26 de desembre de 2020

Sant Esteve, els dos dilluns de Pasqua, tres festes que vam adoptar a l'època carolíngia, fa més de 1000 anys.

Detall del retaule de Sant Esteve fet el 1358 per Jaume Serra. Forma part de la col·lecció del MNAC. Foto MNAC.


És molt possible que Catalunya celebri el dia de Sant Esteve des de fa més de mil anys, des del moment en què, a partir del segle IX, una part del territori que ara en diem la Catalunya Vella va entrar a formar part de la Marca Hispànica de l'imperi franc.

 L'imperi Carolingi (en blau) i les diverses "marques" que defensaven l'imperi propiament dit.


 Inicis de la centúria del 800 (s. IX) 

La Marca Hispànica era un territori concebut com a "tap" a fi que els enemics de l'Imperi Carolingi no arribèsin  a atacar  els seus territoris pròpiament dits. Estaven governats per comtes nombrats des d'Aquisgràn, la capital del Sacre Imperi Romano-Germànic.  Al afeblir·se l'Imperi caro-lingi els territoris perifèrics ja no rebien ordres de la capital. Els  fills de Guifre el Pilós van  heredar els comtats.


En formar part de la Marca Hispànica (785), en l'època en què van néixer els comtats catalans –que depenien tant administrati-vament com eclesiàsticament dels carolingis–, els bisbats catalans pel caient natural de les coses van passar a dependre del de Narbona, donc Toledo estaba ocupat pels àlarbs. És en aquest moment quan, segons diversos relats històrics als quals diversos historiadors donen crèdit, l'imperi carolingi va establir que l'endemà de cada pasqua seria festiu.

St.Esteve a Sant Joan de Taüll. Foto de Vinyet Panyella


En aquest període Carlemany hauria proclamat un edicte imperial ordenant que l’endemà de cada Pasqua (les originals jueves: Pasqua de Resurrecció, Pasqua de Pentecosta, i la Pasqua de Nativitat, possiblement incorporada poste-riorment pels romans), fos dia festiu. Per això aquesta festa se celebra a molts països europeus que es trobaven sota influència d'aquest imperi.

La festivitat de l'endemà de Nadal responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família.


Per això, a casa nostra i a molts països d'Europa –però no pas Espanya, que depenia de l'emirat de Còrdova– és festiu aquest dia, l'endemà de la pasqua de la nativitat i també el dilluns de Pasqua –el dia que fem la mona–, que és l'endemà de la pasqua de resurrecció. Dels carolingis, Catalunya també en conserva la celebració del dilluns de la Pasqua Granada.

Sant Esteve, església de Sant Joan Evangelista a Munstair, Suissa.

I per què l'endemà de Nadal? Perquè les relíquies d'aquest sant, el primer diaca i el primer màrtir de la cristiandat, van ser traslladades el 26 de desembre de l'any 415 en una església de Jerusalem, segons explica Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat.

Sant Esteve era marxant de robes (no sé de quina font treu aquesta info, deu ser una llegenda) i va morir (aproximadament l'any 35) lapidat. A Catalunya és molt venerat potser perquè, segons Joan Amades, “la tradició diu que era fill de Salou i que allí va sofrir el martiri en què fou mort a cops de pedra”. “Als veïns de Salou, de malnom i com a dictat tòpic despectiu, els diuen matasants i apedregadors”, continua Amades al Costumari català. A Catalunya hi ha molts pobles que duen el nom de Sant Esteve (Sesrovires, d'en Bas, de Palautordera, de la Sarga, de Guialbes, de Llémena, d'Olius, de Cervelló, etc.) i moltes localitats hi tenen dedicada la seva església parroquial, entre les quals la de Granollers i la d'Olot.

Per raó del seu martiri, segons recorda el mateix Amades, sant Esteve és patró dels qui treballen amb pedra i hi intervenen: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires i altres oficis semblants”.

Bienve Moya, escriptor i expert en cultura popular, explica que, “ com que sant Esteve era un protomàrtir, és a dir, el primer màrtir del cristianisme, és el patró dels joves”, per això era una tradició del 26 de desembre “que els joves tinguessin llicència per fer animalades i bromes”. “És probable que aquesta llicència per a fer bromes s'acabés traslladant i transformant en el dia dels Innocents, el 28”, hi afegeix. És una possible explicació del perquè es fa broma del dia que es recorda la matança d'infants innocents d' Herodes.
 
Una festa que se celebra de moltes maneres
Canalons
Una de les tradicions és la que diu que per Sant Esteve per dinar es fan canelons. Aquest costum s'explica perquè els canalons era la manera més adequada d'aprofitar la vianda que havia sobrat del rostit de Nadal. La majoria de tradicions i plats culinaris tenen a veure amb l'estalvi i el reciclatge del menjar d'una època en que no hi havia neveres i, molt menys, congeladors i si una vianda no s'aprofitava es feia malbé. Els canelons són un plat de festa. Fàcils de fer però que es necessiten molts ingredients. Els cuiners consideren que tan important com la carn del rostit el que és important en els canelons és la beixamel.


‘Boxing day'
Els britànics tenen la tradició de dedicar el dia de Sant Esteve a la caritat. El boxing day vé de la tradició de donar diners a les capses de col·lecta de les esglésies. Mica en mica es va anar ampliant el sentit del dia i bona part dels espectacles de la Gran Bretanya ofereixen entrades a baix preu aquell dia (teatres, cinemes, futbol... és tradició a les Illes Britàniques seguir jugant la Premier durant les festes). Però també la dia ha anat prenent el nom de les múltiples caixes que s'amunteguen als contenidors, després d'haver destapat els regals que els du Sant Nicolau.


El gall
Pau Riba explica a El matí de Sant Esteve la tradició de matar el gall.  

El matí, de Sant Esteve /
els galls no cantaran/ 
i amb el fred i la vila deserta /
la tristor, serà molt gran.

Quan el gris desperti l'alba /
i s'aixequi el sol brillant/ 
sense els galls cantat-li l'arribada/ 
la gent no es despertaran.

Dormiran com soques d'arbre/
i el Nadal se n'haurà anat/ 
però el seu somni encara farà festa/ 
de tips i morts que estaran. (...)

(Darrera actualització dimecres, 28 de desembre del 2016 ) 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/704033-sant-esteve-les-raons-milmlenaries-duna-festa.html?dema=1 

http://araomai.cat/sant-esteve-una-festa-independentista-un-dia-que-explica-moltes-coses/

Reciprocitat televisiva: Compromís i Més per Mallorca es queden sols al Senat reclamant la reciprocitat televisiva, cal adquirir un nou multiplex per la reciprocitat de la TV de Balears, la TV de València i la TV catalana

 

 
Compromís i Més per Mallorca es queden sols al Senat reclamant la reciprocitat tele-visiva

ERC vota en contra i JxCat s'absté en una proposta de modificació del pressupost per adquirir un nou múltiplex

Compromís ha emès una nota de premsa en què lamenta que l’esmena al pressupost espanyol que van presentar al senat per adquirir un nou múltiplex que garanteixi la reciprocitat entre les televisions del País Valencià, el Principat, les Illes i l’Aragó només ha aconseguit els vots de Compromís, Més per Mallorca, Coalició Canària, Teruel Existeix, Endavant Andalusia, Geroa Bai i Més Madrid. JxCat s’ha abstingut i PSOE, En Comú Podem, ERC, PNV, PP i Ciudadans hi han votat en contra, i per tant no ha prosperat.

Segons que assenyala el partit a la nota de premsa, Compromís demanava assignar 500.000 euros per a l‘adquisició d’un múltiplex televisiu, assignat a la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència artificial del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Trans-formació Digital, per a garantir la reciprocitat en la radiotelevisió pública entre les quatre comunitats autònomes que comparteixen l’ús habitual o esporàdic de la llengua comuna”.

Per al senador de Compromís, Carles Mulet, “costa entendre que partits que han volgut fet bandera de la reciprocitat, podent votar sols aquesta esmena i no la resta, i sabent que aquest vot si el PSOE i el PP no es sumen es queda en simbòlic i no trastoca la tramitació dels PGE, hagen optat pel no”. “Nosaltres, a pesar d’aquest nou no, anem a continuar exigint poder vore les altres TV autonòmiques de les comunitats veïnes al nostre país”, va dir al senat.

Mulet ha reiterat que si no es veu TV3, IB3 o Aragón TV al País Valencià, segurament és perquè qui té les competències a Madrid o fins i tot al País Valencià, no vol, és, a dir, el PSOE. “Tècnicament és molt fàcil, econòmicament insignificant, i legal al 100%. Costa entendre que el departament autonòmic amb competències a poder fer efectiu aquest desplegament, en cinc anys no haja presentat cap avanç”, va afegir. “Des del PSOE no es vol fer possible aquesta reciprocitat per continuar mantenint el seu privilegiat ‘xiringuito’ mediàtic alimentat amb diners públics, noves televisions, que no poden subvencionar amb diners públics valencians, no els faran propaganda, i això es veu no els quadra”.

https://www.vilaweb.cat/noticies/compromis-es-queda-sol-al-senat-reclamant-la-reeciprocitat-televisiva/

22 de desembre de 2020

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya des-bloquea el concierto para los colegios de educación diferenciada, los conciertos se renovarán por un período de 6 años

   


 El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya desbloquea el concierto para los colegios de educación diferenciada, al bloquear la ley de la Generalitat que pretendía reducir los conciertos a un solo año más a estos centros. Ya lo sabíamos, y ellos también, porque el Tribunal Constitucional ya ha declarado inconstitucional cualquier discriminación en este sentido. La pregunta es ¿por qué continúan a proponerla? [¿para amenazar y crear inseguridad? ¿para excitar a su base más ideo-lógica? o ¿de verdad piensan pisar la Constitución, cuando puedan?]

https://bit.ly/2WoxBHz

"El Poema de Nadal" de Josep M. de Segarra. Cant I, trossets.

 
 
"Però l'estrella solament,
tremoladissa 
    i impalpable, 
pot anunciar el neguit d'un 
       naixement
entre el bou i la mula 
                                               d'un estable".

 "...avui la llengua sembla 
com que demani caritat
per esborrar la gran malenconia
del nostre món atalabat.

Del nostre món de crits i arpelles,
de mandrejar encomanadís,
del nostre món cansat i gris,
de miserables coses velles
emmascarades de vernís,
del nostre món tan lluny de 
                                les estrelles!"
(Cant I)
Josep M. de Segarra 




 (Una joia de la cultura catalana.  Un poeta és algú que sap trobar les paraules per dir el que molts sentim, però no ho sabem expressar. Aquest llibre el rellegeixo a trossets cada any per aquestes èpoques, l'època de revifar anhels. Cuca de Llum)

"El Poema de Nadal" Josep M. de Segarra. Cant II, els pastors





I només els pastors precisament,
perquè no duien greix al pensament,
perquè sabien les quatre paraules
per dir el nom dels vents
i el nom dels torrents
i el nom de les herbes menudes
i el nom de l'ocell estantís
i el nom de les muntanyes del país,
tan conegudes!
Però ells, lluny de tothom
ells no tenien nom!...

Eren cossos a sol i serena
bo i gronxant nostre somni d'infant,
els pastors de Betlem, caminant
amb el sac de gemecs a l'esquena.

I només aquests pobres pastors
de les nostres estones més pures,
els de la calma i els dolors
del nostre cor de criatures,
tenen el front lliure de mal,
tenen els ulls plens d'alegria,
per veure l'astre virginal,
per veure l'àngel, que anuncia
tot el misteri de Nadal!...


Cant I.
Josep M. de Segarra

"El Poema de Nadal" de Josep M. de Segarra. Cant I, el pessebre i l'estrella


"És per això que us donc la bona nit,
perquè entre tots cerquem l'alegria,
i l'estrella en l'infinit,
i el perfum de misteri d'aquest dia."
...


"Si  t'oblides d'avui, de la febre
que et priva de viure, que et crema 
                                             la sang,
veuràs la molsa del pesebre,
amb les figures de fang.
Veuràs la muntanya segura,
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats.

Si et penses caçar l'estrella
no vagis balandrejant;
humitejat la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup·te fins els temps que
eres infant."


(Cant I)
Josep M. de Segarra.  


Cal anar·lo llegint a trossets ara que s'apropa el Nadal. És fantàstic !!!   



19 de desembre de 2020

Preocupació pel català busquem sol.lucions al preu que sigui,


La Plataforma per la Llengua ad-verteix de la situació d’emergència lingüística que viu el català: “si no s’actua, s’extingirà”

Aquests darrers 15 anys, el català ha perdut mig milió de parlants habituals i només l’usen el 32 % dels que el saben parlar.

 .....

De fet, cal tenir en compte que quan una llengua arriba al llindar del 30 % de parlants –respecte al total d’habitants del territori–, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb qui poden parlar la llengua, i això fa que tendeixin a deixar d’utilitzar-la de manera espontània en l’esfera pública –per exemple, amb perso-nes desconegudes, de qui dubten si la parlaran o no. Aquesta situació d’inseguretat dels parlants genera una espiral encara més gran de disminució de l'ús social de la llengua, perquè acaba causant que alguns que són competents en la llengua minorit-zada s’acostumin a no parlar-la fins i tot amb d’altres de competents, perquè ja han adquirit l’hàbit d’abandonar-la.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ja advertia al mes de febrer, “... la llengua es troba en emergència lingüística” perquè “amb el català no anem bé i, o ens posem a solucionar això amb polítiques i actituds efectives de veritat, decidides, desacomplexades i valentes, o això acabarà en desastre”. Per Escuder, “si no s’actua de seguida, la llengua s’extingirà”.

I ara, més que mai, la Plataforma per la Llengua fa una nova advertència per evitar aquest desastre. Encara hi som a temps. ... L’entitat considera que les principals causes que han portat a l’emergència lingüística són la deixadesa i marginació del català per part de les administracions públiques, la pèrdua de conscièn-cia lingüística dels parlants i el fet que el jovent d’avui viu en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat.

Precisament és aquest retrocés de l’ús del català entre els joves un punt especialment greu que marca una tendència encara més negativa per a la llengua, atès que vol dir que les noves generacions, és a dir, les qui haurien de ser el futur de la llengua, són les que l'abandonen abans. Però també ens dona una idea d’aquest retrocés del jovent l’estudi de la Plataforma per la Llengua sobre l’ús del català als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya, on a la secundària només el 14 % de les converses són en català.

Tot i aquesta situació tan greu que viu el català, la Plataforma per la Llengua considera que encara som a temps de revertir-la i salvar la llengua. L’entitat fa tres propostes. Calen tres coses:

 
  • un canvi de rumb en les polítiques públiques del conjunt de les administracions.
  • un canvi del paisatge lingüístic –especialment del digital–.
  • un canvi de l’actitud lingüística dels catalanoparlants.
 
Per tot plegat es pot afirmar que la llengua es troba en una situació d’emergència lingüística i això en pot comportar la desaparició, si no s’hi actua. Per l’ONG del català, les actuacions per a la defensa i promoció de la llengua han de venir de les administracions però també dels ciutadans. Per això, engega aquesta campanya de divulgació que durant l’any 2021 advertirà de la situació del català a través de missatges gràfics i audiovisuals.
La informació de la campanya es pot trobar al web:
www.emergencialinguistica.cat.






https://www.llibertat.cat/2020/12/la-plataforma-per-la-llengua-adverteix-de-la-situacio-d-emergencia-linguistica-que-viu-el-catala-s-49314

16 de desembre de 2020

I sobretot no oblidis que el teu temps és aquest temps que t'ha tocat viure... Martí i Pol


 

Claustres de la Catalunya Nord



Un recorregut per les comarques Vallespir, Conflent i Rosselló i la seva arquitectura aixecada abans del Tractat dels Pirineus al 1659.

Un claustre, de catedral, col·legiata, monestir o dins de qualsevol altre conjunt, esdevé una de les millors mostres d’arquitectura religiosa -i segons en quins casos civil-, especialment dins l’Edat Mitjana. Un recorregut per les comarques Vallespir, Conflent i Rosselló i la seva arquitectura aixecada abans del Tractat dels Pirineus al 1659

15 de desembre de 2020

"Què cal saber de Catalunya", per Ferran Soldevila




Corretgir, en la mesura de les nostres forces, tant inexacta o tendenciosa informació; proporcionar, als d’aquí i als de fora d’aquí, una informació clara i exacta del que cal saber de Catalunya és la raó i l’objectiu d’aquest llibre. Que se’ns jutgi pel que som i hem estat, no pel que hom imagina sense més fonament que la imaginació -pròpia o aliena- o, el que és pitjor, per una propaganda volgudament adversa.”
[De la “Raó i objectiu d’aquest llibre]

"Què cal saber de Catalunya" Ferran Soldevila. Club Editor. Barcelona. 4a edició, 1983. (244 pàgs)

Ramon Barnils, "Contra el nacionalisme espanyol" Ed. 3i4

Ja a la venda l’últim libre d’en Ramón Barnils! En la lectura dels seus articles sobrevola un vector clau per a entendre l’autor: la necessitat de recuperar l’autoestima catalana des del periodisme.



Josep Maria Folch i Torres



 

  Recordem en Josep Maria Folch i Torres mort el 15 de desembre de 1950, catalanista ferm i escriptor d’una creati-vitat gairebé inabastable. I com tants altres catalans, va patir la repressió, la censura i l’exili.

Fou l’autor més popular de Catalunya, gràcies a les llurs publicacions de novel•les i teatre per a joves i les seves “Pagines Viscudes” a ”En Patufet”, la primera revista infantil en català fundada per Aureli Capmany (1904), contribuí a fomentar la lectura en català als infants des de ben petits.  Els seus “Pastorets” són els més representats a casa nostra.

 
Nascut a Barcelona el 1880, publica la primera poesia amb 17 anys  “Lo primer bes”, també escriu en “La Renaixensa” i per a “La Veu de Catalunya”. Jove compromès, forma part de l’executiva de la Unió Catalanista. L’onze de setembre de 1901 és detingut a Barcelona durant la manifestació catalanista davant el monument de Rafael de Casanova. També col•labora a “El Poble Català” i “Joventut” i amb l’Orfeó Català. A causa de la repressió de l’estat espanyol i la seva Llei de Jurisdiccions ha d’exiliar-se a França després d’una publi-cació a la revista “La Tralla”.

Publica diverses novel•les com: Lària (1904), Aigua avall (1905), Sobirania (1907), Vers la llum (1916), etc. i aconsegueix un èxit esclatant amb "Les aventures extraor-dinàries d’en Massagran"(1910) a partir de llavors es dedica a la literatura infantil i juvenil primordialment. El 1920 crea el moviment nacionalista Pomells de Joventut que serà prohibit per la dictadura del general Primo de Rivera el 1923. La pitjor desgràcia el colpeja durant la Guerra Civil, el seu fill Jordi mor defensant la República a la Batalla de l’Ebre.

El 1946, fidel al seu compromís catalanista, malgrat les difi-cultats, provà de restituir el teatre en català al Teatre Romea. Tot i que no volem caure en el desànim, amb la nostra llengua severament amenaçada, avui trobem a faltar personalitats com la del gran Folch i Torres.

13 de desembre de 2020

Espriu, Nadal, la vida clara, la gran bondat

Voldria posseir unes quantes figuretes de pessebre
i no haver d’escriure ni una ratlla més

Per la vostra fe, / 

per la vida clara,
per la gran bondat, / 

us donem les gràcies

2013  ANY  ESPRIU

Viasona, cercador de les lletres de cançons compostes en català des de l'any 1960 fins l'actualitat


www.viasona.cat

 

 

Ensenyen a les oques salvatges la ruta per volar a l'Àrtic



Amb un ultralleuger han acompanyat les oques cap a Escandinàvia, aterrant cada nit a un llac per passar la nit. Un viatge de 30 dies.



 


A l'any següent les oques van tornar a Escandinàvia elles soletes.

https://www.facebook.com/10150118794120018/posts/10164151481930018/

Cançons que s'han compost a partir dels nostres millors poetes, recollides a una web

www.musicadepoetes.cat 


Aquest web ens facilita conèixer i gaudir d’aquelles cançons que s’han compost a partir dels versos dels nostres millors poetes. És molt recomanable per a treballar a les classes de música i de llengua catalana. #15anyspuntcat

(Notícia  penjada pel President Torra a Facebook)

 

5 avances médicos descubiertos por accidente (incluido uno sobre la dosis de la vacuna de coronavirus) Saber interpretar, saber observar

 (La creativitat també vol dir actitut permanent d'interpretar errors, i si s'escau, de convertir-los en una millora. Aquest article en mostra 5 exemples molt clars. Cuca de Llum)

https://www.bbc.com/mundo/noticias-55072769

10 de desembre de 2020

La isla de Mallorca ha logrado erradicar la avisos velutina

 Cuando los técnicos del Consorcio de Recuperación de la Fauna de las Islas Baleares (COFIB) descubrieron que la avispa asiática, una vez ha obtenido el alimento, se dirige en línea recta hacia su nido, la película cambió por completo. Pasaron de perseguir a una especie invasora cuya expan-sión parecía incontrolable a poder trazar sus movimientos y localizar los nidos con mucha precisión. Así fue como pasaron de detectar 21 nidos en las zonas montañosas de Mallorca en 2017 a confirmar solo uno en 2018. Días atrás, el Gobierno balear confirmó que ha erradicado oficialmente su presencia, ya que hace dos años que no se tiene constancia de ella. Es la primera región de Europa que lo consigue.

(Leer todo este importante artículo en:)

 https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2020-12-09/baleares-erradica-avispa-asiatica-nidos_2861015/?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual

Institucions de govern catalanes: "El llibre dels vuit senyals" de 1415 Compilació del.dret català creat per les institucions catalanes, com per exemple la Generalitat.


 
Malgrat l’intent espanyolista per obviar i desprestigiar l’antiguitat de les nostres institucions, la nostra història certifica tot el contrari. Junt amb altres institucions europees hem estat promotores d’un procés d’emancipació. Prova d’això existeix un manuscrit datat entre el 1415 i 1425 que confirma el naixement oficial i la base jurídica de la Generalitat de Catalunya com a institució política amb inde-pendència.
 
Es tracta del Llibre dels vuit senyals, la primera compilació del dret català creat per les institu-cions catalanes com a resposta al rei Ferran I de la dinastia dels Trastàmara. El 1414 en arribar a la Corona Catalana-aragonesa va donar a entendre que tenia el poder d’eliminar la Generalitat tan sols dictaminant un decret, ja que la considerava com una subtil comissió estamental. En conse-qüència, les institucions catalanes a través de la compilació del manus-crit van descriure les normes i juris-diccions aprovades per les Corts Catalanes segons les quals la Diputació del General és conside-rada una institució estamental separada del poder reial.

"Llibre dels vuit senyals" confirma que el naixement de la Diputació del General de Catalunya (Generalitat) fou l'any 1359 tot i que els primers indicis de gestió daten de 1289 i 1291. Destacar que documenta la Creu de Sant Jordi com a representació simbòlica de la Generalitat de Catalunya en la que també apareix l’escut de la ciutat de Barcelona.


El manuscrit, que estava mal catalogat, fou localitzat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) per Pere Ripoll, doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra dins del projecte del doctorat industrial de la Generalitat “Legal culture and the Deputation of the General of Catalonia in light of other European exemples”.

 

6 de desembre de 2020

La lenta formació de les institucions de govern de Cataluya des de l´any 1000. De les Assemblees de Pau i Treva a les Corts catalanes Catalanes


              


L’article 61 de la Proposta de Constitució per a la República Catalana de Constituïm crea: l’Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya (International Institute for Peace and Truce of Catalonia) amb vocació internacional. Després del Brexit cal redefinir la UE. Catalunya ofereix altra manera de resoldre els conflictes, siguin armats o de situacions de violència i estralls. La proposta no és gratuïta ni fruit d’una pacifista inspiració moderna, sinó que és el resultat de la nostra manera de ser, fer i actuar ancestral, el pactis-me, figura política genuïna-ment catalana, amb mil anys d’història al darrera que encara ara ens esperona.

Quan Catalunya, en època carolíngia (anys 700 al 1000), començava a conformar-se en comtats, la forma usual de resoldre els conflictes territorials i here-ditaris entre nobles, era la violència i la guerra. D’aquesta manera se solucionava mo-mentàniament el conflicte, fins que altre encenall feia esclatar una nova revolta. Entengueren assenyadament els nostres comtes i clergues que, amb la violència no s’arreglava res; calia cercar formules paci-fiques (ara en diríem tècniques de conflictologia) per a parar la guerra -Treva- i establir la Pau. L’església, molt poderosa llavors, intervingué convocant Assembles de Treva, blocant la guerra durant els caps de setmana i dies eclesiàstica-ment festius o en períodes determinats, moments que es podien aprofitar per curar ferits i parlamentar. Altres exemples en foren les Assemblees de Pau, com a fruit de la Treva. Era la “Pau de Déu”.

Tinguérem la sort de comptar, aleshores, amb Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i de Cuixà, qui afavorí la creació d’Assem-blees per pacificar els conflic-tes entre els comtes del Rosselló, Empúries i altres del nord de Catalunya. El Concili o Sínode de Toluges, l’any 1027, fou el primer (el primer del que en tenim constància, donc s´ha guardat l´acta). El seguí el Sínode de Vic el 1030 i el 1033, on es va impulsar la Treva i la Pau de Déu, durant la qual no es podia guerrejar. Allà s’hi establí que el recinte de l’església i el seu voltant era territori protegit per a tothom, on hom no podia ser pres. Seguiren Assemblees a Barcelona el 1064, o a Girona el 1068, trobada que convocada pel mateix comte amb presència d’un delegat papal, Hug Càndid. Per fer una assemblea, és clar, calia convocar-la prèviament i estructurar-la. Les parts portaven els seus consellers, fet cabdal per a la nostra història. En les Assemblees de 1188 i 1192, s’incorporaren a les reunions, per a parlamentar, representants de les ciutats o viles de tal manera que, aquestes assemblees, esde-vindrien l’embrió de les Corts catalanes. El Directorium Paci et Tregae s’havia conso-lidat, trencada definitivament, feia temps, tota dependència dels reis francs.

La Pau i Treva es respectà per sempre més, tot i existir algun període inactiu durant el regnat de Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon III. Aquesta institució, junt a usos i costums, es va regular en els Usatges de Barcelona que s’anaren aplicant arreu. Les assemblees o incipients Corts s’havien dotat d’una Cúria amb jutges i estructura administrativa. Usatge 80 “Iudicium in curia datum“

Aviat, a les Assemblees, s’anirien incorporant nobles, clergues i ciutadans en representació de ciutats i viles. Vet aquí que, per primera vegada, en una assemblea, en un Parlament o Cort, per a discutir afers i paccionar, s’aplegaven els que esde-vindrien els Tres Braços: la noblesa i terratinents; el clergat i els ciutadans que prendrien el nom de Braç reial. Entràrem en temps d’Alfons I el Cast (Osca, 1157- Perpinyà, 1196) i Pere I el Catòlic (Montblanc, 1177, mort en la Batalla de Muret, 1213, enterrat a Sixena), que va participar l’any abans, en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) aju-dant a Castella en la seva “Re-conquista”, encara que no ens ho reconeguin. Succeí a Pere I el seu fill de cinc anys Jaume I, “retingut” per Simó de Mont-fort,  i finalment retornat a Catalunya. La desfeta de Muret i l’edat de Jaume I, acon-sellaren als estaments catalans i comtes, celebrar Corts generals. Ho feren a la Suda de Lleida, el 1214, presidides pel cardenal Pere de Benavent o Benavento en representació del papa Innocènci III.

Podríem dir que aquestes foren les primeres Corts del món, estructurades com a tals. Hi assistiren prelats, l’oligar-quia de llavors, comtes i ciuta-dans en representació de ciutats i viles, tot i que, això que tothom hi anés en representació d’altri, pugui estar qüestionat. Seguiren les Corts a Montsó el 1217 i les de Vilafranca de 1218, considera-des de Pau i Treva. Fou la de Tortosa, de 1225, en la que es decidí anar a la conquesta de Mallorca; o la de 1235 que va convocar oficialment a nobles, a bisbes i a ciutadans, on s’establiren veritables consti-tucions. La més important Cort de Jaume I fou la de 1251, en la que, definitivament, s’estableix que ens deixàvem de regir pel dret canònic i lleis antigues romanes o les gòtiques del Liber Iodiciorum, que quedaven, en tot cas, com a supletòries. A partir de llavors, les lleis a Catalunya seran els Usatges i Constitucions paccionades i, en cada lloc, els usos i costums.

I així, amb llargs períodes sense celebrar-ne cap, arribà-rem a la Cort de 1701 perjurada per Felip IV (V de Castella) qui, en no complir allò que va jurar complir -els drets i constitucions cata-lanes-, els catalans, exercint el legítim dret a canviar de rei, escolliren l’Habsburg Carles, convocant Corts el protonotari Vilana Perles. D’aquestes en sorgiren les nostres darreres Constitucions (1705/1706), conegudes com a “Llei d’exclusió de la Casa de Borbó” sent signades, article per article, pel darrer protonotari que va tenir el nostre país. A la Capitulació de 1714 seguí el Decret de Nova Planta de 16 de gener del 1716 que ara pertocarà abolir per restablir la nostra darrera Constitució, farcida de Pau i Treva, amb el mandat del nostre Parlament perquè l’actualitzi dins la nova República Catalana que guanyarem, sigui per Referèn-dum, sigui per legítima Decla-ració d’Independència en base al dret internacional.

L’Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya, serà l’estendard internacional amb què Catalunya liderarà la Nova Europa el segle XXI.


 Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat, investigador històric, escriptor i membre de Constituïm.
 
 
Sobre aquest mateix tema veure també el post:

1714 La rendició de Cardona

  

                 El castell de Cardona

 El 18 de setembre de 1714, als set dies de l’entrada de les tropes de Felip V de Castella per assalt a la ciutat de Barcelona després de setze inacabables mesos de setge, el coronel Manuel Desvalls i de Vergós, comandant de la plaça de Cardona, va acordar el lliurament de la fortalesa al comte de Montemar.

http://anc.gencat.cat/es/detall/article/La-Capitulacio-de-Cardona

2 de desembre de 2020

El discurs de Ximo Puig a qui hauria de preocupar és a Espanya

 

 

 2.12.2020 - Vicent Partal, Vilaweb

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va ser ahir a Barcelona, on va fer aquest discurs, realment important. Hi demana de reforçar l’aliança entre el País Valencià i Catalunya per a encapçalar des d’aquesta commowealth –l’expressió és seua– la construcció d’una “Espanya diferent”, que presenta com una “oposició a l’Espanya macrocefàlica de Madrid“. Puig vol crear una alternativa contra les “pulsions atàviques d’un nacionalisme espanyol que no és hegemònic”. I el pas que fa amb aquesta proposta no és xicotet, tot i que segurament ell mateix no ho veu, o no ho vol veure, o no pot veure’n les conseqüències. Però l’independentisme català, molt particularment, crec que hauria d’entendre l’abast històric del text.

 La visió fàcil és interpretar el discurs de Puig pensant que ell és el “policia bo” del règim. Perquè, evidentment, tot allò que hi diu se centra en la voluntat que el Principat torne a ser part d’Espanya, torne a sentir-se partícip de la idea d’Espanya, com més intensament millor. I per tant va contra el procés d’indepen-dència. Però la qüestió és que en el fons del discurs hi ha molt més i és precisament allà on emergeix la part interessant.

El País Valencià ha basculat el darrer segle, geostratègicament, entre dues úniques possibilitats: els Països Catalans, l’Arc Mediterrani o qualsevol altra variant que es vulga fer servir per a indicar aquest espai comú, i l’absorció per Madrid, teoritzada per la FAES amb aquell Eix de la Prosperitat Madrid-València-Palma. L’economia real, la llengua, la lluita per les llibertats i la cultura han estirat sempre en favor de l’eix València-Barcelona, mentre l’economia especulativa, l’autoritarisme i el poder de l’estat maldaven per construir l’eix València-Madrid.

Tanmateix, aquest combat geostratègic tenia una dificultat essencial en la comoditat, si més no aparent, amb què la majoria dels valencians acceptaven acríticament el poder espanyol. Una comoditat que ara s’ha trencat i que Puig insisteix a posar sobre la taula quan explica que hi ha un “problema valencià”. El salt que va de cantar allò de les noves glòries a Espanya a considerar-nos un problema crec que és fàcil de copsar.

 Durant tot aquest darrer segle, al País Valencià els nacionalistes hem estat minoritaris sempre i hem tingut la influència que hem tingut, malgrat l’esforç enorme que hi hem dedicat. Però, veges per on, ara apareix un president de la Generalitat, que no és de Compromís sinó del PSOE!, i que diu que això no pot continuar així, que “és inajornable acabar l’abús d’eixe ‘efecte capitalitat’ que converteix Madrid en una gran aspiradora de recursos i infrastructures, de població, òrgans i institucions públiques i privades, de funcionaris estatals, de contractació pública i de xarxes d’influències” i que està d’acord que cal “un projecte de país alternatiu al dominant”. Tot citant “l’enyorat Pasqual Maragall” i el seu visionari article “Madrid se va“.

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-discurs-de-ximo-puig-a-qui-hauria-de-preocupar-es-a-espanya/

Madres sin cuota, por Rafael Serrano


El Estado francés ha tenido que multarse a sí mismo. Por no haber alcanzado el mínimo fijado de nuevas incorpora-ciones de mujeres a los cuadros directivos de la admi-nistración pública, el Ministerio de Justicia tendrá que pagar 60.000 euros de sanción, y el de Defensa, 120.000. También han sido castigadas tres entidades territoriales, con 240.000 euros.

La llamada ley Sauvadet, de 2012, exige que el 40% de las promociones al nivel superior de la función pública se reserven a mujeres (o a hom-bres, si son ellos los que están en minoría, cosa que no se da). En 2013, la proporción fue del 32%, y en 2016 subió al 35%, aún por debajo de la cuota mandada. El calendario de aplicación progresiva de la ley ya no concede más gracia, y en un año las administraciones tendrán que cubrir los cinco puntos que quedan hasta el 40%, o sea, casi el doble de lo que han ganado en el triple de tiempo. Y la cuantía de la multa por no cumplir aumentará un 50%.

No es que la administración pública francesa sea un reducto masculino. El funcio-nariado tiene una amplia mayoría de mujeres: el 62%. Pero no en el nivel superior. Y ahí la desigualdad no es tanto por el sexo cuanto por la maternidad.

Los puestos bajos y medios de la administración permiten, en general, atender bastante bien las obligaciones familiares, mejor que los empleos de categorías equivalentes en el sector privado. En cambio, los altos cuadros de la función pública se ven sometidos a jornadas muy largas y frecuen-tes cambios de destino; ade-más, para llegar arriba hay que hacer méritos entre los treinta y los cuarenta años. Todo ello deja en desventaja a las madres (también, aunque no en tan gran medida, a los padres; pero en el caso de ellos está más aceptado que no logren conciliar familia y vida laboral).

La socióloga Sophie Pochic, coautora de un libro sobrq e el tema, dice en Le Monde: Hay que convertirse en monja o fraile del Estado para aacceder a las responsabilidades más altas”. Si lo que se pide, de hecho, es gente sin familia o con familia descuidada, parece claro que la cuota femenina no basta porque no ataca la raíz del problema. Mientras la organización del trabajo no se acomode bien a las necesi-dades de las madres, ni siquie-ra en la Administración pública y por mandato de la ley se consigue la igualdad. De hecho, para las madres no hay cuota.

1 de desembre de 2020

1413. Institucions de govern a Catalunya. "Llibre dels Quatre Senyals" trobat al ACA, defineix el funcionament de la Diputació del General

  

El “Libre dels Quatre Senyals”, compilat a partir de 1413, defineix les normes que regulaven el funcionament institucional de la Diputació del General o Generalitat de Catalunya.

Aquest text jurídic reflecteix la força de la principal institució catalana davant la monarquia, l’estructura orgànica i de funcionament de la Diputació del General evidenciant el seu pluralisme polític i institucional per sobre del dret canònic, civil, constitucional, de capítols de Corts, privilegis, ordenacions, usos, costums, llibertats, franqueses, etc. Cada diputat, triat triennalment, havia de tenir en propietat un exemplar del llibre que aplegava les diferents compilacions legislatives anteriors com el “Libre dels vuit senyals” i el “Libre del redreç del General” i definia també les seves funcions fiscals.

El “libre de les quatre senyals” esdevé importantíssim per comprendre el Corpus legal català, que evidencia una capacitat política autònoma històrica no subjugada al rei, ans al contrari, aquest comparteix el mateix rang executiu i la voluntat de servei al poble, basat en l’interès públic. El rei també havia de pagar els impostos i les taxes com tothom.  I, davant de les intencions absolutistes del monarca, el s. XVII es converteix en un instrument de marcat caràcter patriòtic en defensa de les lleis pròpies de Catalunya enfront d’una Castella esclava després de la derrota del moviment “comunero”. El Corpus legal català és el que ens defineix com a Nació i les seves garanties feien dels catalans ciutadans més lliures que els de les altres nacions veïnes fins al 1714.


Imatge: Primera edició impresa en 1634, les anteriors havien estat sempre manuscrites


segons el costum.