Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abelles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abelles. Mostrar tots els missatges

15 d’octubre del 2023

Una de les solucions que s'han trobat per controlar la vespa asiàtica, la que destrueix els ruscos d'abelles de mel

 
ATRAUEN LES VESPES AMB CARN



MENTRES MENGEN ELS HI LLIGUEN UN PLÀSTIC A LA CINTURA



AIXÍ PODEN SEGUIR LA VESPA MENTRES FA EL CAMÍ DE RETORN AL NIU.  CAL SABER A ON ESTÀ EXACTAMENT, DETECTEN LA VESPA VISUALMENT O AMB DRONS



JA L'HAN TROBAT. AMB TRAJOS ESPECIALS CAPTUREN LES VESPES, LES LARVES I LA VESPA REINA.



DESENTERREN EL NIU, EN AQUEST CAS; D'ALTRES ES TROBEN A LES BRANQUES DELS ARBRES.
 


I S'EL ENDUEN PER PODER DESTRUIR LES LARVES. DESTRUEIXEN, SOBRETOT!, LA VESPA REINA SEGELLANT AIXÍ LA FI DE LA COLÒNIA.

 


DETALL DE LES LARVES AL  RUSC DE VESPES ASIÀTIQUES. AQUESTA ESPÈCIE NO LES ALIMENTA AMB MEL SINÓ AMB PROTEÏNES. PER AIXÒ LES VESPES ASIÀTIQUES ATAQUEN ELS RUSCOS D'ABELLES DE MEL,   S'ENDUEN LES LARVES, I ALIMENTEN AIXÍ LES SEVES PRÒPIES LARVES DE VESPA ASIÀTICA.
 

 

CLIQUEU PER A VEURE EL VÍDEO (1 min):

>>   https://youtube.com/shorts/zr9MFfyMfNw?si=j9sAoHsHGWG5sSQy

10 de desembre del 2020

La isla de Mallorca ha logrado erradicar la avisos velutina

 Cuando los técnicos del Consorcio de Recuperación de la Fauna de las Islas Baleares (COFIB) descubrieron que la avispa asiática, una vez ha obtenido el alimento, se dirige en línea recta hacia su nido, la película cambió por completo. Pasaron de perseguir a una especie invasora cuya expan-sión parecía incontrolable a poder trazar sus movimientos y localizar los nidos con mucha precisión. Así fue como pasaron de detectar 21 nidos en las zonas montañosas de Mallorca en 2017 a confirmar solo uno en 2018. Días atrás, el Gobierno balear confirmó que ha erradicado oficialmente su presencia, ya que hace dos años que no se tiene constancia de ella. Es la primera región de Europa que lo consigue.

(Leer todo este importante artículo en:)

 https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2020-12-09/baleares-erradica-avispa-asiatica-nidos_2861015/?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual

6 de febrer del 2016

Alerta Mundial: Extinción de las abejas



La desaparición de las abejas ya es un problema global desde hace bastante tiempo y es que son múltiples los factores que les están afectando: cambio climático, introducción de especies depredadoras de abejas, pesticidas, contaminación y el aumento considerable de algunos parásitos de estas.

Como todos los animales en el mundo natural, las abejas cumplen su función, que es principalmente la de polinizar. La siguiente imagen lo deja bien claro. Sin abejas no hay naranjas, manzanas, frutas ni verduras.

Existen otros animales polinizadores pero las abejas los superan en número y efectividad, ya que estas no solo recolectan el polen para si mismas sino para todo un panal, por lo que tienen que estar todo el día de flor en flor. En cambio otros animales polinizadores como escarabajos, aves o murciélagos, en cuanto se sacian dejan de polinizar.

“En Europa ya se han extinguido varias especies de abejorros”
La extinción es un hecho y no una posibilidad, los plaguicidas son la principal causa de que las abejas y otros insectos polinizadores estén muriendo. En España, el 70% de los cultivos están en peligro ya que la producción está directamente relacionada con las abejas. Kiwis, calabazas, almendras, calabacinos, tomates, melones, cítricos, olivos… necesitarán otra manera de polinizar o no se podrá producir para vender. Además el 90% de la flora silvestre también depende de ellas.

¿Y cómo puede ser que sin abejas se rompa la cadena?
Pues de manera muy sencilla se los voy a explicar. Las flores son la manera que tienen las plantas para reproducirse, muchas se han especializado mediante colores, formas y tácticas para atraer a las abejas y que desplacen el polen de una flor a otra, produciéndose la fecundación. Sin poderse llevar a cabo este proceso, con el tiempo se morirían las plantas y los bosques, dejaría de llover,  sin plantas ni bosques no habrían herbívoros y sin estos tampoco carnívoros. Seguramente después de extinguirnos los humanos, el planeta se las arreglaría para volver  a desarrollar vida. Parece muy exagerado pero sería así o algo muy parecido.


¿Qué podemos hacer?
Si eres agricultor profesional, tanto como aficionado deberías  empezar a plantearte buscar  una solución alternativa al uso de pesticidas. La Unión Europea ha prohibido muchos y seguirá prohibiendo, así que tarde o temprano te tendrás que empezar a adaptar.

Hay una solución muy buena y consiste en crear setos de plantas alrededor de las fincas o huertas, lavandas, romeros, altabaca, albahaca, melisa y casi cualquier planta que tenga flores durante casi todo el año. No solo vendrán abejas, sino otros insectos polinizadores e incluso insectos depredadores de plagas.

http://www.lahuertinadetoni.es/alerta-mundial-extincion-de-abejas/

30 de juny del 2015

Descobriment: una planta carnívora que mata la vespa asiàtica; troballa al Jardí de les Plantes de Nantes

Découverte : Une plante carnivore tueuse de frelons asiatiques



Les plantes carnivores du genre botanique Sarracenia apparaissent être une arme redoutable contre les frelons asiatiques (Vespa velutina) qui menacent nos écosystèmes et s’attaquent notamment à nos colonies d’abeilles domestiques ! C’est la découverte faite un peu par hasard par Christian Besson, jardinier botaniste du Jardin des plantes de Nantes qui trouva plusieurs spécimens de frelons asiatiques à moitié digérés par les sucs gastriques de la plante lors d’un atelier grand public.

 

Sarracenia pourrait-elle éradiquer les populations de frelons asiatiques de nos régions ?


Le jardin des plantes et le Muséum d’histoire naturelle de Nantes ont inspecté environ deux cents plantes. Ils ont trouvé, en moyenne, trois frelons par urne et Romaric Perrocheau précise avoir aussi trouvé des «mouches, mais jamais aucune guêpe, aucune abeille ou aucun frelon européen». Il est trop tôt pour crier victoire car a lui seul, le Sarracenia ne pourra éradiquer les populations de frelons asiatiques qui ont choisi de s’installer dans nos régions. Il pourrait en revanche permettre de développer des pièges imitant la plante. L’université de Tours s’attèle en ce moment même à identifier, puis copier, la molécule qui piège les invasifs frelons asiatiques afin de mettre au point un piège olfactif dans lequel sera placée cette fameuse molécule de Sarracenia.

Sarracenia

 

Le piège des Sarracenia, un précipice attractif !


Cette plante d’origine américaine se présente sous la forme d’un grand tube surplombé d’un chapeau qui évite à l’eau de pénétrer dans la plante. Sur la corolle d’ouverture, un léger sirop sucré attire les insectes très vite pris au piège dans l’urne via une feuille interne extrêmement glissante, comparable à un véritable toboggan. Prisonnier, le frelon finit sa vie au fond de la tige digéré par les sucs digestifs de la plante. Dans la vidéo ci-dessous, Romaric Perrocheau, directeur du Jardin des Plantes de Nantes, nous explique comment cette plante carnivore mange les frelons asiatiques :




5 de desembre del 2013

Un pagès de la Vall d'en Bas descobreix un niu de vespa asiàtica a la part alta d'un roure de 25 metres


Aquest és el niu de vespa asiàtica que fa 2 mesos que busquen. Fa uns 70cm alçada x 60 cm


Agents rurals observen el niu, advertits per  un ciutadà. Foto ACN-ARA


El niu, que encara està actiu i fa uns setanta centímetres de llarg, s'ha trobat a la zona del Mallol


ACN La Vall d'en Bas |  04/12/2013 -  Un pagès ha descobert el niu de vespa asiàtica que es buscava des de fa dos mesos sense èxit a la zona de Sant Privat d'en Bas (la Garrotxa) i que va fer saltar les alarmes. El niu, d'uns setanta centímetres de llargada i seixanta d'amplada, es troba a la part alta d'un roure de 25 metres d'una finca de la zona del Mallol i encara està actiu. El particular va sospitar que podia ser la vespa velutina en veure'n exemplars molt grans que es menjaven els raïms d'una parra. Els va intentar seguir durant uns dies i ha sigut aquest dimecres, gràcies a la caiguda de les fulles, que ha pogut trobar el niu. Agents rurals i apicultors van fer batudes i es va fer servir un helicòpter amb un radar tèrmic per localitzar-lo.

Espècie invasora
Els pronòstics s'han complert. Amb l'arribada de l'hivern i la caiguda de les fulles, finalment s'ha pogut localitzar el niu de la vespa asiàtica de la Vall d'en Bas que va fer saltar les alarmes a finals d'estiu entre els apicultors gironins i els de la resta del territori, ja que es confirmava que aquesta espècie invasora "havia vingut per quedar-s'hi", com va reconèixer el departament de Medi Ambient.

Ha estat un pagès d'una finca de la zona del Mallol qui ha aconseguit trobar-lo. És a la part alta d'un roure d'uns 25 o 30 metres d'altura i, com acostuma a passar amb aquesta espècie, el niu és de "grans dimensions". Segons explica el president dels Apicultors Gironins Associats, Àngel Noguer, fa uns setanta centímetres de llarg i uns seixanta d'ample però encara no s'ha pogut mesurar amb exactitud. Ja n'han informat els tècnics de Medi Ambient, que hauran de decidir què faran amb el niu, que encara està actiu i on es veuen exemplars que hi entren i en surten.

Per Noguer, trobar-lo ha estat positiu perquè permetrà la gent veure com són aquests nius i prendre consciència del problema. Ara bé, també reconeix que el mal ja està fet perquè les vespes mares ja s'han escampat pel territori. "Ja n'hem trobat a vuitanta quilòmetres d'aquest punt", explica Noguer, i han arribat a comarques com ara el Ripollès, la Selva o Osona.

Un ampli dispositiu de recerca
A mitjans de setembre, els apicultors gironins van donar l'alerta després de detectar-ne un focus a la zona de la Garrotxa, concretament a Sant Privat d'en Bas. Fins ara, només se n'havien trobat exemplars a l'Alt Empordà, cosa que confirmava la seva entrada per la frontera francesa. La frondosa vegetació de la comarca de la Garrotxa, però, va dificultar les inspeccions que es van fer en les nombroses batudes organitzades amb tècnics de Medi Ambient, apicultors i Agents Rurals. També es va demanar la col·laboració ciutadana perquè es donés l'alerta en cas de trobar-hi qualsevol indici, tal com ha passat finalment.

Helicòpter amb radar tèrmic
També es va utilitzar un helicòpter equipat amb un radar tèrmic per sobrevolar la zona de la Garrotxa i intentar-hi localitzar el niu, així com el marcatge de vespes asiàtiques amb cintes per seguir-ne el recorregut. Cap dels intents de recerca, però, va servir per localitzar el niu. Era una autèntica contrarellotge, ja que es volia detectar abans que arribés el fred i les vespes entressin en període d'hibernació. A més a més, també es van col·locar 300 trampes en els ruscos d'abelles autòctones de tota la demarcació per evitar que entressin a les caixes.

La coneguda popularment com a "vespa asiàtica" és un depredador que fa més de tres centímetres i que ataca les abelles, les mata i les utilitza com a aliment per a les seves larves, de manera que els ruscos queden pràcticament arrasats. Els primers exemplars van arribar fa uns cinc anys al port de Marsella, a França, a dins d'un contenidor procedent de l'Àsia. Des de llavors, s'ha propagat de forma virulenta i els experts calculen que cada any s'estén 100 quilòmetres a la rodona.

28 de setembre del 2013

La vespa asiàtica, devoradora d'abelles, apareix a la Garrotxa dos anys després de ser detectada a Catalunya, a l'Alt Empordà




Diumenge, 22 de setembre del 2013-
FERRAN COSCULLUELA / La Vall d'en Bas
La temible vespa asiàtica ha tornat a fer acte de presència a les comarques de Girona i ha disparat una altra vegada l'alarma entre els apicultors de la demarcació. Dos anys després que aquesta insaciable devoradora d'abelles va ser localitzada per primera vegada a Catalunya en una zona pròxima a Garriguella (Alt Empordà), ara ha estat detectada 60 quilòmetres més a l'oest, als camps de la vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa. La vespa ha tornat a aparèixer i ho ha fet amb renovada energia, ja que si a l'Alt Empordà tot just se'n van localitzar uns quants exemplars i l'expansió semblava controlada, a la Garrotxa s'han capturat més d'un centenar d'insectes en tot just una setmana.

«No entenem com ha pogut arribar fins aquí. A França n'hi ha moltes i van passar a Catalunya per l'Albera, que és la zona més baixa dels Pirineus, però el més normal és que s'haguessin estès cap al sud de l'Empordà. La seva presència a la Garrotxa és un salt i l'única explicació és que hagin pogut arribar amagades en uns troncs d'arbre que algú hagi portat fins a aquesta zona», afirma Àngel Noguer, president de l'Associació d'Apicultors Gironins.

Els apicultors les han localitzat gràcies a les trampes que es van començar a distribuir a tota la província després de la localització de la 'Vespa velutina' a l'Alt Empordà. Mentre Noguer parla amb els periodistes, a prop d'uns ruscos d'abelles d'un camp de Sant Privat d'en Bas, diverses vespes han caigut a les trampes i una d'elles fins i tot ha estat capturada amb una xarxa perquè els periodistes puguin fer la primera foto d'un d'aquests insectes trobat viu a Catalunya.

«Tot i que el que més li agrada menjar són abelles, la vespa asiàtica és omnívora i també fa malbé la fruita, sobretot el raïm. A més és un animal molt agressiu i la picada és molt dolorosa. Al País Basc fa temps que en tenen i el president dels apicultors de Guipúscoa diu que la picada fa més mal que si t'aixafessin el dit amb un martell. A ell n'hi va picar una i li va caure part de la pell del dit», afirma.

La vespa asiàtica va arribar el 2004 a Bordeus (França) a bord d'un vaixell procedent d'Àsia. En pocs anys es va estendre pel sud del país veí i el 2010 va arribar al País Basc. Fa uns tres centímetres i té unes poderoses mandíbules amb les quals decapita i devora les víctimes. A les zones on s'instal·la acostuma a causar greus danys als apicultors, ja que fa caure en picat la producció de mel.

A la caça del niu

Josep Vila, responsable dels Agents Rurals a la Garrotxa, explica que a més a més de posar trampes (contenen unes feromones que les atrauen i una vegada són dins del recipient no en poden sortir) faran batudes per buscar els nius de les vespes abans que les reines surtin de la colònia amb la intenció d'hibernar. «A cada niu hi pot haver mig centenar de reines. Si surten i s'amaguen per hibernar, la primavera que ve cadascuna pot crear un nou eixam amb milers d'individus», explica.

Els nius tenen forma arrodonida, són de tonalitat marró i poden ser de la mida d'una pilota de futbol. Normalment acostumen a estar situats dalt de les copes dels arbres, però també se n'han trobat en teulades de vivendes, finestres de cases deshabitades o fins i tot a l'interior de ruscos d'abelles. Si no localitzen aquestes colònies, a la primavera posaran totes les trampes que puguin amb la finalitat de capturar tantes reines com sigui possible abans que formin niu. «Per cada reina que agafem ens evitarem milers de vespes», explica Noguer.

27 d’agost del 2013

Estudios demuestran que lo que está matando a la abejas es el veneno al que las hemos sometido durante décadas de agricultura “eficiente”: herbicidas, fungicidas y pesticidas





Los científicos descubren lo que está matando a las abejas, y es peor de lo que se pensaba

 
.
..las abejas polinizan la tierra, su labor es indispensable para que millones de plantas puedan dar fruto y eso las sitúa en la base de la pirámide de la alimentación en la Tierra.


...los científicos de la Universidad de Maryland y el Departamento de Agricultura de EE.UU. han identificado
una mezcla extraña de pesticidas y fungicidas que contaminan el polen que las abejas recolectan para alimentar sus colmenas. Cuando los investigadores recogieron este polen y alimentaron con él a abejas sanas, estas mostraron una disminución significativa en su capacidad para resistir a la infección de un parásito específico, el Nosema Ceranae. Este polen estaba contaminado por una media de nueve pesticidas y fungicidas diferentes, aunque los científicos descubrieron hasta 21 productos químicos agrícolas en una de las muestras.


Lo que el estudio demostró es que las abejas que comían polen contaminado con fungicidas tenían tres veces más probabilidades de ser infectadas por el parásito. Estos fungicidas se utilizan de forma generalizada en la agricultura porque hasta ahora se pensaba que eran inofensivos para las abejas, ya que están diseñados para matar a los hongos, no a los insectos, en los cultivos como las manzanas. Dennis vanEngelsdorp, el autor principal del estudio, manifestó que cada vez hay más pruebas de que los fungicidas pueden estar afectando a las abejas por si mismos.

En los últimos años, una clase de químicos llamados neonicotinoides se ha vinculado a las muertes de abejas y recientemente se ha prohibido en la Unión Europea, donde la las poblaciones de colmenas también se han desplomado, la utilización de estos pesticidas durante dos años. Pero van Engelsdor dice que el nuevo estudio muestra que es la interacción de múltiples pesticidas lo que está afectando a la salud de las abejas. El tema de los pesticidas en sí mismo es mucho más complejo de lo que hemos llegado a creer, dice. Es mucho más complicado que un solo producto, lo que significa, por supuesto, que la solución no consiste simplemente en la prohibición de un tipo de producto.

El estudio mostró además que el polen que las abejas recogían también de las malas hierbas y flores silvestres cercanas estaba igualmente contaminado con plaguicidas, aunque esas plantas no eran el objetivo de la pulverización.
Esto ya me lo contaban apicultores hace años, lo que está matando a las abejas es el veneno al que las llevamos sometiendo durante décadas de agricultura “eficiente”: herbicidas, fungicidas y pesticidas. Ahora, el Departamento de Agricultura de EE.UU. nos lo presenta en un estudio que lo hace oficial. Y recuerda, el bouquet de productos químicos descubierto por los científicos en su estudio, ¡Se encuentra en el polen de las plantas de las que nos alimentamos también nosotros!.
Fuente QZ.Com