>>> https://youtube.com/shorts/4Nd8jo-QRe8?is=BvGrgZMJfk1AM8uo
ENTRADES RECOMANADES MAIG - JUNY 2026
- La nostra "democràcia de perfil baix"
- El jurament dels diputats a Pere el Cerimoniós
- Por qué la gente con dinero no invierte en pisos, por Marcos de Quinto v.2
- Gaudí es nega a parlar castellà, defineix la (mala) administració d'Espanya, i alaba a Prat de la Riba. Article del 1917
- Llibres: història de Catalunya [1] al voltant de l'any 1000. Els inicis de l'Estat-nació v.6
15 d’octubre del 2026
Llarena se niega a aplicar la amnistía a Puigdemont y mantiene la orden de detención. La razón: la malversación de caudales públicos, dice, no es amnistiable.
8 d’octubre del 2026
Entrevista a Gonzalo Boye en aquest moment en que l'aixecament dels càrrecs contra Puigdemont ja és imminent (vídeo 59 min) (07.10.2026)
· Un país no es pot permetre tenir un conflicte crònic amb Catalunya
· Comín podrà exercir d'eurodiputat properament, un cop vagi a Madrid, a la JEC, signi, i ja pot anar a Bruxelles
· Per en Gonzalo Boye aquest 9 anys de defensa dels exiliats ha tingut un cost i un benefici:
· en aquest moment té fins a 9 procediments judicials oberts contra ell
· Boye ha estat un any i mig mirant el mòbil per veure si arribava la resolució d'un jutge que podia haver-li costat un any i mig de presó, ha passat molta angoixa. Fa una setmana es va resoldre al seu favor d'una manera molt positiva
25 de setembre del 2026
El Tribunal Constitucional avala amnistiar el delito de malversación a Turull y abre la puerta al regreso de Puigdemont
21 de setembre del 2026
Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, un dia abans que comencin les deliberacions dels recursos d'ampara
12 de setembre del 2026
El Suprem aplana el camí per amnistiar Puigdemont si el TC avala el recurs de Turull
Fa pocs dies, el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va donar més pistes sobre la resolució dels recursos de l'amnistia. Va dir que estarien tots resolts abans d'acabar l'any i que, si el Suprem es negava a aplicar la llei, seria el tribunal de garanties qui en forçaria el compliment sentència a sentència. D'aquest moviment del Suprem se'n desprèn que la sala penal no tindria interès a persistir en el bloqueig i que l'amnistia arribaria cap a la tardor, més que no pas cap a finals d'any, com s'havia dit fins ara.
Abans de les vacances, el Suprem va amnistiar l'exconsellera Meritxell Serret, els membres de la mesa del Parlament de la legislatura de l'1-O, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, i també Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Als primers se'ls havia condemnat per desobediència. Als segons, se'ls havia absolt del mateix delicte. En cap dels casos se'ls havia amnistiat, perquè els jutges tenien dubtes de l'encaix constitucional de l'amnistia, resolt l'octubre de 2025.
(Aquest post ha rebut 21 visites)
_
22 de juliol del 2026
Carles Puigdemont denuncia a España ante la Comisión Europea por no aplicar la ley de amnistía
EFE/ David Borrat - 21 julio 2026
Barcelona (EFE).- La defensa del expresidente catalán Carles Puigdemont ha presentado una denuncia contra España ante la Comisión Europea por «incumplimiento» del derecho europeo, ante la negativa del Tribunal de Cuentas a aplicar de entrada la amnistía tras la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE).
El escrito elaborado por el abogado de Puigdemont, Gonzalo Boye, avanzado por VilaWeb y al que ha tenido acceso EFE, responde a una providencia emitida ayer lunes por el Tribunal de Cuentas, en la que preguntó a acusaciones y defensas si cabe la «posibilidad» de no amnistiar a la treintena de ex altos cargos del Govern encausados por los gastos del ‘procés’, entre ellos Puigdemont, si se utilizaron fondos de la Unión Europea para sufragarlos.
En su «denuncia» contra el Reino de España por «incumplimiento del derecho de la Unión Europea», fechada este martes y dirigida a la secretaría general de la Comisión Europea, Boye pide abrir contra España «el procedimiento de infracción previsto» en el artículo 258 del Tratado de Funcionamiento de la UE, por el «incumplimiento», por parte del Tribunal de Cuentas, de la sentencia del TJUE que avala la amnistía.
>>> https://efe.com/espana/2026-07-21/carles-puigdemont-denuncia-espana-comision-europea-ley-aministia/
9 de febrer del 2026
La sentència (del TJUE) els il·lumina: qui surt retratat en el correctiu del TJUE al Parlament Europeu sobre Puigdemont? Article molt complet.
La sentència del Tribunal de Justícia de la UE que dóna la raó al president Carles Puigdemont, a Toni Comín i a Clara Ponsatí i anul·la la retirada de la immunitat per part del Parlament Europeu certifica una anomalia alarmant d’aquests darrers anys: l’ús interessat de les institucions europees per part dels partits espanyols per a fer una cacera política contra els independentistes catalans. El Parlament Europeu ha aprovat uns quants suplicatoris per a retirar la immunitat d’eurodiputats. És un mecanisme que permet de corregir aquesta prerrogativa pensada per vetllar pel bon funcionament de la institució que aplega els representants dels ciutadans europeus: és una prevenció contra la impunitat, de manera que els organismes judicials que investiguen un eurodiputat perquè suposadament ha comès un delicte poden demanar a l’eurocambra que li retiri la immunitat.
Però cal que es compleixin uns requisits determinats, i que això no sigui una via d’entrada a la persecució política i a la vulneració dels drets del diputat i dels seus electors. La majoria de suplicatoris, històricament, s’han aprovat, i alguns altres s’han desestimat perquè hi havia una motivació política inacceptable. Però no s’havia vist mai que la justícia europea corregís una decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat d’un eurodiputat. I això ha passat ara: el TJUE ha desautoritzat l’eurocambra i ha anul·lat l’aprovació, el 9 de març del 2021, del suplicatori que va demanar el jutge Pablo Llarena. Aquella decisió venia viciada per una manca d’imparcialitat, perquè responia a una estratègia de persecució premeditada.
Vázquez i Djambazki
Vázquez no va parar els peus a Djambazki perquè compartien un objectiu comú: fer possible la detenció de Puigdemont, Comín i Ponsatí i portar-los a l’estat espanyol perquè fossin empresonats i sotmesos al Suprem. Per això, ni en la primera votació a la Comissió JURI, ni en la definitiva, al ple del parlament, els diputats espanyols del PP i del grup socialista van posar-hi cap entrebanc, i van votar amb entusiasme a favor del suplicatori de Llarena. Allà ja hi va haver un primer element cridaner: el resultat de la votació; els suplicatoris s’aproven o es deneguen, normalment amb una certa unanimitat. En aquest cas, no: 400 vots a favor, 240 en contra i 45 abstencions. No havia passat mai, i això evidenciava que hi havia molts diputats del grup socialista europeu, del PP europeu i de Renew (el de Ciutadans) que s’hi van oposar.
L’efecte immediat de l’aprovació del suplicatori fou que Pablo Llarena va enviar unes quantes preguntes pre-judicials al TJUE per saber si podia tornar a emetre euroordres contra els exiliats, i si Bèlgica, que feia només dos mesos que havia refusat l’extradició de Lluís Puig, havia procedit correctament quan les havia tombades. Els eurodiputats afectats van presentar recurs al TGUE contra l’aprovació del suplicatori, i van demanar unes cautelars que els foren refusades, perquè el tribunal deia que no hi havia pas cap risc de detenció; que amb les pre-judicials enviades Llarena tenia aturades les euroordres. Tanmateix, no era cert: el jutge espanyol mantenia les alertes Schengen actives, i el setembre d’aquell any Puigdemont fou detingut a l’Alguer. Avui, sabent que el suplicatori ha estat anul·lat, podem afirmar que aquella detenció fou irregular.
Mig any després, entrat el 2022, el TJUE va acceptar un recurs dels exiliats i els va concedir finalment unes mesures cautelars que consistien en el restabliment provisional de la immunitat fins que el TGUE no es pronunciés en una sentència. En aquella resolució, el TJUE ja advertia, prima facie (‘a primer cop d’ull’), que tant el ponent de l’informe com Adrián Vázquez havien actuat de manera parcial, i que el risc de detenció dels eurodiputats era molt gran, tenint en compte el precedent de l’Alguer. Una decisió, també, sense precedents.
Tots hi jugaven
Però un any més tard, el juliol del 2023, el TGUE va avalar la retirada de la immunitat. Aquest tribunal, de primera instància, no va gosar desautoritzar per primera vegada en la història el Parlament Europeu en un suplicatori. Va passar la pilota al TJUE, que ha confirmat les sospites que ja apuntava el 2022: no fou un procediment imparcial. Havia estat contaminat políticament. I aquest és el gran valor d’aquesta sentència que, ara mateix, no pot tenir efectes pràctics directes sobre Puigdemont, Comín ni Ponsatí, però que assenyala l’estratègia de persecució i deixa tothom retratat: Adrián Vázquez, és clar, que celebrava l’aprovació del suplicatori com una victòria de l’estat de dret, però també el PSOE i el PP i els qui dirigien els grups parlamentaris respectius, Iratxe García (que va acabar negociant l’amnistia amb Puigdemont dos anys després) i Manfred Weber, que van voler esdevenir la punta de llança de la persecució de Llarena dins l’eurocambra. I hi ha més gent que en surt retratada, com ara uns serveis jurídics que en les causes contra els exiliats no van llegir mai la normativa europea com a garant de drets polítics, sinó com a arma per a suprimir-los; i els qui tenien prou poder dins el Parlament Europeu per a vetar o disminuir tant com fos possible la presència del discurs independentista i dels seus representants polítics, amb una influència decisiva de qui fou director general de Comunicació i portaveu, l’actual conseller Jaume Duch. La sentència els il·lumina tots.






