El proper 12 de desembre, l’Audiència
Nacional jutjarà Santiago Espot pels delictes d’injúries a la Corona i ultratge
als símbols de l’Estat. El fiscal l’acusa
de dur a terme “un pla preconcebut i planificat per ell mateix amb el deliberat
i ferm propòsit de menysprear el cap de l’Estat i l’himne nacional.” L’acusa de
ser l’autor del “Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i a Felip de Borbó.”
Els càrrecs que se li imputen
són molt greus. Constitueixen un delicte tipificat en el codi penal espanyol.
Per injúries a la Corona, es preveuen
penes de presó que poden anar de quatre fins a vint-i-quatre mesos. Pel delicte
d’ultratges als símbols d’Espanya les penes van des de la multa (se li demanen 14.400
euros) fins a la presó, de set a dotze mesos.
No esteu sols....
Qualsevol persona sotmesa a
les accions repressives de l’Estat espanyol, qualsevol persona que pateixi la repressió
judicial espanyola, la persecució política de l’Esta, ja sigui en exercici del
seu càrrec electe, ja sigui en exercici de la llibertat d’expressió individual
o col·lectiva, no pot trobar-se mai sol.
El nostre suport incondicional
a Santiago Espot. La nostra solidaritat amb ell. Una solidaritat que cal que es
manifesti, també, mitjançant la caixa de solidaritat, si és que, finalment, es
veu condemnat a fer efectiva una multa per les accions de què se l’acusa.
Que no acabi passant que l’arbre
no ens deixi veure el bosc. Ningú, absolutament ningú, mai no pot caminar sol.
Prop d'un centenar de persones s'han
aplegat a la Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz en un acte organitzat
per l'associació Cultural Vibrant, en suport al líder de Catalunya
Acció, Santiago Espot. El líder de l'organització política està acusat
d'injúries a la Corona i ultratge als símbols de l'Estat, pels quals se
li reclama una multa de 14.400 euros per la via penal i 90.000 euros per
la via administrativa. La representant de l'ANC Àngels Folch, ha
anunciat que "totes les persones que han estat portades a Madrid
injustament per ser sotmeses a un judici injust, han de rebre el mateix
tractament, suport i ajuda per part de totes les entitats".
Espot, per primera vegada, ha rebut el suport del conseller del
districte de Sant Martí Sergi Alcón, la consellera del districte de Sant
Martí Maria Arenillas, el regidor del PDECAT Raimon Blasi, el president
del CADCI i una representant de l'ANC. En finalitzar l'acte ha estat
objecte d'un càlid i prolongat aplaudiment per part dels assistents.
Santiago Espot ha manifestat que "aniré a l'Audiència Nacional amb el
cap ben alt, i amb la consciència que aquell dia també estaré
representant la dignitat de Catalunya, com tots vosaltres i tants altres
van representar-la l'1 d'octubre, no penso claudicar als meus principis
nacionals, perquè mantenir els principis nacionals, són els fonaments
sobre els quals hem d'edificar construir el futur estat català, la
futura independència".
El proper dia 12 de desembre se'l jutjarà per organitzar la xiulada a
l'himne a la final de Copa del Rei 2015 de futbol entre el Barcelona i
l'Athletic de Bilbao. El fiscal el responsabilitza d'actuar "en execució
d'un pla preconcebut i planificat per ell mateix amb el deliberat i
ferm propòsit d'ofendre i menysprear al Cap de l'Estat espanyol i
l'himne nacional, pel que tots dos representen com a símbols per als
sentiments col·lectius identificats amb la nació espanyola".
En l'esdeveniment s'ha presentat un manifest titulat "Tots som
Espot!", en el que s'assegura que "aquella xiulada massiva al rei
espanyol per part de la majoria d'aficionats catalans i bascos, va ser
la protesta pública més multitudinària a un membre de la casa reial des
de la Segona República i, possiblement, la xiulada més important
adreçada a un cap d'estat a Europa".
"Catalunya ha sofert un atac gravíssim, i sense precedents des de la
mort del dictador Franco, al seu autogovern per part dels poders fàctics
de l'Estat, representats principalment pel monarca Felipe de Borbón i
per Mariano Rajoy, president del govern espanyol. Paral·lelament,
l'onada de repressió contra els representants polítics i civils del
sobiranisme ha comportat empresonaments, inhabilitacions, denúncies i
quantioses sancions econòmiques, a tots aquells que pacíficament han
intentat proclamar la República Catalana", conclou el manifest.
Acte de presentació del llibre de Santiago Espot "O processisme o independència", el divendres 10 de febrer a les 20:00h, a la Seu Nacional, Travessera de Dalt 118, BARCELONA.
> El president de Catalunya Acció presenta el seu
nou llibre en un moment en què ha de declarar a l'Audiència Nacional per
la xiulada a l'himne espanyol a la Copa del Rei
> Defensa que a l'Estat se l'ha de "combatre" i no desobeir
Sara González, Barcelona | 10/11/2016
El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, va anar dilluns a declarar a l'Audiència Nacional espanyola i hi tornarà dilluns vinent. El presumpte delicte: haver promogut la la xiulada a l'himne espanyol durant l'última final de la Copa del Rei, el maig de l'any passat. Aquest episodi judicial coincideix amb la publicació del seu nou llibre O processisme o independència. Volem un estat català o és només un desig? (Edicions Saldonar), que es presenta aquest dijous a les 19.30 hores al Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.
- Podria haver decidit que no es presentava a declarar davant de l'Audiència Nacional, però sí que ha volgut fer-ho. Per què?
- Sempre he estat partidari de no desobeir l'Estat sinó de combatre'l.
La desobediència, que respecto, comporta una obediència preestablerta.
Respecto, però, l'actitud de Joan Coma i de Montse Venturós. És una
línia de lluita independentista, però la meva estratègia és una altra.
- I l'estratègia del Govern és encertada?
- El 27 de setembre del 2015 ens demanaven el vot de la nostra vida. Es
va dir, a més, que allò eren unes eleccions plebiscitàries i que, si hi
havia una majoria independentista, Junts pel Sí faria una declaració
d'independència. Després, però, uns van dir que havíem guanyat i uns
altres van dir que havíem perdut. És normal que quan tu fas invents
polítics com unes plebiscitàries hi hagi unes lectures esbiaixades i
contradictòries. Tot plegat ens ha instal·lat en una cerimònia de la
confusió. Les independències sempre han estat una declaració i una presa
de poder polític del territori.
- Com va ser la trobada amb el jutge de l'Audiència Nacional?
- L'expedient el vam esperar fins divendres, però no va arribar. Amb la
traductora de català al costat l'únic que li vaig dir al jutge era que
no calia que la traductora m'anés repetint en català allò que ell deia
en espanyol. A partir d'aquí, el jutge va fer l'exposició i l'advocat li
va respondre que no teníem la causa. Amb un jutge de l'Audiència
Nacional i davant d'uns delictes per injúries i ultratge als símbols
d'Espanya, que porten penes de presó de 6 mesos a 2 anys, el tracte pot
ser de tot menys cordial. Va ser fred absolutament per part d'ell i
també per part meva.
- Quan va promoure la xiulada s'esperava que s'arribaria fins a aquest punt?
- Sí. Perquè van haver-hi dues coses que els van ferir.Primer, que va
ser retransmès a tot el món. I segon, que feia només un any que havia
abdicat Joan Carles I i estaven en ple procés de lifting de la
monarquia borbònica, però resulta que aquell 30 de maig van ser més
escridassats que el pare. Els borbons són molt rancuniosos i no
obliden.
- Era necessari promoure la xiulada quan ja es produïa de forma espontània?
- Amb el manifest vam aconseguir que es fes una lectura política
detallada de la xiulada. Aquest era l'objectiu del manifest. Sabíem que
hi hagués hagut xiulada igualment i amb una intensitat que probablement
hagués estat la mateixa, però li vam donar el raonament polític.
- Fins a quin punt està disposat a arribar? Ho tornaria a fer?
- Sóc un investigat de l'Audiència Nacional en aquests moments i, com
que no pot investigar sobre intencions, aquesta pregunta queda sense
resposta a l'espera de si es torna a produir una situació semblant.
- Es pot eixamplar la base del procés sobiranista amb accions com la seva?
- Els catalans serem independents el dia que no vulguem ser espanyols.
Intentem justificar coses que enlloc del món s'intenten justificar, com
ara frases com "sóc independentista però em sento espanyol". Això és una
cosa que qualsevol letó, lituà o eslovè no els haureu sentit dir mai.
Hem arribat a un moment que hi ha uns missatges d'una absurditat tan
sideral que els entomem, els processem i els incorporem al nostre
discurs i no veiem que són un contrasentit. Amb això només produïm més
indecisos. Si hem d'eixamplar la base siguem clars. En tot cas, ja està
prou eixamplada, són 72 diputats independentistes, ja hi ha una majoria.
La independència de Catalunya no serà una cosa unitària i absoluta. No
podem esperar que els set milions i mig de ciutadans de Catalunya siguin
independentistes. Les coses a la història les canvien aquells que tenen
més capacitat promotora, minories.
- És incompatible sentir-se català i espanyol a la vegada?
- No m'estranya que hi hagi molts que diguin això després de tants anys
de discurs equívoc. Allò que seria més lògic és que n'hi haguessin menys
que se sentissin amb aquesta esquizofrènia nacional. Hi ha una paraula
en el procés independentista que està proscrita, que és patriotisme. En
el discurs independentista oficial no surt. L'altre dia el messies de
les esquerres espanyoles, Pablo Iglesias, li va dir a la presidenta del
Congrés que es devia a la seva pàtria. Utilitza la paraula patriotisme
amb normalitat. Aquí no, perquè pensen que seran percebuts o massa de
dretes o massa radicals.
- Per què creu que reobren la seva causa si ja s'havia arxivat?
- Els ha agafat un atac de simbolisme com qui té un atac de grip. També
han citat ara cinc catalans per la crema de banderes. El govern del PP
s'ha reeditat, la fiscalia se sent reforçada i pretenen escarmentar, un
càstig exemplar perquè no torni a passar.
- El seu llibre es titula O processisme o independència. El processisme és una batalla per l'hegemonia entre CDC i ERC?
- El processisme és una actitud impulsada fonamentalment per una classe
política que jo no dic que no sigui independentista. Però el meu dubte
és si la independència de Catalunya és la prioritat o bé una prioritat
només, com acabar amb la fam al món o aturar els desnonaments o intentar
baixar els impostos als empresaris.
- Vostè que creu?
- Que no ho és.
- I ho hauria de ser?
- Naturalment. Si ets patriota, el primer és la pàtria i, per tant, la
independència. Jo veig molts equilibris i molta especulació.
- L'emancipació nacional i l'emancipació social no poden anar de la mà?
- Això ho fan els pobles càndids del món. No et pots emancipar
socialment si no t'emancipes nacionalment. L'esclau primer s'ha
d'alliberar de l'amo i després millorarà les condicions dels altres
esclaus. Les esquerres catalanes haurien de fer aquest raonament. Però
clar, dius això i automàticament ja ets neoliberal i de dretes quan en
realitat l'esquerra més representativa a Catalunya, la que venia del
PSC, és un gran lobby que viu d'una o altra manera de la subvenció.
- Quina és la tesi principal del llibre?
-Que estem instal·lats en una cerimònia de la confusió en la qual el
ciutadà de peu que és independentista i va a les manifestacions de la
Diada ha arribat un moment en què no entén res. Un referèndum ha de ser
acordat i vinculant però saps que Espanya diu que no. Fa quatre dies es
parlava d'una declaració d'independència que s'havia de fer el 2017.
Estem instal·lats aquí i per trobar el desllorigador cal fer diverses
coses. Una d'elles és parlar clar. Entomar Espanya tal i com és perquè
farà tot allò que calgui per intentar que una part del seu territori no
es desmembri. I els catalans també hem d'entomar que fer la
independència és trencar l'statu quo i que això no ho podem fer de la mateixa manera que abans amb l'Estatut, el pacte fiscal o el dret a decidir.
- Com s'ha de fer, doncs?
- Requereix una fermesa, una contundència i uns sacrificis. Fins on
estem disposats a arribar els catalans? El nostre sacrifici no pot ser
sortir un cop a l'any al carrer. La qüestió és si estem disposats a fer
costat al nostre Govern si hi ha una declaració d'independència que vagi
més enllà del simbolisme i hi ha una presa de control del territori. Si
estem disposats a estar tres o quatre dies si cal a l'aeroport de
Barcelona, al port o a l'agència tributària. No dic que s'hagi de fer,
però hi estem disposats?
- Creu que la majoria de catalans hi estan disposats?
- A dia d'avui, no.
- Què caldria perquè es donés aquest escenari?
- Uns models de lideratges clars que estiguin disposats a jugar-s'hi la pell.
- No n'hi ha cap?
- Jo així ho espero, però ara personalment no veig una disposició de
jugar fort realment. I aplaudeixo l'actitud dels encausats com
l'expresident Mas. Respecto la seva actitud i el que va fer amb el 9-N.
Ells, però, són aforats. Un servidor no i això et situa en un plànol
diferent. Al president Mas el van acompanyar al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya 400 alcaldes. A mi set persones a l'Audiència
Nacional de Madrid. I és normal, però hem de veure quan el poble se la
juga i quan se la juguen ells. El poble per fer coses també s'ha de
sentir protegit, ha de veure que els de dalt també estan disposats a fer
passes endavant.
- I els Mossos?
- A qui se li ha de demanar que desobeeixi, en tot cas, és al conseller
Jordi Jané i que se la jugui ell. Aleshores el mosso, amb la força de
l'exemple, pot seguir el mateix camí.
- El seu llibre és una invitació a jugar-se-la?
- És una reflexió d'on estem i de dir cap a on jo crec que s'ha d'anar.
Jo hi he anat, ningú em pot dir que jo no hi he anat. El nostre
parlament té 72 diputats independentistes que podrien crear una
legalitat catalana declarant la independència. Ho podrien fer demà. Em
queixo en el llibre que tot el que no sigui això a mi em sona a porta
d'escapatòria.
- Confia que hi haurà un referèndum l'any vinent?
- M'agradaria confiar-hi, però crec que aquest referèndum unilateral no
es produirà. Però es poden produir canvis. Ens van dir 18 mesos i serem
aplicats. Però jo el que faig és fiscalitzar, la societat ho ha de fer.
Els catalans de vegades cometem un error: creiem que ens hem de carregar
de raons.No guanya qui té la raó, guanya qui té el poder. Sempre.
Tenir la raó és el consol dels que perden. Als catalans sovint ens ha
passat que sempre hem tingut raó i sempre hem perdut. Per tant, prenguem
el poder.
Imatges publicades per Vilaweb de la xiulada en suport de S. Espot.
...El jutge de l’Audiència espanyola, Fernando Andreu, va haver d’ajornar
ahir la declaració del president de Catalunya Acció perquè el jutjat no
havia traslladat l’expedient de la causa ni a ell ni al seu advocat. És
per això que Andreu va donar a Espot una setmana de marge per preparar
la seva defensa i el va tornar a citar dilluns de la setmana que ve...
...La xiulada contra l’himne espanyol i el rei Felip VI al camp del
Barça el dia de la final de la Copa va comportar una onada de multes per
la via administrativa contra una dotzena d’entitats independentistes.
La més castigada ha estat la promotora inicial del manifest que
convocava la protesta, que era Catalunya Acció, amb una sanció de 70.000
euros, i el seu president, Santiago Espot, amb 90.000 euros a títol
individual. A més ara s’ha obert la via penal contra Santiago Espot i
per aquest fet ha estat citat a declarar avui a l’Audiència Nacional.
Diverses persones han acompanyat Santiago Espot a Madrid, a la seva
declaració davant l’Audiència Nacional. David Folch, secretari nacional
de comunicació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), ha
viatjat amb Espot i el seu advocat per transmetre tot el suport de la
formació. Un cop a Madrid s’hi han sumat el senador d’ERC Santiago
Vidal, la vicepresident de l’ANC Natàlia Esteve i membres de la
territorial de l’ANC de Madrid...
