Reciprocitat televisiva: Compromís i Més per Mallorca es queden sols al Senat reclamant la reciprocitat televisiva, cal adquirir un nou multiplex per la reciprocitat de la TV de Balears, la TV de València i la TV catalana

 

 

Compromís i Més per Mallorca es queden sols al Senat reclamant la reciprocitat tele-visiva

ERC vota en contra i JxCat s'absté en una proposta de modificació del pressupost per adquirir un nou múltiplex

Compromís ha emès una nota de premsa en què lamenta que l’esmena al pressupost espanyol que van presentar al senat per adquirir un nou múltiplex que garanteixi la reciprocitat entre les televisions del País Valencià, el Principat, les Illes i l’Aragó només ha aconseguit els vots de Compromís, Més per Mallorca, Coalició Canària, Teruel Existeix, Endavant Andalusia, Geroa Bai i Més Madrid. JxCat s’ha abstingut i PSOE, En Comú Podem, ERC, PNV, PP i Ciudadans hi han votat en contra, i per tant no ha prosperat.

Segons que assenyala el partit a la nota de premsa, “Compromís demanava assignar 500.000 euros per a l‘adquisició d’un múltiplex televisiu, assignat a la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència artificial del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Trans-formació Digital, per a garantir la reciprocitat en la radiotelevisió pública entre les quatre comunitats autònomes que comparteixen l’ús habitual o esporàdic de la llengua comuna”.

Per al senador de Compromís, Carles Mulet, “costa entendre que partits que han volgut fet bandera de la reciprocitat, podent votar sols aquesta esmena i no la resta, i sabent que aquest vot si el PSOE i el PP no es sumen es queda en simbòlic i no trastoca la tramitació dels PGE, hagen optat pel no”. “Nosaltres, a pesar d’aquest nou no, anem a continuar exigint poder vore les altres TV autonòmiques de les comunitats veïnes al nostre país”, va dir al senat.

Mulet ha reiterat que si no es veu TV3, IB3 o Aragón TV al País Valencià, segurament és perquè qui té les competències a Madrid o fins i tot al País Valencià, no vol, és, a dir, el PSOE. “Tècnicament és molt fàcil, econòmicament insignificant, i legal al 100%. Costa entendre que el departament autonòmic amb competències a poder fer efectiu aquest desplegament, en cinc anys no haja presentat cap avanç”, va afegir. “Des del PSOE no es vol fer possible aquesta reciprocitat per continuar mantenint el seu privilegiat ‘xiringuito’ mediàtic alimentat amb diners públics, noves televisions, que no poden subvencionar amb diners públics valencians, no els faran propaganda, i això es veu no els quadra”.

https://www.vilaweb.cat/noticies/compromis-es-queda-sol-al-senat-reclamant-la-reeciprocitat-televisiva/

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya des-bloquea el concierto para los colegios de educación diferenciada, los conciertos se renovarán por un período de 6 años

   

 El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya desbloquea el concierto para los colegios de educación diferenciada, al bloquear la ley de la Generalitat que pretendía reducir los conciertos a un solo año más a estos centros. Ya lo sabíamos, y ellos también, porque el Tribunal Constitucional ya ha declarado inconstitucional cualquier discriminación en este sentido. La pregunta es ¿por qué continúan a proponerla? [¿para amenazar y crear inseguridad? ¿para excitar a su base más ideo-lógica? o ¿de verdad piensan pisar la Constitución, cuando puedan?]

https://bit.ly/2WoxBHz

Preocupació pel català busquem sol.lucions al preu que sigui,

La Plataforma per la Llengua ad-verteix de la situació d’emergència lingüística que viu el català: “si no s’actua, s’extingirà”

Aquests darrers 15 anys, el català ha perdut mig milió de parlants habituals i només l’usen el 32 % dels que el saben parlar.

 .....

De fet, cal tenir en compte que quan una llengua arriba al llindar del 30 % de parlants –respecte al total d’habitants del territori–, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb qui poden parlar la llengua, i això fa que tendeixin a deixar d’utilitzar-la de manera espontània en l’esfera pública –per exemple, amb perso-nes desconegudes, de qui dubten si la parlaran o no. Aquesta situació d’inseguretat dels parlants genera una espiral encara més gran de disminució de l'ús social de la llengua, perquè acaba causant que alguns que són competents en la llengua minorit-zada s’acostumin a no parlar-la fins i tot amb d’altres de competents, perquè ja han adquirit l’hàbit d’abandonar-la. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ja advertia al mes de febrer, “... la llengua es troba en emergència lingüística” perquè “amb el català no anem bé i, o ens posem a solucionar això amb polítiques i actituds efectives de veritat, decidides, desacomplexades i valentes, o això acabarà en desastre”. Per Escuder, “si no s’actua de seguida, la llengua s’extingirà”. I ara, més que mai, la Plataforma per la Llengua fa una nova advertència per evitar aquest desastre. Encara hi som a temps. ... L’entitat considera que les principals causes que han portat a l’emergència lingüística són la deixadesa i marginació del català per part de les administracions públiques, la pèrdua de conscièn-cia lingüística dels parlants i el fet que el jovent d’avui viu en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat. Precisament és aquest retrocés de l’ús del català entre els joves un punt especialment greu que marca una tendència encara més negativa per a la llengua, atès que vol dir que les noves generacions, és a dir, les qui haurien de ser el futur de la llengua, són les que l'abandonen abans. Però també ens dona una idea d’aquest retrocés del jovent l’estudi de la Plataforma per la Llengua sobre l’ús del català als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya, on a la secundària només el 14 % de les converses són en català. Tot i aquesta situació tan greu que viu el català, la Plataforma per la Llengua considera que encara som a temps de revertir-la i salvar la llengua. L’entitat fa tres propostes. Calen tres coses:   un canvi de rumb en les polítiques públiques del conjunt de les administracions. un canvi del paisatge lingüístic –especialment del digital–. un canvi de l’actitud lingüística dels catalanoparlants.   Per tot plegat es pot afirmar que la llengua es troba en una situació d’emergència lingüística i això en pot comportar la desaparició, si no s’hi actua. Per l’ONG del català, les actuacions per a la defensa i promoció de la llengua han de venir de les administracions però també dels ciutadans. Per això, engega aquesta campanya de divulgació que durant l’any 2021 advertirà de la situació del català a través de missatges gràfics i audiovisuals. La informació de la campanya es pot trobar al web: www.emergencialinguistica.cat.

https://www.llibertat.cat/2020/12/la-plataforma-per-la-llengua-adverteix-de-la-situacio-d-emergencia-linguistica-que-viu-el-catala-s-49314

I sobretot no oblidis que el teu temps és aquest temps que t'ha tocat viure... Martí i Pol

 

Claustres de la Catalunya Nord

Un recorregut per les comarques Vallespir, Conflent i Rosselló i la seva arquitectura aixecada abans del Tractat dels Pirineus al 1659.

Damià Amorós - 16.12.2020

Un claustre, de catedral, col·legiata, monestir o dins de qualsevol altre conjunt, esdevé una de les millors mostres d’arquitectura religiosa -i segons en quins casos civil-, especialment dins l’Edat Mitjana. Un recorregut per les comarques Vallespir, Conflent i Rosselló i la seva arquitectura aixecada abans del Tractat dels Pirineus al 1659

Claustre de Sant Miquel de Cuixà | Wikicommons 

Elna, primer, i més tard Perpinyà són les dues pobla-cions amb catedral i claus-tre dins del seu conjunt. El més antic, el d’Elna, és una bona representació de l’art romànic i gòtic. La construcció del claustre es va fer en diverses etapes: la galeria sud es va dur a terme a finals del segle XII; la galeria est és de principis del XIII, la galeria nord de finals d’aquell mateix segle i la galeria oest de començament del segle XIV.

(Llegir tot l'article al link:) https://www.eltemps.cat/article/12213/claustres-de-la-catalunya-nord

Josep Maria Folch i Torres

 

  Recordem en Josep Maria Folch i Torres mort el 15 de desembre de 1950, catalanista ferm i escriptor d’una creati-vitat gairebé inabastable. I com tants altres catalans, va patir la repressió, la censura i l’exili.

Fou l’autor més popular de Catalunya, gràcies a les llurs publicacions de novel•les i teatre per a joves i les seves “Pagines Viscudes” a ”En Patufet”, la primera revista infantil en català fundada per Aureli Capmany (1904), contribuí a fomentar la lectura en català als infants des de ben petits.  Els seus “Pastorets” són els més representats a casa nostra.

 
Nascut a Barcelona el 1880, publica la primera poesia amb 17 anys  “Lo primer bes”, també escriu en “La Renaixensa” i per a “La Veu de Catalunya”. Jove compromès, forma part de l’executiva de la Unió Catalanista. L’onze de setembre de 1901 és detingut a Barcelona durant la manifestació catalanista davant el monument de Rafael de Casanova. També col•labora a “El Poble Català” i “Joventut” i amb l’Orfeó Català. A causa de la repressió de l’estat espanyol i la seva Llei de Jurisdiccions ha d’exiliar-se a França després d’una publi-cació a la revista “La Tralla”.

Publica diverses novel•les com: Lària (1904), Aigua avall (1905), Sobirania (1907), Vers la llum (1916), etc. i aconsegueix un èxit esclatant amb "Les aventures extraor-dinàries d’en Massagran"(1910) a partir de llavors es dedica a la literatura infantil i juvenil primordialment. El 1920 crea el moviment nacionalista Pomells de Joventut que serà prohibit per la dictadura del general Primo de Rivera el 1923. La pitjor desgràcia el colpeja durant la Guerra Civil, el seu fill Jordi mor defensant la República a la Batalla de l’Ebre.

El 1946, fidel al seu compromís catalanista, malgrat les difi-cultats, provà de restituir el teatre en català al Teatre Romea. Tot i que no volem caure en el desànim, amb la nostra llengua severament amenaçada, avui trobem a faltar personalitats com la del gran Folch i Torres.

Viasona, cercador de les lletres de cançons compostes en català des de l'any 1960 fins l'actualitat

www.viasona.cat

 

 

Ensenyen a les oques salvatges la ruta per volar a l'Àrtic

Amb un ultralleuger han acompanyat les oques cap a Escandinàvia, aterrant cada nit a un llac per passar la nit. Un viatge de 30 dies.

 

A l'any següent les oques van tornar a Escandinàvia elles soletes.

https://www.facebook.com/10150118794120018/posts/10164151481930018/

Cançons que s'han compost a partir dels nostres millors poetes, recollides a una web

www.musicadepoetes.cat 

Aquest web ens facilita conèixer i gaudir d’aquelles cançons que s’han compost a partir dels versos dels nostres millors poetes. És molt recomanable per a treballar a les classes de música i de llengua catalana. #15anyspuntcat

(Notícia  penjada pel President Torra a Facebook)

 

5 avances médicos descubiertos por accidente (incluido uno sobre la dosis de la vacuna de coronavirus) Saber interpretar, saber observar

 (La creativitat també vol dir actitut permanent d'interpretar errors, i si s'escau, de convertir-los en una millora. Aquest article en mostra 5 exemples molt clars. Cuca de Llum)

https://www.bbc.com/mundo/noticias-55072769

Hisenda comunica formalment el final de la intervenció econòmica de la Generalitat, va ser un dels acords d'ERC per aprovar els pressupostos

 11.12.2020 

La Hisenda espanyola ha comunicat formalment al govern la retirada de la intervenció econòmica i financera que l’estat espanyol aplicava a Catalunya des del desembre de l’any 2015. La comissió delegada del govern espanyol per a afers econòmics (CDGAE), depenent del ministeri de Maria Jesús Montero, ha informat de la decisió, que implica que ja no s’hauran de fer certificats de despesa ni oferir informació addicional sobre la comptabilitat de la Generalitat i del seu sector públic.  Per a la Gene-ralitat, aquesta intervenció era “discriminatòria i injustificada”, ja que l’executiu ha fet “una gestió acurada, eficaç i eficient de les finances públiques”. “La supervisió es-pecífica per a Catalunya no se sustenta en cap argument tècnic o econòmic”, ha dit l’executiu català. La retirada de la supervisió forma part de l’acord d’ERC amb el govern espanyol per a aprovar el pressupost espanyol del 2021.

La decisió d’aixecar la supervisió s’ha aprovat avui en una reunió d’Hisenda i entrarà en vigor una vegada es publiqui al BOE, previsiblement demà.

https://www.vilaweb.cat/noticies/hisenda-intervencio-economica-generalitat/

Notícia relacionada:

ERC aprova els pressupostos del govern de Sánchez. En retorn els presos polítics perden els permisos per sortir de la presó: Madrid no falla mai, Madrid no paga als traidors

La isla de Mallorca ha logrado erradicar la avisos velutina

 Cuando los técnicos del Consorcio de Recuperación de la Fauna de las Islas Baleares (COFIB) descubrieron que la avispa asiática, una vez ha obtenido el alimento, se dirige en línea recta hacia su nido, la película cambió por completo. Pasaron de perseguir a una especie invasora cuya expan-sión parecía incontrolable a poder trazar sus movimientos y localizar los nidos con mucha precisión. Así fue como pasaron de detectar 21 nidos en las zonas montañosas de Mallorca en 2017 a confirmar solo uno en 2018. Días atrás, el Gobierno balear confirmó que ha erradicado oficialmente su presencia, ya que hace dos años que no se tiene constancia de ella. Es la primera región de Europa que lo consigue.

(Leer todo este importante artículo en:)

 https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2020-12-09/baleares-erradica-avispa-asiatica-nidos_2861015/?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual

Poema "A un enemic de ma llengua" per Josep Burgas

 

ERC aprova els pressupostos del govern de Sánchez. En retorn els presos polítics perden els permisos per sortir de la presó: Madrid no falla mai, Madrid no paga als traidors

1842- El 3 de desembre el general Espartero bombardeja Barcelona des de Montjuich

El discurs de Ximo Puig a qui hauria de preocupar és a Espanya

 

 

 2.12.2020 - Vicent Partal, Vilaweb

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va ser ahir a Barcelona, on va fer aquest discurs, realment important. Hi demana de reforçar l’aliança entre el País Valencià i Catalunya per a encapçalar des d’aquesta commowealth –l’expressió és seua– la construcció d’una “Espanya diferent”, que presenta com una “oposició a l’Espanya macrocefàlica de Madrid“. Puig vol crear una alternativa contra les “pulsions atàviques d’un nacionalisme espanyol que no és hegemònic”. I el pas que fa amb aquesta proposta no és xicotet, tot i que segurament ell mateix no ho veu, o no ho vol veure, o no pot veure’n les conseqüències. Però l’independentisme català, molt particularment, crec que hauria d’entendre l’abast històric del text.

 La visió fàcil és interpretar el discurs de Puig pensant que ell és el “policia bo” del règim. Perquè, evidentment, tot allò que hi diu se centra en la voluntat que el Principat torne a ser part d’Espanya, torne a sentir-se partícip de la idea d’Espanya, com més intensament millor. I per tant va contra el procés d’indepen-dència. Però la qüestió és que en el fons del discurs hi ha molt més i és precisament allà on emergeix la part interessant.

El País Valencià ha basculat el darrer segle, geostratègicament, entre dues úniques possibilitats: els Països Catalans, l’Arc Mediterrani o qualsevol altra variant que es vulga fer servir per a indicar aquest espai comú, i l’absorció per Madrid, teoritzada per la FAES amb aquell Eix de la Prosperitat Madrid-València-Palma. L’economia real, la llengua, la lluita per les llibertats i la cultura han estirat sempre en favor de l’eix València-Barcelona, mentre l’economia especulativa, l’autoritarisme i el poder de l’estat maldaven per construir l’eix València-Madrid.

Tanmateix, aquest combat geostratègic tenia una dificultat essencial en la comoditat, si més no aparent, amb què la majoria dels valencians acceptaven acríticament el poder espanyol. Una comoditat que ara s’ha trencat i que Puig insisteix a posar sobre la taula quan explica que hi ha un “problema valencià”. El salt que va de cantar allò de les noves glòries a Espanya a considerar-nos un problema crec que és fàcil de copsar.

 Durant tot aquest darrer segle, al País Valencià els nacionalistes hem estat minoritaris sempre i hem tingut la influència que hem tingut, malgrat l’esforç enorme que hi hem dedicat. Però, veges per on, ara apareix un president de la Generalitat, que no és de Compromís sinó del PSOE!, i que diu que això no pot continuar així, que “és inajornable acabar l’abús d’eixe ‘efecte capitalitat’ que converteix Madrid en una gran aspiradora de recursos i infrastructures, de població, òrgans i institucions públiques i privades, de funcionaris estatals, de contractació pública i de xarxes d’influències” i que està d’acord que cal “un projecte de país alternatiu al dominant”. Tot citant “l’enyorat Pasqual Maragall” i el seu visionari article “Madrid se va“.

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-discurs-de-ximo-puig-a-qui-hauria-de-preocupar-es-a-espanya/

Madres sin cuota, por Rafael Serrano

por Rafael Serrano · 02.01.2018

El Estado francés ha tenido que multarse a sí mismo. Por no haber alcanzado el mínimo fijado de nuevas incorpora-ciones de mujeres a los cuadros directivos de la admi-nistración pública, el Ministerio de Justicia tendrá que pagar 60.000 euros de sanción, y el de Defensa, 120.000. También han sido castigadas tres entidades territoriales, con 240.000 euros.

La llamada ley Sauvadet, de 2012, exige que el 40% de las promociones al nivel superior de la función pública se reserven a mujeres (o a hom-bres, si son ellos los que están en minoría, cosa que no se da). En 2013, la proporción fue del 32%, y en 2016 subió al 35%, aún por debajo de la cuota mandada. El calendario de aplicación progresiva de la ley ya no concede más gracia, y en un año las administraciones tendrán que cubrir los cinco puntos que quedan hasta el 40%, o sea, casi el doble de lo que han ganado en el triple de tiempo. Y la cuantía de la multa por no cumplir aumentará un 50%.

No es que la administración pública francesa sea un reducto masculino. El funcio-nariado tiene una amplia mayoría de mujeres: el 62%. Pero no en el nivel superior. Y ahí la desigualdad no es tanto por el sexo cuanto por la maternidad.

Los puestos bajos y medios de la administración permiten, en general, atender bastante bien las obligaciones familiares, mejor que los empleos de categorías equivalentes en el sector privado. En cambio, los altos cuadros de la función pública se ven sometidos a jornadas muy largas y frecuen-tes cambios de destino; ade-más, para llegar arriba hay que hacer méritos entre los treinta y los cuarenta años. Todo ello deja en desventaja a las madres (también, aunque no en tan gran medida, a los padres; pero en el caso de ellos está más aceptado que no logren conciliar familia y vida laboral).

La socióloga Sophie Pochic, coautora de un libro sobrq e el tema, dice en Le Monde: “Hay que convertirse en monja o fraile del Estado para aacceder a las responsabilidades más altas”. Si lo que se pide, de hecho, es gente sin familia o con familia descuidada, parece claro que la cuota femenina no basta porque no ataca la raíz del problema. Mientras la organización del trabajo no se acomode bien a las necesi-dades de las madres, ni siquie-ra en la Administración pública y por mandato de la ley se consigue la igualdad. De hecho, para las madres no hay cuota.

http://sobrelamarcha.aceprensa.com/madres-sin-cuota/