Alex Salmond ha carregat amb duresa contra la Unió Europea i el govern
britànic pel seu “silenci culpable” sobre el conflicte entre Catalunya i
Espanya, en unes declaracions a la cadena LBC.
L'ex-primer ministre escocès i actual diputat a Westminster considera
“inacceptable” que els dos ens no es pronunciïn contra la violència de
la policia espanyola de l'1-O, contra ciutadans pacífics que només
volien expressar el seu “dret a vot”.
Salmond reconeix que és complicat per a Europa reconèixer Catalunya com
un nou estat, ja que això aniria en contra dels interessos d'un dels
seus membres, en aquest cas Espanya.
Pel que fa al Regne Unit, segons el líder escocès, el tema és diferent.
La primera ministra britànica, Theresa May, vol tenir en Rajoy un aliat
en les dures converses que es preveuen sobre el Brexit. Per això, té
molt de compte en no enutjar-lo.
Cap a les 10:30 ja havia arrivat gent d'arreu de Catalunya per viure en directe la proclamació de la República de Catalunya. Aqui els veiem a les rodalies de l'antic museu de biología. El recint del Parc de La Ciutadella està tancat al públic. La gent s'ha posat al voltant de la reixa perimetral.
Tanca del Parc de La Ciutadella, cap a les 10-11h del matí.
Tanca del Parc de La Ciutadella, cap a les 10-11h del matí. La sesió parlamentària ha començat a les 12:30.
Voltants del Parc de la Ciutadella.
A la plaça sant Jaume, devant del Palau de la Generalitat
Força gent a Pl. sant Jaume també. Foto de Josep March.
Força gent a Pl. sant Jaume també. Foto de Josep March.
Que en tinguem notícia avui dia 27 d'octobre, es plantegen mocions de reconeixement de Catalunya en els seus parlaments:
Finlàndia Suissa
Letònia
Estònia
Han arribats felicitacions de:
l'ex-lendakari Ibarretxe
Adams del Sinn Fein
Aquest és el primer Estat d’Europa que reconeixerà la República Catalana per sorpresa de Rajoy: Finlàndia
27.10.2017 - Així ho ha expressat Mikko Kärnä, en
una piulada en anglès, en què ha expressat: “Felicitats a la República
Catalana independent. La setmana que vé el Parlament finlandès debatrà
una moció sobre el vostre reconeixement”.
La declaració d'independència de Catalunya, que ha aprovat el
Parlament, ha estat seguida en directe pels principals canals de
televisió internacionals.
Manifestació en contra de la intervenció de la Generalitat per
part del Gobierno del Estado, anunciada avui dissabte al matí després d'un consell de
ministres extraordinari. L'haurà d'avalar el Senat espanyol, que per cert
té majoria del PP, cosa que està prevista d'aqui uns 10 dies. A la mani hi havia molt molt enfado, es comprova amb el múltiples cartells que s'han ensenyat i que veureu a les fotos. Podeu reproduir-les, citant la procedència.
Capçalera de la manifestació. "Llibertat Jordi Sánchez i Jordi Cuixart". Foto de Josep March.
Carrer Aragó, casi Pg. de Gràcia. Al fons, alguns dels 180 autobusos que han vingut d'arreu del territori. Cap a les 17h. No es podia caminar.
Carrer Aragó, cantonada Pg. de Gràcia. 17h.
Pg Gràcia-Aragó, devant la casa Batlló.
Pg Gràcia-Aragó, devant la casa Batlló.
Passa l'estelada gegant pel centre del Pg. de Gràcia
"Gràcies pares i mestres, per adoctrinar-me"
"Us volem a casa" Volem els Jordis a casa!
Missatge per frau Merkel
"Este muerto está muy vivo"
Foto de Josep March.
"El gran inquisidor". Com més enrabiats, més enginyosos. Foto de Josep March.
Foto de Josep March.
I am "abducido". Aquesta és la paraula que ens defineix a tots els catalans segons nosequin ministre, no gaire llest evidentment. Foto de Josep March.
Catalunya viu un moment transcendental de la seva història contemporània. El nucli del conflicte, la possibilitat que pugui o no opinar com a subjecte polític propi respecte el seu futur.Sobre això, aquí hi ha un alt consens que sí, que Catalunya és un subjecte polític propi, i en canvi el govern espanyol ho nega i argumenta que qualsevol decisió sobre el futur del conjunt del país competeix a tots els espanyols.
Els fets del 20 de setembre i sobretot els de l’1 d’octubre, però, ens han situat en un nou marc: el de fins a quin punt un estat pot fer ús de les seves prerrogatives, entre les quals l’ús de la violència, de la qual n’ostenta el monopoli a l’interior del seu territori.
Fins a on pot arribar l’acció repressiva contra les persones que duen a terme actes que poden ser il·legals segons la legislació vigent tot i que legítims per gran part de la població catalana. I sobre això no hi pot haver dubtes: aquests dies s’han limitat els drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya. L’acció de les forces de seguretat de l’estat ha estat clarament desproporcionada, a més d’absolutament irresponsable i miserable, en la mesura que -almenys en part- s’ha dut a terme per acontentar una part de la població espanyola -volem creure que cada cop menys nombrosa- que vol resoldre un problema polític -un profund problema- com es feia fins fa unes dècades en el propi Estat Espanyol.
A més, s’han prohibit actes públics i s’ha acusat de sedició els promotors de les manifestacions, posant en dubte la noció de llibertat d’expressió, opinió i reunió a casa nostra. També cal denunciar les pressions rebudes pels mitjans de comunicació en diverses circumstàncies, a la qual cosa des de Valors ens hem oposat amb la nostra adhesió al manifest del Grup Barnils.
No pot ser. S’han sobrepassat uns límits i, més enllà de la nostra posició política i de les crítiques legítimes que es poden fer a tots dos governs que ens han portat fins aquesta situació, cal exigir el retorn a uns mínims democràticscomuns que no poden ser retallats en el marc de la Unió Europea.
El Pres. Puigdemont en una imatge antiga de El Nacional
Els agents del Grup Especial d'Intervenció dels Mossos d'Esquadra el protegiran les 24 hores del dia
Carles Puigdemont ha pres una important decisió sobre la seva seguretat
personal, tema que últimament el preocupa. El president de la
Generalitat ha deixat el seu habitatge de Sant Julià de Ramis, al
Gironès, per instal·lar-se a la residència oficial del Palau de la
Generalitat. Es tracta de la Casa dels Canonges i, encara que els seus
predecessors l'han utilitzat ocasionalment, Francesc Macià, Companys
i Tarradellas s'hi van allotjar. Com informa 'El Confidencial',
Puigdemont també compta amb una protecció reforçada amb un dispositiu
del Grup Especial d'Intervenció, la unitat d'elit dels Mossos
d'Esquadra.
Fins ara, segons assegura el citat mitjà, la seguretat del
president era responsabilitat de l'Àrea de Personal, una divisió dels
Mossos formada per 150 agents dedicats a custodiar personalitats. La
mesura presa, absolutament excepcional, ha fet que es dupliqui la seva
seguretat amb la incorporació dels GEI, que el protegiran durant les 24
hores del dia. Segons el citat mitjà, la seva feina està consistint a
prendre mesures de contravigilància per prevenir agressions o detectar
seguiments d'agents d'altres cossos. El grup d'elit està entrenat per
intervenir en operacions amb alt risc de violència armada i compten amb
40 agents amb
l'armament i material d'autoprotecció més sofisticats dins
dels Mossos d'Esquadra.
Dilluns serà un dia determinant. Al matí l'Audiència Nacional
decidirà com procedir sobre les denúncies per sedició contra la meva
persona, el president d'Omnium, el major i una intendent dels Mossos
d'Esquadra. Tinc la sensació que estem sent utilitzats com a ostatges
per part de la fiscalia i altres altes instàncies espanyoles. També
dilluns el govern Rajoy decidirà amb molta probabilitat dinamitar les
institucions de la Generalitat per posar-les sota el seu control.
Passi el que passi les properes hores, us emplaço perquè:
Mantinguem
la cadena de confiança que ens ha fet tan forts fins al dia d'avui.
Mantinguem la certesa que no hi ha marxa enrere en la nostra
determinació de construir un nou Estat independent en forma de
República.
Estiguem atents als canals de comunicació davant possibles mobilitzacions i no descartem novament aturades massives del país.
Mantinguem
sempre una resposta no violenta i pacífica davant la més que probable
actitud repressiva i violenta de les forces policials. Ells necessiten
un relat violent per justificar les seves decisions i repressió. No els
hi donarem. Som gent pacífica.
No defallim. Si ens mantenim units i ferms, dirigents polítics i poble, la fortalesa que tenim és immensa i guanyadora.
Gràcies pel vostre compromís. Amb l'esforç i generositat de tots guanyarem. Una abraçada!
El govern espanyol pagarà directament les despeses
dels serveis essencials del Govern i dona 48 hores a Puigdemont perquè
freni qualsevol pagament en altres assumptes
L'executiu català haurà de justificar tots els pagaments i totes les
operacions de deute, també a curt termini, hauran de ser aprovades per
l'Estat
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha acomplert les amenaces i es
farà càrrec dels pagaments de la Generalitat als proveïdors, entre
altres mesures per controlar de forma directa les finances catalanes i
evitar que es destinin recursos al referèndum. Així ho ha assegurat
aquest divendres, després de la reunió del consell de ministres, quan ha
avançat que s'establirà un "mecanisme de control de pagaments orientat
que cap euro anirà a finançar cap activitat il·legal i a garantir el
compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària".
L'objectiu seria que "tothom cobrarà en el termini o en funció a la
seguretat que atorga l'Estat i davant la incertesa" que provoca la
Generalitat. En aquest sentit, l'executiu central "substitueix en la
majoria de pagaments essencials" al Govern i, a més, fixa altres mesures
com obligar el president català, Carles Puigdemont, a establir en 48
hores un "acord de no disponibilitat de tots els recursos no vinculats a
serveis essencials, els quals són els salaris, la sanitat, l'educació i
els serveis socials". Si el president no respon, serà Montoro qui
prendrà directament aquesta ordre.
Aquestes iniciatives començaran a aplicar-se la setmana vinent i Montoro
demanarà comparèixer al Congrés per detallar-les. Així mateix, la
Generalitat haurà de justificar tots els pagaments i totes les
operacions de deute, també a curt termini, hauran de ser aprovades pel
ministeri d'Hisenda. "La comunitat autònoma ha de comunicar tots els
crèdits pendents i serà l'Estat qui pagui directament els creditors", ha
assegurat el ministre.
Montoro
assegura que la mesura no vulnera les competències catalanes i que tan
sols persegueix que no es destinin recursos a activitats "il·legals"
Així mateix, totes les entitats autònomes o independents hauran de retre
comptes al sistema de l'Estat. "Es tracta d'unes actuacions que el que
fan és garantir el servei públic al màxim. Estan fetes a favor dels
ciutadans catalans i del conjunt de ciutadans espanyols. No podem
confiar en unes autoritats que van al seu aire", ha lamentat. A més,
segons Montoro, el control absolut de les finances catalanes no afecta
les competències. "Garantim que cap pagament va a cap activitat
il·legal", ha assenyalat.
Tot i això, Montoro ha admès que no pot garantir que, fins ara, no
s'hagin falsejat alguns dels documents remesos al ministeri d'Hisenda
per tal d'enviar recursos a l'organització del referèndum. "El que estem
tallant és que es pugui produir a partir d'ara", ha exposat. Així,
també ha avisat que l'1-O no pot ser finançat a partir d'aportacions de
particulars o amb diners privats, ja que "tampoc cap privat pot pagar
una il·legalitat". "Un referèndum il·legal no pot tenir cap finançament,
ni públic ni privat", ha asseverat, per bé que tampoc no ha explicat
com es controlarà que això succeeixi.
Control constant de les finances
Igualment, el ministre ha enviat a la fiscalia l'anunci de Junqueras
conforme no detallarà totes les despeses setmanalment, ja que "qualsevol
funcionari públic està obligar a complir les ordres d'un superior".
"Que un vicepresident es dirigeixi a un ministre d'Espanya per afirmar
que no notificarà la informació a la que està obligada es qualifica
sol", ha etzibat. Sigui com sigui, no ha avançat si el govern espanyol
anirà més enllà, en cas que la Generalitat no acati aquestes mesures i,
en aquest sentit, ha reiterat que es respondrà en cada moment amb
"moderació, prudència i reaccionant a cadascuna de les situacions que
s'han plantejat". Aquesta situació, a més, durarà "mentre duri la
situació d'il·legalitat" en què considera que s'ha situat la
Generalitat.
Hisenda
envia a la Fiscalia l'anunci de Junqueras conforme no detallarà les
despeses de la Generalitat setmanalment, com li havia exigit Montoro
És la reacció a A la iniciativa del vicepresident català, Oriol Junqueras, que va enviar dijous una carta a Montoro per deixar-li clar que no li notificarà les despeses relacionades amb el referèndum de forma setmanal, tal com li va imposar el ministre a finals de juliol.
Al vespre el ministre li va replicar una altra carta recordant-li que
no es tracta d'assegurar o no l'estabilitat pressupostària i que les
normes a les que invoca Junqueras han estat anul·lades pel Tribunal
Constitucional. El ministre afirmava també que no pretén "el control
polític" dels comptes de la Generalitat sinó assegurar el compliment de
la legalitat. "A qui li molesta que li controlin que les despeses
s'adeqüen a la legalitat?", s'ha preguntat aquest divendres.
Crítiques a la Diada i petició de confiança
Al seu torn, el portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació,
Íñigo Méndez de Vigo, ha lamentat que la Diada fes "evident de la
divisió existent en la societat catalana, ja que una minoria s'ha
apropiat d'ella", amb la crema de banderes espanyoles, franceses i
europees i les fotos de Felip VI que es van produir en la manifestació
de l'esquerra independentista, o pel fet que "es va donar a Otegi i a la
delegació de Bildu una posició prioritària". Igualment, ha lamentat la
"discriminació política" que s'hauria produït durant els plens que van
aprovar les lleis de desconnexió, quan "una majoria parlamentària que
representa una minoria social i política va privar de drets" els
diputats de l'oposició.
Per això, ha demanat confiança amb la "resposta adequada que té la
democràcia contra els que atempten contra ella, la de l'estat de dret,
per garantir el respecte als drets de tots". "L'estat democràtic actua
amb precisió", ha asseverat, i ha apuntat que els tribunals i els jutges
actuaran i ha subratllat reaccions contra el referèndum des de
diferents sectors de l'Estat o de la Unió Europea.
El govern de Catalunya es prepara per respondre a Mariano Rajoy. El
president del govern espanyol insisteix a amenaçar amb l’aplicació del
155, llevat que el govern afirme que no va haver-hi cap declaració
d’independència i que es rendesca. Cosa que no passarà.
La resposta a Rajoy, la manera com s’expressarà aquesta resposta, té
la màxima importància. Siga com siga, la humiliació, l’autohumiliació,
la podem descartar completament. I per això mateix fóra bo que la carta
no fos només un missatge a Rajoy, sinó també una guia per als ciutadans
d’aquest país, encara desconcertats, alguns, pel que va passar dimarts
al parlament.
A mesura que passen les hores, les posicions de tothom es van
aclarint. El govern espanyol encara ara ha de dir res que es puga
entendre sobre la promesa de reforma constitucional que va fer anunciar a
Pedro Sánchez i que Europa ha comprat d’una manera inconscient. En
canvi, des dels micròfons al carrer el missatge de Rajoy per a la
setmana vinent és ben contundent i clar: el projecte que té és aplicar
el 155, exercir tota la violència necessària contra les institucions i
el poble i aprofitar l’ocasió que ells creuen que tenen no solament
d’aturar la independència sinó d’enfonsar per sempre el catalanisme.
En vista d’això, és gairebé impossible cap altre gest de resposta que
no siga anul·lar la suspensió de la independència i donar vida, per
tant, a la república catalana. Es pot discutir si s’ha de fer quan
s’aplique el 155 o si cal fer-ho abans, quan s’amenace d’aplicar-lo.
Fins i tot pot ser molt interessant, pensant en l’exterior, de posar una
data i mantenir-la, independentment de si Madrid aplica el 155 o no.
Imaginar-se qualsevol opció diferent per a la setmana que ve és molt
difícil.
Cal, per tant, recuperar urgentment la confiança entre el govern i la
CUP i entre el govern i els ciutadans, aquesta confiança que es va
trencar dimarts. A la CUP, no s’hi val a tractar-la com la van tractar
dimarts, posant-la a última hora davant una situació tancada que
ignoraven, però que tenien l’obligació d’acceptar per la transcendència
del moment. I per això el seu gest de dignitat, coherència i
responsabilitat mereix l’agraïment de tothom i el reconeixement polític.
Pel que fa als ciutadans, el desconcert naix sobretot del fet que tot
plegat es va explicar malament. No es va saber vendre el gest,
segurament perquè les pressions d’última hora van afectar el govern molt
més que no era previsible. Ara hi ha gent que fa circular explicacions
molt literàries sobre allò que va passar i sobre les divergències que
s’hi van expressar. També ací,la manera com es responga a Rajoy pot
tallar de soca-rel els rumors, cosa que seria convenient. La línia
divisòria entre els partits s’ha complicat molt aquests darrers mesos i
mirar els carnets ja no és la guia més adequada per a entendre què
passa. Al PDECat hi ha partidaris de coses molt diferents i a ERC hi ha
també partidaris de coses molt diferents. I hi ha coincidències
sorprenents entre ells. Que hi haja gent que crega que anem massa de
pressa no és cap problema mentre aquesta gent no tinga la capacitat de
reorientar la política del govern o de trencar la unitat del procés. I
no tinc cap prova, ni una, que ara mateix ho puguen fer, això.
Vic. 20 setembre 2017 . En protesta pel cop d'estat de Rajoy a Catalunya, saltant-se la llei, la Constitució i tot el que va voler.
Pel que fa al carrer, crec que tothom és conscient que s’hi dirimirà
tot allò que haja de passar. L’aplicació del 155i la violència que
desfermarà aquesta decisió de Mariano Rajoynomés es podrà superar amb
una reacció popular equiparable a la que va frenar el colp d’estat del
20 de setembre, a la que va fer real i viable el referèndum del primer
d’octubre, a la que va paralitzar el país el 3 d’octubre. Hi ha qui creu
que ara el país reaccionarà d’una manera diferent, però jo no ho veig
així. En quinze dies un país no canvia completament de caràcter, només
perquè no ha acabat d’entendre una decisió. I em sembla poc assenyat de
pensar que ara s’amagaran o es rendiran, en canvi de res, els milers de
persones que de cap a cap del Principat es van enfrontar a la Guàrdia
Civil, o els dos mil o tres mil membres de l’operació clandestina que va
fer circular les urnes, o els centenars de milers de ciutadans que van
prendre el carrer durant la vaga general, o els estudiants que es van
tancar durant dies, o els tractoristes, o els bombers, o els presidents
de mesa o els hackers que van crear el programari del cens universal.
1-Oct
2017. A sant Iscle de Vallalta (Maresme) jugen al dòmino amb tota la
sang freda devant els policies. Havien amagat l'urna perquè no la
requisessin. I efectivament, els policies no la van trobar.
Però, sobretot, em sembla inimaginable que els més de dos milions de
catalans que van eixir al carrer i van dipositar el seu vot, superant la
por i decidits a aguantar-ho tot, ara es tanquen a casa i deixen que la
por s’apodere dels nostres carrers, sense respondre com cal a Mariano
Rajoy. Simplement, no m’ho crec.
"Si
la independència és un objectiu legítim, però no hi ha manera legal
d’aconseguir-la, ha de ser legítim declarar-ho unilateralment". Això és
el que assegura l'euro-diputat finès Jussi Halla-aho en una carta
publicada al diari britànic Financial Times.
Alba Solé
Barcelona. Dissabte, 14 d'octubre de 2017
La carta comença citant un dels editors del mateix diari, Wolfgang
Münchau, que va dir que una ruptura catalana faria que el Brèxit semblés
un passeig perquè hi ha molts arguments en contra d’una Catalunya
independent; el més important és que seria expulsada de la UE, de l’euro
i de l’espai Schengen. Per la seva banda, Halla-aho desmenteix aquest
argument contestant que "aquestes conseqüències no es deriven de la
independència, sinó que depenen de les eleccions dels qui s'oposen a
això".
A més a més, l'eurodiputat considera que no es podria arribar a
bloquejar Catalunya perquè aquesta no ha comès cap delicte "tot i que
molts argumentin que el referèndum va violar la Constitució". En la
mateixa línia, exposa que la legitimitat va més enllà de la legalitat i
recorda que la majoria d’estats independents que hi ha avui en dia van
néixer de forma “il·legal” (paraula que el mateix eurodiputat destaca
entre cometes).
Impresionant. Quina gent tan ferma que no es belluga del lloc, tot i la càrrega. Amb tot, van lograr salvar una de les tres urnes, el que va significar uns 600 vots. Moltes gràcies per fer-ho.
Apareixen plaques d'homenatge als col·legis de Lleida on hi va haver violència policial l'1-Oct
Les imatges s'han col·locat per recordar la resistència de la ciutadania
Un total de set plaques commemoratives han aparegut aquest dimecres als
col·legis electorals de la ciutat de Lleida on hi va haver violència
policial el passat 1 d'octubre.
Segons ha pogut saber NacióLleida, les plaques s'han instal·lat
per recordar la resistència popular davant les càrregues de la Guàrdia
Civil i la Policia Nacional. Els responsables d'aquesta acció s'han
volgut mantenir en l'anonimat per tal de posar en valor la ciutadania
que va defensar les urnes durant la jornada del referèndum.
La policía española usó de manera excesiva la fuerza contra
manifestantes en Cataluña durante un controvertido referéndum,
utilizando porras para golpear a personas que se resistían pasivamente y
causando múltiples heridas.
(Londres) - La policía española usó
de manera excesiva la fuerza contra manifestantes en Cataluña durante
un controvertido referéndum, utilizando porras para golpear a personas
que se resistían pasivamente y causando múltiples heridas, dijo hoy
Human Rights Watch. Human Rights Watch recibió muchas acusaciones de un
uso injustificado de la fuerza por parte de la policía el 1 de octubre
de 2017 y llevó a cabo investigaciones in situ después de la votación
para documentar incidentes específicos.
Human Rights Watch habló con
víctimas y testigos y revisó pruebas fotográficas y médicas, así como
imágenes de vídeo, de la ciudad de Girona y dos municipios de las
provincias de Girona y Barcelona. Human Rights Watch encontró que la
Guardia Civil y el Cuerpo Nacional de Policía hicieron en ocasiones un
uso excesivo de la fuerza en los tres lugares el 1 de octubre, conforme
trataban de ejecutar órdenes judiciales para impedir la votación.
“Nuestra detallada investigación de
tres casos encontró que los agentes de la Policía Nacional y de la
Guardia Civil utilizaron la fuerza de manera excesiva el 1 de octubre en
Cataluña”, dijo Kartik Raj,
investigador de Europa Occidental de Human Rights Watch. “Puede que la
policía tuviera a la ley de su parte para ejecutar una orden judicial,
pero eso no le daba derecho para usar la violencia contra manifestantes
pacíficos”.
A pesar de ser declarado
inconstitucional por el Tribunal Constitucional de España, el referéndum
de Cataluña se celebró el 1 de octubre. En toda la región, las dos
fuerzas policiales enviadas por el gobierno central, junto con los
Mossos d’Esquadra, la policía autonómica de Cataluña, trataron de
ejecutar una orden judicial para impedir la celebración del referéndum,
pero que también les obligaba a garantizar “la convivencia
constitucional”. Se enfrentaron en gran medida a manifestantes
pacíficos, aunque hubo incidentes en los que algunos respondieron a las
fuerzas nacionales con violencia.
Cientos de manifestantes resultaron heridos, algunos de gravedad. El 2 de octubre el Departamento de Salud de Cataluña estimó que 893 personas habían reportado lesiones a las autoridades. El Ministerio del Interior de España
dijo el 1 de octubre que 19 policías nacionales y 14 guardias civiles
habían requerido atención médica inmediata y que fueron “innumerables
los agentes” que habían sido heridos.
Tras el referéndum, Human Rights
Watch documentó el uso excesivo de la fuerza contra manifestantes
pacíficos por parte de la Guardia Civil o la policía nacional en una
escuela primaria de Girona que estaba siendo usada como centro de
votación, y en los municipios de Aiguaviva (provincia de Girona) y
Fonollosa (provincia de Barcelona). Human Rights Watch recibió otras
denuncias y presuntas pruebas de malos tratos policiales, que no ha
podido verificar o examinar en detalle, además de varios casos de
agresiones contra agentes de policía por parte de algunos manifestantes.
Las imágenes y fotos publicadas por
los medios de comunicación y las que aparecieron colgadas en las redes
sociales y que fueron revisadas por Human Rights Watch parecen mostrar
muchos otros casos de uso manifiestamente desproporcionado de la fuerza
contra personas reunidas pacíficamente en los centros electorales y
alrededor de los mismos, expresando su opinión política y, en algunos
casos, recurriendo a la resistencia pasiva para obstruir a la policía.
El gobierno español ha insistido
en que los agentes del orden actuaron “prudente, apropiada y
proporcionadamente, con el objetivo de asegurar el cumplimiento de la
ley y la protección de los derechos de todos los ciudadanos”, y añadió
que las actuaciones policiales “no estuvieron dirigidas contra los
ciudadanos y sus ideas”. Sin embargo, el 6 de octubre, el delegado del
Gobierno en Cataluña expresó pesar y pidió disculpas por las cargas policiales durante una entrevista televisada.
El Gobierno español tiene la
obligación de garantizar una investigación efectiva sobre las denuncias
del uso excesivo de la fuerza, incluidos los graves incidentes
documentados por Human Rights Watch. Dada la tensión actual entre las
autoridades centrales y regionales y las preguntas complejas de
jurisdicción, España
debería considerar solicitar la asistencia de un organismo
internacional independiente, dijo Human Rights Watch. Hasta el 8 de
octubre, 23 juzgados de Cataluña estaban examinando denuncias por mala
conducta policial, uno de los cuales investigaba denuncias presentadas por 36 personas en relación a 17 lugares en Barcelona.
En Girona (población 98.255), Human
Rights Watch entrevistó a 37 personas que habían sufrido o sido
testigos de la violencia policial, 15 de las cuales mostraron evidencias
de lesiones que, dijeron, fueron provocadas por los malos tratos de la
policía. Testigos en el centro de votación del Col·legi Verd en la calle
Joan Maragall dijeron a Human Rights Watch que poco después de las 9 de
la mañana del 1 de octubre, la policía nacional utilizó porras y escudos
para cargar repetidas veces contra un cordón humano unido por los
brazos para evitar que entraran por la puerta del colegio, golpeando a
los manifestantes en las cabezas, los brazos, las piernas y los torsos.
La policía no avisó antes de cargar y disparó balas de salva al aire,
asustando a los niños que estaban allí presentes.
Las imágenes en
video y pruebas revisadas por Human Rights Watch corroboran las
declaraciones de los testigos de que una vez dentro del recinto escolar,
agentes de la policía nacional golpearon a numerosas personas con
porras, provocándoles moratones. Uno de los padres que denunció haber
sido golpeado era un policía de los Mossos fuera de servicio, y otro
herido era un bombero igualmente fuera de servicio.
También en Girona, en el centro de
votación de Sant Narcís, Xevi Gil Rosdevall, un bombero uniformado de 47
años, dijo que una porra de la policía le rompió un brazo. Gil
Rosdevall mostró un video sobre el incidente a Human Rights Watch que
parecía confirmar que no presentaba ninguna amenaza a la policía.
En Aiguaviva (población 763),
Human Rights Watch habló con varios residentes que experimentaron,
presenciaron o filmaron casos de violencia policial el 1 de octubre.
Aproximadamente a las 3:45 de la tarde, unos 50 policías nacionales
entraron en el pueblo donde una multitud de entre 70 y 100 personas
estaba reunida comiendo en la plaza del ayuntamiento donde había un
colegio electoral.
Un residente, Jaume Mas, un
ingeniero técnico de 52 años, dijo que le pidió repetidamente a la
policía una copia de la orden judicial autorizando su entrada. Él dice
que a modo de respuesta comenzaron a golpear a la muchedumbre con sus
porras. Human Rights Watch vio videos y fotos mostrando a un agente de
la policía nacional usando un spray irritante cerca de Mas y otros,
cuando no presentaban ningún peligro inminente.
Un hombre de 38 años que por temor a
represalias sólo quiso ser identificado como “Ramón” dijo a Human
Rights Watch que fue golpeado por la policía el 1 de octubre mientras
filmaba la incautación de urnas en Aiguaviva. Las imágenes muestran a un
policía golpeando el brazo que sostiene la cámara dos veces. Las
imágenes posteriores muestran cómo la policía saca a Ramón a empujones
del ayuntamiento y cómo éste aterriza 4 o 5 metros más lejos en el
empedrado de la plaza del pueblo. El incidente tuvo lugar después de que
la policía hubiera retirado la urna y las papeletas de votación. Ramón
dijo que le causaron contusiones e hinchazón en el torso derecho,
cuello, pierna izquierda, mano izquierda y garganta, y mostró a Human
Rights Watch su parte médico y algunas de sus lesiones.
En Fonollosa (población 1.401),
Human Rights Watch entrevistó a seis residentes, entre ellos el
alcalde. Tres de ellos dijeron encontrarse entre los heridos por la
policía el 1 de octubre. Los vecinos dijeron que habían levantado pacas
de paja decoradas con flores como una barrera simbólica en la mayor de
las tres mesas electorales en la zona. Estos testigos describieron su
sorpresa ante la llegada a la 1:30 de la tarde de lo que estimaron ser
70 agentes de policía encabezados por guardias civiles, entre ellos
agentes de civil que incautaron las papeletas y las urnas.
Magdalena Clarena, de 70 años, dijo a Human Rights Watch que dos
guardias civiles la levantaron y arrojaron al suelo después de que ella
se negase a moverse de su silla, que estaba bloqueando el camino a la
mesa de votación. Entonces sintió cómo alguien cayó sobre ella y le
partía la muñeca con el peso. Las imágenes de video muestran a Clarena
siendo arrojada al suelo y cómo Jordi Puig de Llivol, un técnico de un
taller de servicio del automóvil de 31 años, es lanzado encima de ella.
Un mecánico de 42 años que pidió
ser identificado sólo como “Francesc” denunció haber sido llevado por
cuatro guardias, arrastrado a través de la plaza, arrojado al suelo y
retenido a la fuerza, y recibir golpes y patadas en la cabeza, a pesar
de no estar bloqueando su entrada a la sala. Human Rights Watch ha visto
sus lesiones e imágenes grabadas desde múltiples ángulos, así como sus
informes médicos que corroboran sus testimonios.
Fonollosa té una població de 1.401 habitants. Cap a les la 1:30 de la tarda arribaren uns
70 agents de policía encapçalats per guàrdias civils, entre ells
agents de civil que es van incautar les paperetas y les urnes.
Un grup de desenes d’antiavalots de la policia espanyola ha irromput a
la plaça de l’ajuntament d’Aiguaviva (Gironès), població de 763 habitants quan la gent que
s’aplegava al col·legi electoral que hi havia instal·lat allà feia un
dinar de germanor. Tot era ple de famílies, amb canalla i gent gran; la
gent ha alçat les mans i s’ha mantingut immòbil, quan els agents els han
atacat a cops de porra i després amb el llançament de gas lacrimogen.
Sant Iscle de Vallalta al Maresme (aprox 1000 habitants). Els vilatans havien amagat la urna perquè la policia no se la incautés. Observin els dos que juguen al dòmino per despistar-los. La policia destrueix una porta, però no la van trobar.
Greu càrrega de la Guàrdia Civil a Sant Carles de la Ràpita, amb 42
ferits atesos pels serveis mèdics, 6 dels quals han hagut de ser
derivats cap als hospitals de Tortosa i Amposta. Desenes de ciutadans
han sigut abordats quan feien coa a primera hora del matí al pavelló
Redacció Catalunyapress -
dissabte, 14 d'octubre de 2017
Albano Dante Fachín es planteja distanciar-se de la posició mediadora de Pablo Iglesias i afegir-se a l'èxit de les mobilitzacions independentistes per "acabar amb el règim del 78".
Els separatistes treballen ja en una única direcció. A la de conformar un bloc d'atac al que denominen el "règim del 78". Un bloc en el qual estarien els partits purament separatistes, però també Podem Catalunya, segons informa el diari digital 'OK Diari'. El passat dia 4 es va celebrar una reunió interna dels components de Podem a Catalunya per debatre la seva estratègia
de cara a una immediata declaració d'independència. Així, segons el
diari digital, en la reunió es va plantejar l'objectiu estratègic: O bé
sumar-se al cent per cent al projecte dels independentistes d'impulsar
un bloc d'atac al que denominen el "règim del 78" o bé mantenir una
certa diferenciació , tal com defensa Pablo Iglesias. Segons relata aquesta informació, els podemitas catalans van parlar
sense embuts de l'estratègia que es negocia ja entre tots els partits
separatistes i en la que ells ja estan integrats: formar un únic bloc
que planti cara a l'Estat i que acabi amb l'anomenat "règim del 78". Un
bloc que hauria d'operar en les properes eleccions que haurà de convocar
el Govern dins del procés d'aplicació del 155 que avança. En aquesta reunió, es va fer una valoració política de la
mobilització de l'1 d'octubre per analitzar els diferents escenaris i
establir un posicionament polític sobre la situació a Catalunya.
'SOM UN SOL POBLE' Segons 'OK Diari', Albano Dante posa com a exemple l'èxit de
mobilització ciutadana de l'1-O i de la vaga general del dia 3 per
plantejar un bloc de partits davant l'Estat que abracin el lema unitari
de "som un sol poble". Es veu que Dante va explicar en la reunió que els
independentistes ja no poden revertir la situació i que els fan arribar
la proposta de formar un únic bloc perquè volen evitar la ruptura amb
Podem. "Ells no poden sense nosaltres i nosaltres tampoc sense ells",
expliquen els responsables de Podem, en referència a les CUP. Albano
Dante aclareix que el camí traçat pels independentistes passa per un
Procés Constituent que s'obrirà des d'una República Catalana. Així,
segons 'OK Diari', Dante afegeix que Pablo Iglesias ha fet el que havia
de fer com a dirigent espanyol, defensant el pla de mediació entre el
Govern Rajoy i Puigdemont. Un paper en què Podem Catalunya no es troba
còmode: "Si ara nosaltres ens sumem a la mediació ens desmarcaremos
d'una part i no ens convé. Nosaltres no podem fer la política de Pablo.
La democràcia la defensarem unitàriament des d'aquí enfront de l'Estat",
assegurava Albano Dante. "Nosaltres podem fer el que no pot fer Pablo, criticar al Rei,
criticar també, més durament, al PSOE", explicava el secretari general
de Podem. Segons 'OK Diari', "Àngels Martínez Castells va més enllà i, després
sumar-se al discurs general, assenyala que l'objectiu és que caiguin
les màscares de la repressió del règim franquista. La gent ha demostrat
que ens volen (a Podem, no a Podemos) i si manifestem aquestes posicions
valentes i defensem molt més que la independència ho tenim guanyat ". Una estratègia, segons el diari digital, que revela que Podem
Catalunya "està ja en el pacte separatista contra la Constitució. Que ho
fa de forma coordinada amb Pablo Iglesias i que, per tant, serà difícil
creure que el PSOE fa pinya de forma estable amb el Govern en la
defensa constitucional mentre mantingui les seves aliances amb Podem". http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/860955/podem-catalunya-busca-unir-bloc-independentista-i-acabar-amb-rgim-78
