29 de juny de 2018

Madres sin cuota, por Rafael Serrano





El Estado francés ha tenido que multarse a sí mismo. Por no haber alcanzado el mínimo fijado de nuevas incorporaciones de mujeres a los cuadros directivos de la administración pública, el Ministerio de Justicia tendrá que pagar 60.000 euros de sanción, y el de Defensa, 120.000. También han sido castigadas tres entidades territoriales, con 240.000 euros.

La llamada ley Sauvadet, de 2012, exige que el 40% de las promociones al nivel superior de la función pública se reserven a mujeres (o a hombres, si son ellos los que están en minoría, cosa que no se da). En 2013, la proporción fue del 32%, y en 2016 subió al 35%, aún por debajo de la cuota mandada. El calendario de aplicación progresiva de la ley ya no concede más gracia, y en un año las administraciones tendrán que cubrir los cinco puntos que quedan hasta el 40%, o sea, casi el doble de lo que han ganado en el triple de tiempo. Y la cuantía de la multa por no cumplir aumentará un 50%.

No es que la administración pública francesa sea un reducto masculino. El funcionariado tiene una amplia mayoría de mujeres: el 62%. Pero no en el nivel superior. Y ahí la desigualdad no es tanto por el sexo cuanto por la maternidad.

Los puestos bajos y medios de la administración permiten, en general, atender bastante bien las obligaciones familiares, mejor que los empleos de categorías equivalentes en el sector privado. En cambio, los altos cuadros de la función pública se ven sometidos a jornadas muy largas y frecuentes cambios de destino; además, para llegar arriba hay que hacer méritos entre los treinta y los cuarenta años. Todo ello deja en desventaja a las madres (también, aunque no en tan gran medida, a los padres; pero en el caso de ellos está más aceptado que no logren conciliar familia y vida laboral).

La socióloga Sophie Pochic, coautora de un libro sobre el tema, dice en Le Monde: “Hay que convertirse en monja o fraile del Estado para acceder a las responsabilidades más altas”. Si lo que se pide, de hecho, es gente sin familia o con familia descuidada, parece claro que la cuota femenina no basta porque no ataca la raíz del problema. Mientras la organización del trabajo no se acomode bien a las necesidades de las madres, ni siquiera en la Administración pública y por mandato de la ley se consigue la igualdad. De hecho, para las madres no hay cuota.

23 de juny de 2018

La llibertat de La Manada no és una anècdota, editorial de José Antich



Dijous, 21 de juny de 2018
Es comença a escampar la idea que el que defineix Espanya en aquests moments és la seva justícia. Un grapat de jutges que, amb les seves decisions, estan situant el país de vegades en un cert estat de xoc, en altres ocasions al límit de la mínima lleialtat entre socis de la UE, en d'altres en contra de la llibertat d'informació o molt lluny de la llibertat d'expressió. Tot això, succeeix amb una periodicitat tal que costa de reconèixer la feina en alguns estaments judicials i, més aviat, hi ha la sensació que impera una certa justícia a la carta, el pitjor que pot succeir en un estat de dret.

La decisió de l'Audiència de Navarra en el cas de La Manada, que decreta la llibertat provisional per als cinc condemnats a nou anys per abusos sexuals a una jove, durant els Sanfermines del 2016, i previ pagament d'una fiança de 6.000 euros, és una atrocitat. I també un insult per a les dones que diàriament experimenten la desprotecció i la violència masclista. Que en vigílies dels Sanfermines del 2018 s'adopti una decisió d'aquest calat hauria de fer reflexionar tots aquells que tenen al seu abast revertir situacions com aquesta. No és aquest el missatge que s'hauria d'enviar a la societat des del poder polític i el poder judicial i que no pot ser aliè al sentiment d'impunitat estès en àmplies capes de la societat.

Malgrat la gravetat del cas de La Manada, en les últimes 24 hores s'han produït situacions que no són normals en altres països de la UE i que acaben transmetent la idea que hi ha un marc judicial espanyol molt diferent al del nostre entorn. La simple comparació de la llibertat provisional per als que, segons la justícia, va ser una condemna per abusos sexuals i per a moltíssims juristes un cas palmari de violació amb la presó provisional indefinida per als nou independentistes catalans pels fets de la concentració davant de la Conselleria d'Economia o per la votació de l'1 d'octubre és una ignomínia.

I aquest marc judicial excepcional no només ho és per els presos polítics catalans, la qual cosa ja és una excepció important en si mateixa que ja està sent corregida o esmenada a l'estranger encara que no afecti els que avui estan empresonats a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. A títol d'exemple, la resposta del jutge degà de Madrid, que s'ha negat a tramitar la citació de la justícia belga al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena arran d'una demanda per falta d'imparcialitat presentada pels consellers exiliats a Brussel·les. No és que hi hagi hagut un pronunciament judicial sobre això sinó més aviat que el jutge degà ha fet un "no procedeix" i punt.

En aquestes hores s'ha produït també la condemna d'una inhabilitació durant sis mesos de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP, per no haver despenjat una estelada del balcó de l'ajuntament. Una condemna certament sorprenent. Cal recordar que, al seu dia, l'assumpte va ser arxivat pel jutjat de Berga i que els fets van succeir el 2015. Ara ha estat a partir d'un recurs de la fiscalia i un nou pronunciament del TSJC que ha estat condemnada.

Acabem el relat de les actuacions judicials més cridaneres amb la imputació de sengles periodistes, Ignacio Escolar i Raquel Ejerique, d'Eldiario.es per un presumpte delicte de descobriment de secrets en el cas de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. La tasca d'aquest mitjà en la dimissió de Cifuentes va ser determinant i costa d'entendre com es poden posar en aquest cas portes al camp en la tasca d'informar i publicar notícies. I, finalment, hi ha l'arxivament per part de l'Audiència Nacional i la jutgessa Lamela de la querella pel cas del Castor i la construcció del magatzem de gas.

Només vint-i-quatre hores donen per tot això a la judicatura espanyola. Suficient perquè la preocupació no sigui una mera anècdota.
 https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-llibertat-la-manada_280818_102.html

9 de juny de 2018

09.06.2018 - Batet ofereix recuperar els 45 punts de Puigdemont i una reforma constitucional viable



L'únic punt que el PSOE descarta posar sobre la taula és el que feia 46: el del dret a decidir


09.06.2018
 Meritxell Batet


El nou govern espanyol va concretant la seva proposta per fer front al procés. La nova ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ofereix a la Generalitat recuperar el document de 45 punts que Puigdemont va presentar fa més de dos anys a Rajoy i abordar inversions desateses fins ara per l'executiu espanyol.

L'endemà del primer consell de ministres del nou govern de Pedro Sánchez, Batet ha assegurat que hi ha marge per al diàleg des de la confiança i la lleialtat.

"És fonamental el respecte a les regles de joc, al marc jurídic establert, a la Constitució, a l'Estatut d'Autonomia i a la resta de normes, però hi ha moltes coses per fer. Hi ha mesures polítiques que es poden impulsar"
La ministra parla de tres mesures concretes:

"Es poden reprendre els 45 punts que va enviar el senyor Puigdemont a l'anterior president del govern, es poden recuperar inversions desateses durant molt anys per part del govern d'Espanya i que són molt necessàries per Catalunya i es poden també abordar reformes legislatives que van ser declarades inconstitucionals"

Un document que tenia 46 punts
Batet i el PSOE fan referència al document que Puigdemont va presentar a Rajoy i parlen sempre de 45 punts. Les demandes eren 46, però hi ha un punt que els socialistes ja han bandejat. És el primer, que fa referència al dret a decidir.

Puigdemont va presentar el document a l'abril del 2016. Va anar a Madrid a reunir-se amb Rajoy amb dos documents sota el braç. En un hi havia les 46 demandes al govern espanyol, que multiplicava per dos el document de 23 temes que el seu predecessor, Artur Mas, va presentar a Rajoy el juliol del 2014. L'altre document era un llistat del que el govern català considera incompliments per part de l'executiu espanyol.

Reforma constitucional viable
La ministra, que ha participat en un acte del PSC sobre la "reforma constitucional", ha recordat que es pot parlar de tot sempre dins del marc legal i la lleialtat institucional.

"Confiança i lleialtat institucional que nosaltres oferim, però que també reclamem"
Parlar de tot inclou també una reforma constitucional, que Bater qualifica d'"urgent, viable i desitjable" per avançar cap a un model federal.

Batet també ha parlat sobre la conversa (telefònica) que van mantenir Sánchez i Torra, i diu que va ser cordial i que van acordar veure's aviat.




El govern de Sánchez certifica la fi del control previ de les finances de la Generalitat



La ministra ha assegurat que "el dret a decidir de Catalunya està absolutament fora de qualsevol discussió"

08.06.2018
Primer Consell de Ministres del govern de Pedro Sánchez. L'endemà de la presa de possessió dels ministeris respectius, l'executiu socialista s'ha reunit per primer cop al Palau de La Moncloa en Consell de Ministres. La roda de premsa posterior ha estat marcada per les finances catalanes.

La ministra portaveu d'Educació i de Formació Professional, Isabel Celaá, ha explicat que una de les primeres mesures que han pres és donar la instrucció als bancs que facilitin la liquiditat a la Generalitat sense haver d'esperar el vistiplau d'Hisenda:

" Hem determinat que es donin instruccions als bancs perquè el govern de Catalunya pugui fer front als pagaments, que li corresponen a un govern autonòmic, sense la necessitat de passar per la supervisió d'Hisenda."
Aquesta mesura certifica la fi del control previ de les finances catalanes que va aplicar l'exministre Montoro 15 dies abans del referèndum de l'1 d'octubre. L'objectiu era certificar que cap partida anava destinada al referèndum.

Des d'aquell moment i fins ara, el govern espanyol, ha estat la responsable de pagar directament els serveis "fonamentals" i "prioritaris" de la Generalitat, com ara educació, sanitat, serveis socials i també nòmines públiques.

Vinculat al 155
Al desembre, el ministeri d'Hisenda va vincular el control amb l'aplicació de l'article 155. Amb l'arribada del nou govern de la Generalitat, la mesura tenia els dies comptats. De fet, la conselleria d'Economia explica que ja feia uns dies que podi fer els pagaments amb normalitat.

Ara, els comptes de la Generalitat queden subjectes a un control a posterior mensual. Aquest control es va aprovar el 2015 i està vinculat també amb l'accés al Fons de Liquiditat Autonòmic, el FLA.

8 de juny de 2018

Articles d'opinió de Quim Torra i Plà



L'actual President de la Generalitat ha estat escriptor i editor  fundant la seva propia editorial "Acontravent". Us deixo un link amb els seus articles d'opinió, recollits pel diari "Nació Digital".

Quim Torra - Articles d'opinió >>  >>  >>  >>   >> https://www.naciodigital.cat/opinio/autor/2224/pagina1


9.11.2017 Lliçons apreses - «L'independentisme ha de fer alguna cosa més que convèncer el 21-D, ha de guanyar, i per més del 50% dels vots»
«Una autocrítica valenta és just el contrari d’un passar comptes frívol, mesell, electoralista i primari com deixava anar l’alcaldessa Ada Colau»

05.11.2017 ​El programa electoral
«Què farem el 22 de desembre? Fins on està disposat aquest país a arribar, la gent d'aquest país, l'endemà de la victòria?» 

29.10.2017 Llista Única de Defensa de la República
«Proposem ara una Llista Única de Defensa de la República, que combini la legalitat republicana i alhora permeti defensar-la i resistir des d'un Parlament imposat i il·legítim» 

22.10.2017Eleccions o independència?
«L'article 155 no canvia l'essència mateixa d'on ha estat sempre la qüestió catalana: la pròpia sobirania i la democràcia» 

15.10.2017 - Les raons de Churchill «Churchill va afirmar: 'Amb  amables frases diplomàtiques, varen ser lliurats a la venjança del partit guanyador a Espanya'. Com sempre, tenia tota la raó»
 
08.10.2017 - ​Una declaració d'esperança
 
01.10.2017 -Als herois de l'1-O  «Hem guanyat. Som lliures. La victòria l'has portat tu. I la declaració d'independència d'aquesta setmana és teva»

Aquests articles són els darrers del recull. Aneu al link del principi del post per a veure'ls tots.
 .....


En un post de l'any 2016 vaig escriure la ressenya d'un llibre seu,  us el recomano. Cliqueu:

Llibres, ressenyes: semblances de grans catalans, un dels llibres és del Pres. Quim Torra

   
Quim Torra m'ha obert una finestra a l'elevadíssim nivell assolit per la cultura catalana abans del 1939. Pobre de mí, casi no en sé res. "Honorables. Cartes a la pàtria perduda". Quim Torra, esboça persones que sobresurten per un o altre motiu, i que a més a més van treballar per l'interés general de Catalunya: Manuel Carrasco i Formiguera, Ferran Soldevila, Enric Prat de la Riba, Josep Trueta, Josep Pla, Amadeu Hurtado, Rafael Patxot, Pau Casals, Carles Pi i Sunyer, Just Cabot, Pompeu Fabra, Pau Romeva, Josep Maria Folch i Torres, Lluís Nicolau d'Olwer, Eugeni Xammar, Antoni Rovira i Virgili, Josep Maria Trias i Peitx, Joan Coromines, Francesc Cambó, Francesc Macià.  M'ha agradat molt. L'autor cita llibres  escrits pels biografiats, alguns m'han interessat i els llegiré. (Editorial Acontravent. Barcelona 2011. 250 pàg.) //  
Quan Quim Torra repassa els fets de la 2a República espanyola m'ha fet pensar en un altre llibre que els explica amb tot detall:  "Cap a la Llibertat" de  Jaume Sobrequés i Callicó. Editorial Base. Molt recomanat també. Aquell període del 4 dies de República catalana, després reduida a Generalitat amb un Estatut retallat,...és rabiosa actualitat, repetició de la història. Tots tots els gestos, fets, el tó en la conversa amb Madrid...Tot és avui exactament igual que ara fa 84 anys. Cal pensar·hi !!!



En Josep Plà no necessita recomanació...Ha escrit varis volums "d'Homenots". Aquest llibre en concret no sé si l'he llegit sencer, us he de dir. En Plà sempre és un deu i situa el biografiat en el contexte de l'època. (Josep Plà, "Uns homenots: Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra, Ramón Turró".  Ed. Destino, Col·lecció Llibres a mà. Barcelona. 1984. 184 pàg.)



Les semblances de Fabián Estapé també  son  molt entretingudes  i  interessants. Coneixem persones que ens podrien passar desapercebudes, tot i la seva tasca rellevant.  De Cerdà cal dir que li ha dedicat tot un altre llibre, monogràfic, la persona s'ho val i restava oblidada.  Recordo que em va agradar la semblança de Joan Sardà i l'ambient franquista tant ben dibuixat.  La de Vicens i Vives també. I Ernest Lluch era per mí un desconegut, només el recordava  per l'atemptat d'ETA que li va llevar la vida. ("Deu grans catalans. Un homenatge personal a deu figures històriques". Ed. RBS Libros i La Magrana. Barcelona. 2006. 159 pàg.)



Llibre recent del 2014, entrevistats coneguts de tots.  Joan Margarit, arquitecte Catedràtic d'Estructures i poeta diu:  "No saber què va fer el jove Goethe no és perillós;  no saber que una llengua és una estructura mental i que és molt més que un caprici, és gravíssim."  Fàntàstica definició.
 
També:  "El que compta és la constància, l'ésser humà només funciona per la constància. La idea romàntica que funcionem pels grans gestos és falsa. Les coses significatives són resultat d'un procés de constància. A vegades només passa a la posteritat la guspira final. Però, sense la constància al darrere, la guspira final no és res. Allò que la inspiració sempre t'ha d'agafar treballant és vàlid en tots els terrenys " ("Catorze de cara al 2014. Converses sobre la vida, el país i la independència". Eva Piquer. Ed. Acontravent. Barcelona. 2014. 172 pàg.)


(Recomano llibres que he llegit, si algún llibre no l'he llegit, aviso)

Altres llibres recomanats a la Cuca de Llum  els trobareu clicant aquesta l'etiqueta de l'arxiu del blog: 

(Post publicat per primer cop a la Cuca de Llum a l'abril 2016)


7 de juny de 2018

"Un sol poble?", article de Germà Bel.



GERMÀ BEL Economista  -

Qüestió complexa. Potser mirar-la des de fora ens ajudarà a comprendre-la millor. “Nosaltres, el Poble dels Estats Units...” és l’inici de la Constitució del EUA, que va ser ratificada el 1778 i és la segona constitució elaborada per un cos de representants escollits, després de la de Còrsega del 1755, que visqué només fins que França es va annexionar l'illa el 1769. Poc després de la dels EUA fou aprovada l’altra gran Constitució de finals del segle XVIII, la francesa, del 1791. Porta per preàmbul la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà del 1789, i arrenca dient “Els Representants del Poble Francès, constituïts en Assemblea Nacional...”, mentre que el text pròpiament dit comença amb “L’Assemblea Nacional...” La diferència no és gens trivial. “ We the People” ens trasllada la condició de ciutadans com a subjectes actius de la Constitució, basada en la idea tangible i concreta dels individus que formen la comunitat política. En canvi, “ Les Représentants du Peuple Français, constituées en Assemblée Nationale...ens trasllada la idea de la institució, i la condició de representants d’un Poble entès com a ens intangible, la Nació. No és debades que mentre la Constitució dels EUA no menciona ni una vegada el terme 'nació' referit als EUA, la Francesa usa molt sovint el terme ‘nació’; per exemple en l'article 1 del títol III, on disposa que “La Sobirania és una, indivisible, inalienable i imprescriptible. Pertany a la Nació".

D’ací s’han desprès dos conceptes ben diferents de l’Estat i la seva relació amb els ciutadà. Als EUA, l’individu és a la base de la comunitat, i això s’estén a la noció de ciutadà per al president o per a qualsevol jutge, com per exemple el que ha prohibit a Trump blocar ningú al compte presidencial de Twitter @POTUS, perquè és propietat dels ciutadans, no del president. A França, i pel cas a Espanya, que ha assumit la seua tradició, tant el cap d’estat com qualsevol jutge són institució. I com a tal, com aquells "representants del Poble Francès", ostenta una posició de superioritat jeràrquica sobre els ciutadans, en un entramat institucional caracteritzat per una gran verticalitat, hereva d’aquell “l’Estat soc jo”, de Lluís XIV a França, o “La paraula del rei és llei” de Felip V aquí.
On va triomfar realment la Il·lustració en l’àmbit institucional fou en els models de contrapesos característics dels sistemes anglosaxons, molt més que en els sistemes de control centralitzat i vertical hereus del llegat francès
En síntesi, on va triomfar realment la Il·lustració en l’àmbit institucional fou en els models de contrapesos característics dels sistemes anglosaxons, molt més que en els sistemes de control centralitzat i vertical hereus del llegat francès. Això ens condueix a una posició diferent del ciutadà respecte a l’Estat entre aquests sistemes. En particular, a la major propensió en els sistemes de llegat francès a usar la llei –en teoria, garantia del dèbil– per defensar les institucions respecte dels ciutadans, en lloc de defensar el ciutadà del poder institucional. Per això, en uns llocs és legal –encara que socialment reprovat– cremar la bandera del país o mancar al respecte al cap d’Estat, però aquí hi ha artistes a la presó per impugnar amb les seues creacions les institucions de l’Estat.

Aquesta major propensió en el nostre sistema a usar la llei per defensar les institucions dels ciutadans s’accentua quan ha fallat una de les missions crucials de l’Estat-Nació d’estil francès: l’ús de l’Estat com a instrument d’unificació nacional, tot identificant Estat i Nació, símptoma inequívoc de nacionalisme en estat pur. És a dir, quan no s’ha assolit l’ideal d’”un sol poble” com equivalent a la “Nació”. Diferent és quan la noció “un sol poble” es refereix a la comunitat política de ciutadans, subjectes de drets civils i polítics, amb independència de qüestions d’identitat nacional o sentiment de pertinença. Això, per descomptat, implica la necessitat de respecte a la complexitat de les comunitats plurinacionals, on els drets de ciutadania no poden discriminar segons grups nacionals.

A Espanya l’Estat ha perseguit la unificació nacional, l’adhesió de tots els ciutadans a la Nació uniforme, adhesió sense la qual no es gaudeixen els mateixos drets. D’ací, per exemple, l’argument que el fet que el castellà sigui la llengua obligatòria per a tothom a Espanya, i l'única obligatòria, no seria discriminatori, perquè com que tots som ‘nacionals’, el castellà seria la llengua de tots. Això és el que pretén legitimar el concepte –polític– del castellà com a llengua comuna dels espanyols.

L’exigència d’adhesió a la ‘nació uniforme’ és a la base del conflicte territorial a Espanya, i en particular del procés d’independència a Catalunya, que persegueix la creació d’un Estat on els drets de ciutadania i la posició dels ciutadans respecte a les institucions no siguin condicionats per qüestions d’identitat o d’adhesió a una Nació intangible. És a dir, "un sol poble" com a comunitat d’individus amb iguals drets i llibertats, i també deures i responsabilitats, on la identitat nacional sigui qüestió personal i privativa de cadascú, i cadascú se la gestioni de la forma que vegi més convenient.

1 de juny de 2018

01.06.2018 - Rajoy és desallotjat de la Moncloa per l’èxit de la moció de censura




Mariano Rajoy ha viscut aquest matí les últimes hores com a president del govern espanyol. La primera sentència del cas Gürtel ha estat demolidora per al PP i ha originat una gran aliança al congrés espanyol per a expulsar Rajoy de la Moncloa.

A les nou del matí s’ha reprès el debat sobre la moció de censura del PSOE, que ha reeixit i ha servit per a investir president Pedro Sánchez amb els vots del seu partit, d’Units Podem, ERC, Compromís, el PDECat i el PNB, que ahir mateix va decidir de liquidar Rajoy una setmana després d’haver-li donat aire amb l’aprovació del pressupost. Ahir la resta de partits van poder expressar la seva posició i interpel·lar el candidat socialista.


En tota la transició espanyola, ha estat la primera moció de censura reeixida, després de tres intents.

(Vilaweb publica a continuació un regitzell de variades reaccions a la notícia. Aqui només es copio una: )
12.42 –  El rei espanyol rebrà les 15.30 hores la presidenta del congrés Ana Pastor, que li comunicarà formalment el resultat de la moció de censura.
12.11 –  El batlle de València, Joan Ribó, diu que 'tres anys després del canvi que arribà als grans ajuntaments de tot Espanya, també cau la corrupció de la Moncloa'.

01.06.2018 - El DOGC publica el decret de nomenament dels consellers del govern Torra




La pressa de possessió del nou govern pot ser demà 

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat aquesta nit el decret 3/2018, del 29 de maig, pel qual es nomenen el vice-president del govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.

La publicació d’aquest decret era imprescindible per a poder constituir el govern però havia estat aturada pel govern espanyol, que invocava els poders extraordinaris que li atribuïa l’aplicació de l’article 155. Després de la presa de possessió del nou govern, que pot ser demà, l’aplicació del 155 desapareix automàticament.

El nou vice-president i els nous consellers són:
 

(Ja hem publicat en aquesta blog una presentació dels consellers: >>> 

29.05.2018 - Torra canvia els consellers i accepta les condicions per a formar govern i acabar el 155



Podeu consultar-los també llegint tot l'article:
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-dogc-publica-el-decret-de-nomenament-dels-consellers-del-govern-torra/

01.06.2018 - La fiscalia alemanya presenta una nova sol·licitud d’extradició per a Puigdemont

 Carles Puigdemont. Foto, Vilaweb

El tribunal de Schleswig-Holstein ha admès a tràmit la sol·licitud i, per tant, es retarda la decisió definitiva sobre Puigdemont 

La fiscalia alemanya ha presentat una nova sol·licitud d’extradició per rebel·lió i malversació de fons públics que retarda la decisió definitiva del tribunal de Schleswig-Holstein sobre Carles Puigdemont. A més, ha tornat a demanar el seu ingrés a la presó en considerar que hi ha risc de fugida.

El tribunal ha admès a tràmit la sol·licitud en estar presentada dins del termini habilitat i ara estudiarà quina decisió pren. El 22 de maig, el tribunal alemany va tornar a refusar d’empresonar a Puigdemont i també l’extradició per rebel·lió.

En conèixer la notícia, JxCat ha volgut expressar la seva ‘confiança en la justícia alemanya’ i manté la seguretat que els jutges no extradiran el seu líder. La formació ha recordat que ‘la justícia alemanya en dues ocasions ha deixat clar que no hi veu rebel·lió ni sedició, i ha posat en dubte les acusacions de malversació’. JxCat ha afegit que el tribunal encara no s’hi ha pronunciat i que només demana l’extradició la Fiscalia, cosa que creu que ‘era d’esperar perquè ja estava fora de termini per presentar l’informe’.

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-fiscalia-alemanya-presenta-una-nova-sollicitud-dextradicio-per-a-puigdemont/

Catalunya celebra l’Any Carles Fages de Climent

Imatge de Sàpiens




Oració al Crist de la tramuntana

Braços en creu damunt la pia fusta
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l'herba i no espolsi el blat.




Quan es compleixen 50 anys de la seva mort, diversos municipis catalans acullen activitats per donar a conèixer l'obra de l'escriptor empordanès


Poeta, narrador, dramaturg, articulista i traductor, Carles Fages de Climent és una figura que no ha rebut tant reconeixement com d’altres autors de la literatura catalana. Nascut a Figueres el 1924, amb només 22 anys Fages va guanyar el premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona, i el 1958 va aconseguir el Premi Ciutat de Barcelona. La seva obra, amb la influència del seu bon amic Eugeni d’Ors i els noucentistes, es caracteritza per la combinació de les fonts clàssiques i les tradicionals. Els seus últims anys de vida els va viure a cavall entre la seva Figueres natal i Castelló d’Empúries, d’on era la seva família materna i on es troba la casa pairal Climent. 

Amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort, i per donar-li la importància que es mereix, diversos municipis catalans acolliran activitats sobre Fages, autor d'obres com 'Els meus difunts', 'Auca de mi mateix', 'Segon recull d'epigrames' o 'Balada del Sabater d'Ordis'. Així, des del maig fins a l’octubre, se celebraran activitats com exposicions, festivals i premis literaris, activitats culturals, taules rodones, visites guiades i lectures de textos de l’autor. A més, al llarg de l'any està prevista la catalogació, digitalització i exposició del fons de l'escriptor, que va morir a Figueres el 1968.

Per a més informació, visiteu el web de l’Any Carles Fages de Climent i al blog 'Compartim l'univers Fages de Climent'.

7 juny de 1640: El Corpus de Sang. La revolta dels segadors de 1640 a Barcelona.


Avui fa 376 anys del Corpus de Sang, detonant de la Guerra dels Segadors. Memòria històrica. 

Últimament, acostant-nos al tricentenari de la desfeta en la guerra de Successió de 1714 cada cop sentim a parlar més d’aquest conflicte. En canvi, ara que estem en dies de Corpus, sentim a parlar molt de les processons, de l’ou com balla, però… és que el còrpus no ha estat mai conflictiu? Us sona d’alguna cosa el Còrpus de Sang de 1640? Doncs si, la revolta dels segadors, la que dóna nom a l’himne de Catalunya va ser un 7 de juny i va esclatar a Barcelona. Aquest és un episodi de la història molt desconegut que tendeix a barrejar-se amb els fets de 1714. Tot plegat resulta un embolic. Per resoldre aquest embolic hem fet especialment aquesta secció.

http://blogs.sapiens.cat/historiadebarcelonaalaxarxa/2013/06/05/corpusdesang1640/ 


Per saber·ne més:
http://www.cucadellum.org/2012/06/corpus-de-sang-7-de-juny-de-1640.html

Sánchez: su pasado en Bankia condiciona el futuro de los españoles


El Partido Popular acapara el 86% del coste por corrupción en España: 122.000 millones de euros



En una comparecencia digna del Club de la Comedia Rafael Hernando aseguró que la propuesta de moción de censura de Podemos era, en realidad, “un invento de Pablo Iglesias para desviar la atención de su chalet”. Como el Club de la Comedia Enpero sin ... gracia, claro: las evidencias de que España lleva años gobernada por una organización criminal con el nombre de Partido Popular es abrumadora, como acaba de rubricar la sentencia de la Audiencia Nacional sobre la Trama Gürtel, verdadera obra de ingeniería del saqueo de los facinerosos.
Antes de que alguno diga aquello de “son todos iguales”, equiparando mendazmente el saqueo de los fondos públicos con la (torpe e impropia) hipoteca millonaria de Pablo e Irene, conviene recordar unos cuantos datos que lleva recopilando desde hace años la web Casos Aislados:

1. El Partido Popular copa el 86% del coste de los 387 “casos aislados” de corrupción en España, 122.038 millones de euros. La “medalla de plata” queda muy lejos, para los 10.556 millones que atesora el PSOE, que tampoco están nada mal. Convergencia Democrática de Cataluña (CDC), al servicio del sistemático plan de depredación del clan Pujol en Cataluña consigue un honroso tercer puesto, con 5.078 millones de euros, un nada casual 3% del monto del latrocinio del país.




2. En la estadística de casos de corrupción por partido, el PP sigue ganando por goleada pero con menos margen, lo que demuestra que no sólo mangan más que el resto de los partidos sino mucho más a lo grande. El 53,9% de los casos corresponden al partido que preside M. Rajoy, seguido una fez más del PSOE, con un 21,5%. El PNV consigue meter el hocico en este ranking, con 16 casos, desbancando a sus rivales y sin embargo amigos catalanes del CDC, relegados a una cuarta posición. Hay tiempo para la remontada.




3. En el ámbito territorial, las corruptelas nacionales se llevan la palma: 109.422 millones, el 53,2% del total. La Comunidad de Madrid hace gala de la capitalidad del Reino y encabeza la clasificación regional, con un estruendoso 23% de los casos de corrupción. El PP de Madrid viene a ser el CEU de la corrupción nacional y los de provincias unos aficionados: valencianos, gallegos y andaluces (sí, estos son sociatas) siguen de lejos a los madrileños en esto del pillaje institucional.
Con información de Casos Aislados y Diario Público.

Corpus de Sang, 7 de juny de 1640



Avui fa 376 anys del Corpus de Sang, detonant de la Guerra dels Segadors. Memòria històrica. 


Fa tres-cents setanta sis anys, tal dia com ahir, 7 de juny, s'esdevingué la revolta popular (primer a Barcelona i més tard en altres indrets del Principat) coneguda com a Corpus de Sang, avalot on morí el virrei, Dalmau de Queralt, Comte de Santa Coloma i que fou el desencadenant de la Guerra dels Segadors que portà a la lluita dels catalans contra el mal govern del Comte-Duc d'Olivares, vàlid de Felip IV i el seu intent d'acabar amb les llibertats catalanes. Mossèn Cinto Verdaguer, dibuixà amb lletres d'or aquells fets en el seu extraordinari poema Nit de sang.

El 7 de juny de 1640 és una data que cal tenir ben present, com a viu exemple per a honorar aquells que ens precediren, que no claudicaren, i que malgrat tot el seguit de maltempsades que tingueren el seu màxim exponent un onze de setembre de l'any 1714, ens referma en aquell compromís que de fa segles, generació rere generació, ha conjurat milers i milers de catalans a treballar sense desmai per a assolir un futur plenament lliure i sobirà.


Un 7 de juny tanmateix, el de l'any 1926, ens porta a recordar  la mort en accident d'Antoni Gaudí , un dels catalans més universals. Gaudí, geni creatiu i agosarat, que ens deixà un llegat de valor incalculable, fou un exemple inestimable de compromís amb la seva terra.

 Gaudí a la processó del Corpus 


Per saber·ne més:
http://www.cucadellum.org/2013/06/7-juny-de-1640-el-corpus-de-sang-la.html

La Guerra dels Segadors (1640-1652) y la cessió del Conflent i el Rossellò a França


Dades històriques, un esquema:

7 juny 1640
Revolta popular a Barcelona - El Corpus de Sang - amb la mort del virrei Comte de Santa Coloma i l'inici de la Guerra dels Segadors (1640-1652)

17 gener 1641
República Catalana proclamada per Pau Clarís. Per fer front a l'agressió de Castella es pacta amb el rei de França, Lluís XIII.

26 gener 1641
Batalla de Montjuïc i derrota de l'exèrcit castellà de Felip IV. El 1643 és cessat i desterrat el Comte-Duc d'Olivares que havia intentat el 1626 imposar la Unió d'Armes, la qual cosa fou refusada per les Corts catalanes.




Portugal deu la seva independència als catalans: 


El comte-duc d'Olivares, ministre de Felip IV provocà insurreccions anticastellanes. 

Portugal pagava obligada impostos per costejar les despeses del "Imperio español" 

Sabies que Olivares, el 1640, requerí ajuda de tropes portugueses contra Catalunya?  


Els portuguesos en comptes d'ajudar Castella es van independitzar proclamant el duc de Bragança rei de Portugal amb el nom de Joan IV? 

Sabies que Felip IV va haver de triar entre sotmetre Catalunya o Portugal i trià de sotmetre els catalans? 


Els portuguesos enviaren emissaris a Catalunya uns mesos abans de la seva independència quan la revolta dels Segadors?  

La monarquia castellana reconegué la independència de Portugal en el Tractat de Lisboa el 1668  



______   _________   ______



El 16 de gener del 1641, Pau Claris, proclama la República catalana sota la protecció de la monarquia francesa? 


9 novembre 1659
Tractat dels Pirineus amb l'annexió al reialme de França del Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i part de la Cerdanya, transgredint les Constitucions de Catalunya.



1 novembre 1700
Mort del rei Carles II, el Fetillat, últim de la casa dels Habsburg i nomenament com a successor de Felip d'Anjou (Felip IV d'Aragó i V de Castella) primer rei de la dinastia Borbó i instaurador de l'absolutisme segons el model francès.


Font del resum històric: http://www.casdelscatalans.cat