Detall del retaule de Sant Esteve fet el 1358 per Jaume Serra. Forma part de la col·lecció del MNAC. Foto MNAC.
És
molt possible que Catalunya celebri el dia de Sant Esteve des de fa més
de mil anys, des del moment en què, a partir del segle IX, una part del territori
que ara en diem la Catalunya Vella va entrar a formar part de la Marca Hispànica
de l'imperi franc.
L'imperi Carolingi (en blau) i les diverses "marques" que defensaven l'imperi propiament dit.
Inicis de la centúria del 800 (s. IX)
La Marca Hispànica era un territori concebut com a "tap" a fi que els enemics de l'Imperi Carolingi no arribèsin a atacar els seus territoris pròpiament dits. Estaven governats per comtes nombrats des d'Aquisgràn, la capital del Sacre Imperi Romano-Germànic. Al afeblir·se l'Imperi caro-lingi els territoris perifèrics ja no rebien ordres de la capital. Els fills de Guifre el Pilós van heredar els comtats.
La Marca Hispànica era un territori concebut com a "tap" a fi que els enemics de l'Imperi Carolingi no arribèsin a atacar els seus territoris pròpiament dits. Estaven governats per comtes nombrats des d'Aquisgràn, la capital del Sacre Imperi Romano-Germànic. Al afeblir·se l'Imperi caro-lingi els territoris perifèrics ja no rebien ordres de la capital. Els fills de Guifre el Pilós van heredar els comtats.
En formar part de la Marca Hispànica (785), en l'època en què
van néixer els comtats catalans –que depenien tant administrati-vament
com eclesiàsticament dels carolingis–, els bisbats catalans pel caient natural de les coses van passar a dependre del de Narbona, donc Toledo estaba ocupat pels àlarbs. És en
aquest moment quan, segons diversos relats històrics als quals diversos
historiadors donen crèdit, l'imperi carolingi va establir que “l'endemà
de cada pasqua” seria festiu.
St.Esteve a Sant Joan de Taüll. Foto de Vinyet Panyella
En aquest període Carlemany hauria proclamat un edicte imperial ordenant que l’endemà de cada Pasqua (les originals jueves: Pasqua de Resurrecció, Pasqua de Pentecosta, i la Pasqua de Nativitat, possiblement incorporada poste-riorment pels romans), fos dia festiu. Per això aquesta festa se celebra a molts països europeus que es trobaven sota influència d'aquest imperi.
La festivitat de l'endemà de Nadal responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família.
Per això, a casa nostra i a molts països
d'Europa –però no pas Espanya, que depenia de l'emirat de Còrdova– és
festiu aquest dia, l'endemà de la pasqua de la nativitat i també el
dilluns de Pasqua –el dia que fem la mona–, que és l'endemà de la pasqua
de resurrecció. Dels carolingis, Catalunya també en conserva la
celebració del dilluns de la Pasqua Granada.
En aquest període Carlemany hauria proclamat un edicte imperial ordenant que l’endemà de cada Pasqua (les originals jueves: Pasqua de Resurrecció, Pasqua de Pentecosta, i la Pasqua de Nativitat, possiblement incorporada poste-riorment pels romans), fos dia festiu. Per això aquesta festa se celebra a molts països europeus que es trobaven sota influència d'aquest imperi.
La festivitat de l'endemà de Nadal responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família.
Per això, a casa nostra i a molts països
d'Europa –però no pas Espanya, que depenia de l'emirat de Còrdova– és
festiu aquest dia, l'endemà de la pasqua de la nativitat i també el
dilluns de Pasqua –el dia que fem la mona–, que és l'endemà de la pasqua
de resurrecció. Dels carolingis, Catalunya també en conserva la
celebració del dilluns de la Pasqua Granada.
I per què l'endemà de Nadal? Perquè “les relíquies d'aquest sant, el primer diaca i el primer màrtir de la cristiandat, van ser traslladades el 26 de desembre de l'any 415 en una església de Jerusalem”, segons explica Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat.
Sant Esteve era marxant de robes (no sé de quina font treu aquesta info, deu ser una llegenda) i va morir
(aproximadament l'any 35) lapidat. A
Catalunya és molt venerat potser perquè, segons Joan Amades, “la
tradició diu que era fill de Salou i que allí va sofrir el martiri en
què fou mort a cops de pedra”. “Als veïns de Salou, de malnom i com a
dictat tòpic despectiu, els diuen matasants i apedregadors”, continua Amades al Costumari català.
A Catalunya hi ha molts pobles que duen el nom de Sant Esteve
(Sesrovires, d'en Bas, de Palautordera, de la Sarga, de Guialbes, de
Llémena, d'Olius, de Cervelló, etc.) i moltes localitats hi tenen
dedicada la seva església parroquial, entre les quals la de Granollers i
la d'Olot.
Per raó del seu martiri, segons recorda el mateix
Amades, sant Esteve és patró dels qui treballen amb pedra i hi
intervenen: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires i altres oficis
semblants”.
Bienve Moya, escriptor i expert en cultura popular,
explica que, “ com que sant Esteve era un protomàrtir, és a dir, el
primer màrtir del cristianisme, és el patró dels joves”, per això era
una tradició del 26 de desembre “que els joves tinguessin llicència per
fer animalades i bromes”. “És probable que aquesta llicència per a fer
bromes s'acabés traslladant i transformant en el dia dels Innocents, el
28”, hi afegeix. És una possible explicació del perquè es fa broma del
dia que es recorda la matança d'infants innocents d' Herodes.
Una festa que se celebra de moltes maneres
Canalons
Una
de les tradicions és la que diu que per Sant Esteve per dinar es fan
canelons. Aquest costum s'explica perquè els canalons era la manera més
adequada d'aprofitar la vianda que havia sobrat del rostit de Nadal. La
majoria de tradicions i plats culinaris tenen a veure amb l'estalvi i el
reciclatge del menjar d'una època en que no hi havia neveres i, molt
menys, congeladors i si una vianda no s'aprofitava es feia malbé. Els
canelons són un plat de festa. Fàcils de fer però que es necessiten
molts ingredients. Els cuiners consideren que tan important com la carn
del rostit el que és important en els canelons és la beixamel.
‘Boxing day'
Els britànics tenen la tradició de dedicar el dia de Sant Esteve a la caritat. El boxing day
vé de la tradició de donar diners a les capses de col·lecta de les
esglésies. Mica en mica es va anar ampliant el sentit del dia i bona
part dels espectacles de la Gran Bretanya ofereixen entrades a baix preu
aquell dia (teatres, cinemes, futbol... és tradició a les Illes
Britàniques seguir jugant la Premier durant les festes). Però també la
dia ha anat prenent el nom de les múltiples caixes que s'amunteguen als
contenidors, després d'haver destapat els regals que els du Sant
Nicolau.
El gall
Pau Riba explica a El matí de Sant Esteve la tradició de matar el gall.
El matí, de Sant Esteve /
els galls no cantaran/
i amb el fred i la vila deserta /
la tristor, serà molt gran.
Quan el gris desperti l'alba /
i s'aixequi el sol brillant/
sense els galls cantat-li l'arribada/
la gent no es despertaran.
Dormiran com soques d'arbre/
i el Nadal se n'haurà anat/
però el seu somni encara farà festa/
de tips i morts que estaran. (...)
El matí, de Sant Esteve /
els galls no cantaran/
i amb el fred i la vila deserta /
la tristor, serà molt gran.
Quan el gris desperti l'alba /
i s'aixequi el sol brillant/
sense els galls cantat-li l'arribada/
la gent no es despertaran.
Dormiran com soques d'arbre/
i el Nadal se n'haurà anat/
però el seu somni encara farà festa/
de tips i morts que estaran. (...)
(Darrera actualització dimecres, 28 de desembre del 2016 )
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/704033-sant-esteve-les-raons-milmlenaries-duna-festa.html?dema=1
http://araomai.cat/sant-esteve-una-festa-independentista-un-dia-que-explica-moltes-coses/
