31 de gener del 2024

30.01.2024 - Congreso: Junts paraliza la Ley de Amnistía y obliga a Sánchez a negociar más cesiones | RTVE

 

 

30.01.2024

Junts ha cumplido la amenaza lanzada y ha tumbado con su voto en contra, aunque solo de momento, la ley de amnistía, que no da así su paso definitivo en el Congreso de los Diputados antes de ir al Senado. Los de Carles Puigdemont han votado en contra junto con el PP, Vox y UPN al texto de la ley de amnistía que pactaron con el PSOE la semana pasada y la ley no ha pasado este filtro en la Cámara Baja ya que los votos a favor (PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, PNV, Podemos y BNG) se han quedado cortos. Ahora y ante el rechazo de la proposición de ley en este pleno, se devuelve la iniciativa legislativa a la Comisión de Justicia que, en un plazo de un mes, deberá aprobar un nuevo texto para someterse a un segundo intento de aprobación. Esta decisión final del partido de Carles Puigdemont cambia los planes del Gobierno, que quería que el texto definitivo pasase ya al Senado, donde su tramitación se alargará dos meses más. Ahora se abre una nueva fase, con la que los grupos no contaban, con nuevas negociaciones entre los socialistas e independentistas. Junts quiere blindar más la medida de gracia y va a pelear por ello. Todo ello en un pleno en el que todos los socios del Gobierno ha salido en tromba contra una "cúpula judicial prevaricadora", el PSOE ha pedido "madurez política" a Junts para que la amnistía llegue a buen puerto y el líder de la oposición, Alberto Núñez Feijóo, ha vuelto a insistir en la "humillación" constante al Gobierno al independentismo "que convierte cada votación en un calvario".  

 

Notícias relacionadas:

>> (27.01.2024) (vídeo) "La amnistía y el terrorismo" por Enric Juliana. Repàs d'altres casos de desordres públics a Espanya, sense que hagin tingut el títol de 'terrorisme' 

 
>> (25.01.2024) El magistrado Martín Pallín arremete contra el juez García-Castellón y lo fundamenta (audio 5 min)

 

>> (25.01.2024) Enric Juliana carga con contundencia contra el juez García-Castellón por introducir el concepto 'terrorismo' cinco años después de la ocupación del aeropuerto del Prat (audio 5 min)

  

 
 

 >> (noticia de hace un año, más o menos enero 2023)(15min30): PODCAST | García Castellón, el juez blando con la derecha y duro con la izquierda

Censura, CBDCs y amenazas económicas con Daniel Lacalle y José Vizner - Blog de Marc Vidal - Comissió de la UE: lleis que invadeixen la privacitat.

 


 

 

Les seves intervencions d'ahir a dos programes de tv. 
 
_

30 de gener del 2024

30.01.2024 - Congreso, debate de la Ley de Amnistía: Iñarritu aplasta a Feijóo, a Aznar y a los jueces del PP (vídeo 4 min)

 

 

 

(min 3) "...En estas manifestaciones que han estado uds alentando en Ferraz, donde han habido agentes policiales heridos, ha habido disturbios graves, han detenido a una persona armada. Si un juez iluminado dijera que esto es terrorismo, ¿les parecería sensato? A mí me parecería absurdo, me parecería una idiotez. Por eso creo que deberían ir más al fondo del asunto. (min.3 41'') "Y el movimiento político catalán, y el procés fueron plenamente pacíficos!  Si ha habido violencia, violencia además denunciada por organizaciones internacionales,  fue la violencia policial del 1 de octubre. Eso es lo que escandalizó al mundo!

_

30.01.2024, 18h - Junts señala que por ahora no apoya la ley de Amnistía y reitera la exigencia de cambios

 

Els pagesos francesos fan un bloqueig a tot el país.


 
 
 
Penjat a les 14h del dimarts 30 de gener 2024. Els pagesos francesos fa molts molts anys que estan desesperats, no és d'ara. Ara senzillament han acabat la paciència. S'equivoquen quan senyalen els pagesos espanyols i italians com competència deslleial. No, són els productes del Marroc. 
 
No hi ha dret que destrossin i buidin els productes del camp d'Espanya, llençant-los a la cuneta, això sí que és deslleialtat als seus col.legues, que també pateixen.
 
_

29.01.2024 - Ley de Amnistía: El juez que investiga la trama rusa del 'procés' reactiva la causa | RTVE Noticias

 

 

Sigue la persecución, como sea, de Carles Puigdemont. Todo vale, que éste es un 'estado de derecho' de juguete.




_

29 de gener del 2024

29.01.2024 'L'amnistia i els jutges que volen frenar-la'" per Carla Turró de l'ARA (vídeo 17min.)

 

29.01.2024
 
 Transcripció no literal: Sobretot a dos casos hi ha jutges que busquen escletxes i generen nerviosismes sobre tot a Junts: 

Cas CDR: la investigació va afirmar haver trobat a casa d'activistes substàncies químiques que  podrien arribar a fabricar explosius.
 
 Cas Tsunami (es la invasió de l'aeroport de Barcelona per protestar les sentències dels consellers el 2019): Inicialment la fiscalia va acabar rebaixant a desordres públics agreujats. El canvi ha sigut incloure a Carles Puigdemont i Marta Rovira com a líders de la protesta, i a qui acusen també de terrorisme.
 
 
Comenten en detall el perfil biogràfic i les actuals maniobres de varis jutges per poguer deixar sense efecte la Llei d'Amnistia:
 
- Titular del jutjat n.6 de l'Audiència Nacional des de la década del 90, García-Castellón va investigar l'assassinat de Carrero Blanco, i a Mario Conde pel cas Banesto. Després  ha treballat a França i a Roma d'enllaç per casos de terrorisme.  El 2017 va tornar a l'Audiència Nacional

 
- Jutge Aguirre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
 

(seguirà la transcripció...)
 
 
Cliqueu:
 
 
_

27 de gener del 2024

26 de gener del 2024

26 de gener de 1641, Barcelona és atacada però perden: la Batalla de Montjuich. Un episodi de la Guerra dels Segadors.


En el decurs de la Guerra dels Segadors, el 26 de gener de 1641 l'exèrcit del marquès de Los Vélez, format per uns 18.000 homes, ja és a Sants. Fustigat per les partides de miquelets a la rereguarda i preocupat pel rumor sobre l'arribada de milers de catalans des de l'interior, confia que l'assalt a Barcelona -que té uns 6.000 defensors- sigui ràpid i contundent. Així, de matinada, el gruix del seu exèrcit es dirigeix al portal de Sant Antoni mentre uns cossos escollits pugen a Montjuïc per tres punts diferents amb la intenció de prendre la posició i cobrir l'esquena als qui assalten Barcelona.


Quan el primer contingent enemic arriba a Montjuïc agafa per sorpresa als defensors però la descoordinació amb la resta d'assaltants fa que es puguin recompondre i respondre a l'atac, concentrant el foc i delmant un rere l'altre els terços que arriben. Mentrestant, al portal de Sant Antoni, la cavalleria francesa surt a l'encontre de l'enemic seguida de la infanteria catalana. Llavors, la cavalleria hispànica carrega -impetuosa- contra els franco-catalans ignorant el parany on està a punt de caure. Mentre la cavalleria francesa maniobra per envoltar-la, els catalans reculen fins al peu de la muralla, des d'on la resta de defensors poden disparar còmodament contra els genets hispànics, que perden llur comandant i s'ha de retirar.

A Montjuïc, les tropes hispàniques -havent caigut molts dels seus oficials i perdent munició i energies- queden frenades mentre Barcelona envia reforços als defensors a través de la trinxera que lliga la muntanya i la ciutat per la banda de mar. Finalment, al migdia, els assaltants es repleguen.

A
la tarda, Los Vélez intenta un nou atac centrat ara en Montjuïc. La fortificació, tot i ser força senzilla, ha estat ràpidament reforçada amb peces d'artilleria, soldats i molts barcelonins que hi han pujat per ajudar. Davant del nou assalt, els defensors sotmeten als atacants a un foc continuat que els impedeix avançar; en aquesta situació, un inesperat contraatac dels franco-catalans -que carreguen muntanya avall- trenca la moral de les tropes hispàniques que fugen perdent homes, armes i banderes. L’endemà, l'odiat marquès de Los Vélez -humiliat- emprèn la retirada cap a Tarragona.
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l' Esguard Històric
> enllaç al blog:

http://esguardhistoric.blogspot.com

 

...............
 
El 26 de gener de 1939 entraven a Barcelona les tropes del general Franco

 De fet, havien estat esperant tres dies a les afores de la ciutat per entrar precisament el dia 26, data de la batalla de Montjuich: la darrera victòria militar de Catalunya contra la monarquia del s borbons."  Cuca de Llum)
 
"...Franco va retardar uns dies la ocupació de Barcelona per part del seu exèrcit amb la intenció de que coincidissin les dates: havia d'ésser el dia 26 de gener, com si, segles més tard, l'exèrcit espanyol volgués esborrar la derrota de la batalla de Montjuich" Cita del llibre "L'assassinat de Pau Claris" de Carles M. Espinalt. Ed. El Llamp. Barcelona. 1991. (pàg. 46)


............

Al llibre de Joan Samsó "El mecenatge cultural a Catalunya durant el s. XX" Ed. Proa. Barcelona. 2005. (251 pàgs). A la pàg 96 he trobat aquesta curiosa dada:

Capítol 7. La llengua i la literatura catalanes a la primera postguerra 1939-1951-..."La política d'assimi-lació va seguir tenint la col·laboració d'escriptors autòc-tons, sia en els actes culturals oficials o en l'organització dels premis literaris que estimulaven la literatura en castellà , com el Premio Eugenio Nadal, creat per l'Editorial Destino el 1944, el qual esdevindria la principal referència de la nova narrativa de consum en castellà; o com el premis Ciutat de Barcelona, instituïts per l'Ajuntament barceloní el 1949, també per estimular "la novelística espanyola" i lliurats significativament el 26 de gener..."


.............

 
 
Articles relacionats amb la  Guerra dels Segadors  publicats en aquesta blog:

>> Pau Claris va proclamar la República Catalana el 16 de gener de 1641

>>  7 juny de 1640: El Corpus de Sang. La revolta dels Segadors de 1640 a Barcelona marcà l'inici de la guerra

>>   Totes les entrades sobre la Guerra dels Segadors, de l'Index de matèries de la blog: 

 

Llegiu una crònica d'aquells dies finals de la guerra civil 1936-39:

 
>> (Post a la Cuca de Llum. Precisament van entrar el 26 de gener del 1939, com si volguèssin esborrar la seva derrota el mateix dia de 1641): 26 de gener del 1939, les tropes franquistes entren a Barcelona

 

(Post amb 84 visites)

__

El Català Autodidacta, articles curts de divulgació


 
Recull d'uns quants enllaços dels articles de Jordi Badia i Pujol, al diari digital Vilaweb, secció de llengua 'Ras i curt':

 

>> Preposicions: https://www.vilaweb.cat/noticies/olor-a-flors-olor-de-flors-quinze-errades-frequents-preposicions/

  
 
>>  ‘Per’ i ‘per a’: què podem fer per (a) no confondre’ns?:

'Per' i 'per a', el trencacaps de la sintaxi catalana: maneres de sortir-se'n · Un altre article de la secció de llengua 'Ras i curt'

 

 
>>  ‘En el que’ o ‘en el qual’? Una regla infal·lible per a no equivocar-se

 

 Recull dels articles d'Albert Jané al web de l'IEC. Columna "El llenguatge", publicada al diari Avui durant 9 anys,  un total de 2741:

 

>>  El primer article:  Les paraules adients. Dins: Avui. Barcelona: ---, 23/04/1976   - trobareu a la dreta de la pantalla un botó per descarregar el pdf.

>>  Per coses que romanen -
 Dins: Avui. Barcelona: ---, 24/04/1976

  

26 de gener del 1939, les tropes franquistes entren a Barcelona

 


 


 

 Fa poc ha sortit publicat aquest llibre sobre aquest tema:

 



Podeu llegir aquest article del 25.01.2022, amb l´entrevista a l´autor en motiu de la publicació del llibre:
 https://www.vilaweb.cat/noticies/oriol-duenas-ocupacio-catalunya/

 

 

 __

Enric Juliana carga con contundencia contra el juez García-Castellón por introducir el concepto 'terrorismo' cinco años después de la ocupación del aeropuerto del Prat (audio 5 min)

 
Enric Juliana
 
 
25.01.2024
Al ser preguntado en el programa [de radio]  Hora 25 de la cadena Ser, se ha pronunciado con dureza sobre las imputaciones por terrorismo hechas en estos dias por el juez Manuel García-Castellón.
 
Transcripción de Enric Juliana: "Si esto progresase, si se llegase a una condena, se establecería un precedente muy significativo, que es que si en algún momento se produce en una protesta en cualquier lugar de un país, en una avenida, en una plaza, y por la razón que fuera alguien fallece como consecuencia de un ataque de angustia o porque ha quedado paralizado el tráfico, los convocantes de la manifestación siguiendo la pauta Milei, serían acusados de terrorismo. Estamos hablando de cosas muy serias."


García Castellón
 
 
"Creo que hay que remitirse primero a los hechos. En 2017 hubo los hechos de todos conocidos, no hubo escenas de violencia en Cataluña. En 2019 se conoció la sentencia del Tribunal Supremo sobre los juicios derivados de los acontecimientos del 1 de octubre. Hubo manifestaciones en Barcelona principalmente, y una de ellas consistió la ocupación del aeropuerto del Prat; no las pistas, las instalaciones donde están los pasajeros. Aquello acabó con un enfrentamiento notable con la policía, los manifestantes se retiraron. Cuatro años después casi 5, alguien dice que se cometieron actos de terrorismo. ... En este país sabemos qué es el terrorismo, lo sabe la sociedad, lo sabe el aparato del estado. De golpe y porrazo, cinco años después  diga "parece que hubo terrorismo"   Hombre! esto es una broma. ... En un país que ha padecido severamente el drama del terrorismo...  (seguirá la transcripción)


 
 
 
NOTICIAS  RELACIONADAS:
El caso 'tsunami' por el que García-Castellón quiere imputar a Puigdemont, cuatro años y medio más tarde, y aunque residiera en Waterloo, Bélgica, en el momento de los hechos:


 
 
>> (12.11.2018)  Jutges a Espanya. Segon petit recull d'articles, no hi ha un pam de net tampoc aquí?  Editorial de José Antich de El Nacional, el jutge Manuel Marchena nomenat President del Consejo Superior del Poder Judicial, encara pendent de ser votat, ha aixecat malestar en diverses associacions de jutges, per la injerència del PP i PSOE, i han recorregut el nomenament.
 
 
_

25 de gener del 2024

El magistrado Martín Pallín arremete contra el juez García-Castellón y lo fundamenta (audio 5 min)


Canal "La Zurda Televisión"- 25.01.2024

 

 
Magistrado (emérito del T. Supremo) José Antonio Martín-Pallín, transcripción del audio: "...criticar a un juez no es criticar al poder judicial, ni mucho menos. Tirando del evangelio diría que a los jueces por sus sentencias los conocereis. El sr. García-Castellón creo que ha dejado suficiente número de resoluciones para dejar la fundada sospecha que no solamente en esta materia que causa asombro, y creo que da una imagen del nivel jurídico de este señor.  Pero no sólamente ha sido ésto, ha sido el no meter a la secretaria general del PP en el asunto Púnica, ha sido la persecución a Pablo Iglesias con un tema verdaderamente banal como era el del teléfono, etc etc etc.  
Con lo cual cualquier persona tiene la fundada sospecha que este sr está actuando por otros motivos.

" Volviendo al presente..., este asunto es muy antiguo. Lo que se refleja en el auto son unos desórdenes públicos graves, eso no hay que discutirlo. Se paralizó durante un tiempo el aeropuerto del Prat. Pero esto quedaba circunscrito a los participantes y a 'tsunami democrátic', del cual no forma parte por supuesto ni el sr. Puigdemont ni la sra Marta Rovira. El sr García-Castellón después de relatar unos hechos que son constitutivos de desórdenes públicos, se queda con el asunto que correspondería a la Audiencia provincial de Barcelona, en todo caso. Dando un salto triple mortal en el vacío, y diciendo que eso lo dirigía Puigdemont y Marta Rovira, por supuesto eso debía ser con mando a distancia porque uno está en en Suiza y otro en Waterloo. Y eso no tiene ni la menor cabida en la lógica y la racionalidad jurídica. Y recuerdo que en la Ley Orgánica del Poder Judicial, una falta muy grave es la irracionalidad o falta de motivación de la sentencia.  Y creo que esto es litigable y que la vicepresidenta* perfectamente puede hacer ese comentario.  

"Además las asociaciones de jueces han acusado al presidente del gobierno, de ser un perjuro, de ser una persona inmoral etc, porque dicen que concede la ley de amnistía, -cosa que él sólo no la puede conceder la tendrá que conceder con el apoyo del resto de los partidos políticos-. Y esto si, la asociación profesional puede criticar a los jueces, al ejecutivo. Y el ejecutivo, de una forma muy moderada ha respondido lo que ha respondido. Porque en Europa no podemos hacer ya el ridículo más de lo que estamos haciendo...."

 
* Referencia a la vicepresidenta del gobierno español, que se manifestó  ante la prensa sobre el juez García-Castellón cuatro dias antes. La noticia:
 
"Teresa Ribera, ha declarado que el juez de la Audiencia Nacional, Manuel García Castellón, tiene "cierta querencia" a pronunciarse en "momentos políticos sensibles", después de que el juez haya insistido en acusar de un presunto delito de terrorismo al expresidente de la Generalitat de Cataluña, Carles Puigdemont en la causa sobre 'Tsunami Democràtic'."
Vídeo de la comparecencia: 
(Acusan a Puigdemont por terrorismo en el caso de la invasión del aeropuerto del Prat por manifestantes que reaccionaban en 2019 a la sentencia sobre los 'consellers' del gobierno de Catalunya que organizó el referendum del 1-Oct-2017. En 2019 Puigdemont residía, y reside hoy todavía en Waterloo, Bélgica, mal podría estar en el aeropuerto del Prat.)


OTRAS  NOTICIAS  RELACIONADAS: 
 
>> (25.01.2024) Policías heridos durante las propuestas en el aeropuerto el 2019, el llamado 'caso tsunami', ocasión para que el juez García-Castellón vea 'terrorismo y por tanto los hechos quedarían fuera de la amnistía que se está tramitando en el Congreso: >> Amnistía: García-Castellón ve violación de los DDHH en las lesiones sufridas por los policías - RTVE

 


 
>> L’Agència de Seguretat Aèria Europea deixa García-Castellón sense munició contra el Tsunami Democràtic 
 
 
 
>> (noticia de hace un año, más o menos enero 2023)(15min30):

"Milei advirtió que el Estado creciente puede asfixiar el crecimiento económico de Occidente". Juan Ramón Rallo, Negocios TV

 

 

 Uno de los peligros actuales es el modelo corporativista de estado, también podemos llamarlo estatismo: el intervencionismo estatal creciente. Éste enriquece a la casta política y a los empresarios, dejando fuera la población. Pretende absorver todo el poder: toda la información, controlar la opinión pública todavía más, -ya en libertad menguante. 

Milei les dijo que la riqueza actual de occidente se creó con otro modelo, cuyos principios son el respeto a la vida, a la propiedad, a la libertad, y a los contratos

Todo esto se lo estan cargando porqué estan cebando un tamaño gigantesco del sector público, del estado, el estatismo. Milei lo llamó socialismo, quizás es un término controvertido porqué no todo aumento del estado es socialismo como tal. Pero bueno, se referia al intervencionismo creciente. El estado  mismo tiene un origen coactivo, se financia con impuestos que es un ataque a la propiedad privada, cuanto más estado, menos libertad existe.  (...)



TEMA RELACIONAT:

>>  Manipulació informativa: n'ets conscient?

24 de gener del 2024

24.01.2024 L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'amnistia o la societat de la creu' - "Hem assistit a l’última mutació: el Procés era terrorisme. Esclar, quan vius al món al revés"

 

 

Hem assistit a l’última mutació: el Procés era terrorisme. Esclar, quan vius al món al revés, has de fer lleis per a un món al revés. L’amnistia o la societat de la creu. Quina creu!

 
Antoni Bassas - 24.01.2024
 

Avui és un dia molt interessant, perquè apareix a les portades, i no només de l’ARA, el verb blindar. “Acord perquè la llei d’amnistia blindi el Tsunami i els CDR”. Com saben, el PSOE, Esquerra i junts estaven buscant un text per a la llei d'amnistia que la setmana que ve s’aprovarà al Congrés que aconseguís el seu propòsit, és a dir, que els exiliats, que els processats, que els inhabilitats del Procés quedessin tots amnistiats.

I aquí és on els demano un moment d’atenció. Tenim el poder legislatiu jugant al gat i la rata amb el poder judicial. Hem arribat a un punt en què hem acceptat amb naturalitat que els jutges estan tan en contra de l'amnistia que no voldran aplicar-la i que és lògic que els que fan les lleis s’assegurin que els jutges no tindran més remei que aplicar la llei. Com s’ha de veure la democràcia espanyola!: protegint-se davant els jutges que tenen l’agenda política del PP i de Vox. Sabent per avançat què decidirà el jutge. I per això, davant d’aquesta arbitrarietat, parlen de “blindar” una llei. O és que pel sol fet de ser llei (donant per descomptat que està ben feta) els jutges no tenen l’obligació d’aplicar-la?

El que ens porta a una segona conclusió: davant d’aquesta parcialitat de la justícia, considerar que s’ha estat capaç de “blindar” una llei em sembla una ingenuïtat, pel cap baix. Dono per fet que els jutges encarregats d’aplicar l’amnistia que hi estiguin en contra han preparat la seva pròpia estratègia per no fer-ho, com si això fos un partit de futbol. En aquestes condicions, no troben que és una ingenuïtat que hi hagi res blindat? L’estat de dret espanyol jugant al gat i a la rata. I de quina manera. Avui expliquem que de la manera que han redactat la llei PSOE, Esquerra i Junts, “el terrorisme en quedaria exculpat sempre que no hi hagués una «intenció directa» de violar greument drets humans”, com seria mort, tortures i tractes degradants. O sigui, fixin-se què fa fer la intenció del jutge García-Castellón d’imputar terrorisme a Puigdemont i Rovira pel Tsunami. Fa dir al legislador que segons quins siguin els efectes del terrorisme sí que val l’amnistia. A veure, si és terrorisme viola tots els drets. Aquí el problema és haver d’acceptar la possibilitat que el jutge consideri que el Tsunami i els CDR eren terrorisme. Feijóo deia ahir que “el terrorisme, ni es tapa ni es perdona”. Hem assistit a l’última mutació: el Procés era terrorisme. Esclar, quan viu al món al revés, has de fer lleis per a un món al revés. O sigui, cal insistir: Tsunami no és terrorisme, i com deia aquell, quins temps, aquests, en què s’ha d’anar explicant el que és obvi. Però és que s’ha d’explicar el que és obvi, perquè si no, et passen per sobre. L’amnistia o la societat de la creu. Quina creu! Mirin això. El text de la llei pactat ahir inclou la precisió que quan s’aprovi l’amnistia, el jutge haurà de deixar sense efecte les ordres de recerca, detenció i ingrés a presó. Aquest és el nivell a què obliga l’envestida d’uns jutges que se senten corregits i desautoritzats per l’amnistia.

Tot això està enfonsant la qualitat de l’estat de dret espanyol a noves cotes, que ja semblava impossible. Deuen recordar que la setmana passada, la vicepresidenta Teresa Ribera, socialista, va dir que García-Castellón sempre sentenciava a favor dels mateixos, o sigui, del PP. Doncs bé, ahir, en un acte al Círculo Ecuestre, González Pons, del PP, va qualificar ahir el TC de “càncer de l’estat de dret”, i va dir que el PP es planteja deixar de presentar recursos al TC perquè està dominat per un president connectat amb Sánchez. O sigui, tenim una vicepresidenta advertint contra la parcialitat d’un jutge, García-Castellón, i un càrrec del PP titllant de "càncer" el TC. Després va demanar disculpes, però ja estava dit. Al PP no li agrada aquest TC. Ja se sap que al PP li agraden més els tribunals que pot controlar per la porta del darrere.

I tot aquest panorama, a causa de Catalunya. Si l’haguessin reconegut, no estarien així. Si el PSOE no s’hagués sumat al 155 i no hagués promès que portaria Puigdemont a Espanya, ara no estaria llançant-se els plats pel cap amb la justícia. Ara s’adonen del que feia molt de temps que els advertíem des de Catalunya. Però aquesta és una altra història.

Bon dia.

https://www.ara.cat/analisi/l-analisi-d-antoni-bassas-l-amnistia-societat-creu_8_4918698.html
 
 

 

23 de gener del 2024

Pau Claris va proclamar la República Catalana el 16 de gener de 1641



Pau Claris i Casademunt, 94è president de la Generalitat, va néixer el 1r de gener de 1586. El 16 de gener de 1641 va proclamar la República Catalana.
 

El 26 de gener de 1641 els catalans veren guanyar la batalla de Montjuich contra de l'exèrcit espanyol que manava el Marqués de Los Vélez. Tota la població va mobilitzar-se per a defensar la ciutat.

 

El 27 de febrer del mateix 1641 Pau Claris va ser emmetzinat amb acqua di Napoli, un verí fet amb arsènic i herbes. (Van emmetzinar també al seu secretari, vegeu el llibre de Carles M. Espinalt que ho explica; tot i ser important, aquesta dada és força desconeguda per la majoria dels catalans. Cuca de Llum)


La mateixa notícia a un altre diari digital, (El Nacional):

Tal dia com avui de l’any 1641, fa 380 anys, a Barcelona, Pau Claris i Casademunt, 94è president de la Generalitat de Catalunya, feia efectiu el mandat dels Braços estamentals (l’equivalent a l’actual Parlament de Catalunya), que el dia anterior havien votat la constitució d’un règim republicà per al país, i proclamava la primera República Catalana. En aquell mateix acte, que es va celebrar al Palau de la Generalitat, Pau Claris va ser nomenat president de la República Catalana. D’aquesta manera es convertia en el primer president de la primera República Catalana. 

Per llegir l'article sencer cliqueu: https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-president-pau-claris-proclama-republica-catalana_574254_102.html.

 
 
Llibres sobre Pau Claris:

"L'assassinat de Pau Claris". Carles M. Espinalt. Barcelona. 1991. Ed El Llamp, Col·lecció "La Rella"  (60 pàgs)
 
Pau Claris va ser assassinat amb verí, el 20 de febrer de 1641, al cap d'un més d'haver proclamat la República catalana. El llibre fa una síntesi de la situació escrita en un català ric i genuí. Recomanat.
 
 
 
"Pau Claris la revolta catalana" per Ricard Garcia Càrcel. DOPESA. Barcelona. 1980. (179 pàgs). Un altre biografia de Pau Claris.
 
 
 
 
 
 
 
Altres articles sobre aquesta guerra:
 
 
 
 >>  Trobareu totes les entrades sobre la Guerra dels Segadors d'aquesta blog aquí:
 
 
 (Entrada amb 88 visites)
 
 _