"La gran derrota de la doctrina de Marchena a Europa" El TEDH invalida la condemna a quatre manifestants de les protestes del 2011 contra les retallades (vídeo 1min50)

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg ha parat els peus a Marchena

 

 

  

 

>>> https://youtu.be/IXfkfCNXX8k?is=0cm_1EdqrrcJHJ4O 

 

(Post amb 30 visites)

Revés europeo a la violencia ambiental que ideó el juez Marchena contra el derecho a la protesta

 

• La condena, alejada del garantismo que debe presidir la función judicial, que el expresidente de la Sala de lo Penal del Supremo impuso en el caso 'Aturem el Parlament' queda desacreditada con la sentencia del TEDH

• La Justicia europea condena a España por vulnerar el derecho de reunión de los manifestantes de 'Aturem el Parlament'

   

   
  ElDiario.es - Oriol Solé Altimira - 03.09.2026

   

  El magistrado del Tribunal Supremo Manuel Marchena ha quedado retratado. El Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) ha censurado, con elegancia, pero con contundencia, la interpretación contraria al derecho de reunión y a la libertad de expresión que impuso el juez al condenar a los manifestantes de ‘Aturem el Parlament’.

    

  Han pasado 15 años de los hechos. El movimiento 15-M rodeó la Cámara catalana para protestar contra los recortes que Artur Mas aprobó de la mano del PP. Fue una jornada caótica y una muestra de la conflictividad social que provocan las políticas de austeridad (algo a tener en cuenta para próximas crisis económicas y sus consecuencias penales contra los manifestantes).

  En el recorrido judicial del caso hay dos togados a recordar. El primero es Marchena, seguramente el juez más famoso del país. El segundo es menos conocido para el público, pero es uno de los mejores penalistas de España: Ramón Sáez, hoy en el Tribunal Constitucional tras pasar buena parte de su carrera en la Audiencia Nacional, donde se juzgó la causa ‘Aturem el Parlament’.

   Sáez absolvió a los acusados al considerar que debía primar su derecho de reunión. Marchena, en cambio, los condenó a tres años de cárcel. Las dos sentencias de las que fueron ponentes sendos togados ejemplifican dos visiones opuestas del ejercicio de la magistratura.

  La de Sáez fue una resolución profundamente garantista, propia de jueces que aspiran a que el respeto a los derechos fundamentales de los acusados presida el proceso y que las penas sean el último recurso, y que saben que el castigo no soluciona los problemas sociales. La de Marchena, en cambio, resultó punitivista y fue un aviso a manifestantes del poder del Estado: el que proteste, puede acabar en la cárcel.

  El lenguaje de ambas sentencias da cuenta de esas dos maneras de entender y ejercer el tercer poder.

  Sáez basó la absolución en que la libertad de expresión y el derecho de reunión y manifestación están “íntimamente vinculados como cauces de la democracia participativa” y gozan de “especial protección”. Una de sus argumentaciones es larga, pero merece leerse en su totalidad:

  “Cuando los cauces de expresión y de acceso al espacio público se encuentran controlados por medios de comunicación privados, cuando sectores de la sociedad tienen una gran dificultad para hacerse oír o para intervenir en el debate político y social, resulta obligado admitir cierto exceso en el ejercicio de las libertades de expresión o manifestación si se quiere dotar de un mínimo de eficacia a la protesta y a la crítica, como mecanismos de imprescindible contrapeso en una democracia que se sustenta sobre el pluralismo, valor esencial, y que promueve la libre igualdad de personas y grupos para que los derechos sean reales y efectivos, como enuncia la Constitución en su título preliminar”.

  En consecuencia, la sentencia de la que Sáez fue ponente absolvió a los 19 acusados que gritaron o se encararon con los diputados, y condenó tan solo al activista que pintó con spray la chaqueta de la diputada Montserrat Tura, extremo violento que sí rebasó los límites del derecho de reunión.

  Solo uno de los tres jueces del tribunal de la Audiencia Nacional discrepó de las tesis de Sáez y abogó por una condena a parte de los acusados (aunque, al mismo tiempo, propuso su indulto). El nombre también sonará: Fernando Grande-Marlaska, hoy ministro del Interior.

   (llegir-ho tot a:)

  >>> https://www.eldiario.es/catalunya/reves-europeo-violencia-ambiental-ideo-juez-marchena-derecho-protesta_129_13484694.html?fbclid=IwdGRjcAUIOD1jbGNrBQg0GHBkb2YFZXh0bgNhZW0CMTEAc3J0YwZhcHBfaWQMMzUwNjg1NTMxNzI4AAEezDE4j_7SoK0HQFZHZ3TSVz3kPVGwcijGCnu8l0J-ejqg73LonPetTBMo_-A_aem_omZMevmsJCnWRdtrIlJcrg&utm_id=97757_v0_s00_e0_tv2_a1demo0ecswmc8

  (Aquest post ha rebut 24 visites) 

Diari de la guerra judicial contra la Llei d'Amnistia. La fi del regnat de Marchena obre un nou escenari a Puigdemont, per Josep Casulleras Nualart

 

Vilaweb - 12.08.2014

 

 El Tribunal Suprem espanyol continua en situació de rebel·lia, quan han passat dos mesos d’ençà de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. No tan sols es nega a aplicar-la als dirigents polítics del Primer d’Octubre condemnats o perseguits per malversació, començant pel president Carles Puigdemont, sinó que bloca l’opció de recurs al Tribunal Constitucional. Encara avui, el jutge instructor Pablo Llarena no ha resolt els recursos de reforma que Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig van presentar, fa més d’un mes, contra la decisió de no amnistiar-los. I Manuel Marchena manté congelats els recursos de súplica dels ex-presos polítics. El president de la totpoderosa sala segona del Suprem i els seus magistrats més afins han portat al límit la rebel·lió judicial, perquè saben que és ara o mai: l’amnistia ha arribat al final del regnat de Marchena, que a final d’octubre ha de deixar el càrrec. I això obre també un nou escenari a Puigdemont.

 

 Hi haurà una sala penal del Suprem que no serà dirigirà per Marchena, artífex del cop d’estat judicial per a decapitar políticament el moviment independentista. Marchena i Llarena no tenen Puigdemont a les seves mans, i el president sap que d’ací a pocs mesos hi haurà una sala segona diferent, cosa que pot ser cabdal a l’hora de decidir el futur de la trama russa ordida pel jutge Joaquín Aguirre i, fins i tot, a l’hora de tancar l’expedient de l’amnistia inaplicada abans no arribi al Tribunal Constitucional. El fet que el president continuï a l’exili ara mateix en aquest sentit és determinant, perquè pot decidir en llibertat i no sota la coacció d’un empresonament els pròxims passos a fer amb la perspectiva de la fi del regnat de Marchena. 

 

Marchena acabarà, el 30 d’octubre vinent, el seu segon i darrer mandat de cinc anys com a president de la sala penal del Tribunal Suprem. La llei orgànica del poder judicial estableix una limitació de dos mandats. S’acaba, doncs, una dècada en una posició de molt poder, on ha dirigit la repressió contra l’independentisme coincidint amb els anys del procés que van de la consulta del 9-N del 2014 fins a (la inaplicació de) la llei d’amnistia.

 

 A final del 2018 i quan faltaven poques setmanes per a l’inici del judici contra el procés, Marchena havia de ser el nou president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem per un acord a què havien arribat el PP i el PSOE. Però l’acord el va dinamitar la filtració d’un whatsapp del senador del PP Ignacio Cosidó als seus companys de grup felicitant-se pel fet de “controlar la sala segona des de darrere i presidir la sala 61 [la sala excepcional del Suprem que, entre més coses, té l’atribució d’il·legalitzar partits polítics]” amb Marchena presidint el poder judicial espanyol. Aquell escàndol va trencar l’acord, va blocar la renovació del CGPJ fins fa quatre dies i va permetre al PP de controlar la sala segona per la porta del davant i a Marchena de presidir el tribunal que va condemnar els dirigents de l’1-O.

 

 

 I, sobretot, li va permetre de dirigir, com a president de la sala segona, el to, el ritme, l’oportunitat i l’agressivitat de les accions per mirar de rebentar els indults i la reforma del codi penal, i per mantenir el setge contra el president Puigdemont a l’exili i, finalment, desobeir la literalitat de la llei d’amnistia. Tot això, Marchena ho ha anat fent amb els magistrats més  (...continuarà)

 

>>  https://www.vilaweb.cat/noticies/la-fi-del-regnat-de-marchena-obre-un-nou-escenari-a-puigdemont/

Ahir va ser un dels dies més importants del procés cap a la independència, editorial per Vicent Partal

TJUE, foto Vilaweb

 

 

El TJUE planta la llavor que justifica l’exercici del dret d’autodeterminació com a remei contra la discriminació i la persecució dels catalans

 

Ahir va ser un dels dies més importants del procés cap a la independència       El TJUE planta la llavor que justifica l’exercici del dret d’autodeterminació com a remei contra la discriminació i la persecució dels catalans     Vilaweb - Editorial, V.Partal - 31.01.2023   M’atrevesc a dir que ahir va ser un dels dies més importants del procés independentista de Catalunya. Perquè la decisió feta pública pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea ho capgira tot i obre una via cap a la república independent, impossible de discutir i gairebé impossible de frenar per part d’Espanya. Això és així perquè la sentència solemnitza de manera implícita que els catalans som “un grup objectivament identificable de persones”, que podem tenir amenaçada la nostra existència per un tractament desigual dins l’estat espanyol. I és basant-se en aquesta definició que el TJUE dóna eines als tribunals europeus per a encarar-se a la persecució de la minoria nacional catalana, fins a l’extrem de definir –en el famós paràgraf 100– la il·legalitat del judici del procés. El castell de cartes organitzat per les autoritats espanyoles ha començat a caure, doncs, i obre una gran oportunitat per a la nostra nació a curt termini.   Ha costat cinc anys llargs que el dòmino arribàs a fer caure aquesta fitxa tan transcendental. Segurament no hi havia cap més camí, ni cap de més curt ni cap de menys complicat i exigent. Ha estat molt llarg i esgotador, però peça a peça avui podem apreciar com el litigi jurídic estratègic davant els tribunals europeus i davant l’ONU ha posat la bastida teòrica que justifica el salt endavant fet pel tribunal. Els juristes i advocats que han treballat incansablement aquests anys han aconseguit finalment de capgirar la truita i ara ja no és Catalunya que ha d’explicar per què vol la independència. Ara és Espanya que ha d’explicar com és que es comporta amb els catalans com es comporta, de manera discriminatòria respecte dels “altres espanyols” i, per tant, inacceptable en el marc europeu on som.   L’advertiment del tribunal és molt precís. Fins ara els tribunals podien oposar-se a la persecució de persones individuals tan sols fonamentant-se en fallides sistèmiques com les que hi ha a Polònia, Hongria i Romania. Però d’avui endavant els tribunals han d’oposar-se també a la persecució d’individus si “un grup objectivament identificable” d’aquests, tot i viure en un estat funcionalment democràtic, no té respectats els seus drets en peu d’igualtat. I una democràcia ètnica, que aquest és el concepte que defineix això que és Espanya, implica per definició que el comportament de l’estat és diferent no pels fets que s’esdevenen, sinó per la condició nacional, ètnica, de grup, dels individus concernits. I el tribunal, en aquesta sentència històrica, s’ha encarregat d’avisar que això, en el marc democràtic i legal europeu, és completament inacceptable.    Ara la qüestió és mirar un pas més enllà. Com aquest “grup objectivament identificable de persones” pot resoldre el problema de discriminació de què és objecte? Doncs si l’estat no vol cessar de tractar-lo de manera discriminatòria –si l’autodeterminació interna és impossible–, tan sols resta un recurs, que és l’exercici del dret d’autodeterminació externa, concebut com a remei a una situació inacceptable. Que, de tots els arguments per a exercir l’autodeterminació, és el més acceptat per la comunitat internacional, l’ultimum remedium.   Tot això no caurà del cel, evidentment. Cal mobilitzar el país i esdevenir un problema greu per a la Unió Europea, prenent consciència que el camí judicial ja ha assentat unes bases que els polítics no s’atreviran a discutir –car la reverència dels polítics europeus envers les decisions del TJUE és total i absoluta.   El pas següent, per tant, és demostrar, com demana la sentència: “amb elements fiables, precisos i degudament actualitzats”, la discriminació i l’ànim de persecució contra els catalans que impregna l’estat espanyol i les seues actuacions. I, en aquest aspecte, les repetides astracanades judicials de Llarena i Marchena són un suport fabulós, com ho és el cas Pegasus. I, sobretot, inserir aquest combat judicial en el lloc d’on ningú no s’hauria d’haver mogut després del Primer d’Octubre: l’exercici legítim del dret d’autodeterminació que el parlament de Catalunya va fer el 27 d’octubre de 2017, quan proclamà la independència.   PS. Ahir va ser un dia en què em vaig sentir molt orgullós de la feina de la redacció de VilaWeb. El rigor i la serietat amb què aquest diari va seguir tot allò que té relació amb la sentència contrasta poderosament amb els missatges esbojarrats que molts mitjans van llançar precipitadament durant les primeres hores. Vull remarcar de manera molt especial la feina extraordinària de Josep Casulleras Nualart, cap de redacció de VilaWeb, una persona amb uns coneixements sobre aquest tema que han estat més que demostrats aquests darrers anys. Poder tenir l’ocasió de servir-vos, en un dia tan important, amb aquest compromís de qualitat és reconfortant i ens va recordar per què fem aquest esforç ingent que és posar VilaWeb cada dia a les vostres pantalles. https://www.vilaweb.cat/noticies/ahir-va-ser-un-dels-dies-mes-importants-del-proces-dindependencia/

El croissant de Marchena, Polònia.

Judici polític: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants

El magistrat, cínic i intransigent, volia evitar que es parlés de les escopinades i els orins dels guàrdies civils contra la gent de Calella 

08.05.2019 - Josep Casulleras Nualard

Hi ha dies que l’aire és feixuc i que qualsevol cosa dita fora de lloc o a deshora pot causar una tempesta, que els ànims entre el personal són d’anem per feina, passem el tràngol com bonament puguem i no em poseu a prova, no em busqueu les pessigolles. És una sensació, sí, però fa la impressió que aquesta setmana ha estat ben bé així en les sessions del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. El jutge Manuel Marchena es veu més irritable que mai; dilluns va esbroncar l’advocada Marina Roig de mala manera perquè volia fer una pregunta del tot pertinent a un testimoni que volia parlar de l’esperit democràtic de la mobilització del 3-O, i avui ha tractat amb cinisme i desdeny tres testimonis que volien deixar clar que respondrien a les preguntes de Vox perquè s’hi trobaven obligats. L’agror de Marchena ha empitjorat aquesta tarda i n’ha fet un gra massa: ha evidenciat que té una voluntat manifesta de protegir l’actuació de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil aquells dies, per deplorable que fos. Ha estat especialment greu quan ha posat impediments a l’interrogatori que l’advocada Ana Bernaola, en representació de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, feia a Josep Grima, un veí de Calella. Marchena se n’ha acabat adonant i ha volgut corregir l’abús.

Josep Grima explicava: ‘Durant els dies previs a l’1-O, hi va haver nerviosisme perquè els guàrdies civils s’allotjaven en un hotel al centre de la ciutat, i descarregaven totes les armes i el material que tenien, tot, ho descarregaven a plena llum de dia. I feia por perquè allò és un camí escolar, hi passa molta canalla.’ Marchena l’interromp, li talla el micròfon en sec. Diu a Bernaola que faci una altra pregunta.

—Ana Bernaola: I els dies posteriors a l’1-O?

—Josep Grima: El mateix dia 1-O, un cop tancats els col·legis, hi va haver una celebració a la plaça de l’Ajuntament, i quan ens començàvem a dispersar, hi va haver un grup de gent que vam dir que volíem anar a protestar contra allò que havia fet la Guàrdia Civil als pobles del costat. Vam fer una petita concentració cridant, cantant, fins que en un moment donat, fins i tot amb els Mossos fent un cordó, un agent de la Guàrdia Civil, vestit de paisà, va treure una porra extensible, va començar a córrer… Van sortir més guàrdies civils, fent caure els mossos a terra i pegant a tothom qui trobaven, també a mi.

—Quanta gent éreu?
—Uns cinquanta o seixanta.
—I l’actitud, quina era?
—Era una concentració més.
—Hi va haver algun intent d’assaltar l’hotel?

Marchena l’interromp i diu a Bernaola que es concentri en el dia de la votació, que tot això ‘desborda’ l’objecte del judici. El testimoni hi vol dir la seva, dient que això va ser el dia 1-O, però el jutge li diu ‘a vostè no li ho he preguntat’. Bernaola diu a Marchena que li fa la pregunta perquè, justament, la fiscalia va portar agents de la policia que van ser en aquell hotel de Calella i que van declarar com a testimonis de càrrec contra els acusats. Però Marchena no ho vol, i diu que allò que ha relatat el testimoni no té cap connexió amb l’objecte del procés. Bernaola formula la protesta, ja no fa cap més pregunta.

Quan les acusacions han acabat d’interrogar Josep Grima, Marchena, sorprenentment, diu a Bernaola que faci la pregunta que abans no li havia deixat fer. ‘Senyora Bernaola, si ho vol, pot formular la pregunta que abans he declarat impertinent.’ I, finalment, el testimoni pot explicar l’actitud violenta i denigrant dels agents de la Guàrdia Civil contra la gent de Calella i contra els Mossos que provaven de calmar els ànims. Grima ha relatat: ‘Aquella nit, a la porta de l’hotel Vila, hi havia una actitud de cridar i de cantar, de dir que havíem votat. I des dels balcons de l’hotel vaig rebre una escopinada d’un dels guàrdies civils. Tenien una actitud de fanfarró, jugant amb armes, amb les porres extensibles, mostrant-nos les armes, i fins i tot se’ns van orinar al damunt. La provocació no era nostra, sinó seva.’

Grima ha continuat explicant que hi va haver diverses persones que van presentar una denúncia contra els guàrdies civils, entre les quals ‘una noia que va adjuntar un informe del veterinari perquè ella passejava amb el seu gos i van assotar també el gos amb una porra extensible’. La denúncia es va arxivar provisionalment i ha presentat un recurs perquè es torni a obrir. El fiscal Fidel Cadena feia cara d’al·lucinat amb el relat de Grima que Marchena havia estat a punt de prohibir. Això que va passar a Calella, els grans mitjans espanyols no ho van explicar mai, com tantes coses que expliquen els testimonis de votants de l’1-O, víctimes de la violència policíaca. Els ve de nou, els sembla increïble, i en dubten perquè mai, durant tot aquest temps, no havien vist aquestes imatges ni ningú no els ho havia explicat. 

Però això, per a Marchena i el tribunal, no és pas objecte d’aquest judici. Aquests testimonis demostren que els violents eren els policies, i no pas ells. Però no és objecte del judici, la brutalitat policíaca. El magistrat ha acabat permetent la pregunta a Ana Bernaola perquè s’ha adonat que anava massa lluny, que era massa clamorós haver impedit una pregunta com aquella sobre l’actitud de la Guàrdia Civil quan els agents que hi van ser van poder declarar en aquest mateix judici explicant allò que els semblava.

La humiliació de les urnes no trobades

Aquests dies, els votants de l’1-O que ha portat l’advocat Jordi Pina a testificar han dibuixat un panorama que no té res a veure amb allò que van voler fer veure els policies espanyols que van declarar el mes passat. I, sobretot, han fet reviure en una de les estructures més emblemàtiques de l’estat espanyol, el Tribunal Suprem, davant la fiscalia, la humiliació més gran que van rebre la tardor del 2017: haver estat incapaços de trobar ni una sola urna.

I tots aquests testimonis han anat explicant com algú que no coneixien de res va arribar a primera hora del matí amb un cotxe, va baixar-ne amb un paquet ple d’urnes, el va deixar allà, al col·legi, perquè la gent que hi havia s’organitzés i les disposés per a la votació, va tornar a marxar i mai més no el van tornar a veure. Aquesta descripció, l’han repetida una vegada i una altra, i els fiscals s’han anat posant cada vegada més nerviosos, perquè no podien entendre que allò anés d’aquella manera, que no hi hagués algú del govern, de l’administració, que fos l’organitzador visible de la votació, de la distribució de les urnes… Els mecanismes de solidaritat que hi ha a la societat catalana, en situacions com la del referèndum del 2017, no les entenen. És un altre esquema mental.

Carles Vallès és un instal·lador electricista dels Hostalets de Balenyà (Osona). El seu testimoni ha deixat bocabadat el tribunal i les acusacions, com si qui parlés fos un marcià. L’interrogava el fiscal espanyol Jaime Moreno.

—Jaime Moreno: Vostè era a la porta del col·legi?
—Carles Vallès: Sí, sí. Jo era per allà. D’ençà que vam començar a rebre imatges on es veia com pegaven a la gent a diversos col·legis, la gent que venia a votar es quedava allà.
—Vostè és qui va recollir les urnes.
—Sí, va arribar un cotxe, en van treure uns paquets que no sabíem què eren i entre en Santi, l’Alexis i jo…
—Vostè coneixia aquella persona?
—Tots eren veïns del poble.
—El de les urnes?
—No, no, el de les urnes no.
—Qui eren els de les urnes?
—Jo la vaig entrar al col·legi.
—Però qui anava al cotxe que les portava?
—No ho sé. No recordo ni el model de cotxe.

L’ambient de la sala es va carregant. Perquè tot són testimonis que molesten el relat oficial. La manera d’expressar-se dels testimonis i les coses que diuen, els drets que invoquen, els llaços que llueixen, fa nosa, i a Marchena i tot se li acaba notant. Joan Torres és un veí d’Anglesola (Urgell), pre-jubilat, d’uns seixanta anys. Tan bon punt comença Marchena a demanar-li si ha estat processat, si coneix els acusats, etc., en Torres demana: ‘Puc comentar un tema? Jo havia demanat de poder declarar en català.’ Marchena n’estava al cas: ‘Sí, efectivament hi ha un escrit, i sàpiga que es troba en un moment en què en aquest acte tot és reglat, fins i tot el lloc on s’asseu. I una de les coses reglades és l’idioma, i per més respecte que tinguem a la llengua catalana la llei exigeix que aquest acte es faci en castellà. I per això vostè té el deure de respondre en castellà.’

L’incident no ha passat d’aquí, una petició i la resposta denegant-la. Però més tard aquest mateix senyor, en Joan Torres, ha fet una altra observació, la mateixa que anteriorment havien fet uns quants testimonis més sense gaire problema. Aquesta vegada, quan l’advocat de Vox li ha fet la primera pregunta, en Joan Torres ha dit que volia deixar constància que responia per imperatiu legal a l’acusació particular. A Marchena li ha pujat la mosca al nas, i amb un punt de cinisme li diu: ‘Fixi’s, don Joan, que tot el que passa aquí és per imperatiu legal. Vostè ha respost a les preguntes de l’advocada perquè té l’obligació de declarar, i a les del ministeri fiscal perquè té l’obligació de fer-ho… Tots som aquí per imperatiu legal. Però si vostè ho vol subratllar, fa bé de fer-ho.’

Una cosa semblant ha passat a Alfons Barceló, un informàtic jubilat d’Alforja (Baix Camp), que ha fet constar el seu ‘rebuig absolut a les idees que l’extrema dreta feixista de Vox expressa en aquest tribunal’; i també a Josep Marimon, un ex-treballador d’una caixa de Vilanova del Vallès que ha acabat essent tractat com un delinqüent al bell mig de la sala. Marchena l’ha renyat, gairebé humiliant-lo, perquè volia expressar el rebuig a la presència de Vox en el judici. No ha pogut dir ni una paraula. I quan marxava ha volgut saludar els presos que hi havia als bancs dels acusats i entre tres membres del personal del Suprem li ho han impedit, i se l’han endut engrapant-lo pel braç i fent-lo sortir de la sala ràpidament. Vegeu-ho ací:

(vídeo no disponible)

Era com si el nerviosisme de Marchena es contagiés pertot. La brama que corre pels passadissos del Suprem és que la irritació ve dels escrits que han presentat les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull perquè els deixi en llibertat provisional perquè puguin exercir els seus drets com a diputats de les corts espanyoles. És una nosa important per a Marchena, que ha de vigilar que les vulneracions de drets polítics dels acusats no siguin massa flagrants; una nosa afegida a un judici que se li allarga molt més que no volia i que té por que se li descontroli.

A voltes sembla que sigui ell que es descontrola, com li ha passat avui amb l’advocada Bernaola, com li va passar dilluns amb Marina Roig. Marchena, com més va més, traspassa les línies vermelles més evidents sobre allò que hauria de ser un jutge imparcial. L’actitud que té amb els advocats, com els interromp, que els limita els qüestionaris, com s’hi refereix amb menyspreu, com quan va dir a Jordi Pina si no voldria fer ell de testimoni quan protestava perquè no li pogués fer una determinada pregunta… Ja fa massa temps que ell no s’hi assembla gens ni mica, a un jutge imparcial. I aquests detalls, aquestes actituds, poden ser errors importants dels quals els advocats van prenent nota per a poder anar a Estrasburg. Una altra cosa és si a ell, això, li importa gaire.

https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-marchena-bernaola-guardia-civil/  

MÉS INFORMACIÓ

Vegeu més informació sobre la petició del suplicatori que han fet al Suprem els advocats Jordi Pina i Andreu Van den Eyne perquè els presos polítics elegits el 28-A puguin deixar la presó provisional mentre no es resol la seva situació com a nous aforats: ‘Els presos elegits el 28-A demanen al Suprem la suspensió de la presó preventiva‘.

I una altra notícia relativa a un altre acusat: ‘El Suprem denega a Santi Vila la petició perquè li tornin els 50.000 euros de fiança‘

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà només hi haurà sessió del judici al matí, amb els testimoniatges dels darrers votants de l’1-O cridats a declarar per Jordi Pina. Això inclou la declaració d’un ex-policia espanyol, Nemesio Fuentes, que es va arribar a encarar a ex-companys seus per la violència amb què actuaven el dia del referèndum. La setmana vinent serà el torn dels testimonis demanats per la defensa de Jordi Cuixart.

Jutges a Espanya. Segon petit recull d'articles, no hi ha un pam de net tampoc aquí?

Editorial - L'espectacle més gran del món ja no és el circ


12 de novembre de 2018 - El Nacional - José Antich

L'acord entre el Partit Popular i el PSOE per triar els membres del Consell General del Poder Judicial i fins i tot el seu president, saltant-se el que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), on s'estableix que són els vocals del consell esmentat a qui correspon triar-ne el màxim responsable, suposa una nova barbaritat que augmenta el descrèdit acumulat últimament i empitjora la ja molt malparada imatge de la justícia espanyola. Un correctiu més per a la independència del poder judicial. No semblava possible que PP i PSOE consumessin sense cap rubor el que la llei prohibeix expressament però amb la designació del jutge Manuel Marchena com a nou president del Tribunal Suprem i del CGPJ és obvi que han preferit ressaltar la seva autoritat en la renovació que s'ha dut a terme abans que deixar l'elecció oberta a la decisió dels jutges i magistrats.

L'elecció de Marchena com a president del TS és un triomf de l'ala més dura de la judicatura espanyola. No es tracta simplement d'un jutge sinó que ha estat darrere de moltes de les decisions més polèmiques dels últims anys. En la seva condició de president de la sala segona del Suprem ha estat a sobre de tota la instrucció contra els presos polítics catalans i els exiliats que ha dut a terme el jutge Pablo Llarena. A Marchena, tanmateix, se li atribueix un paper molt més important que el del mer acompanyant o supervisor del cas de l'1-O: una actuació decisiva a l'hora de conjuminar tota l'estratègia processal perquè hagin pogut ser acusats de rebel·lió els presos polítics catalans.

Ara, en la seva condició de president de la sala penal del Suprem, havia de presidir el judici de l'1-O i ser-ne el ponent. L'ascens al nou càrrec desactiva l'exponent més dur, el que encarna la visió més compromesa amb les inexistents acusacions de rebel·lió i malversació que s'han formulat. És molt possible que en la tessitura de situar-lo al capdavant del Suprem o mantenir-lo com a principal jutge de l'1-O, el PSOE hagi escollit la primera opció encara que sigui sense saber del cert si el canvi de magistrat li pot assegurar, arribat el cas, un avantatge, si opta per moure les peces al seu abast perquè decaigui l'acusació de rebel·lió per part de la fiscalia. És, tanmateix, una moneda a l'aire, ja que els conservadors no tindran majoria a l'òrgan dels jutges, nou dels vint membres, però encara que els altres onze queden enquadrats al sector progressista, això al món de la judicatura cal matisar-ho diverses vegades.

El lloc de Marchena al judici de l'1-O l'ocuparà el magistrat Andrés Martínez Arrieta, amb un perfil mediàtic menys intens, però també format, com tota una generació de jutges, en els anys de terrorisme al País Basc. D'aquella època hi ha un cas de tortures no investigat i una condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans a Espanya que pesen sobre ell. No obstant això, la dreta extrema sempre l'ha vist amb reticències i no li ha perdonat mai que quan Felipe González va ser cridat a declarar com a testimoni al cas Filesa li fes una encaixada a l'entrada del Suprem. Qui sap si algú ha pensat que per als temps que vindran val més un Martínez Arrieta que un Marchena. O, simplement, el PSOE ha jugat malament les seves peces. En qualsevol cas, per als presos polítics catalans, a priori, el relleu a la sala difícilment pot empitjorar.

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-pacte-poder-judicial_323802_102.html

Revolta de jutges espanyols contra el nomenament del polèmic Marchena

L'Associació Judicial Francisco de Vitoria presenta un recurs al Suprem espanyol contra el nomenament de Marchena

15.11.2018 - Vilaweb

El nomenament de Manuel Marchena com a president del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) –encara pendent de la votació que ho certifiqui– ha aixecat molta polèmica dins la judicatura. Diverses associacions de jutges han manifestat malestar amb les ingerències del PSOE i el PP i l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) ha anunciat que presentaria un recurs al Suprem contra el nomenament de Marchena. 

L’AJFV considera que el procediment per a promocionar el magistrat al capdamunt del CGPJ ha vulnerat la llei orgànica del poder judicial, car en l’article 586 especifica que han de ser els vocals qui triïn el president del consell general i no pas els partits polítics. L’AJFV, en un comunicat, denuncia que la decisió s’hagi fet publica ‘fins i tot abans de nomenar els vocals’ del CGPJ.

El portaveu de l’associació, Raimundo Prado, ha explicat que el recurs pretén fer complir la llei i defensar els interessos de tota la judicatura. ‘Aquesta vegada s’ha fet d’una manera més descarada, és una falta de respecte absoluta a tots els procediments, a la llei i a tota la carrera judicial’, ha exclamat.

Ignacio González, portaveu de l’Associació de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, ha dit que el pacte entre el PSOE i el PP encara ‘embruta més la imatge de la justícia, que ja va a mal borràs.’ Així mateix, ha dit que el CGPJ és el govern dels jutges i, per tant, haurien de ser aquests que triessin qui encapçala la cúpula del poder judicial. Segons González, això també garanteix un poder judicial més independent.

‘Ho sé per vosaltres’
El jutge Manuel Marchena, que fins ara era el president del tribunal que ha de jutjar la causa contra l’1-O, ha assegurat avui davant els periodistes que es va assabentar del seu nomenament pels mitjans de comunicació. ‘Ho sé per vosaltres’, ha dit. Ha negat, doncs, tenir coneixement previ de la decisió.

Manuel Marchena, un home del PP al capdavant del jurat contra l’1-O 

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat la designació de Marchena, malgrat les crítiques. Diu que és ‘un dels juristes més consolidats d’aquest país’. I afegeix: ‘Poques persones hi deu haver amb una formació professional jurídica com la del senyor Marchena. I com a element personal, que també és important, sóc parcial: és amic meu.’

https://www.vilaweb.cat/noticies/revolta-de-jutges-espanyols-contra-el-nomenament-del-polemic-marchena/