30 d’abril del 2018

La Manada, el poder de l'extrema dreta, per Jordi Barbeta

 

Barcelona. Diumenge, 29 d'abril de 2018

Lescandalosa sentència contra els membres de la Manada, que no observa violència en el fet que cinc individus penetressin diverses vegades una noia sense el seu consentiment en el replà d’una escala, no es pot considerar un fet aïllat, sinó que forma part d’una tendència generalitzada a la justícia espanyola caracteritzada per la regressió dels valors democràtics. És el resultat de l’hegemonia conservadora a les institucions. La dreta espanyola més extrema ha monopolitzat els poders i s’ha apropiat de la Constitució per pervertir l’esperit de la llei que es va fer precisament per trencar amb la dictadura.



Ves per on, un guàrdia civil i un militar formaven part de la Manada, i un dels jutges, Ricardo González, s’ha negat a condemnar-los i ha volgut que ho sàpiga tothom. En canvi, la jutgessa Carmen Lamela ha empresonat i acusat de sedició dos militants pacífics i pacifistes com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i ha acusat de terrorisme uns joves que van tenir un altercat amb uns guàrdies civils de paisà a la sortida d’un bar (1). Els Jordis són a la presó i, en canvi, segueixen en llibertat els cinc militants feixistes condemnats per l’assalt violent a la llibreria Blanquerna de Madrid el 2013. Un d’ells és Íñigo Pérez de Herrasti, cunyat del ministre d’Educació i portaveu del Govern, Íñigo Méndez Vigo, de qui precisament acaba de transcendir la seva militància universitària en l’extrema dreta i la defensa que feia de la violència contra els grups polítics d’esquerra. No era un xarampió juvenil. Méndez Vigo era en el grup de ministres que fa pocs dies cantava al pas de la Legió l’himne “Soy el novio de la muerte”.

No ha d’estranyar, doncs, que en aquest ambient, emparats pel poder, grups feixistes campin impunement amb actes violents i intimidatoris arreu de la península. A València aquesta setmana grups d’extrema dreta van forçar el desallotjament de la seu de Compromís, i intimiden constantment la vicepresidenta, Mònica Oltra. A Saragossa, van boicotejar un acte de Podem i la Policia va fer l’orni.

 

La mateixa justícia que disculpa a la Manada és també la del Suprem que manté en presó preventiva gent inequívocament pacífica i pacifista

 

Catalunya és un cas a banda. Amb el pretext del procés, els actes en favor de la unitat d’Espanya solen acabar amb agressions. El periodista Jordi Borràs, especialista en assumptes relacionats amb l’extrema dreta, va comptabilitzar un centenar d’incidents (amenaces, agressions o coaccions) en les setmanes següents al referèndum de l’1 d’Octubre. El fenomen no ha deixat de créixer. Els atacs sovint no són denunciats per por de les víctimes, una por fins a cert punt comprensible tal com està el pati. Catalunya Ràdio va ser atacada per un grup unionista i res no se’n sap dels agressors i, en canvi, la Guàrdia Civil ha denunciat a la periodista de l’emissora Mònica Terribas pels seus comentaris. També va ser assaltada la Institució Cultural del CIC. Dos professors van ser agredits. No se sap res dels autors. Tanmateix, professors de Sant Andreu de la Barca o de la Seu d’Urgell han estat acusats de delictes d’odi per parlar a classe dels esdeveniments del procés. Les protestes contra la repressió policial són immediatament perseguides judicialment, com el regidor amb nas de pallasso, la dona que va posar una pancarta al seu balcó que deia “Police, go home” o aquell mecànic que es va negar a reparar el cotxe d’un policia. La mateixa justícia que disculpa a la Manada és també la del Suprem que manté en presó preventiva gent inequívocament pacífica i pacifista, dirigents polítics i líders d’organitzacions sobiranistes a qui el jutge vol imputar actes violents que un tribunal imparcial alemany no troba per enlloc.

Hi ha efectivament un ambient propici que fomenta l’odi i la violència que recorda l’ascens del feixisme els anys trenta. Hi ha organitzacions creades des del poder de l’Estat —Ciutadans, Societat Civil Catalana— que es desmarquen dels actes violents, però aixopluguen els feixistes. I fins i tot el Partit dels Socialistes no ha tingut inconvenient en desfilar a prop de falangistes i neonazis. I aquí rau el problema. L’ofensiva antidemocràtica no té cap aturador. La democràcia s’ha quedat sense contrapesos. La dreta és cada cop més extrema i l’esquerra no hi és.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-manada-poder-extrema-dreta_263190_102.html

26 d’abril del 2018

27.04.2018 - El TC suspèn la candidatura de Puigdemont a la investidura i amenaça la mesa. JxCat descarta desobeir el TC per investir Puigdemont.

JxCat descarta desobeir el TC per investir Puigdemont



Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt dels nacionalistes, assegura que no hi ha voluntat de "generar nous problemes"

La Moncloa també recorrerà la llei de la Presidència per vetar Puigdemont



27.04.2018  
Junts per Catalunya (JxCat) no aposta per un escenari de desobediència per investir Carles Puigdemont després dels avisos llançats ahir pel Tribunal Constitucional (TC). Eduard Pujol, en una entrevista a Efe reproduïda per diversos mitjans, ha descartat forçar la mesa del Parlament que presideix Roger Torrent (ERC) a la desobediència per tal d'escollir Puigdemont.

En aquest sentit, ha incidit que "és necessari mantenir l'opció de Puigdemont", però sense entrar "en un escenari de desobediència", perquè no hi ha voluntat de "generar nous problemes". El Parlament té fins al 22 de maig per escollir un nou president si no es vol anar cap a un escenari de noves eleccions. 

La investidura del líder de JxCat va rebre ahir un doble revés: la suspensió de la candidatura per part del TC i el dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) a la reforma de la llei de la Presidència.


.......


El recurs el va presentar el govern espanyol tot i que el Consell d'Estat ho desaconsellava


26.04.2018 - Vilaweb
El Tribunal Constitucional espanyol (TC) finalment ha admès a tràmit per unanimitat la impugnació del govern espanyol contra la investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat, proposada per Junts per Catalunya pel ple suspès del 30 de gener. El tribunal espanyol, doncs, ha tardat gairebé tres mesos a pronunciar-se sobre aquest recurs que el Consell d’Estat espanyol havia desaconsellat de presentar-lo al govern de Rajoy. La candidatura de Puigdemont resta ara cinc mesos suspesa, fins que el TC emeti una sentència.

En un primer moment el TC va decidir, després d’una llarga deliberació, de no suspendre de manera cautelar ni la sessió d’investidura del president Puigdemont ni la seva candidatura. El Constitucional afirmava llavors que la sessió només es podia suspendre si el president Puigdemont finalment no s’hi presentava, i l’instava a demanar una autorització al jutge Pablo Llarena per a assistir al ple d’investidura. És a dir, convidava Puigdemont a tornar a l’estat espanyol i a ser probablement empresonat per a sol·licitar després la seva assistència al ple.

Aleshores el TC va obrir un període de deu dies on s’escoltarien les parts. Però, mentrestant, en una decisió inaudita, adoptava una sèrie de mesures cautelars que incloïen la suspensió de qualsevol sessió d’investidura que no fos presencial. La decisió va sorprendre perquè el Constitucional va violar precisament el seu paper constitucional i va dictar unes mesures cautelars preventives que ningú no li demanava malgrat que afirmava en el mateix recurs, referint-se a la demanda del govern espanyol, que no es podien adoptar mesures cautelars preventives.

Amenaça directa a Torrent i a la mesa
A la resolució d’avui, el TC adverteix el president del parlament, Roger Torrent, i tots els membres de la mesa, que han d”impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi fer cas omís o eludir la suspensió acordada’. Afegeix: ‘En particular, que s’abstinguin d’iniciar, tramitar, informar o dictar, en l’àmbit de les seves respectives conseqüències, qualsevol acord o actuació que contravingui l’expressada suspensió’. Se’ls amenaça d’eventuals responsabilitats, inclosa la penal, si no atenen aquest requeriment.

A més, el TC demana que es notifiqui a Torrent i a la resta de la mesa de la seva resolució. Així mateix, el Constitucional aprofita la resolució per a declarar ‘radicalment nul i sense valor ni efecte qualsevol acte, resolució, acord o via de fet que contravingui la suspensió acordada’. El TC s’avança així a qualsevol decisió que pugui prendre el parlament a favor de la investidura de Puigdemont.

Cal recordar que la setmana vinent és previst que s’aprovi la reforma de la llei de presidència que va proposar JxCat, que incloïa la possibilitat de fer una investidura a distància. Ara, aquesta modificació queda en entredit.

Una interpretació del que està passant, per Bernat Deltell

Resistir és guanyar. Aquesta ha estat l’estratègia de M. Rajoy durant dècades i que ara els independentistes apliquen disciplinadament, tot i que amb alguna sonora errada (i que ja vaig comentar en un fil del passat tres d’abril). Però tot i amb això, s’està aguantant bé el tipus. I això vol dir un desgast extraordinari per al govern del Partit Popular. Feia uns mesos que la premsa internacional (i sobretot la britànica) anunciava que el 155 es giraria contra M. Rajoy. I així ha estat.

El Partit Popular es troba en un moment de màxima debilitat. Ha perdut l’hegemonia de la dreta (C’s és un dur competidor), ha perdut el suport de la premsa de l’Íbex35 i dels grans empresaris, perd a totes les enquestes, perd el relat contra l’independentisme, perd entre els jubilats per primera vegada, no sap ubicar-se en les manifestacions feministes, la sentència del cas Gürtel (1999-2005) és a punt, tots els successors van caient un darrere l’altre (Soraya el 21-12 i ara Cristina Cifuentes amb els seus màsters) i, sobretot, està perdent el control de la justícia.
 
I aquesta és la clau. Tot es comença a complicar encara més el 21 de març quan la Fiscalia demana la llibertat amb 100.000€ de fiança per a l’exconseller Joaquim Forn. El ministeri públic al·lega “raons humanitàries” per “l’aparició de la tuberculina” i, també, per l’absència de “reiteració delictiva” per poder sortir de la presó. Doncs bé, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, s’hi oposa i manté Forn engarjolat. Es disparen les alarmes.Què ens indica la decisió de Pablo Llarena? Que el Partit Popular ja no controla alguns estaments judicials. I sí, ho he dit bé: el Partit Popular ja no controla les palanques de poder de part de la justícia. No ens fem trampes al solitari; la justícia, a Espanya, sempre ha estat controlada pels dos grans partits que han dominat la política estatal aquests darrers 40 anys. I tothom ho sap. Clar que sempre podem recordar aquell diàleg de la pel·lícula Casablanca:

Renault: Dígame, Rick, ¿qué le ha traído a Casablanca?
Rick: Vine a Casablanca a tomar las aguas
Renault: Pero… ¡si Casablanca es un desierto!
Rick: Al parecer me informaron mal

L’excarceració de l’exconseller Joaquim Forn hauria servit per “desescalar” el conflicte (el que demana Alemanya des de fa temps) i hauria comportat una petita obertura, una escletxa. Després de l’excarceració de Forn entrava en joc la segona fase, la de la presidència de Jordi Turull, no ben vista pel govern del Partit Popular però sí com a mínim

acceptada. Amb Forn lliure i Turull a la presidència s’hauria pogut començar a parlar de manera discreta. Però Pablo Llarena ho engega tot a rodar. No deixa en llibertat Joaquim Forn i a sobre deté de nou els diputats Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. I Marta Rovira s’afegeix a la ja llarga llista d’exiliats. El descrèdit en el qual cau l’Estat Espanyol és de primera divisió. Es pot estar a favor o en contra de la independència, es pot estar a favor o en contra de com s’han pres certes decisions, però avui, abril de 2018, no hi ha cap estat membre de la UE que tingui polítics empresonats per les seves idees i polítics exiliats per defensar aquestes idees. Espanya en caiguda lliure. El govern de M. Rajoy sap que està pagant un preu altíssim que allunya Espanya dels grans consensos internacionals i dels centres de poder europeus (el cas de la fallida candidatura de Francisco Pérez de los Cobos al Tribunal Europeu de Drets Humans n’és un clar exemple).

Quina és l’explicació del per què Pablo Llarena actua d’aquesta manera? Molt fàcil: darrera Llarena hi ha un senyor que es diu José Maria Aznar que en aquests moments està assegut en una butaca acaronant un gat veient com M. Rajoy cau en picat. Aznar, l’home que també dóna suport a Albert Rivera, l’home de rostre hieràtic que ja avisa que “no queda lugar para suponer buena fe en las apelaciones al diálogo, ni es posible hablar de diálogo con los que han protagonizado la rebelión”. L’home, en definitiva, que té gairebé tots els seus exministres amb problemes greus amb la justícia. Sí, aquesta dada és fonamental també per entendre què està passant: 12 dels 14 ministres que van formar un dels últims governs de José María Aznar (juliol de 2002) estan imputats, empresonats o implicats en greus assumptes judicials. A més, la majoria podrien haver cobrat sobresous de la caixa B que controlava l’extresorer del partit, Luis Bárcenas, De moment, ningú ha parlat, i ningú ho farà mentre Aznar tingui el control de part de la justícia. I entre aquesta “part de la justícia” hi ha un tal Pablo Llarena que ha fet alguna conferència per a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) que dirigeix José María Aznar i que té, entre el seus òrgans de govern, a Cayetana Álvarez de Toledo, Ángel Acebes, Josep Piqué, Javier Zarzalejos… Vaja, tots els que donen suport a Ciudadanos, oi?

Però vet aquí que el dijous 5 d’abril passa una cosa que sacseja els fonaments de l’Estat. Sí, el dijous 5 d’abril la justícia alemanya deixa Carles Puigdemont en llibertat i descarta la rebel·lió. M. Rajoy no tindrà la foto que busca, la de Puigdemont detingut, per poder aturar Ciudadanos. Però Llarena tampoc la tindrà, la foto, i a sobre, el seu prestigi i el de la justícia espanyola (sobretot a nivell internacional) s’enfonsa.

I mentre tot això passa, els del PNB no aproven els pressupostos però no presenten una esmena a la totalitat i, per tant, guanya dos mesos de temps. Al cap d’unes hores de la decisió del PNB el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro diu que el govern català no es va gastar ni un euro per al referèndum de l’1O. I no només ho diu una vegada, sinó vàries. I també ho afirma tot el seu equip. I Alemanya s’ho apunta. I ETA anuncia que ho deixa, justament ara. I per què? Doncs per no entorpir el pacte del 8 de febrer. Quin pacte? Aquest: PNB, Bildu i Podem pacten la proposta d’incloure el dret a decidir en un nou Estatut basc. Els penebistes plantegen un concert polític amb vista a una relació bilateral amb l’Estat de naturalesa confederal. Ep! Aquesta no era la solució que proposava Alemanya? Recordem que un think tank que assessora el govern alemany, l’Stiftung Wissenchaft und Politik (SWP), va demanar fa uns dies a Angela Merkel que “enviï senyals de distensió” i proposa el govern basc com a mediador. Com és que ningú n’ha dit pràcticament res, d’això? Ai, aquests periodistes que no estan al cas…

Sí, l’SWP avisa que Alemanya s’ha convertit en “protagonista de la crisi catalana” i que l’actuació política del govern alemany hauria de ser “pressionar a favor d’una solució negociada entre Barcelona i Madrid” amb el govern basc com a mediador. I el PNB ja està fent els deures

Acabo: hi ha guerra interna i cruenta a la dreta espanyola, i entre govern i estat. I veurem a qui esquitxa la sentència Gürtel (M. Rajoy: “Yo lo siento mucho, pero las cosas son como son y no como a uno le gustaría que fueran”). I Felipe VI portant corbates amb els colors del Sevilla i, per tant, donant Catalunya per perduda (i Euskadi, i Navarra, i ara els seguidors bètics). I el conflicte que s’internacionalitza cada vegada més. I els independentistes que fan el que han de fer, que és callar, mirar-s’ho tot des de la distància i intentar rentar la roba bruta a casa.

La transició està acabant. I aquest 2018 veurem coses increïbles

Bernat Deltell. Publicat el dimarts 24 d’abril de 2018.


PD1. Sí, ja ho sé que sóc molt pesat, però la Seat ha dit que no marxarà de Catalunya (la banana daurada) sigui quin sigui el seu futur polític. És així, oi?

PD2. Avui, 24 d’abril de 2018, ERC i el PDECat han evitat les crítiques al PNB per permetre la tramitació dels pressupostos.


Lectura relacionada:
>> La nostra "democràcia de perfil baix"

ENQUESTA Votaries Manuel Valls, ex-primer ministre francès, com alcalde de Barcelona? Vota a l'enquesta de NacióDigital

Vota a l'enquesta de NacióDigital - 20.04.2018

Captura de pantalla del 25.04.2018:

11.730 vots



24 d’abril del 2018

Mala maror a Madrid pel descrèdit de Llarena, mentres que l'independenisme conserva la capacitat de mobilització al carrer i el prestigi de Puigdemont augmenta



La perspectiva d'un enfonsament de l'estratègia judicial contra l'independentsisme incrementa el pessimisme en els cercles de poder espanyols 


23.04.2018 - Josep Casulleras Nualart
El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, farà arribar aquesta setmana al jutge Pablo Llarena l’informe que li va demanar perquè justifiqués les declaracions segons les quals no es van fer servir diners públics l’1-O. És la tensió entre Llarena i Montoro, entre el Suprem i el govern espanyol, sobre els fonaments del suposat delicte de malversació en el referèndum. I és l’exemple més clar dels nervis que hi ha a la capital espanyola arran de l’esfondrament progressiu de l’estratègia de repressió i escarment contra l’independentisme. L’ofensiva jurídica substitueix l’absència de política, i és a Llarena, qüestionat per la justícia alemanya, a qui els sectors més durs del Madrid del poder confien el timó de la defensa de la unitat d’Espanya. 

Hi ha hagut un alineament cec amb ell des del moment que el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va descartar l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. Aquesta decisió va esquerdar el cor de l’estratègia judicial contra els dirigents independentistes i ha arribat a fer que el Suprem s’hagi encarat amb la justícia alemanya, menystenint el tribunal del land que ha de decidir si lliura el president català a la justícia espanyola.

L’agressivitat del jutge Llarena i del Suprem, tant de la sala d’apel·lacions com de la penal, és avalada pels grans mitjans espanyols. Diumenge, El País publicava un editorial insòlit en què descrivia l’actitud de Montoro i del govern espanyol en aquest afer com a imperdonable pel fet d’aportar la informació de què disposa sobre l’acusació de malversació. Imperdonable perquè és en el moment que Llarena és desacreditat a Alemanya que el govern espanyol li tomba l’única possibilitat de poder tenir Puigdemont extradit.

El diari manifestava: ‘Avui és la justícia espanyola la qui pateix el desgast més gran a l’exterior. L’alçament secessionista ha aconseguit redoblar l’interès pel procés a Bèlgica, a Suïssa, al Regne Unit i, sobretot, a Alemanya. La tensió és màxima entre els sistemes judicials alemanys i espanyols. Allà, el tribunal regional de Slesvig-Holstein nega el lliurament de Carles Puigdemont per rebel·lió i ha demanat més documentació sobre l’acusació de malversació. I és en aquest context que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, insisteix públicament que no n’hi va haver, tot escampant el dubte sobre el Tribunal Suprem espanyol. Imperdonable.’

El temor de la defensa
Evidentment, la defensa dels dirigents independentistes processats utilitza les declaracions de Montoro per demostrar que l’acusació de malversació també és falsa, perquè contradiu i desmunta tot l’informe de la Guàrdia Civil enviat al jutge. Un informe que fabula sobre tot de maneres hipotètiques i no demostrades sobre com s’haurien pogut destinar cabals públics a l’organització de l’1-O. Hi ha el temor que tota l’acusació es vagi esfondrant. El Mundo alertava de l’acció i dels arguments de la defensa en aquest article. També recordava que el parlament prepara una querella contra Llarena i que fins i tot passar que hi hagués una actuació contra els signants dels informes de la Guàrdia Civil per fals testimoni. I pot acabar passant, afegeix el diari, que el ministre acabi havent de declarar com a testimoni.

El ressò de la topada és tan gran que ha arribat a Alemanya i els jutges del tribunal de Slesvig-Holstein n’han demanat informes a la fiscalia espanyola, segons que informava La Vanguardia.

(...)Diumenge, El Periódico publicava una nova enquesta que indicava que en unes eleccions espanyoles el partit d’Albert Rivera passaria dels 32 diputats actuals al congrés a 114. Ciutadans es menjaria el PP, que davallaria dels 137 escons d’ara als 79-82.

Un hivern de desconcert de la política espanyola’, escrivia el periodista José Antonio Zarzalejos en aquest article, contraposant-lo a ‘la primavera catalana’. El soroll és tan gran a Madrid ‘que els cercles del poder central viuen aliens a la gravetat dels esdeveniments a Catalunya’, diu Zarzalejos. Troba que la capacitat de mobilització que manté l’independentisme al carrer i el prestigi i rellevància creixents de la figura de Puigdemont són una mala notícia per al govern espanyol. A Madrid, ho fien tot que la justícia alemanya els compri el relat. Si no, conclou, hi ha perill de caos polític i institucional. Per això, avui hi ha pessimisme a Madrid.


Noticies relacionades:
>>  18.04.2018 -  Llarena conocía los informes de Hacienda sobre el 1-O a través del juez Ramírez Sunyer 
No solicitó ningún informe a la Agencia Tributaria sabiendo que contradecía a la Guardia Civil (notícia del diari ARA)


>> 18.04.2018 - Llarena s’encara ara a Montoro per haver negat la malversació de l’1-O

 

>> 18.04.2018 - Un exmagistrat del Suprem, a Llarena: «No veig que hi hagi violència ni delicte de rebel·lió», així de contundent.


>> 18.04.2018 - Llarena insta Montoro a aportar proves que no es van gastar diners públics l'1-O
""El magistrat considera que les declaracions contradiuen les que ha recollit ell durant la instrucció (...)
El ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha assenyalat que aportarà a Llarena tota la documentació on es detalla el control de l'execució pressupostària. Hisenda veu "positivament" la providència de Llarena perquè els dona l'oportunitat d'aportar al Suprem totes les actuacions de control als pressupostos de la Generalitat.
En un comunicat, Hisenda recorda que va iniciar diversos controls pressupostaris a Catalunya l'any 2015, els va reforçar el juliol de 2017 i va aprovar la intervenció dels comptes de la Generaliatt el setembre de l'any passat, una situació que es manté en l'actualitat.""



>> 19.04.2018 - L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Llarena, Montoro i «las urnas de los chinos»' (Antoni Bassas)


>>  20.04.2018 La Guardia Civil amaga informació clau a Llarena que desmunta el delicte de malversació. 
Recapitulació de notícies. v.2  (Inserim aquí la primera notícia d'aquest tema clau que va ser publicada pel diari Público)

Inici de càntic en el temple (Salvador Espriu 1965)

Inici de càntic en el temple


Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
 

Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
 

Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.


Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
 

Ara digueu: “Nosaltes escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.


Què us sembla, el groc és una dèria? v.3

Groc

«Conec poc casos com el català, on només el color, sense afegits, tot sol, d'una manera pura, ja baste per a representar una idea» 
 Vicent Partal, Vilaweb, 24.04.2018



"...un simple color, el groc humil, en el símbol de la revolta.(...) El fet més curiós de tot plegat és que són ells, amb aquesta seua obsessió, que han creat el símbol. Quan varen arribar a exigir que les fonts no fossen grogues en plena campanya electoral, quan van fer traure samarretes i camises als qui anaven a veure un partit de futbol."



22.04.2018  La policia requisa totes les samarretes grogues a la final de la Copa del Rei a Sevilla. El partit, molt bo,  5-0 a favor del Barça


Plaça de Catalunya, Barcelona. Paradeta que em té el cor robat. Un dia qualsevulga. I aquest hivern ha sigut molt fred.



Darrerament trobem elements decoratius gros en els llocs més insospitats. Atés que és un tó cridaner, farem un repaset a alguns casos que hem recollit, sense voler ser ni de bon tros exhaustius. Al Parlament els trobem en alguns seiens de l'hemicicle.


Al Camp Nou


Dos captures de pantalla de la TV alemana el dia que alliberaren a Puigdemont



A la capçalera de la mani del 8 novembre 2017, demanant l'alliberament dels Jordis, en va per cert. Potser pel voraviu grogós?


Més pancartes grogues. Crec recordar que era a la mani de novembre per demanar l'alliberament del presos polítics que estan a Estremera i a Soto del Real (els Jordis).



Manifestació d'uns 44-50.000 o potser 60.000 catalans, o n'hi que diuen que encara més a Bruxel·les: 7 desembre 2017. És evident que el groc s'ha pres com color identificatiu, no es perdran, no.




 
Cartell de la manifestació de Bruxel·les, en groc evidentment. Lletres negres que ofereixen un màxim contrast visual. En Biologia s'en diu "coloració aposemàtica", donc efectivament els animals amb verí la vesteixen per tal d'avisar que no els amoïnin: abelles, vespes, serps verinoses...




 Veieu aquí com el CDR de Sabadell acumula bidons grocs de lleixiu a la plaça per protestar de la corrupció. Aquí teniu un altre cas de coloració aposemàtica, es a dir, coloració d'advertència de perill.




Sense saber res de noms tècnics, ja els taxis de Barcelona han adoptat la coloració aposemàtica, per tal que els veiem de ben lluny.



 
Veieu aquí als manifestants que van anar a Bruxel·les, abrigats amb gorros grocs el vespre a la Grand Place.




 També a Bruxel·les a la mani del 7 decembre, dominància del to groc, molt adïent amb la llum tenue d'aquell pais.



Resultat dels escons obtinguts al Parlament, a les darreres eleccions del 21-Desembre 2017. Suma d'escons dels partits pro independència presentat amb fons groc.



De Bruxel·les a Reus: els avis es reuneixen cada dia a les 12h per demanar l'alliberament dels presos polítics. Aquestes bufandes tant llargues les teixeixen les àvies en equip per tal d'equipar tota la colla.


Realment em sap greu no tindre fotos de les fonts il·luminades de groc de Barcelona, i prohibides els dies anteriors a la votació del 21 -Des 2017.  Us les poso quan les trobi. 



Les àvies a la  plaça Catalunya, montant la paradeta i fent mitja i país, tot alhora. Aquesta imatge a mí m'entendreix, que voleu que us digui.







Aquestes àvies de Barcelona són d'un altre dia; teixint bufandes grogues a la Pl. Catalunya a BCN. M'han dit que s'han proposat fer la bufanda groga més llarga i  entrar en el record Guiness, i no patiu que ho faran. 02.03.2018. Foto Cuca de Llum.

    Han treballat molt. Fixeu-vos quines bufandes tan infinites. 02.03.2018. 
 Foto Cuca de Llum.

 Metres i metres, sempre de color groc.
02.03.2018. Foto Cuca de Llum.




Ara fa una setmana es van embolicar les columnes de una plaça a Vilanova, per preparar-la pel carnaval. Igualment embolicat un fill de Vilanova que ha merescut una estàtua, aqui el teniu:
Per qui té una dèria, tots els objectes parlen, fins i tot paraigües!

L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, governat pel PSC amb Núria Parlon al capdavant, vol prohibir la publicitat de Catgas a un pavelló del municipi perquè és de color groc. 










Noticia relacionada:
>  Tornen·hi: La Guàrdia Civil persegueix l’Ajuntament de Calella per un llaç groc de Nadal


> Felip V va fer executar catalans per portar el llaç groc
Un article publicat avui a El Punt Avui recorda que Felip V va manar publicar un ban castigant amb pena de mort qui portés algun llaç o cinta de color groc. 
(El groc és un color amb molta història al darrere, com veieu)

23 d’abril del 2018

Sant Esteve de les Roures o com l'invent d'aquest poble per part de la Guàrdia Civil s'ha convertit en un fenòmen a la xarxa.









El poble fictici ja compta amb una vuitantena d'organitzacions i institucions, entre les quals un ajuntament, partits polítics, universitat, CDR, hospitals i un tanatori

 

Sant Esteve de les Roures no existeix, almenys a Catalunya. És un poble fictici que es va inventar la Guàrdia Civil en un intent més de justificar la violència del procés en un dels múltiples informes que la benemèrita ha enviat al jutge del Suprem Pablo Llarena. Segons els agents, en aquest poble imaginari -"de difícil ubicació", com diu, irònicament, Viquipèdia- s'hi va donar un dels focus de violència, amb puntades de peu al cap de guàrdies civils indefensos i intents d'atropellament. 

Capitells de s.Esteve de les Roures


Aquest municipi fantasma s'ha convertit en un autèntic fenòmen a la xarxa. Els usuaris, en un clar gest de fer mofa de la Guàrdia Civil, han creat
l'ajuntament i partits polítics, CDR, escoles i universitats, associacions diverses, servei de rodalies, hostpitals, un tanatori... I fins i tot el mateix cos de la Guàrdia Civil de Sant Esteve de les Roures. De fet, fer el recompte de quantes entitats o associacions té aquest "poble" és una tasca complexa. L'escriptor Quim Monzó va fer la petició a l'"Ajuntament", que no va saber què respondre.  

Xarxa de Rodalies de s. Esteve de les Roures


L'article que el poble té a la Viquipèdia fa un llistat aproximat (cada dia poden aparèixer nous perfils a la xarxa) de les organitzacions del poble. En total, n'hi ha més de 80 entre institucions, partits, comerços, espais d'oci... Tot plegat com si es tractés d'un poble real.


Història del poble explicada per nens i il·lustrada per la Pilarin Bayes. No li manca de res.


Per si tot això no fos prou, la mateixa benemèrita va donar ales a la paròdia interactuant-hi a través de Twitter. En concret, el perfil oficial de la Guàrdia Civil va respondre una piulada de l'Ajuntament de Sant Esteve de les Roures que compartia un vídeo d'agents disparant contra immigrants. "Des d'un compe oficial? Representen els seus ciutadans parlant de falsos impactes que no apareixen en cap autòpsia? No es deu haver equivocat el community manager?", deia la Guàrdia Civil. La (nova) pífia de la benemèrita va provocar les burles de xarxa i va impulsar de nou aquest poble cada vegada més real, almenys a Twitter.

https://www.naciodigital.cat/noticia/153000/sant/esteve/roures/invent/guardia/civil/convertit/fenomen/xarxa


(Ens ha arribat que a s. Esteve de les Roures no es paguen lloguers, tingue-ho en compte a l'hora de planificar les vacances)



(Hem sentit a dir que hi ha dubtes de les sumes respecte a l'import total del cost del referèndum de l'1-Octubre, segons càlculs de la Guàrdia Civil. Trovo a les xarxes notícies confuses; una parla de que s'han sumat partides de despeses amb partides de previsió de despeses. Quan trovi dues versions iguals us ho penjaré aquí.   Cuca de Llum) 

21 d’abril del 2018

"Comtes, els origens de Catalunya", Minisèrie històrica de TV3 en quatre capítols.


El comte Guifre el Pelós, caracteritzat en aquesta sèrie.

La sèrie "Comtes, l'origen de Catalunya" ofereix l'ocasió
L'ocasió de conèixer l'origen de Catalunya a través d'aquesta sèrie de Carles Porta i Albert Sánchez Piñol.



Guifré Borrell

Sunyer I

La web oficial de la sèrie a on podeu  veure els quatre capítols, cada un de mitja hora, és:    
http://www.comtes.cat/#capitols



Una nova sèrie històrica a La Xarxa
Aquesta producció forma part de la línia de sèries de contingut històric impulsades per La Xarxa des de fa tres anys . ‘Comtes‘ s’afegeix a la sèrie documental de 10 capítols Somiar un país, construir un somni sobre el llegat de la Mancomunitat de Catalunya i 1714, la Guerra a comarques, també documental i de 10 capítols, que ressegueix la Guerra de Successió en diferents escenaris del país, més enllà de Barcelona.



 Els comtats catalans al segle IX. Captura de pantalla de la sèrie.


Comtes 1. Els inicis dels inicis, amb Guifré el Pelós (873-898)

Comtes 2.  O Comte o res, amb  Guifré Borrell  (+914)
Comtes 3.  Triomf i tragèdia, amb  Sunyer I  (+950)
Comtes 4.  Derrota i llibertat amb Borrell II  (+992)


(Per la TV s'han emés al canal d'ElPuntAvui)


Per saber-ne més:
En aquesta blog tenim una entrada amb llibres de divulgació històrica recomanats d'aquest període: 

>>  Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1000. Els inicis de l'Estat-nació v.4  

D'entre els llibres recomanats per aquest article destaquem:

Aquest llibre exposa precisament el període de tres dels quatre capítols que s'han emés. L'autor, Ramon d'Abadal, és un gran especialista d'aquest període que anomenen "carolingi", perquè els comtes eren  funcionaris anometats pel rei dels francs amb capital a Aquisgrà, el més famós  dels quals va ser Carlemagny - Carolus en llatí. Trobareu més dades del llibre en el link d'aqui sobre.


 En aquest volum trobareu informació del comte Borrell II  -a vegades en diuen també Ramon Borrell- protagonista del quart episodi de la sèrie (de la pàg. 2 a la 14).   Era comte de Barcelona, Girona, d'Ausona i l'Urgell.
Borrell II (992-1017) va patir el saqueix de Barcelona per les tropes d'al-Mansur l'any 985, sense rebre l'ajuda demanada al rei franc i al Papa.
Per tant, quan tres anys més tard va ser requerit per carta per un nou  rei franc amb l'objectiu de fer  renovació de la fidelitat... el comte Borrell no la va contestar mai. D'aquí ve que l'any 988 es consideri l'any de l'inici de la futura Catalunya, si voleu, és una mica convencional però va bé tenir fites per fixar idees. De fet tot es va anar desenvolupant d'una manera contínua. Dit això, de fet, a la pràctica, des de la segona meitat del segle X els comtes governaven amb plena sobirania, els lligams es van anar desfent de mica en mica.


Petita monografia, donc el volum és de mida A5, d'unes 70 pàgines que es llegeixen en un parell d'hores. Exposa una situació general del comtats aleshores, de la seva relació amb Córdova en aquell moment i èpoques precedents. Exposa exemples trobats als documents del trasbals enorme que va soposar el saqueix de la ciutat pels ciutadans.
Trobareu més dades del llibre en el link d'aqui sobre.