31 d’octubre del 2017

Alex Salmond carrega contra Europa i el Regne Unit pel seu «silenci culpable» sobre Catalunya



Alex Salmond ha carregat amb duresa contra la Unió Europea i el govern britànic pel seu “silenci culpable” sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya, en unes declaracions a la cadena LBC. L'ex-primer ministre escocès i actual diputat a Westminster considera “inacceptable” que els dos ens no es pronunciïn contra la violència de la policia espanyola de l'1-O, contra ciutadans pacífics que només volien expressar el seu “dret a vot”.
Salmond reconeix que és complicat per a Europa reconèixer Catalunya com un nou estat, ja que això aniria en contra dels interessos d'un dels seus membres, en aquest cas Espanya.

Pel que fa al Regne Unit, segons el líder escocès, el tema és diferent. La primera ministra britànica, Theresa May, vol tenir en Rajoy un aliat en les dures converses que es preveuen sobre el Brexit. Per això, té molt de compte en no enutjar-lo.

28 d’octubre del 2017

27.10.2017 - Catalunya es proclama un estat independent, en forma de república. Les fotos dels nostres amics a La Ciutadella.

Cap a les 10:30 ja havia arrivat gent d'arreu de Catalunya per viure en directe la proclamació de la República de Catalunya. Aqui els veiem a les rodalies de l'antic museu de biología. El recint del Parc de La Ciutadella està tancat al públic. La gent s'ha posat al voltant de la reixa perimetral.

 Tanca del Parc de La Ciutadella, cap a les 10-11h del matí. 

Tanca del Parc de La Ciutadella, cap a les 10-11h del matí. La sesió parlamentària ha començat a les 12:30.




Voltants del Parc de la Ciutadella.

A la plaça sant Jaume, devant del Palau de la Generalitat

 Força gent a Pl. sant Jaume també. Foto de Josep March.

 Força gent a Pl. sant Jaume també. Foto de Josep March.


Que en tinguem notícia avui dia 27 d'octobre, es plantegen  mocions de reconeixement de Catalunya en els seus parlaments:
Finlàndia
Suissa
Letònia
Estònia 

Han arribats felicitacions de: 
l'ex-lendakari Ibarretxe
Adams del Sinn Fein


Aquest és el primer Estat d’Europa que reconeixerà la República Catalana per sorpresa de Rajoy: Finlàndia

27.10.2017 - Així ho ha expressat Mikko Kärnä, en una piulada en anglès, en què ha expressat: “Felicitats a la República Catalana independent. La setmana que vé el Parlament finlandès debatrà una moció sobre el vostre reconeixement”.  

http://percatalunya.cat/urgent-aquest-primer-estat-deuropa-reconeixera-la-republica-catalana-per-sorpresa-rajoy

http://social.excite.es/Actualidad/Lomas/12-paises-a-favor-de-la-independencia-de-Cataluna?utm_source=facebook&utm_medium=engagement&utm_campaign=Facebook


(Poden copiar les fotos, citant la procedència.)

27 d’octubre del 2017

27.10.2017 - La declaració d'independència de Catalunya a la premsa estrangera



La declaració d'independència de Catalunya, que ha aprovat el Parlament, ha estat seguida en directe pels principals canals de televisió internacionals.

La britànica Chanel 4


La francesa CNews


La britànica BBC


L'americana CNN


La britànica Sky News


L'europea Euronews


L'àrab Al Jazeera

http://www.elnacional.cat/ca/politica/declaracio-independencia-televisions-internacionals_206601_102.html








 

 





http://www.elnacional.cat/ca/politica/declaracio-independencia-televisions-internacionals_206601_102.html

22 d’octubre del 2017

21.oct.2017 - Manifestació al Pg. de Gràcia per l'anunci de l'eliminació de facto de la Generalitat, via article 155 de la Constitució del 78. I per soposat, per la llibertat dels dos Jordis empresonats a Soto del Real, Madrid. Les nostres fotos i dels amics.

Manifestació en contra de la intervenció de la Generalitat per part del Gobierno del Estado, anunciada avui dissabte al matí després d'un consell de ministres extraordinari. L'haurà d'avalar el Senat espanyol, que per cert té majoria del PP, cosa que està prevista d'aqui uns 10 dies. A la mani hi havia molt molt enfado, es comprova amb el múltiples cartells que s'han ensenyat i que veureu a les fotos. Podeu reproduir-les, citant la procedència.


Capçalera de la manifestació. "Llibertat Jordi Sánchez i Jordi Cuixart". Foto de Josep March.


Carrer Aragó, casi Pg. de Gràcia. Al fons, alguns dels 180 autobusos que han vingut d'arreu del territori. Cap a les 17h. No es podia caminar.

Carrer Aragó, cantonada Pg. de Gràcia. 17h.


Pg Gràcia-Aragó, devant la casa Batlló.


Pg Gràcia-Aragó, devant la casa Batlló.



Passa l'estelada gegant pel centre del Pg. de Gràcia


"Gràcies pares i mestres, per adoctrinar-me" 


"Us volem a casa"  Volem els Jordis a casa!

Missatge per frau Merkel


"Este muerto está muy vivo" 





 


Foto de Josep March.

"El gran inquisidor". Com més enrabiats, més enginyosos. Foto de Josep March.

Foto de Josep March.

 
 I am "abducido". Aquesta és la paraula que ens defineix a tots els catalans segons nosequin ministre, no gaire llest evidentment. Foto de Josep March.

18 d’octubre del 2017

El límit, els drets fonamentals, per Xavier Serra Besalú


Valors  - octobre 2017 -n.152

Catalunya viu un moment transcendental de la seva història contemporània. El nucli del conflicte, la possibilitat que pugui o no opinar com a subjecte polític propi respecte el seu futur. Sobre això, aquí hi ha un alt consens que sí, que Catalunya és un subjecte polític propi, i en canvi el govern espanyol ho nega i argumenta que qualsevol decisió sobre el futur del conjunt del país competeix a tots els espanyols.



Els fets del 20 de setembre i sobretot els de l’1 d’octubre, però, ens han situat en un nou marc: el de fins a quin punt un estat pot fer ús de les seves prerrogatives, entre les quals l’ús de la violència, de la qual n’ostenta el monopoli a l’interior del seu territori.


Fins a on pot arribar l’acció repressiva contra les persones que duen a terme actes que poden ser il·legals segons la legislació vigent tot i que legítims per gran part de la població catalana. 



I sobre això no hi pot haver dubtes: aquests dies s’han limitat els drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya. L’acció de les forces de seguretat de l’estat ha estat clarament desproporcionada, a més d’absolutament irresponsable i miserable, en la mesura que -almenys en part- s’ha dut a terme per acontentar una part de la població espanyola -volem creure que cada cop menys nombrosa- que vol resoldre un problema polític -un profund problema- com es feia fins fa unes dècades en el propi Estat Espanyol. 



A més, s’han prohibit actes públics i s’ha acusat de sedició els promotors de les manifestacions, posant en dubte la noció de llibertat d’expressió, opinió i reunió a casa nostra. També cal denunciar les pressions rebudes pels mitjans de comunicació en diverses circumstàncies, a la qual cosa des de Valors ens hem oposat amb la nostra adhesió al manifest del Grup Barnils.



No pot ser. S’han sobrepassat uns límits i, més enllà de la nostra posició política i de les crítiques legítimes que es poden fer a tots dos governs que ens han portat fins aquesta situació, cal exigir el retorn a uns mínims democràtics comuns que no poden ser retallats en el marc de la Unió Europea.

Carles Puigdemont s'instal·la al Palau de la Generalitat i duplica la seva seguretat



El Pres. Puigdemont en una imatge antiga de El Nacional




Els agents del Grup Especial d'Intervenció dels Mossos d'Esquadra el protegiran les 24 hores del dia 

Carles Puigdemont ha pres una important decisió sobre la seva seguretat personal, tema que últimament el preocupa. El president de la Generalitat ha deixat el seu habitatge de Sant Julià de Ramis, al Gironès, per instal·lar-se a la residència oficial del Palau de la Generalitat. Es tracta de la Casa dels Canonges i, encara que els seus predecessors l'han utilitzat ocasionalment, Francesc Macià, Companys i Tarradellas s'hi van allotjar. Com informa 'El Confidencial', Puigdemont també compta amb una protecció reforçada amb un dispositiu del Grup Especial d'Intervenció, la unitat d'elit dels Mossos d'Esquadra.


Fins ara, segons assegura el citat mitjà, la seguretat del president era responsabilitat de l'Àrea de Personal, una divisió dels Mossos formada per 150 agents dedicats a custodiar personalitats. La mesura presa, absolutament excepcional, ha fet que es dupliqui la seva seguretat amb la incorporació dels GEI, que el protegiran durant les 24 hores del dia. Segons el citat mitjà, la seva feina està consistint a prendre mesures de contravigilància per prevenir agressions o detectar seguiments d'agents d'altres cossos. El grup d'elit està entrenat per intervenir en operacions amb alt risc de violència armada i compten amb 40 agents amb
l'armament i material d'autoprotecció més sofisticats dins dels Mossos d'Esquadra.

15 d’octubre del 2017

15.10.2017 - IMPORTANT: Recomanacions de Jordi Sànchez President de l'ANC, per aquesta propera setmana, des de demà dilluns 16 Oct.


Dilluns serà un dia determinant. Al matí l'Audiència Nacional decidirà com procedir sobre les denúncies per sedició contra la meva persona, el president d'Omnium, el major i una intendent dels Mossos d'Esquadra. Tinc la sensació que estem sent utilitzats com a ostatges per part de la fiscalia i altres altes instàncies espanyoles. També dilluns el govern Rajoy decidirà amb molta probabilitat dinamitar les institucions de la Generalitat per posar-les sota el seu control.

Passi el que passi les properes hores, us emplaço perquè:
  1. Mantinguem la cadena de confiança que ens ha fet tan forts fins al dia d'avui. Mantinguem la certesa que no hi ha marxa enrere en la nostra determinació de construir un nou Estat independent en forma de República.
  2. Estiguem atents als canals de comunicació davant possibles mobilitzacions i no descartem novament aturades massives del país.
  3. Mantinguem sempre una resposta no violenta i pacífica davant la més que probable actitud repressiva i violenta de les forces policials. Ells necessiten un relat violent per justificar les seves decisions i repressió. No els hi donarem. Som gent pacífica.
  4. No defallim. Si ens mantenim units i ferms, dirigents polítics i poble, la fortalesa que tenim és immensa i guanyadora.
Gràcies pel vostre compromís. Amb l'esforç i generositat de tots guanyarem. Una abraçada!

Jordi Sànchez. President de l'ANC.


9.set.2017 Madrid intervé la caixa de la Generalitat



El govern espanyol pagarà directament les despeses dels serveis essencials del Govern i dona 48 hores a Puigdemont perquè freni qualsevol pagament en altres assumptes

L'executiu català haurà de justificar tots els pagaments i totes les operacions de deute, també a curt termini, hauran de ser aprovades per l'Estat

L'Estat també apunta a Colau per l'acord per l'1-O: «Cadascú és responsable dels seus actes»

 

| 15.09.2017
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha acomplert les amenaces i es farà càrrec dels pagaments de la Generalitat als proveïdors, entre altres mesures per controlar de forma directa les finances catalanes i evitar que es destinin recursos al referèndum. Així ho ha assegurat aquest divendres, després de la reunió del consell de ministres, quan ha avançat que s'establirà un "mecanisme de control de pagaments orientat que cap euro anirà a finançar cap activitat il·legal i a garantir el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària".

L'objectiu seria que "tothom cobrarà en el termini o en funció a la seguretat que atorga l'Estat i davant la incertesa" que provoca la Generalitat. En aquest sentit, l'executiu central "substitueix en la majoria de pagaments essencials" al Govern i, a més, fixa altres mesures com obligar el president català, Carles Puigdemont, a establir en 48 hores un "acord de no disponibilitat de tots els recursos no vinculats a serveis essencials, els quals són els salaris, la sanitat, l'educació i els serveis socials". Si el president no respon, serà Montoro qui prendrà directament aquesta ordre. 
 Aquestes iniciatives començaran a aplicar-se la setmana vinent i Montoro demanarà comparèixer al Congrés per detallar-les. Així mateix, la Generalitat haurà de justificar tots els pagaments i totes les operacions de deute, també a curt termini, hauran de ser aprovades pel ministeri d'Hisenda. "La comunitat autònoma ha de comunicar tots els crèdits pendents i serà l'Estat qui pagui directament els creditors", ha assegurat el ministre.

Montoro assegura que la mesura no vulnera les competències catalanes i que tan sols persegueix que no es destinin recursos a activitats "il·legals"

Així mateix, totes les entitats autònomes o independents hauran de retre comptes al sistema de l'Estat. "Es tracta d'unes actuacions que el que fan és garantir el servei públic al màxim. Estan fetes a favor dels ciutadans catalans i del conjunt de ciutadans espanyols. No podem confiar en unes autoritats que van al seu aire", ha lamentat. A més, segons Montoro, el control absolut de les finances catalanes no afecta les competències. "Garantim que cap pagament va a cap activitat il·legal", ha assenyalat.

Tot i això, Montoro ha admès que no pot garantir que, fins ara, no s'hagin falsejat alguns dels documents remesos al ministeri d'Hisenda per tal d'enviar recursos a l'organització del referèndum. "El que estem tallant és que es pugui produir a partir d'ara", ha exposat. Així, també ha avisat que l'1-O no pot ser finançat a partir d'aportacions de particulars o amb diners privats, ja que "tampoc cap privat pot pagar una il·legalitat". "Un referèndum il·legal no pot tenir cap finançament, ni públic ni privat", ha asseverat, per bé que tampoc no ha explicat com es controlarà que això succeeixi.

Control constant de les finances

Igualment, el ministre ha enviat a la fiscalia l'anunci de Junqueras conforme no detallarà totes les despeses setmanalment, ja que "qualsevol funcionari públic està obligar a complir les ordres d'un superior". "Que un vicepresident es dirigeixi a un ministre d'Espanya per afirmar que no notificarà la informació a la que està obligada es qualifica sol", ha etzibat. Sigui com sigui, no ha avançat si el govern espanyol anirà més enllà, en cas que la Generalitat no acati aquestes mesures i, en aquest sentit, ha reiterat que es respondrà en cada moment amb "moderació, prudència i reaccionant a cadascuna de les situacions que s'han plantejat". Aquesta situació, a més, durarà "mentre duri la situació d'il·legalitat" en què considera que s'ha situat la Generalitat.

Hisenda envia a la Fiscalia l'anunci de Junqueras conforme no detallarà les despeses de la Generalitat setmanalment, com li havia exigit Montoro

És la reacció a A la iniciativa del vicepresident català, Oriol Junqueras, que va enviar dijous una carta a Montoro per deixar-li clar que no li notificarà les despeses relacionades amb el referèndum de forma setmanal, tal com li va imposar el ministre a finals de juliol. Al vespre el ministre li va replicar una altra carta recordant-li que no es tracta d'assegurar o no l'estabilitat pressupostària i que les normes a les que invoca Junqueras han estat anul·lades pel Tribunal Constitucional. El ministre afirmava també que no pretén "el control polític" dels comptes de la Generalitat sinó assegurar el compliment de la legalitat. "A qui li molesta que li controlin que les despeses s'adeqüen a la legalitat?", s'ha preguntat aquest divendres.


Crítiques a la Diada i petició de confiança


Al seu torn, el portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha lamentat que la Diada fes "evident de la divisió existent en la societat catalana, ja que una minoria s'ha apropiat d'ella", amb la crema de banderes espanyoles, franceses i europees i les fotos de Felip VI que es van produir en la manifestació de l'esquerra independentista, o pel fet que "es va donar a Otegi i a la delegació de Bildu una posició prioritària". Igualment, ha lamentat la "discriminació política" que s'hauria produït durant els plens que van aprovar les lleis de desconnexió, quan "una majoria parlamentària que representa una minoria social i política va privar de drets" els diputats de l'oposició.

Per això, ha demanat confiança amb la "resposta adequada que té la democràcia contra els que atempten contra ella, la de l'estat de dret, per garantir el respecte als drets de tots". "L'estat democràtic actua amb precisió", ha asseverat, i ha apuntat que els tribunals i els jutges actuaran i ha subratllat reaccions contra el referèndum des de diferents sectors de l'Estat o de la Unió Europea.

https://www.naciodigital.cat/noticia/138351/madrid/interv/caixa/generalitat

 

12.10.2017 - L’hora de respondre a Rajoy, per Vicent Partal / (S'entén que tant el President Puigdemont com nosaltres els ciutadans)



Vicent Partal - Vilaweb - 12.10.2017

El govern de Catalunya es prepara per respondre a Mariano Rajoy. El president del govern espanyol insisteix a amenaçar amb l’aplicació del 155, llevat que el govern afirme que no va haver-hi cap declaració d’independència i que es rendesca. Cosa que no passarà.


La resposta a Rajoy, la manera com s’expressarà aquesta resposta, té la màxima importància. Siga com siga, la humiliació, l’autohumiliació, la podem descartar completament. I per això mateix fóra bo que la carta no fos només un missatge a Rajoy, sinó també una guia per als ciutadans d’aquest país, encara desconcertats, alguns, pel que va passar dimarts al parlament.


A mesura que passen les hores, les posicions de tothom es van aclarint. El govern espanyol encara ara ha de dir res que es puga entendre sobre la promesa de reforma constitucional que va fer anunciar a Pedro Sánchez i que Europa ha comprat d’una manera inconscient. En canvi, des dels micròfons al carrer el missatge de Rajoy per a la setmana vinent és ben contundent i clar: el projecte que té és aplicar el 155, exercir tota la violència necessària contra les institucions i el poble i aprofitar l’ocasió que ells creuen que tenen no solament d’aturar la independència sinó d’enfonsar per sempre el catalanisme.


En vista d’això, és gairebé impossible cap altre gest de resposta que no siga anul·lar la suspensió de la independència i donar vida, per tant, a la república catalana. Es pot discutir si s’ha de fer quan s’aplique el 155 o si cal fer-ho abans, quan s’amenace d’aplicar-lo. Fins i tot pot ser molt interessant, pensant en l’exterior, de posar una data i mantenir-la, independentment de si Madrid aplica el 155 o no. Imaginar-se qualsevol opció diferent per a la setmana que ve és molt difícil.


Cal, per tant, recuperar urgentment la confiança entre el govern i la CUP i entre el govern i els ciutadans, aquesta confiança que es va trencar dimarts. A la CUP, no s’hi val a tractar-la com la van tractar dimarts, posant-la a última hora davant una situació tancada que ignoraven, però que tenien l’obligació d’acceptar per la transcendència del moment. I per això el seu gest de dignitat, coherència i responsabilitat mereix l’agraïment de tothom i el reconeixement polític.


Pel que fa als ciutadans, el desconcert naix sobretot del fet que tot plegat es va explicar malament. No es va saber vendre el gest, segurament perquè les pressions d’última hora van afectar el govern molt més que no era previsible. Ara hi ha gent que fa circular explicacions molt literàries sobre allò que va passar i sobre les divergències que s’hi van expressar. També ací, la manera com es responga a Rajoy pot tallar de soca-rel els rumors, cosa que seria convenient. La línia divisòria entre els partits s’ha complicat molt aquests darrers mesos i mirar els carnets ja no és la guia més adequada per a entendre què passa. Al PDECat hi ha partidaris de coses molt diferents i a ERC hi ha també partidaris de coses molt diferents. I hi ha coincidències sorprenents entre ells. Que hi haja gent que crega que anem massa de pressa no és cap problema mentre aquesta gent no tinga la capacitat de reorientar la política del govern o de trencar la unitat del procés. I no tinc cap prova, ni una, que ara mateix ho puguen fer, això.


Vic. 20 setembre 2017 . En protesta pel cop d'estat de Rajoy a Catalunya, saltant-se la llei, la Constitució i tot el que va voler.


 


Pel que fa al carrer, crec que tothom és conscient que shi dirimirà tot allò que haja de passar. L’aplicació del 155 i la violència que desfermarà aquesta decisió de Mariano Rajoy només es podrà superar amb una reacció popular equiparable a la que va frenar el colp d’estat del 20 de setembre, a la que va fer real i viable el referèndum del primer d’octubre, a la que va paralitzar el país el 3 d’octubre. Hi ha qui creu 


 

 

que ara el país reaccionarà d’una manera diferent, però jo no ho veig així. En quinze dies un país no canvia completament de caràcter, només perquè no ha acabat d’entendre una decisió. I em sembla poc assenyat de pensar que ara s’amagaran o es rendiran, en canvi de res, els milers de persones que de cap a cap del Principat es van enfrontar a la Guàrdia Civil, o els dos mil o tres mil membres de l’operació clandestina que va fer circular les urnes, o els centenars de milers de ciutadans que van prendre el carrer durant la vaga general, o els estudiants que es van tancar durant dies, o els tractoristes, o els bombers, o els presidents de mesa o els hackers que van crear el programari del cens universal.




1-Oct 2017. A sant Iscle de Vallalta (Maresme)  jugen al dòmino amb tota la sang freda devant els policies. Havien amagat l'urna perquè no la requisessin.  I efectivament, els policies no la van trobar.



Però, sobretot, em sembla inimaginable que els més de dos milions de catalans que van eixir al carrer i van dipositar el seu vot, superant la por i decidits a aguantar-ho tot, ara es tanquen a casa i deixen que la por s’apodere dels nostres carrers, sense respondre com cal a Mariano Rajoy. Simplement, no m’ho crec.

14 d’octubre del 2017

Un eurodiputat finès diu al 'Financial Times' que la DUI és legítima



"Si la independència és un objectiu legítim, però no hi ha manera legal d’aconseguir-la, ha de ser legítim declarar-ho unilateralment". Això és el que assegura l'euro-diputat finès Jussi Halla-aho en una carta publicada al diari britànic Financial Times. 


Alba Solé
Barcelona. Dissabte, 14 d'octubre de 2017

La carta comença citant un dels editors del mateix diari, Wolfgang Münchau, que va dir que una ruptura catalana faria que el Brèxit semblés un passeig perquè hi ha molts arguments en contra d’una Catalunya independent; el més important és que seria expulsada de la UE, de l’euro i de l’espai Schengen. Per la seva banda, Halla-aho desmenteix aquest argument contestant que "aquestes conseqüències no es deriven de la independència, sinó que depenen de les eleccions dels qui s'oposen a això".



A més a més, l'eurodiputat considera que no es podria arribar a bloquejar Catalunya perquè aquesta no ha comès cap delicte "tot i que molts argumentin que el referèndum va violar la Constitució". En la mateixa línia, exposa que la legitimitat va més enllà de la legalitat i recorda que la majoria d’estats independents que hi ha avui en dia van néixer de forma “il·legal” (paraula que el mateix eurodiputat destaca entre cometes).

Artur Mas: "L'estat espanyol està disposat a arribar fins a les últimes conseqüències"


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/artir-mas-lestat-espanyol-esta-disposat-a-arribar-fins-a-les-ultimes-consequencies/video/5694265/#

1-Oct 2017 - La defensa de les urnes pels ciutadans i l'actuació de la policia a l'Escola Els Horts, la Verneda, Barcelona.


 Impresionant. Quina gent tan ferma que no es belluga del lloc, tot i la càrrega.  Amb tot, van lograr salvar una de les tres urnes, el que va significar uns 600 vots.  Moltes gràcies per fer-ho.

https://vimeo.com/237562751



Apareixen plaques d'homenatge als col·legis de Lleida on hi va haver violència policial l'1-Oct


Les imatges s'han col·locat per recordar la resistència de la ciutadania 

Un total de set plaques commemoratives han aparegut aquest dimecres als col·legis electorals de la ciutat de Lleida on hi va haver violència policial el passat 1 d'octubre.

Segons ha pogut saber NacióLleida, les plaques s'han instal·lat per recordar la resistència popular davant les càrregues de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Els responsables d'aquesta acció s'han volgut mantenir en l'anonimat per tal de posar en valor la ciutadania que va defensar les urnes durant la jornada del referèndum. 



 http://www.naciodigital.cat/noticia/141831/apareixen/plaques/homenatge/collegis/lleida/va/haver/violencia/policial/1-o

12.10.2017 - Opinió de Human Rights Watch: España: La policía utilizó la fuerza de manera excesiva en Cataluña




 La policía española usó de manera excesiva la fuerza contra manifestantes en Cataluña durante un controvertido referéndum, utilizando porras para golpear a personas que se resistían pasivamente y causando múltiples heridas.


(Londres) - La policía española usó de manera excesiva la fuerza contra manifestantes en Cataluña durante un controvertido referéndum, utilizando porras para golpear a personas que se resistían pasivamente y causando múltiples heridas, dijo hoy Human Rights Watch. Human Rights Watch recibió muchas acusaciones de un uso injustificado de la fuerza por parte de la policía el 1 de octubre de 2017 y llevó a cabo investigaciones in situ después de la votación para documentar incidentes específicos.
Human Rights Watch habló con víctimas y testigos y revisó pruebas fotográficas y médicas, así como imágenes de vídeo, de la ciudad de Girona y dos municipios de las provincias de Girona y Barcelona. Human Rights Watch encontró que la Guardia Civil y el Cuerpo Nacional de Policía hicieron en ocasiones un uso excesivo de la fuerza en los tres lugares el 1 de octubre, conforme trataban de ejecutar órdenes judiciales para impedir la votación.

“Nuestra detallada investigación de tres casos encontró que los agentes de la Policía Nacional y de la Guardia Civil utilizaron la fuerza de manera excesiva el 1 de octubre en Cataluña”, dijo Kartik Raj, investigador de Europa Occidental de Human Rights Watch. “Puede que la policía tuviera a la ley de su parte para ejecutar una orden judicial, pero eso no le daba derecho para usar la violencia contra manifestantes pacíficos”.

A pesar de ser declarado inconstitucional por el Tribunal Constitucional de España, el referéndum de Cataluña se celebró el 1 de octubre. En toda la región, las dos fuerzas policiales enviadas por el gobierno central, junto con los Mossos d’Esquadra, la policía autonómica de Cataluña, trataron de ejecutar una orden judicial para impedir la celebración del referéndum, pero que también les obligaba a garantizar “la convivencia constitucional”. Se enfrentaron en gran medida a manifestantes pacíficos, aunque hubo incidentes en los que algunos respondieron a las fuerzas nacionales con violencia.



Cientos de manifestantes resultaron heridos, algunos de gravedad. El 2 de octubre el Departamento de Salud de Cataluña estimó que 893 personas habían reportado lesiones a las autoridades. El Ministerio del Interior de España dijo el 1 de octubre que 19 policías nacionales y 14 guardias civiles habían requerido atención médica inmediata y que fueron “innumerables los agentes” que habían sido heridos.

Tras el referéndum, Human Rights Watch documentó el uso excesivo de la fuerza contra manifestantes pacíficos por parte de la Guardia Civil o la policía nacional en una escuela primaria de Girona que estaba siendo usada como centro de votación, y en los municipios de Aiguaviva (provincia de Girona) y Fonollosa (provincia de Barcelona). Human Rights Watch recibió otras denuncias y presuntas pruebas de malos tratos policiales, que no ha podido verificar o examinar en detalle, además de varios casos de agresiones contra agentes de policía por parte de algunos manifestantes.

Las imágenes y fotos publicadas por los medios de comunicación y las que aparecieron colgadas en las redes sociales y que fueron revisadas por Human Rights Watch parecen mostrar muchos otros casos de uso manifiestamente desproporcionado de la fuerza contra personas reunidas pacíficamente en los centros electorales y alrededor de los mismos, expresando su opinión política y, en algunos casos, recurriendo a la resistencia pasiva para obstruir a la policía.

El gobierno español ha insistido en que los agentes del orden actuaron “prudente, apropiada y proporcionadamente, con el objetivo de asegurar el cumplimiento de la ley y la protección de los derechos de todos los ciudadanos”, y añadió que las actuaciones policiales “no estuvieron dirigidas contra los ciudadanos y sus ideas”. Sin embargo, el 6 de octubre, el delegado del Gobierno en Cataluña expresó pesar y pidió disculpas por las cargas policiales durante una entrevista televisada.


El Gobierno español tiene la obligación de garantizar una investigación efectiva sobre las denuncias del uso excesivo de la fuerza, incluidos los graves incidentes documentados por Human Rights Watch. Dada la tensión actual entre las autoridades centrales y regionales y las preguntas complejas de jurisdicción, España debería considerar solicitar la asistencia de un organismo internacional independiente, dijo Human Rights Watch. Hasta el 8 de octubre, 23 juzgados de Cataluña estaban examinando denuncias por mala conducta policial, uno de los cuales investigaba denuncias presentadas por 36 personas en relación a 17 lugares en Barcelona.

En Girona (población 98.255), Human Rights Watch entrevistó a 37 personas que habían sufrido o sido testigos de la violencia policial, 15 de las cuales mostraron evidencias de lesiones que, dijeron, fueron provocadas por los malos tratos de la policía. Testigos en el centro de votación del Col·legi Verd en la calle Joan Maragall dijeron a Human Rights Watch que poco después de las 9 de la mañana del 1 de octubre, la policía nacional utilizó porras y escudos para cargar repetidas veces contra un cordón humano unido por los brazos para evitar que entraran por la puerta del colegio, golpeando a los manifestantes en las cabezas, los brazos, las piernas y los torsos. La policía no avisó antes de cargar y disparó balas de salva al aire, asustando a los niños que estaban allí presentes.

Las imágenes en video y pruebas revisadas por Human Rights Watch corroboran las declaraciones de los testigos de que una vez dentro del recinto escolar, agentes de la policía nacional golpearon a numerosas personas con porras, provocándoles moratones. Uno de los padres que denunció haber sido golpeado era un policía de los Mossos fuera de servicio, y otro herido era un bombero igualmente fuera de servicio.
También en Girona, en el centro de votación de Sant Narcís, Xevi Gil Rosdevall, un bombero uniformado de 47 años, dijo que una porra de la policía le rompió un brazo. Gil Rosdevall mostró un video sobre el incidente a Human Rights Watch que parecía confirmar que no presentaba ninguna amenaza a la policía.

En Aiguaviva (población 763), Human Rights Watch habló con varios residentes que experimentaron, presenciaron o filmaron casos de violencia policial el 1 de octubre. Aproximadamente a las 3:45 de la tarde, unos 50 policías nacionales entraron en el pueblo donde una multitud de entre 70 y 100 personas estaba reunida comiendo en la plaza del ayuntamiento donde había un colegio electoral.

Un residente, Jaume Mas, un ingeniero técnico de 52 años, dijo que le pidió repetidamente a la policía una copia de la orden judicial autorizando su entrada. Él dice que a modo de respuesta comenzaron a golpear a la muchedumbre con sus porras. Human Rights Watch vio videos y fotos mostrando a un agente de la policía nacional usando un spray irritante cerca de Mas y otros, cuando no presentaban ningún peligro inminente.

Un hombre de 38 años que por temor a represalias sólo quiso ser identificado como “Ramón” dijo a Human Rights Watch que fue golpeado por la policía el 1 de octubre mientras filmaba la incautación de urnas en Aiguaviva. Las imágenes muestran a un policía golpeando el brazo que sostiene la cámara dos veces. Las imágenes posteriores muestran cómo la policía saca a Ramón a empujones del ayuntamiento y cómo éste aterriza 4 o 5 metros más lejos en el empedrado de la plaza del pueblo. El incidente tuvo lugar después de que la policía hubiera retirado la urna y las papeletas de votación. Ramón dijo que le causaron contusiones e hinchazón en el torso derecho, cuello, pierna izquierda, mano izquierda y garganta, y mostró a Human Rights Watch su parte médico y algunas de sus lesiones.

En Fonollosa (población 1.401), Human Rights Watch entrevistó a seis residentes, entre ellos el alcalde. Tres de ellos dijeron encontrarse entre los heridos por la policía el 1 de octubre. Los vecinos dijeron que habían levantado pacas de paja decoradas con flores como una barrera simbólica en la mayor de las tres mesas electorales en la zona. Estos testigos describieron su sorpresa ante la llegada a la 1:30 de la tarde de lo que estimaron ser 70 agentes de policía encabezados por guardias civiles, entre ellos agentes de civil que incautaron las papeletas y las urnas.






Magdalena Clarena, de 70 años, y su esposo Ramon Armengol. Clarena se rompió su muñeca izquierda cuando miembros de la Guardia Civil de España la maltrataron mientras ella se manifestó fuera de un local de votación en Fonollosa, durante el referéndum catalán el 1 de octubre, 2017. © 2017 Human Rights Watch
 
Magdalena Clarena, de 70 años, dijo a Human Rights Watch que dos guardias civiles la levantaron y arrojaron al suelo después de que ella se negase a moverse de su silla, que estaba bloqueando el camino a la mesa de votación. Entonces sintió cómo alguien cayó sobre ella y le partía la muñeca con el peso. Las imágenes de video muestran a Clarena siendo arrojada al suelo y cómo Jordi Puig de Llivol, un técnico de un taller de servicio del automóvil de 31 años, es lanzado encima de ella.

Un mecánico de 42 años que pidió ser identificado sólo como “Francesc” denunció haber sido llevado por cuatro guardias, arrastrado a través de la plaza, arrojado al suelo y retenido a la fuerza, y recibir golpes y patadas en la cabeza, a pesar de no estar bloqueando su entrada a la sala. Human Rights Watch ha visto sus lesiones e imágenes grabadas desde múltiples ángulos, así como sus informes médicos que corroboran sus testimonios.

https://www.hrw.org/es/news/2017/10/12/espana-la-policia-utilizo-la-fuerza-de-manera-excesiva-en-cataluna

1-Oct 2017 - Càrrega de la Guàrdia Civil a Fonollosa (Girona) contra el referèndum.




Fonollosa té una població de 1.401 habitants.  Cap a les la 1:30 de la tarda arribaren uns  70 agents de policía encapçalats per guàrdias civils, entre ells agents de civil que es van incautar les paperetas y les urnes.

 

1-Oct 2017 - Càrrega de la policia amb gas lacrimògen a Aiguaviva (Girona)






Un grup de desenes d’antiavalots de la policia espanyola ha irromput a la plaça de l’ajuntament d’Aiguaviva (Gironès), població de 763 habitants quan la gent que s’aplegava al col·legi electoral que hi havia instal·lat allà feia un dinar de germanor. Tot era ple de famílies, amb canalla i gent gran; la gent ha alçat les mans i s’ha mantingut immòbil, quan els agents els han atacat a cops de porra i després amb el llançament de gas lacrimogen.



1-Oct 2017 - Càrrega de la Guàrdia Civil a Sant Iscle de Vallalta Maresme, contra el referèndum (Barcelona)




On és la urna de sant Iscle de Vallalta? 

 

Sant Iscle de Vallalta al Maresme (aprox 1000 habitants).  Els vilatans havien amagat la urna perquè la policia no se la incautés.  Observin els dos que juguen al dòmino per despistar-los. La policia destrueix una porta, però no la van trobar.

1-Oct 2017 - La Guàrdia Civil, en retirada a Mont-roig del Camp (Tarragona)

1-Oct 2017 - La Guàrdia Civil irromp amb violència al Pavelló Firal de la Ràpita i deixa mig centenar de ferits



Greu càrrega de la Guàrdia Civil a Sant Carles de la Ràpita, amb 42 ferits atesos pels serveis mèdics, 6 dels quals han hagut de ser derivats cap als hospitals de Tortosa i Amposta. Desenes de ciutadans han sigut abordats quan feien coa a primera hora del matí al pavelló 

Podem Catalunya busca unir-se al bloc independentista i "acabar amb el règim del 78"



Redacció Catalunyapress -
Albano Dante Fachín es planteja distanciar-se de la posició mediadora de Pablo Iglesias i afegir-se a l'èxit de les mobilitzacions independentistes per "acabar amb el règim del 78".

Els separatistes treballen ja en una única direcció. A la de conformar un bloc d'atac al que denominen el "règim del 78". Un bloc en el qual estarien els partits purament separatistes, però també Podem Catalunya, segons informa el diari digital 'OK Diari'.

El passat dia 4 es va celebrar una reunió interna dels components de Podem a Catalunya per debatre la seva estratègia de cara a una immediata declaració d'independència. Així, segons el diari digital, en la reunió es va plantejar l'objectiu estratègic: O bé sumar-se al cent per cent al projecte dels independentistes d'impulsar un bloc d'atac al que denominen el "règim del 78" o bé mantenir una certa diferenciació , tal com defensa Pablo Iglesias.

Segons relata aquesta informació, els podemitas catalans van parlar sense embuts de l'estratègia que es negocia ja entre tots els partits separatistes i en la que ells ja estan integrats: formar un únic bloc que planti cara a l'Estat i que acabi amb l'anomenat "règim del 78". Un bloc que hauria d'operar en les properes eleccions que haurà de convocar el Govern dins del procés d'aplicació del 155 que avança.

En aquesta reunió, es va fer una valoració política de la mobilització de l'1 d'octubre per analitzar els diferents escenaris i establir un posicionament polític sobre la situació a Catalunya. 

'SOM UN SOL POBLE'

Segons 'OK Diari', Albano Dante posa com a exemple l'èxit de mobilització ciutadana de l'1-O i de la vaga general del dia 3 per plantejar un bloc de partits davant l'Estat que abracin el lema unitari de "som un sol poble". Es veu que Dante va explicar en la reunió que els independentistes ja no poden revertir la situació i que els fan arribar la proposta de formar un únic bloc perquè volen evitar la ruptura amb Podem.

"Ells no poden sense nosaltres i nosaltres tampoc sense ells", expliquen els responsables de Podem, en referència a les CUP. Albano Dante aclareix que el camí traçat pels independentistes passa per un Procés Constituent que s'obrirà des d'una República Catalana. Així, segons 'OK Diari', Dante afegeix que Pablo Iglesias ha fet el que havia de fer com a dirigent espanyol, defensant el pla de mediació entre el Govern Rajoy i Puigdemont. Un paper en què Podem Catalunya no es troba còmode: "Si ara nosaltres ens sumem a la mediació ens desmarcaremos d'una part i no ens convé. Nosaltres no podem fer la política de Pablo. La democràcia la defensarem unitàriament des d'aquí enfront de l'Estat", assegurava Albano Dante.

"Nosaltres podem fer el que no pot fer Pablo, criticar al Rei, criticar també, més durament, al PSOE", explicava el secretari general de Podem.

Segons 'OK Diari', "Àngels Martínez Castells va més enllà i, després sumar-se al discurs general, assenyala que l'objectiu és que caiguin les màscares de la repressió del règim franquista. La gent ha demostrat que ens volen (a Podem, no a Podemos) i si manifestem aquestes posicions valentes i defensem molt més que la independència ho tenim guanyat ".

Una estratègia, segons el diari digital, que revela que Podem Catalunya "està ja en el pacte separatista contra la Constitució. Que ho fa de forma coordinada amb Pablo Iglesias i que, per tant, serà difícil creure que el PSOE fa pinya de forma estable amb el Govern en la defensa constitucional mentre mantingui les seves aliances amb Podem".
http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/860955/podem-catalunya-busca-unir-bloc-independentista-i-acabar-amb-rgim-78