23 de juny de 2018

La llibertat de La Manada no és una anècdota, editorial de José Antich



Dijous, 21 de juny de 2018
Es comença a escampar la idea que el que defineix Espanya en aquests moments és la seva justícia. Un grapat de jutges que, amb les seves decisions, estan situant el país de vegades en un cert estat de xoc, en altres ocasions al límit de la mínima lleialtat entre socis de la UE, en d'altres en contra de la llibertat d'informació o molt lluny de la llibertat d'expressió. Tot això, succeeix amb una periodicitat tal que costa de reconèixer la feina en alguns estaments judicials i, més aviat, hi ha la sensació que impera una certa justícia a la carta, el pitjor que pot succeir en un estat de dret.

La decisió de l'Audiència de Navarra en el cas de La Manada, que decreta la llibertat provisional per als cinc condemnats a nou anys per abusos sexuals a una jove, durant els Sanfermines del 2016, i previ pagament d'una fiança de 6.000 euros, és una atrocitat. I també un insult per a les dones que diàriament experimenten la desprotecció i la violència masclista. Que en vigílies dels Sanfermines del 2018 s'adopti una decisió d'aquest calat hauria de fer reflexionar tots aquells que tenen al seu abast revertir situacions com aquesta. No és aquest el missatge que s'hauria d'enviar a la societat des del poder polític i el poder judicial i que no pot ser aliè al sentiment d'impunitat estès en àmplies capes de la societat.

Malgrat la gravetat del cas de La Manada, en les últimes 24 hores s'han produït situacions que no són normals en altres països de la UE i que acaben transmetent la idea que hi ha un marc judicial espanyol molt diferent al del nostre entorn. La simple comparació de la llibertat provisional per als que, segons la justícia, va ser una condemna per abusos sexuals i per a moltíssims juristes un cas palmari de violació amb la presó provisional indefinida per als nou independentistes catalans pels fets de la concentració davant de la Conselleria d'Economia o per la votació de l'1 d'octubre és una ignomínia.

I aquest marc judicial excepcional no només ho és per els presos polítics catalans, la qual cosa ja és una excepció important en si mateixa que ja està sent corregida o esmenada a l'estranger encara que no afecti els que avui estan empresonats a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. A títol d'exemple, la resposta del jutge degà de Madrid, que s'ha negat a tramitar la citació de la justícia belga al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena arran d'una demanda per falta d'imparcialitat presentada pels consellers exiliats a Brussel·les. No és que hi hagi hagut un pronunciament judicial sobre això sinó més aviat que el jutge degà ha fet un "no procedeix" i punt.

En aquestes hores s'ha produït també la condemna d'una inhabilitació durant sis mesos de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP, per no haver despenjat una estelada del balcó de l'ajuntament. Una condemna certament sorprenent. Cal recordar que, al seu dia, l'assumpte va ser arxivat pel jutjat de Berga i que els fets van succeir el 2015. Ara ha estat a partir d'un recurs de la fiscalia i un nou pronunciament del TSJC que ha estat condemnada.

Acabem el relat de les actuacions judicials més cridaneres amb la imputació de sengles periodistes, Ignacio Escolar i Raquel Ejerique, d'Eldiario.es per un presumpte delicte de descobriment de secrets en el cas de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. La tasca d'aquest mitjà en la dimissió de Cifuentes va ser determinant i costa d'entendre com es poden posar en aquest cas portes al camp en la tasca d'informar i publicar notícies. I, finalment, hi ha l'arxivament per part de l'Audiència Nacional i la jutgessa Lamela de la querella pel cas del Castor i la construcció del magatzem de gas.

Només vint-i-quatre hores donen per tot això a la judicatura espanyola. Suficient perquè la preocupació no sigui una mera anècdota.
 https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-llibertat-la-manada_280818_102.html

9 de juny de 2018

09.06.2018 - Batet ofereix recuperar els 45 punts de Puigdemont i una reforma constitucional viable



L'únic punt que el PSOE descarta posar sobre la taula és el que feia 46: el del dret a decidir


09.06.2018
 Meritxell Batet


El nou govern espanyol va concretant la seva proposta per fer front al procés. La nova ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ofereix a la Generalitat recuperar el document de 45 punts que Puigdemont va presentar fa més de dos anys a Rajoy i abordar inversions desateses fins ara per l'executiu espanyol.

L'endemà del primer consell de ministres del nou govern de Pedro Sánchez, Batet ha assegurat que hi ha marge per al diàleg des de la confiança i la lleialtat.

"És fonamental el respecte a les regles de joc, al marc jurídic establert, a la Constitució, a l'Estatut d'Autonomia i a la resta de normes, però hi ha moltes coses per fer. Hi ha mesures polítiques que es poden impulsar"
La ministra parla de tres mesures concretes:

"Es poden reprendre els 45 punts que va enviar el senyor Puigdemont a l'anterior president del govern, es poden recuperar inversions desateses durant molt anys per part del govern d'Espanya i que són molt necessàries per Catalunya i es poden també abordar reformes legislatives que van ser declarades inconstitucionals"

Un document que tenia 46 punts
Batet i el PSOE fan referència al document que Puigdemont va presentar a Rajoy i parlen sempre de 45 punts. Les demandes eren 46, però hi ha un punt que els socialistes ja han bandejat. És el primer, que fa referència al dret a decidir.

Puigdemont va presentar el document a l'abril del 2016. Va anar a Madrid a reunir-se amb Rajoy amb dos documents sota el braç. En un hi havia les 46 demandes al govern espanyol, que multiplicava per dos el document de 23 temes que el seu predecessor, Artur Mas, va presentar a Rajoy el juliol del 2014. L'altre document era un llistat del que el govern català considera incompliments per part de l'executiu espanyol.

Reforma constitucional viable
La ministra, que ha participat en un acte del PSC sobre la "reforma constitucional", ha recordat que es pot parlar de tot sempre dins del marc legal i la lleialtat institucional.

"Confiança i lleialtat institucional que nosaltres oferim, però que també reclamem"
Parlar de tot inclou també una reforma constitucional, que Bater qualifica d'"urgent, viable i desitjable" per avançar cap a un model federal.

Batet també ha parlat sobre la conversa (telefònica) que van mantenir Sánchez i Torra, i diu que va ser cordial i que van acordar veure's aviat.




El govern de Sánchez certifica la fi del control previ de les finances de la Generalitat



La ministra ha assegurat que "el dret a decidir de Catalunya està absolutament fora de qualsevol discussió"

08.06.2018
Primer Consell de Ministres del govern de Pedro Sánchez. L'endemà de la presa de possessió dels ministeris respectius, l'executiu socialista s'ha reunit per primer cop al Palau de La Moncloa en Consell de Ministres. La roda de premsa posterior ha estat marcada per les finances catalanes.

La ministra portaveu d'Educació i de Formació Professional, Isabel Celaá, ha explicat que una de les primeres mesures que han pres és donar la instrucció als bancs que facilitin la liquiditat a la Generalitat sense haver d'esperar el vistiplau d'Hisenda:

" Hem determinat que es donin instruccions als bancs perquè el govern de Catalunya pugui fer front als pagaments, que li corresponen a un govern autonòmic, sense la necessitat de passar per la supervisió d'Hisenda."
Aquesta mesura certifica la fi del control previ de les finances catalanes que va aplicar l'exministre Montoro 15 dies abans del referèndum de l'1 d'octubre. L'objectiu era certificar que cap partida anava destinada al referèndum.

Des d'aquell moment i fins ara, el govern espanyol, ha estat la responsable de pagar directament els serveis "fonamentals" i "prioritaris" de la Generalitat, com ara educació, sanitat, serveis socials i també nòmines públiques.

Vinculat al 155
Al desembre, el ministeri d'Hisenda va vincular el control amb l'aplicació de l'article 155. Amb l'arribada del nou govern de la Generalitat, la mesura tenia els dies comptats. De fet, la conselleria d'Economia explica que ja feia uns dies que podi fer els pagaments amb normalitat.

Ara, els comptes de la Generalitat queden subjectes a un control a posterior mensual. Aquest control es va aprovar el 2015 i està vinculat també amb l'accés al Fons de Liquiditat Autonòmic, el FLA.

8 de juny de 2018

Articles d'opinió de Quim Torra i Plà



L'actual President de la Generalitat ha estat escriptor i editor  fundant la seva propia editorial "Acontravent". Us deixo un link amb els seus articles d'opinió, recollits pel diari "Nació Digital".

Quim Torra - Articles d'opinió >>  >>  >>  >>   >> https://www.naciodigital.cat/opinio/autor/2224/pagina1


9.11.2017 Lliçons apreses - «L'independentisme ha de fer alguna cosa més que convèncer el 21-D, ha de guanyar, i per més del 50% dels vots»
«Una autocrítica valenta és just el contrari d’un passar comptes frívol, mesell, electoralista i primari com deixava anar l’alcaldessa Ada Colau»

05.11.2017 ​El programa electoral
«Què farem el 22 de desembre? Fins on està disposat aquest país a arribar, la gent d'aquest país, l'endemà de la victòria?» 

29.10.2017 Llista Única de Defensa de la República
«Proposem ara una Llista Única de Defensa de la República, que combini la legalitat republicana i alhora permeti defensar-la i resistir des d'un Parlament imposat i il·legítim» 

22.10.2017Eleccions o independència?
«L'article 155 no canvia l'essència mateixa d'on ha estat sempre la qüestió catalana: la pròpia sobirania i la democràcia» 

15.10.2017 - Les raons de Churchill «Churchill va afirmar: 'Amb  amables frases diplomàtiques, varen ser lliurats a la venjança del partit guanyador a Espanya'. Com sempre, tenia tota la raó»
 
08.10.2017 - ​Una declaració d'esperança
 
01.10.2017 -Als herois de l'1-O  «Hem guanyat. Som lliures. La victòria l'has portat tu. I la declaració d'independència d'aquesta setmana és teva»

Aquests articles són els darrers del recull. Aneu al link del principi del post per a veure'ls tots.
 .....


En un post de l'any 2016 vaig escriure la ressenya d'un llibre seu,  us el recomano. Cliqueu:

Llibres, ressenyes: semblances de grans catalans, un dels llibres és del Pres. Quim Torra

   
Quim Torra m'ha obert una finestra a l'elevadíssim nivell assolit per la cultura catalana abans del 1939. Pobre de mí, casi no en sé res. "Honorables. Cartes a la pàtria perduda". Quim Torra, esboça persones que sobresurten per un o altre motiu, i que a més a més van treballar per l'interés general de Catalunya: Manuel Carrasco i Formiguera, Ferran Soldevila, Enric Prat de la Riba, Josep Trueta, Josep Pla, Amadeu Hurtado, Rafael Patxot, Pau Casals, Carles Pi i Sunyer, Just Cabot, Pompeu Fabra, Pau Romeva, Josep Maria Folch i Torres, Lluís Nicolau d'Olwer, Eugeni Xammar, Antoni Rovira i Virgili, Josep Maria Trias i Peitx, Joan Coromines, Francesc Cambó, Francesc Macià.  M'ha agradat molt. L'autor cita llibres  escrits pels biografiats, alguns m'han interessat i els llegiré. (Editorial Acontravent. Barcelona 2011. 250 pàg.) //  
Quan Quim Torra repassa els fets de la 2a República espanyola m'ha fet pensar en un altre llibre que els explica amb tot detall:  "Cap a la Llibertat" de  Jaume Sobrequés i Callicó. Editorial Base. Molt recomanat també. Aquell període del 4 dies de República catalana, després reduida a Generalitat amb un Estatut retallat,...és rabiosa actualitat, repetició de la història. Tots tots els gestos, fets, el tó en la conversa amb Madrid...Tot és avui exactament igual que ara fa 84 anys. Cal pensar·hi !!!



En Josep Plà no necessita recomanació...Ha escrit varis volums "d'Homenots". Aquest llibre en concret no sé si l'he llegit sencer, us he de dir. En Plà sempre és un deu i situa el biografiat en el contexte de l'època. (Josep Plà, "Uns homenots: Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra, Ramón Turró".  Ed. Destino, Col·lecció Llibres a mà. Barcelona. 1984. 184 pàg.)



Les semblances de Fabián Estapé també  son  molt entretingudes  i  interessants. Coneixem persones que ens podrien passar desapercebudes, tot i la seva tasca rellevant.  De Cerdà cal dir que li ha dedicat tot un altre llibre, monogràfic, la persona s'ho val i restava oblidada.  Recordo que em va agradar la semblança de Joan Sardà i l'ambient franquista tant ben dibuixat.  La de Vicens i Vives també. I Ernest Lluch era per mí un desconegut, només el recordava  per l'atemptat d'ETA que li va llevar la vida. ("Deu grans catalans. Un homenatge personal a deu figures històriques". Ed. RBS Libros i La Magrana. Barcelona. 2006. 159 pàg.)



Llibre recent del 2014, entrevistats coneguts de tots.  Joan Margarit, arquitecte Catedràtic d'Estructures i poeta diu:  "No saber què va fer el jove Goethe no és perillós;  no saber que una llengua és una estructura mental i que és molt més que un caprici, és gravíssim."  Fàntàstica definició.
 
També:  "El que compta és la constància, l'ésser humà només funciona per la constància. La idea romàntica que funcionem pels grans gestos és falsa. Les coses significatives són resultat d'un procés de constància. A vegades només passa a la posteritat la guspira final. Però, sense la constància al darrere, la guspira final no és res. Allò que la inspiració sempre t'ha d'agafar treballant és vàlid en tots els terrenys " ("Catorze de cara al 2014. Converses sobre la vida, el país i la independència". Eva Piquer. Ed. Acontravent. Barcelona. 2014. 172 pàg.)


(Recomano llibres que he llegit, si algún llibre no l'he llegit, aviso)

Altres llibres recomanats a la Cuca de Llum  els trobareu clicant aquesta l'etiqueta de l'arxiu del blog: 

(Post publicat per primer cop a la Cuca de Llum a l'abril 2016)


7 de juny de 2018

"Un sol poble?", article de Germà Bel.



GERMÀ BEL Economista  -

Qüestió complexa. Potser mirar-la des de fora ens ajudarà a comprendre-la millor. “Nosaltres, el Poble dels Estats Units...” és l’inici de la Constitució del EUA, que va ser ratificada el 1778 i és la segona constitució elaborada per un cos de representants escollits, després de la de Còrsega del 1755, que visqué només fins que França es va annexionar l'illa el 1769. Poc després de la dels EUA fou aprovada l’altra gran Constitució de finals del segle XVIII, la francesa, del 1791. Porta per preàmbul la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà del 1789, i arrenca dient “Els Representants del Poble Francès, constituïts en Assemblea Nacional...”, mentre que el text pròpiament dit comença amb “L’Assemblea Nacional...” La diferència no és gens trivial. “ We the People” ens trasllada la condició de ciutadans com a subjectes actius de la Constitució, basada en la idea tangible i concreta dels individus que formen la comunitat política. En canvi, “ Les Représentants du Peuple Français, constituées en Assemblée Nationale...ens trasllada la idea de la institució, i la condició de representants d’un Poble entès com a ens intangible, la Nació. No és debades que mentre la Constitució dels EUA no menciona ni una vegada el terme 'nació' referit als EUA, la Francesa usa molt sovint el terme ‘nació’; per exemple en l'article 1 del títol III, on disposa que “La Sobirania és una, indivisible, inalienable i imprescriptible. Pertany a la Nació".

D’ací s’han desprès dos conceptes ben diferents de l’Estat i la seva relació amb els ciutadà. Als EUA, l’individu és a la base de la comunitat, i això s’estén a la noció de ciutadà per al president o per a qualsevol jutge, com per exemple el que ha prohibit a Trump blocar ningú al compte presidencial de Twitter @POTUS, perquè és propietat dels ciutadans, no del president. A França, i pel cas a Espanya, que ha assumit la seua tradició, tant el cap d’estat com qualsevol jutge són institució. I com a tal, com aquells "representants del Poble Francès", ostenta una posició de superioritat jeràrquica sobre els ciutadans, en un entramat institucional caracteritzat per una gran verticalitat, hereva d’aquell “l’Estat soc jo”, de Lluís XIV a França, o “La paraula del rei és llei” de Felip V aquí.
On va triomfar realment la Il·lustració en l’àmbit institucional fou en els models de contrapesos característics dels sistemes anglosaxons, molt més que en els sistemes de control centralitzat i vertical hereus del llegat francès
En síntesi, on va triomfar realment la Il·lustració en l’àmbit institucional fou en els models de contrapesos característics dels sistemes anglosaxons, molt més que en els sistemes de control centralitzat i vertical hereus del llegat francès. Això ens condueix a una posició diferent del ciutadà respecte a l’Estat entre aquests sistemes. En particular, a la major propensió en els sistemes de llegat francès a usar la llei –en teoria, garantia del dèbil– per defensar les institucions respecte dels ciutadans, en lloc de defensar el ciutadà del poder institucional. Per això, en uns llocs és legal –encara que socialment reprovat– cremar la bandera del país o mancar al respecte al cap d’Estat, però aquí hi ha artistes a la presó per impugnar amb les seues creacions les institucions de l’Estat.

Aquesta major propensió en el nostre sistema a usar la llei per defensar les institucions dels ciutadans s’accentua quan ha fallat una de les missions crucials de l’Estat-Nació d’estil francès: l’ús de l’Estat com a instrument d’unificació nacional, tot identificant Estat i Nació, símptoma inequívoc de nacionalisme en estat pur. És a dir, quan no s’ha assolit l’ideal d’”un sol poble” com equivalent a la “Nació”. Diferent és quan la noció “un sol poble” es refereix a la comunitat política de ciutadans, subjectes de drets civils i polítics, amb independència de qüestions d’identitat nacional o sentiment de pertinença. Això, per descomptat, implica la necessitat de respecte a la complexitat de les comunitats plurinacionals, on els drets de ciutadania no poden discriminar segons grups nacionals.

A Espanya l’Estat ha perseguit la unificació nacional, l’adhesió de tots els ciutadans a la Nació uniforme, adhesió sense la qual no es gaudeixen els mateixos drets. D’ací, per exemple, l’argument que el fet que el castellà sigui la llengua obligatòria per a tothom a Espanya, i l'única obligatòria, no seria discriminatori, perquè com que tots som ‘nacionals’, el castellà seria la llengua de tots. Això és el que pretén legitimar el concepte –polític– del castellà com a llengua comuna dels espanyols.

L’exigència d’adhesió a la ‘nació uniforme’ és a la base del conflicte territorial a Espanya, i en particular del procés d’independència a Catalunya, que persegueix la creació d’un Estat on els drets de ciutadania i la posició dels ciutadans respecte a les institucions no siguin condicionats per qüestions d’identitat o d’adhesió a una Nació intangible. És a dir, "un sol poble" com a comunitat d’individus amb iguals drets i llibertats, i també deures i responsabilitats, on la identitat nacional sigui qüestió personal i privativa de cadascú, i cadascú se la gestioni de la forma que vegi més convenient.

1 de juny de 2018

01.06.2018 - Rajoy és desallotjat de la Moncloa per l’èxit de la moció de censura




Mariano Rajoy ha viscut aquest matí les últimes hores com a president del govern espanyol. La primera sentència del cas Gürtel ha estat demolidora per al PP i ha originat una gran aliança al congrés espanyol per a expulsar Rajoy de la Moncloa.

A les nou del matí s’ha reprès el debat sobre la moció de censura del PSOE, que ha reeixit i ha servit per a investir president Pedro Sánchez amb els vots del seu partit, d’Units Podem, ERC, Compromís, el PDECat i el PNB, que ahir mateix va decidir de liquidar Rajoy una setmana després d’haver-li donat aire amb l’aprovació del pressupost. Ahir la resta de partits van poder expressar la seva posició i interpel·lar el candidat socialista.


En tota la transició espanyola, ha estat la primera moció de censura reeixida, després de tres intents.

(Vilaweb publica a continuació un regitzell de variades reaccions a la notícia. Aqui només es copio una: )
12.42 –  El rei espanyol rebrà les 15.30 hores la presidenta del congrés Ana Pastor, que li comunicarà formalment el resultat de la moció de censura.
12.11 –  El batlle de València, Joan Ribó, diu que 'tres anys després del canvi que arribà als grans ajuntaments de tot Espanya, també cau la corrupció de la Moncloa'.