Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puigdemont Carles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puigdemont Carles. Mostrar tots els missatges

15 d’octubre del 2026

Llarena se niega a aplicar la amnistía a Puigdemont y mantiene la orden de detención. La razón: la malversación de caudales públicos, dice, no es amnistiable.


 >>> https://youtube.com/shorts/4Nd8jo-QRe8?is=BvGrgZMJfk1AM8uo

[A data d'avui 21 d'octubre 2026 en Llarena ja ha tingut que obeir al Tribunal Suprem, amnistiant a quasi tots excepte el President Puigdemont. Ho ha fet criticant al Tribunal Suprem, aplicant la Llei d'amnistia amb 2 anys de retard. Déu-n'hi -do!!!! Cuca de Llum]
 
(El post ha rebut 42 visites) 

8 d’octubre del 2026

Entrevista a Gonzalo Boye en aquest moment en que l'aixecament dels càrrecs contra Puigdemont ja és imminent (vídeo 59 min) (07.10.2026)

 

 
Molt interessant, val la pena escoltar aquestes anàlisis de l'entrevista que Josep Nualart fa a en Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i altres exiliats:
· Boye: "segurament no és el millor moment perquè torni Puigdemont" 

· Un país no es pot permetre tenir un conflicte crònic amb Catalunya 

· A Catalunya no la tenen pacificada, la tenen immobilitzada: com va Rodalies?, els negocis?.... 

· Comín podrà exercir d'eurodiputat properament, un cop vagi a Madrid, a la JEC, signi, i ja pot anar a Bruxelles

· Per en Gonzalo Boye aquest 9 anys de defensa dels exiliats ha tingut un cost i un benefici:  

  ·  en aquest moment té fins a 9 procediments judicials oberts contra ell

  ·  ...y un beneficio - G. Boye comenta: "de nuestro entorno ha desaparecido mucha gente que creíamos que eran amigos..." 

 ·  Boye ha estat un any i mig mirant el mòbil per veure si arribava la resolució d'un jutge que podia haver-li costat un any i mig de presó, ha passat molta angoixa. Fa una setmana es va resoldre al seu favor d'una manera molt positiva

·  Espanya està en descomposició sistèmica 

· aquesta batalla judicial d'aquests darrers anys ens pot ensenyar quins son els límits que té l'estat espanyol a l'hora de reprimir l'independentisme. De què ha servit l'exili per a tornar-ho a fer en un futur:
  · G. Boye: "l'estat espanyol acaba d'aprendre una lliçó: "el desig d'exercir el dret de la lliure determinació no es pot reprimir als jutjats, ha de resoldre's a la vida política". I si es torna a fer, jo crec  que  no  es cometrà  dues  vegades  el  mateix  error per part  de  l'estat espanyol de reprimir-lo judicialment.  Tots han aprés.  Uns, des de la ingenuïtat que pensaven que l'estat no s'hi atreviria, i s'hi va atrevir. I els altres, la inviabilitat de la repressió judicial i policial per a coartar els drets polítics dels ciutadans.  és a dir, hi ha un nou escenari, i aquest escenari només té solució a la via política, no a la judicial". (min 42.53)
 
· per tant, en el panorama que es dibuixa la unilateralitat...
 
· G. Boye: "a la sentència del TJUE del 16 de juliol (es sobreentén del 2026) no diu enlloc que parlen d'un referèndum ilegal: parlen d'un referèndum per a la separació d'una part del territori d'un estat membre. El TJUE ha donat carta de naturalesa als referèndums d'autodeterminació, o, dit en termes del dret de la Unió de separació de part del territori d'un estat membre"   
 
 Josep Nualart:  Estem en un moment que passen les coses molt depressa, estem en una situació excepcional. Aquesta entrevista s'ha fet el dimecres 7 d'octubre 2028 a les 20h. Poden haver passat ja moltes coses.
  
 
 
 
LES REACCIONS DE CARLES PUIGDEMONT, TONI COMÍN, LLUÍS PUIG, DOLORS BASSA DAVANT LA NOTÍCIA: 
 
 
 

 
(Aquest post ha rebut 32 visites)

25 de setembre del 2026

El Tribunal Constitucional avala amnistiar el delito de malversación a Turull y abre la puerta al regreso de Puigdemont

 

El magistrado Macías, que respaldaba la postura del Supremo de no aplicar esta medida a los líderes del 'procés', ha aceptado redactar una nueva ponencia para estimar el recurso.

 El Tribunal Constitucional ha avalado amnistiar el delito de malversación al exconseller Jordi Turull, lo que abre la puerta al regreso del expresident catalán Carles Puigdemont cuando en las próximas semanas se apruebe la sentencia, que el magistrado del Supremo Pablo Llarena prevé aplicar de inmediato. Fuentes jurídicas han informado a EFE de que la corte de garantías ha tomado esta decisión una vez que el magistrado conservador Jose María Macías, que respaldaba la postura del Supremo de no aplicar la amnistía a los líderes del procés por el delito de malversación, ha retirado su ponencia. Macías ha aceptado redactar otra para el pleno del 6 de octubre que recoja los argumentos de la mayoría para estimar el recurso de Turull, de repercusión directa para Carles Puigdemont. Lo que ocurre es que ese día se votarán dos resoluciones, la ponencia de Macías, que debe ser ya estimatoria, y otra del presidente del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, que también será estimatoria respecto del recurso de la exconsellera Dolors Bassa. Serán entonces los criterios técnicos y la argumentación los que determinarán cual es la que fijará doctrina para el resto de los amparos de condenados y procesados por rebeldía. 
El pleno del 6 de octubre perdonará la malversación 
Así las cosas, el perdón definitivo a la malversación en relación a los líderes del procés
En concreto, por los efectos inmediatos que desplegarán ambas sentencias, en tanto el magistrado Pablo Llarena prevé aplicar la doctrina que fije la corte de garantías a Puigdemont sin esperar a que ésta resuelva el recurso del expresident catalán. Hace una semana, Llarena rechazó la petición del expresident de aplicar la amnistía al delito de malversación, tras la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, que avaló la Ley de Amnistía al concluir que se ajusta al derecho comunitario y no vulnera las normativas europeas sobre terrorismo ni afecta a los intereses financieros de la UE, en contra del criterio del Supremo. Pero Llarena explicó que aquel fallo no modifica su razonamiento de que la amnistía no puede aplicarse a los delitos de malversación que se hubieran cometido para lograr un beneficio personal de naturaleza patrimonial, por lo que el magistrado apuntaba al Constitucional sabedor de que la corte de garantías sí iba a entrar a resolver la malversación, como este martes ha sucedido. https://www.publico.es/politica/tribunales/tribunal-constitucional-decide-amnistiar-delito-malversacion-abre-puerta-regreso-puigdemont.html?fbclid=IwdGRjcAUjG3VjbGNrBSMYqmV4dG4DYWVtAjExAHBkb2YFc3J0YwZhcHBfaWQMMzUwNjg1NTMxNzI4AAEeEljUmWvIMT-366aT7nPcFg_fHU9Ljo7BJ3vd7vWp6phgZsyKZA1pwtaA8DI_aem_zTEgnMpxEJjJJPdkQ-zE9Q  (Aquest post ha rebut 28 visites)_  

21 de setembre del 2026

Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, un dia abans que comencin les deliberacions dels recursos d'ampara


"Seria una barbaritat que Llarena, Marchena i la resta de magistrats no apliquessin la llei d'amnistia." Un dia abans que comencin les deliberacions dels recursos d'empara, Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, recorda que els tribunals inferiors estan "lligats de peus i mans davant el que pontifiqui el Tribunal Constitucional". #MatíCatRàdio 
 
 
(Aquest post ha rebut 29 visites) 

12 de setembre del 2026

El Suprem aplana el camí per amnistiar Puigdemont si el TC avala el recurs de Turull

 
 
Després de més de dos anys de bloqueig, Pablo Llarena s'obre a aplicar la llei als exiliats sense esperar a la resolució dels seus recursos d'empara
 
  - Cap de Política de Nació- 10.09.2026
 
 
El Tribunal Suprem podria amnistiar Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig abans del que estava previst. Ho podria fer, segons han explicat fonts de l'alt tribunal el dia de l'obertura de l'any judicial a Madrid i han recollit diversos mitjans, després de la primera sentència sobre els recursos d'empara per part del Tribunal Constitucional. El primer recurs que s'abordarà, a partir del 22 de setembre, serà el de Jordi Turull i la majoria progressista, afí al PSOE, imposarà el seu criteri al sector conservador.

Fa pocs dies, el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va donar més pistes sobre la resolució dels recursos de l'amnistia. Va dir que estarien tots resolts abans d'acabar l'any i que, si el Suprem es negava a aplicar la llei, seria el tribunal de garanties qui en forçaria el compliment sentència a sentència. D'aquest moviment del Suprem se'n desprèn que la sala penal no tindria interès a persistir en el bloqueig i que l'amnistia arribaria cap a la tardor, més que no pas cap a finals d'any, com s'havia dit fins ara.
 
Si el Suprem aplica la llei, decaurien les ordres de detenció encara vigents, i Puigdemont, Comín i Puig podrien tornar sense risc de ser detinguts. Ara, no ho poden fer, perquè el Suprem es nega a aplicar la llei amb l'argument que la malversació de l'1-O queda fora de l'abast de la norma. Per què? Tant Pablo Llarena com Manuel Marchena consideren que els líders del procés es van enriquir amb l'1-O, perquè hi van destinar diners públics i no pas recursos propis.   
 
Tot plegat, mentre continua el degoteig d'amnistiats. Aquest dijous, el Tribunal de Comptes ha acordat finalment amnistiar una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat. Ho ha fet després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que nega que perdonar la malversació de l'1-O afecti el dret europeu o els interessos financers de la Unió. 

Abans de les vacances, el Suprem va amnistiar l'exconsellera Meritxell Serret, els membres de la mesa del Parlament de la legislatura de l'1-O, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, i també Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Als primers se'ls havia condemnat per desobediència. Als segons, se'ls havia absolt del mateix delicte. En cap dels casos se'ls havia amnistiat, perquè els jutges tenien dubtes de l'encaix constitucional de l'amnistia, resolt l'octubre de 2025. 
 

 >>> https://naciodigital.cat/politica/el-suprem-aplana-el-cami-per-amnistiar-puigdemont-si-el-tc-avala-el-recurs-de-turull.html?fbclid=IwdGRjcAUPk0FjbGNrBQ-TFXBkb2YFZXh0bgNhZW0CMTEAc3J0YwZhcHBfaWQMMzUwNjg1NTMxNzI4AAEeh4pomf4xDh1CPUWoehGqhmNiW-pI2X5xW1yMvcwYpxwunzXDmjj8h3KHvIg_aem_DAbEbvHeuH6_ueyZ4c4Ayg&utm_campaign=mrf-facebook-naciodigital&utm_source=facebook&utm_medium=social&mrfcid=202609106aa2abd7a565e715fcbbc0b6

 

(Aquest post ha rebut 21 visites) 

_ 

22 de juliol del 2026

Carles Puigdemont denuncia a España ante la Comisión Europea por no aplicar la ley de amnistía


 
La defensa del expresidente catalán Carles Puigdemont ha presentado una denuncia contra España ante la Comisión Europea por «incumplimiento» del derecho europeo, ante la negativa del Tribunal de Cuentas a aplicar de entrada la amnistía tras la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE).
 
El escrito elaborado por el abogado de Puigdemont, Gonzalo Boye, avanzado por VilaWeb y al que ha tenido acceso EFE, responde a una providencia emitida ayer lunes por el Tribunal de Cuentas, en la que preguntó a acusaciones y defensas si cabe la «posibilidad» de no amnistiar a la treintena de ex altos cargos del Govern encausados por los gastos del ‘procés’, entre ellos Puigdemont, si se utilizaron fondos de la Unión Europea para sufragarlos.
 
 
 
Carles Puigdemont denuncia a España ante la Comisión Europea por no aplicar la ley de amnistía

EFE/ David Borrat - 21 julio 2026
Barcelona (EFE).- La defensa del expresidente catalán Carles Puigdemont ha presentado una denuncia contra España ante la Comisión Europea por «incumplimiento» del derecho europeo, ante la negativa del Tribunal de Cuentas a aplicar de entrada la amnistía tras la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE).

El escrito elaborado por el abogado de Puigdemont, Gonzalo Boye, avanzado por VilaWeb y al que ha tenido acceso EFE, responde a una providencia emitida ayer lunes por el Tribunal de Cuentas, en la que preguntó a acusaciones y defensas si cabe la «posibilidad» de no amnistiar a la treintena de ex altos cargos del Govern encausados por los gastos del ‘procés’, entre ellos Puigdemont, si se utilizaron fondos de la Unión Europea para sufragarlos.

En su «denuncia» contra el Reino de España por «incumplimiento del derecho de la Unión Europea», fechada este martes y dirigida a la secretaría general de la Comisión Europea, Boye pide abrir contra España «el procedimiento de infracción previsto» en el artículo 258 del Tratado de Funcionamiento de la UE, por el «incumplimiento», por parte del Tribunal de Cuentas, de la sentencia del TJUE que avala la amnistía.
 
El escrito, que no solo representa a Puigdemont sino también a los exconsellers Toni Comín y Lluís Puig, dice que el Tribunal de Cuentas «difundió una nota de prensa oficial que tergiversa el sentido del fallo» del TJUE, al afirmar por ejemplo que este fallo «admite las ocho cuestiones planteadas» por el tribunal español, pese a que varias de ellas «fueron declaradas inadmisibles». 

>>> https://efe.com/espana/2026-07-21/carles-puigdemont-denuncia-espana-comision-europea-ley-aministia/

9 de febrer del 2026

La sentència (del TJUE) els il·lumina: qui surt retratat en el correctiu del TJUE al Parlament Europeu sobre Puigdemont? Article molt complet.

 


Vázquez és el màxim responsable del disbarat que fou aquell suplicatori, però es fa evident una estratègia conjunta de molts actors polítics

 

Vilaweb - Josep Nualart Casulleras - 05.02.2026

La sentència del Tribunal de Justícia de la UE que dóna la raó al president Carles Puigdemont, a Toni Comín i a Clara Ponsatí i anul·la la retirada de la immunitat per part del Parlament Europeu certifica una anomalia alarmant d’aquests darrers anys: l’ús interessat de les institucions europees per part dels partits espanyols per a fer una cacera política contra els independentistes catalans. El Parlament Europeu ha aprovat uns quants suplicatoris per a retirar la immunitat d’eurodiputats. És un mecanisme que permet de corregir aquesta prerrogativa pensada per vetllar pel bon funcionament de la institució que aplega els representants dels ciutadans europeus: és una prevenció contra la impunitat, de manera que els organismes judicials que investiguen un eurodiputat perquè suposadament ha comès un delicte poden demanar a l’eurocambra que li retiri la immunitat.

 

Però cal que es compleixin uns requisits determinats, i que això no sigui una via d’entrada a la persecució política i a la vulneració dels drets del diputat i dels seus electors. La majoria de suplicatoris, històricament, s’han aprovat, i alguns altres s’han desestimat perquè hi havia una motivació política inacceptable. Però no s’havia vist mai que la justícia europea corregís una decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat d’un eurodiputat. I això ha passat ara: el TJUE ha desautoritzat l’eurocambra i ha anul·lat l’aprovació, el 9 de març del 2021, del suplicatori que va demanar el jutge Pablo Llarena. Aquella decisió venia viciada per una manca d’imparcialitat, perquè responia a una estratègia de persecució premeditada.

Vázquez i Djambazki

Després de les eleccions europees del 2019, quan foren elegits Puigdemont, Comín, Ponsatí i Oriol Junqueras, el PSOE, el PP i Ciutadans es van afanyar a ocupar càrrecs de responsabilitat interns al Parlament Europeu, amb un valor estratègic important, per mirar de parar els peus a l’independentisme català. Un d’aquests llocs l’ocupava un eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez, com a president de la Comissió d’Afers Jurídics (JURI), que és la que s’encarrega de tramitar totes les peticions d’aixecament de la immunitat. Vázquez és el màxim responsable del disbarat que fou aquell suplicatori que ara la justícia europea ha anul·lat. Perquè ell, com a president de la comissió, hauria hagut de vetllar perquè el procediment fos net i no passés això que el TJUE diu que va passar: que el ponent de l’informe que va acabar proposant de retirar-los la immunitat no era imparcial. Perquè l’ultradretà búlgar Ànguel Djambazki formava part del mateix grup parlamentari que Vox, que era acusació en el procés penal contra els presoners i els exiliats; i perquè ell fou organitzador d’un acte de Vox a l’eurocambra el 2019 en què es cridava “Puigdemont, a la presó”, i ell aplaudia.

Vázquez no va parar els peus a Djambazki perquè compartien un objectiu comú: fer possible la detenció de Puigdemont, Comín i Ponsatí i portar-los a l’estat espanyol perquè fossin empresonats i sotmesos al Suprem. Per això, ni en la primera votació a la Comissió JURI, ni en la definitiva, al ple del parlament, els diputats espanyols del PP i del grup socialista van posar-hi cap entrebanc, i van votar amb entusiasme a favor del suplicatori de Llarena. Allà ja hi va haver un primer element cridaner: el resultat de la votació; els suplicatoris s’aproven o es deneguen, normalment amb una certa unanimitat. En aquest cas, no: 400 vots a favor, 240 en contra i 45 abstencions. No havia passat mai, i això evidenciava que hi havia molts diputats del grup socialista europeu, del PP europeu i de Renew (el de Ciutadans) que s’hi van oposar.

L’efecte immediat de l’aprovació del suplicatori fou que Pablo Llarena va enviar unes quantes preguntes pre-judicials al TJUE per saber si podia tornar a emetre euroordres contra els exiliats, i si Bèlgica, que feia només dos mesos que havia refusat l’extradició de Lluís Puig, havia procedit correctament quan les havia tombades. Els eurodiputats afectats van presentar recurs al TGUE contra l’aprovació del suplicatori, i van demanar unes cautelars que els foren refusades, perquè el tribunal deia que no hi havia pas cap risc de detenció; que amb les pre-judicials enviades Llarena tenia aturades les euroordres. Tanmateix, no era cert: el jutge espanyol mantenia les alertes Schengen actives, i el setembre d’aquell any Puigdemont fou detingut a l’Alguer. Avui, sabent que el suplicatori ha estat anul·lat, podem afirmar que aquella detenció fou irregular.

Mig any després, entrat el 2022, el TJUE va acceptar un recurs dels exiliats i els va concedir finalment unes mesures cautelars que consistien en el restabliment provisional de la immunitat fins que el TGUE no es pronunciés en una sentència. En aquella resolució, el TJUE ja advertia, prima facie (‘a primer cop d’ull’), que tant el ponent de l’informe com Adrián Vázquez havien actuat de manera parcial, i que el risc de detenció dels eurodiputats era molt gran, tenint en compte el precedent de l’Alguer. Una decisió, també, sense precedents.

Tots hi jugaven

Però un any més tard, el juliol del 2023, el TGUE va avalar la retirada de la immunitat. Aquest tribunal, de primera instància, no va gosar desautoritzar per primera vegada en la història el Parlament Europeu en un suplicatori. Va passar la pilota al TJUE, que ha confirmat les sospites que ja apuntava el 2022: no fou un procediment imparcial. Havia estat contaminat políticament. I aquest és el gran valor d’aquesta sentència que, ara mateix, no pot tenir efectes pràctics directes sobre Puigdemont, Comín ni Ponsatí, però que assenyala l’estratègia de persecució i deixa tothom retratat: Adrián Vázquez, és clar, que celebrava l’aprovació del suplicatori com una victòria de l’estat de dret, però també el PSOE i el PP i els qui dirigien els grups parlamentaris respectius, Iratxe García (que va acabar negociant l’amnistia amb Puigdemont dos anys després) i Manfred Weber, que van voler esdevenir la punta de llança de la persecució de Llarena dins l’eurocambra. I hi ha més gent que en surt retratada, com ara uns serveis jurídics que en les causes contra els exiliats no van llegir mai la normativa europea com a garant de drets polítics, sinó com a arma per a suprimir-los; i els qui tenien prou poder dins el Parlament Europeu per a vetar o disminuir tant com fos possible la presència del discurs independentista i dels seus representants polítics, amb una influència decisiva de qui fou director general de Comunicació i portaveu, l’actual conseller Jaume Duch. La sentència els il·lumina tots.

>>>  https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-tjue-puigdemont-parlament-europeu-retratats-josep-nualart/

 
NOTÍCIES RELACIONADES: