Amb ella té més sang a dins les venes,
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
(Aquesta entrada ha rebut 1.143 visites)
__
22 d’abril del 2025
Més sobre la importància de llegir i de la comprensió lectora, per Miguel Salas
És interessant subratllar que diu el mateix que Gregorio Luri respecte l'aprenentatge de llegir, la imaginació, que els pares expliquin contes als nens...
És molt rellevant que coincideixin!!
>>> https://youtu.be/YLYJ565u0wE?si=MBc46Y4YS8tWaHjK
PER A SABER-NE MÉS:
BUSQUEU els tags #comprensió lectora i #Luri Gregorio
__
Recull d´imatges pels nens i nenes que dibuixen dracs de s. Jordi.
(Aquesta entrada ha rebut 109 visites)
21 d’abril del 2025
Borja de Riquer, nou llibre i nova entrevista: "La memòria dels catalans". Abril 2025
L'historiador ha dirigit "La memòria dels catalans", un volum d'un miler de pàgines que recull I explica llocs, símbols, mites, personatges, llegendes o tradicions de Catalunya.
Borja de Riquer. Edicions 62. Barcelona. 2025
Euro digital, tercer vot en contra després del de Trump, i de l'experiència en contra de Suècia. Doncs ara Dorbán inclou a la Constitució el dret a pagar en efectiu.
El Gobierno de Orbán, contra el euro digital: aprueba una enmienda que incluye en la Constitución el «derecho a pagar en efectivo»
La Gaceta.es - Agustín Benito - 14.04.2025
El Parlamento de Hungría ha aprobado una enmienda impulsada por el primer ministro, Viktor Orbán, que incluye en la Constitución el derecho a pagar en efectivo. Según la modificación, la frase «toda persona tiene derecho a la propiedad y a la herencia» se completa con «así como al pago en efectivo».
La presidenta del Banco Central Europeo, Christine Lagarde, y las élites de Bruselas presentan el euro digital como un proyecto «esencial» para reforzar la autonomía «estratégica» de Europa, aunque la decisión cuenta con la firme oposición de los partidos patriotas y soberanistas en la Eurocámara y de la gran mayoría de los europeos.
El jefe de la delegación de VOX en el Parlamento Europeo, Jorge Buxadé, señaló que el euro digital es una «amenaza» a la libertad económica y a la privacidad de europeos, y que podría, por ejemplo, permitir a las instituciones imponer «restricciones de gasto en función de criterios ideológicos o climáticos». «El verdadero propósito es controlar los ahorros», insistió.
La enmienda protege a los niños de la ideología ‘woke’
La enmienda constitucional, aprobada este lunes con 140 votos a favor y 21 en contra, consagra además en la Constitución que hay sólo dos sexos —hombres y mujeres—: «El género al nacer de una persona es una condición biológica que, de acuerdo con el orden de la creación, puede ser masculino o femenino«.
Y se centra en la priorización explícita de los derechos de la infancia. Establece que «todo niño tiene derecho a la protección y el cuidado necesarios para su adecuado desarrollo físico, intelectual y moral», y que este derecho prevalece sobre todos los demás derechos fundamentales, excepto el derecho a la vida.
MÉS SOBRE L'EURO DIGITAL:
>> Nuevas y brutales multas por la retirada de dinero en efectivo en bancos sin justificar
>> Diner digital: Suecia y Noruega dan marcha atrás en la implantación del dinero digital, por el increíble crecimiento de la ciberdelincuencia. vídeo del canal "El Cascaron de Nuez"
>> (entrada de la Cuca de Llum) L'euro digital, la culminació d'un procés de control financer al ciutadà. Història del diner, recopilació d'entrades prèvies sobre el tema.
>> euro digital (27 entrades fins abril 2025)
_
La comprensió lectora dels infants evita perills públics en el futur. Propostes per unes vacances lectores: biblioteques a l’agost i llibres als casals d’estiu
Llegir és important. De fet, és la base de tots els aprenentatges, i per això és tan preocupant que un 13,2% dels infants acabin la primària amb un nivell baix de comprensió lectora. Una xifra que s’agreuja durant les vacances escolars entre els infants vulnerables per a qui l’escola és l’únic contacte amb la lectura, fins al punt que per a més del 80% d’alumnes desfavorits l’estiu suposa perdre entre dos i tres mesos d’escolarització.
En aquest alarmant context, des del programa Lecxit, hem engegat la campanya “Guanyem un estiu lector”, per assegurar que tots els infants de 3r, 4t i 5è de primària tinguin les mateixes oportunitats lectores durant les vacances escolars. Sembla fàcil de dir, però com es pot assolir, això? Com es pot garantir que els infants sense referents lectors a casa agafin un llibre durant l’estiu? Quines iniciatives es poden impulsar per evitar l’escletxa lectora durant l’aturada estiuenca? Ho van intentar respondre els convidats a la taula rodona de l’acte de presentació de la campanya, que va servir per conèixer experiències inspiradores d’èxit i per posar de manifest la necessitat de coordinar tots els agents educatius per assegurar un acompanyament lector a tots els nens i nenes.
Per a més del 80% d’alumnes desfavorits l’estiu suposa perdre entre dos i tres mesos d’escolarització.
Una de les vies per començar a treballar és reivindicant la importància de la lectura. Hi ha molts motius per fer-ho. El primer és que “llegir serveix per aprendre”, va afirmar Montse Ayats, coordinadora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura.
Des del món del lleure van situar el focus en una altra banda. “Hem
d’aconseguir crear l’ideari que llegir és important perquè és divertit.
És una activitat de lleure i és barata”, va afirmar Oriol Roca, de +Educació.
I va afegir un altre argument: “Llegir ajuda a entrenar competències
transversals per anar per la vida, perquè quan llegim despertem la
curiositat, la creativitat, l’empatia…”. En aquesta línia, Nicolàs Barbieri, professor de gestió cultural a la Universitat Oberta de Catalunya,
va afegir que llegir permet “trobar-nos amb persones i idees diferents”
i “confrontar i gestionar el conflicte que comporta la diferència” amb
els altres. I des del món escolar, Anna Lleonart, cap d'estudis de l'Escola Marià Fortuny de Reus, va resumir-ho així: “Llegir és un dret que tenen els infants”. Ja sigui per gaudir, per aprendre, per esdevenir ciutadans o per exercir el seu dret, va quedar demostrada la...
AVE eix mediterrani: "...absurda distribució de recursos s’amaga una por no confessada. La por que, si es facilita la comunicació ràpida entre Barcelona i València, entre València i Alacant, es puga reforçar un eix cultural, econòmic i –també, també!– nacional que existeix i resisteix tots els intents d’aniquilar-lo i que, per això mateix, és tan temut per Espanya de fa segles"
D’ençà del temps de l’imperi romà que es repeteix cíclicament allò que la història dels pobles es pot escriure a través del mapa de carreteres. I qui diu carreteres, diu ferrocarrils. Encara més: nosaltres podem dir que la història dels pobles es pot escriure precisament a través de les absències de ferrocarrils. Perquè, ben mirat, tan revelador és allò que es construeix com allò que es deixa per construir.
La notícia m’ha arribat sense sorprendre’m gens: el ministre espanyol Óscar Puente –aquest que deien que era el substitut de Pedro Sánchez– ha inaugurat a so de bombo, platerets i una mica massa de retòrica un tram de gran velocitat ferroviària entre Càceres i Plasència. Càceres, ciutat noble i antiga, amb 96.000 habitants. Plasència, vila episcopal, amb 40.000 ànimes mal comptades. Dues ciutats que, entre totes dues, sumen una població que cabria en alguns barris de València. I, no cal ni dir-ho, de Barcelona.
No tinc cap raó per a oposar-me que Extremadura tinga bones comunicacions. De cap manera. No es tracta d’això. Conec prou bé el gust amarg de pertànyer a una “regió” marginada i això em fa ser empàtic amb totes. Es tracta, més aviat, de reflexionar sobre la lògica –o, més ben dit, sobre la manca absoluta de lògica– que determina les prioritats de l’estat espanyol en matèria d’infrastructura.
Perquè és evident que no parlem d’una lògica econòmica, ni de negoci ni de res que es puga considerar economia. Ni tan sols d’una lògica que tinga al cap la competitivitat de l’estat. Qualsevol manual universitari –fins i tot el més elemental o estrafolari– aconsellaria d’invertir prioritàriament en l’eix Barcelona-València, que no endebades concentra una bona part de la població, més del 40% del PIB del conjunt de l’estat espanyol i la meitat del trànsit total de mercaderies.
Per tant, avui i ací, sí que cal qüestionar-se: com és possible que la gran velocitat ferroviària connecte abans Càceres amb Plasència, que no pas València o Alacant amb Barcelona, o València amb Alacant i tot? Perquè, dit amb tot el respecte del món, connectar Càceres amb Plasència és l’equivalent a connectar amb gran velocitat directa Sant Cugat del Vallès i Burjassot.
La comparança fa evident, crec, que en aquesta absurda distribució de recursos s’amaga una por no confessada. La por que, si es facilita la comunicació ràpida entre Barcelona i València, entre València i Alacant, es puga reforçar un eix cultural, econòmic i –també, també!– nacional que existeix i resisteix tots els intents d’aniquilar-lo i que, per això mateix, és tan temut per Espanya de fa segles.
Notícies del tram Castelló de la Plana - Tarragona, un tram llarguíssimament esperat
En algun paper que ara no recorde vaig llegir que quan Felip V va abolir els furs –del Regne de València i del Principat de Catalunya– va envoltar-se d’experts en la governació “d’estats difícils”. I que aquests li van aconsellar de seguida que separàs tant com pogués els regnes que havíem estat part de la corona catalana i ho centralitzàs tot. Per allà corria el peculiar Jean Orry, seigneur de La Chapelle-Godefroy, que va posar en solfa les finances del nou estat nascut de l’ocupació. També aquell mòrbid cardenal italià, Giulio Alberoni, amb qui Orry acabà barallant-se i que va arribar a fer de primer ministre i tot abans d’acabar tan malament com es pot acabar en aquesta vida. I sobretot José Patiño, un “espanyol molt espanyol” de Milà –que en realitat es deia Giuseppe Patino– i que les cròniques consideren el màxim inspirador dels decrets de Nova Planta i totes les barbaritats que van venir a continuació.
Els segles han passat. Tot s’ha mogut molt. Però heus ací que la prevenció continua. I, de fet, l’única diferència que jo hi sé veure és que els encarregats de mantenir-la tres segles després ara són de l’altiplà: un senyor nascut a Valladolid, de nom Óscar, i un altre de Madrid que li diuen Pedro i que expliquen que té com a gran virtut somriure molt.
>>> https://www.vilaweb.cat/noticies/entre-caceres-i-plasencia/
NOTÍCIES RELACIONADES SOBRE L'AVE DE L'EIX MEDITERRANI:
>> Els empresaris valencians alerten del retard de les obres del AVE al Corredor Mediterrani. Obres a Cartagena. (juliol 2024 )
>> AVE - arco mediterraneo (238 entrades)
_
Subscriure's a:
Missatges (Atom)