14 de desembre de 2017

El Tribunal de Comptes vol embargar la casa d'Artur Mas



Ho ha fet saber aquest dimarts 12 de desembre 

El Tribunal de Comptes vol embargar la casa d'Artur Mas, segons ha fet saber aquest dimarts 12 de desembre. L’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’expresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs han hagut d’avalar 2,33 milions d’euros amb els seus immobles pel procés de responsabilitat comptable del 9-N.

El Tribunal de Comptes ha ordenat embargar el domicili d'Artur Mas, situat al carrer Tuset de Barcelona, la meitat de l'immoble de Francesc Homs a Taradell, Barcelona, i les finques de Joana Ortega situades a Barcelona, i d'Irene Rigau a Ribes de Fresser, Girona. A més, també s'ha embargat una propietat de l'exconseller Jordi Vilajoana.

Uns immobles amb els quals es fa front als 5,27 milions d'euros que el Tribunal de Comptes va imposar com a fiança als dirigents per les responsabilitats comptables que va suposar l'organització del 9-N, malgrat les resolucions contràries del Tribunal Constitucional. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar a Mas, Ortega i Rigau, mentre que el Tribunal Suprem ho va fer amb Homs per desobediència i prevaricació. 

La resolució del Tribunal de Comptes remarca que l'Assemblea Nacional Catalana va pagar 2,9 milions d'euros, amb la qual cosa, els processats han hagut de ficar immobles com a garantia per a poder arribar a fer front a la fiança reclamada.
https://catalunyadiari.com/successos/tribunal-comptes-vol-embargar-casa-dartur-mas

Dades de la trista història dels bens culturals de Sixena



(Dic trista perquè s'ha fet servir per enfrentar catalans i aragonesos, que hem sigut socis durant segles, amb els que fins ara no hi havia hagut conflictes. Val a dir, que el tema de la llengua s'ha fet servir pel PP per enfrontar als valencians - que parlen valencià - amb els catalans, que resulta que parlem català. És la mateixa maligna tàctica de ficar maranya. Home! ficar maranya és molt més fàcil que construir, tota la vida! 

Hi ha dades d'història de Catalunya sobre el monestir de l'època del s.XII. De la Guerra inCivil 1936-39 en la qual es va cremar el convent. De la recuperació de bens de Sixena per part de Gudiol, el 1936 durant la guerra, bens que sinó s'haguèssin perdut per sempre. De la divisió de les parròquies de la Franja de Ponent que pertanyien a la diòcesi de Lleida des de feina 800 anys i ara son del bisbat de Barbastro-Monzón. També ha propiciat el trasllat el fet que ara mateix Catalunya ha perdut el seu govern, i està intervinguda per aplicació de l'article 155: tot es governa des de Madrid, i en virtut d'aquest fet, el ministre de Cultura ha decidit no impugnar la decisió del jutge i entregar les obres de Sixena. Ah si! Un cosí de l'aquest ministre espanyol és el 2on de bordo de l'Orde propietària originàriament del bens de Sixena. Aquest és un primer croquis, no he agotat la llista.  Cuca de Llum)



Comencem per notícies més inmediates, i anirem reculant en el temps per anar trobant les arrels: 


>> 12.12.2017 - Concentracions de protesta a Lleida contra el trasllat de les obres a Sixena

Unes 200 persones s'han manifestat davant la Paeria amb crits i pancartes contra l'aplicació de l'article 155

El trasllat de la quarantena d'obres del Museu de Lleida al Monestir de Sixena per ordre judicial ha motivat concentracions de protesta a Lleida. Amb crits i pancartes contra l'aplicació de l'article 155, unes 200 persones s'han concentrat aquest vespre davant de la Paeria. Ho fan cada dilluns per demanar la llibertat dels empresonats i aquest dilluns especialment per la marxa d'obres del Museu de Lleida.

 Fotos: ccma


  

La majoria han arribat en manifestació des de la subdelegació del govern espanyol, on han cridat consignes contra la policia que envoltava l'edifici i contra l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, i la subdelegada del govern espanyol, Imma Manso.

 -------------------


>>   ¿Quién reembolsará a Catalunya lo que pagó a las monjas que le vendieron los bienes de Sijena?


> La Audiencia de Huesca muestra dudas sobre si el pago de más de cien millones de pesetas acordado por las monjas y la Generalitat “no se ha satisfecho todavía”

> La resolución de los contratos debería conllevar la devolución de más de 2 millones de euros, con los intereses de los entre 23 y 34 años transcurridos desde las transacciones

¿Cuánto pagó la Generalitat a las monjas sanjuanistas de Villanueva de Sijena por las 96 obras de arte que los tribunales han ordenado reintegrar en el  monasterio? ¿Y cuánto debería recuperar tras la declaración de nulidad de esas ventas, acordadas entre 1983 y 1994? Lo primero no está claro. Sobre lo segundo, la ley y la jurisprudencia dejan poco espacio para las conjeturas.

La declaración de nulidad de una venta supone que esa operación deja formalmente de existir, por lo que quien compró debe devolver lo adquirido y quien vendió ha de retornar el precio. Y, en este segundo caso, aumentado con dos tipos de interés: el moratorio entre la fecha de los contratos y la de la sentencia, lo que supone entre un 4% y un 5% anual, y a partir de esta última el procesal, que ronda el 5%.



Eso supone, en el mejor de los casos para el vendedor frustrado, multiplicar por 3,5 el precio de la primera venta, datada en 1983, y por 2,2 el de la última, fechada en 1994. Y, en ambos casos, incrementar esas cifras un más de un 12% desde que el Juzgado de Primera Instancia de Huesca emitió, el 8 de abril de 2015, el fallo que ahora ha ratificado la Audiencia Provincial oscense.


Más de 2 millones de euros
Las piezas estaban inicialmente valoradas en algo más de 600.000 euros, ya que el paquete de 44 piezas adquirido por la Generalitat catalana entre 1982 y 1984 fue valorado en 66 millones de pesetas, mientras que las 52 transmitidas en 1992 y 1994 sumaban cerca de 40. Eso sitúa la devolución en el entorno de los 2,1 millones de euros, 1,5 por el primer paquete y casi 600.000 por el segundo.

Se trataría de una valoración similar, aunque algo inferior, a la de 2,3 millones de euros que presentó durante el procedimiento el Museo de Lleida Diocesano y Comarcal, que tasa en 450.000 euros cada uno de los tres sarcófagos de prioras que expone y en casi 80.000 cada uno de las cuatro piezas de relieve de alabastro del retablo de Santa Ana.

Sin embargo, la sentencia de la Audiencia Provincial de Huesca pone en duda que los pagos llegaran a producirse por parte de la Generalitat.

“Debería haber constancia de que la compradora pagó el precio, que es algo que ni siquiera se deduce a través de los propios contratos de compraventa”, señalan los magistrados, que recogen cómo estos indicaban que “el precio se hará efectivo, o que se ha empezado a pagar, pero que no se ha satisfecho todavía”.

Eso, en cualquier caso, no afecta al “derecho de la compradora a recuperar, caso de declararse la nulidad del contrato, lo que efectivamente hubiera abonado a las vendedoras”; es decir, el dinero realmente desembolsado.

¿Quién y cuánto pagó y pagará?
La sentencia inicial del Juzgado número 1 de Huesca no se pronunció sobre la obligación de “restituirse las cosas con sus frutos y el precio con sus intereses en caso de declararse la nulidad” de las ventas, aunque la Audiencia matiza que “el tribunal podría llevar a cabo dicho pronunciamiento como consecuencia de la propia nulidad declarada sin incurrir por ello en incongruencia”.

Esa parte del procedimiento, no obstante, sí tiene un obstáculo, que es el de identificar al beneficiario de esos pagos.

Una parte de los bienes en disputa habían sido arrancados de las paredes del monasterio oscense en 1936, al comienzo de la guerra civil; otros fueron dejados en depósito en el obispado de Lleida por la priora de Sijena en los años 70, mientras las monjas se trasladaban a otro monasterio de la orden de San Juan durante unas obras, , y quien firma en los contratos de compraventas es la priora del cenobio de Valdoreix al que se mudaron las últimas integrantes de la comunidad antes de su extinción. Ninguna de las dos prioras disponía de las autorizaciones canónicas para disponer de esa manera de las piezas.

La representación de las comunidades extinguidas recae en la Federación de Monasterios de la Orden de San Juan de Jerusalén, que no se ha opuesto a las reclamaciones del Gobierno de Aragón y del Ayuntamiento de Villanueva en el pleito.

“Se constituyó como parte demandada pero sin llegar a contestar a la demanda”, señala la Audiencia, tribunal que, aunque las últimas cuatro monjas de Sijena dispusieron “que todo lo que es de nuestro monasterio pase a la comunidad de Barcelona, tanto sean muebles como inmuebles, cuadros, vivienda y tierras”, considera que “conviene dejar claro que en ningún momento se ha justificado de modo satisfactorio que la Comunidad de Sijena hubiera pasado a integrarse o fusionarse con la de Valldoreix durante los años setenta”.


--------------
  
>>  Aquest document de l'any 1936 dona constància com quasi tots els veïns de Sixena van participar en la crema del monestir i els seus bens. 



--------------

>> 12.12.2017 - L'Aragó podria demanar indemnitzacions pel "mal estat" de les obres de Sixena

Vilanova de Sixena

 El president de l'Aragó, Javier Lambán, nega que el 155 i les eleccions del 21D hagin tingut res a veure amb el retorn de les peces del patrimoni de Sixena



 12.12.2017
Acte solemne i unitari a Vilanova de Sixena per donar la benvinguda a les 43 obres que aquest dilluns van arribar procedents del Museu de Lleida.


El president de l'Aragó, el socialista Javier Lambán, ha parlat de restitució de la dignitat, de somni fet realitat, en un discurs on no han faltat els retrets a Catalunya per la suposada mala conservació de les obres.


"Ens indigna que es dubti de la capacitat dels aragonesos, de les institucions aragoneses per conservar el seu patrimoni. De lliçons de conservació del patrimoni dels conservadors de Catalunya no en podem acreditar absolutament cap. A nosaltres no ens ha passat el que els ha passat a bona part de les peces que hem recuperat en estat bastant lamentable i no ens sol passar anar perdent peces pel camí."
 El president aragonès i representants de les principals institucions aragoneses han visitat algunes de les obres que ja s'exposen al monestir.


Són cinc de les peces, les que estan en bon estat de conservació, les que es mostren a l'antic dormitori del monestir. La resta que no han estat restaurades es troben molt deteriorades, segons denunciava dilluns la consellera de Cultura de l'Aragó i avui ha reiterat el president Lambán, que ha assegurat que en demanaran responsabilitats.
"S'estudiarà, en legítima defensa dels nostres interessos, quin tipus d'accions hem de desenvolupar davant l'evident negligència d'algunes institucions que han perdut bens pel camí o que han permès que molts bens es deteriorin de manera absolutament culpable."

Preguntat sobre si s'hauria de pagar a Catalunya els diners de la compra de les peces i les despeses de restauració, Lambán ha insistit que potser caldrà demanar indemnitzacions per l'estat de les obres retornades.

"No sabem si haurem de tornar i demanar indemnitzacions pel mal tracte que han sofert les peces."


Una afirmació que ha matisat el director general de Cultura, que ha dit que caldran informes tècnics per determinar el perquè del seu mal estat.

 Sobre les pintures murals de la Sala Capitular de Sixena que s'exposen al MNAC, el president Lambán ha recordat que també hi ha "sentències favorables" i que també acabaran tornant.

"Hi ha sentències al nostre favor immers en un procés judicial. Nosaltres persistirem en el nostre objectiu, que és que aquestes pintures murals acabin tornant, i m'atreveixo a pronosticar que això acabarà passant."


Res a veure amb el 155

El president Lambán ha volgur deixar clar que el retorn de les obres de Sixena que estaven al Museu de Lleida no té res a veure amb l'aplicació de l'article 155 ni amb cap altra "actuació política". En aquest sentit Lambán ha contestat a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i a l'oportunitat de fer aquest trasllat per les eleccions del 21D dient que "l'alcalde de Lleida s'equivoca fent aquesta apreciació respecte de l'article 155 i pel que fa a les eleccions jo en tinc prou amb les meves".

(Que cadascú tregui les seves conclusions sobre aquestes declaracions, fetes el mateix dia del trasllat de les obres des del Museu de Lleida al Museu de Sixena. Cuca de Llum)

--------------- 

Lluis Puig Gordi

Conseller de Cultura a l'exili i número 2 de Junts per Catalunya per Girona

“Dels fets de Sixena se’n diu venjança”

“Ha estat un procés judicial erroni i manipulat políticament d’una manera descarada gràcies al 155”

“La nostra presó és molt gran: podem anar arreu del món, menys a casa”


Conseller, com està?
Ens trobem en un estat anímic de fermesa, sobretot amb la perspectiva del que estem fent amb vista al 21 de desembre. Això ens dona molta energia i ens omple l’agenda. I, veritablement, tenim poc temps. Ara toca estar concentrats en la campanya perquè ens hi juguem el tot.

Entenc que dilluns va ser un dia dur. Com va viure la retirada de les obres de Sixena del Museu de Lleida?
Va ser un dia molt trist. Des de la distància vaig intentar donar suport a tot el personal del museu, com també als responsables que hi van anar del Departament de Cultura per donar suport humà, sabent que jurídicament no hi podien fer res. Estem molt dolguts.

Era necessària tota aquella invasió policial?
No, ni tampoc començar a les 3 de la matinada, ni que, en marxar, tota la caravana de vehicles que duien les obres anessin per tot Lleida tocant les botzines en senyal de festa. Tant els cotxes particulars com els de la Guàrdia Civil. D’això se’n diu escarni, ser partidista i se’n diu venjança. Venjança perquè s’ha executat una resolució judicial que encara no és ferma i perquè s’ha fet amb un procés judicial erroni, mal portat i manipulat políticament de manera descarada.


Va sentir impotència per estar tan lluny i no poder fer-hi res?
Sí, impotència total. Segurament si hagués estat allà potser tampoc hi hauria pogut fer res. Perquè, en definitiva, el que ha permès això és l’article 155. Per tant, la meva indignació era especialment pel PSC i Ciutadans, que estan governant a l’Ajuntament de Lleida. Que sàpiga tota la ciutat i tots els amants del patrimoni cultural català que aquests dos partits, que han donat suport al 155, són els que permeten aquestes salvatjades. I que el ministre de Cultura ha dilapidat una llei del patrimoni català que des del 1993 ningú havia impugnat. Ningú s’ha queixat mai, sempre s’ha col·laborat amb la gestió del patrimoni entre comunitats autònomes i amb el Ministeri de Cultura, quan en teoria no hi té competència. S’han trencat ponts que costarà molt de restaurar.


Pensa que sense l’aplicació de l’article 155 això no hagués passat?
No, perquè hi havia recorregut judicial i les coses es podien fer d’una altra manera. Com a mínim, s’hagués retardat molt més i no hagués estat una decisió precipitada. Fixi’s, el mateix dilluns, el dia que es va fer el trasllat, el jutge que va ordenar l’execució autoritzant utilitzar la força si feia falta, aquell jutge marxava del jutjat perquè hi estava provisionalment. L’havien destinat allà en aquell moment només per fer l’execució immediata de la sentència.


Una decisió a corre-cuita.
El discurs del PP, de Ciutadans i del PSC és que, amb el 155, es restableix la normalitat. I el que fan és incomplir els objectius que ells mateixos pregonen. Nosaltres ja sabem que el 155 no és per restablir la pau i la tranquil·litat. I la demostració més evident és aquesta. Dilluns molta gent va plorar veient com marxaven aquelles furgonetes. El patrimoni cultural no està fet per generar conflicte, està fet per conservar-lo, divulgar-lo i fer-lo accessible. El Museu de Lleida era el Museu de Sixena. Ara aquestes obres segurament tindran molta afluència de visitants però allà no els espera cap futur brillant. És un conflicte totalment inútil.


L’alcalde de Lleida deia que es penedia per com s’estava aplicant el 155.
Doncs els polítics, quan es penedeixen d’alguna cosa, dimiteixen. És fàcil. Des d’aquí li diria que plegui, si de veritat li sap greu. Jo no em penedeixo d’haver rebut demandes judicials i d’haver estat pressionat per la justícia en aquests tres mesos de conseller per mirar de mantenir i defensar el patrimoni.


Perquè vostè està investigat per desobediència.
Sí, sí, crec que em van posar una querella per desobediència. Jo no em penedeixo del que he fet. Per tant, si ell se’n penedeix, ho té molt fàcil.


Quin risc corren les obres amb la seva nova ubicació?
Espero que cap perquè, en definitiva, no deuen voler cap mal a les obres. I en cap cas vull que les obres d’art es facin malbé.


Preveu que se’n tindrà la mateixa cura i preservació que al museu de Lleida?
D’això no puc opinar perquè no he visitat les instal·lacions ni conec el tracte. Espero i desitjo que el govern d’Aragó, la Diputació o a qui li pertoqui triï uns conservadors que siguin professionals i tractin les obres amb cura, tal com aquí es va fer perquè sortissin en les millors condicions possibles.


La via judicial no està esgotada. Confia que les peces puguin tornar?
Doncs miri, el 22 de desembre, en funció de com vagi el resultat electoral, li puc assegurar que si puc ajudar perquè continuï aquest tràmit judicial, el reprendrem. Des d’on sigui i com sigui. Però sense deixar perdre cap possibilitat.


Sempre que ho permeti el 155.
El que ens cal veritablement és que es retiri el 155, que s’alliberin els presos polítics i que marxin les forces d’ocupació. És una vergonya i ho vivim amb molta tristesa des d’aquí. El dia de la manifestació de Brussel·les vam parlar amb tantíssima gent, vam rebre un munt d’abraçades i tothom tenia un sentiment de tristesa molt gran. I el que volem transmetre des d’aquí és optimisme a aquesta gent de Catalunya que se sent trista per la nostra situació. Volem que siguin optimistes, que confiïn en què, junts, podrem superar aquest terrible sotrac en la història del nostre país.


Parlem de la campanya electoral. Com hi participa des de Brussel·les?
Doncs hi participo amb el que ens permeten els nous mitjans de comunicació, enviant arxius de so, de vídeo i textos per als programes electorals. Sobretot els vídeos són una eina fantàstica que em permeten ser present, en directe o en diferit, en una gran quantitat d’actes. Miro de tenir molta cura de Girona, per descomptat. Però també haig d’agrair públicament que molta gent de la cultura d’arreu del país m’hagin demanat ser present al seus actes. Ens estem fent un tip de treballar per mirar de ser arreu per donar suport a tothom. Des d’aquí, ens dona la sensació que estem fent feina. Judicialment, hem pogut donar un cop de mà, d’alguna manera, als nostres companys que han sortit en llibertat provisional. No vull dir que hagi estat només gràcies a nosaltres però, per descomptat, hi hem ajudat. I si ho podem fer amb els quatre presos que queden, pot estar segur vostè que ho farem. També li haig de dir que durant aquesta campanya rebem moltíssimes visites. Cada dia ens ve a veure gent de Catalunya, i això ens dona molta energia. I esperem que aquesta energia també se l’emportin cap a Catalunya i l’escampin. I no tenim gaire res més al nostre abast. Tenim pocs recursos i només ens queda la creativitat, però això ens permet fer una campanya que és molt sincera, honesta i esperem que eficient.


Se sent amb desavantatge?
Totalment. Per exemple, en l’elaboració del programa electoral, pel que fa a l’àmbit de la cultura i la llengua, via correu electrònic ens hem pogut plantejar propostes i fer modificacions. I haig de dir que està molt treballat. Ara bé, em sento en desavantatge pel fet de no poder entrar a Catalunya i fer el doble de feina. Ho fa molt més complicat i, a més, és la primera vegada a la meva vida que participo en una campanya electoral.

I quina campanya!
Una campanya inèdita i espero que única i irrepetible. Si Europa no veu que la situació que viu Catalunya no és democràcia, té un greu problema. Aquesta és una situació forçada per uns condicionants que mai haurien d’haver existit.

Parlant d’Europa, quina creu que pot ser la seva reacció si hi ha majoria independentista?
Els resultats s’han de veure el dia 21. Ara veiem enquestes de tots colors i de totes menes. Però en tot cas, si es repetís el mateix percentatge que el 27-S, seria una gran victòria. Si malgrat la policia, els presos, els polítics en llibertat provisional i uns altres a l’exili podem tan sols mantenir el mateix resultat, doncs Europa s’ho hauria de replantejar. Estem vivint un calvari democràtic.


Per què es presenta per Girona? Vostè és terrassenc.
No soc gironí però he tingut el plaer, per la meva vida professional, de treballar en el món de la cultura per tot el país. Des de teixits associatius, des de l’àmbit de l’empresa privada, i els últims set anys com a director general de Cultura Popular. Jo no soc una persona coneguda per haver sortit als mitjans de comunicació però, a nivell del món de la cultura, puc dir amb molt d’orgull que tinc moltes amistats a les Terres de l’Ebre, al camp de Tarragona, al Segrià, al Pirineu, al Ripollès, a la Garrotxa, a l’Empordà... Això és un tresor. Quan em vam demanar si volia participar-hi vaig dir que sí perquè entenia que podia ser una persona fàcilment identificable en qualsevol de les demarcacions. Soc molt terrassenc, i ho seré tota la vida, però també soc un gran trepitjador de tot el país. Estic molt orgullós de formar part de la llista de Girona i espero que la meva participació ajudi a engrescar la gent.


Si vostè surt elegit, vindrà a prendre possessió de l’acte de diputat?
L’Estat ha de retirar les demandes judicials, ha d’alliberar els presoners i ha de retirar els càrrecs contra els companys del govern que estan en llibertat condicional. Ens vam presentar a la justícia belga per fer aquesta feina. No és perquè no volguéssim estar amb els companys sinó perquè des d’aquí teníem clar que podíem ajudar. I de moments ens va bé. Jo vindré si hi ha garanties per a tot el govern.

Què ha canviat amb la retirada de l’eurordre?
Doncs que som ciutadans lliures del món, que podem voltar per tot arreu però que no podem tornar al nostre país. Miri com n’és de gran, la nostra presó. Podem anar a qualsevol lloc del món però l’únic que no podem fer és entrar al lloc que més estimem. Esgarrifós.

Voldria repetir com a conseller de Cultura, malgrat tot?
Tot conseller o consellera accedeix al càrrec quan li demana el president. I el dia que el president decideixi destituir-me, només m’ho ha de dir. Sempre a la seva disposició. Si el nou govern el presideix Carles Puigdemont, que espero que així sigui, evidentment em tindrà a la seva total disposició. Però, sobretot, ho ha de voler el president, que és el qui mai hauria d’haver estat cessat per un 155.









-----------


BBC News (World) (@BBCWorld) ha tuitat a les 10:55 a. m. on dl., des. 11, 2017:

https://t.co/mjU65V6ZiI (https://twitter.com/BBCWorld/status/940158043140120578?s=03)


-------------

>> Les obres de Sixena que Aragó no reclama estan fora de Catalunya

El conservador d'art del Museu de Lleida informa a Twitter sobre peces del monestir aragonès que guarden museus com el Prado

 Dimecres, 13.07.2016

 








------------



Una sentència obliga la Generalitat a tornar les pintures murals de Sixena




El conseller Santi Vila assumeix que el MNAC haurà de complir la resolució però considera el trasllat una "temeritat i un atemptat cultural


 Conseller Vila al MNAC. Foto, El Periodico

Dimarts, 05.07.2016 -Actualitzat el 21.07.2016

De «temeritat, imprudència i atemptat cultural en matèria de patrimoni» va qualificar ahir amb contundència el titular de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, la devolució al seu lloc d’origen de les 97 pintures romàniques de la sala capitular del monestir de Sixena que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i a la qual l’obliga una sentència de la titular del Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca, Carmen Aznar. No obstant, el conseller va afirmar que el Govern es disposa a complir la resolució, encara que seguirà lluitant en els tribunals per a la seva conservació a Catalunya i per això presentarà «immediatament» un recurs davant l’Audiència Provincial d’Osca. Vila va admetre que es pot discutir sobre la titularitat de l’obra, però va subratllar «que és indiscutible la inconveniència del seu trasllat» pel seu delicat estat de degradació i que existeix el perill de «quedar-nos amb les pintures literalment als dits». I va afegir que espera que la jutge entengui que la Generalitat necessita més temps per complir la resolució perquè considera insuficient la data límit del 25 de juliol donada per la magistrada per seguir els tràmits administratius legals.

El conseller va declarar que en cap cas els murals van ser espoliats, sinó que van ser traslladats després de ser calcinats el 1936 en una operació de salvaguarda en plena guerra civil, «basada en la bona intenció i el compromís de conservació», en la qual va participar el pare de l’actual alcalde de Villanueva de Sixena.

RELAT HISTÒRIC

En canvi, la jutge, en la seva sentència, qüestiona la legitimitat de la possessió de les pintures per part del MNAC i assenyala que han de ser considerades com un bé immoble inseparable del monument nacional del qual van ser esqueixades. La resolució aporta un profús relat històric de tot el que va passar des que les pintures van ser arrencades el 1936 per l’expert en art Josep Gudiol i traslladades a Barcelona per a la seva custòdia.  

La responsable judicial assegurava que l’informe aportat per la Generalitat és «poc precís» en relació amb la tasca encomanada a Gudiol, però qüestiona que l’arrencada de les pintures fos l’«últim recurs» existent per a la seva salvaguarda i protecció. Per a la magistrada, l’extracció de les pintures podria haver-se evitat el 1936 si s’haguessin estudiat altres alternatives com ensostrar la sala capitular i estabilitzar murs i arcs. Afegeix també que no pot acreditar-se que l’ànim de Gudiol fos «purament lucratiu o de salvaguardar les pintures» i que no existeix notícia que les religioses de Sixena haguessin autoritzat l’extracció de les obres al fugir del monestir, ni que la Direcció General de Belles Arts autoritzés l’operació.

La sentència esgrimeix una carta de l’abril del 1961 del director general de Museus de Barcelona a la Direcció de Belles Arts en la qual admet que les pintures murals es troben en situació de «custòdia temporal» a l’espera de la restauració del monestir. I afegeix que, malgrat aquesta situació, la Generalitat no va aportar a la causa cap altre contracte de dipòsit entre la comunitat religiosa de Sixena, propietària de les pintures, i el museu. 

http://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20160705/sentencia-generalitat-devolucion-pintures-sixena-mnac-5249045






La culpa és dels separatistes, article de Xavier Sala-i-Martín




12.12.2017

A la seva obra mestra 1984, George Orwell descriu el funcionament d’un estat distòpic que intenta controlar el pensament dels seus ciutadans. Una de les eines predilectes d’aquesta dictadura és el que anomena la neollengua, que consisteix a dir les coses exactament al revés de com són realment. Per exemple, l’estat parla del “ministeri de la Veritat” per referir-se al ministeri que censura i manipula la informació, del “ministeri de la Pau” per parlar del departament que s’encarrega de la guerra, del “ministeri de l’Amor” per al·ludir els que es dediquen a la tortura i del “ministeri de l’Abundància” per referir-se al que es dedica a gestionar l’escassetat.

Espanya està vivint un episodi d’utilització de la neollengua que Orwell trobaria fascinant. Amb més de 900 imputats per corrupció i tot de gent morint “accidentalment” dies abans d’haver de declarar davant del jutge, el Partit Popular és, amb tota seguretat, el partit més corrupte d’Europa. Però cada dia veiem els seus líders oferint sermons sobre la necessitat que “tothom ha de complir la llei”.

Els partits unionistes qualifiquen els sobiranistes de supremacistes, feixistes i nazis. Però és a les seves manifestacions que sempre apareixen banderes amb creus gammades i on es fan salutacions hitlerianes o franquistes. I són els seus líders (com l’europarlamentari Javier Nart) els que parlen obertament d’esterilitzar (sí, sí, esterilitzar!) les dones que tenen alta probabilitat de tenir fills amb discapacitats. Poques coses hi ha més nazis que això.

Acusen els independentistes d’utilitzar la violència, però ells empresonen els seus líders sense judici per delictes de “rebel·lió” i “sedició”, dos conceptes que impliquen una violència que no ha vist mai ningú. És més, és la seva policia la que estomaca àvies a les portes dels col·legis electorals, són ells els que comencen la campanya amb un crit d’incitació a la violència, “ ¡A por ellos!”, i són ells els que, quan es manifesten, acaben sempre a bufetades.

La neollengua que Orwell va imaginar consisteix a dir les coses al revés de com són. Espanya n’està vivint un episodi

Diuen que Catalunya té molts problemes socials perquè el Parlament es passa el dia discutint sobre la independència i no aprova les lleis que “realment interessen a la gent”. Però la veritat és que fins a 26 lleis de caràcter social han estat suspeses o tombades pel Tribunal Constitucional a petició del govern espanyol.

Un dels àmbits en què la distorsió lingüística és més flagrant és l’econòmic. En tots els mítings dels partits espanyols es diu que si Catalunya fos independent no podria pagar les pensions. Però la realitat és que el govern del PP s’ha polit 66.000 milions de la guardiola de les pensions, cosa que demostra que la Seguretat Social espanyola no ingressa prou cotitzacions per fer front a les pensions.

De la mateixa manera, no es cansen de repetir que allò que el dèficit de la balança fiscal ronda els 16.000 milions d’euros és una de les grans fal·làcies de l’independentisme. Però la Generalitat intervinguda pel 155 calcula i publica la nova balança per al 2014 i el resultat és que el dèficit és de... 16.500 milions d’euros!

I, darrerament, no es pot parlar d’economia sense que els unionistes treguin el tema de la “fugida massiva d’empreses”, una “fugida” que figura que demostra que la independència de Catalunya no és viable i que la “deriva independentista” ha causat una catàstrofe econòmica.

Ara que ja han passat unes setmanes i que comencem a tenir dades reals, podem analitzar què és el que ha passat realment. D’entrada, deixeu-me dir que de les 3.000 empreses que van demanar el canvi de seu social, ara mateix i segons dades de la conselleria d’Economia, només 332 han finalitzat el procediment de canvi. Segurament aquesta dada canviarà en el futur perquè hi ha un decalatge en les dades però, de moment, no són 3.000 sinó 332. En segon terme, l’impacte econòmic d’aquest canvi de seu és gairebé nul. Cap empresa ha canviat el centre de producció i cap treballador Josep Vicente Suriñach:

a perdut la seva feina per culpa del canvi de seu. Jo tot això ho vaig dir el primer dia, però ara ho confirma una institució poc sospitosa de ser sobiranista com és el sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda espanyol! De fet, s’han perdut més llocs de treball per culpa dels acomiadaments il·legals portats a terme pel ministeri del 155, que ha tancat les ambaixades catalanes, que per la suposada “fugida” d’empreses.

El que explica la suposada fugida d'empreses no és la por a la independència sinó a les represàlies del govern espanyol

En tercer lloc, un ha de preguntar-se per què va haver-hi 3.000 empreses que es van apuntar tan ràpidament a canviar de seu. Els portaveus oficials de la neollengua ens van dir de seguida que o bé els feia por la independència (almenys la declaració unilateral) o bé tenien por de la incertesa legal en què quedava Catalunya si era expulsada de la Unió Europea. Aquesta explicació oficial de seguida em va semblar poc convincent. Al cap i a la fi, perquè les empreses catalanes quedessin en uns llimbs legals i Catalunya fos expulsada de la UE, calia que Espanya reconegués la independència. Mentre Espanya no la reconegués, les empreses catalanes seguirien sent espanyoles i, per tant, formarien part de la UE! A què venia tanta pressa, doncs?

Si analitzem el tipus d’empreses que van canviar de seu veurem dues característiques reveladores. La primera és que gairebé no n’hi ha d’estrangeres (i les estrangeres que hi ha es concentren en el sector d’assegurances). Es tracta d’una dada curiosa, perquè si les empreses van “fugir” per por de quedar fora d’Europa o per por a la incertesa legal, com és que només van tenir aquesta “por” les empreses espanyoles?

La segona dada curiosa és que la majoria de les empreses que van canviar de seu operen en sectors altament regulats o que depenen de l’obra pública de l’Estat. Un exemple d’aquest tipus d’empreses serien les cimenteres, que venen el seu ciment a constructores que depenen de les adjudicacions que fa el govern de Madrid. Si a això hi afegim el fet que el comitè d’empresa de Seat va fer públic un comunicat en què explicava que havien rebut “pressions del govern i de la monarquia” perquè canviessin de seu, ens queda un relat ben diferent de la versió oficial: el govern espanyol i la monarquia van enviar missatges a totes les empreses catalanes incitant-les a canviar de seu. Implícitament a aquest missatge hi havia l’amenaça de represàlies per a aquelles que no ho fessin. Les empreses que depenen directament o indirectament de la regulació o de l’obra pública van cedir. Les altres (entre les quals hi ha la major part d’empreses estrangeres) no ho van fer. El que explica la suposada fugida, doncs, no és la por a la independència sinó la por a les represàlies d’un govern espanyol embogit fins al punt d’estar disposat a causar un cataclisme econòmic per tal d’evitar la independència.

Si les empreses van “fugir” per por de quedar fora d’Europa o per por a la incertesa legal, com és que només van tenir aquesta “por” les empreses espanyoles?

L’altre tipus d’empreses que van canviar de seu són aquelles que, com el cava, són fàcilment identificables com a catalanes pels seus clients espanyols. En aquest segon grup hi ha els dos grans bancs catalans i les empreses d’assegurances. A més de les amenaces del govern, aquestes van veure perillar el seu negoci per culpa del boicot que s’estava preparant entre els clients espanyols i que quedava reflectit en el famós “ ¡A por ellos! ” Els bancs catalans, que avui dia tenen una majoria del seu negoci a Espanya, van pensar que si hi havia una retirada massiva de dipòsits a Espanya es podria produir un pànic bancari que els portaria a la ruïna. En aquest cas, doncs, la causa del canvi de seu tampoc va ser la por a la independència (que, insisteixo, no s’hauria fet efectiva des del punt de vista legal fins que Espanya no reconegués Catalunya) sinó la por a les represàlies dels seus clients espanyols.

Alguns analistes han parlat de casos d’empreses amb directius independentistes que signaven els documents de canvi seu “amb llàgrimes als ulls”. Aquelles suposades llàgrimes, però, no demostren el reconeixement que una Catalunya independent no seria viable econòmicament, sinó que els seus negocis depenen de les decisions arbitràries d’un estat amb una capacitat desmesurada d’influir sobre les empreses privades. És la constatació que Espanya és allò que Acemoglu i Robinson anomenen una economia extractiva.

L’episodi de la suposada “fugida massiva” d’empreses passarà a la història com un exemple més de la utilització de la neollengua: els causants de la fugida van ser el govern espanyol i els seus partits aliats, un monarca embogit i unes amenaces de boicot d’una població espanyola irritada que acomiadava la Guàrdia Civil amb crits d’“ ¡A por ellos! ” Però això no els impedeix repetir cada dia i sense que els caigui la cara de vergonya que la culpa és dels separatistes.

XAVIER SALA I MARTÍN

“Si la majoria independentista aguanta, la UE s’asseurà a la taula”




Política
Brussel·les - 14 desembre 2017

GARANTIES ·

“Cal condemnar el fet que hi hagi polítics a la presó i a l’exili en aquestes eleccions” 

 

Els moviments independentistes no són els únics que obren conflictes territorials a la UE. La petita illa de Xipre fa més de quaranta anys que està dividida i Brussel·les encara intenta reunificar-la sense èxit. L’antítesi del cas català és un punt de partida per l’eurodiputat xipriota de l’Esquerra Unitària Europea, Takis Hadjigeorgiou. La seva llarga implicació en la qüestió xipriota com a polític i periodista de renom fa que la disputa territorial catalana hagi captat la seva atenció.

El sorprèn, el moviment català?
M’encanta i admiro que les persones lluitin per la seva independència perquè vol dir que tenen un somni. La majoria de polítics a la Unió Europea no tenen cap somni per al seu poble. Però venint d’un país dividit per culpa de la invasió turca, haig de confessar que el cas català em genera sentiments barrejats.
 
Què cal perquè el somni es faci realitat?
Tres coses. Una majoria aclaparadora que doni suport a la independència, és a dir, com a mínim més del 65% dels vots. En segon lloc, que aquesta majoria sigui sostinguda durant un llarg període de temps i, finalment, suport exterior. No veig aquests tres elements a Catalunya ara mateix.
 
Si el 21-D s’aconsegueix la majoria, vindrà el suport internacional?
Necessiteu aquest suport durant molt de temps per fer notar als governs europeus que existeix un problema que han de resoldre. Si aquest problema es manté durant 1 o 3 anys, llavors actuaran. De moment, la UE ha enviat un missatge clar: no vol involucrar-s’hi perquè ja té prou maldecaps.
 
La UE intervé en el conflicte xipriota, però no en el català...
La UE dona el missatge que ho vol resoldre, però només són paraules. Només aspira a apuntar-se una victòria amb la reunificació de l’illa. En qualsevol cas, s’impliquen a Xipre perquè es tracta d’unificar un territori. En canvi, tenen por que si els catalans s’independitzen, també ho faran els flamencs o els escocesos.
 
Però la seva intervenció precisament ho podria evitar.
Sí, és cert. S’haurien d’asseure a la taula i intentar fer de mediadors. Tanmateix, crec que es pensen que si se’n mantenen al marge durant sis mesos potser el problema es resoldrà sol.Però si la majoria a favor de la independència aguanta, llavors la UE s’asseurà a la taula.
 
Veu intencions d’asseure’s, a Madrid i a Barcelona?
No, al contrari. El govern espanyol només diu que la llei i la Constitució s’han d’obeir i la UE els dona suport. Madrid s’asseurà a la taula només si els catalans continuen donant suport al seu somni i mantenen aquest problema en l’agenda europea. Però això requereix temps.
 
S’han comès errors al bàndol independentista?
És molt fàcil criticar, ara mateix, però tot depèn del resultat. Si d’aquí a uns anys els catalans s’independitzen, llavors hauran fet allò correcte. A vegades un seguit d’errors no necessàriament genera un resultat negatiu, sinó que poden acabar sent decisions encertades.
 
El 21-D té garanties?
No. Cal condemnar que hi hagi polítics a la presó i a l’exili en aquestes eleccions. De totes maneres, els comicis seran significatius i donaran una imatge de la societat.
 
I si l’endemà de les eleccions no hi ha un acord per negociar?
Històricament, la lluita per la independència sempre s’ha fet amb sang. No vull que passi això a Catalunya, així que convindria que aprenguéssim de la història de la Humanitat.

 

Bruselas pide al TUE una multa diaria a España de 186.000 euros por no cumplir las reglas de contratación pública



07.12.2017 -  Bruselas. EUROPA PRESS

Clicar para ver la noticia sobre normas de contratación pública:  http://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-bruselas-pide-tue-multa-diaria-espana-186000-euros-no-cumplir-reglas-contratacion-publica-20171207153145.html

7 de desembre de 2017

7.desembre.2017 - Manifestació al Parc del Cinquentenari de Brussel·les i parlament del Pres. Puigdemont, uns 45.000 participants.

 



Parlament del President Puigdemont a les 14:13, cliqueu:



Segui-ho amb vilaweb:

 

Temperatura 1-2ºC, perill de pluja



                        Ara a les 13:30 ens arriba aquesta foto amb comentari:
"A TV3 diuen que la policia belga ha xifrat la manifestació en 45.000 persones" 
De fet a la ràdio han dit que els policies han allargat el recorregut uns 45 min. per encabir a tothom, allargant·se tot l'acte aquest temps.


Video en directe a les 12h. des del Parc del Cinquentenari de Brussel·les, video d'en  Albert Donaire i Malagelada's vídeo en directe:

https://www.facebook.com/albertdmcat/videos/2087062718246537/?hc_ref=ARSaHWYlZ9etsljRzKSixNZYKSV-
BtyBhUtF1JuEkvIlDBElcfplc0U6BOcfQBDYFog 




Foto d'Amor Gasol Moya 


República Catalana ha transmès en directe aquest vídeo cap a les 13:40h dels parlaments finals:


Problemes coneguts per fer el viatge:
> S'han retingut espressament a Figueres trens AVE, a fi de que el viatgers perdèssin l'enllaç a Lyó.
> S'han fet retards ordenats pel Gobierno del vols especials que sortien de Reus, retards de més de 5h.