Estat de la qüestió davant les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel 12 maig 2024.
26 de març del 2024
Eleccions al Parlament de Catalunya del 12 maig 2024. Estat de la qüestió. No són eleccions, és una emergència nacional
67 - Netinformació. Recapitulació de la negociació amb el PSOE, Llei d'Amnistia, a 23.02.2024. Cap de les 3 peticions de Puigdemont per investir a Sánchez: ni català a Europa, ni Llei d'Amnistia
67 - Netinformació - "Boye desesperat"
- ERC i Junts per Catalunya han esdevingut una gestoria, una agència de col·locació.
- Ningú havia previst que Junts votés NO a la Llei d'Amnistia al Congreso.
->>> Pensar en que la classe política catalana ha de ser renovada.
_
25 de març del 2024
Ganamos: Telegram no será censurado en España, por Juan Ramón Rallo. Anima aprotestar ante otras decisiones abusivas del estado, para frenarlas como en este caso.
mm
Lunes 25.05.2024
El juez Pedraz, anula el cierre cautelar de Telegram dictado el viernes pasado a las 11 de la noche. Era la respuesta a la denuncia de tres grandes cadenas de comunicación: Atresmedia,
LAS NOTICIAS ANTERIORES FUERON:
_
24 de març del 2024
Entrevista de Carla Turró a Clara Ponsatí i Jordi Graupera, fundadors del partit 'Alhora' de cara a les eleccions anticipades del 12 de maig. Diari ARA.
23.03.2024
'Alhora' concorrerà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Xavier Sala i Martín, "¿De veritat Catalunya sense pressupostos per un casino?"
- "Dèficit fiscal català del 8%, una constant universal com la de la velocitat de la llum"
- "Com que no els hi agrada que els catalans s'enfadin, doncs han prohibit publicar les dades"
- "Democràcia no és només fer eleccions, democràcia es ser transparent amb els números del 'gobierno' "
- "I si vols agafar els calés d'aquí i posar-los a on et doni la gana, doncs tingues la valentia d'ensenyar-ho perquè la gent ho pugui veure."
- (seguirà la transcripció, aquesta entrevista no té pèrdua. Cuca de Llum)
L'economista Xavier Sala i Martín torna a "Col·lapse" després que el president de la Generalitat hagi convocat eleccions per al dia 12 de maig, amb el no dels Comuns per aprovar els pressupostos. També posaran sobre la taula el cas Koldo.
23 de març del 2024
Bloqueo de Telegram en España - Así puedes evitarlo
Més info:
Saludos compas, buenas noches para la gente que reside en España, tras la noticia queremos tratar de ayudar de alguna forma para evitar la censura que estas corporaciones junto a la audiencia nacional tratan de imponer.
1- Utilizad VPN (Téneis servicios VPN gratuítos como Openvpn)
2- Utilizad Proxys de Telegram (En ocasiones anteriores otros países han tratado de censurar el acceso aquí y a muchxs compas les han venido muy bien)
Aquí tenéis algunos:
Listado de proxys para Telegram. Al abrir el enlace podéis conectaros y se quedarán guardados.
Luego podréis gestionarlos desde Ajustes > Datos y almacenamiento > Proxy
https://t.me/proxy?server=exp.proxy.digitalresistance.dog&port=443&secret=7tQdjNmPALIE6YAJmOz4Mi55YW5kZXguYnk
https://t.me/proxy?server=exp.proxy.digitalresistance.dog&port=443&secret=7tQdjNmPALIE6YAJmOz4Mi50dXQuYnk
https://t.me/proxy?server=exp.proxy.digitalresistance.dog&port=443&secret=7tQdjNmPALIE6YAJmOz4Mi53d3cuZ29vZ2xlLmNvbQ
https://t.me/proxy?server=proxy.digitalresistance.dog&port=443&secret=ddd41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e
https://t.me/proxy?server=109.239.140.1&port=80&secret=ddd41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e
https://t.me/proxy?server=109.239.140.1&port=443&secret=ddd41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e
https://t.me/proxy?server=russia-dd.proxy.digitalresistance.dog&port=443&secret=ddd41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e
https://t.me/proxy?server=indonesia.digitalresistance.dog&port=443&secret=d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e
Desde aquí también queremos dar las gracias a lxs usuarixs que tratan de ayudar compartiendo información, un saludo 💪🖤❤️🏴
@anarcohacking
.......
Més sol.lucions:
⚠ Ante el inminente bloqueo de la aplicación telegram en España por orden de la Audiencia Nacional hemos creado este canal de whatsapp para que puedas seguir informado y podamos enviarte alertas de nuestras investigaciones. Sumate al canal y compartelo con tus contactos para que se sumen. (El canal es diu 'Pandèmia digital'
España censura Telegram (de momento de forma cautelar), por Juan Ramón Rallo. Otro ataque a la privacidad y a la libertad.
Dissabte 23.03.2024
Escolteu, escolteu. Són males notícies que cal saber. És de bojos.
>> https://youtu.be/QQvM4htu7NQ?si=dfZC0XmFwvNi_a8N
¿Qué esconde el cierre de Telegram? - Vlog de Marc Vidal. Cerrado por el juez Pedraz ayer viernes a las 11 de la noche. Sigue el cerco a la libertad de información.
Esta noticia y otras malas noticias respecto a los avances del intento de control social en Europa, USA y Canadá. Es desagradable, pero hay que saberlo.
__
19 de març del 2024
L’Audiència espanyola tomba el recurs de la fiscalia i avala d’investigar el Tsunami per terrorisme
18.03.2024
La sala penal de l’Audiència espanyola ha desestimat el recurs de la fiscalia, que s’oposava a considerar les accions del Tsunami Democràtic com a terrorisme, tal com les va qualificar el jutge instructor Manuel García-Castellón, i demanava que fossin investigades com a desordres públics i, per tant, traslladar la causa als jutjats de Catalunya.
En la seva interlocutòria, la sala fa seus els arguments esgrimits en la interlocutòria del Tribunal Suprem del 29 de febrer, en què assumia la causa del Tsunami contra els aforats en aquest procediment, l’actual eurodiputat Carles Puigdemont i el diputat Ruben Wagensberg, i mantenia a l’Audiència espanyola la competència per a investigar els no aforats. Sobre això, el Suprem deia que, perquè els fets encaixin amb el delicte de terrorisme, “cal que hi hagi una subversió de l’ordre constitucional, que s’alteri greument la pau pública, que es desestabilitzi greument el funcionament d’una organització internacional i que es causi un estat de terror en la població”. I concloïa: “En aquest cas s’han comès, per part del moviment Tsunami Democràtic, els delictes greus contra la llibertat, la integritat física, d’atemptats, falsedat documental, contra el patrimoni i més.” I assumeixen la “doctrina del terrorisme de carrer” que ja van esgrimir la majoria de fiscals del Suprem, que es van rebel·lar contra el criteri de la fiscalia general de l’estat, per la qual no hi va haver pas terrorisme.
El tribunal desestima així també el recurs de la investigada Marta Molina en què qualificava de prospectives les diligències d’investigació acordades per l’instructor García-Castellón. També desestima igualment el recurs de l’investigat Josep Lluís Alay, en què assenyalava que no hi havia cap element que acredités, ni tan sols de manera indiciària, que hagués tingut una participació penalment rellevant en els fets investigats. Però l’Audiència considera que “l’envergadura de les accions dutes a terme per Tsunami Democràtic relatades a la interlocutòria recorreguda i la participació descrita de Josep Lluís Alay evidencien com n’és d’essencial la participació per al desenvolupament d’aquelles accions”.
INFO SOBRE L'ORIGINAL I ÚNICA AL MÓN, DEFINICIÓ DEL DRET ESPANYOL DE "TERRORISME":
__
15 de març del 2024
13 de març del 2024
Gran Wyoming recorda l'11-M, als 20 anys de l'atemptat: El "aplaudido repaso" de El Gran Wyoming a Aznar y Acebes por sus mentiras del 11-M.
Reaccionamos a las declaraciones de El Gran Wyoming, de José María Aznar y de Ángel Acebes.
Una vez mas el popular presentador del Intermedio el Gran Wyoming, ha vuelto a desatar los aplausos en las redes sociales, tras una de sus mordaces editoriales.
Haciéndose eco de los actos conmemorativos por los atentados del 11 eme, el Gran Wyoming quiso recordar en su programa aquellos momentos vividos, y la desfachatez que tuvieron los principales protagonistas, implicados en toda aquella gran mentira.
Unos protagonistas, que tal como recalca El Gran Wyoming a continuación, siguen justificando todos sus engaños y alimentando en estos días, todas sus teorías de la conspiración.
El link del vídeo:
NOTICIAS RELACIONADAS:
_
12 de març del 2024
"El País va mentir l'11M i ara vol que ho oblideu" La Pissarreta d'en Partal, 20 anys després d'aquell atentat
Vilaweb - Vicent Partal -
Un vídeo molt ben elaborat, explica els fets en el seu contexte polític.
El llibre de Martxelo Otamendi i ell mateix que cita Vicent Partal al començar el vídeo:
11 de març del 2024
"El carnet de identidad digital europea es una bomba de relojería: por qué rechazarlo"
>> https://youtu.be/zkgjRKH50_A?
1- Qué es la identidad digital europea, como un DNI digital
2- Varias funciones. Su función básica y primaria, almacenar datos más o menos inocuos como nombre, DNI, teléfono y dirección de Correos. Pero también vas a poder almacenar determinados tipos de certificaciones para hacer determinados trámites con la Administración o con empresas privadas, e igualmente también comprar cosas. O guardar información sensible y relevante sobre tu identidad personal, como tus datos bancarios, sanitarios, formación académica o cualquier dato privado que sea más o menos sensible. En algunos casos de muy alta sensibilidad como te puedes imaginar. (No seguimos la transcripción, etc...)
Va a ser obligatorio en el futuro? Nos permitirá otra alternativa. De momento NO es obligatoria.
.....
Presentación del vídeo colgada en YouTube: La Unión Europea ha aprobado la identidad digital europea, una nueva carta de servicios centralizada que permite identificarse en el seno de la unión, e igualmente también realizar toda una variada cantidad de trámites administrativos, intercambio de información y datos con entidades públicas y entidades privadas. Incluye información básica de primer nivel, e información considerada como sensible (tarjeta sanitaria, cuentas bancarias, formación profesional...). Su creación responde a la idea de centralizar determinados tipos de trámites de manera digital a partir de un único ente, que a su vez da la potestad de certificar a terceros; entidades privadas y públicas. Al margen de las buenas intenciones de la iniciativa, su propio funcionamiento y su mal uso futuro llena de nubarrones su teóricamente inocente implementación. Estos son los motivos.
MAS INFO SOBRE EL TEMA:
_
Magistrado emérito del TS Martín Pallín "destroza en directo" a la presentadora Susana Griso de Antena 3 por la próxima aprovación de la Ley de Amnistía
TRANSCRIPCIÓN DE LA ENTREVISTA DEL VÍDEO:
Presentadora - ¿Qué le parece a Ud la estrategia de puentear, obviar el Código penal español y rendirse al derecho europeo como fórmula legal? ¿Se gana o se pierde seguridad jurídica?
Martín Pallín: - El Código Penal tal como se transcribió de las decisiones marco de 2002, creo que ha sido mal interpretado; se hizo para los que se llaman "lobos solitarios". Es decir aquellos que no perteneciendo a una organización terrorista realizan asesinatos, ponen bombas, etc etc. Y lo que era un artículo previsto para "lobos solitarios" ahora se pretende primero por el el sr. García-Castellón y por el Tribunal Supremo convertirlo en una manada.
Y es evidente que Tsunami Democrátic no es una organización terrorista, por muchas razones. Por sus fines, por su modo de organización. Yo no conozco que se constituya públicamente -creo que en la Plaza del Rey en Catalunya-, que se publiciten cuales son sus fines; que se convoquen los "atentados" (no veo a ETA convocando atentados por medio de un ATP). En definitiva creo que es un verdadero despropósito el considerar a Tsunami Democràtic como una organización terrorista.
Pero como el código penal está así, entonces hay que acudir a la directiva que es ya ley española. Porque lo que la gente debe saber es que las directivas que afectan al Derecho Penal tienen lo que llamamos en nuestro argot "el efecto pasarela", pasan inmediatamente a la legislación española, eso ya es Ley. No así una directiva Civil que tiene que ser transpuesta.
Si me permites te leo rápidamente. Para que haya terrorismo según la directiva y según la interpretación correcta del Código Penal tiene que tener unos fines muy específicos que es "obligar a los poderes públicos o a una organización internacional a abstenerse de hacer algún acto; desestabilizar gravemente o destruir las estructuras, políticas, constitucionales, económicas o sociales, de una organización nacional o internacional".
Si esos fines no existen, y no existen en Tsunami Democràtic, yo no sé el sr. García-Castellón, -que por cierto, durante tres años creía que no había terrorismo-, debe explicar porqué lo saca ahora ...
Presentadora - Y entonces, magistrado, me está diciendo que no tiene justificación la investigación a Carles Puigdemont y a Marta Rovira por terrorismo en la causa del Tsunami Democràtic tanto en la Audiencia Nacional como en el Supremo.
¿Cómo justifica que una mayoría de jueces de la sala penal del Supremo estén por la labor de si, y también los fiscales?
Martín Pallín: - Yo no justifico nada. Yo estoy acostumbrado a hacer votos particulares, votos disidentes, votos concurrentes... Esto es normal. Pues quiere decir que en la sala de Admisión hubo unanimidad pero ya veremos a ver lo que pasa en el pleno. Si hay votos particulares o no hay votos particulares... Yo he expuesto mis razones, no sé si son convincentes o no. Pero yo si estuviera en la sala las defendería, trataría de ganar la mayoría, y si no lo consigo haría un voto disidente. Pero no hay ninguna otra razón que explique que la suma de opiniones...
_
4 de març del 2024
Javier Pérez Royo: “El poder judicial ha entrat en guerra per fer saltar la legislatura”
Entrevista al
catedràtic de dret constitucional, que diu que el Tribunal
Constitucional espanyol "es plantarà" si l'amnistia inclou el terrorisme
Vilaweb - Josep Casulleras Nualart - 02.03.2024
Javier Pérez Royo pensa que Junts per Catalunya es va
equivocar quan va votar contra el dictamen de la llei d’amnistia al
congrés espanyol. Perquè pensa que es va perdre l’oportunitat de fer la
llei digerible per al Tribunal Constitucional. Considera que el TC “es
plantarà” si l’amnistia acaba incloent els investigats per terrorisme, i
veu la decisió del Tribunal Suprem espanyol d’obrir causa penal per
terrorisme contra Puigdemont com una maniobra per a rebentar la
legislatura. Fem l’entrevista just quan el Suprem ha comunicat la
decisió, i un dia abans de saber-se el contingut de l’informe de la Comissió de Venècia sobre l’amnistia. “El Suprem vol sotmetre el PSOE a una pressió insuportable.”
—Què significa la decisió del Tribunal Suprem espanyol? Què pot passar d’ara endavant?
—Per mi no és res més que un torpede contra l’aprovació de la llei d’amnistia. I ara la insistència de Junts que el delicte de terrorisme s’inclogui en la proposició de llei d’amnistia serà immediata.
—Per mi no és res més que un torpede contra l’aprovació de la llei d’amnistia. I ara la insistència de Junts que el delicte de terrorisme s’inclogui en la proposició de llei d’amnistia serà immediata.
—Tot això pot afegir pressió al PSOE perquè
cedeixi més a les exigències de Junts per poder tenir almenys
encarrilada la llei d’amnistia i…
—Sí, però és que aquesta llei d’amnistia no és pas encarrilada.
Qualsevol cessió que es faci ja… Això anirà al Tribunal Constitucional i
no hi passarà.
—Si se suprimeix l’exclusió del terrorisme, penseu que la llei d’amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional?
—Estic convençut que el Tribunal Constitucional es plantarà.
—Però amb quin argument jurídic?
—Quan fas una llei d’amnistia has d’explicar que la llei és objectiva i
raonable, que realment respon a la necessitat de resoldre un determinat
problema al qual s’enfronta la societat, i en què tu has arribat ja fins
a uns límits, en què dius que el terrorisme no és amnistiable. O sigui,
l’amnistia ja en si és molt difícil, perquè és una anomalia. I estic
convençut que el Tribunal Constitucional no l’aprovaria, però no perquè
no es pogués justificar, jurídicament, que el fet que la llei d’amnistia
inclogui el terrorisme no seria anticonstitucional, sinó perquè en
aquest moment concret, tenint en compte les circumstàncies i veient que
realment hi ha un pagament simplement per mantenir-se al poder, doncs no
seria raonable.
—Però si és una llei d’amnistia sobre el procés
català, quina necessitat hi ha de fer cap referència explícita a
l’exclusió del terrorisme si clarament no hi ha hagut res que s’assembli
ni de bon tros al terrorisme? Quina necessitat hi ha si, a més, els
límits que posa el dret internacional a les amnisties no són el
terrorisme, sinó el genocidi, la tortura, els crims de guerra, les
vulneracions greus de drets humans…
—A veure, jo aprovaria la llei tal com és ara. La mantindria. I després a
veure què se’ls acudeix; suposo que el Suprem primer aniria al Tribunal
Constitucional a plantejar l’anticonstitucionalitat de la llei. Crec
que abans d’anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’hauria
d’anar al Tribunal Constitucional. El TJUE no dirà res fins que no hagi
parlat el Tribunal Constitucional i hagi esvaït el dubte de
constitucionalitat, perquè entendrà que això és un problema intern: això
no és un problema europeu sinó que és un problema intern d’Espanya.
Però sí que es podria plantejar la pre-judicial aleshores al TJUE. Però
si se n’exclou el terrorisme no hi hauria cap problema.
—Però no entenc l’argument jurídic o
jurisprudencial amb què el Tribunal Constitucional podria dir que la
llei és inconstitucional si no exclou explícitament el terrorisme.
—La llei d’amnistia, tal com és ara mateix, crec que passa el filtre del
Tribunal Constitucional. En aquesta llei s’identifiquen quins són els
delictes que són amnistiats i no hi consta pas el terrorisme. Què vol
dir? Doncs que les persones que puguin ser acusades per delictes de
terrorisme haurien de ser enjudiciades. La llei d’amnistia no impediria
que aquestes persones poguessin ser jutjades per aquests delictes.
—I què passaria amb Puigdemont?
—Doncs que seria molt difícil d’argumentar davant el Parlament Europeu
un suplicatori contra Puigdemont pel delicte de terrorisme. Em sembla
que seria molt difícil. Si Junts insisteix a exigir la garantia que el
terrorisme s’inclogui en els delictes amnistiables, el PSOE no ho
acceptarà.
—La solució per a poder incloure dins l’amnistia Puigdemont i la resta d’investigats pel Tsunami és el text que hi ha ara?
—No crec que ara mateix afegir el terrorisme a la llista dels delictes
inclosos sigui acceptable pel PSOE. Crec que el Tribunal Suprem pretén
això, perquè sap que al final no jutjarà Puigdemont per terrorisme. Però
no li interessa; al Tribunal Suprem li interessa que no hi hagi llei
d’amnistia. I la manera que no n’hi hagi és posar unes condicions perquè
Junts exigeixi al PSOE allò que el PSOE no li pot donar.
—Teniu clar que el Suprem no jutjarà Puigdemont per terrorisme?
—Això ho tinc claríssim. S’hauria d’adreçar al Parlament Europeu,
aixecar la immunitat per jutjar-lo per terrorisme… i com que hi ha
eleccions no ho faria aquest parlament, sinó el següent. Això que fa el
Suprem és agafar el cas i dir que l’accepta, i sotmetre el PSOE a una
pressió insuportable. I provar de fer saltar pels aires la llei
d’amnistia.
—I què pot passar amb els altres deu investigats pel Tsunami?
—És que la fiscalia de l’Audiència Nacional s’ha oposat completament a
la investigació del jutge García-Castellón. Ja veurem què fa la sala
d’apel·lació de l’Audiència Nacional, tenint la decisió del Tribunal
Suprem que diu que per als altres dos, sí. Doncs si per als altres dos
sí, per a aquests deu, per què no? Entendrà que per a ells també hi ha
prou motius per a investigar-los, i per a citar-los. El poder judicial
ha entrat en guerra per fer saltar la legislatura. Això és clar. Tot és
tan anòmal. Aquestes actuacions no tenen com a finalitat jutjar aquesta
gent i arribar a condemnar-los sinó crear un ambient que faci impossible
l’aprovació de la llei d’amnistia. I aquí és on crec que es va
equivocar Junts, quan no la va aprovar en aquell moment.
—No la va aprovar pel terrorisme. I la Comissió de
Venècia té recollides les previsions legals de tots els estats europeus
i no n’hi ha cap que exclogui el terrorisme.
—Però el Tribunal Constitucional ha de donar resposta a una concreta
llei d’amnistia que s’ha aprovat en un moment determinat, i que es va
aprovar en uns termes que van ser rebutjats per part de Junts, que posa
unes condicions noves que ara mateix es pot entendre que signifiquen una
mena de xantatge i d’ús d’uns vots amb què comprar l’amnistia, com una
autoamnistia. Aleshores, estaria justificada la tesi segons la qual en
fixen les condicions les mateixes persones que se’n beneficiarien, i que
per això s’autoamnistien. L’amnistia és una excepció, és una mesura
molt anòmala, i en aquest cas ja porten l’anomalia a un extrem en què
estic segur que el Tribunal Constitucional dirà que no. Una cosa és que
això que demanen es pugui acceptar i que no sigui anticonstitucional, i
una altra és que el tribunal digui que, en aquestes circumstàncies, no
ho és.
—Voleu dir que al Tribunal Constitucional decidirà més per una motivació política que no jurídica?
—No, és jurídic. En aquest moment m’arriba una llei en aquestes
circumstàncies, com a proposició de llei, i no com a projecte de llei; i
m’arriba amb uns canvis després d’haver-se aprovat en un primer moment
d’una manera, i quan arriba al ple del congrés, és rebutjat perquè Junts
exigeix d’incloure uns delictes addicionals. Uns delictes en què hi ha
el terrorisme i que afecta, a més, el senyor Puigdemont. En
conseqüència, es tracta de la imposició d’una autoamnistia; Puigdemont
imposa l’amnistia pel delicte de terrorisme i, en aquestes condicions,
no es pot acceptar. Perquè no és una qüestió abstracta, la llei és
concreta i és prevista per a allò que és prevista, i en conseqüència
vostès posen unes condicions que no són acceptables. Estic segur que
aquesta serà la decisió del Tribunal Constitucional. El moment del dret i
de la política aquí no es poden separar; perquè l’amnistia és una
decisió política, i no una decisió jurídica. L’amnistia és una excepció;
és una raó d’estat: el problema de la inserció de Catalunya a l’estat
és de tal magnitud i té tal importància que han entès que cal aquesta
mesura de gràcia, etc. Això s’ha de justificar molt bé i ja s’arribava
al límit. I penso que això no entrarà a la llei d’amnistia.
—Els delictes de terrorisme i traïció?
—No.
—Però sí que hi haurà llei d’amnistia?
—Ah, no en tinc ni idea. Ara ja no. No sé com se sortirà d’aquí.
__
2 de març del 2024
'La tertúlia proscrita': Com retorça el Suprem la doctrina de terrorisme de carrer?" (video 57 min ), molt important com defineix legalment l'Estat espanyol què és terrorisme
Si us plau, escolteu aquesta tertúlia. L'aplicació de "l'original" concepte legal espanyol de 'terrorisme' deixa l'amnistia i al Pres. Puigdemont sense possibilitat de tirar endavant.
PER AMPLIAR SOBRE AQUEST TEMA:
__
1 de març del 2024
El català fou la primera llengua romànica a Europa emprada per a escriure tractats científics I filosòfics, Ramon Llull en va ser el pioner
El català fou la primera llengua romànica que va ser emprada a Europa per a escriure tractats científics i filosòfics. La qual cosa demostra un ús estens, ben definit i molt reculat en el temps.
Ramon Llull (1232-1316) va ser el primer europeu a escriure obres científiques, filosòfiques i de gramàtica en una llengua no llatina. L’any 1283 escriu en català “Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill”, considerada la primera novel•la europea en mostrar la vida quotidiana amb realisme.
Amb el suport d’una burgesia comercial amb inquietuds i uns prínceps que valoren els coneixements científics i culturals, en català apareixen aviat tractats sobre totes les disciplines del coneixement que des de Catalunya arriben arreu d’Europa: medicina, veterinària, filosofia, gastronomia, lingüística, urbanisme, política, etc. “Regiment de preservació de pestilència” (1348) de Jaume d’Agramunt és el primer tractat europeu sobre l’epidèmia; “El Regiment de la cosa pública” (1383) de Francesc Eiximenis obra molt influent on s’explica el regiment polític de casa nostra (pactisme) de monarquia parlamentària, pioner al continent; “Llibre de Sent Sovi” (1324) primer receptari de cuina; , (1305) d’Arnau de Vilanova és la primera obra sobre dietes específicament saludable; “Llibre del consolat de mar” (1320), prenen “Les Ordinacions de Ribera” de Barcelona" (1258), compendi de lleis que regí durant segles el comerç a la Mediterrània que ha servit com a base per a la legislació marítima actual; etc.
Sembla impossible que algú pugui ser tant carnús de qüestionar-se la importància de reconèixer la llengua catalana com a un patrimoni europeu de valor fonamental.
Ramon Llull (1232-1316) va ser el primer europeu a escriure obres científiques, filosòfiques i de gramàtica en una llengua no llatina. L’any 1283 escriu en català “Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill”, considerada la primera novel•la europea en mostrar la vida quotidiana amb realisme.
Amb el suport d’una burgesia comercial amb inquietuds i uns prínceps que valoren els coneixements científics i culturals, en català apareixen aviat tractats sobre totes les disciplines del coneixement que des de Catalunya arriben arreu d’Europa: medicina, veterinària, filosofia, gastronomia, lingüística, urbanisme, política, etc. “Regiment de preservació de pestilència” (1348) de Jaume d’Agramunt és el primer tractat europeu sobre l’epidèmia; “El Regiment de la cosa pública” (1383) de Francesc Eiximenis obra molt influent on s’explica el regiment polític de casa nostra (pactisme) de monarquia parlamentària, pioner al continent; “Llibre de Sent Sovi” (1324) primer receptari de cuina; , (1305) d’Arnau de Vilanova és la primera obra sobre dietes específicament saludable; “Llibre del consolat de mar” (1320), prenen “Les Ordinacions de Ribera” de Barcelona" (1258), compendi de lleis que regí durant segles el comerç a la Mediterrània que ha servit com a base per a la legislació marítima actual; etc.
Sembla impossible que algú pugui ser tant carnús de qüestionar-se la importància de reconèixer la llengua catalana com a un patrimoni europeu de valor fonamental.
_
Subscriure's a:
Missatges (Atom)