Universitat Catalana d'Estiu: "Un jutge anima a utilitzar el concepte GOIP per defensar l’independentisme", també l'opinió de Gonzalo Boye

Un jutge anima a utilitzar el concepte GOIP per defensar l’independentisme

 

El magistrat Guillem Soler defensa des de la Universitat Catalana d'Estiu anar més enllà del Procés amb la fórmula del TJUE 

 

El Grup Objectivament Identificable de Persones (el GOIP, en el seu acrònim judicial). Aquest és el concepte amb què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va resoldre les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, sobre el conseller a l’exili Lluís Puig, arran de la negativa de la justícia de Bèlgica de lliurar-lo a Espanya. Un concepte que, de moment, des del 2023 ha bloquejat l’emissió de les ordres de detenció europees pels membres de l’exili.

 

Per tant, el concepte GOIP pot ser una eina de defensa en l’ofensiva judicial contra l’independentisme. Així ho han analitzat, Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, –que ha fet la seva xerrada en català–, l’expresident de la Generalitat Quim Torra i el titular del Jutjat d’Instància número 1 de Barcelona, Guillem Soler, en un col·loqui aquest matí en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que aquesta setmana se celebra a Prada (Conflent).

 

Tant Boye com Soler han proposat que el concepte GOIP s’utilitzi sobretot en termes de defensa més que d’atac i han proposat fórmules per definir com “identificar” un GOIP català, en una comprovació de tres fases. La idea de fons ha estat formulada per Soler i rematada per Boye. En concret, desgranar el GOIP com aquelles persones que “pateixen una discriminació jurídica” en l’aplicació de la llei. “És a dir, tractar algú de manera diferent i anòmal perquè és català”, ha assenyalat el magistrat.

 

Una eina en tres fases

Pel jutge, el GOIP és una “eina perfecte ideal que pot englobar els conceptes de lawfare, dret penal de l’enemic i minoria nacional”. De fet, ho ha qualificat de concepte “paraigua” i que no exclou cap d’aquests tres que s’han perpetrat en tots els processos contra el catalanisme. Boye, per la seva banda, ha identificat que el GOIP com aquells casos que ataquen “la identitat catalana”. És a dir, que podria ser tant la llengua, com una reivindicació política, com ara un procés sancionador tributari.

Per això, Soler, proposa un sistema per destriar els casos que poden ser GOPI en tres fases. En primer terme, la fase 1 que seria “l’indicador”, és a dir, un fet que adverteixi que passa “alguna cosa estranya”. Una segona fase de “confirmació” i una tercera fase de “determinació de la gravetat de l’anomalia”.

 

 

 

 

 

>>> https://elmon.cat/politica/independentisme/jutge-anima-utilitzar-concepte-goip-defensar-independentisme-1042179/?utm_term=Autofeed&utm_medium=Social&utm_source=Facebook&fbclid=IwQ0xDSwMVXh1jbGNrAxVcV2V4dG4DYWVtAjExAAEer9y_0EpUV4cc0SnsaIVaTLtn_F7bABNEITrK8-u_gF_1zTpAvy-gFQmiJk8_aem_kBqMILWqRzC9zSR4_D57NQ#Echobox=1755862695

Llibres, ressenyes: semblances de grans catalans, un dels llibres és del Pres. Quim Torra

   

Quim Torra m'ha obert una finestra a l'elevadíssim nivell assolit per la cultura catalana abans del 1939. Pobre de mí, casi no en sé res. "Honorables. Cartes a la pàtria perduda". Quim Torra, esboça persones que sobresurten per un o altre motiu, i que a més a més van treballar per l'interés general de Catalunya: Manuel Carrasco i Formiguera, Ferran Soldevila, Enric Prat de la Riba, Josep Trueta, Josep Pla, Amadeu Hurtado, Rafael Patxot, Pau Casals, Carles Pi i Sunyer, Just Cabot, Pompeu Fabra, Pau Romeva, Josep Maria Folch i Torres, Lluís Nicolau d'Olwer, Eugeni Xammar, Antoni Rovira i Virgili, Josep Maria Trias i Peitx, Joan Coromines, Francesc Cambó, Francesc Macià.  M'ha agradat molt. L'autor cita llibres  escrits pels biografiats, alguns m'han interessat i els llegiré. (Editorial Acontravent. Barcelona 2011. 250 pàg.) //  

Quan Quim Torra repassa els fets de la 2a República espanyola m'ha fet pensar en un altre llibre que els explica amb tot detall:  "Cap a la Llibertat" de  Jaume Sobrequés i Callicó. Editorial Base. Molt recomanat també. Aquell període del 4 dies de República catalana, després reduïda a Generalitat amb un Estatut retallat,...és rabiosa actualitat, repetició de la història. Tots tots els gestos, fets, el tó en la conversa amb Madrid...Tot és avui exactament igual que ara fa 84 anys. Cal pensar·hi !!!

En Josep Plà no necessita recomanació...Ha escrit varis volums "d'Homenots". Aquest llibre en concret no sé si l'he llegit sencer, us he de dir. En Plà sempre és un deu i situa el biografiat en el contexte de l'època. (Josep Plà, "Uns homenots: Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra, Ramón Turró".  Ed. Destino, Col·lecció Llibres a mà. Barcelona. 1984. 184 pàg.)

Les semblances de Fabián Estapé també  son  molt entretingudes  i  interessants. Coneixem persones que ens podrien passar desapercebudes, tot i la seva tasca rellevant.  De Cerdà cal dir que li ha dedicat tot un altre llibre, monogràfic, la persona s'ho val i restava oblidada.  Recordo que em va agradar la semblança de Joan Sardà i l'ambient franquista tant ben dibuixat.  La de Vicens i Vives també. I Ernest Lluch era per mí un desconegut, només el recordava  per l'atemptat d'ETA que li va llevar la vida. ("Deu grans catalans. Un homenatge personal a deu figures històriques". Ed. RBS Libros i La Magrana. Barcelona. 2006. 159 pàg.)

Llibre recent del 2014, entrevistats coneguts de tots.  Joan Margarit, arquitecte Catedràtic d'Estructures i poeta diu:  "No saber què va fer el jove Goethe no és perillós;  no saber que una llengua és una estructura mental i que és molt més que un caprici, és gravíssim."  Fàntàstica definició.

 
També:  "El que compta és la constància, l'ésser humà només funciona per la constància. La idea romàntica que funcionem pels grans gestos és falsa. Les coses significatives són resultat d'un procés de constància. A vegades només passa a la posteritat la guspira final. Però, sense la constància al darrere, la guspira final no és res. Allò que la inspiració sempre t'ha d'agafar treballant és vàlid en tots els terrenys " ("Catorze de cara al 2014. Converses sobre la vida, el país i la independència". Eva Piquer. Ed. Acontravent. Barcelona. 2014. 172 pàg.)

 

 

(Recomano llibres que he llegit, si hi ha un llibre que no l'he llegit, aviso)

Altres llibres recomanats a la Cuca de Llum  els trobareu clicant aquesta l'etiqueta de l'arxiu del blog: 

• llibres recomanats/libros recomendados (66)

(Post publicat per primer cop a la Cuca de Llum a l'abril 2016)

 

 (Post visitat 233 vegades) 

 

 

 

_

Saps que Felip V va confiscar biblioteques després del 1714 per fundar la Biblioteca Nacional? per Quim Torra

 

 El "reunir" les biblioteques dels nobles que van enfrontar-se a Felip V no va ser altra cosa que un "confiscar"

 

 

El Món - Quim Torra -  08.09.2015 

 

“1712: Felipe V crea la Biblioteca Real con un doble objetivo: fomentar el estudio en sus súbditos y reunir las bibliotecas de los nobles emigrados que luchaban en la guerra en apoyo de Carlos de Austria. Se le asigna como sede el pasadizo que une el Real Alcázar con el Monasterio de la Encarnación“.
 

D’aquesta manera tan inodora, explica el web de la Biblioteca Nacional de España un dels espolis més grans comesos per España. Aquests “reunir” les biblioteques dels nobles que van enfrontar-se a Felip V no va ser altra cosa que un “confiscar”. Així es formaria la primera Biblioteca Reial que després seria Nacional –naturalment de la seva nació- , i que amb successius decrets –com l’obligatorietat de depositar un exemplar de qualsevol llibre editat a Espanya- aniria creixent.
 

El pillatge i el saqueig foren constants, anant part del botí al “Depositario General de Bienes Confiscados” que era la via per fer arribar els llibres a la Biblioteca Real.
 

Macanaz, un dels inspiradors de la creació de la Biblioteca, afirma, en el seu Testament Polític: “…pues a mi instancia resolvió S. M. fundarla, dejando a mi cuidado el recoger en ella multitud de medianas librerías que dejaron abandonadas los que todo lo dejaron por seguir a los enemigos“. Així, consten confiscacions de 495 llibres Dr. Patrici Oller o 433 llibres del Dr. Micó.
 

Tanmateix, la principal víctima va ser la biblioteca de l’arquebisbe de València, Folch de Cardona: 6.630 llibres, “los libros más selectos y bien encuadernados que se hallaban en España“. Obres jurídiques, teològiques, científiques, històriques, clàssiques, etc.. un patrimoni avui en dia de valor incalculable. Afirma el biògraf de Felipe V, Henry Kamen: “Entre las demás obras incorporadas a la biblioteca había una magnífica colección de libros que Felipe V compró en Francia, así como miles de volúmenes confiscados en los estantes de rebeldes ausentes en campo enemigo“.
 

No només això. La Biblioteca Nacional es finançava… pels vençuts. Una Reial Cèdula de 14 de desembre de 1715 informava sobre “el recargo de dos maravedíes en cada libra de tabaco en polvo, hoja y cigarros de todos géneros que se consumieren en los reinos de Aragón, Cataluña y Valencia” que havien de servir per a cobrir les despeses de funcionament de la Biblioteca.
 

La cultura al Principat de Catalunya i València va ser devastada.

 

 

>>  https://elmon.cat/especial-1714/saps-que-felip-v-va-confiscar-biblioteques-per-fundar-la-biblioteca-nacional-97698/?fbclid=IwAR3mP9Gin1N97dsdEIAWUzZfjc8zfHkLoHvkYJRWH5kPrl3roSM6NjU1zYY

 

 

__

Quim Torra: Per un programa independentista de debò

 

 

• La repressió l’hauríem de tenir assumida si volem la independència. I actuar amb més força i energia a cada cop repressiu
   
   
  

   

   

    09.03.2023
  Comprenc i comparteixo la veu dels qui consideren que som en un fangar i que hem anat més enrere que no pas endavant. La cúspide de l’octubre del 2017 ens va deixar un moviment independentista en descomposició per raons diverses i complementàries. La fragilitat d’un independentisme institucional massa pendent del retrovisor, la força repressiva d’un estat espanyol gens democràtic, la quantitat gens negligible de dirigents independentistes pendents d’obrir una negociació amb el govern espanyol en lloc de culminar la independència, l’excés de confiança del carrer en una execució institucional, el parany del 155 amb unes eleccions com a esquer per a la batalla dels partits, l’error de no situar tot el govern a l’exili actuant de govern provisional de la República, el xantatge del procés judicial contra els dirigents empresonats… Podríem estar força estona enumerant les raons de la descomposició i el retrocés que van seguir el gran moment de l’octubre del 17. Però ara cal recompondre les bases per a una nova empenta que ja pugui ser definitiva.

  D’entrada, crec que és honest de constatar que l’únic camí que mena a la independència és la ruptura democràtica unilateral. Ja el 2015 –quan es va configurar Junts pel Sí i el seu full de ruta de divuit mesos per a una declaració unilateral d’independència            – havíem arribat a la conclusió– prou motivada després de segles de veure les dents de l’adversari– que no hi havia una via pactada cap a la independència. No hi ha cap negociació ni cap diàleg que pugui tenir com a resultat l’autodeterminació. I això ho saben a bastament aquells qui ara –no se sap per què– defensen la contrària. La independència serà el resultat d’un procés democràtic i pacífic, però de determinació i resistència unilateral, rupturista i popular. Espanya no negociarà mai res que pugui fer perillar la gallina dels ous d’or o, dit d’una altra manera, la seva viabilitat econòmica. Aquesta constatació no és pas nova, però sembla que hi ha una part de l’independentisme que ens obliga a recordar les coses més

   Hom podria contradir aquesta idea amb aquesta lletania que alguns interessats s’han escarrassat a instal·lar en l’imaginari col·lectiu del fracàs de la via unilateral. Però, és clar, les evidències posen al descobert aquestes estratègies de renúncia. I una de les proves més evidents que hi ha és que la via unilateral no pot haver fracassat en la mesura que no s’ha arribat a posar en pràctica. Tots recordem –o hauríem de recordar– que l’octubre del 17 allò que no es va decidir de fer efectiu va ser precisament la via unilateral; és a dir, l’execució i la defensa del resultat del referèndum d’independència als carrers i a les institucions. La via unilateral encara s’ha de provar, i deveu estar d’acord amb mi que, vista l’estafada descomunal de la taula del diàleg, és una via que hem d’explorar aviat. Quan algú ens demani quin és el nostre pla alternatiu al diàleg (per posar-hi un nom) amb l’estat espanyol, digueu-li que és el que no vam acabar d’executar, però que és l’únic realista i possible. Un veritable pragmatisme independentista, el seny independentista, és prendre el camí de la ruptura unilateral. Qualsevol altra opció és rauxa i somni o, directament, engany. 

  Un altre obstacle que ara podríem posar damunt la taula és el de la famosa unitat de l’independentisme. Si bé és cert que una veu unificada de tot l’independentisme faria les coses més fàcils, el fet cert és que no va ser la unitat allò que ens va permetre d’arribar més lluny que mai el Primer d’Octubre. M’atreveixo a dir que potser va ser precisament la manca d’unitat allò que ho va afavorir. Es va produir una situació en què les tres marques institucionals de l’independentisme (els espais de Junts, Esquerra i CUP) es vigilaven mútuament en un marc de desconfiança constant. Era aquesta desconfiança, aquest anar-se mirant de reüll per veure qui seria el primer que es faria enrere atesos els riscs que calia assumir, que tots plegats anaven avançant gràcies a la potència motora de la ciutadania organitzada al carrer. Aquesta desunió va funcionar com una mena de competició en què ningú no volia ser el primer de baixar del tren o de mirar de frenar-lo. Molt més important que la unitat dels partits és el lideratge de les propostes o la força d’unes idees centrals i la determinació de la gent organitzada al marge dels partits.

  https://www.vilaweb.cat/noticies/programa-independentista-debo-quim-torra/
  __
  

"La necessitat vital de guanyar-nos llengua i llibertat", homenatge a Lluís Solà, pel Pres. Quim Torra

(Republiquem aquesta entrada del Facebook.)

Avui Lluís Solà fa 80 anys. Al seu llibre “Llibertat i sentit” hi ha un paràgraf inoblidable, decisiu, per entendre l’autor i, sospito, per entendre qui som els catalans. Una de les poques entrades autobiogràfiques que es permet l’autor:

 “No hi havia gramàtiques catalanes. Estaven prohibides. Si n’hi hagués hagut tampoc no n’hauria pogut comprar cap. No tenia diners. Vaig anar a la biblioteca pública i em van deixar d’amagat una gramàtica de Pompeu Fabra. La vaig copiar tota a mà, en una llibreta, lletra a lletra. Així vaig aprendre la llengua que ja sabia. La llengua que parlava a casa, amb els amics, amb la gent, arreu. La llengua de tothom. La llengua exterminada.” I és que la lliçó principal del llibre és la necessitat vital de guanyar-nos llengua i llibertat. Ésser lliures. És a dir, ésser.

Per molts anys, Mestre Solà 

 

Quim Torra

 

 

 

 

 Ressenya de l'editorial Edicions 1984:

Lluís Solà

"Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016)"

Aquest llibre es proposa de continuar el diàleg que pensadors, poetes, artistes, homes de ciència, religiosos, pares i mares, fills i filles, homes i dones de totes les èpoques i de tots els llocs, han mantingut i continuen mantenint sobre les qüestions i les preocupacions principals que afecten la condició humana.

L’autor, doncs, que ha anat elaborant aquest llibre durant més de quinze anys, no pretén fixar respostes. Més aviat es proposa de continuar la reflexió sobre el sentit i el valor d’elements que sempre han estat al cor, a la ment i a la boca de l’home. Sobre el sentit i el valor de la llibertat, de la justícia, de la paraula, de l’amor, de l’art, de la poesia, del pensament, de la ciència i, en definitiva, de la vida i de la mort.

No seria desencertat pensar que el centre gravitacional de les reflexions que conté el llibre és la idea o la noció de llibertat.  De fet, no hauria de resultar estrany que en un país i en una llengua que mai no han pogut gaudir dels beneficis de la llibertat, el pensament al voltant d’aquesta virtut s’imposi com una necessitat peremptòria.

 

 

President Quim Torra a FAQS "Preguntes freqüents". "Si no seguim el camí cap a la independència, la presó i l'exili no hauran servit de res"

 

 

.

 13.03.2021

Cris Puig entrevista l'expresident de la Generalitat Quim Torra a la Casa dels Canonges, on fa un any va estar confinat. Parlem de la seva experiència vital, però també del seu pas pel govern. Torra diu que encara s'han de recuperar les confiances trencades: "No li desitjo al nou govern que passi pel que jo vaig passar en el meu."

 

 

 

 

 

 

Torra retreu a Aragonès que el va trobar a faltar al seu costat durant l’epidèmia: l’ex-president recorda a ‘FAQS’ la solitud que va sentir (vídeo)

captura de pantalla

 

 

Recupereu les declaracions més importants del president Torra al 'Preguntes Freqüents', a TV3

 

 Cliqueu per veure el vídeo:

https://vilaweb.us8.list-manage.com/track/click?u=b3c3c84eccc60cc3b3d83a934&id=5f6cb08133&e=9bc8118848

 

 “Treu-me els punyals que porto a l’esquena”, li deia el president Quim Torra a la seva dona durant les primeres setmanes després de l’esclat de la pandèmia de coronavirus. En una entrevista a Preguntes Freqüents, a TV3, arran de la publicació del seu dietari sobre la gestió de la crisi sanitària, Torra ha explicat que s’ha sentit decebut perquè JxCat i ERC no fossin capaços de trobar un camí conjunt que evités la batalla cada cinc minuts. “No li desitjo al nou govern que passi per allò que jo vaig passar en el meu”, va dir. L’ex-president també va ser crític amb el seu vice-president, Pere Aragonès, de qui diu que li hauria agradat una actitud més activa i que el va trobar a faltar al seu costat en la gestió de la crisi sanitària. “La relació és correcta”, deia, però “aquests mesos no m’ha trucat”.

  

Torra també és molt dur amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui acusa d’actuar com un autòmat, un home tan sols amb l’ambició de sobreviure, i de no respondre-li els missatges quan li demanava un confinament total. “Vaig intentar que els sindicats i les patronals acordessin un tancament, que ho podríem haver fet, i no van voler”, lamentava. I els retrets a Sánchez es poden fer extensius al ministre de Sanitat, l’ara cap de llista del PSC, Salvador Illa. Torra diu que va patir molt pensant que enviava a lluitar metges i infermeres contra una epidèmia que no coneixien, sense les mínimes mesures de protecció, després que ens haguessin confiscat les competències. “Això ho considero una de les més grans aberracions, i té un nom i un culpable, que es diu Salvador Illa.” A més, Torra recorda que la Generalitat va acabar proporcionant el 90% dels materials.

  

L’ex-president de la Generalitat va relatar a l’entrevista la solitud que va sentir aquells dies, confinat a la Casa dels Canonges perquè tenia la malaltia, i va explicar que s’ho va passar molt malament psicològicament. “Aquí vaig plorar molt. Em vaig trencar amb un parell de trucades de bons amics. Veia que estàvem en un túnel absolutament fosc i que s’estava morint molta gent.” Però va explicar també que la sensació d’abandonament va ser extrapolable a l’àmbit purament polític. En aquest sentit, va retreure a l’ex-president del parlament, Roger Torrent, que li retirés l’acta de diputat, cosa que considera una línia vermella que un president del parlament no pot traspassar, i demana que el nou govern es dediqui a confrontar l’estat espanyol. “No vaig entendre mai que no assumíssim aquest risc”, va dir.

https://www.vilaweb.cat/noticies/torra-retreu-aragones-solitud-video-entrevista-faqs/

09.06.2018 - Batet ofereix recuperar els 45 punts de Puigdemont i una reforma constitucional viable

L'únic punt que el PSOE descarta posar sobre la taula és el que feia 46: el del dret a decidir

09.06.2018

 Meritxell Batet


El nou govern espanyol va concretant la seva proposta per fer front al procés. La nova ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ofereix a la Generalitat recuperar el document de 45 punts que Puigdemont va presentar fa més de dos anys a Rajoy i abordar inversions desateses fins ara per l'executiu espanyol.

L'endemà del primer consell de ministres del nou govern de Pedro Sánchez, Batet ha assegurat que hi ha marge per al diàleg des de la confiança i la lleialtat.

"És fonamental el respecte a les regles de joc, al marc jurídic establert, a la Constitució, a l'Estatut d'Autonomia i a la resta de normes, però hi ha moltes coses per fer. Hi ha mesures polítiques que es poden impulsar"

La ministra parla de tres mesures concretes:

"Es poden reprendre els 45 punts que va enviar el senyor Puigdemont a l'anterior president del govern, es poden recuperar inversions desateses durant molt anys per part del govern d'Espanya i que són molt necessàries per Catalunya i es poden també abordar reformes legislatives que van ser declarades inconstitucionals"

Un document que tenia 46 punts

Batet i el PSOE fan referència al document que Puigdemont va presentar a Rajoy i parlen sempre de 45 punts. Les demandes eren 46, però hi ha un punt que els socialistes ja han bandejat. És el primer, que fa referència al dret a decidir.

Puigdemont va presentar el document a l'abril del 2016. Va anar a Madrid a reunir-se amb Rajoy amb dos documents sota el braç. En un hi havia les 46 demandes al govern espanyol, que multiplicava per dos el document de 23 temes que el seu predecessor, Artur Mas, va presentar a Rajoy el juliol del 2014. L'altre document era un llistat del que el govern català considera incompliments per part de l'executiu espanyol.

Reforma constitucional viable

La ministra, que ha participat en un acte del PSC sobre la "reforma constitucional", ha recordat que es pot parlar de tot sempre dins del marc legal i la lleialtat institucional.

"Confiança i lleialtat institucional que nosaltres oferim, però que també reclamem"

Parlar de tot inclou també una reforma constitucional, que Bater qualifica d'"urgent, viable i desitjable" per avançar cap a un model federal.

Batet també ha parlat sobre la conversa (telefònica) que van mantenir Sánchez i Torra, i diu que va ser cordial i que van acordar veure's aviat.

http://www.ccma.cat/324/batet-ofereix-recuperar-els-45-punts-de-puigdemont-i-una-reforma-constitucional-viable/noticia/2860464/

VIDEO RELACIONAT:
La ministra Batet proposa una reforma de la Constitució per superar la crisi institucional i territorial que viu l'estat 

NOTICIES RELACIONADES:
Torra sobre la trobada amb Sánchez: "Cal que ells i nosaltres prenguem riscos"

Torra celebra que el PSOE presenti propostes, però diu que cal partir de l'1-O i el 27-O