El TSJC dona la raó a Costa i li treu l’advocat d’ofici. És el 3er recurs de súplica que guanya al TSJC, encara no s'ha celebrat el judici.

 

Estima el seu recurs i ell mateix podrà defensar-se en el judici per desobediència a l’antiga mesa del Parlament 

 

 

(Felicitem des d'aquesta petita web a Josep Costa per la seva actitud combativa, per ser valent i no arronsar-se. Cuca de Llum)

 

 

Redacció - Barcelona - 21.09.2022

Després d’aconseguir la recusació dels magistrats Jesús María Barrientos i Carlos Ramos per falta d’imparcialitat el 30 de juny passat, l’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li torni a donar la raó en acceptar-li el recurs de súplica en què demanava que li retiressin l’advocat d’ofici que li havia assignat el mateix tribunal per al judici per desobediència previst per als dies 5, 6 i 7 d’octubre contra els membres de les formacions independentistes de l’antiga mesa del Parlament presidida per l’actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent.

 

Costa, Torrent, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado afronten una petició de la fiscalia de fins a un any i vuit mesos d’inhabilitació per haver permès la tramitació de resolucions a favor de l’autodeterminació i de reprovació de la monarquia el 2019.

 

Un cop el TSJC ha acceptat la revocació de la designació efectuada pel Col·legi d’Advocats a requeriment del tribunal només en el cas que no comparegués en el judici sense “causa justa, Costa es podrà defensar ell mateix durant el procediment. L’exvicepresident primer va al·legar que aquest acord suposava una vulneració del dret a la lliure elecció d’advocat reconegut en els tractats internacionals de drets humans i una infracció d’alguns dels seus articles, a més d’assegurar que la designació d’un advocat d’ofici podria generar “problemes deontològics, professionals i econòmics”. El TSJC reconeix que hi ha articles del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics o del Conveni Europeu de Drets Humans, signats per l’Estat espanyol, en què l’autodefensa està reconeguda.

 

El tribunal estarà compost per la magistrada Marta Pesqueira, en substitució de Barrientos; Francisco Segura, en el lloc de Carlos Ramos, i per Carlos Mir, l’únic membre original que no ha estat apartat.

 

Pendent del recurs per la nul·litat

Costa té pendent encara que li responguin el recurs en el qual demana la nul·litat de la causa que va presentar a principis de setembre. Hi argumentava que, si amb la recusació dels magistrats, que s’havia acceptat i que va retardar el judici, es considerava que no eren imparcials per jutjar-los, tampoc ho eren “per admetre la querella contra nosaltres”. Considerava que tot el procés era nul si la primera decisió ja es considerava invàlida.

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2195526-el-tsjc-dona-la-rao-a-costa-i-li-treu-l-advocat-d-ofici.html

 

 

Notícies relacionades:

Josep Costa consegueix la recusació dels magistrats Jesús María Barrientos i Carlos Ramos per falta d’imparcialitat el 30 de juny 2022, veieu la notícia:

>>   https://www.vilaweb.cat/noticies/costa-aconsegueix-expulsar-barrientos-del-judici-contra-la-mesa-de-roger-torrent/

 

>>   Entrevista de Núria Orriols a Josep Costa, vídeo

 

Costa demana al TSJC que anul·li el judici a la mesa

Josep Costa demana la nul·litat de la causa contra l’antiga Mesa del Parlament

El TSJC completa la sala que jutjarà l’antiga mesa

Costa torna a portar l’Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans per la causa contra l’antiga Mesa del Parlament

 

__

El govern activa un fons per als afectats del Tribunal de Comptes però hauran de tornar els diners amb sentència ferma. A l'endemà Sánchez no aclara si ho accepta o no.

 

El fons arrenca amb deu milions d'euros i de moment el gestionarà l'Institut Català de Finances

  

 

06.07.2021

 

El govern de la Generalitat ha presentat finalment la fórmula per a donar cobertura a la trentena d’ex-alts càrrecs a qui el Tribunal de Comptes espanyol exigeix que paguin 5,4 milions d’euros abans del 21 de juliol: l’activació, via decret, d’un Fons Complementari de Riscs dotat inicialment amb deu milions d’euros. L’Institut Català de Finances el gestionarà provisionalment i mentre no es creï una entitat gestora. Perquè els afectats per fiances imposades com les del Tribunal de Comptes puguin accedir a aquesta ajuda caldrà que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions d’un servidor públic, que el risc no sigui cobert per alguna altra pòlissa i que la Generalitat no hagi iniciat cap actuació contra la persona afectada. És una mesura temporal, i en cas de sentència ferma els afectats hauran de tornar els diners.

 

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat que aquest mecanisme serveix per a cobrir els servidors públics en els casos que les asseguradores que tenen pòlisses contractades amb la Generalitat no vulguin cobrir. Aquest n’és un. Vilagrà diu que aquest mecanisme no s’ha creat expressament per als afectats pel Tribunal de Comptes, sinó per a qualsevol cas que en compleixi els requisits.

 

Com funciona? El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha explicat que les persones que vulguin ser-ne beneficiàries hauran de fer la sol·licitud exposant els motius i amb la declaració responsable en què constin les tres condicions. La Generalitat haurà de certificar que es compleixen.

 

 

Aleshores l’ICF garantirà a una entitat financera l’emissió d’un aval amb un dipòsit a càrrec del fons complementari de riscs. Serà, doncs, un aval de l’entitat financera, però no un aval directe, sinó amb el contraaval de l’ICF. Giró ha afegit que si s’arriba a una sentència ferma i s’han exhaurit totes les vies d’impugnació tant a l’estat espanyol com a escala internacional, el beneficiari haurà de retornar els diners a l’administració, amb els interessos i les despeses ocasionades. Perquè diu que amb un pronunciament judicial ferm el principi d’indemnitat pel qual es dóna tutela als servidors públics, canvia, i preval el crèdit de dret públic de devolució, és a dir, que l’administració té el dret de recuperar les responsabilitats avançades.

 

 

Què s’entén per una sentència ferma? Qui la dicta? En el cas del Tribunal de Comptes, Giró ha dit que serà el Suprem espanyol qui digui si la sentència és condemnatòria, cosa previsible pels afectats per l’acció exterior i efectiva en la majoria dels acusats pel 9-N. És a dir, si el Suprem confirma la condemna del Tribunal de Comptes, els afectats que s’hagin acollit a aquest fons complementari hauran de retornar els diners a la Generalitat. Giró també ha dit que els condemnats pel 9-N no s’hi podran acollir.

 

Giró ha insistit que aquesta fórmula permet que no hi hagi risc d’acusació de malversació contra el govern o els seus membres: “No hi ha desplaçament patrimonial de diners de la Generalitat en cap moment.” Vilagrà ho ha reblat: “La Generalitat no hi perdrà mai ni un euro, i per tant no hi podrà haver malversació.”

 

 

El Tribunal de Comptes no esclareix si acceptarà les fiances

Fonts del Tribunal de Comptes han explicat a l’ACN que no poden assegurar a hores d’ara si acceptaran les fiances si arriben d’aquest fons complementari. “L’única cosa que podem dir és que el tràmit de fiances és en curs i no podem saber com serà el resultat”, adverteixen.

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-activa-un-fons-per-als-afectats-del-tribunal-de-comptes-pero-hauran-de-tornar-els-diners-amb-sentencia-ferma/

 

 

 A l'endemà:

 

 Dos dies més tard, a 08.07.2021 es donen més detalls:

 

 

I si tomben el fons? Es podrà salvar el patrimoni dels represaliats?

https://www.vilaweb.cat/noticies/sarribara-a-temps-de-salvar-el-patrimoni-dels-represaliats-set-preguntes-clau/?utm_cmp_rs=ifc%3AFC_d7YRirwfR2mWPu_X1Iqxcg

 

 

 

La d'aquest post és  la darrera notícia de una de les 5 línies de treball de l'independència de Catalunya; les altres línies ⁿles trobareu aquí, és un agregat

>>   Independentisme, quines són ara les línies de treball

 

 

 

 

---

 

Nelson Mandela, recull de llibres i thrillers. Petit homenatge a un home profundament bo.

"Nelson Mandela és una persona que m'ha impressionat en molts sentits. El vaig conèixer personalment l'any 1994. I em va impressionar la integritat i la dignitat que irradiava. La planta física que tenia… la mirada… transmetien realment les seves conviccions. Ho transmetia perquè per dins també era així." Alfred Bosch.

Llibre preciós, que ha inspirat una película  sobre Madiba, com li diuen els sudafricans. Emociona la superació personal que va representar a Nelson Mandela aconseguir l'eliminació de l'apartheid i l'actual Constitució de Sudàfrica. Preciós, aixeca la moral. És emocionant com ha sigut capaç de fer en sí mateix tots els canvis necessaris per tal d'assolir l'objectiu, la seva fe en un "impossible" que, certament ha millorat la vida de milions de persones.

El periodista John Carlin va ser corresponsal a Sudàfrica durant deu anys; el llibre es llegeix amb facilitat. Per mi, Mandela esdevé un referent que posa en questió la vertadera noció "d'impossible". 

 
"El Factor Humà" de John Carlin, Ed. La Campana. 374 pàgines. - 


(Per mi, Mandela esdevé un referent que posa en questió la vertadera noció "d'impossible". Cuca de Llum, amb tot tot l'agraïment  a tants esforços.)


Retalls sobre la seva vida:

>>    Va escriure: “Nadie nace odiando a otra personas por su color de piel, por su origen, por su religión… Si la gente puede aprender a odiar también se puede enseñar a amar, porque el amor llega al corazón humano de forma más natural que el odio”.    

>>   "Era exquisito, cortés y amable en extremo. Durante una conferencia pronunciada ante grandes eminencias se le acabó el agua, y un camarero depositó discretamente otro vaso lleno en el atrio. Mandela paró su intervención, se giró y dijo al hombre: "Thank you very much". En las personas en las que nadie reparaba, Mandela veía seres humanos, dignos de reconocimiento. 

De hecho, a algunos no les gustaba ese exceso de bondad. El periodista Stengel le hizo la pregunta durante una de sus conversaciones. 

— La gente dice que el problema de Nelson Mandela es que está demasiado dispuesto a ver lo bueno en la gente. ¿Cómo responde a eso?
— Creo que trae beneficios [pensar bien de los demás]. Es bueno asumir y actuar sobre la base de que los demás son personas de honor e integridad porque tiendes a atraer integridad y honor si así es como miras a quienes trabajan contigo.
"En la vida real -le dijo- no tratamos con dioses, sino con humanos ordinarios como nosotros: hombres y mujeres llenos de contradicciones. El sospechoso siempre estará atormentado por la sospecha, el crédulo siempre estará dispuesto a tragarse todo, y el vindicativo usará el hacha afilada en lugar de la suave pluma. Pero el realista mirará al comportamiento desde todos los ángulos y se concentrará en aquellas cualidades de una persona que son edificantes, que elevan tu espíritu y despiertan en ti el entusiasmo por vivir ".  De l'article l'endemà de la seva mort: http://www.publico.es/internacional/452848/las-puertas-del-mundo-abiertas-madiba-el-espiritu-de-ubuntu



>>  Nelson Mandela és una persona que m'ha impressionat en molts sentits. El vaig conèixer personalment l'any 1994. I em va impressionar la integritat i la dignitat que irradiava. La planta física que tenia… la mirada… transmetien realment les seves conviccions. Ho transmetia perquè per dins també era així.

La fermesa d'aquest home ha estat sempre indiscutible. En els pitjors moments li van oferir de sortir de la presó si renunciava a la lluita armada, o si s'acollia a viure en un dels bantustans –les reserves negres sud-africanes–. I ell sempre va dir que no amb un argument molt contundent i molt entenedor: fins que tothom no fos lliure a Sud-àfrica, ell tampoc no volia ser-ho. La llibertat del seu poble era la seva. I l'una cosa anava amb l'altra.

Aquesta fermesa la va combinar amb el do de l'oportunitat i amb una disposició sempre a negociar sense renunciar a la veritat i a les seves conviccions ( Per seguir llegint l'article : "Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela"



>>  Pel·lícules sobre la seva vida, resum del diari ARA:

1. ' Mandela: Long Walk to Freedom' és l'última cinta que s'ha rodat sobre la seva vida. Ahir s'estrenava a Anglaterra, amb assistència de les dues filles menors de l'expresident de Sud-àfrica, quan es va conèixer la mort de Madiba. Dirigida pel britànic Justin Chadwick i protagonitzada per l'actor londinenc Idris Elba, el film adapta la biografia del polític, des de la infantesa rural fins a la seva elecció com a president. Pren com a fil conductor la relació del líder amb la dona que més el va marcar, Winnie Mandela, amb qui va estar casat 38 anys, i recorda el seu llarg i tortuós camí cap a la llibertat posant l'èmfasi en el costat més humà i imperfecte de Mandela. U2 ha fet una cançó per a la banda sonora de la pel·lícula, 'Ordinary love'.


 2. 'Invictus' és el film més popular fins avui. Explica l'esperit de reconciliació de Mandela centrant-se en un fet concret, la Copa del Món de rugbi de 1995, que va aconseguir unir una nació que havia estat separada per l'apartheid. Protagonitzada per Morgan Freeman i Matt Damon i estrenada el 2009 sota la direcció de Clint Eastwood, la pel·lícula es basa en el llibre 'El factor humà', de John Carlin. Tràiler:
http://youtu.be/_KB2aD-ZyXA


3 . ' Goodbye Bafana' relata la relació que Mandela va tenir amb el seu guàrdia de la presó, un blanc, James Gregory, durant els 27 anys que va estar empresonat. Basat en un llibre de Gregory, que s'ha posat en dubte, el film narra com el coneixement de les idees de Mandela transforma el que havia de ser el seu censor.  Tràiler:
http://youtu.be/IFqlLnAYwC0


4. ' Mandela and De Klerk', rodada a Sud-àfrica per a la televisió el 1997, va ser protagonitzada per Sidney Poitier i Michael Caine, i s'hi mostra la vida i la relació entre els presidents més importants de Sud-àfrica, Mandela i F. W. de Klerk. Aquest últim és qui va anunciar, el 1990, al Parlament, que legalitzava el Congrés Nacional Africà i alliberava, al cap de set dies, Mandela, convertit en símbol de l'apartheid. Tots dos van rebre el Nobel el 1993. Tràiler:
http://youtu.be/SejrrvlO59k


5. ' Winnie Mandela'. Entre altres 'biopics' dedicats al polític, el 2010 se'n va estrenar un sobre la controvertida dona de Mandela, interpretada per Jennifer Hudson. El film, criticat per la mateixa Winnie, explica la seva trajectòria, empresonament, la resistència sense el marit, i ombres com la infidelitat i altres acusacions legals.  
http://youtu.be/IZZUffRcVnM


>>  Llibres sobre la seva vida, resum del diari ARA:


"El Factor Humà" de John Carlin, Ed. La Campana. 374 pàgines. - Ressenyat una mica més amunt.


6. ' El largo camino hacia la libertad' (1994) es va convertir en un llibre de referència a nivell mundial. És una autobiografia escrita el 1994 en què es basa la pel·lícula 'Long Walk to Freedom' i ocupa un lloc destacat entre les memòries de les figures més importants del segle XX. 

7. A 'Converses amb mi mateix', el polític expressa els seus pensaments, les seves reflexions personals, i hi inclou esborranys de cartes a caps d'estat. Els seus diaris i calendaris de la presó són documents fins llavors mai vistos i d'un valor incalculable. 

8. A 'Un ideal pel qual visc' (2005) hi narra 50 anys de la seva vida entrelligats amb la història del seu país, que es fonen en una trajectòria comuna que finalment desemboca en la denúncia internacional del règim segregacionista i racista de l'apartheid, i la posterior caiguda d'aquest. És un compendi de textos contra la desigualtat i a favor dels drets dels presos polítics i les comunitats minoritzades. 

9. 'Els meus contes africans', publicat el 2008, és una antologia supervisada per Mandela amb els contes més bonics i antics d'Àfrica, i que alhora destaquen valors com la llibertat. 

10. La vida i l'obra de Mandela ha inspirat també molts escriptors. Un dels més coneguts és el periodista John Carlin, autor d''El factor humà', llibre que va inspirar 'Invictus'. Acaba de publicar un nou volum sobre Madiba, 'El somriure de Mandela. Un retrat personal', també a La Campana, on explica el seu testimoni directe de l'excarceració de Mandela a partir de les converses que van mantenir.   
 (http://www.ara.cat/adeumandela/cami-llibertat-Mandela-pellicules-llibres_0_1042695930.html)



>> Aquest Link envia a una pàgina de La Vanguardia amb moltes referències de la seva hemeroteca sobre la vida de Mandela: http://www.lavanguardia.com/internacional/20131205/54375515924/nelson-mandela.html