9 de setembre de 2019

Elpidio Silva: “Salvo dos empresas, todo lo que hay en el Ibex es franquismo”, publicat fa temps, convé refrescar-ho


Elpidio Silva: “Salvo dos empresas, todo lo que hay en el Ibex es franquismo”









Elpidio Silva: el IBEX no se ha renovado desde la época de Franco
Elpidio Silva: el IBEX no se ha renovado desde la época de Franco

El juez Elpidio Silva afirmó este jueves en una conferencia celebrada en el Ateneo de Madrid bajo el título “¿Existe corrupción en el sector eléctrico?” que al ser la electricidad un bien perteneciente a un ámbito regulado, “el precio lo imponen un conjunto de entidades que forman un bloque: es el Ibex, que es como la Inmaculada respecto a la democracia: no está tocada. Salvo 2 empresas, todo lo que hay en el Ibex es franquismo. Y esto puede hacer pensar que la democracia no incentiva la creación de empresas que puedan llegar al Ibex, para lo cual necesitamos más protocolos, formación, incentivos…” De ahí que, para crear riqueza en España, sugiriera analizar de forma independiente “si existen pool, holding, entramados de empresas, como funciona el principio de competencia, la posición de mercado y la posición real de esas empresas“.


Imagen del acto en el Ateneo
Imagen del acto en el Ateneo

Elpidio Silva aplaudió la implicación de los ciudadanos en los asuntos públicos porque las cuestiones energéticas son complejas “pero se cargan sobre nosotros en tiempos de crisisy aludió así a los 8 técnicos de distintas asociaciones de la sociedad civil que llenaron el salón de actos del Ateneo para reclamar una auditoría del déficit de tarifa eléctrica: Asociación Española para la Calidad de la Edificación (ASECE), el experto Javier García Breva (Coalición Empresarial para un Nuevo Modelo de Negocio Energético), el ingeniero y director general de GeoAtlanter, Jorge Morales de Labra, la Asociación Nacional de Productores de Energía Fotovoltaica (Juan Castro), la Asociación Nacional de Ahorro y Eficiencia Energética (Francisco Valverde), Greenpeace (J. L. Ortega), la Confederación de Consumidores y Usuarios (Ana Etxenique) y Adríán Sánchez, presidente de ASECE.

Imponer los precios es algo de carácter autoritario y supone un cierto sesgo de totalitarismo e imposición de servilismo a los ciudadanos, no se puede liberar el sector y, al paso de los años, aceptar un rescate por la deuda que al final se asume por el Estado y adquieren los bancos. Después nos dirán que hay que hacer como el banco “malo” (Sareb), pero nadie puede aceptar algo así”, indicó.


J.L. Ortega (Greenpeace)
J.L. Ortega (Greenpeace) estuvo en el Ateneo

El juez vaticinó que “con la crisis vamos a ver muchos sectores” que intentarán un rescate como el bancario o el eléctrico y mencionó la confidencia de un alto cargo amigo que le confesó: “¿por qué te centras en la energía?, el sector farmacéutico es mucho peor, y el sanitario también es peor“. De ahí que sugiriera la vía judicial como presión ciudadana: “Todas estas órdenes ministeriales están redactadas por un personal altamente cualificado, no las redactan las corporaciones, el equilibrio no funciona así. Y esos altos funcionarios están viendo pasar estas barbaridades, y como tienen mucha experiencia, ven que está ocurriendo lo mismo en otros sectores.


Elpidio Silva está convencido de que el “circo” en que las eléctricas y los gestores políticos han convertido el sector acabará mal y en manos de los tribunales: aunque el Estado fuera obligado a asumir una responsabilidad patrimonial administrativa por culpa de sus gestores, “no deberían pagar todos por igual, es demencial que pague lo mismo quien gana 5.000 euros al año que quien obtiene 5 millones, porque esa aberración que se ha engendrado se debe soportar según la capacidad contributiva de cada cual“.

La obligación de pago que se nos pide es desorbitante y exagerada, y obliga a requerir administrativa y judicialmente a cada empresa eléctrica para que la justifique. Las que digan que no, soportarán una grave carga de déficit de valor reputacional porque al final tendrán que hacerlo de todas formas. Y es que deben fundamentar unos presupuestos de hecho para haber llegado a esta situación de déficit. Yo sugiero crear una comisión ciudadana que organice una comunidad interesada en reclamarlo. Si de los casi 50 millones de españoles, la respaldan 10 millones, tiene su encaje: al empleado publico que registre la petición le va a parecer interesante, lo va a comentar al director general, seguramente ese mismo día lo sepa el secretario de Estado, puede que hasta el ministro… Esto último no estoy seguro porque tendrá una agenda complicada, pero al día siguiente seguro porque le pasan la nota de prensa”, agregó entre las carcajadas del público asistente.


El acto del Ateneo de Madrid estuvo muy concurrido
El acto del Ateneo de Madrid estuvo muy concurrido

“Se incoará un expediente administrativo, alguien dictará que en el plazo máximo de un mes, bajo el delito de desobediencia, los miembros de consejos de administración de cada eléctrica, citados por su nombre, y los administradores civiles del Estado, también mencionados por su nombre, tendrán que documentar la procedencia de la deuda, con traslado a las siguientes personas: los 10 millones de españoles firmantes”. Y no hacen falta 500 folios: “No, con más folios no se hace más caso, eso solo ocurre en España. La denuncia de la Fiscalía de Nueva York al presidente del FMI ocupaba 8 líneas: “Ahí vas como acusado por un delito de agresión sexual“. Cuando alguien se tiene que enrollar, ya sabemos a donde va: no quiere contestar”.

“Hay ya hasta 7 alertas para ir al juzgado, y las empresas tendrán que decir al juez que pasa aquí. No pueden falsear los datos, tendrán que aportar la documentación, pues en muchos casos se ha producido una privación de bienes a ciudadanos, con lo que eso conlleva. Y en poco tiempo se producirá una vía de petición: posiblemente el déficit esté mal calculado y en realidad haya que devolver 4000 o 5000 euros a todos los ciudadanos.


Adrián Sánchez Molina (ASECE)
Adrián Sánchez Molina (ASECE)

Por último animó a la ciudadanía: “Tenemos que acostumbrarnos a actuar, la desesperación viene porque no actuamos. La clave es actuar a través de colectivos ciudadanos, el Estado no va a reparar nada. Cuando la sociedad no presiona al Estado, el Estado no se mueve. Al Estado le importa un pimiento una lógica medioambiental, como se esgrime con las eléctricas y su contaminación. El Estado no se crea por motivos ambientales: cuando Federico II crea el Estado en Europa solo lo modifica cuando la sociedad civil presiona, el juego es entre la sociedad civil y el Estado, ningún ministro o funcionario va a cambiar por motivos de conciencia. El Estado tiene una lógica terrible y una tremenda actividad diaria y no se preocupa por otras cosas”. 


Elpidio Silva en el Ateneo de Madrid
Elpidio Silva en el Ateneo de Madrid

Sin embargo, manifestó su optimismo con respecto a España: “cualquier pueblo que hubiera soportado las condiciones que hemos padecido en los últimos 1000 años estaría igual que nosotros, no creamos que todo se debe a nuestra manera de ser. Y vamos a ser los primeros que superen una forma de Estado de 1000 años de antigüedad. En cuanto se ponga en marcha la iniciativa ciudadana se solucionará todo, pero hay que creer en ello, concluyó entre una larga salva de aplausos.

https://espiaenelcongreso.com/2014/03/21/elpidio-silva-salvo-dos-empresas-todo-lo-que-hay-en-el-ibex-es-franquismo/

7 de setembre de 2019

Brexit: la lliçó de separació de poders a l´estat

«La divisió de poders real s'ha mostrat clarament al Regne Unit, i ha posat davant el mirall l'actuació antidemocràtica de la justícia espanyola amb Catalunya»


5 de setembre de 2019  - Germà Capdevila
El Regne Unit és un dels estats amb les institucions democràtiques més consolidades del món. Per això sorprèn tant que els britànics s'hagi col·locat ells mateixos al caire del penya-segat amb el nyap del Brexit, que s'ha gestionat malament des del primer moment.

En les darreres hores el protagonisme del Brexit ha tornat al Parlament i hem pogut veure com un sistema democràtic sòlid posa en marxa mecanismes per aturar les poca-soltades d'un populista immoral com Boris Johnson. Hi ha aspectes que serveixen per desmentir alguns dels mantres que hem sentit durant mesos sobre la tramitació de les lleis del referèndum i desconnexió al Parlament de Catalunya.


Boris Johnson va estirar com un xiclet la interpretació de la legislació per suspendre durant cinc setmanes el funcionament del Parlament. Va aplicar unes normes creades amb una finalitat diferent per aconseguir un objectiu polític clarament antidemocràtic: impedir que el Parlament pogués aturar una sortida de la Unió Europea a la brava, sense acord i sense ordre.

A Catalunya, durant les ja cèlebres sessions del Parlament del 6 i 7 de setembre, la majoria independentista va forçar la interpretació de les normes per esquivar el filibusterisme dels partits unionistes. Com en el Regne Unit, no es va fer res il·legal, però es van tensar les costures dels reglaments. En ambdós casos, els partits de l'oposició van recórrer a la Justícia per aturar els esdeveniments.

La Justícia Espanyola va actuar d'immediat, saltant-se de ple la divisió de poders i intervenint sense manies en el funcionament del poder legislatiu català. En el cas britànic, la Justícia senzillament va rebutjar les demandes i va aclarir que el funcionament del Parlament "no és matèria dels tribunals".

Una lliçó de democràcia que desmenteix el relat segons el qual el 6 i el 7 de setembre de 2017 es va produir un cop d'Estat. Si l'Estat espanyol fos una democràcia plena, la Justícia hauria rebutjat els recursos del PP, Ciudadanos i el PSC. Malauradament, els tribunals espanyols actuen amb rapidesa contra una pancarta, però no veuen indicis de delicte de destrucció de proven en el fet de formatar 33 cops i destruir a cops de mall els discos durs del PP. Sense Justícia no hi ha democràcia.

Recordem què va passar als Plens plens dels dies 6 i 7 de setembre del 2017



Barcelona. Dissabte, 7 de setembre de 2019 - Iu Forn

(...) Durant aquells dos dies la majoria indepe va forçar el reglament, però sense saltar-se’l, mentre que l'unionisme sí que ho va fer. Ciutadans i PSC van demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que només pot fer la Mesa del Parlament. A part de practicar un filibusterisme parlamentari mai vist a l'Espanya contemporània. Ho diuen les actes de les reunions de la Mesa i la Junta de Portaveus publicades al seu moment per en Nicolas Tomàs a ELNACIONAL i que pot consultar aquí.

Pel que fa al contingut “legal” del debat, el resum seria: Junts pel Sí havia registrat la reforma del reglament per permetre aprovar lleis tramitades a través d'una cosa que se'n diu “lectura única”. Era la manera d'intentar saltar-se el control del Tribunal Constitucional i validar en un sol debat unes lleis que habitualment haurien d'haver passat per una sèrie de processos que ho haurien allargat tot en el temps. A instàncies del govern Rajoy, el TC va impugnar aquesta reforma, que tres mesos després va avalar dient que era completament constitucional. Marededéusenyor!

I pel que fa al contingut estrictament parlamentari, el que va fer la presidenta del Parlament Carme Forcadell, cosa per la qual és a la presó i la Mesa de llavors serà jutjada per desobediència, va ser permetre el debat. He buscat a la Constitució, al codi penal i als Deu Manaments. Enlloc hi he vist que debatre sigui delicte. Ni tampoc un cop d'estat. Ni que debatent es vulnerin els drets de ningú. I li diré més, no ho és aquí ni a la Xina Popular.

Els revoltats de Hong Kong aconsegueixen la retirada de la llei d'extradició





El projecte que havia acceptat el govern de l'excolònia permetia jutjar a la Xina qualsevol ciutadà

 
4 de setembre de 2019  
Triomf dels manifestants que protesten contra l'assimilació política de Hong Kong per part de la Xina. El govern de l'excolònia britànica, escollit en eleccions però controlat pels xinesos, ha cedit després de setmanes de protestes i ha retirat el projecte de llei d'extradicions que permetia jutjar a la Xina qualsevol ciutadà. De facto, deixava sense sobirania jurídica Hong Kong.

La cap del govern, Carrie Lam, desbordada per les protestes, s'havia plantejat en els darrers dies dimitir del càrrec en constatar que, en l'enfrontament entre els manifestants i la voluntat d'assimilació per part dels xinesos després de la descolonització del 1997, el seu marge era "molt estret". 

 Els manifestants van ocupar fa uns dies l'aeroport i han protagonitzat protestes en favor de la democratització de Hong Kong com una forma de blindar el règim de llibertats que havien anat consolidant en els darrers anys. Intenten consolidar l'existència de dos sistemes polítics en un sol país i alguns d'ells són partidaris d'independitzar l'excolònia. La borsa i el sector financer de Hong Kong s'han vist greument afectades per la tensió política.

PAÍS VALENCIÀ - Les adjudicacions d’obres del Corredor Mediterrani s’han multiplicat per tres en un trimestre. Compleixen l´acord de reunir-se una vegada al mes per seguir els avenços de les obres.




El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, s'ha reunit amb el comissionat per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, per fer el seguiment de l'evolució de les obres 


26.07.2019 - Vilaweb
El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, s’ha reunit amb el comissionat per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, per fer el seguiment de l’evolució de les obres del Corredor Mediterrani. És la segona reunió entre tots dos dirigents, seguint així l’acord aconseguit en la primera de reunir-se una vegada al mes per seguir els avenços de les obres. Arcadi España ha destacat que les bones relacions entre la Generalitat, el Ministeri de Foment espanyol i el comissionat per al Corredor Mediterrani ‘permetran fer una revisió mèdica mensual sobre l’avenç de les obres d’aquesta infrastructura tan fonamental per a la Comunitat Valenciana, per a Espanya i per a Europa’. Després de la reunió, el conseller ha informat que les dades eren positives, atès que l’adjudicació de l’obra s’havia multiplicat per tres respecte al trimestre anterior. Per la seva banda, el comissionat, Josep Vicent Boira, ha dit que el full de ruta es complia: ‘Per part nostra, fem que l’engranatge de l’obra pública funcioni.’

1582: El 26 de juliol el Parlament neerlandés destituiex el rei Felip II d´Espanya

Paisos Baixos, 1581


Tal dia com avui de l’any 1581, fa 438 anys, els Estats Generals (l’equivalent a l’actual Parlament) de les Disset Províncies dels Països Baixos votaven la Plankkaat van Verlatinghe (Decret d’Abandonament), que destituïa el rei hispànic Felip II com a home principal del comtat de Flandes. Felip II havia heretat aquest títol del seu pare Carles I, que en el seu moment l’havia rebut de la seva àvia paterna Maria de Borgonya. Tot seguit, poques hores després, la Generaliteit ―el govern del comtat de Flandes― publicava l’Acte van Afzwering (Acta d’Abjuració), que representaria, de facto, la declaració d’independència dels Països Baixos.

El preàmbul de la Plankkaat deia: "Tothom sap que Déu posa el príncep d'un país com a cap dels seus súbdits, per protegir-los i preservar-los contra la mala fortuna, el desordre i la violència, com un pastor preserva les seves ovelles (...) Si, ans al contrari, no fa això, i en lloc de protegir els seus súbdits, els oprimeix, els sobrecarrega de taxes, i els pren les seves antigues llibertats, privilegis i costums, i els mana i abusa com esclaus, no se l'ha de considerar com Príncep, sinó com un tirà. En aquest cas, amb dret i raó el poble pot constatar que el Príncep l'ha abandonat i decidir que ja no el reconeix com a Príncep, especialment si el Parlament del país ho ha deliberat així.

La crisi entre les institucions neerlandeses i la monarquia hispànica venia de l’època del governador Álvarez de Toledo, conegut també com el duc d’Alba (1567-1573). Durant aquella etapa, les institucions neerlandeses havien intentat aconseguir la llibertat religiosa als Països Baixos, però la intransigència de Felip II (un monarca conegut per la seva ideologia catòlica integrista) i la sanguinària repressió desfermada per Alba (només a Anvers, els Tercios que dirigia van assassinar 10.000 civils desarmats), van acabar precipitant la Plankkaart i una llarguíssima guerra (1568-1648) que anticipava el que més endavant es produiria a Catalunya amb la Revolució dels Segadors (1640).