El jutge del Suprem, que refusa d'amnistiar els exiliats, no gosa emetre una euroordre que fa més de dos anys que podria enviar
Vilaweb - 02.09.2025 - Josep Nualart (El dia 4 de setembre es publicarà la resolució del TJUE)
De la llarga batalla judicial europea que han lliurat els exiliats aquests darrers anys en resten encara alguns serrells pendents que s’han d’acabar de tancar i que es tancaran aviat. Una de les causes que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) té pendent de resoldre té a veure amb la immunitat del president Carles Puigdemont, de Toni Comín i de Clara Ponsatí quan eren eurodiputats: ha de dir si la manera com el Parlament Europeu va llevar-los la immunitat que tenien va ser irregular, si la manera com es va aprovar el suplicatori que els va fer arribar el jutge Pablo Llarena per a poder reactivar les euroordres va vulnerar els seus drets. És clar que Puigdemont fa més d’un any que no és eurodiputat i que l’escó de Toni Comín a l’Eurocambra és encara vacant perquè no ha jurat la constitució espanyola. Però aquesta causa pendent –que interessa més aviat a la cort de justícia a l’hora de fixar un precedent sobre la qüestió de la immunitat dels europarlamentaris– retrata una situació anòmala: la incapacitat de Llarena d’emetre cap euroordre a aquells a qui, al mateix temps, nega l’amnistia i manté les ordres de detenció a l’estat espanyol.
Perquè Llarena fa dos anys i dos mesos que té via lliure per a emetre una ordre europea de detenció contra Puigdemont i contra Comín i dos anys i set mesos que en pot emetre una contra Lluís Puig. Però no ho ha fet. No gosava quan la justícia europea li deia que, jurídicament, ho podia fer, i no gosa ara que hi ha una llei d’amnistia que fa més d’un any que ha entrat en vigor i que hauria d’haver aplicat als qui manté les ordres de detenció. Però solament les espanyoles. El temor de Llarena, ara i fa més de dos anys, sempre ha estat el mateix: que una altra jurisdicció europea torni a denegar les euroordres que pugui emetre, i per això no mou fitxa.
Aquesta causa judicial sobre la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, quan tots tres eren eurodiputats, que ara ha de resoldre el TJUE és fruit del recurs que van presentar contra la decisió que va prendre en primera instància el Tribunal General de la UE (TGUE) el juliol del 2023. Aleshores, el TGUE –que és la primera instància judicial del tribunal de la UE– va sentenciar que el Parlament Europeu els havia llevat correctament la immunitat i no va trobar cap pega al procediment d’aprovació del suplicatori, malgrat les sospites de manca d’imparcialitat tant del president de la Comissió d’Afers Jurídics de l’Eurocambra com del ponent que va proposar la retirada de la immunitat i algunes irregularitats evidents que hi va haver.
Aquella sentència no era definitiva, però feia caure les mesures cautelars per les quals tots tres havien mantingut la immunitat fins aleshores i que havien impedit que Llarena pogués reactivar el procediment de les euroordres pel delicte de malversació. El jutge va trigar encara unes quantes setmanes a dir res –de fet, es va esperar que primer hi hagués les eleccions espanyoles del 23 de juliol d’aquell any– i quan, per fi, va dictar una interlocutòria fou per dir que no ho tenia clar i que volia esperar.
Que abans volia saber si Puigdemont, Comín i Ponsatí presentarien una nova petició de mesures cautelars al TJUE mentre no resolgués el seu recurs de cassació. Llarena deia que no tenia sentit emetre una euroordre si s’obria un procediment de resolució de cautelars que les paralitzaria novament. I va esperar que Gonzalo Boye mogués la seva fitxa. Però l’advocat va jugar amb el jutge, i no deixava clar si presentaria una petició de cautelars, o quan presentaria el recurs de cassació, i va passar l’agost, i el setembre… Llarena va arribar a demanar explícitament a Boye si havia presentat els recursos, però no va obtenir cap resposta. I van passar els mesos, i la negociació de l’amnistia avançava i Llarena va acabar desistint de continuar lliurant la batalla a Europa.
El Suprem (no solament Llarena) va deixar córrer les euroordres i va decidir de bunqueritzar-se. Va ordir un pla de desobediència de l’amnistia quan ben entrat el 2024 es va veure clar que la llei s’acabaria aprovant. Si la batalla de les euroordres ja la van perdre el desembre del 2017 i el maig i el juliol del 2018 i el gener del 2021 i el setembre del 2021, no tenia sentit d’insistir-hi amb una amnistia damunt la taula. El gener del 2023 el TJUE va respondre les preguntes de Llarena tot dient-li que podia tornar a dictar una euroordre contra Lluís Puig, però que havia de complir unes condicions molt estrictes, renovades; unes condicions que implicaven dir que l’estat que denegués una euroordre s’havia de basar en dades objectives i fiables que constatessin que hi havia una deficiència sistèmica del poder judicial que afectava un grup objectivament identificable de persones i que la persona reclamada podia veure vulnerat el seu dret del jutge predeterminat per la llei.
I malgrat el discurs victoriós de la premsa espanyola aleshores, que proclamava que Llarena havia guanyat la batalla al TJUE i que s’obria la porta de l’extradició de Puigdemont, el jutge no va moure ni un dit per extradir ni Lluís Puig, primer, ni Puigdemont ni Comín, després, quan el TGUE va resoldre que no disposaven d’immunitat. Si aleshores no ho va fer, amb l’amnistia encara menys: el nou front del Suprem era intern i consistia a desobeir una llei aprovada per les corts espanyoles per mantenir Puigdemont a l’exili.
Ara, doncs, la resolució d’aquesta causa no tindrà efectes directes ja sobre els qui la van impulsar, Puigdemont, Comín i Ponsatí. Però la resolució del TJUE sobre els criteris de retirada de la immunitat sí que pot afectar uns altres eurodiputats, tant ara com en el futur. Per exemple, l’ex-vice-presidenta del Parlament Europeu Eva Kailí, detinguda pel Catargate i a qui l’eurocambra va aixecar la immunitat per poder processar-la; i Ilaria Salis, una activista italiana que va passar mesos empresonada a Hongria fins que, en les darreres eleccions europees, va obtenir un escó per l’Aliança Verda i Esquerra italiana. Hongria en demana ara l’aixecament de la immunitat. El cas engegat pels eurodiputats catalans exiliats pot marcar-ne el futur.
