Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris referèndum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris referèndum. Mostrar tots els missatges

21 de gener del 2018

Reportatge sobre la jornada del referèndum: "1-O" del programa de TV3 "Sense Ficció" emés avui. (vídeo 38 min)

Captura de pantalla de la portada del reportatge. No s'hi veuen polítics, només l'acció de la ciutadania per defensar el seu dret a votar, el dret a decidir.



>>> Cliqueu: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/1-o/video/5715186/

>>>  https://drive.google.com/file/d/1xDK8O5XJ1omNX3WwWRLJd59cSIftKdNb/view


Presentació:
El dia 6/12, el govern català va convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Malgrat la prohibició del govern espanyol, l'1/10, en un dia plujós i en un ambient extremadament hostil, milers de persones van acudir a votar. "1-O" és la crònica del que va passar en cinc d'aquests centres en un dia terrible i alhora inoblidable en què més de dos milions de persones van lluitar pacíficament per exercir el seu dret a decidir.

L'1 d'octubre van votar 2.286.217 persones a Catalunya en el referèndum per la independència. Les imatges de les urnes clandestines, les votacions i les càrregues policials, que van causar 1.066 ferits, van donar la volta al món. Mai havíem estat testimonis d'una votació d'aquestes característiques.
En aquest treball no apareix cap polític, sinó que es posa èmfasi en l'organització i la participació d'un poble el dia del referèndum. Ciutadans anònims van sortir als carrers i es van organitzar per fer-lo possible, malgrat els obstacles. La seva col·laboració va contribuir perquè la ciutadania pogués exercir el seu dret al vot. El seguiment de com es va desenvolupar la jornada en cinc centres electorals posa de relleu que a tot arreu es van viure els mateixos neguits, incerteses, pors i il·lusions. En cadascun dels centres filmats, un ciutadà anònim narra des del seu punt de vista aquella jornada. El seu testimoni, registrat temps després, correspon a un relat elaborat després de la reflexió sobre el que va succeir aquell dia. Entre els testimonis, hi ha una cara coneguda, la de l'actriu Sílvia Bel. El documental també recull el cas de Roger Español, el jove que va perdre un ull a causa de l'impacte d'una bola de goma. Tot i que de seguida va ser tractat en un centre hospitalari, finalment en va perdre la visió.

Al llarg del dia es van sentir als carrers i els col·legis electorals les proclames de "Votarem", "Democràcia", "Els carrers sempre seran nostres", "No passaran" i el cant dels Segadors, per acabar finalment amb la d'"Hem votat". No sabem què passarà en el futur, però el que ha deixat gravat en la consciència col·lectiva és que hi ha un abans i un després de l'1 d'octubre. 



Altres vídeos sobre el referèndum de l'1-Oct-2017:
>>  Els vídeos més impactants de la repressió espanyola contra el referèndum

>> 365 Videos of the Repression lived in Catalonia by the Spanish Police in the Referendum of October 1, 2017


>>https://twitter.com/twitter/statuses/950847130285039616

>> [VÍDEO] Així va esquivar el segrest de les urnes i l’assalt de la policia espanyola un col·legi de Nou Barris

8 de novembre del 2017

Sala i Martin explica com el deute d'Estat d'España ens farà independents.




(Avui m'han explicat què són els "papelitos". Son bonos que emet l'Estat. És a dir que un particular li presta uns diners durant un temps. El dia del venciment, a un any, tres, el que sigui, si l'Estat no té quartos per tornar el prèstec, què fa?:  demanar-te que els hi tornis a deixar.
 És clar, en aquest moment pots dir-li: entesos, però ara t'els deixo incrementats en un 4%. Com més risc més puja l'interés és clar, hi ha més risc de que no et tornin els quartos el dia que venci el bono.
 Aquesta és l'explicació de servidora què no en sap d'economia. Si un lector pot explicar-ho millor i amb més propietat, ho agraïré molt.
  La prima de risc ara està en 124, el dia que més va pujar aquest darrer mes, ho va fer fins 130 només.  Quan Espanya patia per fer fallida, la prima va pujar fins a 600. El dia que aquesta prima torni a pujar pels núbols, és la que ens obrirà la porta de la independència, gràcies als rebuts dels bonos, els "papelitos" que tan bé explica en Sala i Martín. Cuca de Llum)
 

15 d’octubre del 2017

12.10.2017 - L’hora de respondre a Rajoy, per Vicent Partal / (S'entén que tant el President Puigdemont com nosaltres els ciutadans)



Vicent Partal - Vilaweb - 12.10.2017

El govern de Catalunya es prepara per respondre a Mariano Rajoy. El president del govern espanyol insisteix a amenaçar amb l’aplicació del 155, llevat que el govern afirme que no va haver-hi cap declaració d’independència i que es rendesca. Cosa que no passarà.


La resposta a Rajoy, la manera com s’expressarà aquesta resposta, té la màxima importància. Siga com siga, la humiliació, l’autohumiliació, la podem descartar completament. I per això mateix fóra bo que la carta no fos només un missatge a Rajoy, sinó també una guia per als ciutadans d’aquest país, encara desconcertats, alguns, pel que va passar dimarts al parlament.


A mesura que passen les hores, les posicions de tothom es van aclarint. El govern espanyol encara ara ha de dir res que es puga entendre sobre la promesa de reforma constitucional que va fer anunciar a Pedro Sánchez i que Europa ha comprat d’una manera inconscient. En canvi, des dels micròfons al carrer el missatge de Rajoy per a la setmana vinent és ben contundent i clar: el projecte que té és aplicar el 155, exercir tota la violència necessària contra les institucions i el poble i aprofitar l’ocasió que ells creuen que tenen no solament d’aturar la independència sinó d’enfonsar per sempre el catalanisme.


En vista d’això, és gairebé impossible cap altre gest de resposta que no siga anul·lar la suspensió de la independència i donar vida, per tant, a la república catalana. Es pot discutir si s’ha de fer quan s’aplique el 155 o si cal fer-ho abans, quan s’amenace d’aplicar-lo. Fins i tot pot ser molt interessant, pensant en l’exterior, de posar una data i mantenir-la, independentment de si Madrid aplica el 155 o no. Imaginar-se qualsevol opció diferent per a la setmana que ve és molt difícil.


Cal, per tant, recuperar urgentment la confiança entre el govern i la CUP i entre el govern i els ciutadans, aquesta confiança que es va trencar dimarts. A la CUP, no s’hi val a tractar-la com la van tractar dimarts, posant-la a última hora davant una situació tancada que ignoraven, però que tenien l’obligació d’acceptar per la transcendència del moment. I per això el seu gest de dignitat, coherència i responsabilitat mereix l’agraïment de tothom i el reconeixement polític.


Pel que fa als ciutadans, el desconcert naix sobretot del fet que tot plegat es va explicar malament. No es va saber vendre el gest, segurament perquè les pressions d’última hora van afectar el govern molt més que no era previsible. Ara hi ha gent que fa circular explicacions molt literàries sobre allò que va passar i sobre les divergències que s’hi van expressar. També ací, la manera com es responga a Rajoy pot tallar de soca-rel els rumors, cosa que seria convenient. La línia divisòria entre els partits s’ha complicat molt aquests darrers mesos i mirar els carnets ja no és la guia més adequada per a entendre què passa. Al PDECat hi ha partidaris de coses molt diferents i a ERC hi ha també partidaris de coses molt diferents. I hi ha coincidències sorprenents entre ells. Que hi haja gent que crega que anem massa de pressa no és cap problema mentre aquesta gent no tinga la capacitat de reorientar la política del govern o de trencar la unitat del procés. I no tinc cap prova, ni una, que ara mateix ho puguen fer, això.


Vic. 20 setembre 2017 . En protesta pel cop d'estat de Rajoy a Catalunya, saltant-se la llei, la Constitució i tot el que va voler.


 


Pel que fa al carrer, crec que tothom és conscient que shi dirimirà tot allò que haja de passar. L’aplicació del 155 i la violència que desfermarà aquesta decisió de Mariano Rajoy només es podrà superar amb una reacció popular equiparable a la que va frenar el colp d’estat del 20 de setembre, a la que va fer real i viable el referèndum del primer d’octubre, a la que va paralitzar el país el 3 d’octubre. Hi ha qui creu 


 

 

que ara el país reaccionarà d’una manera diferent, però jo no ho veig així. En quinze dies un país no canvia completament de caràcter, només perquè no ha acabat d’entendre una decisió. I em sembla poc assenyat de pensar que ara s’amagaran o es rendiran, en canvi de res, els milers de persones que de cap a cap del Principat es van enfrontar a la Guàrdia Civil, o els dos mil o tres mil membres de l’operació clandestina que va fer circular les urnes, o els centenars de milers de ciutadans que van prendre el carrer durant la vaga general, o els estudiants que es van tancar durant dies, o els tractoristes, o els bombers, o els presidents de mesa o els hackers que van crear el programari del cens universal.




1-Oct 2017. A sant Iscle de Vallalta (Maresme)  jugen al dòmino amb tota la sang freda devant els policies. Havien amagat l'urna perquè no la requisessin.  I efectivament, els policies no la van trobar.



Però, sobretot, em sembla inimaginable que els més de dos milions de catalans que van eixir al carrer i van dipositar el seu vot, superant la por i decidits a aguantar-ho tot, ara es tanquen a casa i deixen que la por s’apodere dels nostres carrers, sense respondre com cal a Mariano Rajoy. Simplement, no m’ho crec.

14 d’octubre del 2017

Artur Mas: "L'estat espanyol està disposat a arribar fins a les últimes conseqüències"


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/artir-mas-lestat-espanyol-esta-disposat-a-arribar-fins-a-les-ultimes-consequencies/video/5694265/#

12.10.2017 - Opinió de Human Rights Watch: España: La policía utilizó la fuerza de manera excesiva en Cataluña




 La policía española usó de manera excesiva la fuerza contra manifestantes en Cataluña durante un controvertido referéndum, utilizando porras para golpear a personas que se resistían pasivamente y causando múltiples heridas.


(Londres) - La policía española usó de manera excesiva la fuerza contra manifestantes en Cataluña durante un controvertido referéndum, utilizando porras para golpear a personas que se resistían pasivamente y causando múltiples heridas, dijo hoy Human Rights Watch. Human Rights Watch recibió muchas acusaciones de un uso injustificado de la fuerza por parte de la policía el 1 de octubre de 2017 y llevó a cabo investigaciones in situ después de la votación para documentar incidentes específicos.
Human Rights Watch habló con víctimas y testigos y revisó pruebas fotográficas y médicas, así como imágenes de vídeo, de la ciudad de Girona y dos municipios de las provincias de Girona y Barcelona. Human Rights Watch encontró que la Guardia Civil y el Cuerpo Nacional de Policía hicieron en ocasiones un uso excesivo de la fuerza en los tres lugares el 1 de octubre, conforme trataban de ejecutar órdenes judiciales para impedir la votación.

“Nuestra detallada investigación de tres casos encontró que los agentes de la Policía Nacional y de la Guardia Civil utilizaron la fuerza de manera excesiva el 1 de octubre en Cataluña”, dijo Kartik Raj, investigador de Europa Occidental de Human Rights Watch. “Puede que la policía tuviera a la ley de su parte para ejecutar una orden judicial, pero eso no le daba derecho para usar la violencia contra manifestantes pacíficos”.

A pesar de ser declarado inconstitucional por el Tribunal Constitucional de España, el referéndum de Cataluña se celebró el 1 de octubre. En toda la región, las dos fuerzas policiales enviadas por el gobierno central, junto con los Mossos d’Esquadra, la policía autonómica de Cataluña, trataron de ejecutar una orden judicial para impedir la celebración del referéndum, pero que también les obligaba a garantizar “la convivencia constitucional”. Se enfrentaron en gran medida a manifestantes pacíficos, aunque hubo incidentes en los que algunos respondieron a las fuerzas nacionales con violencia.



Cientos de manifestantes resultaron heridos, algunos de gravedad. El 2 de octubre el Departamento de Salud de Cataluña estimó que 893 personas habían reportado lesiones a las autoridades. El Ministerio del Interior de España dijo el 1 de octubre que 19 policías nacionales y 14 guardias civiles habían requerido atención médica inmediata y que fueron “innumerables los agentes” que habían sido heridos.

Tras el referéndum, Human Rights Watch documentó el uso excesivo de la fuerza contra manifestantes pacíficos por parte de la Guardia Civil o la policía nacional en una escuela primaria de Girona que estaba siendo usada como centro de votación, y en los municipios de Aiguaviva (provincia de Girona) y Fonollosa (provincia de Barcelona). Human Rights Watch recibió otras denuncias y presuntas pruebas de malos tratos policiales, que no ha podido verificar o examinar en detalle, además de varios casos de agresiones contra agentes de policía por parte de algunos manifestantes.

Las imágenes y fotos publicadas por los medios de comunicación y las que aparecieron colgadas en las redes sociales y que fueron revisadas por Human Rights Watch parecen mostrar muchos otros casos de uso manifiestamente desproporcionado de la fuerza contra personas reunidas pacíficamente en los centros electorales y alrededor de los mismos, expresando su opinión política y, en algunos casos, recurriendo a la resistencia pasiva para obstruir a la policía.

El gobierno español ha insistido en que los agentes del orden actuaron “prudente, apropiada y proporcionadamente, con el objetivo de asegurar el cumplimiento de la ley y la protección de los derechos de todos los ciudadanos”, y añadió que las actuaciones policiales “no estuvieron dirigidas contra los ciudadanos y sus ideas”. Sin embargo, el 6 de octubre, el delegado del Gobierno en Cataluña expresó pesar y pidió disculpas por las cargas policiales durante una entrevista televisada.


El Gobierno español tiene la obligación de garantizar una investigación efectiva sobre las denuncias del uso excesivo de la fuerza, incluidos los graves incidentes documentados por Human Rights Watch. Dada la tensión actual entre las autoridades centrales y regionales y las preguntas complejas de jurisdicción, España debería considerar solicitar la asistencia de un organismo internacional independiente, dijo Human Rights Watch. Hasta el 8 de octubre, 23 juzgados de Cataluña estaban examinando denuncias por mala conducta policial, uno de los cuales investigaba denuncias presentadas por 36 personas en relación a 17 lugares en Barcelona.

En Girona (población 98.255), Human Rights Watch entrevistó a 37 personas que habían sufrido o sido testigos de la violencia policial, 15 de las cuales mostraron evidencias de lesiones que, dijeron, fueron provocadas por los malos tratos de la policía. Testigos en el centro de votación del Col·legi Verd en la calle Joan Maragall dijeron a Human Rights Watch que poco después de las 9 de la mañana del 1 de octubre, la policía nacional utilizó porras y escudos para cargar repetidas veces contra un cordón humano unido por los brazos para evitar que entraran por la puerta del colegio, golpeando a los manifestantes en las cabezas, los brazos, las piernas y los torsos. La policía no avisó antes de cargar y disparó balas de salva al aire, asustando a los niños que estaban allí presentes.

Las imágenes en video y pruebas revisadas por Human Rights Watch corroboran las declaraciones de los testigos de que una vez dentro del recinto escolar, agentes de la policía nacional golpearon a numerosas personas con porras, provocándoles moratones. Uno de los padres que denunció haber sido golpeado era un policía de los Mossos fuera de servicio, y otro herido era un bombero igualmente fuera de servicio.
También en Girona, en el centro de votación de Sant Narcís, Xevi Gil Rosdevall, un bombero uniformado de 47 años, dijo que una porra de la policía le rompió un brazo. Gil Rosdevall mostró un video sobre el incidente a Human Rights Watch que parecía confirmar que no presentaba ninguna amenaza a la policía.

En Aiguaviva (población 763), Human Rights Watch habló con varios residentes que experimentaron, presenciaron o filmaron casos de violencia policial el 1 de octubre. Aproximadamente a las 3:45 de la tarde, unos 50 policías nacionales entraron en el pueblo donde una multitud de entre 70 y 100 personas estaba reunida comiendo en la plaza del ayuntamiento donde había un colegio electoral.

Un residente, Jaume Mas, un ingeniero técnico de 52 años, dijo que le pidió repetidamente a la policía una copia de la orden judicial autorizando su entrada. Él dice que a modo de respuesta comenzaron a golpear a la muchedumbre con sus porras. Human Rights Watch vio videos y fotos mostrando a un agente de la policía nacional usando un spray irritante cerca de Mas y otros, cuando no presentaban ningún peligro inminente.

Un hombre de 38 años que por temor a represalias sólo quiso ser identificado como “Ramón” dijo a Human Rights Watch que fue golpeado por la policía el 1 de octubre mientras filmaba la incautación de urnas en Aiguaviva. Las imágenes muestran a un policía golpeando el brazo que sostiene la cámara dos veces. Las imágenes posteriores muestran cómo la policía saca a Ramón a empujones del ayuntamiento y cómo éste aterriza 4 o 5 metros más lejos en el empedrado de la plaza del pueblo. El incidente tuvo lugar después de que la policía hubiera retirado la urna y las papeletas de votación. Ramón dijo que le causaron contusiones e hinchazón en el torso derecho, cuello, pierna izquierda, mano izquierda y garganta, y mostró a Human Rights Watch su parte médico y algunas de sus lesiones.

En Fonollosa (población 1.401), Human Rights Watch entrevistó a seis residentes, entre ellos el alcalde. Tres de ellos dijeron encontrarse entre los heridos por la policía el 1 de octubre. Los vecinos dijeron que habían levantado pacas de paja decoradas con flores como una barrera simbólica en la mayor de las tres mesas electorales en la zona. Estos testigos describieron su sorpresa ante la llegada a la 1:30 de la tarde de lo que estimaron ser 70 agentes de policía encabezados por guardias civiles, entre ellos agentes de civil que incautaron las papeletas y las urnas.






Magdalena Clarena, de 70 años, y su esposo Ramon Armengol. Clarena se rompió su muñeca izquierda cuando miembros de la Guardia Civil de España la maltrataron mientras ella se manifestó fuera de un local de votación en Fonollosa, durante el referéndum catalán el 1 de octubre, 2017. © 2017 Human Rights Watch
 
Magdalena Clarena, de 70 años, dijo a Human Rights Watch que dos guardias civiles la levantaron y arrojaron al suelo después de que ella se negase a moverse de su silla, que estaba bloqueando el camino a la mesa de votación. Entonces sintió cómo alguien cayó sobre ella y le partía la muñeca con el peso. Las imágenes de video muestran a Clarena siendo arrojada al suelo y cómo Jordi Puig de Llivol, un técnico de un taller de servicio del automóvil de 31 años, es lanzado encima de ella.

Un mecánico de 42 años que pidió ser identificado sólo como “Francesc” denunció haber sido llevado por cuatro guardias, arrastrado a través de la plaza, arrojado al suelo y retenido a la fuerza, y recibir golpes y patadas en la cabeza, a pesar de no estar bloqueando su entrada a la sala. Human Rights Watch ha visto sus lesiones e imágenes grabadas desde múltiples ángulos, así como sus informes médicos que corroboran sus testimonios.

https://www.hrw.org/es/news/2017/10/12/espana-la-policia-utilizo-la-fuerza-de-manera-excesiva-en-cataluna

Podem Catalunya busca unir-se al bloc independentista i "acabar amb el règim del 78"



Redacció Catalunyapress -
Albano Dante Fachín es planteja distanciar-se de la posició mediadora de Pablo Iglesias i afegir-se a l'èxit de les mobilitzacions independentistes per "acabar amb el règim del 78".

Els separatistes treballen ja en una única direcció. A la de conformar un bloc d'atac al que denominen el "règim del 78". Un bloc en el qual estarien els partits purament separatistes, però també Podem Catalunya, segons informa el diari digital 'OK Diari'.

El passat dia 4 es va celebrar una reunió interna dels components de Podem a Catalunya per debatre la seva estratègia de cara a una immediata declaració d'independència. Així, segons el diari digital, en la reunió es va plantejar l'objectiu estratègic: O bé sumar-se al cent per cent al projecte dels independentistes d'impulsar un bloc d'atac al que denominen el "règim del 78" o bé mantenir una certa diferenciació , tal com defensa Pablo Iglesias.

Segons relata aquesta informació, els podemitas catalans van parlar sense embuts de l'estratègia que es negocia ja entre tots els partits separatistes i en la que ells ja estan integrats: formar un únic bloc que planti cara a l'Estat i que acabi amb l'anomenat "règim del 78". Un bloc que hauria d'operar en les properes eleccions que haurà de convocar el Govern dins del procés d'aplicació del 155 que avança.

En aquesta reunió, es va fer una valoració política de la mobilització de l'1 d'octubre per analitzar els diferents escenaris i establir un posicionament polític sobre la situació a Catalunya. 

'SOM UN SOL POBLE'

Segons 'OK Diari', Albano Dante posa com a exemple l'èxit de mobilització ciutadana de l'1-O i de la vaga general del dia 3 per plantejar un bloc de partits davant l'Estat que abracin el lema unitari de "som un sol poble". Es veu que Dante va explicar en la reunió que els independentistes ja no poden revertir la situació i que els fan arribar la proposta de formar un únic bloc perquè volen evitar la ruptura amb Podem.

"Ells no poden sense nosaltres i nosaltres tampoc sense ells", expliquen els responsables de Podem, en referència a les CUP. Albano Dante aclareix que el camí traçat pels independentistes passa per un Procés Constituent que s'obrirà des d'una República Catalana. Així, segons 'OK Diari', Dante afegeix que Pablo Iglesias ha fet el que havia de fer com a dirigent espanyol, defensant el pla de mediació entre el Govern Rajoy i Puigdemont. Un paper en què Podem Catalunya no es troba còmode: "Si ara nosaltres ens sumem a la mediació ens desmarcaremos d'una part i no ens convé. Nosaltres no podem fer la política de Pablo. La democràcia la defensarem unitàriament des d'aquí enfront de l'Estat", assegurava Albano Dante.

"Nosaltres podem fer el que no pot fer Pablo, criticar al Rei, criticar també, més durament, al PSOE", explicava el secretari general de Podem.

Segons 'OK Diari', "Àngels Martínez Castells va més enllà i, després sumar-se al discurs general, assenyala que l'objectiu és que caiguin les màscares de la repressió del règim franquista. La gent ha demostrat que ens volen (a Podem, no a Podemos) i si manifestem aquestes posicions valentes i defensem molt més que la independència ho tenim guanyat ".

Una estratègia, segons el diari digital, que revela que Podem Catalunya "està ja en el pacte separatista contra la Constitució. Que ho fa de forma coordinada amb Pablo Iglesias i que, per tant, serà difícil creure que el PSOE fa pinya de forma estable amb el Govern en la defensa constitucional mentre mantingui les seves aliances amb Podem".
http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/860955/podem-catalunya-busca-unir-bloc-independentista-i-acabar-amb-rgim-78
 

13 d’octubre del 2017

Els dubtes de Ramón Cotarelo que es pugui aplicar el 155










El Nacional
Barcelona. Dimecres, 11 d'octubre de 2017



El politòleg Ramón Cotarelo ha posat en dubte en un tuit que el govern espanyol pugui realment aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya, si aquesta ha fet una declaració d'independència. 




Cotarelo ha considerat una jugada mestra la decisió del president Carles Puigdemont de fer la declaració d'independència i després ajornar-ne els efectes per a un intent de negociació. El politòleg creu que el president hauria d'enviar com a resposta al requeriment del govern espanyol, la transcripció del seu discurs al Parlament.


 



 

12 d’octubre del 2017

10.oct.2017 - Anàlisi de la decisió de Puigdemont de postposar els efectes de la declaració d'independència, per Josep March



Hem de fer una lectura diferent a la pregunta de l'1-Oct. Quedar-se només amb el resultat i aplicar-ho no tenia sentit. 

La forma, els afaires ocorreguts, el resultat, l'il.legalitat, els 2.2 milions de votants, el ressó mundial i l'inestabilitat política i econòmica ens han dut fins aqui, un camp desconegut que s'ha de saber gestionar i que el què és important no és l'independència en si per la brava, sinó la pressió de la EU sobre Rajoy i Puigdemont per a seure en una taula i iniciar un diàleg. Potser no serà Puigdemont..., seran un mediadors pero s'ha d'arribar a un consens i uns pactes per sortir d'aquest enrocament del "gobierno".

Si ells fan malament la jugada, es negen a parlar ens apliquen el 155 (resultat desconegut, no s'ha aplicat mai), el TC suspén l'autonomia i no paren de fer burrades, ells ens donaran la independència.

Això és el que penso.

Josep March Xalabarder 

9 d’octubre del 2017

Les raons d'Alemanya que apel·len a escoltar els sentiments de Catalunya

El Nacional
Foto: ACN - Barcelona. Dilluns, 9 d'octubre de 2017

Les crides apel·lant al diàleg per buscar una sortida al pols entre l’Estat i Catalunya es multipliquen en l’àmbit internacional. En aquest escenari, el protagonisme de la política alemanya apareix amb especial contundència. El darrer a pronunciar-s'hi ha estat el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, que ha assenyalat la necessitat d’escoltar els sentiments dels ciutadans a Europa, i s’ha referit específicament a Catalunya. “De Gran Bretanya a Catalunya a Polònia i Grècia”, ha reclamat.

Els sentiments i l’actitud interior mai són secundaris”, ha advertit el president alemany. Ho ha fet des de Roma, on avui s’entrevistarà amb el Papa Francesc, durant una intervenció en una església protestant de la capital italiana.

Steinmeier ha retret que durant el procés de construcció europea es va subestimar el sentir de la gent, atès que els sentiments tenen les seves raons, i ha advertit que aquest projecte només pot tenir èxit a llarg termini “si hi ha cors i ànimes”.

La intervenció d'Steinmeier és altament significativa, atès que, com a exministre d'Exteriors, és un molt bon coneixedor de la política internacional, però a més perquè malgrat que a Alemanya el president té un paper representatiu conserva un important protagonisme en política exterior. De fet, en assumir el passat mes de febrer la responsabilitat de president, com a abanderat de l’antipopulisme, Steinmeier es va comprometre a treballar per “la democràcia, la pau i l’estabilitat a Alemanya, Europa i el món”.

El president no és l’únic dirigent alemany que ha mostrat la preocupació en relació a la reivindicació catalana, que ja ha provocat una conversa telefònica divendres de la cancellera Angela Merkel amb el president de la Comissió Europa, Jean-Claude Juncker, de la qual va informar dissabte l’agència Reuter. Merkel va abordar també telefònicament la situació amb el president espanyol, Mariano Rajoy, segons ha confirmat avui el portaveu de la cap de l'executiu alemany.

Tot plegat es produeix en un moment en què Merkel ha obert converses per a la formació del nou Govern amb el liberals del FDP i els Verds, un cop els socialdemòcrates han expressat la negativa a reeditar la gran coalició.

Precisament, l’eurodiputada dels Verds alemanya Ska Keller va expressar la setmana passada davant del ple del Parlament europeu el malestar amb la repressió violenta que el govern de Mariano Rajoy va fer del referèndum i va reclamar que la Comissió Europea “prengui cartes en l’afer”.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/alemanya-catalunya-steinmeier-merkel-keller-independencia_200154_102.html#

8 d’octubre del 2017

Com va ser possible el referèndum: les paperetes i el programa informàtic per permetre votar per ‘cens universal’



Imprimir les paperetes a ELNA, vila cremada pels francesos el 1285, i maternitat i refugi dels nens d'Argelès el 1939 es tot un símbol.


Una de les jugades mestres del referèndum del primer d’octubre va ser l’anomenat ‘cens universal’. Quan la Generalitat va saber que els plans del govern espanyol consistien a impedir el vot en col·legis molt concrets, es va començar a pensar en la manera d’esquivar-ho. Els cens universal, habitual en molts països, era el mecanisme imprescindible. La decisió es va mantenir en secret durant molt de temps i hores abans de la votació va començar a circular entre la gent compromesa a obrir els col·legis. La capacitat de guardar els secrets va ser una de les claus de tot l’operatiu que va poder vèncer la repressió espanyola.

El cens universal, que tothom pogués votar en qualsevol col·legi, reclamava un sistema informàtic complex per assegurar que ningú no votava dues vegades. Calia que fos molt segur, que circulàs per mitjà d’una simple connexió de mòbil i, evidentment, que fos fiable. El fet de treballar amb bases extremadament sensibles, ni més ni menys que el cens, obligava a fer un esforç extraordinari de programació per a preservar les dades de tothom. El 9-N no hi havia cens i quan algú votava se n’incorporaven les dades al programa per impedir que hi pogués tornar. El primer d’octubre era diferent, perquè sí que hi va haver cens i, per tant, aquesta era la base de tot el programa informàtic.

L’esforç per a crear aquesta programa va ser assumit per un grup d’informàtics de primera línia. VilaWeb ha pogut parlar amb un d’aquests experts i hem pogut comprovar de manera fefaent i documentada que aquesta persona va treballar en l’operatiu, però ens hem compromès a no fer-ne públic el nom ni alguns detalls que podrien comprometre més gent.

Quan us vau incorporar a l’operatiu i què hi vau trobar?
—M’hi vaig incorporar després de les detencions del dia vint. Vaig ser de les darreres incorporacions i he de dir que la gran majoria de la feina ja l’havien feta els companys. Tinc l’infinit orgull d’haver compartit unes hores molt intenses amb ells i de saber que una petita part del codi la vaig desenvolupar jo.



(Foto afegida el 14.10.2017) - Ahir, un grup del voltant d Arenys de Munt, van penjar una pancarta per donar les gràcies a Elna per guardar-nos les urnes, estaven molt contents però al cap de mitja hora la va retirar la policia.
Ens han demanat que en fem molta difusió!



L’encàrrec era difícil?
—Desenvolupar un programa per a votar, en circumstancies normals, és una cosa relativament senzilla. Fer que aquest programa funcioni i eviti la censura i la repressió de tot un estat ja té força mes gracia. Allò que vam viure, i protagonitzar en part, era de pel·lícula.

Al davant, contra vosaltres, teníeu els experts de l’estat espanyol…
Sí. Però vam poder desarticular els esforços de tots els serveis tècnics i d’intel·ligència del transatlàntic. Gràcies a Tor, a Signal, a telèfons comprats a l’estranger, a Linux i el programari lliure, i fins i tot a Bitcoin… Ah! i a la feina i la imaginació d’uns quants hackers que ho vam donar tot per a fer-ho possible.

Així i tot, l’operatiu no va ser desplegat fins minuts abans d’obrir els col·legis.
—Desenes de servidors, escampats per mig món, van rebre el software minuts abans de les vuit del matí de diumenge, l’hora acordada per a començar a constituir meses. Recordo el crac que va carregar el programa, com li tremolaven les mans mentre treballava. I tothom (els no informàtics) preguntant-li si el sistema ja estava a punt. No, no es podia anar més de pressa! Quina tensió! Encara em poso nerviós quan hi penso.

Immediatament, l’estat va reaccionar, quan el govern va anunciar el cens universal.
—La censura de l’estat hi era present, en tot moment. El nom de domini el van tancar en menys de quinze minuts, fins i tot van tancar totes les IP –totes!– d’un conegut proveïdor europeu…, cosa que va afectar milers de serveis que no tenien res a veure amb el referèndum, censura indiscriminada en estat pur. Però cada cop que ens donaven nosaltres el responíem. Per cada IP que ens tancaven, els meus companys n’obrien dues mes. Ja ho tenien previst, això. Vull agrair la paciència que van tenir tots els votants, la gent de les meses i, especialment, tots els qui atenien el telèfon de suport. Aquesta gent –alguns els teníem a la mateixa sala on érem–, quina gran feina que van fer atenent milers de trucades.

No hi havia manera d’esquivar-los, aquests atacs?
—Us haig de confessar una cosa, teníem apunt el codi que feia transparent i automàtic el canvi d’IP… Però no vam tenir temps d’integrar-lo.

Què diríeu als qui asseguren que es podia votar dues vegades?
—És fals.
Amb el cens universal no es podia fer, de cap manera. Vaig sentir les declaracions del senyor Ferreras, de La Sexta, assegurant que es podia votar diverses vegades i vaig riure. Precisament jo era entre el grup de persones que es va encarregar, específicament, que això no fos possible. Vaig riure segurament perquè no em quedaven forces per a gaire mes que somriure, després de treballar trenta hores seguides.

Vàreu treballar molt contra rellotge?
—Entre els meus companys, els que feia més dies que treballaven, el cansament era més que evident. Va haver-hi gent que, literalment, va dormir 4 o 5 hores en 3 dies. Vam treballar molt, molt.


I sota pressió?
—No m’hauria imaginat mai, mai, que alguna gent que va passar per aquella sala ens vindrien a saludar i dir-nos ‘Som a les vostres mans’ o ‘El referèndum i els 5,3 milions de catalans amb dret de vot, depenem de vosaltres’. Va venir gent que per a mi són mites des de fa anys. Buf, sí, la pressió era molta. La responsabilitat era enorme. Però ho vam fer i no puc estar-ne més orgullós. Hi ha moments, una cigarreta fumada en un lloc massa especial diumenge a les cinc de la matinada, que no els oblidaré mai.

26 de setembre del 2017

25.09.2017 - L’Assemblea obre www.assemblea.eu quan la Guàrdia Civil ocupa assemblea.cat



25.set.2017, al vespre

També s'ha tancat la web Empaperem.cat, que ja ha fet la rèplica en empaperem.com, i vullvotar.cat 

L’adreça web assemblea.cat de l’Assemblea Nacional Catalana ha estat intervinguda aquesta nit per la Guàrdia Civil sense haver-ho notificat prèviament. Tanmateix, de seguida l’Assemblea ha obert la web a www.assemblea.eu. Fonts de l’entitat han confirmat que no era pas cap atac pirata. ‘Ja hi som, a Espanya la Guàrdia Civil pot tancar el web d’una entitat privada legal sense notificació prèvia’, ha escrit a Twitter el cap de premsa de l’ANC.

També s’ha tancat la web d’Empaperem.cat, una iniciativa favorable al referèndum de l’1-O que convidava els ciutadans a imprimir cartells i penjar-los als carrers. Aquesta iniciativa va néixer arran de la persecució d’impremtes per part de la Guàrdia Civil a instància de la fiscalia. La censura de l’estat espanyol ha estat poc efectiva i s’ha copiat la web en un altre domini: empaperem.com.

Una tercera web, vullvotar.cat, ha estat també intervinguda per la Guàrdia Civil, segons que han explicat els administradors del domini.

Dissabte el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va autoritzar a blocar webs o dominis d’internet que apareguin publicitats en qualsevol compte o xarxa social oficial de qualsevol dels membres del govern.

El Tribunal de Cuentas pasa la factura del 9N a Artur Mas: una fianza de 5,25 millones de euros

Los tres imputados que han sido condenados a pagar esta fianza millonaria sin precedentes. Se ha establecido que Artur Mas sea solidario con las cantidades que los otros eventualmente no pudieran asumir. Se ha abierto una caja de resistencia, por ahora han recogido 2 millones de euros para ayudarlos. En la multa no se ha tenido en cuenta que dos millones fueron para ordenadores que continuan en servicio en la Generalitat. ¿No es en la práctica la misma pena que antes se llamaba "confiscación de bienes"?  (Cuca de Llum)


El expresidente catalán Artur Mas no ha acudido a la cita que tenía este lunes con el Tribunal de Cuentas en Madrid por haber desviado dinero público para celebrar el referéndum del 9-N de 2014. El Tribunal ha comunicado a su representante legal que Mas debe algo más que 5,25 millones de euros por el dinero que la Generalitat se gastó en la consulta ilegal celebrada hace tres años más los intereses y que tiene un plazo de quince días para depositar esa cantidad como fianza.

El dinero desviado del Presupuesto autonómico por diez de sus subordinados se destinó entre otras partidas al pago de propaganda electoral, de ordenadores y de aplicaciones informáticas… y recibió directa o indirectamente el visto bueno del entonces máximo responsable de la Generalitat.

El pasado mes de marzo, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña condenó a Mas y a otros colaboradores por delitos de prevaricación y desobediencia, y les inhabilitó para ejercer cargos públicos.

22 de setembre del 2017

El govern anuncia la llista de col·legis electorals de l’1-O



Ja es poden consultar les meses i els col·legis electorals 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha publicat la llista de col·legis electorals del referèndum del primer d’octubre. La mesa es pot consultar amb un cercador a la pàgina web del referèndum.  

La pàg és:  https://onvotar.garantiespelreferendum.com/on-votar/index.html 
Aquesta pàgina ha estat tancada per ordre de la Fiscalia.

    ...........................................

Incís:  Podeu consultar a quin col.legi electoral i a quina mesa votar aquí:

http://ipfs.io/ipns/QmZxWEBJBVkGDGaKdYPQUXX4KC5TCWbvuR4iYZrTML8XCR/on-votar/index.html

 

També m'ha anat bé aquesta:  https://rajoy-mariano.github.io/on-votar/index.html

Feu-ne difussió!

.............................

(continua l'article inicial:)

Cal escriure-hi el carnet d’identitat (sense guió entre les xifres i la lletra), la data de naixement i el codi postal. A la pàgina d’informació del referèndum, s’hi ha afegit la pestanya ‘On votar’. 


Aquest anunci arriba l’endemà del cop d’estat contra la Generalitat i referma el compromís amb el referèndum, malgrat els escorcolls de la Guàrdia Civil, les detencions, la prohibició d’actes i el segrest de material electoral. A més, es pot comprovar com a la ciutat de Barcelona hi ha locals de titularitat municipal per a poder votar.

La guia per a votar al referèndum del primer d’octubre

El cens, el vot a l'exterior, la configuració de les meses, la sindicatura electoral, la participació...


L’anunci de Puigdemont ha desfermat una allau de repiulets (5.300 en vint minuts) i ha col·lapsat la pàgina del referèndum en alguns cercadors. Per això, cal refrescar la pàgina diverses vegades. 

Durant el procés electoral, com sempre, els ciutadans rebran la targeta censal perquè hi puguin participar amb la màxima normalitat.

Els catalans que resideixen a l’estranger podran votar si són inscrits al Registre de Catalans a l’Estranger.   


Hi haurà vot anticipat per correu?
Només podran votar anticipadament per correu els catalans residents a l’exterior.

Quin serà l’horari de votació?
La votació començarà a les nou del matí i s’acabarà a les vuit del vespre, per bé que si queda cap elector dins el recinte electoral podrà votar. En cas que hi hagi cap interrupció, s’allargarà l’hora de tancament tant com hagi durant la pausa, però amb un màxim d’una hora.

Un momento peligroso, artículo de Enric Juliana

La situación creada en Catalunya es grave. Muy grave. No sólo por lo que pueda pasar en los próximos días. Creo que desde los centros de poder españoles se infravalora la profundidad de la protesta y la desafección, que contiene muchos grados y matices. Lo sabemos desde hace mucho tiempo y se ha querido ignorar. 

Los acontecimientos de hoy ensanchan el campo de la protesta, a la que ya se suman de manera definitiva muchos no independentistas. El caudal se va haciendo cada vez más grande y puede desbordar. Un acto de afirmación de la autoridad del Estado sin oferta política a modo de alternativa, tendente a la humillación de las instituciones catalanas, puede tener consecuencias catastróficas para el Estado español en el medio plazo. 

Se está abriendo el ciclo histórico de la separación de Catalunya de España, con el insensato aplauso de las tertulias de Madrid

En pocas palabras: se está abriendo el ciclo histórico de la separación de Catalunya de España, con el insensato aplauso de las tertulias de Madrid. Los europeos lo ven, la corte, poseída por el Partido del Escarnio (políticos, opinadores, conspiradores de distinto rango...), no. 

El riesgo del actual momento es el ensimismamiento crónico de las élites madrileñas, enamoradas de su poder relativo y poco acostumbradas entender España como una sociedad compleja. (Sociedad, no una suma de cuarenta y tantos millones de consumidores). Que se cuide Rajoy de los irresponsables que le piden la humillación de las instituciones catalanas.

El riesgo en Barcelona: la tentación aventurera...

21.set.2017 - ‘The Times’ se suma a los diarios extranjeros que piden un referéndum para Catalunya

Editorial de "The Times"

El conservador británico cree que España vive una “crisis constitucional” grave con riesgo de “ruptura”


The Times se ha sumado a los periódicos extranjeros que consideran que la solución para el conflicto catalán debería ser que el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, permitiera un referéndum. Si en su momento fueron Le Monde o The New York Times, ahora es el histórico diario conservador británico el que exige a Rajoy una salida que vaya más allá de lo que el editorial califica de “represión”. 

El texto del rotativo británico es especialmente contundente contra la reacción del Estado español. Mantiene que España está en una “crisis constitucional” grave con riesgo de “ruptura”, la mayor desde “el fin de la dictadura de Francisco Franco”. Y además, acusa a Rajoy de “alimentar la crisis” y no de “apagarla”. Incluso The Times se aventura a pedir al Gobierno central que permita el referéndum aunque éste sea contrario a la Carta Magna española, vaciándolo de contenido jurídico y sin efectos vinculantes. 

De esta manera, el diario espera que Rajoy use “argumentos” y no la “fuerza” o la “amenaza desproporcionada” y apelando al “sentido común” de los catalanes, que, a su juicio mayoritariamente serían partidarios de seguir integrados en España.
http://www.lavanguardia.com/politica/20170921/431448662769/the-times-suma-diarios-extranjeros-pide-referendum-catalunya.html?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium=social 

.........

Duro editorial de 'The Times': "Se debe permitir el referéndum"

 

 

El Nacional
Barcelona. Jueves, 21 de septiembre de 2017

El diario The Times, el gran medio conservador del Reino Unido, ha publicado hoy un contundente editorial sobre la situación catalana titulado "Represión en Catalunya", y pide al presidente español, Mariano Rajoy, que permita el referéndum del 1 de Octubre. Según el rotativo, el Gobierno español debería utilizar argumentos que eviten las medidas de fuerza "si quiere evitar una ruptura nacional". "España está pasando por su mayor crisis constitucional desde el fin de la dictadura de Francisco Franco. La deriva de la provincia de Catalunya hacia la independencia desafía los fundamentos de la existencia de España como Estado unitario", añade.

The Times se aleja totalmente de la visión que dan los medios españoles sobre el proceso independentista, y ve posible que los catalanes voten en referéndum el 1 de Octubre. Según el diario, las medidas de fuerza serán probablemente rechazadas cuando Catalunya "vote en referéndum dentro de 10 días".

The Times carga contra el presidente español porque en su opinión "está alimentando la crisis en vez de sofocarla". "El Gobierno español tiene que permitir que el referéndum salga adelante, aunque esté en contra de la Constitución, tratándolo de la misma manera que la consulta simbólica sobre la independencia del 2014. Es decir: que declare que jurídicamente no es vinculante. Madrid podría ganar este argumento sin hacer uso de la fuerza o sin lanzar una amenaza desproporcionada, contando con el sentido común de los catalanes, que en general entienden los beneficios de ser parte integrante de España. Las encuestas muestran que mientras una gran mayoría de catalanes quieren un referéndum, la población se divide con respecto a la independencia", argumenta con el pragmatismo tradicional británico.