Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Diagonal de Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Diagonal de Barcelona. Mostrar tots els missatges

14 de maig del 2010

Diagonal: Es traspassa al sector privat una gestió eficaç de TMB. Entrevista a Ada Llorens



TRANSPORT · "És saludable que es vulgui restringir l'ús del cotxe però no en una de les principals artèries de la ciutat"  
ARBRAT · "Tallar un terç dels arbres de la Diagonal és equivalent a tallar tots els arbres de la Ciutadella"
CONTESTACIÓ · "Avui les veus crítiques són considerades antisistema"
 
 
Cristina Palomar
L'arquitecta Ada Llorens moments abans de l'entrevista

JORDI GARCIA
L'arquitecta Ada Llorens creu que no cal reformar la Diagonal i que l'interès de l'Ajuntament de fer-hi passar el tramvia implicarà la privatització del transport públic perquè es transvasarà l'usuari del bus al tramvia, gestionat per una empresa privada.

Cal reformar l'avinguda Diagonal?
És saludable que es vulgui restringir el cotxe, però no té cap lògica fer-ho en una de les principals artèries de la ciutat que connecta el territori. La prioritat és pacificar el trànsit als barris i el carrer Enric Granados o les zones 30 en són un bon exemple. La Diagonal té defectes, però el Paral·lel, la Via Augusta i la Gran Via en tenen més. No és prioritari.

Amb un rentat de cara n'hi ha prou?
La Diagonal només té un problema: la coexistència de vianants i bicicletes. A la bici li cal un carril propi. No n'hi ha prou fent una ratlleta blanca a la vorera. Les altres actuacions, com l'enllumenat menys contaminant o l'aparcament de motos, són més de manteniment, i amb una dècima part del cost la Diagonal funcionaria molt bé.

El consistori addueix problemes de mobilitat per justificar la reforma.
La Diagonal és una avinguda molt eficaç. Porta el trànsit d'una autopista i és molt amable amb les finques dels costats. Hi ha un riu al mig de trànsit molt agressiu i als costats dos mitjos carrers normals. Traslladar aquest trànsit a l'Eixample és un error perquè les voreres dels carrers fan cinc metres i no tenen la protecció d'un carril lateral.

S'han fet estudis de mobilitat assegurant que el transvasament de trànsit és assumible.
No me'ls crec. Ara passen 80.000 vehicles al dia per la Diagonal. Diuen que amb la pacificació del trànsit es rebaixarà d'un 10% al 15%. Aleshores estem parlant d'uns 50.000 cotxe al dia. Si mirem els carrers que fan el mateix itinerari, n'hi ha tres amb quatre carrils cadascun. 50.000 dividit entre quatre vol dir que els estan posant entre 10.000 i 12.000 vehicles al dia en uns carrers que ja van molt plens. Que primer facin una simulació real de les conseqüències de la reforma.

Els dos projectes presentats per l'Ajuntament inclouen el tramvia.
El tramvia a la Diagonal és inviable. Cada 500 metres hi ha una rotonda i tampoc veig clar que el desembarcament de persones per un centre tan estret sigui segur. L'autobus permet fer proves sobre la mobilitat i rectificar si cal els errors, però el tramvia un cop construït no es pot canviar si resulta un fracàs.

El tramvia és decimonònic?
El tramvia va desaparèixer de la ciutat perquè era molt rígid. Només té sentit en ciutats mitjanes o barris perifèrics de baixes densitats.

Per què tramvia sí o sí?
No ho sé, però la realitat és que qualsevol alternativa la descarten. Hi ha un carinyo ostensible cap al tramvia que em sembla il·lògic i inexplicable.

No té cap teoria?
Jo he sentit a dir als tècnics que els projectes s'havien de fer partint de la premissa del tramvia. A mi em sembla molt estrany no qüestionar els encàrrecs perquè el primer que fas és analitzar si l'encàrrec és viable. Un urbanista no treballa ni per a les empreses ni pels polítics, treballa per a la gent.

Vostè assegura que apostant pel tramvia es privatitza el transport públic a la Diagonal.
Jo em cenyeixo a les evidències. He accedit a l'accionariat de l'empresa que gestiona el tramvia, Tram SA, i és una empresa privada. Els alts càrrecs municipals m'han retret que pressuposi que serà Tram SA la que s'encarregarà del tronc central de la Diagonal, però té una certa lògica tenint en compte que ja gestionen les altres dues línies de tramvia.

També diu que s'elimina el bus.
Si només queda un carril per a transport públic, no hi ha bus. És impossible. A la versió A hi ha dos carrils centrals, un per al tramvia i un altre per als cotxes. Això significa que les actuals línies quedaran absorbides pel tramvia. El regidor Garcia-Bragado ho va dir ben clar al Col·legi d'Enginyers. La Diagonal la paga Tram SA: 75 milions d'euros i si ho fa suposo que és perquè tindrà beneficis. El que em preocupa més és que l'usuari del bus no veurà que estem traspassant al sector privat una gestió pública transparent de TMB pagada amb els nostres impostos. Com que no hi haurà bus, tot el client passa al tramvia i el càlcul municipal és d'uns 50 milions de bitllets a l'any, per tant, parlem d'uns 50 milions d'euros de recaptació anual.

I que me'n diu dels arbres?
La taca verda de la Diagonal equival a un parc molt gran i Barcelona és una ciutat molt deficitària en zones verdes. Jo he calculat que tallar un terç dels arbres de la Diagonal és equivalent a tallar tots els arbres del Parc de la Ciutadella.

Es planteja fer un túnel de Rodalies.
Si es vol fer també un túnel de Rodalies per sota la Diagonal trastoca tots els plans. Quin sentit té un tramvia i un tren?

Hi ha veus que qüestionen fins i tot la consulta ciutadana.
Sóc partidària dels referèndums, tot i que avui les veus crítiques són considerades antisistema. El túnel de l'AVE n'és un exemple. Han consultat l'obra a algú? Ens cal quan s'està fent d'amagatotis el bypass del Vallès? Participació sí, però real.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 31. Dimarts, 11 de maig del 2010

8 de maig del 2010

Hereu organitza la privatització encoberta de la Diagonal, suprimit el bus, només TRAM privatizat - Voteu l'opció C

"LA DIAGONAL: UN PASTÍS DE 50 milions d' euros ANUALS", article d'Ada Llorens, arquitecte, urbanista. Podeu llegir-lo aqui, es el següent d'aquest blog. Resum:

>> Acceptarem pagar uns 50 milions d’euros/any de la recaptació de TMB a la gestora privada TRAM S.A. per explotació privada permanent?, tot a canvi només del cost de l’obra, igual a la facturació d’un sol any?

 

La TMB es de propietat i gestió pública controlable - A TRAM S.A. li cedirem gratis 30 kms de carril, 15 Has públiques, tot a canvi només del cost de l’obra, igual a la facturació d’un sol any?

                                                                                         

Per la Diagonal ja no hi hauria bus, NOMES el TRAM privatitzat!  Tot aixó, ho ha dit l'alcalde Hereu?   Crec que no, no he sentit res de privatitzar el transport de la Diagonal ni que el bus seria suprimit. 



Per tenir una idea dels vots s'ha creat aquest grup de facebook, us recomano accediu aqui:

5 de maig del 2010

La Diagonal: un pastís de 50 milions d' euros anuals


Per transformar radicalment una artèria pública principal com la Diagonal, i un sistema de transport públic secularment comprovat com el Bus o el Metro, el debat ciutadà no pot limitar-se a la decoració, sino que ha d’entrar en l’arrel de l’ordenament urbanístic: estructura territorial de mobilitat, impacte sobre barris afectats, impacte atmosfèric, agents urbans implicats, costos colaterals. El debat de fons real hauria d’haver estat:

1.- Es prioritari pacificar el trànsit d’una artèria vertebradora territorial, al cost de convertir l’Eixample en la nova xarxa de trànsit rodat massiu? Volem abocar els més de 100mil automòbils/día, el que avui absorbeix la Diagonal, sobre els ja saturats carrers de Rossellò, Provença, Mallorca i Consell de Cent? O es millor pacificar el trànsit en aquest barri, on el comerç de centralitat minva, aprop de les finestres on la gent dorm, segons el model Cerdà primigeni, recuperat fa poc per l’Agencia d’Ecologia Urbana, amb més carrers tipus Enric Granados?

2.- Cóm s’absorbirà l’impacte atmosfèric de la tala massiva de la quadruple filera de palmeres i plàtans centenaris, quines copes absorbeixen el CO2 equivalent a 60Has de verd, a 6 grans parcs, durant el temps de les obres i fins el creixement dels nous arbres, uns 12 anys?

3.- Quina modalitat de transport pùblic convé més als ciutadans? Tramvía, Metro o Bus, doncs aquests determinen formes diferents. Induïnt enormes problemes sobre la semaforització de tot el Centre, les opcions municipals A i B dediquen 2 carrils només al Tramvia. El Metro ni es considera per car, i el Bus queda expulsat!

Tant si guanya A com B, uns 50 milions de billets anuals es transvasaran del Bus a TRAM S.A., imperceptiblement pels usuaris, doncs comprarem la mateixa T10 o el billet, on no es veu a quí els paguem.

Avui, l’ATM cobra unificadament els billets, amb aparença de servei públic; però desprès, la recaptació es reparteix proporcionalment als respectius usuaris entre els ens integrants, siguin públics: Renfe, FGC i TMB, o els privats a qui l’ATM ha donat concessions, com p.ex. el Tramvía del Llobregat i el Besòs: TRAM S.A. Però el capital de TRAM S.A. es 77% privat: Alstom 20,25%; Fomento de Construcciones y Contratas 19,3%; COMSA 12,4%; Acciona 10,48%; MARFINA 10%(Sarbus, concessionaris Renault); DETREN 4,8%(UTE amb Marfina).


Acceptarem detraure uns 50 milions d’euros/any de la recaptació de TMB, de proprietat i gestió pública controlable, per regalar-los a la gestora privada TRAM S.A.? Li cedirem gratis 30kms de carril, 15 Has públiques, per explotació privada permanent, a canvi només del cost de l’obra, igual a la facturació d’un sol any? Podrem garantir desprès la viabilitat econòmica del sistema públic de transport metropolità sense aquests enormes excedents en les línies rendibles, que compensen les línies deficitàries? O també privatitzaran aquestes? Front aquestes xifres, el cost d’un nou Metro, o d’un nou túnnel de Renfe, sería calderilla, però el benefici sería públic...interessa?

Es tracta d’un regal prou gran al grup de multinacionals i grans constructores: TRAM S.A., com per entendre el cost de 3M€ de l’enorme propaganda, i en plena crisi! Prou per entendre també perquè necessita ser legitimat. I per tant, que el que s’està plebiscitant encobertament, sí o sí, tant a A com a B, no es res més que un parti pris municipal: la privatització de la Diagonal.
 
Ada Llorens
Arquitecta, urbanista, paisatgista