El govern de l'estat espanyol en funcions segueix acostant posicions amb els partits independentistes, en aquest cas, a través del Ministeri d'Interior. El dimarts passat, Interior ha sol·licitat formalment a l'Europol que desvinculi l'independentisme català del terrorisme, com es recollia a l'Informe de Situació i Tendències del Terrorisme a la Unió Europea (TE-SAT 2023) que l'Europol va publicar el 14 de juny, segons informa El Mundo. A la conferència del 5 de setembre de Carles Puigdemont, la retirada d'aquesta etiqueta va ser una de les condicions prèvies per negociar que va marcar.
"No es pot negociar amb qui ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista i demana a l'Europol que ens tracti de terroristes", va advertir Puigdemont, qui va remarcar la necessitat de reconèixer l'independentisme amb la legitimitat democràtica que mereix. Així doncs, aquesta nova demanda d'Interior pot cercar aplanar el camí per negociar amb Junts.
El document que es vol esmenar inclou l'independentisme basc i català a l'apartat de Terrorisme etno-nacionalista i separatista. A més, es defineixen aquests moviments polítics com "els més actius i violents" de l'estat espanyol. Tanmateix, l'Europol no improvisa aquestes definicions, el director adjunt de l'entitat Jean-Philippe Lecouffe, es va justificar afirmant que l'agència “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen. Ara, aquest mateix govern espanyol demana a través del director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), Manuel Navarrete, una rectificació "dels epígrafs per tal que les al·lusions a l'independentisme català s'eliminin de l'apartat de terrorisme".
Mentre que Interior demana aquest canvi a l'Europol, en altres institucions de l'estat espanyol, l'independentisme continua sota l'etiqueta de "terrorisme". És el cas de la Fiscalia General de l’Estat, que després de rectificar i treure els activistes ecologistes de la llista de terrorisme nacional, hi va deixar l'independentisme.
Per una banda, es va reconèixer que la inclusió d’algunes entitats
ecologistes a la llista no va ser “procedent”, de manera que es
compromet que no se'n torni a esmentar l'activisme en pròximes edicions
de la memòria. Tanmateix, per ara, no s'ha precisat que hi hagi d’haver
cap canvi semblant pel que fa a l’independentisme català, que també
apareix en aquest apartat i també s’ha queixat que l'hagin inclòs.
- Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 27 de setembre de 2023.
Junts comença a veure amb bons ulls les passes que el PSOE està fent per poder arribar a un acord d'investidura de Pedro Sánchez, complint amb les condicions que Carles Puigdemont va exposar el passat 5 de setembre. El govern espanyol va sol·licitar el dimarts passat a l'Europol que reconsiderés la seva classificació de l'independentisme català com a "terrorisme etno-nacionalista i separatista" i des de Junts celebren aquesta decisió. Aquesta sol·licitud es produeix com a resposta a una demanda prèvia de Carles Puigdemont, qui va condicionar el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez a aquesta rectificació, entre altres punts. La notícia ha generat una gaubança palpable entre les files de Junts, que celebren el pas que ha fet el PSOE per complir amb les condicions que Carles Puigdemont va expressar el dia 5 de setembre. Aquestes condicions seran clau per poder arribar a un acord amb el PSOE que permeti la investidura de Pedro Sánchez, i de moment, ja se n'ha complert una.
Dimecres passat, el Ministeri de l'Interior va enviar una carta a la directora d'Europol, Catherine De Bolle, sol·licitant una "rectificació" de l'informe que classificava al secessionisme català com a "terrorisme" i la resposta dins de Junts no s'ha fet esperar. Joan Canadell, diputat de Junts al Parlament, ha expressat la seva satisfacció, afirmant que estaven "cobrant per avançat" el seu suport potencial a la reelecció de Pedro Sánchez. També diputats de Junts al Congrés han celebrat el gest de Sánchez que continua complint les seves "exigències". "S'ha resolt un altre greuge que era una indecència. El Govern espanyol ja ha complert l'exigència de Junts a Madrid i demana a Europol que desvinculi l'independentisme del terrorisme", ha comentat la diputada d'aquesta formació Marta Madrenas en un escrit en la xarxa social X. El diputat de Junts al Congrés Eduard Pujol també ha difós aquesta notícia des del seu compte en la xarxa social X, igual que el diputat en el Parlament català Jordi Fàbrega, que ha enllaçat a una informació sobre l'informe d'Europol, acompanyada de la frase: "Cobrar per endavant".
L’ex-conseller d’Interior Miquel Buch ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per haver designat un mosso d’esquadra, Lluís Escolà, com a escorta del president Carles Puigdemont a l’exili, pels delictes de malversació i prevaricació. Escolà ha estat condemnat a quatre anys de presó i nou d’inhabilitació.
El jutge dóna per bona la tesi de la fiscalia, que manifestava que el contracte a Escolà com a assessor de Buch en seguretat era una manera encoberta de dotar de protecció Puigdemont, tot desviant diners públics a una finalitat diferent de la inicial. Val a dir que tots els antics presidents de la Generalitat tenen dret de ser protegits, però a Puigdemont, després del 155 i a l’exili, l’hi van negar.
Durant el judici, els acusats van negar que fos una contractació d’escorta encoberta, i van insistir que Escolà havia cobrat aquells diners com a assessor en sistemes de seguretat, i que els viatges a Bèlgica eren de caràcter personal i totalment compatibles amb el càrrec.
“En tan sols un mes, s’ha escrit una sentència de 80 pàgines. Sorprèn aquesta agilitat i aquesta rapidesa. I, veient quin és el resultat d’aquesta sentència, que és condemnatòria, d’una manera injusta i molt bèstia, fa la sensació que hi havia molta pressa per condemnar-me“, ha dit Miquel Buch a TV3. Posteriorment, a RAC1, ha defensat que la feina d’Escolà “era perfectament legal”. “Em persegueixen a mi perquè vaig contractar un assessor que era un mosso d’esquadra amb una bona relació amb el president Puigdemont”, ha dit.
Mariano Rajoy va apartar de la presidència de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta del govern català el 27 d’octubre de 2017 amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. La fiscalia va sostenir que Escolà l’havia protegit a casa els dos dies següents i que la nit del 29 d’octubre, juntament amb uns altres agents de l’àrea d’escortes i sense avisar els superiors, havien organitzat un dispositiu clandestí per a escortar-lo fins a l’estat francès, on va agafar un avió per exiliar-se a Bèlgica.
L’endemà de l’exili, la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos va expedientar Escolà i el va apartar de la unitat d’escortes. D’aleshores ençà i fins el 12 de març de 2017, Escolà va ser actiu al servei un sol dia. Del 12 de març al 20 de juliol va tenir una baixa mèdica i no es va arribar a incorporar a la comissaria de Martorell, on havia estat traslladat arran de l’expedient de la DAI. Segons la fiscalia, durant aquest temps va anar sovint a l’estranger, suposadament per escortar el president Puigdemont, que llavors ja era processat pel referèndum del Primer d’Octubre, i el va acompanyar a Brussel·les, Lovaina i Copenhaguen.
La tesi de la fiscalia era que l’ex-conseller Buch va nomenar el sergent dels Mossos per al servei de protecció a Puigdemont quan ja era a l’exili. Escolà va ser nomenat assessor en matèria de seguretat el juliol del 2018, però va deixar el càrrec a petició pròpia el març del 2019. La fiscalia veu acreditat que tant abans d’aquest període com durant i després Escolà ha estat fent d’escorta del president Puigdemont. El mateix dia que es va presentar la querella, el novembre del 2020, Buch va dir que en cap cas no havia nomenat un assessor per haver fet d’escorta del president Puigdemont. Dos anys després, Buch també va declarar que el nomenament d’Escolà no responia a la protecció al president Puigdemont, sinó a les capacitats del sergent perquè tenia un perfil tècnic, experiència i coneixement del cos dels Mossos d’Esquadra. També va declarar que no estava al cas d’activitats d’Escolà relacionades amb Puigdemont ni prèvies ni posteriors.
Però la fiscalia va acusar Buch d’haver creat el càrrec a mida per a Escolà per poder escortar el president Puigdemont a l’exili. Escolà va presentar l’alta mèdica el mateix dia que fou nomenat assessor, i la fiscalia creu que la designació va ser arbitrària i que responia únicament al propòsit d’oferir un servei d’escorta permanent. També diu que Escolà va fer divuit viatges quan era assessor amb l’objectiu de protegir el president a l’exili, entre els quals Waterloo, Zuric, Delemont, Munic, Amsterdam, Ginebra i Dublín.
Aquell document es va signar en un context molt singular. Castella i Navarra, conscients de la feblesa i de la divisió de les oligarquies aragoneses, havien iniciat la invasió del regne. En aquell estat de coses, aquelles oligarquies van forçar Ramir a pactar una entesa amb el Casal de Barcelona que s’havia de traduir en una unió dinàstica: dos dominis independents que únicament compartirien la figura del sobirà (que actuaria com a comte independent o Home Principal a Catalunya; i com a rei a Aragó). No obstant això, l’arquitectura patriarcal de la societat de l’època i la pressió amenaçadora de navarresos i castellans les obligaria a anticipar en el temps els pactes subscrits. Ramon Berenguer IV, que no tenia cap parentesc amb Ramir, es convertiria en el primer Bel·lònida que governaria Aragó.
