Unes 50.000 persones clamen contra el pla hidrològic de l'Ebre a Amposta

Foto: ElPunt-Avui

La capital del Montsià acull la manifestació més massiva de la història de les Terres de l'Ebre 

 

ACN - AMPOSTA

Amposta ha viscut aquest diumenge la manifestació més massiva de les Terres de l'Ebre contra la política hidrològica del govern espanyol. Segons ha confirmat l'Ajuntament, unes 50.000 persones han inundat els carrers de la capital del Montsià per mostrar el seu rebuig al pla hidrològic de la Conca de l'Ebre. La convocatòria de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha atret una riuada de ciutadans del territori així com nombrosos manifestants provinents d'arreu de Catalunya –convocats també per l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i entitats socials i ecologistes– o de l'Aragó. El moviment social contra el transvasament ha demanat a la Comissió Europea la retirada de la llei aprovada pel govern espanyol del PP en funcions. En aquesta línia, la PDE ha reclamat també al Govern i les institucions catalanes que es mantinguin fermes en el suport a aquesta lluita.

La d'Amposta d'aquest diumenge, superant fins i tot les previsions més optimistes, 


Foto, Diari de Tarragona

és la primera d'un seguit de mobilitzacions que la PDE convocarà durant els pròxims mesos per intentar tombar el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre aprovat el passat 8 de gener. Amb la vista posada a l'avaluació que les institucions europees han de fer de la llei espanyola aquesta primavera –aquest dilluns, una delegació del Comitè de Peticions del Parlament Europeu visita el Delta per estudiar in situ els efectes que pot tenir el Pla–, l'augment del grau de mobilització al carrer vol fer arribar el seu eco ben lluny, fins els mateixos despatxos de Brussel·les. L'objectiu és que l'executiu comunitari intervingui decididament i sense interferències estatals, en contra del que, avisen, pot acabar suposant la

mort ecològica, social i econòmica del tram final del riu i el delta de l'Ebre.

“Us demanarem un altre esforç, no a Brussel·les, de moment, per seguir reivindicant a la Comissió Europea que intervingui directament, que modifiqui aquest pla, que salvi el Delta de l'Ebre i que ens deixi una altra oportunitat per viure amb tranquil·litat. I no ens rendirem, ni ens cansarem. Som un riu de gent, un riu de vida i som la gent de les Terres de l'Ebre que volem seguir vivint al nostre territori sense estar patint per polítiques que van en contra del nostre futur”, ha clamat el portaveu del moviment antitransvasament, Manolo Tomàs, en els parlaments finals de l'acte.

Una llei, segons ha subratllat, que està “sota sospita”, que s'ha fet “d'esquena” a la societat ebrenca, les normatives europees, els criteris científics i “el sentit comú”. En aquest sentit, Tomàs no ha perdut l'oportunitat de contextualitzar els projectes de regadius i embassaments a la part alta de la conca que inclou al Pla Hidrològic dins de la política d'obres hidràuliques empresa pel mateix govern del PP sota la lupa de la justícia. Ha recordat que els mateixos valedors polítics de la llei aprovada per l'executiu espanyol en funcions –tant l'actual ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, com el seu antecessor, l'eurodiputat Miguel Arias Cañete– es troben ara en l'ull de l'huracà per una dinàmica de “tripijocs i suborns” dins la qual “ha entrat Acuamed”, la societat estatal que planifica i executa aquestes actuacions a la conca de l'Ebre i a bona part de l'Estat. “Destruir el que és de tots perquè quatre se n'aprofitin”, ha subratllat.

Demanen “fermesa” al Govern

Per tombar de forma efectiva el Pla, tant a Brussel·les com a l'Estat espanyol, el moviment anti-
transvasament vol mantenir plenament activa la nova aliança forjada amb el Govern –aquest dilluns al matí, una delegació de la PDE viatja a Barcelona per entrevistar-se amb el president, Carles Puigdemont– i amb una àmplia majoria de l'arc parlamentari català. A excepció feta del PP i C's, representants del Govern i dels partits al Parlament s'han deixat veure en la protesta. “Encoratgem el nostre Govern a continuar defensant el cabal ambiental per al tram final del riu i a defensar-ho amb fermesa fins al final”, assegurava el manifest final que ha llegit la catedràtica de Periodisme de la UAB, Amparo Moreno, esperonant la ciutadania a mantenir la “perseverança” i “determinació” en la lluita per evitar l'aplicació del Pla.

Això ha motivat que reivindicacions estratègiques de fons, com les que qüestionen les 150.000 hectàrees de regadiu per part de la Generalitat dins del Pla de Conca, passin momentàniament a un segon pla davant la necessitat d'aconseguir prioritàriament un cabal ambiental suficient per al tram final del riu. “No estem en contra que la gent regui: estem en contra de que la gent especuli amb l'aigua del riu, que és molt diferent. Volem pagesia de veritat, arrelada al territori, no volem especuladors, la màfia de l'aigua”, ha remarcat sobre aquest aspecte la portaveu de la PDE, Susanna Abella.

Però més enllà de la novetat que suposa veure el Govern immers de ple en una manifestació contra el transvasament de l'Ebre –després d'anys i anys de tensions i dissensions amb el moviment social–, la manifestació d'Amposta d'aquest diumenge ha permès visualitzar, de forma especialment clara, que la societat catalana en general ha fet plenament seva, com una qüestió de país, la lluita de les Terres de l'Ebre pel riu, el Delta i la seva supervivència. Un suport que ha arribat de la mà de milers de persones que s'han desplaçat a Amposta des d'arreu de la geografia catalana i que, units als ebrencs –així com manifestants vinguts de l'Aragó i la seva zona pirinenca–, han contribuït a desbordar totes les previsions, amb una veritable marea blava de 50.000 persones, segons els càlculs de l'Ajuntament.

“Lliçó de país”

Ha estat una “lliçó de país”, en paraules del portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello.“El delta de

 Foto, Diari de Tarragona

l'Ebre està en greu  perill i és una part de Catalunya. I la resposta de Catalunya la tenim aquí i arribarà on calgui”, ha assegurat. “A partir d'avui el nord i el sud estan més a prop”, ha clamat des de l'escenari Panisello, conscient que la mobilització ha atret milers de persones de fora de les Terres de l'Ebre, d'arreu de la geografia catalana, així com també, en menor mesura, de l'Aragó i la zona del Pirineu.

“Lo riu també és nostre, és part del país i ara és moment de moure'ns. Només el podem salvar si arribem a ser un país”, explicava en Miquel, que ha vingut amb la seva família des de Berga. Famílies, grups d'amics i colles han brandat estelades i han mostrat samarretes i pancartes reivindicatives enmig d'un ambient festiu. “Catalunya som tots i hem de ser-hi tots”, explicava en Josep Maria Merino, de la Palma de Cervelló, sostenint una estelada gegant. Igualment, en Joan, de Llorenç del Penedès, s'ha mostrat confiat que el pla hidrològic de la Conca de l'Ebre no tirarà endavant. “Saben que el procés per la independència és imparable i han de fer mal com puguin, però nosaltres farem una pinya com en un bon castell”, ha etzibat.

Els ampostins i els ebrencs han sortit en massa al carrer. “Ni una gota més!”, exclamava la Rosalia, equipada amb la simbòlica samarreta blava amb el nus antitransavasament. Una altra ampostina, l'Anna, alertava que el delta ja està en risc pel canvi climàtic i ha avisat que, si les polítiques del govern espanyol tiren endavant, “acabaran amb nosaltres”. A més, ha tingut paraules d'agraïment per tots els participants a la manifestació: “Estem molt contents perquè ha vingut molta gent de fora i s'agraeix molt. Moltes gràcies!”, ha expressat.

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/939584-unes-50000-persones-clamen-contra-el-pla-hidrologic-de-lebre-a-amposta.html 

(Les fotos sense legenda m'han estat  enviades  per manifestants que  van anar a Amposta)

"Turull: "El que fa govern de l'Estat amb les Terres de l'Ebre, no s'atreveix a fer-ho amb Portugal"

Germà Bel qualifica les polítiques del govern espanyol de pròpies del segle XIX i l'acusa de tractar les Terres de l'Ebre al marge i independentment del procés , com una colònia susceptible de depredació
llegir·ho tot a: https://juntspelsi.cat/actualitat/turull-el-que-fa-govern-de-l-estat-amb-les-terres-de-l-ebre-no-s-atreveix-a-fer-ho-amb-portugal_136?locale=ca

Govern. Generalitat Compte verificat ‏@govern

Foto del #president @KRLS Puigdemont que ha rebut els representants de la Plataforma en Defensa de l'Ebre al #Palau

BBC: Spanish water rights fight raises fears for Ebro delta

 The green and fertile Ebro delta is a wildlife sanctuary and a major agricultural region. Captura de pantalla del vídeo de la BBC

Environmentalists say one of Europe's most important wetland areas is under threat as Spain and Catalonia argue about the future of the Ebro river.

Campaigners say Spanish government plans to restrict water flow could destroy the fragile landscape.

They are worried that ultimately these waters could be transferred to other, drier regions of Spain. 

 

Tens of thousands of demonstrators took to the streets of Amposta in Catalonia on Sunday to protest against the plans.

Running for 930km (578 miles) the Ebro is the third longest river flowing into the Mediterranean. 

Its journey begins in Cantabria on the north coast of Spain but it flows through nine autonomous communities before joining the sea in a Catalan delta that stretches over 32,000 hectares (79,000 acres). 

The delta is a national park and it is recognised internationally as being a critical resource for birds and wildlife. In addition the rich waters help produce huge amounts of foodstuffs including rice, fruit and vegetables.

 ...

The Spanish government has been trying for decades to put in place a plan to regulate the river and put the rights to use the waters on a firm legal footing. In January it finally agreed on what is termed the Ebro River Basin Management Plan. 

But the approach has drawn huge criticism from local campaigners who believe they have prioritised the interests of farmers and developers over the environment. 

"Under EU law you have to set the minimum environmental flow to conserve the river and the delta and then you can start to talk about any excess water and what to do with it," said Brian Cutts, who lives in the region and is a long time member of PDE (Plataforma en Defensa de l'Ebre). 

...

Read complete article: http://www.bbc.com/news/science-environment-35502084

BBC fa un reportatge: La preservació del delta de l’Ebre i l’independentisme

La cadena britànica dedica una peça informativa a les raons de la gran manifestació d'Amposta 

 

Dilluns  8.02.2016 - Vilaweb

‘Els ambientalistes diuen que una de les àrees humides més importants d’Europa és amençada, mentre Espanya i Catalunya discuteixen sobre el futur del riu Ebre’. Així comença el reportatge que la cadena BBC ha dedicat en la seva web a la reivindicació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i al futur del riu i del Delta. De fet, el reportatge, signat pel periodista Matt McGrath, comença destacant la multitudinària manifestació d’ahir a Amposta, convocada per la PDE.

I tot seguit detalla els arguments ecològics que qüestionen el projecte hidrogràfic impulsat pel govern espanyol. ‘L’element més important en la preservació del delta, que s’enfronta a grans desafiaments de desenvolupament humà i el mar, és el flux d’aigua i sediments del riu. Els sediments protegeixen la integritat dels aiguamolls i el protector contra l’entrada d’aigua salina’, explica el reportatge, que recull declaracions del doctor Carles Ibáñez, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.

‘El problema més important és la manca de grans inundacions. En el passat, aquesta era la manera de portar el sediment de sorra a la desembocadura del delta, però ara ara ja no passa, no només per causa de la regulació, sinó per les preses. Busquem un cabal un cabal dels rius ambiental que hauria d’incloure aquestes inundacions d’una forma controlada’, explica Ibáñez a la BBC.

La intenció de regular el cabal de la manera que ho ha volgut fer el govern del PP és criticada per un dels membres de la PDE en aquest reportatge. Brian Cutts diu: ‘Amb la legislació europea has d’establir el cabal ambiental mínim per a conservar el riu i el delta, i llavors pots començar a parlar de qualsevol excés d’aigua i què fer-ne. Però Espanya sempre ha actuat de la manera oposada: fixa la quantitat d’aigua que necessiten per a la central nuclear riu amunt, i per al rec, i el que queda seria el cabal ecològic del riu.’

A més, també es recorden les protestes a les Terres de l’Ebre durant els primers anys de la dècada del 2000 contra els intents de transvasament d’aigua de l’Ebre.

El factor independentista

Però un dels elements més destacats del reportatge és el vincle que fan entre la reivindicació actual d’un cabal ecològic mínim que garanteixi el futur del delta amb l’independentisme català. ‘Un element clau en la disputa ha estat l’auge del nacionalisme català (…). La participació en la manifestació d’aquest cap de setmana a Amposta es pretenia que fos per impressionar el govern espanyol perquè veiés que la gent de la regió veu el futur de l’Ebre i del delta com un afer polític’.

L’activista de la PDE entrevistat declara: ‘Ha esdevingut un gran símbol del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, molta gent ho veu com una línia roja. L’última cosa que la gent de Catalunya acceptarà en aquest moment és Espanya dient què han de fer amb el riu Ebre i Espanya desviant el riu cap a altres parts del país’.

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-preservacio-del-delta-de-lebre-i-lindependentisme-en-un-reportatge-de-la-bbc/