11 de gener de 2020

Catalunya i Aragó, com va començar la unió: 1137, donació del Regne d'Aragó per part de Ramir II al comte de Barcelona Ramón Berenguer IV


El rei Ramir II d'Aragó cedeix el regne al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV  (13 novembre 1137)  Pergamí Ramir II d’Aragó comunica als seus súbdits que ha fet donació de la filla i del regne al comte Ramon Berenguer, de Barcelona. Saragossa, 13 de novembre 1137.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Reial Cancelleria, Pergamins de Ramon Berenguer IV, núm. 85.


Omnibus est manifestum quod ego, Ranimirus, Dei gracia rex Aragonensis, dedi filiam meam Raimundo, comiti Barchinonensi, simul cum omni regni mei honore. Nunc ergo, spontanea voluntate ac firmo cordis affectu, volo, precor, et mando cunctos homnies meos, milites scilicet, clericos ac pedites, quatenus castra et municiones sive alios omnes honores ita per eundem Raimundum comitem deincebs teneant et habeant sicut per regem debent tenere et habere, et ei tanquam regi in omnibus sub continua fidelitatem obediant. Et ut in hoc nullum ocasionis vel pessime machinacionis ingenium ab aliquo possit intelligi, totum ei dimito, dono, atque concedo quiquid retinueram in ipsa alia carta donacionis regni quam ei antea feceram, cum filiam meam ei dedissem. Supradicta quoque omnia ego, Ranimirus, Aragonensis rex, dono, et firmiter laudo prephato Raimundo, comiti Barchinonensi, ut hec que illi presencialiter dono et omnia alia que habebat semper habeat ad servicium meum et fidelitatem omni tempore. Quod est actum insuper Saragoza idus novembris, in presencia multorum nobilis hominum regni Aragonensis in ibi asistencium, anno dominice Incarnacionis Cmo XXXmo VIImo post mille, era mille CLXXV. Supra dicta omnia illi dono et firmiter laudo sicut melius nunquam habuit frater meus Andefonsus, et habeat ea omnia ad fidelitatem meam omni tempore.

Signum regis, ? + O, Ranimiri.
Signum Poncii, escritoris comitis, qui hoc scripsit domini regis precepto.


 _____

És de tots conegut que jo Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, doní la meua filla a Ramon, comte de Barcelona, juntament amb tot l’honor del meu regne. Ara també, amb lliure voluntat i forta estima de cor, vull, ordene i mane a tots els meus homes, cavallers, clergues i peons, que els castells i fortificacions i tots els altres honors els tinguen i posseesquen d’ací endavant pel mateix comte Ramon com per rei deuen tenir i posseir, i que li guarden obediència i fidelitat contínuament en totes les coses així com a rei. I per tal que contra açò res no puga ser pensat o maquinat per ningú, li done, atorgue i concedesc tot allò que m’havia reservat en aquella mateixa carta de donació que li havia fet primer, en lliurar-li la meua filla. Jo, Ramir, rei d’Aragó, li done y atorgue tot allò que he esmentat, i li ho ratifique fermament al citat Ramon, comte de Barcelona, per tal que el que ara li done i el que ja tenia ho retinga perpètuament al meu servei i fidelitat. Fou fet més amunt de Saragossa en els idus (13) de novembre, en presència de molts homes nobles del regne d’Aragó assistents a l’acte, en l’any de l’encarnació del Senyor CXXXVIIé després del mil·lenni (1137), any de l’era de mil CLXXV. Totes les coses abans esmentades les atorgue i ratifique fermament com millor les va tenir alguna vegada el meu germà Alfons (el Bataller), i perquè les tinga totes perpètuament sota la fidelitat que em deu.

Signe del rei, Alfa + Omega, Ramir.
Signe de Pons, escrivà del comte, que ho va escriure per orde del rei.

http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/p_059.htm


Ramon Berenguer IV

Doncs bé, en el cas que sospesem és fora de discussió que hi va haver una donació, una cesió de la sobirania de d'Aragó per part del  rei Ramir II el Monjo al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1137. Aquesta donació ha estat discutida amb punya minuciosa pel historiadors aragonesos. Si per un cantó la neguen o en neguen la transcendència - innegable, tanmateix-, per l'altre, la desen curosament a fi i efecte que hom no se'n pugui assabentar: ço que prova a palès que no ignoren la força jurídica i política de tal donació, a desgrat de les raons que pretenen tenir per considerar-la irrellevant. 

L'escamoteig sistemàtic de la donació de Ramir II, que encara dura i que té per objecte negar la transmissió del dit regne i de la seva sobirania al comte Ramon Berenguer IV. 

En paral·lel ha anat acomboiada d'una versió distinta a la realment esdevinguda, la qual versió sosté que la transmissió del regne d'Aragó es va efectuar partint de Ramir II el Monjo, a través de sa filla Peronella, i d'aquesta al seu fill Alfons (anomenat abans Ramon) tingut amb Ramon Berenguer IV. no hi ha cap document testamentari de Ramir II a favor de Peronella.  Ramir II ja havia transmès la sobirania d'Aragó i el regne al dit comte de Barcelona, en tres documents en què es ratifica del document anterior. Per altra banda, Ramon Berenguer IV ja l'havia també transferit testamentàriament al seu fill Ramon-Alfons.


Aquesta versió prescindeix del testament d'Alfons I d'Aragó el Bataller, que havia instituït hereus del seu regne per terces parts els ordes militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple de Jerusalem. Aquesta versió també fa cas omís de la cessió que cadascun d'aquests ordres va fer al Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. 

Consegüentment, els actes fundacionals de Ramir II ja estableixen la superioritat del comte català i del seu Estat i regisme en ordre a la governació del Nou Estat. 

 Del origen, y principio de la lengua castellana 1674


Paso la corona a Barcelona Fray Andres Casaus 1806
   
Al marge d'això i confirmant-ho, el nou Estat va estar en tota la seva durada marcat per un caràcter català inqüestionable. En altres mots: fou absolutament catalana l'entitat superior que, per damunt dels organismes propis de cada Estat, regia sobiranament aquell conjunt de pobles, és a dir, la monarquia, la qual no va ser altra que la vella casa comtal de Barcelona enriquida i exalçada ara amb un títol reial. 
Caius Parellada i Cardellach  extret de l'article "L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana"

http://www.inh.cat/articles/L%27Estat-Catala-Medieval-i-la-Monarquia-Catalana 

 

 

>> "L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana". Article del desaparegut Caius Parellada.

http://amnesiahistoricainduida.blogspot.com.es/2015/03/lestat-catala-medieval-i-la-monarquia.html

 

>>  entrada de la Cuca de LLum:  Ramir II el Monjo, (1137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2

 

>>  entrada de la Cuca de LLum:  Hoy 27 de agosto se cumplen 881 años de la sumisión del Reino de Aragón bajo los Condados Catalanes.

 

>>  La corona de Aragón y una visión incómoda.

http://elmonomudo.com/2010/08/06/la-corona-de-aragon-y-una-vision-incomoda/


>  article de Marc Pons d´El Nacional: https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-arago-confirma-donacio-regne-ramon-berenguer-iv_299133_102.html
  


Per saber més, recomanem aquest llibre que hem llegit: "Ramon Berenguer IV"  Josep-David Garrido i Valls. Rafael Dalmau Ed. (350 pags).
És de lectura amena.

Ramir II el Monjo, (1137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2

Ramon  Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella d'Aragó







Breus antecedents històrics:                                        


Els efectes del testament del rei de Navarra i comtat d'Aragó, Alfons I el Bataller (1134), van causar gran inestabilitat politica en no ser acceptat pels súbdits. En efecte, havia deixat el seu regne a 3 ordres militars. El navarresos va designar un altre rei. 
La reconquesta era molt recent. En un període de 33 anys: Osca (1096), Barbastre (1101), i Saragossa (1118).
Els nobles d'Aragó per la seva banda tampoc accepten el testament d'Alfons, primer designen un rei i, en morir aquest, van a buscar al seu germà Ramir, fins aleshores monjo. No sentint·se prou forts devant el perill dels alarbs per una banda, i de ser incorporats a la corona de Castella per un altre,-aleshores Aragó era poc més que l'actual província d'Osca-. Els nobles del comtat d'Aragó van acceptar la decisió de Ramir II el Monjo de cedir la sobirania d'Aragó al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1137) amb la promesa de respectar els seus furs. No hi va haver oposició. Ramir II va donar també la mà de la seva filla Peronella, -aleshores tenia només un anyet o dos-, resident "sisplau-per-força" a la cort del rei de Castella, que volia a casar·la amb el seu fill.

Cal remarcar que els nobles aragonesos van estimar-se més dependre del comte de Barcelona que del rei de Castella. En un punt molt difícil de la seva història ho van decidir així.



 L'11 d'agost de 1137, a Barbastre, fou la data escollida per escenificar el traspàs de poder. L'elegit per succeir Ramir II  fou, definitivament, Ramon Berenguer IV.

Document de Barbastre:  (Arxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria, Pergamins, Ramon Berenguer IV, carpeta 35, pergamí 86. He procedit a la revisió i edició del document a partir de l'original. Ha estat editat a bastament per diversos autors, entre altres per Ignasi J. BAIGES, Gaspar FELIU i Josep M. SALRACH (dir.), Els pergamins de l'Arxiu  Comtal de Barcelona, vol.III, doc. 722,  p. 1191-1192)

"" En el nom de Déu. Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei dels aragonesos, dono a tu, Ramon, comte dels barcelonins i marquès, la meva filla per muller, amb tot el reialme dels aragonesos íntegre, així com el meu pare, el rei Sanç, i els meus germans, Pere i Alfons, millor que mai tingueren i dominaren per ells mateixos o per qualsevulla persona dels dos sexes, servats els usatges i els costums que el meu pare Sanç i el meu germà Pere tingueren en llur regne. I t'encomano tots els homes del dit reialme sota homenatge i jurament, perquè et siguin fidels tota la vida, de la teva persona i de tots aquells que per tu governin, sense cap frau ni engany; de tal manera que et siguin fidels en tot el dit regne i per totes les coses que li pertanyen que no vagin en detriment de la fidelitat envers mi i la meva filla. I de fet, per tot allò escrit més amunt, jo, el dit rei Ramir, de tal manera faig a tu, Ramon, comte dels barcelonins i marquès,  perquè si la meva dita filla morís, tu sobrevivint, mantinguis la donació, lliure i immutable, del dit reialme, sense cap impediment després de la meva mort. Mentrestant,  però, si algun augment o transmissió d'honors o de castells del dit regne jo, en vida, volgués fer a tu, romangui ferm i inalterable sota la dita fidelitat dels homes. I jo, dit rei Ramir, sigui rei, senyor i pare en el dit regne i en tots els teus comtats sempre que a mi em plagui.

La qual cosa és feta a 3 idus d'agost de l'any de l'Encarnació del Senyor 1137, era de 1176, regnant el dit rei Ramir.

Signe del rei Ramir: A+

Perquè totes les coses damunt escrites siguin observades de manera fidel i inalterable, l'anomenat rei Ramir encomanà al comte barceloní, sota homenatge i jurament, els seus barons escrits a continuació: primerament, el comte pallarès; Ramon Pere d'Erill i el seu fill Pere; Pere Ramon d'Estada; Gombau de Benavent; Balasc Fortun d'Azlor; Guillem de Capella, fill de Berenguer Gombau; Bernat Pere de Llaguarres; Pere Llop de Sant Esteve; Galí Garcés de Sant Vicenç; Pere Mir d'Entença; Gombau d'Entença; Llop Garcés Laità; Frontí Gomes; Ferris; Pelegrí de Castellaçol; Arpa; Sanç Sanç d'Arsu; Maça; Fortun Dat de Barbastre; Fortun Garcés, germà de Maça; Garcia Garcés d'Osca; Garcia de Rodellar; Llop Balasc de Pomar; Porxet i el seu germà Pere; Ramon de Larués; Miquel d'Albero; Sanç d'Antilló; Galí Sanç de Graus; Llop Sanç de Jaca; Gaiet; Pedro López de Luesia; Galí Ximenes de Alcalà.

L'escrivà Ponç escrigué tot això per manament del senyor rei en els susdits dia i any, qui, com és costum habitual, ací posà el seu sig+ne""


 Plano d'alguns indrets a on està documentat passés el seguici de Ramir II  amb Ramon Berenguer.  La primera ciutat va ser Barbastro, la segona documentada  és Osca, segurament Jacael castell d'Ayerbe i finalment Saragossa. Els colors del fons de plano NO corresponen a les àreas conquerides, sino a l'actual divisió en províncies.  Però, cal afegir que el  -fins aleshores-, comtat   d'Aragó,  tot just era una mica més gran que l'actual província.

Aquesta donació que podem entendre com una autèntica abdicació, ha generat interpretacions historiogràfiques esbiaixades dels qui confonen a dretcient l'Aragó del segle XII amb  la regió espanyola i castellanitzada d'avui dia. Què hi farem!

(...) A canvi de la cessió, en la pràctica, del govern efectiu, Ramir II s'atorgava la suprema autoritat del seu regne i dels comtats de Ramon Berenguer IV.  Catalunya, alhora, feia un pas més per a desvincular·se de la sobirania teòrica i inoperant del rei de França: ara Ramir II era el rei i, en el futur, ho serien Ramon Berenguer IV (el governant efectiu, qui a partir d'aquest moment no s'estigué d'incloure la fórmula diplomàtica "regnante comes Barchinona in Aragon") i els seus successors, fòssin descendents de Ramir II o no.

(...) Per si de cas, Ramir II deixava ben clar que Aragó era del comte de Barcelona, tant si finalment hi havia matrimoni amb Peronella com si no n'hi havia. I, atenció!, els aragonesos assentiren.



Restes del castell d'Ayerbe





Barbastre fou la primera escala (...) A partir d'ací, acompanyat del rei titular, anà recaptant personalment la fidelitat de les principals localitats del reialme. A Osca, la capital aragonesa, rei i gendre in pectore  hi foren el 24 d'agost (...) Conservem també l'acta del jurament de  fidelitat dels homes de Jaca i de la Jacetània (Ansó, Aísa, Siresa, Villanúa, Aruej, Aratorés), i de la comarca de les Cinco Villas (Asín, Uncastillo, Orés, Luesia, Biel). Anant cap a Saragossa, a Ayerbe, el 27 d'agost Ramir II ratificà la donació a Ramon Berenguer IV i anul·là qualsevol donació que fes sense el consentiment del comte barceloní.



Document d'Ayerbe: Arxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria, Pergamins, Ramon Berenguer IV, carpeta 35, núm.87. El document, també redactat pel secretari barceloní Ponç (Ponç d'Osor) està datat al castell d'Ayerbe el 27 d'agost.


""Aquesta és la donació que fa Ramir, rei dels aragonesos, a Ramon, il·lustre comte dels barcelonins.

 Confirma a ell {Ramon Berenguer IV}  i està d'acord que, a partir del mateix dia en què li donà la seva filla amb el seu honor i manà als seus homes que li reteren homenatge, a Barbastre, tot allò que ha donat o ha acordat, qui fins ara ha estat rei, sigui totalment anul·lat i no tingui vigència. A més a més,  li confirma i fermament li concedeix que d'avui endavant no donarà ni concedirà res a ningú sense el consell i la bona voluntat del comte. Si així no ho fes, de la mateixa manera sigui anul·lat i no tingui vigència.

Aquesta donació fa el rei Ramir  amb el consell i la voluntat dels seus nobles homes que la subscrigueren al castell d'Ayerbe, a 6 de les calendes de setembre de l'any de l'Encarnació del Senyor de 1137, era 1176, en presència del bisbe dels oscenses, de l'abat de Montaragó, de {Frontí} Gomes, de Maça, de Ramon de Larués, de Fortun de Berga, de Llop Garcés Laità, d'Ènnec Lopes, de Llop Balasc {de Pomar}, de Pedro López de Luesia, i d'altres molts nobles, testimonis i auditors de la cort reial, que volien que això fos fet i per igual ho aprovaren

 Signe del rei Ramir: A+
 Signe de Ponç, escrivà del comte, que això ha escrit  per ordre del dit senyor rei""



L'última etapa de l'entronització de Ramon Berenguer IV a Aragó fou Saragossa,la ciutat disputada per Castella i que Ramir II havia aconseguit conservar sotmetent·se a Alfons VII (de Castella), com ja s'ha dit, amb el consentiment del comte barceloní. El rei d'Aragó i el comte de Barcelona arribaren (...) en octubre. Passà, donc, més d'un mes des de l'estada documentada a Ayerbe i desconeixem quines altres localitats visità el seguici reial abans d'arribar a la ciutat de l'Ebre. Un cop a Saragossa, acceptada formalment la sobirania de Ramon Berenguer IV pels seus habitants, Ramir II culminà el traspàs de poder signant el darrer document trascendental del seu regnat: la renúncia definitiva al tron, datada el 13 de novembre:

(Arxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria, Pergamins, Ramon Berenguer IV, carpeta 35, núm.85.  Ignasi J. BAIGES, Gaspar FELIU i Josep SALRACH (dir.), Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, vol III, doc. 725, p.1194-1195)


  
""Sigui a tothom manifest que jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei dels aragonesos, doní la meva filla a Ramon, comte barceloní, juntament amb tot el meu regne i el meu honor. I ara, per pròpia voluntat i afecte de cor, vull, prego i ordeno a tots els meus homes, és a dir, cavallers, clergues i peons, que els castells, les fortaleses i qualsevol altre honor tinguem després d'això pel dit comte així com pel rei deuen tenir i mantenir, i a ell com a rei obeeixin en tot sota contínua fidelitat. I perquè no hi hagi oportunitat que algú eculubri intrigues dolentes, a ell li deixo, li dono i li concedeixo tot allò que jo retingués en l'altre document de donació fet prèviament, quan li vaig lliurar la meva filla. Oimés jo, Ramir, rei dels aragonesos, dono i fermament ratifico al dit Ramon, comte barceloní, que això, que a ell ara en persona li dono i tot el que tenia, ho tingui al meu servei i em sigui sempre fidel.

Això fou promulgat a Saragossa, en els idus de novembre, en presència de molts nobles homes del regne dels aragonesos que hi eren, en l'any de l'Encarnació del Senyor 1137, de l'era 1175.

Tot això a ell dono i fermament ratifico com millor ho tingué el meu germà Alfons, i tingui totes aquestes coses guardant a mi fidelitat sempre.

Signe del rei A+    Ramir
Sig+ne de Ponç, escrivà del comte, que això escriví per ordre del senyor rei.""



Ramir II mantingué la dignitat reial, però es retirà a la vida monàstica que tant, sembla, anhelava. Visquè des d'aleshores a Osca, al monestir benedictí de San Pedro el Viejo, del qual havia estat abat abans de ser exclaustrat per a convertir·se en rei, i allà traspassà deu anys després, el 16 d'agost de 1147. (...) Des del seu retorn a San Pedro el Viejo d'Osca, encara que sembli estrany, no s'immiscí mai en els afers de govern.



Aquests documents han estat editats per diversos autors. David Garrido ha fet una revisió i edició del document a partir del original.


Textes del llibre: "Ramon Berenguer IV"  Josep-David Garrido i Valls. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. 2014. 1a  edició. (pàgs. 96-109)  Llibre que hem llegit i recomanem.


> Trobareu un altre versió del mateix tema a aquest article d´El Nacional: https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-arago-confirma-donacio-regne-ramon-berenguer-iv_299133_102.html



Sembla que aquest post va interessant al públic. Fins el 11.01.2020  ha tingut 511 visites)

Catalunya cap a l'any 1100, canvi de cicle de la història.


  Lliçons de la història que serveixen avui  mateix:



Catalunya cap a l'any 1100: aleshores feia bé els deures i tenia un "estat" més ben constituit que els veins. Es molt interessant que al pare de Ramon Berenguer IV ja li proposessin la mà de Dolça de Provença, amb qui es va casar el 1112. Una setmana després de la boda, li van cedir la sobirania del Comtat de Provença, esperant la seva protecció.



Quadre de Ramon Berenguer IV  i Peronella d'Aragó, encarregat  molts anys més tard.




Un cas semblant uns 20 anys més tard al Comtat d'Aragó, fins aleshores depenent del Regne de Navarra. Devant una situació molt difícil, els nobles es van estimar mes establir una confederació amb els catalans, que caure dins el regne de Castella al cap de 30-40 anys. Això hagués succeït si acceptaven que Peronella s'hagués casat amb el fill hereu del rei de Castella que la tenia segrestada a la seva cort. Els nobles d'Aragó es van estimar més la sol·lució de Ramir II el Monjo de cedir la sobirania d'Aragó al Comte de Barcelona (1137), en la forma legal que avui en diriem potser confederació, donc es va comprometre a respectar el seus furs.  Això succeiria tant si es casés amb Peronella com si no.

En efecte, Ramir II  el Monjo va concedir simultàniament la mà de Peronella a Ramon Berenguer IV,  sense que fos una condició legal  per la cessió de la sobirania  d'Aragó. Això no, obstant no va haver cap impediment i es van casar 15 anys més tard.

Es a dir: aleshores Catalunya tenia prestigi de bon govern a escala "regional" que diriem ara. I això li proporcionà dos comtats que es van adherir voluntariament al seu govern i fronteres. Si ARA també ho fem, jo sospito que alguns territoris al voltant de Catalunya tindran espontàniament un comportament similar, donc aquella governança va deixar bàsicament un bon record. Cap a l'any 1100 hi va haver un canvi de cicle històric i la Catalunya d'aleshores d'una manera precoç, estava ben preparada.  Ara al 2015  està succeint un altre canvi de cicle històric...


Més info sobre la Catalunya del 1100 a : Llibres: història de Catalunya entre el 1000 i 1150: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2

Més info sobre la Catalunya abans del 1000 a:
Com l'Abad Oliva va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal cap el 1027.

Hoy 27 de agosto se cumplen 881 años de la sumisión del Reino de Aragón bajo los Condados Catalanes.


Hoy se celebran 881 años que Ramiro II entregó el Reino de Aragón (y su hija) a los condados catalanes confirmando su sumisión a Ramón Berenguer

 
Mapa de Aragón, de los condados catalanes i de les taifes vecinas el 1137, en que
Ramiro II el Monje cedió va la sobirania d'Aragón al Conde de Barcelona Ramon Berenguer IV

Hoy 27 de agosto se cumplen 881 años de la sumisión del Reino de Aragón bajo los Condados Catalanes. Ante la posibilidad de que el Reino de Castilla se hiciera con el de Aragón, el Rey Ramiro II decidió entregar su reino y su hija a Ramón Berenguer, Conde de Barcelona, con la condición de que mantuviera los fueros aragoneses y la indivisibilidad del territorio. En la famosa Confirmación de Ayerbe (1137) el Rey aragonés se comprometía a nunca más hacer ninguna donación sin la aprobación del Conde catalán, haciendo efectiva su total sumisión a este.

Como consecuencia de este tratado la hija de Ramiro II, Petronila, de menos de dos años, era también entregada a Ramón Berenguer con el que se casaría al tener la edad apropiada. En definitiva Ramiro II cedió su reino incluso antes de que se materializara el enlace entre su hija y el Conde de Barcelona. Petronila fue enviada a Barcelona donde fue educada siguiendo las normas y tradiciones de la Casa de Barcelona, incluso hablando en catalán como lengua principal.

El contrato matrimonial firmado por Ramiro II de Aragón reza así: “Yo, Ramiro, por la gracia de Dios rey de Aragón, te doy a tí, Ramón, conde y marqués de Barcelona, mi hija por mujer, con todo el reino de Aragón integramente, tal como mi padre Sancho, y mis hermanos Pedro y Alfonso no lo tuvieron ni poseyeron nunca mejor, ellos ni nadie a través de ellos, salvados los usos y costumbres que mi padre Sancho y mis hermanos Pedro y Alfonso, tuvieron en su reino.”
 
El Rey aragonés entrega sus reino como él mismo indica a cambio de que se respeten sus usos y costumbres así como su límite territorial. 
 
También en este acuerdo Aragón adoptó la bandera catalana que representaba a la unidad resultante de los condados catalanes con el Reino de Aragón. Por mucho que algunos historiadores financiados por el Gobierno de Aragón hubieran querido vivir bajo Castilla en vez de bajo Catalunya, la historia no se puede cambiar. No discutan la realidad y si se quieren enfadar hablen con Ramiro II.

Els tres pilars de la identitat política catalana



Els Usatges de Barcelona són la base del dret català. Les compilacions dels Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i la Gesta Comitum Barchinonensium son considerats els tres monuments de la identitat política catalana.

A les Corts de Barcelona de 1064, presidida per Ramon Berenguer I i Almoidis, es van establir els “Usatges de Barcelona” per perfeccionar les lleis gòtiques. Els Usatici Barchinonae recull bona part de l’antiga “Lex Visigothorum” i avalen l’Auctoritas suprema del prínceps. Pareu atenció a l’usatge 65, on queda molt clar el concepte Principat a casa nostra, a banda d’una consideració crítica de l’ús del poder:
“Quoniam per iniquum principem et sine veritate et sine iusticia periit omni tempore terra et habitatores eius: Proptera sepedicti príncipes Raymundus et Almoydes, consilio et auxilio nostrorum nobilus virorum decernimus atque mandamus ut omnes príncipes qui in hoc principatu nobis sunt sucessuri habeant omni tempore sinceram et perfectam fidem et veram loquucionem, ita ut omnes homines nobiles et ignobiles, reges et príncipes, barones magnates et milites, rustici et pagenses, mercerii et negociatores, peregrini et camina tenentes, amici et inimici, cristiani et sarraceni, iudei et heretici possint se in illis fidare et credere non solum illorum personas, et eciam civitates et castella et honorem et avare et uxores et filios et cuneta que abuerint timoreet absque ulla mala suspicione.”

Com a causa d’un Príncep injust, sense veritat i sense justícia, es destrueixen i moren per sempre la terra i els seus habitants: Els esmentats Prínceps Ramon i Almoidis, amb el consell i ajuda dels nobles barons, decretem i manem, que tots els Prínceps que en aquest Principat ens succeeixin, guardin sempre una fe ferma i una perfecta i veritable paraula, de manera que tots els homes nobles i plebeus, reis, prínceps, magnats, cavallers, homes de viles i ciutats, mercaders i traficants, viatgers i pelegrins, amics i enemics, cristians i sarraïns, jueus i heretges puguin creure en ells i fiar-se no solament les seves persones, sinó fins i tot de les ciutats i castells, la seva honra i hisenda, la seva dona i fills i de tot allò que en el món posseeixin, sense cap gènere de por ni de sospita.

Miniatura del Liber feudorum maior. Alfons el Cast organitza els documents juntament amb el compilador Ramon de Caldes (s. XII). ACA.
El Liber feudorum maior, el gran llibre dels feus (originalment Liber domini regis) és el document administratiu més antic conegut que té variacions dels noms “català” i “Catalunya” i el registre documental més important que demostra la legitimitat de la casa comtal de Barcelona a regnar Catalunya. Cap al 1170, Alfons el Cast encomanà aquesta compilació documental, plena de magnífiques miniatures i les primeres representacions conegudes de l’homenatge de vassallatge a Europa, a Ramon de Caldes, jurista i degà de l’església de Barcelona. Compilava en dos volums un miler de documents (alguns ben antics del s. IX), classificats per llinatges i castells, els contractes de compres, vendes, testaments, títols de propietat, etc. que havien establert en el passat els comtes de Barcelona amb els barons nobiliaris i defineix la princeps potestas de l’ordre públic en tota “la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida” definint així els límits de Catalunya. Tot plegat una potent eina administrativa que juntament amb les compilacions dels Usatici Barchinonae i la Gesta Comitum Barchinonensium formen els tres monuments de la identitat política catalana.


Gesta Comitum Barchinonensium, crònica catalana des de Guifré I. (s. XII)  Monestir de Santa Maria de Ripoll
La primera Gesta Comitum Barchinonensium fou escrita en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle XII (1184) durant el regnat d’Alfons el Cast i va tenir addicions posteriors fins el 1314. Aquestes minucioses cròniques dels comtes de Barcelona des de Guifré el Pelós tenen l’objectiu de fer palès la legitimitat històrica del Casal de Barcelona i explicar el procés de formació i integració dels comtats catalans.

Xus Lloria, divulgador cultural, història i tradicions catalanes
Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Fomento retoma las obras del Vandellòs-Tarragona tras nueve años de parón (publicación marzo 2013)





Este tramo de 30 kilómetros es el único de vía única hasta la frontera francesa y es el principal cuello de botella del corredor mediterráneo

 

12.03.2013 - El Ministerio de Fomento ha retomado las obras para eliminar el principal cuello de botella existente en el Corredor Mediterráneo ferroviario y aliviar de esta forma el tráfico, después de varios años de paralización. Los trabajos, consistentes en la construcción de un nuevo trazado de 30 kilómetros de longitud en la provincia de Tarragona, se habían iniciado en el año 2004, pero se paralizaron algún tiempo después. Ahora, en cambio, parece que el impulso dado por el Gobierno a este corredor se ha traducido también en que el proyecto de este nuevo trazado se rescate del olvido.

El tramo entre la estación tarraconense de Vandellòs y la propia ciudad de Tarragona es el único que persiste en vía única desde La Encina hasta la frontera hispanofrancesa en Portbou. Esta circunstancia limita de manera notable la capacidad de la línea y, sobre todo, obliga a que los trenes tengan que hacer constantemente paradas de cierta duración para poder realizar cruces. La construcción del nuevo trazado en doble vía que debía poner fin a esta congestión se inició hace ya casi una década, pero sufrió un parón cuando la plataforma estaba ya prácticamente terminada. Durante varios años, los usuarios del tren han podido ver cómo crecía la hierba sobre la inconclusa traza ferroviaria nueva.

La noticia de la reactivación de la obras es de marzo 2013. No tengo noticias del estado actual de los trabajos.

Sin embargo, en mayo del año pasado el Gobierno sacó esta obra del ostracismo, al encomendar su construcción al Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif). Según ha podido averiguar este diario a través de fuentes no oficiales, aunque ya desde el verano se habían realizado algunos trabajos en la zona, ha sido en las últimas semanas cuando se han comenzado a llevar a cabo actuaciones más visibles, como la limpieza de la plataforma y el acopio de traviesas. Desde Adif no han podido confirmar que estos trabajos estén directamente relacionados con la construcción del nuevo trazado ferroviario, pero todo parece indicar que sí, según se deduce de las fuentes no oficiales aludidas anteriormente.

En cualquier caso, lo que sí señala el ente gestor ferroviario estatal es que, a pesar de que el Consejo de Ministros le asignó la realización de las obras, es el propio Ministerio de Fomento quien las llevará a cabo de manera directa. El nuevo tendido se separa de la traza actual en la estación de Vandellòs y, a partir de ahí, va distanciándose de ella de forma paulatina. A la altura del municipio de Vila-seca se contempla una conexión con la vía de ancho convencional de Tarragona a Reus y Lleida, y, un poco más adelante, el trazado confluye con la línea de alta velocidad Madrid-Barcelona-Francia, cerca de la estación de Camp de Tarragona. Según las previsiones del Ministerio, las obras deben estar terminadas en el primer trimestre de 2015.


Menor tiempo de viaje

El nuevo trazado en la provincia de Tarragona deberá contribuir a que el tiempo de viaje en tren desde Alicante y Valencia a Cataluña se reduzca notablemente. Además de la doble vía, hay que tener en cuenta que el recorrido estará preparado para alcanzar velocidades altas. En la actualidad, los trenes tardan unas tres horas en el trayecto entre Valencia y Barcelona. En la zona donde se encuentra el cuello de botella, al problema de la vía única se añade el de la urbanización: el trazado discurre junto a zonas habitadas y hay numerosos pasos a nivel.
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/03/12/fomento-retoma-obras-vandellos-tarragona-nueve-anos-paron/981183.html

PAÍS VALENCIÀ - Les adjudicacions d’obres del Corredor Mediterrani s’han multiplicat per tres en un trimestre. Compleixen l´acord de reunir-se una vegada al mes per seguir els avenços de les obres.




El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, s'ha reunit amb el comissionat per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, per fer el seguiment de l'evolució de les obres 


26.07.2019 - Vilaweb
El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, s’ha reunit amb el comissionat per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, per fer el seguiment de l’evolució de les obres del Corredor Mediterrani. És la segona reunió entre tots dos dirigents, seguint així l’acord aconseguit en la primera de reunir-se una vegada al mes per seguir els avenços de les obres. Arcadi España ha destacat que les bones relacions entre la Generalitat, el Ministeri de Foment espanyol i el comissionat per al Corredor Mediterrani ‘permetran fer una revisió mèdica mensual sobre l’avenç de les obres d’aquesta infrastructura tan fonamental per a la Comunitat Valenciana, per a Espanya i per a Europa’. Després de la reunió, el conseller ha informat que les dades eren positives, atès que l’adjudicació de l’obra s’havia multiplicat per tres respecte al trimestre anterior. Per la seva banda, el comissionat, Josep Vicent Boira, ha dit que el full de ruta es complia: ‘Per part nostra, fem que l’engranatge de l’obra pública funcioni.’