29 de setembre del 2008


Polònia - TV3 - Tortell Poltrona Director general d'infraestructures

L'AVE destruirà la Sagrada Família


Els matins, El traçat de l'ave (29 març 2007)





La lentitud de Nadal - el vídeo es molt antic, però seguim igual.

28 de setembre del 2008



Hipoteca Espanya

- Hola, bon dia. Miri, venia perquè he vist que aquest mes m'han cobrat, erròniament, 180 EUR.
- Ah, no! No és cap error. És la comissió per la seva hipoteca Espanya.
- Però si jo no l'he demanada!!!
- No, no cal demanar-la. L'hi assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
- Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
- Ui, molts! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.
- Però si jo no en tinc d'ordinador!!! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!! I per mi què hi haurà?
- Per mi, per mi... Au, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 180 EUR al mes!
- Que no em ve de... però... i doncs?... així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
- Però això són més de 700EUR cada mes!!! És una vergonya!!!
- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així!
- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyor...
- Solbes, Pedro Solbes. Bon dia.

Des de fa 300 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.

enviat per una lectora del blog.

23 de setembre del 2008

23-9-2008 Imágenes enviadas por los vecinos: inicios de las obras del túnel del AVE en la Sagrera

Foto aérea de la zona antes del inicio de las obras del túnel Sants-Sagrera. El puente blanco que se aprecia en primer plano es el de Bac de Roda (o de Calatrava). La calle ancha perpendicular al puente es c/ del Clot, que una vez atravesado el puente recibe el nombre de Felip II. Paralelo a Felip II, y en dirección al fondo de la imagen, la calle siguiente es Espronceda que hace esquina com c/ Mallorca i c/ del Clot. Observar cómo la c/ Mallorca pasa justo a la izquierda de la Sagrada Familia que se aprecia en la lejanía.
Es en este punto donde se están desviando las conducciones eléctricas, de gas, de teléfonos...etc para construir el primer tramo del túnel por el método de muros-pantalla.


Esta foto está hecha desde el punto de vista opuesto a la foto anterior. En primer término la c/ Clot, el puente de Bac de Roda se ve a la derecha. En la parte más cercana del gran solar vacío se construirá la estación del AVE de Sagrera que enlazará con Cercanías i 2 líneas de metro.

Estado actual de la c/ Mallorca, esquina c/ Clot. Esta última apenas se ve, sólo la lona verde que limita la calle con el gran solar de la Sagrera. En último término la Torre del Fang y el puente de Bac de Roda de color blanco

Foto de la c/ Mallorca desde el mismo punto pero en dirección opuesta. La primera travesía es c/ Biscaia i la segunda es c/ Navas de Tolosa.


Otra vista de c/ Clot esquina c/ Mallorca. En primer plano, la Torre del Fang y los trabajos previos para construir el pozo de ataque desde el que se introducirá la tuneladora.

Montaje de la tuneladora de una línea de metro, similar a la que horadará el Eixample. A observar el gran pozo por donde se introduce.

19 de setembre del 2008

Revolta al Clot contra el TGV

Els veïns denuncien que les obres es fan en horari nocturn i exigeixen a l’Ajuntament reunions de seguiment mensuals
Els botiguers s’organitzen com a afectats i reclamen ajut

Revolta al Clot contra el TGV


Sublevació ciutadana en tota regla, i això no ha fet més que començar. La primera reunió organitzada per l’Ajuntament per informar els veïns del carrer Mallorca sobre les obres del TGV es va convertir en un autèntic camp de batalla dialèctic, fins al punt de descol·locar els representants municipals, que van haver d’aguantar en silenci una pluja de crítiques interminable.

La trobada, convocada dimecres passat al CEIP Octavio Paz, es va allargar unes tres hores i va desbordar omplir de gom a gom la sala d’actes i el passadís amb una llarga llista de retrets a fer tant a la regidora de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, com al regidor de Sant Martí de Provençals, Francesc Narváez, que va arribar tard. No es va salvar de l’escridassada ni el director d’infraestructures de l’Ajuntament, Manuel Valdés, que va explicar el projecte com va poder.

Les recriminacions ja conegudes com la falta d’informació als afectats sobre les obres –quan ja fa un mes que s’han iniciat–, els maldecaps que ha provocat a la zona el desviament del trànsit pel carrer Múrcia, i la negativa d’Adif a obrir una oficina d’atenció al ciutadà a peu d’obra van anar caldejant l’ambient. Sobre la falta d’informació, els veïns van reclamar al consistori reunions mensuals.

Des de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa van acusar l’Ajuntament de "no creure en la democràcia" i de no deixarlos participar en el disseny del pla de mobilitat.
Tanmateix, d’entre totes les queixes, les que més intervencions van generar van ser les relacionades directament amb els horaris de les obres. Els veïns van denunciar que s’està treballant fins a altes hores de la matinada. Des del consistori es va respondre que les
obres nocturnes no estan autoritzades i es va aconsellar trucar a la Guàrdia Urbana, cosa que va generar una irada resposta entre l’auditori. "Quan hi ha un problema no és tan fàcil trobar la Guàrdia Urbana", van respondre.

Els comerciants, que han creat una plataforma d’afectats, també van tocar el crostó a Mumbrú i Narváez. A banda d’exigir vigilància perquè a les nits el carrer queda a les fosques, van tornar a reclamar compensacions per les pèrdues econòmiques que els comporta tenir el carrer tallat al trànsit. "Les botigues no podem estar en aquestes condicions. Se’ns ha de compensar", repetien, recordant que els impostos els hauran de pagar tant si fan caixa com si no.

La Plataforma AVE pel Litoral va denunciar les "inspeccions pirates" fetes a Mallorca i Provença i, dirigint els seus atacs a Narváez, el va acusar d’haver justificat aquestes inspeccions "per evitar que els veïns facin trampes i responsabilitzin les obres de danys anteriors". La celebració de les bodes de plata del regidor va posar punt final al primer assalt.¦

La Torre del Fang, sense projecte

La Torre del Fang segueix sense tenir el corresponent projecte d’execució d’Adif. Així ho va reconèixer ahir el responsable d’infraestructures municipals davant la preocupació d’alguns veïns per l’estabilitat del monument. "Sobre la Torre del Fang no tenim encara el projecte. El que tenim és una declaració d’intencions", va admetre Valdés.
Segons les explicacions del consistori, la idea d’Adif és col·locar sota l’edifici una gran llosa per aguantar el seu pes. Es buidarà per dintre totalment i es construirà una bastida per protegir l’estructura mentre es forada el túnel. "Considerem que la Torre del Fang està garantida",va afegir, malgrat que algun veí va insistir que dubtava que no s’acabés ensorrant perquè actualment s’estan fent obres a tocar del monument i no hi ha cap protecció.


El debat sobre l’edifici es va acabar quan una veïna va preguntar en veu alta si casa seva tindrà el mateix tractament que la Torre del Fang i la Sagrada Família.


de: L´Avui, DIVENDRES, 19 DE SETEMBRE DEL 2008





___

Imatges de les obres iniciades ara fa un mes - Aïllament total a l'accés pels serveis d'emergència de la finca del carrer Mallorca 662, de Barcelona



Mallorca cantonada Biscaia

Les obres pel túnel de l'AVE han deixat la finca del carrer Mallorca núm. 662 totalment aïllada de tal forma que si en aquests moments hi hagués un incendi a l'edifici els serveis d'emergències no tenen cap possibilitat d'acostar-se a l'edifici.

Adjunto fotos on es veu que és impossible situar-se davant de tota la façana de l'edifici i del que fa cantonada amb Biscaia.

Aquesta és la magnífica planificació que han realitzat els tècnics !!


Degut a les obres del túnel de l'AVE al seu pas per Barcelona la façana de l'edifici situat al carrer Mallorca, 662 de Barcelona és totalment inaccessible pels serveis d'emergències com puguin ser bombers o ambulàncies.

Això segons el meu criteri va en contra de la normativa vigent en quant a prevenció de riscos com per exemple el Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

enviat pel David Vallespí - www.davidvallespi.cat


>>>veure totes les fotos de les obres i del projecte del túnel de l´AVE a Barcelona a www.flickr.com/photos/cucadellum

12 de setembre del 2008

iniciativa pel canvi de la llei electoral - inaguració de la campanya

Pro una llei electoral que permeti una designaciò directe del diputat , - enlloc deles llistes tancades com ara. La llença el grup Acciò per la Democràcia, iniciativa de J. Mirò i Ardèvol i el seu equip.
Es un aspecte de máxima prioritat perquè la democràcia funcioni millor.


Ven al acto del 30 de septiembre: Por una nueva ley electoral
Acción por la Democracia, la plataforma plural que tiene por objetivo promover una ley electoral que haga posible la elección directa de los diputados, y establezca obligaciones concretas de ellos hacia los electores, hará un importante acto el
día 30 de septiembre a las 19:30 horas, en la Sala de Actos del Colegio de Abogados de Barcelona.
Acción por la Democracia reúne personas de diversa significación política y creencias filosóficas y religiosas. Los cristianos colaboramos de una forma que pretendemos sea destacada porque pensamos que es una manera excelente de servir al bien común, trabajando codo con codo con muchas otras personas de buena voluntad.

Por esta razón te llamamos a:

-
Difundir al máximo este mensaje por todos tus canales de comunicación
- Acudir personalmente al acto
- Venir acompañado de otras personas.

TE INVITAMOS A PARTICIPAR ACTIVAMENTE EN ESTA INICIATIVA.

Publicado por E-Cristians el 10-09-2008
© 2006 e-cristians.net.

(en este blog podeis encontrar un comentario sobre la ley d´Hont -adjudicación de escaños por redondeo de los resultados electorales en el comentario al final de: a vueltas con el sistema electoral: El sistema electoral no beneficia a los nacionalistas.Tampoco los perjudica. En este mismo epígrafe " les llibertats de la democràcia, canvi llei electoral" > ver otros artículos en el índice de materias a la izquierda de la pantalla)

11 de setembre del 2008

Tranvía o metro y AVE por la Diagonal

FELICIANO PLA-XIBERTA Barcelona 11/09/2008 Actualizada a las 14:04
Entre 1958 y 1962, ocupado en el servicio de Línea Aérea de Tranvías de Barcelona, viví la época de oro del tranvía y el trolebús. Por la Diagonal pasaban trolebuses como ahora autobuses, compartiendo la calzada con el transito existente.

En el año 2004, después de 40 años sin tranvías, se instalaron 2 líneas en los tramos alto y bajo de la Diagonal -en espacio exclusivo-. No se atrevieron con el tramo intermedio. ¿Por qué se atreven ahora? Lo que conviene es reducir el tránsito de superficie, eliminando los autobuses: un metro de Glorias a Sants por Francesc Maciá; un metro y el AVE sería la solución óptima para dos problemas.

La anchura de la Diagonal, permite el paso de un doble túnel bajo el centro de la calzada que, bien aislado de ruidos y vibraciones, permita satisfacer todos los sueños al menor coste. Las obras no afectarían apenas el exterior; lo que no puede conseguirse con el proyecto actual del AVE, por las calles Mallorca y Provenza, que se quieren sacrificar. ¡Mejor el AVE y el metro bajo la Diagonal, que el tranvía por encima o por debajo! Cambien de idea ¡Por favor!
de:La Vanguardia http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080911/53537497983.html

Comentarios de los lectores de La Vanguardia a esta noticia:

comtearnau00 11/09/2008, 13:43 Barcelona
Estoy de acuerdo con el sr. Feliciano. El tranvía por la Diagonal va a ser una auténtica chapuza. Van a destrozar una vía histórica, colapsar el tráfico impidiendo multitud de giros, etc. cuando lo fácil sería soterrarlo. El problema, como siempre, es el dinero. Con presupuesto suficiente no pensarían en tranvías. Madrid, donde no hay problemas de dinero, sólo se plantean el metro

demer3000 11/09/2008, 14:04
la cuestion es liberar a los de diagonal de transito y fastidiar a los de l'eixample, no basta con el area verde de aparcamiento, no basta con el AVE, ahora ademas quieren desviar el trafico de la diagonal por l'eixample ! HEREU el alcalde que favorrece a los barrios bien y tasa a las mas humildes como l'eixample,sants,...



9 de setembre del 2008

Inversión pública: se presupuesta pero no se ejecuta la obra /- Finançament i Estatut 4



09/09/2008 (artículo publicado en Expansion el 13 septiembre 2007)

El Estado es más lento que las autonomías en realizar obras - El Gobierno tiene una doble velocidad en la ejecución de infraestructuras.

Los retrasos en los proyectos de obras públicas que se producen en España se explican, en parte, por el sistema de valoración de las inversiones en los Presupuestos Generales del Estado. 

Economía promete cada año fondos que nunca se ejecutan completamente, con el objetivo de que las grandes cifras arrojen incrementos importantes para las arcas autonómicas.

Los gobiernos regionales, por su parte, ejecutan prácticamente el 100% de sus licitaciones porque se juegan su rédito político. El cumplimiento del Ministerio de Fomento solo llega al 85% del dinero presupuestado.




Inversión pública: se presupuesta pero no se ejecuta la obra                   

 El Gobierno cuenta con una doble velocidad en la ejecución de infraestructuras.
 Ferrocarriles: Cataluña es una de las regiones más perjudicadas, ya que casi toda la inversión sin ejecutar es AVE.
  Carreteras: Madrid también sufre retrasos en la estación de la Puerta del Sol y en las carreteras.
 Incumplimientos: Entre 2004 y 2005, Fomento ejecutó sólo el 85% del volumen de fondos.



Contratos ‘a la baja’:
La patronal de obra pública denuncia las rebajas en las adjudicaciones. Decenas de obras públicas acumulan años de retraso en España, en ocasiones porque se necesita un periodo de maduración que determina el tiempo que pasa desde que un proyecto es inaugurado hasta que se concluye, pero, en la mayoría de los casos, los incumplimientos encuentran su explicación en el sistema de valoración de los Presupuestos Generales del Estado. En las grandes obras el proceso completo –que incluye el diseño y las expropiaciones– puede durar hasta 15 años; pero otros retrasos son menos explicables, como la línea de Alta Velocidad ferroviaria (AVE) que une Barcelona con la capital, el corredor mediterráneo, las obras de la Puerta del Sol madrileña o los numerosos proyectos de desdoblamiento de carreteras para aumentar la seguridad y reducir la siniestralidad. 
La legislación permite que el Gobierno pueda incluir en las cuentas públicas inversiones destinadas a comunidades que, cuando no son ejecutadas, se prorrogan para siguientes ejercicios. 
De esa forma el Ministerio de Economía promete una inyección de fondos que puede no ejecutarse en ese año. Según fuentes empresariales consultadas, el método provoca incumplimientos de plazos, ya que las compañías dan por sentado que la administración será permisiva con los retrasos, en ocasiones, sin coste.
Las autonomías, por su parte, ejecutan prácticamente el 100% de sus licitaciones porque se juegan su rédito político directo. 
Los datos son reveladores. Entre 2004 y 2005 –últimos ejercicios para los que hay datos disponibles– el grado de ejecución nacional de las inversiones presupuestadas por el Ministerio de Fomento y sus organismos autónomos se situó en el 85%. Sólo en Aragón, Cantabria, Navarra y Ceuta y Melilla, el departamento que dirige Magdalena Álvarez ha cumplido. 
Por su parte, la patronal de Obra Pública, Seopan, explica las diferencias dinerarias entre licitación y ejecución por las denominadas “bajas” en la contratación, es decir, la adjudicación.
 
Para la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Barcelona, todos los años el Estado “destina fondos para el AVE que no se ejecutan completamente”. “Se trata de una inversión ficticia”, señalan en el organismo cameral, “de nada sirve incrementar las inversiones presupuestadas si no conseguimos que se ejecuten plenamente”.

Paradójicamente, en esta materia Barcelona y Madrid van de la mano. Cercanías (todos ellos proyectos que deben ser financiados por el Estado), destaca la macroestación de ferrocarril bajo la Puerta del Sol. Fomento atribuye el retraso –hasta el momento de cinco años– a los restos de una iglesia medieval encontrados en la zona, pero fuentes de la Comunidad de Madrid atribuyen el “desinterés” del departamento estatal al color político del Gobierno regional. 
Por su parte, la patronal de Obra Pública, Seopan, explica las diferencias dinerarias entre licitación y ejecución por las denominadas “bajas” en la contratación, es decir, la adjudicación de contratos a un precio sensiblemente inferior al presupuesto con el que se licitan los proyectos. La “baja” media de los trabajos adjudicados en 2006 fue del 26,15% (con máximos del 35%), cinco puntos más que en 2004. Para el sector, las bajas constituyen una de las principales bazas para competir por las obras, pero actualmente el sistema complica tanto a la constructora que ejecuta la obra como a la administración que la promueve.
 
En la mayoría de los casos, la obra que se adjudica a un precio mucho más barato que el del proyecto suele necesitar modificaciones, con el consiguiente retraso de la ejecución.

_____________

(Altres dades afegides per Cuca de Llum-  (Del Cercle d'Estudis Sobiranistes)

85% de l’obra pública a Catalunya pressupostada per l’Estat l’any 2007 no s’ha fet.
L'agost de 2008 Adif només ha executat 139 milions€ dels 914 milions€ assignats.
40% menys rep Catalunya d'obra pública estatal el 2003-2007.L'Estat ha licitat obra pública per valor del 2% del PIB fora de Catalunya, i 1'2% del PIB a Catalunya.)






Cinc consideracions sobre la publicació de les balances fiscals - per X. Sala i Martin


 X. Sala i Martín. Foto   www.ifuturo.org

Resum de la intervenció de Xavier Sala Martín (un dels experts per part de la Generalitat del grup encarregat de confeccionar les balances fiscals) a la tertúlia de "El Matí de Catalunya Ràdio" el 16 de juliol de 2008.
Ho podeu escoltar a www.catradio.cat.



Resum publicat a la Plataforma pel Dret a Decidir:
 
Primera. Bàsicament hi ha dos mètodes de confecció de les balances fiscals:
El mètode monetari: té en compte on es gasten el diners (exemple: el salari del rei es compta com a despesa feta a Madrid).
El mètode del benefici: imputa la despesa a l'àrea que se'n beneficia (seguint el mateix exemple, com que el rei beneficia tot el conjunt per igual, la càrrega fiscal es reparteix entre tots).
Amb el segon mètode, Madrid apareix com el gran solidari, argument freqüentment usat com a descàrrec del Madrid enfront de Catalunya (“No os quejéis, nosotros somos aún más solidarios.”). Amb el mètode monetari això ja no es pot dir. És important que el govern espanyol hagi acceptat aquest mètode per primer cop.


Segona. Tot i que s'han intentat diluir les balances presentant-ne 6 de diferents, es miri com es miri el dèficit és extravagant (ja siguin 2100€ o bé siguin 2.400€ per persona a l'any, tant se val).
Entre el 30% i el 54% del que paguem desapareix.
 

Tercera. No és veritat que qui és més ric està contribuint més (com va dir el secretari que ho va presentar):
un cop es produeix la redistribució Catalunya queda en la 9ena posició en el rànking de renda per càpita, però a l'hora de pagar és a la 1era o 2ona posició.
Antoni Castells demana que la solidaritat estigui muntada de manera que no es canviïn les posicions en els rànkings, és a dir, de manera que no es perdin posicions (com a Alemanya, per exemple).

Quarta. La correlació que crida l'atenció és que els Països Catalans ocupin les tres primeres posicions pel que fa als que més paguen.

Cinquena. Les dades amb què s'ha treballat són del 2001 al 2005 (i la població en base a la qual es calcula està fixada en la del 1999!). El gran augment del dèficit fiscal s'ha produït del 2004 al 2005.

Les dades permetien entreveure que el 2006 era encara pitjor, i és probable que aquesta hagi estat la raó per la qual el govern espanyol, a última hora, no ha entregat les dades d'aquest any (el 2006). Sigui com sigui, això deixa en evidència la teoria del "Gobierno amigo" que diria que la conjunció de governs del mateix color aquí, allà i més enllà, és beneficiosa per a Catalunya.

recomanem el seu article article: "El Dèficit Fiscal de Catalunya amb Espanya: Una Anàlisi Divulgativa"  >> http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/deficit/deficit.htm

2 de setembre del 2008

Dades per a situar la necessitat d´un nou finançament - Finançament i Estatut 2


DADES PUBLICADES PEL CERCLE D´ESTUDIS SOBERANISTES:

GRANS NÚMEROS PER A SITUAR CATALUNYA DINS L´ESTAT ESPANYOL:

Entre 1986 i 2006:
els catalans són el
16% de la població,
el 20% del PIB,
paguen el 24% dels impostos, i
reben el 12% de la despesa pública



PARITAT DE PODER ADQUISITIU:
La renda per càpita dels catalans és el 116% de la mitjana estatal, però després de la 'solidaritat' baixa al 104'6%
el 2006. Les famílies catalanes transfereixen fons i tenen menys poder de compra que les de les regions espanyoles receptores: de la posició 4ª abans de la 'solidaritat' cau a la 9ª després, per sota Madrid, País Basc, Navarra, Aragó, Castella-Lleó, Cantàbria, Rioja i Melilla.



PIB:
4 punts perd el PIB català per càpita de 1995 a 2005.
Baixa del 123% de la mitjana al 119%, prenent el conjunt de l'Estat com a 100.

1 punt perd Catalunya entre 1995 i 2005, baixant del 19'5% del PIB al 18'5%.
Madrid guanya un punt, passa del 16'5% al 17'5%.



PROPOSTA DEL NOU ESTATUT:

5.229'6 milions € més hauria de retenir Catalunya dels seus impostos el 2008 pel nou Estatut.
Dels impostos pagats pels catalans, Catalunya recuperaria un 2'4% del PIB, reduint l'espoli fiscal a "només" el 8% del PIB.


ATENCIÒ! "LA TRAMPETA"no 1 DEL FONS DE SUFICIÈNCIA-potser es el que en Tremosa en diu Fons de Compensació Interterritorial, (vegin article següent: n3):

Espanya, però, pendrà amb una mà el que deixa de pendre amb l'altra:
- l'any 1992,Catalunya va recuperar 728 m. en impostos, i perdre 626 m. en 'fons de suficiència';
- l'any 1997 el guany en impostos fou de 931 m., la pèrdua en 'fons de suficiència' 931 m.;
- l'any 2001 el guany en impostos fou de 3.908 m., la pèrdua en 'fons de suficiència' de 3.684 m.
- El 'fons de suficiència' 2008 per a Catalunya és 2.889 m., veurem com esdevé negatiu per, encara que compleixen l'Estatut, espoliar Catalunya igual...o més.



INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES:

14'9% és la inversió en infraestructures pressupostada per l'Estat a Catalunya el 2007. L'Estatut de Catalunya obliga a invertir el 18'85% - (Nota: el PIB de Catalunya es el 18'5% del de tot l´Estat; l´Estatut establia que durant 7 anys l´Estat invertiria en infraestructures la mateixa proporció que te en el PIB per tal de recuperar el retard acumulat en aquestes inversions.)

4 punts per sota se situa la inversió pública a Catalunya respecte la mitjana estatal.
El percentatge de despesa pública sobre el PIB s’hi mou a Catalunya entre tres i quatres punts per sota de la mitjana estatal entre 1995 i 2005.

3.084 € per català, 4.278 per madrileny
va pressupostar el Ministeri de Foment entre 1997 i 2007.

11'98% són les inversions reals 1991-2006 a Catalunya del Ministeri de Foment.





"TRAMPETA"no 2!: NO EXECUTEN EL PRESSUPOST PACTAT A LAS CORTES:

Segons la Cambra de Comerç, de l’obra compromesa en Pressupostos per a Catalunya per l’any 2006, l’Estat només ha licitat el 34%.


73'3% és la mitjana d'execució de les obres públiques de l'Estat pressupostades a Catalunya en 2001-2005.

És com si cada tres anys en vingués un en què no s'invertís res a Catalunya. Joan Rossell, President de Foment del Treball Nacional.

Un altre 19% de les obres s´executen en un percentatge inferior a la meitat de la quantitat pressupuestada.




EL NOSTRE COMENTARI: Tot aixó es una vergonya. El " Gobierno de España" amaga, desvía l´atenció. NO VOL publicar les balances fiscals de cada autonomía. Per ara estàn publicades nomes fins a l´any 2005, publicades aquest juliol (2008) per la demanda de Durán i Lleida, anem amb 3 anys de retard. Seguirán publicant.les mes endavant cada any? A les empreses no s´els hi perdona que no presentin comptes el 30 de juny, donc apliquem la mateixa llei a l´Estat !?

.... i a mes a mes diguin els diaris que els catalans "NO SOM SOLIDARIS" .... ES UNA FALTA DE JUSTICIA, ENS FALTEN AL RESPECTE - IDEM DE IDEM AMB BALEARS I VALENCIA.



En aquests moments s´está parlant del model financiació que s´ha d´aplicar segons l´Estatut. Quina "trampeta" faran? Ojalá m´equivoqui i tot vagi be!

Per què no es fa CADA JULIOL un Ple Económic al Congreso per tal d´analitzar l´execució de los Presupuestos Generales del Estado d´aquell any? Què no ho fan les empreses?, donc "el Gobierno" exactament igual, no els hi sembla?

font de les dades: http://www.cercleestudissobiranistes.cat/









__

FILTRADA UNA PROPOSTA DE FINANCIACIÓ DEL TRIPARTIT + CIU



El acuerdo con CiU está basado en el documento de trabajo titulado Disseny del Model de Finançament de Catalunya, al que ha tenido acceso La Vanguardia, que incluye un anexo con distintos escenarios para evitar fijar una sola cifra. Del conjunto del documento se desprende la pretensión catalana de conseguir un incremento de recursos para la Generalitat de por lo menos 3.500 millones de euros.

El punto 10 del documento del Govern señala: "La implementación de este modelo podrá realizarse gradualmente en un plazo de tres años, atendiendo a su viabilidad financiera, tal como establece el Estatut". 3.500 millones más en tres años. El déficit fiscal catalán aceptado por el propio Gobierno supera en el mejor de los casos los 11.000 millones de euros cada año, impedirá políticamente al Ejecutivo español cerrarse en banda a la negociación.


El principio de acuerdo parte de dos ideas clave.


1) El Gobierno tiene que asumir el desequilibrio que se ha producido en los últimos años entre las necesidades de gasto de las comunidades autónomas y las del Estado, lo que exigiría sólo para dejar las cosas como estaban en 1999 una aportación adicional de la Administración General del Estado al conjunto de las comunidades autónomas de 12.672 millones.


Con esta cantidad y un cambio en el modo de repartirla se llega a la cifra entre 3.000 y 5.000 millones a que aspiran el Govern y los nacionalistas.



2) El cambio en el método de distribución se refiere a la nivelación de los servicios básicos para que todas las comunidades alcancen un nivel similar de prestaciones. El documento catalán limita lo que se entiende por servicios básicos a educación, sanidad y servicios sociales. Según el punto 5 de documento eso representa entre el 65% y el 75% de los recursos totales de las comunidades autónomas.


3) Pero hay otra disposición estatutaria que refuerza esa posición: el principio de ordinalidad, según el cual Catalunya no puede perder puestos en el ranking de renta per cápita por un exceso de solidaridad.

El Govern, inspirándose en la filosofía federalista, busca fórmulas generalizables y propone la creación a través de la LOFCA, de un fondo de nivelación para la solidaridad que respete el principio de ordinalidad. CiU prefiere establecer un pacto bilateral con el Gobierno, de acuerdo con el Estatut. Aplicar el principio de ordinalidad equivale también a aumentar los recursos de la Generalitat entre 3.000 y 5.000 millones de euros.


4) Desde un punto vista político más trascendente resulta el punto 4 del documento elaborado por el Govern que prevé el desarrollo del Estatut para crear un consorcio tributario con "participación paritaria" de la Agència Tributària de Catalunya y la Agencia Estatal para gestionar todos los impuestos empezando por el IRPF. El documento del Govern prevé que el consorcio tenga personalidad jurídica propia y asuma las competencias de la AEAT.

El Presidente Zapatero aseguró que "existe margen para el pacto". El líder de CiU, Artur Mas, planteó una reunión en la cumbre con el president Montilla, precisamente para "escenificar" el frente común catalán.

resumen de:http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080902/53531776596.html






___