Amb una reproducció de l'Ictineo, el primer submarí, construït per Narcís Monturiol.
Júlia Catarineu - 12.08.2022 - El Món.
La història de Catalunya està plena d’innovació gràcies a grans pensadors, inventors i científics. Alfred Vilanova, enginyer de professió i amant de la història ha recopilat molts d’aquests invents al llibre "Fet a Catalunya", que relata tots aquells descobriments que han marcat la història tecnològica del país. Ens reunim amb ell a la cafeteria de Museu Marítim de Barcelona,
on hi ha una rèplica del primer submarí construït, l’Ictíneo I, també
d’un inventor català, Narcís Monturiol, per parlar de les noves
tecnologies, la revolució industrial i l’ADN emprenedor català.
Sinopsis de FET A CATALUNYA
Aquest
llibre és el relat d'un extraordinària aventura industrial i humana: la
de l'evolució industrial a Catalunya al llarg dels segles.
Com definiria la revolució industrial a Catalunya? Que ens ha aportat?
Crec que va consolidar i aportar una gran part d’allò que forma part
de l’ADN de ser català i treballar a Catalunya. Aquí és el lloc que es
produeix més creació d’empreses, tot i els inconvenients de l’entorn:
les inversions, els pressupostos,
els diners que no són els que es necessiten. Les ganes hi són, però
estem limitats en un ambient que actualment és perjudicial per culpa de
la política.
Creu que la política és perjudicial per a l’emprenedoria i el creixement industrial català?
Estem jugant en un camp que no ens afavoreix. Però soc optimista i crec
que arribarà un punt que podrem continuar endavant sense dependre de la
política. No diré mai que l’entorn per la indústria catalana deixarà de
ser hostil; no obstant això, nosaltres aprendrem a domar-lo.
Quin paper juga Catalunya en la revolució industrial mundial?
Catalunya juga un molt bon paper en el món però dins de les seves
proporcions. El que crec que és més important a Catalunya és el talent,
no només dels que han nascut aquí sinó els que han triat venir.
Catalunya és un país de creadors, que innova i que és proactiu. Jo sé
que hi ha molts problemes que no depenen de nosaltres, com ara les
inversions de l’Estat, però sí que és veritat que aquí sempre parlem del
seny i la rauxa i penso que els catalans hauríem de tenir una mica menys de seny i una mica més de rauxa.
I què fem amb aquest potencial de talent català?
Retenir-lo i millorar-lo. Catalunya ja no és només una font de talent
sinó que també l’atrau. Tenim bones escoles de negocis i bons llocs de
feina per atraure i retenir tots aquells joves amb aquest ADN que
vulguin apostar per la terra. Aquí constantment s’estan creant empreses,
sobretot start-ups i que tot i que la mortalitat d’aquestes companyies
és molt alta n’hi ha algunes que es converteixen en unicorns. Així
doncs, no hi ha cap dubte que l’ADN emprenedor català existeix i s’ha de
conservar.
Creu que per aquest l’ADN estem més familiaritzats amb la cultura del fracàs?
Jo crec que en ser un país de petites empreses hi ha coses que són
molt més complicades. Tothom posarà diners per ajudar a una empresa
gran, però ningú vol posar diners a una empresa petita,
el mateix passa amb les ajudes. Però jo el que he detectat és que
Catalunya té anys de fracassos a l’esquena, ens han donat un clatellot
darrere l’altra i, així i tot, encara som líders. Tot i això, penso que
molta clau del fracàs català ha estat l’individualisme i el fet de ser
massa conservadors, és a dir, voler fer les coses sols i conformar-nos
amb el mínim.
Ha escrit un llibre sobre Catalunya i la innovació. D’on sorgeix aquest llibre i per què ara?
Jo en la meva trajectòria personal professional tinc tres passions:
l’enginyeria, l’economia i la història. No és que hagi estat una tasca
senzilla, però aquest llibre és possible gràcies al temps que he
disposat amb la Covid. Realment és un llibre de records d’infància, ja
que jo vaig néixer al Poblenou, el meu pare tenia la seva empresa allà i
vaig poder comprovar com les empreses anaven morint.
En el decurs de la meva vida em vaig començar a fer preguntes i volia
saber què havia passat amb aquell indret. Em vaig interessar per les
empreses i simplement, després de parlar amb l’editorial vam veure com
podria ser beneficiós posar tota la història empresarial catalana en un
sol llibre.
No és només la història catalana, també va més enllà i parla d’invents prehistòrics. Per què?
És molt difícil parar-me i me’n vaig anar cap al paleolític. Van
aconseguir parar-me quan vaig començar a imaginar-me el futur, perquè si
no hagués acabat sent un llibre d’indústria ficció. Tot i això, em van
quedar coses per dir.
Quin vincle hi ha entre la indústria actual i el paleolític?
Hi ha un punt de rebel·lia meva en aquest primer capítol, perquè jo
volia anar més enllà de les coses establertes i ja acceptades. Hi ha
moltes coses que van arrencar abans del segle IX. Deixant a part l’home de Talteüll
(espècie del paleolític que utilitzava l’enginy per caçar), que tenim
la satisfacció de dir que és el català més antic actualment conegut, ja
hi havia altres coses que tenen molt a veure amb la indústria, com per
exemple les mines de Gavà, de les que també parlo en el llibre. Al final
la gent ja treballava en un lloc, hi havia especialitats, hi havia una
organització… Quina diferència hi ha respecte de les empreses d’ara?
Hem avançat tot el que s’hauria d’haver avançat des d’aquell home de Talteüll?
No ho crec. Els romans van fer carreteres, van fer grans
construccions que, repeteixo, qui hi havia darrere d’aquestes
construccions ja eren els primers empresaris i els treballadors ja
formaven part d’una empresa. Tot i això, la situació va desmillorar, des
del meu punt de vista, quan la religió va agafar força i va provocar un
retard. I no va ser fins a l’arribada de la impremta i la revolució
científica que no va perdre el poder perquè la informació va deixar de
ser només propietat de l’Església.
https://elmon.cat/economia/vilanova-invents-catalans-menys-seny-mes-rauxa-457723/
(Li dono la raó a l'enginyer Alfred Vilanova. Durant l'Edat Mitja el gruix de la societat era il.letrada, només els nobles, alguns comerciants urbans i els clergues sabien llegir i escriure. Bé, hauríem d'afegir als jueus; la societat cristiana no s'havia organitzat com ells per donar cultura a tothom. És clar, qui té cultura està en una posició dominant respecte als demés, això passa també avui dia. Cuca de Llum)
__
