31 de juliol del 2023

George Orwell i els seus articles "La veritat sobre Espanya" del 1937.


Quan vaig marxar de Barcelona a finals de juny, les presons ja estaven a vessar

 El novel·lista i assagista George Orwell 
 
(1903-1950).





 
George Orwell va néixer el 25 de juny del 1903 i va morir el 21 de gener del 1950. El recordem llegint fragments de Spilling the Spanish Beans (Vomitant la veritat sobre Espanya), una sèrie d'articles seus publicats al New English Weekly el 29 de juliol i el 2 de setembre del 1937.


La Guerra Civil Espanyola ha produït probablement una collita de mentides més gran que qualsevol altre esdeveniment des de la Gran Guerra, però honestament dubto que, malgrat tota l'hecatombe de  monges violades i crucificades davant dels ulls dels reporters del Daily Mail, hagin estat els diaris profeixistes els que hagin fet més mal. Han estat els diaris d'esquerres, el News Chronicle i el Daily Worker, amb els seus mètodes molt més subtils de distorsió—, els que han impedit al públic britànic tenir una visió— sobre la veritable naturalesa del conflicte.

 El fet que aquests diaris han amagat amb tanta cura és que el govern espanyol, (incloent el govern català, que és semiautònom) té molta més por de la revolució— que dels feixistes. Ara per ara, és gairebé segur que la guerra acabarà amb algun tipus de compromís, i, fins i tot, hi ha raons per dubtar que el Govern, que va deixar caure Bilbao sense moure un dit, tingui gaire desitjos de victòria; però, del que no hi ha cap dubte és de la precisió— amb què el Govern està esclafant els seus propis revolucionaris.

Durant els darrers temps, s'ha anat imposant un regne de terror: dissolució— forçosa de partits politics, censura paralitzant a la premsa, espionatge constant i empresonaments massius sense judici.


Quan vaig marxar de Barcelona a finals de juny, les presons ja estaven a vessar: tant és així que ja feia temps que les presons normals s'havien desbordat i entaforaven els presos a les botigues buides o a qualsevol altre indret on els poguessin posar.
Però l'aspecte a destacar és que la gent que hi ha ara a les presons són els revolucionaris, no els feixistes; hi són no perquè les seves opinions siguin massa de dretes, sinó perquè  són massa d'esquerres.

I els responsables que hi siguin són aquells revolucionaris tan perillosos que la sola menció— del seu nom fa que en Garvin s'ho faci a sobre: els comunistes.

[...]

I què es un trotskista? Aquesta paraula terrible —avui a Espanya et poden posar a la presó, i tenir-t'hi indefinidament sense judici només amb el rumor que puguis ser trotskista— tot just comena ara a escampar-se per Anglaterra.

[...]

Fins fa uns quants mesos, deien que els anarcosindicalistes "treballaven lleialment" amb els comunistes. Després, els van anar apartant del govern; posteriorment, ja semblava que no treballaven tan lleialment; i ara estan en procés de convertir-se en traïdors. Després d'això arribarà el torn de Largo Caballero. Caballero, l'exprimer ministre socialista, ídol de la premsa comunista fins al maig del 37, ja és a la llista negra: un trotskista, un enemic del poble. I així continua el joc.

El final lògic és un règim en el qual qualsevol diari i partit de l'oposició sigui suprimit i tots els dissidents mínimament importants siguin a la presó—. I és clar, un règim així ha serˆ un règim feixista.

No serà el mateix tipus de feixisme que imposaria Franco, potser serà millor que el de Franco i val la pena lluitar per ell, però serà feixisme. Només que, com que serà controlat per comunistes i liberals, l'hi posaran un altre nom.
 
 
(Aquest post  ha rebut 73 visites)


30 de juliol del 2023

Cartes en sobre obert, per Gonzalo Boye. Sobre el dret al xifratge de les comunicacions d'extrem a extrem.



C
ada vegada que cedim
en matèria de drets i llibertats, per molt petita que sigui la cessió, el que realment estem fent és obrir la porta a la següent retallada de llibertats o, dit des de la perspectiva ciutadana, a la següent cessió de drets i espais de llibertat. Pensar que això no és així és, simplement, no tenir clar com funcionen aquestes dinàmiques restrictives, a la llarga repressives, però podem fer un recorregut per totes les restriccions als nostres drets que hem patit des de l'11-S i la denominada "guerra contra el terror" (la denominada "war on Terror" de l'administració Bush).
 
 

El procés de retallada de llibertats va començar, sempre amb l'excusa de la necessitat de garantir la nostra seguretat, amb una cosa que ja ha passat a formar part de les nostres vides, com és l'exhaustiu control als aeroports i estacions de ferrocarril. Després va arribar l'accés, en temps real, als nostres moviments, tant aeris com en tren, a través de la cessió obligatòria, i amb caràcter previ, dels llistats de passatgers. En paral·lel, es van començar a establir una sèrie de regulacions, aparentment menors, que van anar donant carta de naturalesa als controls i a l'acumulació, per part dels estats, de moltes dades de milions de ciutadans que no tenen a veure res amb un suposat problema de seguretat.

 

Una vegada que s'ha aconseguit establir tota aquesta dinàmica de control, que permet als estats conèixer-ho pràcticament tot de les nostres vides, gairebé en temps real, s'ha passat a una nova etapa: la del control de les nostres comunicacions i la nostra intimitat, és a dir, l'accés fàcil, directe i generalitzat a l'últim reducte que ens va quedant com a ciutadans. Els mètodes d'accés a les nostres comunicacions i a la nostra intimitat són de sobres coneguts, uns d'alegals i altres d'obertament il·legals, sent prova d'això últim l'espionatge polític denunciat en el "CatalanGate" i del qual tan poc agrada parlar a molts mitjans de comunicació, sense assumir que ells també han estat víctimes d'aquesta dinàmica intrusiva. Però no és l'única dinàmica delictiva que s'ha comès en nom de la nostra seguretat, de l'ordre públic o de la repressió de la criminalitat; un bon exemple d'això són els casos dels assalts massius a totes les dades de les missatgeries encriptades Encrochat i Sky del qual poc s'ha parlat. Bàsicament, i amb l'excusa de perseguir la criminalitat organitzada, es va accedir als servidors d'aquestes dues empreses i es van apropiar de totes les comunicacions que passaven pels seus servidors; del més d'un bilió de missatges desencriptats, pocs més de 2.000 tenien relació amb activitats delictives, la resta eren comunicacions encriptades sense cap mena de rellevància penal. Sí, van accedir a bilions (amb b) de missatges encriptats, però només un parell de milers tenien alguna relació amb la comissió de delictes; es va tractar d'una mesura arbitrària, abusiva, no proporcionada i centrada en les conegudes com a "investigacions prospectives" o, dit clarament, es tracta de tirar la canya per si alguna cosa pica.

 

 
Aquesta patata calenta és ara en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que, si continua amb la seva línia jurisprudencial, establirà que les proves així obtingudes són invàlides, però, a més, dictarà criteris interpretatius perquè aquestes coses no tornin a passar. Mentre tot això succeeix, ens acabem d'assabentar que el govern espanyol està promovent l'aprovació d'una normativa europea que prohibeixi el xifratge d'extrem a extrem de les missatgeries telefòniques. No soc cap expert en informàtica, però puc traduir que, per dir-ho clarament, el que pretenen és deixar desproveïdes totes les nostres comunicacions de qualsevol mena de garantia de confidencialitat. Em refereixo a missatgeria com WhatsApp, Telegram, Signal i tantes altres d'ús comú en l'actualitat.
 
 
 Privar les nostres comunicacions del xifratge és tant com obligar-nos a enviar cartes en sobre obert i, sens dubte, és una mesura incompatible amb les garanties que un estat democràtic i de dret ha de donar als seus ciutadans.
 
 
 
Si no fóssim al segle XXI, diria que el que pretenen és tant com que se'ns prohibeixi enviar cartes en sobre tancat; volen que la nostra correspondència, és a dir, la nostra missatgeria, s'enviï sense cap mena de protecció, que els lliurem el sobre obert perquè, quan els plagui, puguin llegir, sense cap dificultat, tot el que comuniquem entre amics, familiars, clients, etc.
 
 
Si al segle passat un govern hagués pretès alguna cosa així, no tinc cap dubte que l'hauríem catalogat de dictatorial perquè una mesura d'aquestes característiques és el somni humit de qualsevol tirà. La inviolabilitat de les nostres comunicacions, tinguin aquestes el format que tinguin, està constitucionalment garantida, també a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, però, així i per la porta del darrere, es pretén que ja no puguem tenir ni tan sols la sensació d'estar comunicant privadament.

 

Diran que qui res no oculta res ha de témer, això és un fals dilema, perquè aquí la qüestió no va de temors, sinó de drets i el dret al secret de les comunicacions va sent un dels últims reductes de llibertat que ens va quedant. Ningú que no pretengui vulnerar el secret de les nostres comunicacions, més aviat tenir-ho molt fàcil per fer-ho, pot estar promovent una mesura que, com dic, no és cap altra cosa que obligar-nos a enviar les nostres cartes en sobres oberts perquè qui vulgui les pugui llegir. S'imaginen què haurien dit d'una cosa com aquesta els nostres pares o avis? Doncs això...

 

Davant d'iniciatives com aquesta, el que tots hem de començar a preguntar-nos és quant més dels nostres drets estem disposats a sacrificar sense que això acabi sent definitiu per situar-nos en un món que ja Orwell es va imaginar i que ara estem començant a viure. Hi ha països, com Turquia, que no només han adoptat mesures similars, sinó que, a més, bloquegen l'ús d'algunes aplicacions de missatgeria que s'han negat a desbloquejar-los el xifratge d'extrem a extrem. Que cadascú tregui les seves conclusions.

 

Insisteixo: privar a les nostres comunicacions del xifratge, especialment del xifratge d'extrem a extrem, és tant com obligar-nos a enviar cartes en sobre obert i, sens dubte, és una mesura incompatible amb les garanties que un estat democràtic i de dret ha de donar als seus ciutadans.

 
 
PER A SABER-NE MÉS, UNA ENTRADA QUE PARLA DEL MATEIX:
 


__

29 de juliol del 2023

Espanya modifica la percepció de la història (manipula): nega la sentència del TC contra l'Estatut de Catalunya dictada el 2010, pel Pres. Carles Puigdemont

 

 
He escrit que Espanya és més una percepció de la realitat que no pas una realitat contrastada. Avui us en donaré un exemple del que vull dir amb aquesta afirmació. És un exemple dolorós, pel que significa de manipulació històrica i de menyspreu cap a la societat catalana per part del mateix Govern espanyol (sí, el del PSOE+Podemos). Delata quina mena de gent tenim al davant, capaços de tergiversar la història d'una forma vergonyosa sense parpellejar.


Avui Elisa Beni escriu un article interessant a elDiario.es precisament advertint que si es desitja "aconseguir una aproximació a allò que passa o pot passar, els suggeriria llegir la realitat, sense por, perquè conèixer-la i assumir-la, per més que et resulti odiosa, és l'única manera de bregar-hi". Però fa temps que la realitat és, en el si de la cultura política espanyola, un bé escàs i amb poc prestigi social. Es prestigia la murrieria narrativa, la suplantació dels fets per la percepció.

 
En l'informe que el ministre de Justícia va elevar al Consell de Ministres espanyol per la concessió dels indults als presos polítics em va cridar molt l'atenció un punt. El vaig haver de llegir dues vegades per si m'havia passat per alt alguna cosa, perquè el que es desprenia era tan fort que no podia creure que un informe oficial, adoptat al més alt nivell i que constarà en els arxius oficials per a la història, fos capaç d'una omissió tan flagrant.


En l'explicació dels fets que han provocat la ruptura profunda entre Catalunya i Espanya (entesos com a subjectes polítics diferents), el Govern espanyol ignora l'element més disruptiu de tots: la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, dictada l'any 2010. El fet més rellevant, sense el qual no es pot explicar ni en termes polítics ni en termes històrics tot el que s'ha esdevingut després, és ignorat de manera conscient. Llegiu la captura del text original i poseu-vos en la pell d'un historiador d'aquí a cent anys, examinant aquesta part de la història. Vénen a dir que, "tras diversas vicisitudes" els catalans vam perdre la xaveta. És el relat que han imposat els mitjans espanyols (i algun de català) segons el qual als catalans se'ls ha rentat el cervell de tant mirar TV3 o escoltar les ràdios en català (cosa que demostra que tampoc no saben què diuen ni TV3 ni les ràdios).


L'ofensa més gran a tot un poble, inclosos els no independentistes del PSC amb el president Montilla al front, és ignorada pel Govern espanyol. El fet més determinant de la política catalana en la seva relació amb Espanya abans del referèndum de l'1 d'octubre --que ens anul·lin l'Estatut que vam votar seguint de manera escrupolosa allò que marca la seva Constitució-- és esborrat de la història. No existeix.


De debò que algú pot defensar això? De debò que algú pot creure que un govern que és capaç de manipular la realitat i la història de manera tan vergonyosa és de fiar? Mai no han sentit la necessitat de corregir aquesta greu distorsió de la realitat?


Ahir era el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo el que recordava precisament el que va representar la sentència del 2010, en aquest article que també recomano: https://www.eldiario.es/contracorriente/imponer-idea-franquista-unidad-espana-elecciones_132_10406885.html

 
No és tan difícil llegir bé la realitat. Encara que no els agradi, perquè certament l'episodi de la sentència del TC és un dels més foscos i tristos de la política espanyola. No poden explicar a ningú que un text aprovat pels dos Parlaments (el català i l'espanyol) i després validat en referèndum, acabi essent anul·lat per un tribunal tan altament polititzat que exercia de tercera cambra parlamentària, on el PP hi tenia mà llarga.

Si no assumeixen la realitat, és difícil que puguin bregar-hi, en efecte.
 
Carles Puigdemont.



 Per a saber-ne més:

 
 
 
 

Quines coses (diferents) necessiten la dona i l'home en una relació. Dra Marian Rojas Estapé (vídeo 1 min)

 



 Per a veure elvídeo, clicar:

https://youtube.com/shorts/rMHVgtLjIR4?feature=share 

 

 

24 de juliol del 2023

Ahir votacions al Congreso. Avui: Els Mossos detenen Clara Ponsatí per ordre de Pablo Llarena

 


 

Agents de la policia catalana traslladen l’eurodiputada cap a la Ciutat de la Justícia.

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut l’eurodiputada Clara Ponsatí, que aquest matí havia revelat que tornava a ser a Barcelona.

 

 

Així ha estat la detenció de Ponsatí: “Sou les forces d’ocupació!”


L'eurodiputada ha estat detinguda al carrer del Comte de Borrell de Barcelona aquest matí

 

Josep Casulleras Nualart - 24.07.2023

L’eurodiputada Clara Ponsatí ha estat detinguda avui a quarts de dotze al carrer del Comte Borrell de Barcelona, en el tram entre el carrer d’Aragó i el de Consell de Cent, segons testimonis que l’acompanyaven en el moment de la detenció. Han estat els mateixos agents dels Mossos d’Esquadra, vestits de paisà, que la van detenir el 28 de març, també al centre de Barcelona, que l’han interceptada. “Sou el mateix agent que l’altra vegada”, ha dit ella, adreçant-se al sots-inspector que aleshores la va fer entrar al cotxe per endur-se-la a la Ciutat de la Justícia. Ara s’ha repetit l’escena, amb una conversa tensa entre Ponsatí i l’agent.
 
Segons les mateixes fonts, el mosso ha dit a Ponsatí: “Ja saps què venim a fer.” I ella li ha dit: “Sí, sou al servei dels espanyols, sou les forces d’ocupació!” El sots-inspector li ha insistit que l’acompanyés, i Ponsatí hi ha acabat accedint tot fent aquest advertiment: “Però que no em fiquin, com l’altra vegada, en un cotxe que se salta els semàfors en vermell.”
 ............
 

El 28 de març, quan va tornar de l’exili, Ponsatí va ser detinguda davant la plaça de la Catedral de Barcelona. Aleshores va brandar davant del sots-inspector la seva credencial d’eurodiputada.

 
 ........................
 
Pablo Llarena renuncia a traslladar per la força Clara Ponsatí a Madrid


Agents de la policia catalana traslladen l'eurodiputada cap a la Ciutat de la Justícia de Barcelona
 
 
 
....................

La fiscalia espanyola demana a Llarena que emeti euroordre contra Puigdemont i Comín

 

[VÍDEO] Clara Ponsatí surt en llibertat sense haver d’anar a declarar a Madrid

 

 

22 de juliol del 2023

Requisits per anar a votar

 


La visió de síntesi i plena de seny de l'Alfons Duran-Pich (vídeo curt)

 



La visió de síntesi i plena de seny de l'Alfons Duran-Pich, temes:

>> inmigració, esforços per anorrear el català portant immigrants aragonesos els anys 40, 'bonisme' català en fer veure que no passa res, no denunciar-ho: en resum, no parlar clar i català.

 

>>  https://twitter.com/orriolsderipoll/status/1682655439597580288?t=JtBXTbvgimD8tAE_Aa2iCA&s=19

 

Comentari en resposta al vídeo, a Twitter:

 


 

Pres. Puigdemont, ens anima a anar a votar. I recorda que no ens han vençut ni ens hem rendit (vídeo 1:42')

 
Pres. Puigdemont:

 

L'obsessió dels grans partits espanyols és presentar-nos com una província més d'Espanya, tan en la conversa Feijoo- Pedro Sanchez, com en el mapa de colors que després surti i conver-teixi Catalunya en una província més d'Espanya. Ha estat, és, una obsessió persistent.

Però quan el mapa polític els hi ha dit que som una nació, han entés que per més espies, per més infiltrats, per més joc brut, per més repressió, aquest poble no s'ha rendit, aquest poble no està derrotat.

...que aquests auguris que s'han fet per el diumenge, no es confirmen.
 
En l'intent d'espanyo-litzar les eleccions, tan el PSOE com el PP es posen d'acord en una cosa: Junts fa nosa a tots dos


 

 

 

__

19 de juliol del 2023

Els sindicats majoritaris de l’ensenyament dels Països Catalans acorden de fer front comú en defensa de la llengua

 

USTEC, STEI i STEPV animen els ciutadans a subscriure's a les revistes retirades de la biblioteca municipal de Borriana



 
 
ACN -  18.07.2023

Els sindicats majoritaris de l’ensenyament al Principat, el País Valencià i les Illes s’han conjurat per a frenar qualsevol retrocés en l’educació, especialment en la llengua, arran dels canvis de govern que han dut la dreta del PP i l’extrema dreta de Vox al poder. Representants d’USTEC-STES, STEI Intersindical i S0TEPV-IB s’han reunit avui per analitzar la situació. Les tres entitats alerten que són coneguts els acords de govern que aplicaran aquests governs, que comportaran “retrocessos importants en matèria lingüística però també en el conjunt de l’ensenyament”. Uns acords que “perverteixen el terme ‘llibertat'” perquè “neguen a les persones castellanoparlants l’oportunitat d’aprendre la llengua pròpia”.

 

Les tres formacions alerten que a les Illes el nou executiu ja ha suprimit la Direcció General de Política Lingüística, i recorden que a Catalunya “des de fa uns anys l’ensenyament està rebent una forta ofensiva judicial en matèria lingüística que ha intentat qüestionar el model d’immersió lingüística que compta amb un amplíssim suport entre la població catalana”. Per tot plegat, les tres organitzacions s’han reafirmat en la defensa de la llengua i de l’ensenyament, i han acordat fer “front comú”, juntament amb altres organitzacions, per a frenar qualsevol retrocés a l’ensenyament.

 

Igualment, els tres sindicats animen el conjunt de la societat a subscriure’s a les publicacions periòdiques en català que s’editen en els tres territoris arran de la censura de l’Ajuntament de Borriana (País Valencià) a la biblioteca municipal.
 
 
 
 PER A SABER-NE MÉS:



_

El govern de les Illes elimina l’impost de successions i donacions

 

El decret haurà de convalidar-se al parlament passats trenta dies de la publicació al BOIB
 
 

 
Vilaweb - 18.07.2023

El Butlletí Oficial de Balears (BOIB) ha publicat avui, en una edició extraordinària, el decret llei amb l’eliminació de l’impost de successions i donacions (ISD) i de l’impost de transmissions patrimonials (ITP) en la compra de primer habitatge per a menors de trenta anys. Ho ha anunciat la presidenta Marga Prohens.

 

Després de la publicació al BOIB, el decret haurà de convalidar-se al parlament de les Illes els trenta dies vinents. En concret, el Decret llei 4/2023 modifica el decret legislatiu 1/2014 que aprova el text refós de les disposicions legals de les Illes en matèria de tributs cedits per l’estat espanyol. La presidenta Prohens ha anunciat la supressió de l’impost de successions i donacions entre pares i fills, nets i avis i entre cònjuges, tant per causa de mort com en herències en vida mitjançant pactes successoris.

 

El govern també ha aprovat l’eliminació de l’impost de transmissions patrimonials (ITP) en la compra del primer habitatge habitual per a menors de trenta anys i persones amb discapacitat amb límit de renda de 52.800 euros en declaració individual o de 84.480 euros en declaració conjunta, amb un import de l’habitatge que no pot ser superior als 270.151 euros.

https://vilaweb.us8.list-manage.com/track/click?u=b3c3c84eccc60cc3b3d83a934&id=6f7878d36c&e=9bc8118848

 

__

14 de juliol del 2023

El judici contra Buch i Escolà revela la jugada de l’estat espanyol per a desprotegir Puigdemont

 


 

La fiscalia manté la petició de sis anys contra l'ex-conseller i de quatre i mig contra el sergent i els acusa de fer una escorta encoberta de Puigdemont

 

VILAWEB -  13.07.2023

El judici contra l’ex-conseller Miquel Buch i contra el sergent dels Mossos Lluís Escolà és a punt de quedar vist per a sentència, i ha posat de manifest les maniobres de l’estat espanyol per a deixar sense protecció –i contravenint la llei espanyola– Carles Puigdemont com a ex-president de la Generalitat. Perquè aquest judici té dues cares: la formal, que es concreta en l’acusació de prevaricació i malversació per la qual la fiscalia demana sis anys de presó i vint-i-set d’inhabilitació a Buch i quatre anys i mig de presó i vint-i-tres d’inhabilitació a Escolà; i la implícita, que constata la voluntat deliberada del govern espanyol de deixar Puigdemont sense cap protecció oficial bo i sabent que és una prerrogativa legal, i que la seva situació processal no ho pot justificar. Els acusats han negat que el contracte a Escolà com a assessor de Buch en seguretat fos cap manera encoberta de dotar de protecció Puigdemont ni de desviar diner públic a una finalitat diferent de la inicial.  

 

Aquesta era la qüestió en el judici, el fet pel qual la fiscalia demana presó i inhabilitació: si la contractació d’Escolà com a assessor en sistemes de seguretat el juliol del 2018 fou correcta. El fiscal Pedro Ariche sosté que no, que la feina que va fer fou inconcreta i vaga, que els seus informes eren genèrics, que no anava mai a treballar al departament i, en canvi, no parava d’anar de viatge a acompanyar Puigdemont en els seus actes a l’exili, a proveir-li una protecció que no hauria de tenir perquè li fou negada, a fer la funció d’escorta.

 

El 29 d’octubre i el fiscal

Segons el fiscal, aquesta contractació va servir per a allargar, a càrrec de l’erari públic, les funcions d’escorta de Puigdemont que Lluís Escolà havia fet d’ençà del 29 d’octubre de 2017, quan el sergent va acompanyar el president en la seva sortida a l’exili. Però Escolà havia acompanyat Puigdemont durant els primers mesos a l’exili a Bèlgica sense que això constituís cap mena d’irregularitat, tot i que al llarg del judici hi havia moments que en el relat acusatori semblava que fos així, perquè el fiscal traspuava la repulsió que li causava. Però el mal de panxa del fiscal no és un fet atribuïble als acusats ni jurídicament punible. 

 

Pedro Ariche mateix ha hagut de reconèixer en el seu informe final que Puigdemont no va escapar de l’acció de la justícia espanyola, com tantes vegades ha repetit durant més de cinc anys l’alta judicatura espanyola. Perquè el president se’n va anar a l’exili quan no hi havia presentada cap querella ni hi havia cap ordre de detenció contra ell. I durant els dies de vacances o de lliure disposició, Escolà pot fer allò que li plagui. El fiscal i un dels testimonis de càrrec que va portar al judici van afirmar que el fet que Escolà acompanyés Puigdemont “va causar incomoditat en el cos”, però això és jurídicament irrellevant. Per més que una gran part d’aquesta causa, de bon començament, es va centrar en la investigació penal d’aquest fet, de l’acompanyament a Puigdemont a Bèlgica, tal com recordava l’advocada d’Escolà, Isabel Elbal. I tot plegat va quedar en una sanció (amb l’expedient obert quan els Mossos eren sota el 155) per no haver-ne informat convenientment.


Però també és irrellevant un dels arguments de l’acusació en l’informe final, la crítica a l’actitud d’Escolà, negant que fos exemplar tenint en compte que és un policia. Ariche ha arribat a dir: “Un funcionari podria dir a Twitter que fuma marihuana, però seria estrany que ho fes un policia quan els seus companys lluiten contra això. Un funcionari pot fer gala de donar protecció a algú que es troba en cerca i captura?”, es demanava en relació amb uns piulets d’Escolà a Twitter. “Aquest funcionari el detindria si entrés en territori espanyol? Què faria la resta de funcionaris i com veu aquesta conducta la resta de la societat?” Com que el fiscal ho sabia, ha acabat aterrant l’acusació, que es pot resumir en una de les seves frases: “El nomenament d’Escolà com a assessor va ser correcte, allò que és il·legal és la finalitat. Es van pagar despeses de protecció a un fugat de la justícia i processat rebel.”

 

El tribunal decidirà si això és així. Buch ho ha negat, ha defensat la contractació d’Escolà després d’haver estat uns mesos de baixa mèdica per una afecció a l’esquena. Era el juliol del 2018. I el fiscal ha repetit que a Escolà se’l continuava veient en companyia de Puigdemont, a Waterloo, a París o en altres llocs, i que era evident, i encara ho és, que Puigdemont disposa d’un equip de gent que el protegeix a l’exili, fent una referència clara, tot i que no explícita, d’una informació que curiosament ha publicat avui El Confidencial, segons la qual, tot citant fonts dels “serveis d’informació de l’estat”, hi havia una quinzena d’agents dels Mossos que s’alternaven per protegir Puigdemont a Waterloo.


Però que Ariche hagi hagut de recórrer a aquest argument palesa la manca de prova acusatòria de què disposa. Perquè per més que fos certa la informació d’El Confidencial, de què serveix per a condemnar per res Escolà o Buch? Quina importància té, això, si, tal com s’ha vist després d’anys d’investigació, la fiscalia ha comprovat que allò que fes Escolà durant els seus mesos de vacances no era pas cap delicte? Ariche fins i tot ha esmentat un altre cas, el que la fiscalia va obrir contra uns altres dos agents dels Mossos, acusant-los d’encobriment per haver acompanyat Puigdemont en cotxe quan fou detingut a Alemanya el març del 2018. El fiscal s’ha oblidat de dir que tots dos van ser absolts. 

 

L’estiu del 2018

És per tot això que es fa visible l’altra cara d’aquest judici, la que permet de veure tota la seqüència de fets pels quals l’estat espanyol no tan sols va deixar sense protecció Puigdemont malgrat ser una prerrogativa que té, sinó que ha perseguit judicialment algunes de les persones que el van acompanyar per proveir-lo d’una certa seguretat, però fora de les eines, recursos i seguretat que proporciona el servei d’escortes dels Mossos d’Esquadra. Escolà acompanyava el president, però no li podia fer d’escorta per més que volgués perquè no en tenia els instruments. 

 

Quan el 155 es va haver aixecat, quan ja hi havia Pedro Sánchez al govern espanyol i Quim Torra al Palau de la Generalitat, Miquel Buch va contractar Escolà com a assessor, i el sergent va fer aquesta funció, que, tal com ha dit, era compatible amb el fet que continués viatjant pel seu compte i anar a veure Puigdemont. Fou en aquell moment, el 22 de juny concretament, quan Puigdemont va reclamar el seu dret de disposar dels serveis de l’oficina de l’ex-president, escorta inclosa. El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, li va negar la protecció, i Buch es va queixar per carta. Fins i tot aquella carta és utilitzada per la fiscalia com una prova acusatòria, perquè poc després Escolà va esdevenir assessor de Buch. Però no ha demostrat què té a veure una cosa amb l’altra més enllà.


Però, sobretot, això demostra la irregularitat de la decisió del govern espanyol. Segons el fiscal, la negativa a concedir protecció a Puigdemont es basava en la seva condició de fugit de la justícia i de processat rebel. Però Puigdemont s’havia posat sempre a disposició de la justícia de Bèlgica, i d’Alemanya després. I precisament el juliol del 2018 un tribunal alemany va concedir l’extradició per malversació de Puigdemont, però el jutge instructor, Pablo Llarena, la va rebutjar, dolgut perquè no li havien concedit per rebel·lió. El president a l’exili no ha escapat mai a l’acció de la justícia, sinó que s’hi ha sotmès en uns quants estats. Fins i tot, en aquest judici, ha col·laborat en el procediment declarant com a testimoni, per videoconferència i acompanyat de funcionàries judicials belgues. Una situació estranya per a algú de qui es diu que és un fugit de la justícia.


https://www.vilaweb.cat/noticies/el-judici-contra-buch-i-escola-revela-la-jugada-de-lestat-per-desprotegir-puigdemont/




__

Brussel·les responsabilitza l’estat espanyol d’etiquetar de “terrorista” l’independentisme i se’n desentén

 

 


 

El text respon a una pregunta dels eurodiputats de Junts, que culpaven la justícia espanyola de voler-los criminalitzar

 

 14.07.2023 - ACN

La Comissió Europea ha evitat qualificat de “terrorista” el moviment independentista i defensa que la definició correspon a l’estat espanyol. El missatge de l’executiu, difós avui per l’eurodiputada Clara Ponsatí a les xarxes, respon a una pregunta per escrit dels eurodiputats de Junts l’abril passat. En la pregunta, Puigdemont, Comín i Ponsatí acusaven la justícia espanyola de voler criminalitzar el moviment i interpel·laven a la Comissió per saber si les accions dels independentistes coincidien amb la definició de terrorisme. En la resposta, l’executiu comunitari considera que es tracta d’un cas específic que va “més enllà de les responsabilitats de la Comissió” i afegeix que aquesta tasca és per a les autoritats dels estats.
 
 


El text de la Comissió es limita a apuntar que les directives europees estableixen unes regles mínimes pel que fa a la definició d’ofenses criminals i a les sancions. “Les ofenses relacionades a grups terroristes i a activitats terroristes a la Unió Europea inclouen aquells actes intencionats que poden danyar seriosament un país o una organització internacional”, recorda. No obstant això, també remarca que els estats membres poden anar més enllà de les definicions de la directiva.

 

En aquest sentit, i en referència a la pregunta dels eurodiputats de Junts, la Comissió considera que aquesta sol·licitud requereix l’assessorament legal d’un cas específic. “Aquest assessorament específic va més enllà de la responsabilitat de la Comissió; és una tasca dels tribunals nacionals dels estats membres i, per tant, […] la Comissió no es troba en la posició per donar una resposta”, conclou.

 

A l’espera d’una reunió amb l’Europol

La resposta de l’executiu comunitari arriba en un moment en què l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, està a l’espera de saber si es pot reunir amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, i la directora de l’Europol, Catherine De Bolle. Riba va emetre la sol·licitud aquest darrer mes de juny, després que un informe de l’Europol inclogués l’independentisme català com un dels moviments més actius i violents a l’estat espanyol.

 

En la carta enviada a Reynders i De Bolle, Riba va expressar la seva preocupació per aquesta qüestió recollida en l’informe sobre la situació del terrorisme a la UE i va insistir que es tractava d’una classificació injusta. “Perjudica les eines per combatre el terrorisme i assegurar la seguretat dins de la UE”, va subratllar. “És crucial que abordem la qüestió i assegurem l’adequació i la imparcialitat de la informació presentada pels informes de l’Europol”, va afegir.

 

Vox força Llarena a decidir sobre les euroordres de Puigdemont, Comín i Ponsatí



El partit d'extrema dreta inclou Ponsatí en la petició, tot i que és processada per desobediència i no pot ser subjecte a una euroordre
 
 
Vilaweb - 13.07.2023
 El partit d’extrema dreta Vox ha reclamat al jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, que reactivi les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí una setmana després de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que avala la retirada de la seva immunitat. Aquest moviment força el magistrat del Tribunal Suprem espanyol a pronunciar-se sobre les euroordres, que si es reactivessin serien les quartes. Ni la fiscalia ni l’advocacia de l’estat no han mogut fitxa.
 
Llarena mateix, en una interlocutòria de principi de gener, havia assegurat que no decidiria res sobre les euroordres fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciés sobre les seves prejudicials, després de la denegació de Bèlgica de l’extradició de Lluís Puig, i el TGUE sobre el suplicatori. Amb les dues sentències sobre la taula, el magistrat ha refusat fins ara de fer cap pas amb relació a les euroordres.
 

“Sol·licitem l’emissió de les corresponents OEDE amb relació als tres fugats Sr. Puidemont (sic), Sr. Comín i Sra. Ponsatí i actualment europarlamentaris, suspesa la immunitat parlamentària, per a procedir a la seva detenció i posterior enjudiciament”, diu el document de Vox, que VilaWeb ha pogut consultar. Cal assenyalar que Ponsatí està processada per un delicte de desobediència, que no comporta penes de presó, de manera que no pot ser subjecte a una euroordre. Tanmateix, Vox l’ha inclosa igualment en la petició.

 

Ara bé, l’advocat dels eurodiputats, Gonzalo Boye, ha reiterat que si es cursen noves euroordres caldrà un nou suplicatori al Parlament Europeu, tenint en compte que l’anterior era per unes euroordres pel delicte de sedició —actualment derogat—, que van ser retirades per Llarena.

 

“Ara vol emetre unes noves euroordres que ja ni tan sols són pels mateixos delictes. És a dir, ha de reformular els fets, adaptar-los als nous delictes, i davant això ells continuen tenint immunitat. És que crec que hi ha gent que vol continuar vivint en el relat i no en el dret”, va declarar en una entrevista a VilaWeb.

 

Sense ple d’Estrasburg

Carles Puigdemont i Toni Comín no s’han desplaçat aquesta setmana al ple del Parlament Europeu a Estrasburg perquè la cambra no els ha garantit la protecció de la immunitat de desplaçament. En aquest sentit, els eurodiputats han preferit de quedar-se a Bèlgica abans d’enfrontar una possible reactivació de les euroordres en territori francès.

 

Cal assenyalar que les autoritats franceses i espanyoles van signar el 2002 un conveni bilateral, conegut com a Conveni de Màlaga, que facilita el lliurament de persones —sense passar per davant d’una instància judicial— entre els dos estats. A diferència dels seus companys de files, Ponsatí sí que ha anat el ple perquè no pot ser subjecte a una euroordre.

 
 
 
(P.D. a 02.08.2023: El jutge Llarena a data d'avui no ha cursat les euroordres, deu ser que no està  tan clar com voldria Vox. Cuca de Llum)


11 de juliol del 2023

Clara Ponsatí exposa el camí per a la independència, alertant de falses expectatives: "Avui és un dia difícil". Gràcies Clara per parlar sense embuts. (vídeo 4 min)

  



Aquesta és la intervenció de Clara Ponsatí, la 3a que va intervindre a la roda de premsa per exposar com enfoquen el futur tots tres, arran de la sentència del TGUE, que els hi treu la inmunitat que gaudien en calitat de diputats electes de l'Europarlament. Recordem que es va fer una votació en el ple, i va guanyar l'opció de perdre la inmunitat, tot i que un insòlit 40%  dels diputats varen votar no.  
 

 

(El post ha rebut 75 visites)

__

Marc Vidal: suggeriments en positiu per crear empreses, enlloc de 'paguitas'...Estimular la iniciativa, si. (vídeo 1 min)

 


CLIQUEU:

https://youtube.com/shorts/54_b4L4slbc?feature=share

 

 

__

10 de juliol del 2023

La Generalitat i l’abstenció, per Ramon Cotarelo.

 
 

Són una colla d’inútils sense remei. No saben gestionar res. Per no saber, ni tan sols saben organitzar-se. S’apropien iniciatives alienes, sense esmentar els autors. Tot el que toquen ho espatllen i malbaraten els diners. No saben preparar unes oposicions. No saben gestionar una sequera. No saben ni tenen una política industrial. I no cal parlar de la sanitat pública.
Han fracassat en totes les seves promeses de plantar cara a l’Estat. No han aconseguit res del que van prometre: ni el català a l’escola, ni el doblatge, ni la desjudicialització, ni Rodalies, ni llengua catalana a la UE, ni res. Fins i tot es troben que l’independentisme sigui tractat com a terrorisme. 

 

No han derogat la llei mordassa, però diuen que han eliminat el delicte de sedició, quan s’ha eliminat per la iniciativa europea i, en canvi, han acceptat un delicte nou de “desordres públics agreujats” que permet detenir, processar i condemnar a presó la gent independentista per manifestar-se al carrer. Són els sipais dels espanyols a Catalunya i només s’ocupen dels seus dirigents, que viuen com a reis, mentre deixen la gent a mercè dels tribunals espanyols. 

 

Després de la presa de pèl de la taula de diàleg, de la qual ningú no parlarà mai més, arriba ara una altra burla en forma d’acord de claredat, que només servirà per esgotar la legislatura mentre una colla d’aprofitats assessors cobren dels impostos de la gent.
Tenen una política de gestió de la immigració absolutament anticatalanista, inspirada en prejudicis progres d’ideologies fracassades que no els permet veure la complexitat de la situació. Tracten de minoritzar encara més els autòctons i captar els vots dels immigrants, sobretot islàmics, perquè perden vots independentistes i no volen deixar de cobrar. Als infinits disbarats de mesures sobre la immigració, com la falta d’una resposta contundent a les violacions grupals, l’adjudicació discriminatòria de despeses oficials per a espais públics i la regulació d’altres contra els hàbits dels autòctons, s’afegeix l’estúpida proclama del president Aragonès que no cal que els islamistes s’integrin. Justament en el moment en què els esdeveniments de França mostren les catàstrofes que arriben quan no s’és capaç d’aconseguir cap integració.
 
 

Controlen fèrriament els mitjans públics i privats subvencionats i es fan propaganda matí, tarda i nit, amb un munt de periodistes tan corruptes com ells. És un règim de podridura del periodisme al servei d’un partit sense més ideologia que les seves butxaques, els privilegis dels seus quadres i militants. Un règim de supressió de la llibertat d’expressió. Un règim de
comissaris polítics feixistes o comunistes que tant s’hi val.

 

Governen d’esquena al Parlament, fent burla de tota la pràctica parlamentària sense cap més projecte que trencar totes les promeses fetes i arribar a la fi de la legislatura sense fer res. En realitat, tampoc no governen. El MHP Aragonès, un caràcter fosc, mediocre i autoritari, no pinta res, car el president de debò és Junqueras, un personatge estil Tartarin de Tarascó, amb un xic del Palmar de Troia, un telepredicador l’única habilitat del qual és manipular els estatuts del seu partit per assegurar-se una presidència eterna amb cotxe oficial, escorta pagada amb diners públics i sense cap responsabilitat.