Els membres i amics
de Softcatalà celebren amb una festa a la Pedrera els vint-i-cinc anys
d'aquesta entitat sense ànim de lucre · En parlem amb Belén Ivars,
responsable de xarxes socials i comunicació
Qui no ha fet servir el traductor de Softcatalà
en algun moment, aquestes darreres setmanes? Qui no ha passat el
treball universitari pel corrector de Softcatalà abans de lliurar-lo?
Qui no ha confiat en els seus suggeriments abans de donar per bo un
article o d’enviar el butlletí de torn? Softcatalà ha anat entrant a les
cases, és a dir, als ordinadors de milers i milers de persones, que
l’han fet seu i que ja no conceben ser davant la pantalla sense tenir
oberta la pestanya corresponent. Tot va començar
el 1997, quan tres amics fascinats amb el moviment del codi lliure van
dedicar un any a traduir el navegador Netscape al català, disposats a
demostrar que aquell model col·laboratiu es podia reproduir perquè
tingués un impacte positiu en les llengües minoritzades. Era tan sols un
primer pas. Així va néixer, el 2 d’octubre de 1998, Softcatalà, una
associació no lucrativa sense la qual no es pot entendre la presència
del català a internet i en les noves tecnologies. D’aquelles primeres
traduccions, han passat a oferir eines que han esdevingut bàsiques per a
milers d’usuaris.
Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari, que avui celebren amb una festa a la Pedrera, a Barcelona, entrevistem Belén Ivars,
que és membre de Softcatalà d’ençà del 2019. S’apressa a dir que no té
un perfil tècnic, com molts dels membres de l’entitat. Ella s’encarrega
de les xarxes socials i de la comunicació, una tasca tan preuada com
necessària, ara mateix. “Ens van bé perfils diferents, i jo m’he fet
càrrec d’aquesta part, que la teníem més fluixa”, diu.
— En la història de les noves tecnologies, fer vint-i-cinc anys vol dir haver passat del res al tot, gairebé.
— Hi ha hagut unes fases prou marcades. La primera, la inicial,
era bàsicament traducció de programari. De fet, vam néixer traduint el
Netscape. Cap al 2008 hi va haver un punt d’inflexió amb el
catalanitzador. Fins aquell moment, era tot molt manual, per a
descarregar les instal·lacions dels programes. Va ser Jordi Serratosa,
si no m’equivoque, qui va tindre la idea d’automatitzar-ho d’alguna
manera. I a partir d’aquell moment, va començar a haver-hi moltíssimes
descàrregues.
— I ara esteu més centrats en les eines, com el traductor o el corrector.
— Les empreses ja es van fent càrrec de les traduccions de
programari, per sort. Microsoft, Google, etc., ja les fan. Per tant, vam
pensar que una bona manera de continuar facilitant i promovent l’ús del
català era oferir eines fàcils d’utilitzar, molt funcionals. Les eines
de Softcatalà són molt fàcils d’utilitzar.
— I tot això, que aviat és dit, ho heu anat fent, ho feu, un
grup de gent de manera voluntària i col·laborativa. En el vostre temps
lliure. No sé si s’explica prou.
— Sí, i hi ha molta confusió, perquè molta gent creu que som una
empresa, o que som una entitat dependent de l’administració pública. I
no, justament al contrari, és totalment voluntària, sense cap mena de
subvenció pública. I, com tots els activismes, té el mèrit que lleves
hores del teu oci o de la teua gent per fer-ho. Però la veritat és que
hi ha molt bon equip, i és motivador.
— S’acostuma a dir que el català és un exemple d’èxit d’una llengua minoritzada que té una gran presència a internet.
— Al Common Voice, per exemple, el projecte de Mozilla per a
crear bancs de veus, el català hi té molta més presència que no pas les
llengües d’altres països. Al final, el català no té un estat propi, i
això és una dificultat. En canvi, països amb estat, que tenen tots els
recursos i tot a favor, van molt més endarrerits que el català. Val a
dir que al territori catalanoparlant, i en concret a Catalunya, hi ha
una consciència de la llengua molt i molt envejable.
— Softcatalà també ha contribuït en gran manera a escampar el català a la xarxa.
— Sí. Nosaltres som un grup d’una trentena de persones, però a
banda tenim tota una comunitat de col·laboradors sense els quals no
arribaríem a fer tot el que fem. Hi ha molta gent, amb diferents
intensitats. Des de qui ens fa un suggeriment en el corrector dient
“aquesta paraula l’heu marcada malament”, fins al qui emprèn la
traducció d’una plataforma de correu… Moltes vegades, són els
col·laboradors els qui proposen traduccions, i també hi ha iniciatives
de la comunitat col·laboradora. Sense aquesta gent, no hauríem arribat
on som.
— A més, una feina feta amb rigor, hi esteu d’acord?
— Que siga voluntari i d’estima a la llengua ha fet que hi haja
molta motivació. Jo hi he arribat un poc més tard i, potser perquè no
tinc un perfil tècnic, una cosa que em va sorprendre molt va ser, per
exemple, quan em van presentar el transcriptor de veu. “Mira, hem fet
això, farem un mes de proves i després ho llançarem.” Vaig provar-lo, i
allò em va semblar una meravella! Però ells me n’havien parlat com si
fos, jo què sé, un salvapantalles, una cosa molt menor… És clar, estan
molt acostumats a treballar així.
— Podem dir que gràcies a Softcatalà el català ha estat present en cada avenç tecnològic?
— En Jordi Mas, un dels fundadors, és un motor d’aquest
col·lectiu. I és molt visionari. Pareix que sempre va dos passos
endavant. I com que darrere hi ha un equip disposat a tot… posem la
directa. Sempre ha estat a l’avantguarda de la tecnologia. A vegades ho
comentem: si això ho haguera hagut de finançar una entitat pública…
Parlem de milions d’euros.
— Quina relació hi teniu, amb les institucions?
— Hi tenim cordialitat. Tampoc no hi ha un rebuig a la institució
pública. La cosa és que, com que ho podem mantenir, creiem que així
tenim més llibertat. De pensament i d’acció, també.
— Però creieu que heu fet una feina que pertocava a les institucions?
—No s’hauria fet. També hi ha la complexitat de la llengua i el fet
de ser en territoris diferents, cadascun amb una inèrcia. Hauria estat
més complicat, ser tan transversal.
— Softcatalà vertebrant el país de dalt a baix. “L’única autoritat que respecto és Softcatalà”, ja ho diu aquella pintada en una paret de Vallcarca.
—El dia que vam fer vint-i-cinc anys, jo estava aclaparada, de la
quantitat d’estima. Hi ha gent que ens ha dedicat el treball de fi de
grau. Gent gran que ens ha escrit dient que no s’havia atrevit a
escriure en català fins que no va conèixer les nostres eines. Tot plegat
té una part quotidiana. Els meus companys no tenen la meua visió, i sap
greu, perquè jo rep tot el feedback de la gent. I és molt bonic,
formar part de la quotidianitat de tantíssima gent. Jo mateixa, encenc
l’ordinador, i diccionari de sinònims i corrector, de bon començament,
oberts.
— De quins projectes esteu més orgullosos?
— El catalanitzador, efectivament, va ser un punt molt important.
Perquè és molt fàcil d’utilitzar. Fa una lectura dels programes que té
l’ordinador i els substitueix per la versió en català.
— Amb un clic, tens tots els programes de l’ordinador en català.
— Sí. “Acceptar”, “acceptar” i “acceptar”. Hi ha un moment que et
demana la variant lingüística i pots escollir. Són dos minuts
d’instal·lació i ja tens la màquina en català. I si obris una web, té
l’opció d’obrir-la directament en català. És molt senzill i fa molt per
la llengua.
— L’eina del corrector ha esdevingut indispensable, ja ho deveu haver comprovat.
— I a banda dels qui el fan servir per assegurar-se que han escrit bé
un text, també hem identificat un sector d’usuaris castellanoparlant.
Gent que no té el català com a llengua materna que o bé l’aprèn amb les
eines de Softcatalà o bé s’hi atreveix més. El corrector dóna molta
seguretat a gent que no domina del tot la llengua. I això és molt bonic,
perquè ja no és ni tan sols activisme territorial. Arribem més enllà de
les fronteres de l’àmbit catalanoparlant.
— Realment, funciona molt bé i és molt útil.
— És el gran hit, ara mateix! De fet, la gent parla de Softcatalà com si fos un corrector. “Ho he passat pel Softcatalà”, diuen.
— Sí, em sona… I de tant en tant hi aneu fent canvis i millores?
— Sempre estem oberts a suggeriments. I totes les eines tenen allà al
costat una secció per a millorar-les. L’equip ho valora de seguida i,
si pot, ho modifica. De fet, això és el que volem, perquè nosaltres no
arribem a tot, i com més ulls, millor.
— D’un temps ençà, a mi també se m’ha fet imprescindible el vostre diccionari de sinònims, ja us ho dic.
— Té molt d’impacte. Perquè, si bé el vam treure originalment, l’any
passat hi vam donar una bona espenta, i ara està a punt d’atrapar el
traductor. Per ús, el rànquing seria: el corrector, el traductor i el diccionari de sinònims.
— Quants usuaris teniu?
— Solem tindre unes 288.000 visites diàries. Ara mentre parlem hi ha
10.000 persones fent servir Softcatalà. A l’estat espanyol, Andorra, els
EUA, França… I les dades van augmentant progressivament. Les nostres
eines, les fa servir com més va més gent.
— Què en sabeu, del perfil dels vostres usuaris?
— Tenim una gran part d’estudiants universitaris. Jo crec que eixos
tenen el corrector obert tot el dia. Després, molta gent del món del
periodisme, de magisteri, gent que treballa en comunicació, que també en
fa molt d’ús. També hi ha un sector adolescent, sobretot
castellanoparlant, imagine que són fills de gent nouvinguda que no tenen
el català com a llengua materna, però que estudien ací i fan servir
molt les nostres eines. I, finalment, gent gran, de seixanta anys o
setanta, que no han tingut un ensenyament reglat en català i que fan
servir Softcatalà per millorar la llengua.
— I una eina que heu incorporat fa poc és la de transcripció.
Ara ja ens sembla la cosa més normal del món, però fa quatre dies només
era un desig: enviar un arxiu d’àudio i rebre’n la transcripció.
— En aquest cas, sí que tenim més clar que ho fa servir gent dedicada
al periodisme, documentalistes, guionistes, també divulgadors i
influenciadors, perquè el transcriptor també et dóna el format amb
subtítols.
— Què us resta per fer?
— Ara intentem d’incorporar motors neuronals.
Anem preparant tot el maquinari, hem comprat un servidor nou que puga
assumir tot aquest volum. I també tenim un repte molt important de
futur, que no és tan tecnològic sinó més intern.
— Quin?
— Som una entitat molt masculinitzada, en som molt conscients. I el
discurs que no hi ha dones ja no ens serveix. Fa unes setmanes, vam
crear un grup de gènere i diversitat, un grup de treball intern, per a
plantejar-nos accions i veure de quina manera ho corregim. És molt
important. Al final, la tecnologia també construeix espais i cal que
tinga perspectiva de gènere.
— El sector tecnològic ha estat tradicionalment molt masculinitzat…
— A més, hi ha la qüestió del voluntariat. I en això, Softcatalà no
en té cap culpa, és clar. El binomi conciliació i activisme és
pràcticament impossible. Jo he fet activisme polític en el meu poble, i
he vist caure moltes companyes, les que estàvem actives érem tot dones
sense fills. O siga, la vida ja és un obstacle perquè les dones puguen
fer activisme, i damunt, això que dius, que és un sector, el tecnològic,
molt masculinitzat… Ara som més dones, però encara som molt poques.
— I de relleu generacional, n’hi ha hagut, a l’entitat?
— Sí. Dos dels tres fundadors encara són actius, però hi ha hagut
molt de relleu. De fet, tenim un company que va nàixer el mateix any que
Softcatalà, ara és el més jove. Tenim gent de vint-i-cinc anys, trenta…
— En un context en què l’ús de la llengua decau, sobretot, entre els més joves, això pot considerar-se esperançador.
— Sí, en general sembla que s’utilitza menys, que les noves
generacions es comuniquen molt en castellà… Supose que forma part de la
globalització. A més, hi ha molt d’autoodi, i encara hi ha eixa creença
que és una llengua menor, que no serveix per a res… Com a part
positiva, ara que veiem que algunes plataformes audiovisuals comencen a
incorporar sèries i pel·lícules originàries en català, aquesta pot ser
una bona eina. Al final, tots tenim alguna d’aquestes plataformes. Que
la gent valenciana, illenca, catalana tinguen prou estima per a dir, jo
això ho faig en català. I si ho volen, ja ho traduiran. És una batalla
en què hem de bregar aquests anys, també, la de continguts audiovisuals
en català a les plataformes. Perquè això de pensar que en castellà
s’arriba a més gent, sincerament, és una fal·làcia. Per ací es pot
guanyar espai.
— Mentre hi ha entitats sense ànim de lucre que malden per
normalitzar el català, sembla que hi ha un cert relaxament de qui té més
poder, com les institucions i els mitjans de comunicació.
— Qui té poder és qui pot fer més coses, és clar. Perquè nosaltres
arribem on arribem… Nosaltres no podem avalar més la llengua. Si algú
ha de donar-li mèrit, o que no faça vergonya escriure en la nostra
llengua, ací ja no hi podem fer més. Ara intentem de fer col·laboracions
amb influenciadors i amb gent jove que té uns altres canals amb la idea
de fer arribar les nostres eines a eixe sector de la població. En unes
altres qüestions, nosaltres no hi podem fer més. I, certament, falten
compromisos reals d’institucions.
— Per acabar, què ens podeu avançar, d’aquest còmic que hem llegit que prepareu?
— Volíem parlar de les eines que tenim d’una manera totalment
diferent i se’ns va ocórrer de fer un còmic. També pensant d’arribar a
gent més jove. Bàsicament, són les aventures d’una família que fuig
d’una terra perquè no pot parlar la seua llengua i vol anar a la terra
on sí que podria parlar-la, que és el poblat de Softcatalà. Van trobant
entrebancs pel camí i les eines de Softcatalà van apareixent per
ajudar-los. Ens abellia fer una cosa diferent per al vint-i-cinquè
aniversari
Gràcies per aquests 25 anys ❤️ pic.twitter.com/gTiOcpqRK4
— Softcatalà (@softcatala) October 2, 2023
