27 de gener de 2022

26 de gener del 1939, les tropes franquistes entren a Barcelona

 


 


 

 Fa poc ha sortit publicat aquest llibre sobre aquest tema:

 


 

 

 

 

 

 

 

 

26 de gener de 2022

26.01.2022 Borràs elimina definitivament el privilegi de les llicències per edat als funcionaris del Parlament

  
La Presidenta del Parlament, Meritxell Borras
 
 
Carme Rocamora • 25 de gener del 2022

La Mesa del Parlament ha acordat eliminar del tot les llicències d'edat per a funcionaris de la Cambra, que permetien que els treballadors cobressin malgrat no treballar a partir dels 60 anys. Els mecanismes per eliminar aquesta anomalia es van activar la setmana passada després que el diari Ara expliqués que s'han pagat anualment 1,7 milions d'euros a funcionaris que no estaven treballant a la Cambra. Llavors la Mesa es va comprometre a posar punt final a la mesura sense concretar amb quin mecanisme però assegurant que s'havia de parlar amb els treballadors. Ha estat a la Mesa celebrada aquest matí, en què la presidenta, Laura Borràs, ha proposat eliminar l'article 79 de l'Estatut del Règim de Govern Intern que recull aquest privilegi, i així ho han subscrit tots els secretaris, segons fonts parlamentàries i de la presidència. Ara la decisió haurà de ser avalada a la Comissió d'Afers Institucionals de la Cambra, un tràmit que previsiblement no trobarà resistències.

Canvia així el criteri de parlar abans amb els treballadors que es va anunciar la setmana passada, i ara el Parlament tirarà pel dret per posar fi urgentment a l'anomalia eliminant aquest article, que apunta que el personal del Parlament que fa quinze anys o més que presta serveis a la Cambra, un cop ha complert els seixanta anys, pot optar a una llicència per edat. Així mateix, indica que la llicència té una durada màxima de cinc anys, que han d'ésser immediatament anteriors a l'edat legal de jubilació que correspongui a la persona que la sol·licita: "Amb aquesta llicència, manté la condició de funcionari per jubilació", apunta el reglament. També especifica que és la Mesa del Parlament qui ha d'articular els mecanismes pertinents per desplegar-lo.

Segons fonts de la reunió, la Mesa considera que aquest ha de ser un primer pas necessari i que, un cop decidit i amb l'acord polític per unanimitat que faculta l'extinció de les llicències per edat, serà quan es negociï una nova regulació amb els treballadors. Així, ara el tràmit farà que la modificació del reglament sigui informada al Consell de Personal del Parlament, i tot i que diguin el que diguin els treballadors, la mesura no es farà enrere. Posteriorment, se celebrarà una Mesa ampliada que informi tots els grups de les intencions de la Mesa, i finalment la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) aplicarà l'eliminació de l'article. Es dona per fet l'aval de la CAI a la modificació, donat que, com a mínim, el PSC, ERC, Junts i la CUP hi donaran suport.
 
 
 
 Més notícies sobre aquest tema:
 
  
>>  21.01.2022 - I, de sobte, el silenci total…
 
 
 
 
 
>>  17.01 2022 - El Nacional - Editorial  "No hi ha cap explicació" - No hi ha dret que tantes persones ho han sabut i no ho han denunciat en 14 anys." Jose Antich.
 

 __

25.01.2022. Piulades sobre vicis i prebendes dels funcionaris del Parlament, concedides per polítics

 ___________________________________________

 

___________________________________________

 


 

 

22 de gener de 2022

Sant Pau de gener, hivern endarrer

 

Dimarts, dia 25, és la Conversió de Sant Pau, una data molt emblemàtica entre els pagesos i ramaders. El temps que fa durant aquesta jornada estableix nombrosos vaticinis i auguris. Els signes o calendes de Sant Pau són períodes de regeneració de l'any agrícola, uns pronòstics coneguts des de molt antic, l'origen dels quals es perden en la boira del temps. Els pronòstics populars preveuen que si fa sol per Sant Pau, ve un hivern nou. I en el cas que bufi amb força el vent del nord, la sentència és més preocupant: “si per Sant Pau fa tramuntana, el pescador passarà gana”. La lluna vella de Sant Pau arribarà al quart minvant a les 14 hores i 41 minuts.

(Diumenge als diaris "Ultima Hora" i "Menorca")
 
 
__

Contra el maltracte bancari: "Soc major, çno idiota": un valencià de 78 anys recull 100.000 signatures perquè els bancs atenguen presencialment. Voteu, si us plau.

 
13 de gener 2022  
Un home de 78 anys resident a València ha arreplegat 100.000 signatures en les últimes quatre setmanes per a reclamar als bancs "un tracte més humà a les sucursals bancàries", ja que se sent "apartat", perquè quasi totes les gestions són telemàtiques.

 
"Tinc quasi 80 anys i m'entristeix molt veure que els bancs s'han oblidat de les persones majors com jo", lamenta Carlos San Juan en la petició iniciada en change.org/soymayornoidiota. "Ara quasi tot és per internet i no tots ens entenem amb les màquines. No ens mereixem aquesta exclusió", reivindica. 
 
En la seua iniciativa, l' home explica: "No paren de tancar oficines, alguns caixers són complicats d'usar, uns altres s'avarien i ningú resol els teus dubtes, hi ha gestions que només es poden fer online... I en els pocs llocs on queda atenció presencial, els horaris són molt limitats, cal demanar cita prèvia per telèfon, però telefones, ningú agafa el telèfon i t'acaben redirigint a una aplicació que, de nou, no sabem manejar, o enviant-te a una sucursal llunyana a la qual potser no tens com arribar". Per a l'impulsor de la campanya, això no és ni just ni humà. 
 
En l'arreplega de firmes, San Juan recorda que "moltes persones majors estan soles i no tenen ningú que els ajude", mentre que moltes altres com ell volen continuar sent "el més independent possible" també a la seua edat. Insisteix així en la necessitat que "els bancs atenguen les persones majors sense traves tecnològiques i amb més paciència i humanitat, i que mantinguen oficines obertes on puga atendre't una persona; que no tot siga per internet".
Les persones majors existim, som moltes i volem que ens tracten amb dignitat. Només estem demanant que s'habiliten seccions en les sucursals en les quals deixen d'excloure'ns."
Reconeix que ha arribat a sentir-se "humiliat" demanant ajuda en un banc i que li parlaren "com si fora idiota" per no saber completar una operació, així com que ha vist aquest mal tracte dirigit a altres persones. "Dol molt sentir-se així", subratlla. "Les persones majors existim, som moltes i volem que ens tracten amb dignitat. Només estem demanant que s'habiliten seccions a les sucursals en què deixen d'excloure'ns". 
 
 
Guanys milionaris dels bancs  
 
"Hem de lluitar pels nostres drets, pacíficament però sense descans", exclama, i recalca: "En la primera meitat de l'any passat, els cinc bancs espanyols de l'Ibex-35 van guanyar més de 10.000 milions d'euros. Per això, fer les sucursals més accessibles no sembla una inversió impossible de plantejar. Aquesta petició és factible cent per cent i, en una població envellida com la nostra, serem molts els clients que ens podrem beneficiar".






___

21 de gener de 2022

"Los catalanes tienen infiltrado un espíritu de altiva independencia que se revela en todos", un governador de Barcelona, 1864


 

"LOS CATALANES bién por su situación a un extremo de la península española, bién por convicción de que superan al resto de ella en civilización, bién por los recuerdos de su poder como nación independiente y guerrera, cuyas hazañas asombraron a toda Europa, tienen infiltrado un espíritu de altiva independencia que se revela en todos: en las clases pobres por las insurrecciones y motines, y en las medias y elevadas por cierto alejamiento de la corte y tendencia a vivir de sus propios recursos."


ANTONIO GUEROLA, Governador de Barcelona, frase pronunciada l'any 1864.
Cita de: FONTANA, Josep (2014). La formació d'una identitat. Una història de Catalunya. Barcelona: Eumo Editorial. Pàgina 276.

 

(Hem publicat ressenyes en aquesta blog del llibre del Professor Josep Fontana  "La formació d'una identitat" (2014)  i també entrevistes molt interessants que li feren en motiu de la publicació. Cuca de Llum)
 
 
 
__

18.01.2022 L'escàndol dels permisos per cobrar sense treballar al Parlament: Llicència per robar!!

  
 
 
Llicència per robar!!
 

Els responsables polítics haurien d'assumir la seva responsabilitat davant del malbaratament dels diners públics i, en conseqüència, dimitir"

 
18.01.2022 - El Món - Ramon Cotarelo
 
L’escàndol dels funcionaris que cobren sense anar a treballar no és una anècdota o excepció. És la regla a una situació de corrupció avui generalitzada al si de l’administració pública i la vida política catalanes. En plena glòria de la Generalitat “republicana”. Imagineu que aquesta gent ens dugués a la independència. Seria la república independent més corrupta del Mediterrani; la república de la cosa nostra.

 

“Nosaltres no robem” deia Junqueras, l’autonomenat “bona persona”, referint-se al romanço dels vuitanta anys sense cap cas de corrupció. Quan el que passa és que ERC és un partit estructuralment corrupte, que “canibalitza” l’administració pública a l’estil del vell PRI mexicà; una fórmula intermèdia entre les democràcies liberals i els Estats totalitaris. El seu objectiu d’hegemonitzar l’independentisme vol dir exactament això, patrimonialitzar les institucions, posar-les al servei del partit. És a dir, una política de corrupció si per corrupció entenem fer servir recursos públics per a interessos privats i recordem que un partit és això, una associació privada.

 

L’escàndol és especialment greu perquè deriva d’un acord que legalitza la corrupció. El privilegi en el seu sentit més pur, etimològic, una llei privada, per a interessos privats. En aquest cas, els dels funcionaris que vulguin fer-ne ús. Sembla que va ser un acord tancat el 2008 entre ERC, CiU i PSC, la consolidació d’una partitocràcia que era i és (i ara es veu per què) constitutivament contrària a la independència. En assolir el seu somni de controlar la Generalitat, ERC s’ha trobat amb la complicitat dels antics convergents reciclats com JxC i la partitocràcia s’ha mantingut.

 

Aquesta pràctica pot ser legal, atès que la capacitat dels interessats per retorçar normes i reglaments al seu benefici és incommensurable, però és injusta, iniqua i il·legítima perquè legalitza un privilegi. I hauria de ser considerada nul·la de ple dret. 

Per descomptat, els responsables polítics haurien d’assumir la seva responsabilitat davant del malbaratament 
dels diners públics i, en conseqüència, dimitir si ocupen càrrecs públics o apartar-se de la vida pública si no ho fan. Precedits pels genis que han escrit el comunicat oficial d’ERC on aquest partit demana ara que es posi fi a la corrupció que ell mateix va encetar als feliços temps del tripartit, quan es podia robar impunement.
 La reforma acordada per la MHP Borràs, sense dubte amb la millor intenció del món, perpetua el robatori una miqueta retallat. En línia amb les excuses donades pel senyor Ernest Benach, responsable de l’abús, quan parla del comitè d’empresa i el conveni col·lectiu, la presidenta argumenta que ha calgut negociar amb els treballadors. S’ha deixat entabanar pels experts interpretes de normatives. No cal negociar res. Aquesta norma és iniqua i una ofensa directa a tots els treballadors públics que no tenen aquests privilegis i hi han de treballar per una fracció del que els privilegiats del parlament s’emporten. És, fins i tot, inconstitucional perquè va contra el principi d’igualtat.
 
 
 
Es tracta d’un robatori especialment brutal que privilegia a uns funcionaris públics en perjudici d’altres. Aquests salaris que van des de 4.000€ mes per a uixers fins a gairebé 20.000€ per a alts càrrecs són literalment un insult en un país en què els metges, els sanitaris, els professors, etc, estan mal pagats. I ja no hi parlem del que està passant amb els autònoms que, en teoria, pertanyen a una altra banda d’aquest desgavell. En un país on no hi ha diners pel sistema sanitari o educatiu perquè els polítics responsables d’administrar-los mirant pel bé comú els malbaraten en privilegis.

I és el mateix amb els mitjans públics de comunicació, controlats pel partit hegemònic, on es compra a pes d’or el silenci del personal i on un uixer guanya més que un professor d’universitat. Gent comprada és gent callada. Es dona doncs la paradoxa que, amb un govern independentista, els mitjans i les institucions autonòmiques siguin al servei de l’espanyolisme on, com passava en temps de Franco, la incompetència està mitigada per la corrupció.

Un darrer tribut a tots els que fa temps que han denunciat la impostura de l’independentisme dels partits i han patit campanyes brutals d’assetjament per part de la màquina d’un partit de govern amb control absolut dels mitjans de comunicació.

 

La veritat prevaldrà sempre que ens esforcem per treure-la a la llum”, deia George Washington.
 
Ramón Cotarelo
 
 
Més informació sobre aquest afer que es va conèixer per aquest article del ARA: