El titular per a alguns dels mitjans de comunicació especialitzats en informació comunitària ha estat molt clar
Berto Sagrera - Barcelona. Dimarts, 27 de maig de 2025
Foto: Europa Press
Què diu la premsa internacional sobre el català a la Unió Europea? Després que s'hagi tornat a ajornar la decisió sobre la seva oficialitat per la reticència d'alguns països, el titular per a alguns dels mitjans de comunicació especialitzats en informació comunitària ha estat molt clar: "Espanya torna a fracassar". Al cap i a la fi, el govern espanyol no ha aconseguit convèncer una desena de països —com Alemanya, Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria—, que mantenen els seus dubtes financers i legals sobre oficialitzar el català, el basc i el gallec.
"Espanya torna a fracassar en el seu intent d'assolir la unanimitat perquè el català, el gallec i el basc siguin llengües oficials de la UE". Aquest és el títol proposat per la versió digital de la cadena Euronews, que destaca que "la petició espanyola no ha assolit la majoria necessària, ja que països com Finlàndia, Suècia i Àustria van expressar les seves reserves". El mitjà recorda a dins del text que "un primer intent de canviar el reglament va ser ràpidament rebutjat el setembre del 2023, malgrat que Madrid es va oferir a pagar íntegrament les despeses addicionals". "El fiasco va provocar mesos de negociacions entre bastidors per convèncer els països reticents i aconseguir la unanimitat necessària. Espanya va demanar que s'inclogués l'afer a l'ordre del dia de dimarts al matí, tot i que l'aritmètica semblava molt incerta en la vigília de la reunió ministerial".
l setmanari Politico Europe també ha estat molt directe. El
títol? "Els països de la UE rebutgen la sol·licitud espanyola de
convertir el català en llengua oficial a Brussel·les". El subtítol?
Centrat en les conseqüències: "La derrota complica la capacitat del president, Pedro Sánchez, per aprovar un nou projecte de llei de pressupostos
i satisfer les demandes de l'OTAN d'augmentar la despesa en defensa".
Però el més demolidor és la primera frase de la notícia: "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha patit un revés polític important al Consell d'Afers Generals de la UE".
Finalment, el portal Euractiv és més descriptiu. "La UE torna a ajornar el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials. Diversos països de la UE havien demanat 'més temps i més informació', ha dit un portaveu del govern espanyol", diuen el títol i el subtítol de la notícia. Destaquen dos aspectes. D'una banda, la imatge que il·lustra el text: Carles Puigdemont al Parlament Europeu. D'una altra, i en relació amb la fotografia, un destacat cap al final de l'article: "El maldecap creixent de Sánchez" —per recordar que l'oficialitat del català era un dels requisits de Junts per donar suport a Sánchez, que ara "s'ha trobat amb oposició en altres capitals europees".
Més enllà dels mitjans paneuropeus, la notícia també ha arribat a la
premsa nacional d'alguns països de la UE. És el cas d'Alemanya, on un
dels diaris més importants, el Frankfurter Allgemeine se n'ha fet ressò amb un títol demolidor: "No més idiomes".
"El govern espanyol ha fracassat una vegada més en el seu intent de
declarar el basc, el gallec i el català llengües oficials de la Unió
Europea", afegeix a la primera línia. Cal recordar que els alemanys són
un dels socis que s'han oposat a la qüestió.
La notícia també s'ha llegit a França, recollida per l'agència AFP i publicada per mitjans tan llegits com Le Figaro. "Espanya exigeix el reconeixement del basc i el català, la Unió Europea desvia la qüestió", diu al títol. Al subtítol, hi afegeixen: "La majoria dels estats membre tenen por d'obrir aquesta capsa de Pandora". "Un tema més explosiu del que sembla, i que avergonyeix gran part dels 27", continua l'article, ara dins del text.
Queda clar que el tema ha interessat arreu d'Europa. De fet, va ser aquest dilluns quan el Financial Times va revelar les pressions de José Manuel Albares als països bàltics pel català: "Espanya està amenaçant els seus aliats comunitaris en una aposta per forçar-los a donar suport al reconeixement de les seves llengües minoritàries". En què haurien consistit aquestes pressions? Doncs en "qüestionar el desplegament de les seves tropes als estats de l'est", principalment.
_
