31 de gener de 2017

Mas s'en surt a Onda Cero, amb el periodista Carlos Alsina



Artur Mas i  Carlos Alsina. Imatge de Vilaweb.



L'expresident posa contra les cordes al periodista Carlos Alsina, que qüestiona amb vehemència el procés


El periodista que va deixar en ridícul a Rajoy dues vegades no pot amb Artur Mas


El presentador del programa 'Más de uno' de l'emissora Onda Cero, Carlos Alsina, conegut per deixar en ridícul al president del Gobierno, Mariano Rajoy, en dos episodis antològics com el que es va produir dies abans de les eleccions del 27S, quan Rajoy no va saber respondre per quina raó els catalans perdrien la nacionalitat espanyola, "¿y la europea?", i més recent, fa tot just una setmana, quan va assegurar que el preu de l'electricitat baixaria perquè plouria, no ha pogut aquest matí amb l'expresident de la Generalitat, Artur Mas. 

Artur Mas, Onda Cero
Artur Mas, Onda Cero

© Onda Cero
Dimarts, 31 de gener de 2017 
Alsina, que ha començat acusant l'expresident de fer perdre poder al PDeCAT en el moment que va decidir abraçar el procés sobiranista que va encetar la societat civil l'any 2012, ha tirat de les enquestes per preguntar com es pot passar de tenir més de 60 diputats al Parlament de Catalunya l'any 2010 als menys de 30 que ara mostren els estudis demoscòpics. Mas, que ha tirat d'ironia, ha exposat que el partit "que diu que s'ha reduït" té les quatre diputacions, 400 alcaldies municipals, membres del govern i la presidència de la Generalitat. L'expresident no ha fet gaire cas de les enquestes, ja que no només "ha quedat demostrat" que han fallat en molts àmbits, sinó que, a més, ha recordat la seva primera etapa com a candidat a la presidència, l'any 2003, quan el PSC guanyava amb 10 punts d'avantatge i el dia de les eleccions CiU va guanyar per 4 diputats.

Un judici polític
 
L'estira-i-arronsa més intens de l'entrevista ha arribat quan Alsina ha preguntat a l'expresident sobre quina serà la seva defensa en el judici del 6 de febrer. "Direm que no és un judici amb base legal", ha etzibat l'expresident, "és un judici instat per la Fiscalia General de l'Estat amb connivència amb el govern del PP. Com s'explica que nou fiscals catalans per unanimitat i per escrit diguin que no hi ha delicte i l'Estat tombés la seva opinió?". Alsina, que ha volgut destacar la il·legalitat del procés del 9N, ha topat amb un Mas preparat que ha denunciat que "si el 9N va ser un delicte, per què el jutge no va instar al tancament dels col·legis electorals? Se li va donar normalitat i ningú va actuar". El presentador, que s'agafava a la resolució del TC en contra de la convocatòria del 9N, no ha pogut rebatre a Artur Mas quan ha concretat que una resolució no és una sentència.
 
Per a Mas, el motiu del judici és que aquell dia el poble català "va posar contra les cordes" a l'Estat amb mitjans de comunicació de tot el món cobrint la jornada.
 
"No podreu fer el referèndum"
 
Segons Carlos Alsina, la Generalitat no podrà fer el referèndum. "Com el penseu fer?" li pregunta a l'expresident, "de la mateixa manera que vam fer el 9N". "Però no era una consulta?" respon Alsina, "si ho era, per què vaig a judici?". El presentador de 'Más de uno' ha continuat, "per què va servir el 9N?", "perquè el món veiés que hi som i que tenim un Estat que ens tracta com a súbdits" ha contestat Mas. "I si només voten els del 'sí'?", "votaran els que creuen en el dret a decidir, el 9N van votar 'no' 100.000 persones. Els comuns, que no es mullen, aposten pel referèndum i participaran".
 
El locutor d'Onda Cero ha qüestionat la legalitat del procés d'independència, "volen preguntar una realitat que no existeix en la Constitució!", el que Mas ha respost dient que, si és així, al món "només hi hauria uns 40-50 països i no 200". Alsina, que ha mantingut el to, ha dit que, en aquest sentit, per què van enviar 3 diputats catalans al Congrés per canviar la Constitució i fer possible el referèndum? "Per intentar pactar un referèndum, no per modificar una Constitució. No cal modificar-la per fer un referèndum legal, si es vol, es pot com ho va poder fer Escòcia". Alsina, que ha vist una mica de llum amb el cas escocès, ha delirat preguntant "per què Cameron, que és tan demòcrata, no s'ha pronunciat a favor de Catalunya?", "perquè no és un ciutadà català, ell va posar les urnes a Escòcia, va escollir posar-les abans que amagar-se".

La predicción de Carl Sagan sobre EE.UU en 1995 se hace realidad


 El famoso astrónomo norteamericano escribió en su libro un hipotético futuro muy parecido a la realidad actual

25/01/2017 
No es la primera vez que un libro predice en sus páginas un futuro que años después parece asimilarse bastante. Fahrenheit 451 describe una sociedad dependiente de la tecnología que como consecuencia deriva el aislamiento social de sus individuos. Desde hace unos años, los teléfonos han substituido las palabras en muchos espacios públicos, como en el libro de Ray Bradbury las pantallas planas de la calle captan toda la atención de los ciudadanos.

 Otro claro ejemplo es 1984 . El control absoluto que ejerce el poder sobre sus ciudadanos podría parecer una teoría muy perversa de George Owell si no existieran los casos de espionaje destapados por Edward Snowden o la continua vigilancia a la que están sometidos los usuarios de internet gracias a sus datos personales.

Un nuevo caso donde la literatura atrapa a la realidad es el libro de "El mundo y sus demonios. La ciencia como una luz en la oscuridad". Este libro del astrónomo Carl Sagan publicado en 1995 esconde un apartado que el divulgador científico norteamericano tituló como “Un presagio de la época de mis nietos”.

La cita empieza adivinando una “economía de servicios y de información”, donde “casi todas las industrias manufactureras se hayan ido a otros países”. Se avanzó a una deslocalización en EE.UU que ha creado muchos beneficios a las grandes empresas que han dejado el país para producir más barato.
 
Carl Sagan, todavía no conocía los avances tecnológicos de 2016, pero ya intuía la fuerza de las nuevas tecnologías. “Cuando los increíbles poderes tecnológicos caigan en manos de muy pocos, y nadie represente el interés público pueda siquiera comprender las cuestiones”, escribía en 1995.

También tuvo tiempo para predecir una sociedad norteamericana en la que “la gente habrá perdido la capacidad de establecer sus propias agendas o cuestionar de una manera sabia a las autoridades”.

Sobre el futuro de EE.UU Cuando los increíbles poderes tecnológicos caigan en manos de muy pocos y nadie represente el interés público”
Carl Sagan
Astónomo, astrofísico y cosmólogo


El astrónomo dibujó a su vez una sociedad con tendencia a la superstición y con problemas para poseer una mirada crítica. “Cuando abrazados a nuestras bolas de cristal y consultando nerviosamente nuestros horóscopos, con nuestras facultades críticas en declive, e incapaces de distinguir lo que nos gusta y lo que es verdad, nos delicemos de nuevo, casi sin darnos cuenta, hacia la superstición y la oscuridad”.

Al leer a Carl Sagan parece que tenga una bola del tiempo o una bola de cristal. Probablemente sea la máquina del tiempo, aquella que utilizaron Orwell o Bradbury para dibujar en sus libros una realidad que tardaría en llegar muchos años.

Avanzados a su tiempo Sagan, Orwell o Bradbury escribieron en su día unas líneas que reflejan la sociedad actual 
 
http://www.lavanguardia.com/internacional/20170125/413689626916/prediccion-carl-sagan-eeuu-1995.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_content=internacional&utm_campaign=lv

30 de gener de 2017

George Orwell i la veritat sobre Espanya


Quan vaig marxar de Barcelona a finals de juny, les presons ja estaven a vessar

 El novel·lista i assagista George Orwell (1903-1950).





George Orwell va néixer el 25 de juny del 1903 i va morir el 21 de gener del 1950. El recordem llegint fragments de Spilling the Spanish Beans (Vomitant la veritat sobre Espanya), una sèrie d'articles seus publicats al New English Weekly el 29 de juliol i el 2 de setembre del 1937.


La Guerra Civil Espanyola ha produït probablement una collita de mentides més gran que qualsevol altre esdeveniment des de la Gran Guerra, però honestament dubto que, malgrat tota l'hecatombe de  monges violades i crucificades davant dels ulls dels reporters del Daily Mail, hagin estat els diaris profeixistes els que hagin fet més mal. Han estat els diaris d'esquerres, el News Chronicle i el Daily Worker, amb els seus mètodes molt més subtils de distorsió—, els que han impedit al públic britànic tenir una visió— sobre la veritable naturalesa del conflicte.

 El fet que aquests diaris han amagat amb tanta cura és que el govern espanyol, (incloent el govern català, que és semiautònom) té molta més por de la revolució— que dels feixistes. Ara per ara, és gairebé segur que la guerra acabarà amb algun tipus de compromís, i, fins i tot, hi ha raons per dubtar que el Govern, que va deixar caure Bilbao sense moure un dit, tingui gaire desitjos de victòria; però, del que no hi ha cap dubte és de la precisió— amb què el Govern està esclafant els seus propis revolucionaris.

Durant els darrers temps, s'ha anat imposant un regne de terror: dissolució— forçosa de partits politics, censura paralitzant a la premsa, espionatge constant i empresonaments massius sense judici.


Quan vaig marxar de Barcelona a finals de juny, les presons ja estaven a vessar: tant és així que ja feia temps que les presons normals s'havien desbordat i entaforaven els presos a les botigues buides o a qualsevol altre indret on els poguessin posar.
Però l'aspecte a destacar és que la gent que hi ha ara a les presons són els revolucionaris, no els feixistes; hi són no perquè les seves opinions siguin massa de dretes, sinó perquè  són massa d'esquerres.

I els responsables que hi siguin són aquells revolucionaris tan perillosos que la sola menció— del seu nom fa que en Garvin s'ho faci a sobre: els comunistes.

[...]

I què es un trotskista? Aquesta paraula terrible —avui a Espanya et poden posar a la presó, i tenir-t'hi indefinidament sense judici només amb el rumor que puguis ser trotskista— tot just comena ara a escampar-se per Anglaterra.

[...]

Fins fa uns quants mesos, deien que els anarcosindicalistes "treballaven lleialment" amb els comunistes. Després, els van anar apartant del govern; posteriorment, ja semblava que no treballaven tan lleialment; i ara estan en procés de convertir-se en traïdors. Després d'això arribarà el torn de Largo Caballero. Caballero, l'exprimer ministre socialista, ídol de la premsa comunista fins al maig del 37, ja és a la llista negra: un trotskista, un enemic del poble. I així continua el joc.

El final lògic és un règim en el qual qualsevol diari i partit de l'oposició sigui suprimit i tots els dissidents mínimament importants siguin a la presó—. I és clar, un règim així ha serˆ un règim feixista.

No serà el mateix tipus de feixisme que imposaria Franco, potser serà millor que el de Franco i val la pena lluitar per ell, però serà feixisme. Només que, com que serà controlat per comunistes i liberals, l'hi posaran un altre nom.

Jordi Évole y su programa "Salvados" sobre las eléctricas


He recibido este aviso, y hago difusión:



 




Démosle el Domingo -fue el domingo pasado, 29.01.2017 - la máxima audiencia a Jordi Evole en la Sexta y evitar el cierre de su programa, por culpa de ciertos individuos que forman parte del oligopolio de la energía y que piden la cabeza de Jordi Évole.

Estos individuos se han ? a Manuel Lara, presidente del Grupo Planeta (que controla Antena 3 y la Sexta) para intentar cerrar el mejor programa de este país.

"Parece que el programa del pasado domingo de "Salvados" (recordad, en la Sexta a las 21:30) ha causado un gran revuelo en el sector de las eléctricas. Y es que por primera vez un periodista se ha atrevido a denunciar lo que todos sabemos por experiencia: la situación de oligopolio, la falta de transparencia, la complicidad con los políticos y sus beneficios exagerados a cuenta de nuestros bolsillos. Estos gigantes no sólo tienen en su nómina a ex ministros y ex presidentes (¿como pago de favores?), también engordan a un buen número de periodistas para que defiendan con la pluma sus intereses. Y además, debido a la situación de crisis de los medios de comunicación, utilizan el arma de la inversión en publicidad para garantizar que siempre tendrán tratamientos favorables.

Lo de Jordi Évole los ha descolocado. Por primera vez un periodista quijotesco se atreve a arremeter contra los colosales molinos. ¡Y con un 12% de audiencia! Porque no les importaría si lo siguiesen cuatro gatos, pero eran varios millones los que estaban viendo el programa. Esto ha provocado una airada protesta (o amenaza) del oligopolio, que se ha dirigido a Manuel Lara, presidente del Grupo Planeta (que controla Antena 3 y la Sexta) para exigirle un espacio en el que poder lavar su imagen.

Me temo que la temeridad de Jordi Évole, el periodista más valiente que tenemos hoy en España, puede costarle el programa. Por favor, no os lo perdáis el próximo domingo. Hay que darle un 15% de audiencia para que, si Lara cede a la presión de los ladrones del oligopolio y retira el programa, que no se diga que fue por falta de seguidores.

Es necesario proteger a los que dan la cara por todos.

Queremos remarcar lo tremendamente valiente que es Jordi Évole al atacar la corrupción y monopolios de este país, sabemos perfectamente que el periodismo esta lleno de mercenarios que no merecen el nombre de periodista. Por eso consideramos fundamental que todos apoyemos la labor de JORDI.

El follonero, se ha ganado los respetos de los periodistas más renombrados de este país, es un periodista, que saca los colores a todos estos sinvergüenzas que roban a los ciudadanos.

Difundamos!!
                                                              .....

Para ver el programa:

“Es un sistema hecho a medida para las grandes eléctricas”

Jorge Morales de Labra, Director de GeoAtlanter se dedica a la venta de energía solar y cuenta a ‘Salvados’ el oligopolio formado por cinco grandes empresas eléctricas.



Jorge Morales de Labra, Director de GeoAtlanter produce “un 10% de lo que se produce en verano”.

Las facturas de la luz las “han hecho difícil a posta”. Y es que, “es un sistema hecho a medida para las grandes eléctricas. Una de las herramientas para eliminar la competencia es la complejidad del sector”, asegura el Director de GeoAtlanter.
Jorge tiene una empresa eléctrica pero en este país hay cinco grandes eléctricas: Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Endesa, E.ON y EDP que “mueven el 80% de la generación y el 90% de la venta”.

Con este sistema, donde pocas empresas controlan el mercado de la producción y la compraventa “se conoce clásicamente como oligopolio, donde se pueden poner de acuerdo para fijar los precios. Aunque es una práctica irregular, las multas son ridículas porque facturan 35 millones de euros anuales.

......

Link de "la Sexta" para ver el programa: 






Captura de pantalla del vídeo de "la Sexta" 



- Un vídeo de 3 min. del programa "Salvados" sobre las eléctricas: Es un sistema hecho a medida para las grandes eléctricas
>>   http://www.lasexta.com/programas/salvados/noticias/sistema-hecho-medida-grandes-electricas_201211185727ef5f6584a81fd8855a37.html


- Un vídeo de 8 min. del programa "Salvados" sobre las eléctricas: La luz va a subir siempre porque debemos 24 mil millones
>>   http://www.lasexta.com/programas/salvados/noticias/luz-subir-siempre-porque-debemos-mil-millones_201211185727d4284beb28d446031cb3.html

28 de gener de 2017

La CUP dóna un ‘sí condicional’ al pressupost: ho farà amb 2 vots a favor i 8 abstencions.



Els anticapitalistes anuncien l'acord pels comptes amb Junts pel Sí, una decisió que aplana el camí al referèndum 

 


‘El consell polític de la CUP, ha emès un vot favorable a la tramitació del pressupost malgrat no sigui pel seu contingut social, que no compartim, sinó per celebrar un referèndum i un procés constituent’.  D’aquesta manera ha anunciat Quim Arrufat el resultat del Consell Polític de la CUP.

La decisió de la CUP però, és matisada: ‘És un sí condicional i amb data de caducitat fins al setembre: si al setembre no hi ha referèndum, la CUP retirarà el suport al govern i provocarà noves eleccions’. En concret, Arrufat el ‘sí condicional’ de la CUP és un sí a la ruptura democràtica, al referèndum unilateral i al procés constituent, però és un no a uns comptes que mantenen les mateixes estructures desiguals de fa 35 anys.

Per tot això, i de cara al debat del pressupost, Arrufat ha avançat que els anticapitalistes donaran dos vots a favor i vuit abstencions, el mínim perquè tirin endavant els comptes. I ha demanat al govern que tingui preparat el referèndum unilateral al maig: ‘S’ha de poder celebrar a l’estiu depenent de la tensió judicial’, ha recordat Arrufat.


Reguant critica uns comptes ‘autonomistes’
Amb un discurs crític, Eulàlia Reguant ha lamentat que els comptes proposats pel govern mantenen molts elements autonomistes i que l’executiu no ha fet cap concessió. ‘La CUP ha fet un esforç per veure d’on es podien treure els diners i on es podien posar’, ha explicat Reguant. ‘Volem obrir aquest debat a la resta de grups perquè les esmenes de la CUP continuaran i es poden fer modificacions perquè els pressupostos s’acostin als que necessita el país, ha dit.

Malgrat les cessions en Ensenyament i renda garantida, ‘aquest no és el pressupost que necessita el país’. El govern i el departament d’Economia ‘han amagat el cap sota l’ala i no ha respost de manera adequada al que es necessitava’, ha lamentat la diputada. ‘Veient que no són els comptes que el país necessita, creiem que es necessari mostrar la indignació perquè aquest pressupost responguin a la necessitat de la majoria’, ha conclòs Reguant.


Darrer obstacle superat
La decisió presa pel Consell Polític aquest matí a Vilafranca del Penedès permet de superar el darrer obstacle per a encarar abans del setembre l’aprovació de les lleis de desconnexió i fer el referèndum d’independència.

‘Prou de posar pedres al camí dels demòcrates que volem votar en referèndum’, ha reclamat Arrufat. I ha recordat que el canvi a l’estat espanyol és lluny:El règim s’ha refet’, ha recordat. ‘L’única finestra d’oportunitat és la catalana: el referèndum i la possibilitat de trencar amb el règim del 78’.

El resultat de la votació ha estat clar a favor del sí pel que fa a les assemblees territorials de la CUP (39 vots a favor i 22 en contra i dues abstecions) però en canvi les entitats que formen part de l’anomenat Grup d’Acció Política (GAP) han votat en contra. Poble Lliure i Constituents per la Ruptura han votat a favor però Endavant i les organitzacions pròximes han votat en contra. El SEPC s’ha abstingut. La diferència de vots entre el sí i el no ha fet que la decisió del GAP no afectés el resultat final.

L’acord per aprovar el pressupost allunya la perspectiva d’unes eleccions avançades, que el president de la Generalitat estava disposat a convocar en el cas que la CUP hagués votat en contra dels comptes.

 

25 de gener de 2017

El President Puigdemont explica la voluntat de convocar el referèndum a Brusel·les, gran èxit d'audiència


 La sala del Parlament a Bruseles, plena

Captura de pantalla d'un vídeo d'Oriol Junqueres, mostrant les persones de peu dret





 

La conferència de Brussel·les, un "èxit brutal"


Dimarts, 24 de gener de 2017

Una quarantena de diputats, a banda de representants d'ambaixades, 'think tanks' i assessors polítics, a l'acte del Govern català, segons els organitzadors

Una quarantena d'eurodiputats amb perfils diversos han assistit a la conferència

Casals ha explicat que una quarantena d'eurodiputats ha assistit a l'acte de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva. Fonts de Govern han afegit que el perfil dels eurodiputats presents ha estat transversal, ja que tots els grups parlamentaris a l'Eurocambra han tingut presència, així com un bon nombre dels 28 estats membres. En aquest sentit, el també eurodiputat Ramon Tremosa ha emfatitzat la presència de socialistes, membres dels Verds i liberals, a banda d'afirmar que no hi havia presència de membres d'"extrema dreta". 
 
 Tremosa: "No he vist res igual en 10 anys"

A més, Tremosa ha expressat a directe!cat que entre el públic també hi havia representants d'ambaixades, assessors polítics i membres de 'think tanks'. L'eurodiputat afí al PDeCAT ha entomat el mateix discurs que Adam Casals i també s'ha felicitat per "l'èxit" de l'acte. "No he vist res igual en 10 anys", ha comentat en referència al temps –arrodonit a l'alça– que fa que exerceix com a eurodiputat. De fet, ha dit que l'esdeveniment d'avui ha superat el de 2014 també a l'Eurocambra, on van intervenir Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal, presidents en aquell moment de l'ANC, Òmnium i AMI.

http://www.directe.cat/noticia/572041/la-conferencia-de-brusselles-un-exit-brutal?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook



TEXTOS  DELS  3  DISCURSOS:


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, han defensat al Parlament Europeu la necessitat de realitzar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.



http://www.elnacional.cat/ca/politica/textos-discursos-puigdemont-junqueras-romeva_133653_102.html

5 de gener de 2017

Llibres, història i assaig del s. XX



Qualsevol us agradarà o us farà quedar bé si els regaleu:

Cliqueu a l'etiqueta per a veure les ressenyes més llargues publicades al seu dia a la Cuca de Llum:

Llibres d'història d'Europa. Referències per entendre el moment d'ara, saver de on venim. La història no es repeteix ni podem adivinar el futur. No obstant hi ha tendències de caràcters que no varien. Dades per comprendre l'arribada de Hitler al poder, manipulació de la premsa i dels noms de les coses per amagar le que canviava, amenaces, coacció, els milicians del partit les PP,... Per ordre cronològic de les accions que narren els dos primers:












 Aquest llibre i "Jo no" de J. Fest son els que més expliquen el dia a dia d'una família durant els dies de Hitler. Aquest de Sebastian Haffner es centra en els canvis dels primers mesos de març 1933 i com van afectar al seu entorn personal.  Es molt fi, molt bonic, es llegeix fàcil, i molt molt interessant. Publicat el 2000, de manera pòstuma però escrit el 1939 des del seu exili a Londres. Veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit:control de l'opinió pública en el nazisme



 L'escenografia de Hitler per semblar el que no era, amb l'aquiesciència tàcita d'una part de la bona societat alemana. 
Molt  molt interessant, escrit per un francès del CNRS.
Veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit:control de l'opinió pública en el nazisme






Un mestre alemàn es nega a  afiliar·se al partit de Hitler per les seves conviccions catòliques i perd la plaça de funcionari. La vida de la seva família a Berlín durant la guerra.  Pel seu fill escriptor, publicat de manera pòstuma. 
Veure ressenya al post:  Llibres que hem llegit:control de l'opinió pública en el nazisme





Més llibres de la història del s XX:


 El caràcter català, la guerra civil, els anarquistes, el POUM, la vida a les trinxeres d'Aragó, la guerra dels comunistes contra el POUM iniciada a la Plaça de Catalunya de Barcelona, de primera mà i amb humor anglès. L'edició
afegeix els (molts) articles que Orwell va escriure sobre la nostra guerra civil a la seva tornada a Anglaterra i les dificultats perquè els hi publiquèsin.
"Orwell en España" George  Orwell




Emociona la superació personal que va representar a Nelson Mandela aconseguir l'eliminació de l'apartheid i l'actual Constitució de Sudàfrica. Preciós, aixeca la moral. És emocionant com ha sigut capaç de fer en sí mateix tots els canvis necessaris per tal d'assolir l'objectiu, la seva fe en un "impossible" que, certament ha millorat la vida de milions de persones.
El periodista John Carlin va ser corresponsal a Sudàfrica durant deu anys; el llibre es llegeix amb facilitat. Per mi, Mandela esdevé un referent que posa en questió la vertadera noció "d'impossible".
 
"El Factor Humà" de John Carlin. Ed. La Campana. (374 pàgs.)




Com el neoliberalisme  o capitalisme sense entranyes ha anat manipulant la política en alguns paisos al s.XX: Xile, Argentina, Polònia,... Privatitzant les grans empreses estatals en favor dels amics del poder, empresonant o matant a qui s'hi oposés. Horrorós. Era la doctrina de l'economista Milton Friedman de l'Universitat de Xicago. Ens serveix de referència donc a casa polítics i multinacionals intenten fer en el mateix sentit i convé estar molt alerta.  Extensament documentat, té 100 pàgines amb les referències bibliogràfiques. Cal agraïr a Naomí Klein aquesta feinada.
"La docrina del xoc Naomí  Klein. Ed Empúries. Barcelona 2007. (739 pàgs)






Com l'evolució del neoliberalisme ens aboca a destruir la Terra sense escrúpols... tot plegat perquè el 50 més rics del planeta ho siguin encara més. Extensament documentat.
"Això ho canvia tot"   Naomí  Klein.
 









Cliqueu a l'etiqueta per a veure les ressenyes més llargues publicades al seu dia a la Cuca de Llum  - i/o  veieu totes les ressenyes al tag:

3 de gener de 2017

Per la ironia a la independència, per Salvador Cardús



...
"El més exacte seria qualificar-lo de “revolució de la ironia”. D’aquella ironia que Ferrater Mora qualificava de “reveladora i transformadora”. Una ironia que, alhora que fa clara la consciència dels propis límits i elimina les temptacions d’arrogància i supèrbia impedint que es caigui en el fanatisme, també transforma la desesperació en
capacitat d’acció. Diu Ferrater Mora a "Les formes de la vida catalana" : La ironia és així un mètode per tal de defugir la desesperació i sobreviure-la; és una tàctica que assoleix, amb la deguda paciència, les victòries més insospitades. El ressorgiment continu de la vida catalana per damunt l’onada de la fatalitat i de la tragèdia prové en gran part d’aquesta actitud irònica, actitud que seria erroni estimar com a merament negativa, perquè les úniques coses que nega són la falsia i l’aparença.


"TOT I QUE EM RESISTEIXO a donar per bona l’existència d’un caràcter nacional, en canvi sí que coincideixo amb Ferrater Mora que és aquest sentit de l’humor irònic el que explica millor tant la resistència en el combat per la independència com la més que previsible victòria. Un particular sentit de l’humor -incomprensible per a l’adversari- que ha expressat millor que qualsevol altre relat polític aquesta “voluntat de persistència” i la “flexible fermesa”, per dir-ho en els termes del filòsof, que els catalans hem demostrat aquests darrers deu anys. 

"LA MEVA OPINIÓ és que la ironia no és tan sols allò que ens ha permès arribar sans i estalvis on som, sinó que seguirà sent la millor arma per resistir els embats finals d’aquest camí. Per això, m’ha semblat genial que encetéssim l’any amb aquell viral: “Bona entrada d’any 2017, i bona sortida d’Espanya 2017”."
SALVADOR CARDÚS 
http://www.ara.cat/opinio/salvador-cardus-ironia-independencia_0_1717028301.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara


(Jaume Vicens i Vives a "Notícia de Catalunya", pàg 207:

"Esprement la quinta essència de la catalanitat, Josep Ferrater i Mora ha cisellat magistralment, en termes de la més bona època orsiana, les característiques de les nostres formes de vida. Recordem·les. De bon antuvi, la continuïtat, o sigui el sentit de la pervivència, motivat doblement per l'arrelament a Europa - consciència històrica - i per l'acostament a Castella - permanència ètica fora de tota contingència. Segonament el seny, rebaixat de graduació com a actor psicològic, però encara situant·nos al bell mig de la nostra vida i perfeccionable per la prossecució del que és just, convenient i correcte. Després, la mesura, com a actitud individual que retruca sobre el seny, en fa viables les maniestacions i ensems determina la tendencialitat del català cap a realitats concretes, eficaces i profundes. I en darrer lloc, la ironia, forma vital que permet els redreçaments i anul·la la gangrena de la passió i del fanatisme. El seny, la mesura i la ironia es troben al servei de la continuïtat, expressada en la fòrmula <<que tot el que ha passat no ha passat inmotivadament, i que tot el que s'ha esdevingut haurà d'ésser incorporat d'alguna manera, sense perdre res d'essencial, al futur.>> "  
Cita de Cuca de Llum)


Altres articles a la  Cuca de Llum sobre el caràcter català:

La dignitat i la moral de combat dels catalans



Els catalans som el 20% de la població d'Espanya o sigui un de cada 5, aprox. Fins ara el pols quedava empatat, tot i que som 1 a 5. Ara Espanya lluita per enganyar la seva dèbil posició...,costarà però podrem!!! Ja ho crec!!!    



Precisament l'objectiu nº1 d'Espanya ha sigut MENJAR·NOS LA MORAL ALS CATALANS amb tot tipus d'estratègies: que parlem mal castellà, que el català és un idioma de pagesos, un idioma lleig (com pot ser lletja la llengua de la teva mare??!!!), que no és un idioma, que és un dialecte lleig i bast que només serveix per dit tacos. 
Què som garrepes (...vist el que passa a la Marató de TV3: 8 milions d'€ per 7 milions de població...) Som garrepes o no som malgastadors, què en principi no és el mateix.

Què som perucs, que no tenim sang a les venes i que som mercaders que venem qualsevol cosa inclosa la pàtria catalana... Per això es van "espantar" tant els que van resistir 13 mesos de setge a Barcelona el 1714, molt perucs no serien, dic jo. 

I els que feien societat per fletar un barco, omplir·lo de mercaderies i anar a vendre·ho a Alexandria, Sicilia, Constantinopla o Tunes, van començar cap a l'any 1000. El 1117 van fer una ratzia amb els de Pisa per castigar els alarbs de Mallorca e Eibissa que feien de pirates es clar... Ja en savien ja de navegar i passar riscos!  

Diu en Vicens i Vives al seu llibre "Notícia de Catalunya" que som un dels païssos d'Europa que més cops s'ha revoltat. Ell compta 11 vegades d'importància general des del 1462, des dels cinc darrers segles (vegeu pàg. 185 i el capítol sencer "Les Revolucions Catalanes"). Vives és un autor molt respectat, no vol dir que no es pugui matisar, però ha estat una sorpresa llegir això que va totalment en contra d'un estat d'opinió que he sentit tota la vida!

Nosaltres a defensar viure de persona, dignament. Sense fer cas dels intents d'ensorrar·nos  les ganes de lluitar.

Cuca de Llum. 



Afegitó a  30.01.2017 

Quina ha estat la grata sorpresa al llegir les opinions d'Otegui sobre els motius que han propiciat l'actual augment de l'independentisme a Catalunya!   Bon anàlisi:

" Al País Basc també han arrelat els prejudicis que l’estat espanyol ha creat: fenicis, avars, pactistes…
(...)

Per què Catalunya ha avançat el País Basc en el camí de la llibertat després d’anys que semblava que anava darrere?

—Hi ha explicacions diverses. A Catalunya, després de deixar l’estatut net i polit com una patena, es va viure una frustració nacional. Hi ha molts factors que nosaltres hem de traslladar i importar del procés català a Euskal Herria. Hi ha gent que diu que tot això que ha passat a Catalunya s’explica per la incorporació de la burgesia a la idea d’independència. Uns altres diuen que és perquè l’activisme popular va impulsar les consultes.


I què creieu?
Que hi ha un factor principal que ho explica. I és que una majoria social ha arribat a la conclusió que l’estat espanyol no serà mai el seu estat i no la respectarà mai. Per això cal construir un estat propi. S’ha vist clarament que no hi havia cap opció d’arribar a acords amb l’estat. Aquesta fase s’ha exhaurit. I això, venint d’aquesta tradició pactista, implica una ruptura total en termes polítics, culturals i ideològics. En canvi, al País Basc encara hi ha molta gent que continua venent que és possible canviar l’estat. No sé si s’ho creuen. Per una banda, el PNB, que, si no ven això, es queda sense estratègia; i per una altra, Podem, que diu que l’estat espanyol canviarà quan governin ells."
Per llegir l'entrevista sencera, cliqueu:
Arnaldo Otegi: ‘L’única esperança de l’estat és que vosaltres no us poseu d’acord’

 

>>  Article recomanat:  Vuit eines de repressió del català durant el franquisme- La dictadura va dissenyar una estratègia integral per anihilar la llengua catalana

2 de gener de 2017

José María Gay, el economista indignado (vídeo 5 min) Sobre corrupción en España.

Vídeo   amb   3.255.746 visualizaciones.  És de fa anys , que vàrem posar-lo molts a les xarxes i que encara és vigent ara. 








Vídeo de fa anys , que vàrem posar-lo molts a les xarxes i que encara és vigent ara. 



3.255.746 visualizaciones
 
Publicado el 19 oct. 2012
"Éste es un pais de chorizos, lo digo con todo el respeto... y el pueblo tiene que decir ¡basta! El Gobierno está propiciando el fraude fiscal. Son unos ineptos. Ni la patronal ni los sindicatos son independientes, están todos comprados con subvenciones. La gente de más de 45 años que éste en el paro no volverá a trabajar nunca más. Nuestros universitarios se van de este pais, en los centros estamos preparándolos para que se..."