29 de juliol de 2015

Estiu 2015, llibres recomanats


>>>  mireu al tag general dels llibres recomanats:




 A vegades son articles exclusivament sobre resenyes de llibres...
 
Altres son articles  que tenen al final els llibres de a on s'han tret les idees, o bé son llibres quines idees concorden amb les de l'autor de l'article. 

En particular us suggerim una ullada a aquesta llisteta:


50 llibres recomanats, fàcils, entretinguts. Que facin lectors habituals als qui encara no ho son. v.3


 
Si voleu ser revolucionaris... llegiu!
Si voleu riure molt....  llegiu! 

Bon estiu! 



>>  Llibres  sobre Catalunya:

Com és el caràcter català. Dos llibres clàssics: "Notícia de Catalunya" de Vicens i Vives, i "Les formes de la vida catalana" de Josep Ferrater Mora 



>>  Llibres d'humor

 Humor, medecina per la supervivència. Llibres llegits i recomanats



>>  Llibres  sobre la història de Catalunya:

Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1000 v.2

Llibres: història de Catalunya entre el 1000 i 1150: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2

Llibres: història de Catalunya entre els anys 1150 i 1400

"La formació d'una identitat. Una història de Catalunya", nuevo libro de Josep Fontana

Llibres d'història de Catalunya al s.XV que hem llegit

Albert Pont, "Delenda est Hispania", resenya i videos de les seves conferències

El nus del que passa a Catalunya és la manca d'un poder polític català (a Madrid) que es correspongui amb l'aportació econòmica catalana al conjunt de l'Estat

Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme

Llibres: semblances de grans catalans

 

>>  Llibres  sobre  l'independència  de  Catalunya:

“Catalunya, a la independencia por el bolsillo” libro de Alfons Durán - Pich

Paluzie: "El deute públic és una gran arma de Catalunya per negociar la independència amb l'Estat"

Cambio de nuestra ley electoral: Daniel Ordás, abogado suizo, defensor de la democracia directa como la suiza

Constitució catalana: sense les "portes falses" de la constitució d'Espanya del 78, i que han permés la manipulació. No ens convindria que aquest autor "vigilés" la futura Constitució catalana? Cites de "Catalunya sota Espanya" d'Alfons López Tena.

"S`ha acabat el bròquil". Jaume Barberà. 2013. Ressenya

 

>> Un irreductible, què s'ha convertit en un clàssic:

George Orwell autor de «Rebelión en la granja» y «1984» argumentó contundentemente contra el aborto en una de sus primeras novelas. Recensiones de sus libros.

 

>>  Llibres recomanats, història del s. XX

     Nelson Mandela, recull de llibres i thrillers. Petit homenatge a un home profundament bo.

 

>>  La felicitat, un efecte secundari (Viktor Frankl)

 

Suggeriment d'un lector: 

Permet recomanar un llibre sobre tot el tema de Catalunya, un llibre d'història disfressat de novel·la que repassa la història del segle XX d'una manera diferent, emprant cites dels protagonistes (Maura, Lerroux, Mola, Franco, Negrín, Azaña, Cambó, Macià, Companys, Durruti, etc.). I el que és més interessant és que fa el repàs històric sense cedir a la pressió de la història oficial espanyola, sinó des d'un punt de vista estrictament català. El nom és Tempesta, i adjunto un enllaç on es pot llegir la contraportada com a tarja de presentació: http://librosbajodemanda.llibreriaha.com/TEMPESTA-HERIBERT-VOGT-KIT-BOOK-SERVI-LibroEbook-ES-SPB0289199.html Tracta molts temes, però de cara al 27S seria convenient que els fills i nets dels antics immigrants espanyols copsessin com el franquisme va emprar a part dels perdedors, els seus pares i avis a Andalusia, Extremadura, Galicia, etc., per a liquidar als altres perdedors, els catalans i la seva cultura

"De tant en tant a la història apareixen circunstàncies excepcionals..." Manuel Delgado, professor a la UB. (vídeo 1min.45'')







Publicado el 27 jul. 2015
El professor d'antropologia a la UB, Manuel Delgado, respon a la pregunta d'Esquerres per la Independència:

"De tant en tant a la història apareixen circunstàncies excepcionals, ni tant sols previstes, que impliquen la possibilitat d'un canvi, d'una transformació... hi ha moments que s'obre una escletxa que potser no es tornarà a obrir en centenars d'anys o mai més"...

..."desaprofitar aquestes oportunitats... seria bàsicament una frivolitat"... 

..."res ens impideix a canviar de societat"

..."és possible que tot torni a ser com sempre?, Es possible, però cal intentar·ho"....

Eduardo Reyes Pino en la lista unitaria de "Junts pel Si" del 27S

  Candidatura de "Junts pel Si"




Eduardo Reyes Pino  28 juliol  Ha escrito en Facebook:
Bon día / Buenos días

El pasado viernes día 24 a las 9 de la mañana me enteré oficialmente de que iría en el número 6 de la lista unitaria “Junts Pel sí” Cuatro días antes había publicado un escrito en esta misma página en la que exponía algunos de los motivos por los que yo, un español residente en Catalunya está a favor de la independencia.

Durante estos cuatro días, he estado reflexionando sobre la enorme responsabilidad que representa formar parte del gobierno provisional para empezar a construir las estructuras de un nuevo estado. He observado el número de visitas a la página y he llegado a una conclusión: la página ha tenido en esos cuatro días 76.608 visitas con apenas una veintena de “personas” que, sin dar un solo argumento en contra de mi derecho a opinar lo que me dé la gana (haciendo uso de mi derecho de libertad de expresión) solo se han limitado a insultarme.

Ya no tengo la menor duda de que la voz de una persona como yo, que hablo como la mayoría de personas de a pie, es completamente necesaria en el Parlament.

El día 27 de septiembre, si lo deciden las urnas, seré una de las voces del pueblo que pondrán todo el empeño para hacer posible el anhelo, la ilusión y la necesidad de millones de catalanes que durante tantos y tantos años fueron maltratados, insultados, sometidos, y anulados por la fuerza en contra de su voluntad. 

Como catalán de acogida, padre y abuelo de catalanes y defensor del derecho de autodeterminación de los pueblos. Pondré todo por mi parte para que Catalunya sea un nuevo país, porque creo que también será la única posibilidad de que España regenere una democracia de calidad y prospere de una vez.

Gracias a todos por vuestro apoyo.

A los que me insultáis… tranquilos, no soy rencoroso, sigo siendo buena persona. También podréis disfrutar de un país mejor para todos.

‘No hi ha res més potent que l’independentisme en castellà’, per Gabriel Rufián

Gabriel Rufián als estudis de vilaweb



Entrevista al dirigent de Súmate i membre del secretariat de l'ANC · 'Podem fa allò que ja va fer fa més de trenta anys un advocat sevillà que es deia Felipe González: felipisme pur i pelat' 



Pere Cardús Cardellach  -  Dimecres  29.07.2015
D’independentistes provinents de la immigració, a Catalunya sempre n’hi ha haguts. Ja n’hi havia una bona colla als anys vint i trenta del segle passat, i tornaven a treure el cap en la represa del moviment a final dels seixanta i durant els setanta i vuitanta. Tan sols cal repassar les biografies dels personatges més coneguts de l’independentisme d’aquests últims decennis. La novetat d’ara, amb l’esclat definitiu del sobiranisme, és l’independentisme castellanoparlant, que té necessitat d’organitzar-se en plataformes com ara Súmate per mirar d’obrir camí en uns municipis i barris determinats. Una de les veus més fermes de Súmate és la de Gabriel Rufián, que també és membre del secretariat de l’ANC. En tan sols sis mesos a Twitter, Rufián ja té més d’onze mil seguidors i els seus missatges són dels més repiulats. Hi hem parlat per saber com veu aquest tram final abans del 27-S i per conèixer la seva aproximació a l’independentisme. Parla clar i se li entén tot.

—Algú que se sent espanyol pot ser independentista?
—Sí. S’ha d’entendre que hi ha moltes menes d’independentisme. Hi ha un independentisme més presidencialista, un independentisme més de partit i un de més ideològic, amb què jo em sento més còmode. És un independentisme que diu que s’ha de donar suport i lluitar pel dret d’autodeterminació de qualsevol poble, sigui quin sigui, sempre per camins democràtics. Penso que et pots sentir el que vulguis i defensar el dret de ser el que vulgui qualsevol poble. No ho veig incompatible de cap manera. Plataformes com Súmate constaten que aquest tipus de processos transcendeixen un origen, un cognom, una bandera o una llengua determinada. És un procés absolutament democràtic que vol portar un poble a ser allò que vulgui.

—L’independentisme és més constructiu i menys antiespanyol que fa uns quants anys. Creieu que encara hi ha un discurs massa essencialista o això ja s’ha superat?
—S’han de respectar totes les opinions, les ideologies i les creences. L’independentisme va guanyar quan va superar el seu antiespanyolisme. I era un antiespanyolisme que potser era lògic. Podríem discutir molt sobre aquesta qüestió. Però és evident que l’unionisme perd pel seu anticatalanisme absolut, groller i bast. Temps enrere hi va haver una part de l’independentisme lícit, i amb tota la raó, que vivia molt enfadat. Queia amb molta facilitat en un antiespanyolisme que el destinava a perdre. Ni interpel·lava aquells que necessitava per guanyar, que és tota la societat catalana. Aquest independentisme no és majoritari avui, ni de bon tros, per sort.

—L’aparició de veus com Súmate ha ajudat a trencar esquemes i ha construït una defensa contra determinades acusacions…
—Al final, l’independentisme parla mil llengües i té mil cognoms diferents. Es diu Grau, Bosc, Lee, Reyes, Rufián, Chang, Tanasov, Smith… Heus ací la seva grandesa i la seva victòria. Aquest procés ha pogut transcendir qualsevol origen, de qualsevol partit polític… I això el fa bonic i esperem que victoriós.

—Quan, com i per què esdevé independentista Gabriel Rufián?
—Jo he tingut sort. Vinc d’una família lligada amb els moviments socials i l’esquerra més reivindicativa. Els meus pares es van conèixer fa més de trenta anys en un míting de Bandera Roja a Santa Coloma de Gramenet. La cultura de casa meva sempre ha estat de defensar els més dèbils i aquells que volen votar allò que han de ser en una urna. Que la democràcia vol dir votar. Que molta gent ha perdut molt des de fa molt, i que tard o d’hora calia ser a les lluites dels qui s’alçarien contra la derrota. Jo ho concebo així. Com un compromís inequívocament ideològic. En aquest sentit, m’ha estat fàcil. Perquè jo defensaria el dret d’autodeterminació de qualsevol. Em resulta molt lògic que els pobles decideixin de ser allò que vulguin. També em resulta lògic que hi hagi qui hi vagi en contra. Al cap i a la fi, es tracta de votar i comptar els vots.

—Però de defensar aquest dret a defensar la independència hi ha un pas més.
—Els meus avis van arribar fa cinquanta-cinc anys d’Andalusia. I ens van explicar que el poble català tenia la derrota a l’ADN i que havia perdut moltes vegades. Ens deien que nosaltres, tard o d’hora, com a hereus d’aquells que havien vingut aquí ja fa molts anys, hauríem d’explicar als catalans que s’alcessin contra l’opressió sistemàtica, que no hi havia res impossible. Allò que semblava impossible era arribar aquí i aixecar barris i cases amb les mans, del no-res i sense res. Un procés no té res d’impossible sempre que es faci per vies democràtiques. Jo vull que Catalunya sigui allò que vulgui la seva gent. I em sembla que la seva gent vol ser una república independent. Jo no sóc independentista; sóc republicà i d’esquerres. Defensaré això al costat de tothom qui vulgui construir una república independent. Sigui a Catalunya o allà on sigui.

 —Què li dieu, a algú que té vincles molt forts amb uns altres indrets de l’estat espanyol, per convèncer-lo de la necessitat de la independència?
—Amb molta humilitat, perquè crec que no sóc ningú per a dir als altres què han de pensar… Des de plataformes com Súmate o l’ANC veiem clar que s’ha de fer amb molt d’afecte i amor. Perquè al final remous la terra que trepitja el teu interlocutor. Remous el fonament de la seva història personal. Sobretot cal interpel·lar aquells que volen un canvi, una regeneració o una revolució. Són aquells que s’acosten al discurs de Podem, per exemple. Si volen un canvi, una regeneració o una revolució de debò, és aquí i és ara, i es diu independència. No crec que hi hagi res més revolucionari i regenerador que un procés com aquest. La pregunta és per què és dolent que ERC i la CUP pactin amb Convergència en favor d’una república independent i per què és bo que PP, PSOE, Ciutadans i Podem pactin en favor d’una monarquia? Perquè això no els ho pren ningú. L’acte de fe és esperar el canvi a Espanya i no pas empènyer per un procés com el nostre.

—Quines preocupacions expressen els assistents als actes de Súmate?
—Fa poc, en un col·loqui, un senyor ja força gran ens deia que ell havia vist els tancs entrar per la Diagonal. Que anéssim amb compte. Que no era bo de fer reviure certes coses… Recordo que li vaig dir que els tancs ja existeixen i són Tele 5, la Sexta, Cuatro… totes aquestes cadenes que es passen el dia dient que la gent que vol votar en una urna de cartó trenca un país amb 120.000 persones que viuen al carrer, amb un mausoleu feixista mantingut amb els diners de tots, un país amb 750.000 famílies sense cap ingrés, amb 500.000 desnonaments, amb 13 milions de pobres, i un 32% de pobresa infantil. Aquest país ja l’han trencat. No el trenca un poble que vol votar. Ens encarem a una maquinària de poder i mediàtica que diu que votar està malament i que el principal problema de l’estat espanyol és un poble que vol votar. El poble espanyol té problemes molt més greus. Estic convençut que hi ha moltíssima gent que ho sap. Explicar tot això tan bé com sapiguem, aquesta és la nostra feina. 

Al vostre públic habitual el preocupa quina serà la llengua oficial del futur estat català?
—Als barris on som i on anem no hi ha preocupació per la llengua. Hi ha més preocupació sobre les pensions. Sempre expliquem que el fons de pensions espanyol ha baixat d’un 38% els últims anys. La pregunta no és si Catalunya podrà pagar les pensions, sinó quan deixarà de fer-ho Espanya. Sobre la qüestió de la llengua, nosaltres simplement intentem contrarestar el discurs de Ciutadans, del PP, de l’unionisme més reaccionari que diu que la segona o tercera llengua més parlada d’aquest planeta és amenaçada. I això ho diuen a Catalunya, que va tenir un president cordovès que es deia José Montilla. Al final, qui digui que una llengua amb cinc-cents milions de parlants és perseguida falta a la veritat. Els costarà molt d’explicar en el futur que van defensar tot això durant un temps. 

 —I vós què en penseu de l’oficialitat de les llengües?
—La meva opinió és que si som en un procés d’ampliació de drets costa molt d’explicar que els reduirem entorn del castellà. Crec que som davant de dos països i dues llengües diferents. Una llengua parlada per cinc-cents milions de persones i una altra per a uns set milions. La immersió lingüística no és tan sols necessària. És imprescindible. Qui digui el contrari, només fa ideologia. Tan sols cal anar a una escola del Raval, de Nou Barris o de Ciutat Meridiana per veure els enormes efectes positius que ha tingut la immersió. Jo mateix em vaig criar al Fondo de Santa Coloma i sóc fill de les primeres experiències de la immersió. No puc parlar sinó amb gratitud d’aquest gest de Catalunya amb els seus fills.

—Quan parleu en tertúlies, en públic o en una entrevista com aquesta ho feu en castellà. Però parleu en català perfectament i amb tota normalitat. Per què ho feu així?
—És una presa de posició política. Contraresta aquest discurs trampós de l’unionisme més reaccionari que diu que l’independentisme és una cosa només d’uns quants catalanoparlants. Cal fer visible que aquest procés ha transcendit llengües, cognoms, partits i ideologies. Si deixem en mans de l’unionisme una eina tan poderosa com el castellà, perdem potència. No hi ha res més potent que l’independentisme en castellà. Quan un independentista parli en castellà al faristol del parlament trencarà moltes trampes d’aquest unionisme reaccionari que hem hagut de suportar aquests últims anys. 

—Súmate tindrà Eduardo Reyes a Junts pel Sí i Antonio Baños a la CUP. Quin paper farà l’entitat en aquesta campanya electoral?
Nosaltres, formiguetes. Com fins ara. Defensarem totes les llistes que siguin inequívocament independentistes. La llista de la CUP i la de Junts pel Sí. Ens sembla que és un gran èxit per a una organització tan petita i humil que algú com Baños pugui ser un dels caps visibles de la candidatura de la CUP i que Reyes sigui el número sis de Junts pel Sí. Hem fet molta feina i ara ens sentim afortunats. 

—Us satisfà com s’ha resolt la fórmula electoral amb una llista que aplega CDC i ERC amb les entitats sobiranistes, per una banda, i la CUP amb la Crida Constituent, per una altra?
—La meva opció sempre va ser la de les tres llistes. Em semblava que era millor per a poder interpel·lar a tothom. No era tan important allò que ens agradés als convençuts, sinó allò que pogués agradar als qui no n’estaven. Nosaltres que anem a determinats barris sabem que hi ha el discurs típic que diu ‘no votaré una llista on hi hagi tal persona’. Em semblava que anar separats era molt bo per a esquivar aquestes excuses. Però donem suport al que s’ha decidit. Si aquesta llista ha posat d’acord tothom, ens sembla bé. Sobretot perquè ajuda a superar debats fratricides que ens feien molt de mal i que han paralitzat moltíssim el procés. El debat de les llistes va separar gent que volíem el mateix objectiu polític. Benvinguda sigui la llista si ha enterrat debats que s’haurien d’haver superat fa temps. 

—L’unionisme assegura que el procés sobiranista fractura la societat catalana. Com ho viviu en el vostre entorn familiar i d’amistats?
—És un discurs que ve de la dreta més rància i del nacionalisme espanyol, que és l’únic que és excloent. És tan excloent que ha transformat el nacionalisme català –inclusiu i que va intentar transformar l’estat espanyol– en pur independentisme. La dreta sempre ha considerat que el debat polític era un caos i portava a l’enfrontament. En el meu entorn he viscut un debat enriquidor amb confrontació de posicions. Certament no intentes mai convèncer algú que diu que vota un partit que és als antípodes d’allò que penses. Però sí que es pot discutir sobre política amb tranquil·litat en un sopar de família. Qui diu que això és fracturar ignora la realitat. Jo crec que fracturen molt més la societat espanyola els qui diuen que el problema del sistema educatiu espanyol és que s’ensenyi en català a Catalunya; quan hi ha 2,7 milions de nens en risc d’exclusió social a tot l’estat, o trenta mil nens estudiant en barracons. Qui digui que el problema és que s’ensenyi en català a Catalunya, com a mínim, falta a la veritat. 

—Hi ha cap possibilitat de canviar l’estat espanyol des de Catalunya?
—No. Parlem d’un estat en què pot tornar a guanyar el Partit Popular o el Partit Socialista Obrer Espanyol, que no és socialista ni obrer. Un estat on el partit amb més creixement electoral és Ciutadans, que tots sabem què és. O també Podem. Els qui venim d’aquest món de l’esquerra trobem que és una oportunitat perduda enorme. Tots aquells qui seguíem Monedero, Iglesias i Errejón a ‘La Tuerka’ fa quatre anys o cinc i vèiem com defensaven el dret d’autodeterminació de qualsevol poble, ens entristeix molt el viratge que han fet. De Gramsci a posicions properes a Ciutadans en molts temes. Es fan molts estudis sobre el discurs que fa Podem. Però es tracta d’allò que ja va fer fa més de trenta anys un advocat sevillà que es deia Felipe González. Fan felipisme pur i pelat. És una pena. Pels qui venim d’aquella esquerra, ens fa molta pena perquè és una gran oportunitat perduda. I la gran feina que tenim d’ací al 27 de setembre és contrarestar aquest discurs que promet per enèsima vegada un canvi a l’estat espanyol. Un estat on el debat més viu és la retirada del bust de Juan Carlos I de l’Ajuntament de Barcelona mentre s’ha retirat l’assistència sanitària a vuit-centes mil persones. Pensar que es pot canviar un estat com l’espanyol és un acte de fe. L’acte de fe no és el procés d’independència català. Súmate és de l’opinió que la primera porta que s’haurà de trucar quan Catalunya sigui independent serà la d’Espanya. Serà una bona notícia per a Espanya. Aquells qui ens veuen amb una gran esperança ho veuran com el gran desvetllament i moltes regions de l’estat espanyol s’hauran d’alçar contra un estat que sofreix una immensa regressió democràtica.

Podeu veure el vídeo i l'article original a:

Grecia, el país rebelde que acabará en manos privadas. ¿No será que los neoliberales le están aplicando la "Doctrina del Shock"? Muy grave. v.3







"Las condiciones que se han aprobado son un paso más hacia un ""corporativismo de Estado"" que nunca se ha visto en Europa", opina el analista financiero Gonzalo Cañete sobre el acuerdo alcanzado entre Grecia y el Eurogrupo. 


 Publicado: 13 jul 2015 
El escepticismo con el que algunos ven el acuerdo alcanzado entre Grecia y el Eurogrupo también se ha visto reflejado en el mercado, ha señalado el analista Gonzalo Cañete. "El mercado de divisas se abrió con una bajada, un debilitamiento del euro, que se ha repuntado con el anuncio del acuerdo", ha explicado, añadiendo que "la renta variable en Europa, los futuros europeos, han subido cuando se anunció el acuerdo, pero no se atreven a continuar esta subida".

Cañete ha advertido de que el acuerdo significa, probablemente, que "cuando se tenga que llevar a la práctica y tenga que ser aprobado por el Parlamento Europeo, dé origen a una nueva trifulca, y probablemente unas elecciones generales, puesto que ni la izquierda ni la derecha en Grecia y una coalición importante de ella está dispuesta probablemente a aceptar las condiciones de este acuerdo".

Asimismo, el analista ha insistido en que el acuerdo, titulado en algunos medios 'el Tratado de Versalles griego', es un paso hacia el "corporativismo de Estado" ya que consiste en "pasar propiedad pública y real a arcas privadas". En concreto, como la medida más dura del acuerdo, Cañete ha señalado la formación del fondo de privatizaciones que supondría "pasar propiedades públicas, edificios, tierras, red eléctrica e incluso la distribución de puertos a un fondo privado gestionado principalmente por una entidad financiera alemana o que debería estar supervisado por una entidad financiera alemana donde estos bienes serían privatizados y vendidos".

En opinión del analista, este acuerdo "da un ejemplo al resto de países de que una rebelión no será tolerada en Europa, porque se venderá literalmente el país a manos privadas si alguien se atreve a ir en contra del programa de austeridad".

Citando al economista José Carlos Díez, Cañete afirma que mientras que el precio de la creación de los Estados Unidos fue una guerra civil, los 'Estados Unidos de Europa', un único bloque económico europeo, costarán "una quiebra de Estados". Parece que el eslogan de la Troika es "cuanto peor, mejor" para que "pasen por el aro y asuman las condiciones y agachen la cabeza", concluye el analista.
http://actualidad.rt.com/actualidad/179990-acuerdo-grecia-ejemplo-europa-tolerar-rebelion#.VaPULgND3pU.facebook 


(El artículo llama "corporativismo" a privatizar entes públicos griegos como puertos, red eléctrica.... que serían vendidos. Estoy alucinada!

En España durante 100 años, eso mismo, - o sea confiscar bienes y apropiárselos - tuvo el nombre de "desamortización": el estado estaba en quiebra.  Se apropió por la cara y subastó, los bienes de la Iglesia como es bien conocido, pero también se quedó bienes comunales de muchos pueblos, es decir los condenó a la miseria y a la emigración a las ciudades. Pobres griegos. Qué disgusto. Comprendo a Varufaquis que lo ve venir mucho mejor que yo.


La "troika" (FMI, Banco Mundial, y ...) está a punto de aplicar a Grecia la  "Doctrina del Shock". Milton Friedman y su escuela de Chicago la aplicaron a Chile, Argentina...  muy bien descrita por Naomí Klein en su libro; les dejo un artículo con la reseña del libro:
 

"La doctrina del xoc" llibre i vídeo molt recomanat per entendre la història recent del s XX i XXI

 

 

 

 

La crisis como excusa para una "doctrina del shock". Resumen de un libro muy interesante: los principios se están aplicando actualment en España.


Cuca de Llum)




(Publicat per primer cop a la Cuca de Llum el 15.07.2015) 

28 de juliol de 2015

Varoufakis prepara un partit d’abast europeu






Pot anomenar-se Aliança Europea i comptar amb el suport de personalitats com ara Oskar Lafontaine i Paul Krugman 

Diumenge  26.07.2015  -  Vilaweb

Ianis Varoufakis, fins fa poc ministre grec d’Economia, prepara un partit d’abast europeu per a lluitar contra les polítiques d’austeritat i per reclamar més democràcia dins les institucions europees. Ho assegura el diari italià Il Fatto Quotidiano, generalment molt ben connectat amb l’esquerra radical italiana, i també el setmanari alemany Der Spiegel. 

Artur Mas defensa la hisenda pròpia com l'única via de garantir l'autogovern


Foto: ACN


Dimarts 28 de juliol de 2015 - ACN

El president de la Generalitat afirma que ara només calen les "condicions polítiques" per posar en marxa el sistema fiscal català

 El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat que disposar d'una hisenda pròpia és l'única garantia perquè Catalunya gaudeixi d'un autogovern efectiu. "Aquest és l'intent més seriós de construir una hisenda pròpia en els darrers 300 anys. Estem apunt i estem preparats després d'aquests dos anys de feina. Tenim les idees i tenim les persones i ara calen les condicions polítiques per portar aquest projecte a la pràctica", ha declarat Mas durant la clausura aquest dilluns de la jornada de presentació de la nova administració tributària de Catalunya.

"Crec que tenim una gran oportunitat al davant de construir una cosa diferent i millor. La hisenda espanyola és moderna, però no ha evolucionat prou com altres models que es troben a Europa i la resta del món", ha sentenciat Mas. El president ha celebrat que l'informe sobre la hisenda pròpia sintetitza el millor d'altres models fiscals, davant la "necessitat" de tenir un sistema fiscal que és una garantia d'un autogovern efectiu. "Sense hisenda no hi ha autogovern i sense autogovern no hi ha projecte de país", ha conclòs.

Mas ha considerat un "error" de la Transició no haver apostat per tenir una hisenda pròpia a Catalunya. "En aquell moment es va considerar un tema menor i aquell error ha tingut conseqüències greus", ha afegit el president, que ha reconegut que Catalunya pateix un infrafinançament i que està per sota de la mitjana en recursos per càpita, tot i l'aprovació d'un nou Estatut d'Autonomia que incloïa la possibilitat d'una hisenda pròpia per Catalunya. Mas també ha recordat que la proposta de pacte fiscal "va acabar com va acabar" i que "no hi ha hagut ni la mínima comprensió" per part de l'Estat pel que fa a les reclamacions catalanes de bastir una hisenda pròpia. 

Prèviament, el director del programa per la definició d'un nou model d'administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias, ha explicat que el seu estudi es basa en els models fiscals de països com Austràlia o Suècia. Iglesias ha apuntat que el nou model hauria de calcular els seus resultats fiscals i esbrinar quant es deixa de recaptar, donar més accés a la informació fiscal als contribuents i facilitat la "cooperació" entre l'administració i els ciutadans. Segons aquest expert en fiscalitat, la nova administració ha de ser més eficient, transparent i amb vocació de servei públic, passant d'un sistema fiscal basat en el "control" a un fonamentat en la cooperació.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha inaugurat la jornada de presentació de la
nova administració tributària de Catalunya. Mas-Colell ha defensat que la hisenda pròpia és un reflex de la voluntat de la Generalitat de disposar de més autogovern i que desenvolupar una nova administració tributària és una manera "d'estar preparats" per quan arribi el moment d'exercir aquest autogovern. El conseller ha celebrat que la gestió del Govern i dels seus ens associats ha generat un "sector fiscal propi" a Catalunya, que ha plasmat la seva visió en el nou model que s'ha presentat aquest dilluns.




L’Institut Català de Finances fa un nou pas per ser banc públic

L’endemà de presentar l’arquitectura de l’administració tributària, l’executiu català va modificar ahir el marc legislatiu que regula l’ICF per adequar-lo a la normativa europea
 

27 de juliol de 2015

Independencia de Catalunya y pensiones. Sólo con la independencia estan garantizadas.



En Escocia, las pensiones fueron utilizadas como el más potente y eficaz argumento del miedo que llevó a muchos jubilados a votar NO, cuando en realidad, con adecuada información, es el más fácil de rebatir. 

Las cotizaciones de los trabajadores y las empresas de Cataluña, dan para pagar a los jubilados catalanes y a los extremeños. Ya es hora de que la gente se entere de que las pensiones no nos las paga el Estado español; nos las pagamos nosotros mismos. El Gobierno español en 4 años se ha comido la mitad del Fonda de Reserva de la Seguridad Social. Dentro de 12 años las pensiones solo estarán garantizadas en una Cataluña independiente. 
Publicado  en  Facebook  el  26.07.2015 por Manuel Puerto Ducet  junto con el vídeo "Pensiones y estado del bienestar" >>>> https://drive.google.com/file/d/0By34Qynszt2uM0d4ZmY3eDNCLXc/view
 
 

Carta abierta a Felipe VI, por R. Cotarelo


24 julio 2015


Estimado señor: en 1716, un antepasado suyo, Felipe V, abolió de un plumazo los derechos y libertades catalanas tras someter Barcelona mediante conquista militar. Trescientos años después quiere el destino que venga usted a impedir que los recuperen.
 
Acaba usted de espetar un discurso a un gobernante democrático, elegido por las urnas, como usted no lo ha sido, cuyo contenido esencial reside en recordar la necesidad de respeto al principio de supremacía de la ley, sin el cual, no es posible la sociedad civilizada.
¿Con qué autoridad dice usted eso a un presidente que, como él mismo señaló en una entrevista posterior, nunca se ha saltado la ley? Contestemos a esta fastidiosa pregunta.


Su autoridad personal en la materia que, a fuer de republicano, este blog no reconoce, es inexistente. Su poder viene directamente de la designación de un militar golpista, un delincuente perjuro que se alzó contra su gobierno y usted no ha tenido el coraje ni la gallardía de refrendarlo mediante una consulta a la ciudadanía, un referéndum en el que esta decida si quiere seguir con la monarquía o prefiere la República, el último régimen legítimo que hubo en España, pues el suyo no lo es.



Usted carece de autoridad pero se hace eco de la del gobierno español, ese sí, elegido por sufragio universal. Es este quien ha enviado a usted a Cataluña a recitar el catón elemental del Estado de derecho: el respeto a la ley, que a todos nos obliga, incluidos los gobernantes.



En términos abstractos esto es cierto. En términos concretos, aquí y ahora, en España, no solo no lo es, sino que es una burla. El gobierno que exige a Mas el cumplimiento de la ley, la cambia a su antojo, unilateralmente, sin consenso alguno, valiéndose de su rodillo parlamentario cuando le conviene, de forma que esa ley ya no es una norma de razón universal, general y abstracta que atienda al bien común, sino un dictado de los caprichos del gobierno del PP que, como sabe usted perfectamente, es el más corrupto, arbitrario e incompetente de la segunda restauración. Un solo ejemplo lo aclara: el mismo día que el presidente de ese gobierno, un hombre sin crédito ni autoridad algunos, sospechoso de haber estado cobrando sobresueldos de procedencia dudosa durante años, denuncia que los soberanistas catalanes intentan "cambiar las reglas del juego" al desobedecer la ley, sus acólitos presentaban un proyecto de ley de reforma del sistema electoral español para cambiar las reglas de juego a tres meses de unas elecciones. Y nadie en España, ni un medio de comunicación, ni un publicista ha denunciado esta arbitrariedad, esta ley del embudo.



Ciertamente, los gobernantes dicen que, si a los catalanistas no les gusta la ley, pueden cambiarla, pero legalmente, como han hecho ellos. No tengo a usted por una lumbrera, pero imagino que no se le escapará la impúdica hipocresía de este razonamiento pues los catalanes jamás serán mayoría en cuanto catalanes en España y, por tanto, no pueden materialmente cambiar la ley y están condenados a vivir bajo la que la mayoría les impone. Siempre. Por si no lo sabe usted, eso se llama "tiranía de la mayoría" y es tan odiosa como la de la minoría.



No, señor, el asunto ya no es de respeto a la ley. El asunto es de legitimidad, o sea mucho más profundo y antiguo. Pero, por no abusar de su paciencia, se lo expondré a usted en tres sencillos pasos a imitación de la triada dialéctica hegeliana que sirve para explicar la evolución de la realidad, pero también su involución.



Primero vino una guerra civil y cuarenta años de dictadura que forjaron una realidad española en la que se mezclaban los sueños de fanfarrias imperiales con los harapos de un país tercermundista, gobernado por los militares y los curas, como siempre. Fascismo, nacionalcatolicismo, centralismo, ignorancia, represión y robo sistemático. Fue la tesis.



Luego llegó la transición, la negación de la tesis, la antítesis. España se convertía en una democracia homologable con el resto de los europeas. Se negaba la dictadura. El Estado se descentralizaba y devolvía libertades a los territorios, se promulgaba una Constitución que consagraba la separación de la Iglesia y el Estado y propugnaba un Estado social y democrático de derecho. Y se acariciaba la ilusión de que era posible una continuidad normal del Estado, por encima de los avatares históricos.



Por último llegó la negación de la antítesis, la negación de la negación, la síntesis. Con el triunfo aplastante del PP en 2011, volvió el espíritu de la dictadura, el nacionalcatolicismo.Se conservó la cáscara de la Constitución, pero se la vació de contenido con la ayuda del principal partido de la oposición, cómplice en esta involución y se procedió a recentralizar el país, atacando el régimen autonómico y burlando las expectativas catalanas, de forma que su estatuto carece de contenido. De nuevo con la ayuda del PSOE y la diligente colaboración de todas las instituciones del Estado. La que más se ha usado ha sido un Tribunal Constitucional carente de todo prestigio y autoridad moral por estar plagado de magistrados al servicio del gobierno, con su presidente a la cabeza, militante y cotizante del PP. 



Así están hoy las cosas en España, señor mío. Un gobierno de neofranquistas y nacionalcatólicos, empeñados en imponer sus convicciones como ley de la colectividad, corroído por la  corrupción, basado en un partido al que algún juez considera una asociación de delincuentes. Un gobierno que ha provocado una involución sin precedentes, una quiebra social profunda (lea usted las estadísticas de pobreza, las de paro, las de productividad, las verdaderas, no las que fabrica esta manga de embusteros) y una quiebra territorial mucho más profunda, que él mismo reconoce de una gravedad extrema y de la que es el único responsable por su incompetencia, autoritarismo y corrupción.



¿Cree usted que ese gobierno tiene autoridad para hablar de la ley?  ¿La tiene usted?



No le extrañe que los catalanes quieran liberarse de esta tiranía personificada en estúpidos provocadores como ese que quiere "españolizar a los niños catalanes". Muchos otros, si pudiéramos, haríamos lo mismo. No quieren, no queremos, vivir otra vez el franquismo. 



Y usted, le guste o no, lo representa.


Romeva desmunta a La Sexta que Junts pel Sí és «la llista de Mas»






23/07/2015 
Raül Romeva, el cap de llista de Junts pel Sí, ha reivindicat que el procés sobiranista "no és un pla del senyor Mas, sinó que és ell qui s'ha sumat a una demanda de la majoria dels ciutadans". En una entrevista a Al Rojo Vivo de La Sexta, Romeva ha recordat que l'Onze de Setembre del 2012, quan un milió i mig de persones van sortir al carrer, Artur Mas no hi era. A partir d'aquell moment, segons ha apuntat Romeva, "Mas va entendre que, com a president de la Generalitat, havia d'assumir la responsabilitat de donar cobertura a la demanda de la ciutadania".

D'altra banda, també ha esmentat que "sempre que s'ha volgut parlar i plantejar aquesta qüestió democràticament, la resposta ha estat l'atac, la humiliació, la querella i l'insult". 

20 de juliol de 2015

«Junts pel Sí». Raül Romeva: 'Proclamarem la independència. Anem a totes'. Guardiola tanca la llista unitària.

Imatge de Vilaweb.



La llista conjunta de CDC, ERC i les entitats sobiranistes s'anomenarà Junts pel sí


20/07/2015
Junts pel sí és el nom de la candidatura que aplega CDC, ERC i les entitats sobiranistes per a les eleccions del 27-S. Oriol Junqueras, Artur Mas, Muriel Casals, Carme Forcadell i Raül Romeva l'han presentada aquest dilluns al vespre en un acte al Museu d'Història de Catalunya, on el cap de llista, Raül Romeva, ha explicat quin seria el seu pla després del 27-S i fins a la proclamació de la independència, un cop elaborada la constitució i posades en marxa les estructures d'estat. Tot plegat requerirà, ha dit, una feina conjunta al govern i al parlament. I un cop fet tot això, es tornarien a convocar eleccions constituents. 'Anem a per totes', ha sentenciat Romeva.

Heus ací les principals intervencions de tots cinc dirigents: 



Escoltar totes les parlades que trobeu resumides aquí a continuació (16 min) :http://www.ccma.cat/audio/popup/889300?autoplay=true&temps_inici=25.5


Raül Romeva
'És estrany, això, però és que la situació és extraordinària i per això s'han de fer coses estranyes. Però nosaltres volem fer coses normals. Aquesta presència tan diversa representa una opció molt diversa de sensibilitats. Ningú ha de renunciar ni un gram a la seva identitat, d'això va l'acord: de normalitzar la diversitat i posar-la al servei d'un objectiu comú.'

'Molts anys ha estat la demanda de la ciutadania de manera multitudinària. Allò que ens va portar a votar, desobeir i enfrontar-nos a unes estructures d'estat que no entenen els conceptes bàsics de democràcia.'

'El 27-S és la possibilitat d'exercir el nostre dret de vot, expressar què volem fer, i òbviament, si hi ha majoria, fer-ho. No es tracta només de dir si volem fer-ho, sinó que volem concedir un mandat a qui té la potestat perquè l'exerceixi. Aquesta és l'essència d'aquest acord. Un acord puntual que té el repte de convertir el 27-S en unes eleccions plebiscitàries.'

'Ens trobem amb la necessitat de fer una cosa estranya, excepcionalitat, que és sorprenent en molts àmbits i que desconcerta. 

'No és una llista de persones. Més enllà de noms, representa una sensibilitat enormement diversa. Hauríem volgut que s'hi hagués incorporat molta més gent. No passa res. Mantenim la porta oberta perquè quan considerin la puguin creuar' 

I Romeva ha explicat el pla de la candidatura Junts pel sí cap a la independència: 
'Si el dia 27-S la nostra proposta té majoria suficient, volem que el parlament declari solemnement que, en virtut d'aquest mandat, s'iniciï el procés d'independència.' 

'Començarà la feina de la primera fase, que serà aconseguir el mandat per posar en marxa el disseny de les estructures d'estat per fer això que volem fer. Necessitem dotar-nos d'aquelles eines per poder fer la desconnexió efectiva de l'àmbit jurídic espanyol.' 

'A partir d'aquí, comença un tercer aspecte fonamental: elaboració de la constitució. És fonamental entendre que aquest procés anirà de baix a dalt.'

'Posarem en marxa les eines a disposició per poder construir aquestes estructures d'estat. Sense oblidar les necessitat socials immediates, diàries, urgents, i que són la raó fonamental per la qual fem i volem fer tot això.'

'Quan tinguem tot això fet, proclamarem la independència: suposarà començar procés de desconnexió amb l'estat espanyol.' 

'Hem de ser molt conscients que no ens ho posaran gens fàcil. Sabem que si en aquest procés l'estat bloqueja el govern o el parlament de Catalunya procedirem igualment a la proclamació d'independència i a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica'

'Anem a totes. Cal que tothom entengui que això va de debò.'

'La voluntat de la gent que formem part de la candidatura és viure en un país més just, net i solidari'

'Fem un país acollidor socialment avançat, inclusiu per a tothom, sense cap excepció'

'Hi haurà una feina conjunta puntual i concreta en el marc del govern i del parlament. Quan tot això estigui fet, tocarà tornar a convocar eleccions. Aquest cop sí, eleccions constituents'



Oriol Junqueras:

'Ens trobem en un moment excepcional per respondre a les demanes dels nostres ciutadans i fer un nou país millor'

'La independència no només és una qüestió de drets sinó de necessitats'
'Tenim la voluntat de ser una candidatura que vol construir un país nou'
Artur Mas: 
'El que volem fer, ho volem fer bé. Això vol dir que posarem sempre que calgui les urnes perquè decideixi la gent. Ho hem fet així des del primer moment, des del novembre del 2012. I ho vam tornar a fer el 9-N. Això vol dir que la decisió, la pren la gent. Totes les persones que vulguin anar a votar. I les convidem a prendre consciència de la importància d'aquesta votació.'

'Fer-ho bé vol dir posar les urnes sempre que calgui. Ho tornarem a fer el 27-S.'

'Incorporarem al full de ruta tot allò que forma part de la feina ben feta que s'han de donar a partir del 27-S si tenim el suport de les urnes. Vull destacar la feina del CATN.'

'M'adreço al conjunt de la ciutadania: Estem preparats per fer-ho i per fer-ho bé.'



Muriel Casals
'Venim d'un llarg període de resistència: de veïns, de sindicats, de professors de català que havien de fer classes en clandestinitat.'

'La democràcia ens ha demostrat que necessitem canviar la nostra relació amb Espanya. No som millors que ningú, només som diferents'

'Quan diem que volem fer una Catalunya millor diem que volem construir un món millor'

'El 2010 vàrem fer un canvi de xip. Vam passar de ser un que protesten, a ser uns que proposen'



Carme Forcadell: 
'La manifestació del 2012 va ser la primera on vam dir clarament 'Catalunya, nou estat d'Europa'. Vam demostrar la nostra voluntat i la força de la gent. A partir d'aquell moment, la societat civil hem estat al capdavant d'aquest procés.'

'El 2013 vam fer la cadena humana. El 2014 vam tornar a fer la V, i vam tornar a demostrar que estem preparats per aconseguir allò que proposem. Enguany, ho tornarem a demostrar.' 

'El més important del 2014 va acabar amb una votació el 9-N, on més de 2.350.000 catalans vam desobeir l'estat espanyol.' 

'El dia Onze de Setembre omplirem la Meridiana i farem la via cap ala República Catalana. Hi estan convocats tots els demòcrates d'aquest país.' 

'Després, arribarà el 27 de Setembre. Per això som aquí, per això ens hem unit, per això estem junts.' 



>> "Anem a totes, ja no tenim marge": Romeva, Forcadell, Casals, Mas i Junqueras en 10 frases





>>  Pep Guardiola tancarà la llista unitària



L'entrenador del Bayern de Munic ocuparà el darrer lloc de la candidatura de CDC, ERC i les entitats sobiranistes, segons ha avançat "El País"

 

| Actualitzat el 20/07/2015
Pep Guardiola tancarà la llista unitària de CDC, ERC i les entitats sobiranistes, segons ha avançat El País. L'entrenador del Bayern de Munic no té cap intenció de ser diputat i, de fet, ocuparà el darrer lloc de la candidatura com a mostra de suport simbòlic. En aquest sentit, segons el rotatiu, el tècnic entén que formar part de la llista és un gest inequívoc de suport a l’independentisme. 

Guardiola mai ha amagat el seu compromís amb la independència i el procés sobiranista. De fet, fa poques setmanes va assegurar que "el 27-S tornarà a sortir Catalunya sencera". L'exjugador i exentrenador blaugrana es va desplaçar expressament d'Alemanya per tal de votar a la consulta del 9-N. 

La llista unitària sobiranista es presentarà precisament aquest vespre al Museu d'Història. De moment, es coneixen els cinc primers de la llista –Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas i Oriol Junqueras- i el darrer. No està previst que avui es facin públics els caps de llista de les altres demarcacions.


>>   "Guardiola serà un talismà poderós" pel 27-S, segons la premsa internacional

El 'France 24' destaca que l'Estat "s'oposa ferotgement" a la independència

Bernat Vilaró
El canal de notícies 'France 24' ha destacat que Guardiola donarà "suport simbòlic" a la candidatura unitària per la independència en les eleccions al Parlament català del 27-S. Com que anirà l'últim de la llista, no podrà aconseguir cap escó a l'arc parlamentari, però l'exjugador i exentrenador serà "un talismà poderós" per al moviment independentista, tal i com recull aquest mitjà francès, que no dubta pas del sentit plebiscitari de les eleccions.
Llegir.ho tot: http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/07/_guardiola_sera_un_talisma_poderos_pel_27-s_segons_la_premsa_internacional_110927.php



>> Al seu torn, el 'TZ München' alemany destaca: "Sorpresa: Guardiola és un dels polítics"



>>  Spagna, Guardiola candidato con indipendentisti catalani
http://www.calcioefinanza.it/2015/07/20/spagna-guardiola-candidato-con-indipendentisti-catalani/
 

Ressó internacional de l'acord pel 27S: Wall Street Journal, New York Times, Reuters, ABC News, FOX News, Bloomberg, The Times. v.4

>>  Catalan Pro-Independence Parties Join Forces for Election






>> (IT) Nella Spagna i leader del partito della centrodestra CDC e del sinistro ERC hanno stipulato un accordo di cooperazione.
 
16.07.2015  
...Per ora si riesce a evitare una spaccatura nell'Europa ma se la Catalogna si separa dalla Spagna sarà creato un precedente molto importante.  





>> (USA) Catalan Independence Parties Form United Front Against Madrid

Democratic Convergence and Republican Left agree to run united slate of candidates in forthcoming Catalan elections 

 

Supporters of Catalan independence stage a huge rally in the streets of Barcelona on Sept. 11, 2014. Over two million people took part in a symbolic vote on independence last November, even though the Spanish government had declared it illegal. 









 


MADRID—The two leading pro-independence parties in Spain’s wealthy Catalonia region agreed to run a unified slate of candidates for September’s regional elections, a move that could breathe new life into the stumbling secession movement.

Catalonia’s governing Democratic Convergence party and the Republican Left of Catalonia thrashed out the agreement in the past few days, officials of the parties said Wednesday, ending months of bickering that contributed to a decline in support for independence in the polls.

Pro-secession leaders say Catalonia’s regional elections on Sept. 27 will serve as a referendum on independence. If they win, these leaders say, they would start a process to establish a Catalan state within a matter of months

In recent years, Catalonia, which generates a quarter of Spain’s exports, has witnessed massive protests by independence activists claiming that the central government in Madrid drains the region of taxes without respecting its culture.

The agreement on the unified list is likely to place the Catalan question once again at the forefront of challenges facing Prime Minister Mariano Rajoy, who must call general elections by the end of the year. 

“To some extent, it’s Groundhog Day, and we’re going to see another tense autumn in Catalonia,” said Andrew Dowling, a specialist on Catalan and Spanish history at Cardiff University.
 
Andrea Levy, a Vice Secretary for Mr. Rajoy’s conservative Popular Party, responded with an attack on Catalan President Artur Mas. “During times of crisis,” Levy said, Mas “has put all of his energy into himself, into his personal glory, but not into the priorities that exist in Catalonia.” 

Mr. Rajoy, whose party now receives only marginal support in the region, maintains that secession is unconstitutional.

http://www.wsj.com/articles/catalan-independence-parties-form-united-front-against-madrid-1436975801


 

 

>> (USA) FOX NEWS "Catalan pro-independence parties join forces for election, say victory will trigger breakaway"
http://www.foxnews.com/…/catalan-pro-independence-parties-…/
 

 

 

>>  ABC NEWS "Catalan pro-independence parties Join forces for election"
http://abcnews.go.com/…/catalan-pro-independence-parties-jo…

 

 

>> (UK)  Reuters: "La llista unitària pot donar nou impuls al procés"   
L'agència britànica pronostica que a Rajoy se li presenta un nou "maldecap" sobre la taula
Redacció.  15/07/2015
L'agència britànica Reuters ha informat de l'acord sobre la llista unitària independentista, i pronostica que aquesta pot donar un "nou impuls" al procés català. Segons Reuters, al president espanyol, Mariano Rajoy, li arriba un nou "maldecap" sobre la taula, quan pretenia concentrar-se a frenar Ciutadans i Podemos.

"Una aliança entre els partits clau que defensen la secessió pot donar un nou impuls al procés, i per descomptat pot representar un altre mal de cap per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en el moment que el seu govern està mirant de concentrar-se a defensar-se de la pujada dels rivals dels moviments de centredreta [C's] i anti-austeritat [Podemos]", assenyala l'agència.

Reuters recorda que, tot i que el suport a la independència havia anat minvant en els últims mesos, els partits catalans sobiranistes podrien obtenir una majoria absoluta el 27-S "si funcionen com una aliança", i cita en aquest sentit l'enquesta de La Vanguardia de diumenge.


La notícia original:

 

 

 >> (USA)(United Press International)  Catalonia goes for another attempt at independence 
 
BARCELONA, Spain, July 15 2015 (UPI) -- The two major pro-secessionist parties of Spain's Catalonia province announced they would run a unified slate of candidates in September's regional elections. 

The decision by the ruling Democratic Convergence party and the opposition Republican Left of Catalonia, earlier this week, could invigorate a popular movement in the relatively prosperous province to declare its independence from Spain. Political leaders call the Sept. 27 vote a referendum on Catalonia's independence, which they say could come within six months of the election. 

Enthusiasm for independence has declined since an informal referendum in November 2014. An October poll by Catalonia's Opinion Studies Center noted 49.4 percent of respondents approved of independence; it fell to 44.5 percent by December. 

Catalonia accounts for one-quarter of Spain's exports, and has seen massive rallies supporting formation of an independent country. Supporters claim the administration of Spanish Prime Minister Mariano Rajoy overtaxes the province without respecting its unique culture and heritage. Rajoy has said Catalonian independence would be unconstitutional. 

The two parties said their slate of candidates would include prominent Catalans from civil society, an indication of voters' disenchantment with politicians. 



>> (FR) Elections en Catalogne : Un trio inédit pour porter la candidature indépendantiste
Le 22 juillet  2015 - http://www.lindependant.fr//2015/07/22/un-trio-inedit-pour-porter-la-candidature-independantiste,2062628.php



>> (UK) 'The Times': "El rei amenaça els catalans pel seu pla separatista"  

24/07/2015  - B.V. (Redacció)
El diari 'The Times' s'ha fet ressò de les paraules del monarca espanyol, Felip VI, sobre el procés sobiranista, on va advertir al costat del president de la Generalitat, Artur Mas, que "respectar la llei és una exigència ineludible". En un article publicat aquest divendres, el rotatiu destaca que el rei d'Espanya "amenaça els catalans pel seu pla separatista", segons apunta el titular.

Al cos de la notícia, 'The Times' afegeix que Felip VI va fer una crida perquè Catalunya respecti les lleis, en comptes de tirar endavant la possible Declaració d'Independència. El rotatiu també destaca que el president català, Artur Mas, ha convocat unes eleccions per al 27 de setembre que s'espera que siguin "un referèndum de facto" sobre la independència.
 
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/07/_the_times_el_rei_amenaca_els_catalans_pel_seu_pla_separatista_111060.php 



 >> (Bloomberg) Catalans Spur the Remaking of Spain With Battle for Independence

July 23, 2015  - 
Catalonia’s bid for independence has opened the floodgates: Now all Spain’s major parties are looking to remake the way the state’s power is carved up.

Catalan President Artur Mas plans to use voting for the region’s parliament on Sept. 27 -- weeks before national elections are due -- as a de-facto referendum on leaving Spain. Just as the Scottish independence movement has prompted a rethink of how the U.K. is governed, Spain’s national parties are responding with plans to prevent the disintegration of a country whose mainland borders are unchanged since the 17th century.  (...etc)
Llegir.ho tot:  http://www.bloomberg.com/news/articles/2015-07-22/catalans-spur-the-remaking-of-spain-with-battle-for-independence