20 de juny de 2017

El TSJC admet a tràmit la querella contra Borràs per la compra d'urnes

Aquest migdia la Consellera Meritxell Borràs i en Francesc Esteve han rebut la querella del TSJC per la compra d'urnes. La pressió judicial no aturarà mai el desig de democràcia de la societat catalana. L' #1Oct hi haurà urnes . Tot el suport! Entrada del President Puigdemont al Facebook.



Gemma Liñán
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2017


El TSJC acaba d'admetre a tràmit la querella que va presentar la Fiscalia per la compra de les urnes. 

En el seu text el ministeri públic demana la investigació de la consellera de Governació, Meritxell Borràs i Francesc Esteve Balagué, secretari general de la Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics.

La interlocutòria d'admissió a tràmit diu que del relat dels fets que consten a la querella "es desprèn l'existència d'indicis suficients de la concurrència, en principi, dels elements objectius que informarien cadascun dels tipus delictius que la Fiscalia querellant considera comesos".

I remarca que "s'estima que es compleixen els requisits de tipicitat i versemblança que fonamenten l'admissió a tràmit de la querella i de l'escrit d'ampliació". 

La magistrada Mercedes Armas, ponent de la resolució, es fa seus els fets relatats pel ministeri públic i diu que són de fàcil comprovació: "Del relat de fets contingut en la querella, tots ells de fàcil constatació, en tractar-se d'actes i fets que han tingut l'oportuna publicitat en els respectius diaris oficials, a més d'haver estat recollits pels mitjans de comunicació, es desprèn l'existència d'indicis suficients de la concurrència, en principi, dels elements objectius que informarien cadascun dels tipus delictius que la Fiscalia querellant considera comesos".

Armas creu que hi ha indicis per creure que la compra de les urnes és per la celebració del referèndum, tal com relata aquest punt de la querella que va presentar la Fiscalia el 16 de maig, fa més d'un mes: "En la seva voluntat de celebració d'un referèndum d'autodeterminació, a fi de mantenir el propòsit contingut en la Resolució 1 / XI, de crear un Estat català independent, els querellats, la Honorable senyora Borràs, com a Consellera de Governació i Administracions Públiques, i el senyor Esteve, com a secretari general d'aquest Departament, van adoptar mesures encaminades a obtenir els mitjans amb els quals poder celebrar el meritat referèndum".

L'amenaça de la presó de nou

La querella que va presentar la Fiscalia detalla cada una de les resolucions aprovades pel Parlament i cada una de les providències i resolucions del TC o els organismes judicials competents. En la seva admissió a tràmit el TSJC valora cada un d'aquests passos i els pren com a justificants per imputar els delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics. Aquest darrer és el precisament el que comporta penes de presó i que en el procés del 9-N, finalment, la Fiscalia va decidir no imputar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Ara l'amenaça de la presó torna i ho fa sobre la consellera de Governació, Meritxell Borràs, que és qui per competències hauria d'haver seguir signant i donant tràmit a tot el dispositiu electoral del referèndum, però que ara ja queda invalidada davant la investigació que ha engegat de nou el TSJC per aturar el referèndum de l'1-O.

Borràs i Francesc Esteve Balagué, secretari general de la Conselleria de Governació, hauran d'anar a declarar com a investigats, però encara no hi ha data.

El TC suprimirà la conselleria d'Afers d'Exteriors











Marta Escobar Martí - Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2017


El Tribunal Constitucional serà contundent amb la Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència dirigida pel conseller Raül Romeva i declararà inconstitucional tot el Departament, des del seu nom fins a la seva creació i competències. Així ho publica avui El Español, que assegura que ho suprimirà tot perquè considera que aquestes competències corresponen a l'Estat.

El Consell de Ministres ja va acordar el 5 de febrer de l'any passat qüestionar la creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de la Generalitat, així com l'estructuració precisament de la Conselleria d'Exteriors i ho van portar al TC perquè decidís "si el que ha fet la Generalitat està dins l'àmbit de competències".

I és que el govern de Mariano Rajoy considerava que això vulnera la competència exclusiva de l'Estat en matèria d'exteriors perquè, a parer seu, la denominació del Departament de Romeva hauria de versar sobre l'acció exterior de la Generalitat i no relativa als Afers Exteriors.

Després de les diferents peticions de l'executiu estatal al Constitucional, el desembre del 2016 l'Alt Tribunal va estimar part del recurs del govern espanyol contra la llei catalana d'acció exterior i les relacions amb la Unió Europea i va explicar llavors que les comunitats autònomes podien portar a terme acció exterior sempre que respectin l'article 149.1.3 de la Constitució, que fa referència a la competència exclusiva de l'Estat en matèria d'acció exterior.

Els camins de Romeva

El 17 de febrer del 2015, l'Alt Tribunal suspenia la Conselleria, motiu pel qual el Govern va decidir respondre l'1 de març amb un canvi de nom: va passar d'anomenar-se Conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència a Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència​. 

Quinze dies més tard, els de Rajoy tornaven a demanar la nul·litat del Departament sota l'argument que "amb independència de la denominació que utilitzi aquesta Conselleria, es mantenen invariables les funcions que li va atribuir el Govern" i que incloïa la política exterior, una competència exclusiva de l'Estat. A l'abril de l'any passat, el conseller d'Exteriors anunciava que cada Conselleria estava creant les estructures d'Estat necessàries per preparar la independència de Catalunya". 

Des de llavors, Romeva no ha parat de trepitjar terreny internacional per explicar el procés i la judicialització de la política a Espanya. Fins i tot el 12 d'octubre de l'any passat va permetre obrir totes les delegacions del Govern a l'exterior i el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va anunciar l'obertura de sis oficines més a l'estranger de comerç i inversions.

A més, diferents països com Suïssa, Estònia i Irlanda han creat, al llarg d'aquests mesos, grups als parlaments per seguir el procés català i els mitjans i polítics internacionals segueixen amb molt d'interès els passos del Govern i les diferents respostes de l'Estat.
http://www.elnacional.cat/ca/politica/tribunal-constitucional-afers-exteriors_167556_102.html


Romeva, a 'Le Figaro' i 'The National': “Catalunya està preparada per assumir el seu lloc com a estat europeu”



El conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals ha apel·lat a la “racionalitat” i al “pragmatisme” europeu en dues entrevistes a la premsa internacional 

El conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, ha afirmat en una entrevista al diari escocès ‘The National’ i en una altra al francès ‘Le Figaro’ que Catalunya vol continuar formant part de la Unió Europea i que “el 80% dels catalans estan a favor que la qüestió de la independència sigui resolta per la via democràtica”. Romeva ha reiterat que “el referèndum no està dirigit contra Espanya” i que la relació entre els dos territoris “no es pot basar en la coerció”. “La Constitució espanyola permet fer aquest referèndum” i aquest no suposa “un problema legal”, ha subratllat. El conseller ha afirmat que cap territori europeu té cap interès en tallar les relacions amb Catalunya i ha emfatitzat que “el problema no és Catalunya, el problema és l’Estat de dret a Espanya”.

Romeva ha recordat que Catalunya representa el 2% del PIB europeu i que té fortes relacions comercials amb Espanya i França. Europa ha sigut capaç de negociar en situacions d’urgència i complicades, i al llarg de la seva història sempre ha actuat amb pragmatisme, ha assegurat. Davant les evasives de Brussel·les, el conseller s’ha mostrat comprensiu amb aquesta posició. “Per ara, la resposta de les instàncies europees és lògica: ‘És un afer intern d’Espanya’. Això vol dir que cal posar-se d’acord amb l’Estat espanyol per gestionar-ho”, ha indicat en l’entrevista al diari escocès ‘The National’.

Preguntat per l’endemà del referèndum de l’1 d’octubre, Romeva ha dit que si guanya el ‘no’ el govern convocarà eleccions anticipades, però si guanya el ‘sí’, “Catalunya es convertirà democràticament en un nou estat d’Europa”. El conseller també ha lamentat que “l’Estat respongui amb amenaces, persecucions i condemnes judicials” perquè “aquesta actitud del Partit Popular debilita la democràcia”. “Un expresident (Artur Mas) i tres membres del seu govern han estat condemnats per haver organitzat una consulta popular que no tenia cap efecte vinculant”, ha recordat. I ha sentenciat: “Catalunya és només un símptoma d’un problema estructural propi de l’Estat espanyol. "La independència ens dona la possibilitat de tenir un Estat de dret que respecta la separació de poders”, ha conclòs.


 

El Banco de España da por perdidos 60.613 millones del rescate y no asume errores



El Banco de España publica el informe que resume todo el proceso de saneamiento entre 2008 y 2014 de cara a las comisiones de investigación que van a estudiar cómo se hizo el proceso

El montante que no se recupera es casi el 80% de las ayudas directas invertidas

Cree que si España acometiera "reformas estructurales" estaría mejor protegida de estas crisis bancarias

16.06.2017
Al menos 60.613 millones de euros. Este es el último cálculo que hace el Banco de España sobre la parte del rescate financiero que no logrará recuperar. La cifra no dista mucho de la ofrecida por el Tribunal de Cuentas que en un reciente informe de fiscalización calculaba que se perderían 60.718 millones de euros, apenas cien millones de diferencia. Esto supone que se perderá casi el 80% del dinero invertido en sanear básicamente a las Cajas de Ahorros, que recibieron ayudas públicas por valor de más de 76.410 millones de euros.


El Banco de España presenta un extenso informe de 257 páginas en el que repasa no solo el rescate sino también los prolegómenos, lo que llevo a la quiebra del sistema, y detalla la fotografía actual. Este pormenorizado informe tiene como objeto aclarar el papel del regulador en todo este proceso, debido al cuestionamiento al que se la ha sometido y a la inminente apertura de la Comisión  de Investigación sobre el rescate que se iniciará en el Congreso.

En general el informe es muy pormenorizado en el tipo de intervenciones que llevó a cabo el banco, en el que se ve un intenso trabajo regulatorio y en el que se pone el foco sobre la carencia de instrumentos para actuar de otra forma. El recorrido histórico es abrumador, por la introducción de contínuos cambios regulatorios que se fueron desarrollando según se iba recrudeciendo la crisis.

También hay varios capítulos al contexto económico, a la imprevisible dureza de la coyuntura y a que la situación empeoró por encima de la previsión de los organismos internacionales. "Puede plantearse la pregunta de si se podría haber actuado de forma más enérgica", dice la entidad en un momento determinado para concluir que no había regulación suficiente para haber actuado de otra forma.


En el balance, el Banco saca pecho al asegurar que cuando se inició la crisis en 2007, el sistema español funcionó mejor que el resto gracias al tipo de supervisión que ejercía la entidad. Achaca el deterioro de la solvencia de los bancos a cómo se recrudeció la crisis y a los desequilibrios macroeconómicos. Y cuando entra a valorar el papel de la entidad en materia supervisora dice que, "los instrumentos supervisores que se habían desarrollado hasta entonces [...]  resultaron insuficientes, evidenciándose, las vulnerabilidades acumuladas. Todo ello, además, en un contexto en el que la arquitectura institucional de la zona del euro era incompleta. En este sentido, la crisis ha revelado importantes enseñanzas en relación con la regulación y la supervisión financieras, que afectan tanto al ámbito internacional, como al nacional".

En el lado internacional, el informe concluye que la regulación estaba incompleta y que era necesario hacer una aproximación más transfronteriza.

En cuanto a la evaluación de lo sucedido en España, asegura que "la crisis ha puesto de manifiesto la importancia de impulsar un patrón de crecimiento más equilibrado y sostenible a largo plazo", tras lo que vuelve a pedir reformas estructurales para proteger a la economía española.

Cuando aterriza ya en concreto al tratamiento que se hizo en fusionar a las cajas, cree que se hizo lo mejor posible con la normativa vigente.

Las cifras del banco hablan por sí solas de cómo ha menguado el sistema financiero, y eso que el informe se cerró antes de la intervención y venta por un euro de Banco Popular.

De 45 entidades financieras se ha pasado a diez (ahora 9 tras la desaparición de Popular). De 45.667 oficinas a 31.000. Y de 270.00 empleados a 197.000 en 2015.


(Donald Reagan eliminó en los 80 la regulación financiera que se había establecido después de la crisis del 1929.  Ergo el Banco de España  dice algo que los entendidos ya sabían.  Respecto a las cajas de ahorros...   Creo  que  la entonces Ministra de Hacienda  debería también ir al Congreso a dar explicaciones. Cuca de Llum) 

 

Trens que no arriben i carreteres que avancen 160 metres l'any: així incompleix l'Estat les inversions


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, assegura que hi ha obres previstes l'any 1995 que no s'han dut a terme, com ara els accessos viaris i ferroviaris al Port

Hi ha obres que estan en construcció de fa pràcticament dues dècades

Rull veu «fora d'Europa» l'Estat per oposar-se al model de vinyeta que ha de substituir els peatges

 

 

, Palau de la Generalitat - 20.06.2017
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha comparegut aquest dimarts després de la reunió del consell executiu per tal de presentar un informe sobre els incompliments de l'Estat en matèria d'infraestructures. Hi apareixen accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona que encara no estan en funcionament -projectats l'any 1995, per cert- i carreteres, com la variant de Vallirana, que avança a un ritme d'execució de 160 metres cada any. Aquesta via fa 2,4 quilòmetres, es va arrencar el 2004 i no es posarà en marxa fins al 2019, amb una inversió prevista de 185 milions d'euros.
"Es tracta de l'enèsim informe", ha constatat Rull, que ha confiat en què aquest sigui l'últim informe d'aquestes característiques que presenti la Generalitat. La base de l'informe són els protocols signats els anys 2005 i 2006 pel govern tripartit i l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. El ministeri ha complert amb el 31% dels compromisos en la xarxa viària i el 26% en la xarxa ferroviària. En el mateix termini, la Generalitat ha satisfet el 69% de la part que li pertocava en matèria de carreteres i el 87% de ferrocarrils.

"Això és ridícul", ha apuntat Rull, que ha considerat icònic un cas com el de la connexió A2-AP7 amb la B30, que només ha avançat 200 metres per any des de la seva adjudicació, l'any 2007. La posada en marxa serà el 2019, deu anys més tard que l'inicialment previst.
Pel que fa a l'alta velocitat, el col·lector prim de la Sagrera es preveia licitar l'any 2012, però no es va fer fins al 2015 i s'acabaran iniciant el 2017. L'estat d'execució d'aquesta estació és del 21%, tenint en compte que les obres estan aturades des del 2014. "No té sentit que hi hagi sempre les mateixes promeses. És esgotador fiscalitzar allò que no depèn de nosaltres", ha destacat Rull. Tot plegat el mateix dia que el Ministeri de Foment ha posat data a la finalització de les obres de la Sagrera: finals del 2020.

http://www.naciodigital.cat/noticia/133350/trens/no/arriben/carreteres/avancen/160/metres/any/aixi/incompleix/estat/inversions

 

13 de juny de 2017

La fiscalia porta al tribunal l’anunci de la data i la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre



La fiscalia finalment ha decidit portar l’anunci de data i de pregunta del referèndum de l’1 d’octubre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’anunci, el van fer divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, acompanyats del govern i dels diputats de Junts pel Sí i la CUP. Així ho assegura el diari El Mundo.

La fiscalia demana que es tingui en compte l’anunci, i que s’acumuli en la querella presentada contra la consellera Meritxell Borràs per l’anunci de la compra d’urnes, perquè considera que reforça ‘la intenció’ per a fer ‘un referèndum per a la secessió’.

En el seu escrit, la fiscalia considera que per més que l’anunci de Puigdemont i Junqueras ‘no ha vingut acompanyat de cap resolució jurídicament favorable, és indubtable’ que demostra que el propòsit de la compra d’urnes és per fer el referèndum.

El Tribunal d’Estrasburg condemna Espanya per haver inhabilitat Atutxa



L'ex-president del parlament basc fou inhabilitat per haver-se negat a dissoldre el grup de l'esquerra abertzale el 2003 

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per haver inhabilitat l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa. Recordem que Atutxa es va negar a dissoldre el grup parlamentari de l’esquerra abertzale, Sozialista Abertzaleak, arran de la il·legalització de Batasuna el 2003. El Tribunal d’Estrasburg dóna la raó a Atutxa i als ex-membres de la mesa de la cambra Kontxi Bilbao i Gorka Knorr.

Els afectats van haver de recórrer a la justícia europea perquè la via judicial espanyola havia ratificat la seva condemna: l’abril del 2008 el Tribunal Suprem va condemnar-los tots tres a inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i a multes de 12.000 a 18.000 euros per un delicte de desobediència. El Tribunal Constitucional espanyol va confirmar aquella sentència, que ara el Tribunal d’Estrasburg ha desautoritzat.

Atutxa, Bilbao i Knorr foren jutjats per desacatament, quan es van negar a dissoldre Sozialista Abertzaleak, suposat hereu de Batasuna, que havia estat declarat fora de la llei.
Quan tots tres foren jutjats, el Tribunal Superior Basc va desestimar el recurs que havia presentat l’organització ultradretana Manos Limpias perquè va considerar que els acusats no havien trobat la manera formal de dissoldre Sozialista Abertzaleak, tal com demanava el Suprem. Com que Manos Limpias va recórrer contra aquella sentència, el cas va arribar al Suprem, que va fer cas de la petició de Manos Limpias.


L’argument d’Estrasburg
La sentència d’Estrasburg assenyala que el Tribunal Suprem va condemnar Atutxa, Knorr i Bilbao sense que testifiquessin i assegura que va decidir sobre les ‘intencions’ dels tres polítics ‘examinant els fets provats en instàncies inferiors’ i ‘arribant a la conclusió per deducció, sense haver escoltat els interessats, que no van tenir l’oportunitat d’exposar al tribunal les seves raons’. ‘El Tribunal considera que les qüestions examinades pel Tribunal Suprem requerien el testimoni directe dels acusats’, diu la sentència, que per això considera que ‘d’acord amb el conjunt de circumstàncies del procés’ Atutxa i la resta de la mesa ‘van ser privats del seu dret a la defensa