornar-la a enviar, però en anglès. Les coses s’han de fer bé’, han
explicat a VilaWeb fonts parlamentàries finlandeses. Això pot allargar
els tràmits burocràtics en un moment clau, perquè asseguren en aquests
moments Puigdemont es troba a Finlàndia, però la seva tornada a Bèlgica
és prevista d’ací a poc temps.
‘En aquests moments, Puigdemont continua la seva visita privada a
Finlàndia. Les seves trobades públiques van acabar ahir divendres.
Segons allò que sabem, si la justícia finlandesa rep l’euroordre en
anglès i decideix convocar-lo, ell s’hi presentarà. Ho haurem de veure,
però. Faltarà que arribi i que la justícia consideri oportú citar-lo’.
Mostres de suport Diversos parlamentaris finlandesos han mostrat el seu suport al
president als seus comptes personals de Twitter. Hi demanen que en cap
cas Finlàndia retorni Puigdemont a Espanya, sinó que el deixi lliure. És el cas de MikkoKärnä i Hanna Sarkkinen:
El catedràtic en dret constitucional
de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, a la seva intervenció a "Preguntes Freqüents" el dissabte 17.03.2018. Captura de pantalla.
Redacció | El catedràtic en dret constitucional
de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, ha assegurat que
l'argumentació del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per a
impedir la investidura de Sànchez és 'un cas de prevaricació de llibre'.
Ho ha dit aquest dissabte a la nit al programa
'Preguntes Freqüents' de TV3, des d'on ha destacat que Jordi Sànchez és
encausat per un delicte que no ha comès.
'La seva
conducta no és constitutiva del delicte pel qual és perseguit penalment.
N'és una bona prova que les ordres cursades contra Puigdemont s'han
hagut de retirar perquè no es pot convèncer cap jutge europeu del
delicte de rebel·lió', ha sentenciat Pérez Royo.
Tanmateix, ha dit que Llarena "no solament vulnera el dret de sufragi
passiu del senyor Sànchez, sinó que ha vulnerat el dret de sufragi actiu
de tots els ciutadans de Catalunya, votessin què votessin". Per això
afegeix: "Tots els catalans podrien denunciar el jutge Llarena per haver
vulnerat el seu dret".
D'altra banda, ha recordat que la màxima autoritat pel que fa
al ple d'investidura és el president del parlament Roger Torrent. "Per
tant, la seva proposta d'investidura ha de complir-se obligatòriament",
ha reblat el catedràtic de dret constitucional.
Segons Pérez Royo, l'origen del conflicte català neix en la sentència
TC contra l'Estatut de Catalunya. "D'allà és d'on ve tot el desordre on
ens hem instal·lat de llavors fins ara. És una situació totalment
desordenada a Catalunya i al conjunt de l'estat espanyol", ha afirmat.
De fet, el catedràtic ha recordat que l'any 2007 va escriure un article
on advertia que allò que es tramitava al TC era un cop d'estat.
Abogados catalanes suman fuerzas en una querella colectiva contra Llarena
Maria Macià - Barcelona. Martes, 20 de marzo de 2018
La negativa del juez del Tribunal Supremo Pablo Llarena a la petición de Jordi Sànchez
de poder salir de la cárcel para asistir al pleno de su investidura ha
encendido los ánimos al soberanismo. Para dar una respuesta desde la
sociedad civil, varios grupos de juristas catalanes se han unido con el
objetivo de coordinar una querella colectiva contra el magistrado.
Tres
captures de pantalla de twitter de grup "Querellats per la República",
sorgit arran de l'intervenció de Pérez Royo al programa "Preguntes
Freqüents".
Referentes del ámbito jurídico ya habían apuntado recientemente hacia esta opción. El catedrático de Derecho Constitucional Javier Pérez Royoalertaba la semana pasada de
que si Llarena impedía investir a Sànchez podría ser denunciado por
"cualquier ciudadano de Catalunya" por vulnerar el derecho de sufragio
activo. Por otra parte, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, invitó a los ciudadanos a presentar quejas delante de lo que considera un "ataque" a los derechos de Sànchez y de todos los electores.
Estos posicionamientos han sembrado la semilla de 'Querellants per la República',
una iniciativa ciudadana que colectivos de juristas se encargan de
coordinar. "Queremos dar salida a una petición popular y empoderar a la
gente", explica a El Nacional Mònica Fernández, una de las
abogadas voluntarias. Los juristas quieren organizarse para "ir todos a
una" y no dispersarse "ni pisarse" como consideran que pasó con las
denuncias del 1-O. Los ciudadanos interesados en participar en la querella pueden
informarse a través de dos canales de Telegram y una cuenta de Twitter.
Desde 'Querellants per la República', se muestran sorprendidos ante la
gran respuesta que ha tenido la iniciativa, que cuenta con más de 15.000
suscriptores en Telegram y más de un millar de seguidores en Twitter. Por ahora, sin embargo, se pide "calma y paciencia" para dejar trabajar a los abogados.
De camino a Estrasburgo La forma de la querella acabará de concretarse durante la semana que
viene en la primera reunión de la plataforma. En el encuentro,
participarán agrupaciones como Drets o la Coordinadora de Advocats Catalans, pero también están abiertos a acoger a entidades soberanistas, como por ejemplo, la ANC.
En la acusación, podrá adherirse "cualquier ciudadano perjudicado que
quiera ejercer sus derechos", avanzan. Es posible que los participantes
tengan que hacerse cargo de los costes indispensables para presentarse
como parte de cualquier querella. Sin embargo, el colectivo está
trabajando para ponerse de acuerdo con notarios y procuradores que
quieran colaborar y rebajar así el gasto.
Desde 'Querellants per la República', admiten que es posible que la
querella no tenga recorrido pero destacan que es un trámite necesario
para poder llegar a la justicia europea. Ante una hipotética inadmisión
del Supremo, los juristas recurrirían al TC, aunque hay muchos puntos
que este se limite a ratificar la decisión del Supremo. Sería entonces
cuando, agotadas todas las vías de recurso en España, el colectivo se
dirigiría al Tribunal Europeo de Derechos Humanos. https://www.elnacional.cat/es/politica/querella-colectiva-llarena-supremo-prevaricacion_249714_102.html
(Publicat per primer cop a la Cuca de LLum el 20.03.2018 vist l'interés que ha tingut aquesta iniciativa dels advocats i molta gent que s'hi ha sumat, ho torno a posar a primera línia de la blog. Recordeu que per adherir.'shi cal obrir un compte a Telegram i des d'allí sumar-se al grup "Querellants per la República")
....
Una querella col·lectiva vol portar el jutge Llarena a la banqueta dels acusats
Neix "Querellats per la República", que ja aplega milers de seguidors a les xarxes socials
L'objectiu d'aquest es iniciar una querella col·lectiva contra el
magistrat, que consideren que està vulnerant el dret de sufragi actiu de
tots els ciutadans, al no permetre la investidura. En el moment en què
"Querellats per la República" va néixer, la investidura de Sànchez
estava en l'epicentre del debat. Avui dia ho està Jordi Turull -nou candidat a la presidència-, a qui el jutge també ha citat per anunciar-li els delictes pels quals se'ls processa i, si és el cas, dictar el seu ingrés provisional a la presó.
De moment, la querella s'està treballant des de diversos bufets de
Catalunya. L'objectiu, han dit, és que aquesta sigui impecable i no
tingui llacunes legals per poder-la tombar. No obstant això, els
ciutadans també poden participar en aquest procés, a través dels canals
de participació de la iniciativa, ja sigui a través de Twitter o Telegram.
Els Mossos carreguen contra els manifestants als voltants de la Delegació del govern espanyol
RUTH PÉREZ / MIREIA ESTEVE Barcelona
La mobilització convocada pels CDR no ha pogut arribar
fins davant mateix de la Delegació del govern espanyol perquè els Mossos
d'Esquadra l'han acordonat. S'han viscut moments de tensió i, fins i
tot, els manifestants han llençat ous contra les furgonetes de la
policia catalana. En un ambient visiblement crispat, els manifestants
han cridat “Llarena, prevaricador” i “fora, justícia espanyola”
acompanyats dels clàxons dels cotxes que intenten travessar la Diagonal.
Els Mossos han carregat contra alguns dels manifestants.
Les entitats es concentren a plaça Catalunya
Per la seva banda, l'ANC, Òmnium, l'Associació de Municipis per la
Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) s'han
concentrat a les 20.00 h a la plaça de Catalunya i després s'han dirigit
cap a la Delegació del govern espanyol a Catalunya. A la mateixa hora
també s'han concentrat centenars de persones davant dels ajuntaments
d'arreu de Catalunya.
L'actriu Mercè Martínez ha
sigut l'encarregada de començar l'acte a plaça Catalunya, amb una
denúncia ferma contra l'acció de la justícia espanyola, la qual, ha
afirmat Martínez, "ha gastat la seva set de venjança quedant-se Turull,
Rull, Romeva, Forcadell i Bassa". "Ja són nou hostatges", ha lamentat.
Una denúncia que també ha fet l'actriu Sílvia Bel, amb la lectura del
manifest unitari de les entitats: "És una onada repressiva majúscula, es
vulneren els drets més bàsics per eliminar qualsevol signe d'identitat
català".
"Nosaltres els fem por, som un poble
tossudament alçat que vol decidir democràticament quin ha de ser el seu
futur", avisen les entitats. Davant d'això, asseguren que l'Estat "ha
decidit tornar a oferir cops de porra, menyspreu i humiliació, és una
causa general contra l'independentisme feroç i salvatge". Les entitats,
però, avisen: "No callarem". En aquest punt, els manifestants han cridat
durant tres minuts seguits "Llibertat" davant d'un escenari ple de
representants polítics com Xavier Trias o Alfred Bosch, i també
d'entitats.
Per la seva banda, el portaveu d'Òmnium,
Marcel Mauri, ha tornat a denunciar l'acció "repressiva" de l'Estat i li
ha preguntat al jutge Pablo Llarena: "On heu vist la violència? Com
goseu acusar-nos de violents? Quantes amenaces i mentides". Mauri ha
tornat a fer una crida a la unitat de totes les forces polítiques, però
també de la societat civil. "Hem de recuperar la unitat, i això implica
generositat. La seva repressió només es pot vèncer amb la nostra unitat.
Deixem els retrets i d'assenyalar-nos els uns als altres".
Agustí Alcoberro, vicepresident de l'ANC, ha rebutjat frontalment
l'empresonament avui de cinc dirigents independentistes més i ha
denunciat que "els processos judicials espanyols pretenen acabar amb
persones dignes, pretenen humiliar-los i, amb ells, humiliar tot un
poble. Tot Catalunya és una immensa presó". L'acte a plaça Catalunya ha
acabat amb els manifestants alçant els cartells que han portat avui a la
concentració on es podia llegir "Units contra la repressió" i amb el
cant d''Els segadors'.
