6 de desembre del 2023

Tricentenari BCN 1714-2014. Les institucions catalanes d'abans del 1714: Joaquim Albareda

 

 Publicat el 19 de nov. 2013

 Què va passar el 1714? Quin va ser el seu origen i quines van ser les seves conseqüències? En parlem amb els historiadors Albert García Espuche, Josep Fontana, Joaquim Albareda, Josep Maria Torras Ribé, Agustí Alcoberro, Virginia Leon i Francesc Xavier Hernández. L'Ajuntament de Barcelona commemora el 300 aniversari dels fets de l'11 de setembre 1714 en una gran celebració ciutadana amb la voluntat de redescobrir la ciutat del segle XVIII, entendre la dimensió dels fets i posar-los en relació amb la realitat present i les expectatives de futur del nostre país. Més informació a  www.bcn.cat/tricentenari

 

 

 

TAMBÉ PODEU ACCEDIR-HI CLICANT:

 
 
 
PER A SABER-NE MÉS:


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
LES  ESTRUCTURES  D'ESTAT  CATALÀ  EREN:
 
>> 1- INSTITUCIONS DE GOVERN:  El Consell de Cent  // Les Corts Catalanes // La Diputació del General o Generalitat

 
>>  2- INSTITUCIONS ECONÒMIQUES:
 
 
 
 
_

5 de desembre del 2023

Informe PISA: Espanya cau 13 punts. (vídeo 1min 49) Espanya obté els pitjors resultats des que es van començar els informes fa 23 anys. Espanya suspén en mates i lectura, en una caiguda sense precedents.

  

  
El nivell educatiu empitjora entre els joves de 15 i 16 anys. Això és el que diu l'informe PISA,  hem tingut més males notes que mai, sobretot en matemàtiques i lectura   [ai!  la comprensió lectora!!  Han tingut classes de reforç en els nostres centres??, o bé s'han suprimit per fer economies??  Hi ha el número d'alumnes ideal a les aules, o s'ha augmentat el número per manca de pressupost??? 
 
Quan s'acabarà la broma de canviar plans d'estudi amb cada canvi de govern???   Com pensen que els professors poden organitzar-se amb tans canvis ???  Cuca de Llum].
 
 

3 de desembre del 2023

Marc Vidal ens recomana no perdre el temps i llegir, dedicar temps a formar-nos

  


 No perdre temps perquè, al final és tot el que tenim. Torna a recomanar llegir llibres.


Definir objectius, pendre decisions i seguir els passos per assolir-los. Cal fer atenció i no allargar el temps de l'entreteniment.

 

https://youtube.com/shorts/FR0WX93zuQQ?si=F5gSoic59g0CC_lm

L’amnistia del 1977 avala la constitucionalitat de la llei per acabar amb la repressió del Procés

 

 
 
El resultat electoral de les eleccions al Congrés del 23 de juliol van deixar la clau de la governabilitat d’Espanya a l’independentisme. Tant ERC com Junts han fixat com a clau de volta de la negociació per renovar el socialista Pedro Sánchez com a president del govern espanyol l’amnistia i l’autodeterminació. L’amnistia, però, ha agafat un aire protagonista en l’inici de les converses entre el PSOE, Sumar, Junts i ERC. Una possibilitat que ha provocat un encès debat polític, mediàtic i jurídic sobre la constitucionalitat d’una mesura d’aquestes característiques. Ara bé, experts consultats per El Món asseguren que hi ha una raó indiscutible per la qual és plenament constitucional una norma d’aquestes característiques. En concret, és que la vigència de la llei d’amnistia del 1977, dictada durant el franquisme, avala i garanteix que una nova llei d’amnistia és plenament constitucional.

 

Una opinió defensada pel catedràtic de filosofia del Dret i exdegà de Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Vilajosana, el catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona advocat i exdegà del Col·legi d’Advocats Jaume Alonso-Cuevillas, i Joan Ridao, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, lletrat del Parlament i director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Tots tres veuen “perfectament constitucional” una virtual llei d’amnistia sobre els condemnats o processats pel Procés. A més, tots tres veuen que una maniobra per part del poder judicial per intentar aturar una norma d’aquesta mena a través de qüestions d’inconstitucionalitat és una via factible, però que també pot ser neutralitzada a través de les institucions.
 
 
 
 

El resultat electoral de les eleccions al Congrés del 23 de juliol van deixar la clau de la governabilitat d’Espanya a l’independentisme. Tant ERC com Junts han fixat com a clau de volta de la negociació per renovar el socialista Pedro Sánchez com a president del govern espanyol l’amnistia i l’autodeterminació. L’amnistia, però, ha agafat un aire protagonista en l’inici de les converses entre el PSOE, Sumar, Junts i ERC. Una possibilitat que ha provocat un encès debat polític, mediàtic i jurídic sobre la constitucionalitat d’una mesura d’aquestes característiques. Ara bé, experts consultats per El Món asseguren que hi ha una raó indiscutible per la qual és plenament constitucional una norma d’aquestes característiques. En concret, és que la vigència de la llei d’amnistia del 1977, dictada durant el franquisme, avala i garanteix que una nova llei d’amnistia és plenament constitucional.

 

Una opinió defensada pel catedràtic de filosofia del Dret i exdegà de Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Vilajosana, el catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona advocat i exdegà del Col·legi d’Advocats Jaume Alonso-Cuevillas, i Joan Ridao, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, lletrat del Parlament i director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Tots tres veuen “perfectament constitucional” una virtual llei d’amnistia sobre els condemnats o processats pel Procés. A més, tots tres veuen que una maniobra per part del poder judicial per intentar aturar una norma d’aquesta mena a través de qüestions d’inconstitucionalitat és una via factible, però que també pot ser neutralitzada a través de les institucions. 
 
Josep Maria Vilajosana, durant la seva conferència a la UCE de Prada, l'agost de 2016
Josep Maria Vilajosana, durant una conferència a l’UCE de Prada, l’agost de 2016

 

Una amnistia històrica

Divendres 14 d’octubre de 1977. Falten cinc minuts per a un quart d’una del migdia. El diari de sessions del Congrés, encara en format de Corts Constituents, inclou en el seu sumari la proposició de llei d’amnistia. Una norma que seria indispensable per iniciar el que es coneixeria com a Transició espanyola, que va portar a la Constitució espanyola de 1978, a la qual l’espanyolisme es refereix, com una lletania, com a la “Constitución que nos dimos entre todos”. La llei d’amnistia, prèvia a la Constitució, que és del desembre del 1978, és la darrera gran llei d’aquestes característiques que ha aprovat l’Estat espanyol. Cap institució de poder en discuteix, a hores d’ara, la seva validesa, vigor o legitimitat, tot i que és anterior al règim constitucional. 

 

Precisament per aquest motiu, és l’exemple clamorós i “de sentit comú” que acredita que una llei d’amnistia com la que proposa l’independentisme al PSOE i Sumar és perfectament factible dins la Constitució de 1978. “La llei 46/1977 d’amnistia és anterior a la Constitució, però en cap moment ha estat posada en dubte la seva constitucionalitat, ni tan sols en aplicació de la disposició derogatòria tercera de la carta magna, que deixa ben clar que queden derogades les disposicions s’oposin al que ha establert aquesta constitució”, puntualitza Vilajosana. “Si el text porta vigent més de quaranta anys i encara hi ha gent que no se la pot jutjar perquè està protegida per aquesta llei, vol dir que continua vigent en l’ordenament jurídic i, per tant, que la Constitució permet l’existència d’una llei d’amnistia”, afegeix. “És la prova del nou”, remarca. “L’argument que la llei del 77 és anterior a la Constitució és fal·laç”, sentencia Vilajosana, “perquè si aquesta fos la qüestió hauria perdut tota la vigència i estaria expulsada de l’ordenament jurídic, i en canvi es continua aplicant”.

 
 
 
__

2 de desembre del 2023

Pere Quart

 

 "Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa."

 



 

Joan Oliver (Pere Quart); poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista, va néixer Tal dia com avui de 1899. Va rebre el segon Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural.

1 de desembre del 2023

La periodista Ana Vera denuncia al juez Garcia-Castellon


Ana Vera expone sobre los trapicheos del PP bloqueados gracias a la ayuda del juez García-Castellón.


__

29 de novembre del 2023

S’ha mort l’historiador Joan B. Culla

 

 

 

Va ser professor d'història contemporània durant gairebé cinc dècades i es va fer conegut per les seves intervencions als mitjans
 
 
 

L’historiador Joan B. Culla (1952-2023) s’ha mort a 71 anys arran d’un càncer, segons que ha publicat el diari Ara. Nascut a Barcelona, ha estat un dels historiadors de més prestigi del país (“el millor, el gran historiador dels temps presents, l’home que a les tertúlies sabia relligar l’esdeveniment recent amb l’origen històric” en paraules del Borja de Rioquer”). Culla, fill de classe obrera catalana (sa mare entrava a la fàbrica als catroze anys, i el seu pare als tretze) és un home dels homes que ha conegut més bé la classe política catalana, de Josep Tarradellas a Jordi Pujol, un Pujol que li passava textos fins fa molt poc. Llicenciat i doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona (UB), va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant gairebé cinc dècades . Professor sobretot de periodistes, món que va conèixer molt bé, i on va fer grans amics, com Salvador Alsius, amb qui feia dècades que sopava regularment. Culla ha estat un dels grans articulistes, analistes polític, divulgadors i tertulians del país, molt conegut per les seves intervencions als mitjans, on la seva aparició apujava el nivell.

 

Va publicar obres relacionades amb el franquisme, la transició, Alejandro Lerroux, ( de qui en va fer la tesi) ERC, CDC, Israel i Palestina i molts més temes relacionats amb la història contemporània i la política catalana. Entre les seves publicacions destaquen títols com ara El catalanisme d’esquerra, El republicanisme lerrouxista a Catalunya, El franquisme i la transició democràtica (1939-1988). Volum VIII d’Història de Catalunya, Joan Casanellas i Ibarz, Unió Democràtica de Catalunya. El llarg camí (1931-2001) o La dreta espanyola a Catalunya. Culla tenia una biblioteca de centenars de llibres dedicats al món jueu, al qual se sentia molt afí, i del qual va escriure un llibre bàsic per entendre’l. Israel, el somni i la tragèdia (la Campana)

 

Culla va publicar més d’una dotzena de llibres i va col·laborar periòdicament en publicacions com ara el Punt Avui, l’Ara, l’Avenç, Sàpiens, Idees, Serra d’Or i El País. Fou membre del consell assessor de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol. Als anys noranta va presentar el programa sobre història contemporània Segle XX, de TV3.

 

Políticament parlant, Culla era fill únic d’una família catalana, catalanista i de classe obrera. Quan tenia deu anys, el petit Culla va comunicar a la família que volia ser historiador, i va aconseguir-ho després d’estudiar a la Universitat, el primer a la seva família,  i on  ja de jove vestia amb la corbata que tant el definia. El seu pare era obrer de la fàbrica Ca l’Oliva de Barcelona, i quan va arribar la Guerra dels Tres Anys (1936-1939),i els obrers de la fàbrica va fer fora l’amo, i van escollir el pare Culla com a nou director: “Mon pare n’estava molt orgullós, d’aquells anys. Ell era el director, però no l’amo. Des del juliol del 1936 aquestes empreses van ser nacionalitzades sota tutela de la Generalitat. Després dels fets del maig del 1937 Negrín s’instal·la a Barcelona i la cosa és de l’estat. I la seva fàbrica depenia del subsecretari de Defensa. I cada dissabte anava al matí a retre comptes. I suposo que els salaris dels treballadors també els pagava l’estat”, explicava en una entrevista a VilaWeb.

 

Irònic, fins i tot sarcàstic, d’una erudició poc habitual, va ser capaç de seduir David Fernàndez (CUP) (que explica que Culla és dels homes del qual ha après més”), fins als empresaris del Cercle d’Economia, que el van fer entrar a la junta durant els anys del procés. Partidari del nacionalisme sense complexes, en paraules del seu amic Villatoro, Culla va ser capaç durant l’any 2017 de mantenir-se ferm, i respectuós, sempre cercant punts d’acord sense abaixar-se els pantalons, davant un empresariat unionista i espantat del Cercle, com explicava Josep Ramoneda, també dins el Cercle.

 

El 25 de maig va fer la seva darrera classe magistral a la UAB i al setembre, quan va deixar d’escriure per l’estat avançat de la malaltia, li van retre un homenatge. Diuen que la gent mor com viu, i en el cas de Culla va tenir uns mesos finals que van impressionar al seu cercle per l’enteresa i valentia. En el seu comiat, entre més, hi van assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’ex-ministre d’Universitats Joan Subirats, ex-presidents com ara Jordi Pujol, Artur Mas i José Montilla, i persones del món periodístic, cultural i de la societat civil. L’historiador es va mostrar agraït i va indicar: “En el viatge que ara enceto, m’acabeu de proporcionar l’equipatge més preciós.” És a dir, va dir adéu a la gent mirant-los a la cara i agraïnt-los l’amor. Avui se li diu adéu. Ell ens ho va dir fa setmanes.
 

https://www.vilaweb.cat/noticies/mort-historiador-joan-b-culla/ 

 

_