30 de setembre del 2023
Prelaturas personales, entrevista al padre Antonio María Domenech doctor en derecho canónico (vídeo 53 min)
28 de setembre del 2023
Interior compleix amb Puigdemont i demana a l'Europol que desvinculi l'independentisme del terrorisme
Barcelona. Dimecres, 27 de setembre de 2023
El govern de l'estat espanyol en funcions segueix acostant posicions amb els partits independentistes, en aquest cas, a través del Ministeri d'Interior. El dimarts passat, Interior ha sol·licitat formalment a l'Europol que desvinculi l'independentisme català del terrorisme, com es recollia a l'Informe de Situació i Tendències del Terrorisme a la Unió Europea (TE-SAT 2023) que l'Europol va publicar el 14 de juny, segons informa El Mundo. A la conferència del 5 de setembre de Carles Puigdemont, la retirada d'aquesta etiqueta va ser una de les condicions prèvies per negociar que va marcar.
"No es pot negociar amb qui ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista i demana a l'Europol que ens tracti de terroristes", va advertir Puigdemont, qui va remarcar la necessitat de reconèixer l'independentisme amb la legitimitat democràtica que mereix. Així doncs, aquesta nova demanda d'Interior pot cercar aplanar el camí per negociar amb Junts.
El document que es vol esmenar inclou l'independentisme basc i català a l'apartat de Terrorisme etno-nacionalista i separatista. A més, es defineixen aquests moviments polítics com "els més actius i violents" de l'estat espanyol. Tanmateix, l'Europol no improvisa aquestes definicions, el director adjunt de l'entitat Jean-Philippe Lecouffe, es va justificar afirmant que l'agència “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen. Ara, aquest mateix govern espanyol demana a través del director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), Manuel Navarrete, una rectificació "dels epígrafs per tal que les al·lusions a l'independentisme català s'eliminin de l'apartat de terrorisme".
La Fiscalia General de l'Estat no canvia d'opinió
Mentre que Interior demana aquest canvi a l'Europol, en altres institucions de l'estat espanyol, l'independentisme continua sota l'etiqueta de "terrorisme". És el cas de la Fiscalia General de l’Estat, que després de rectificar i treure els activistes ecologistes de la llista de terrorisme nacional, hi va deixar l'independentisme.
Per una banda, es va reconèixer que la inclusió d’algunes entitats
ecologistes a la llista no va ser “procedent”, de manera que es
compromet que no se'n torni a esmentar l'activisme en pròximes edicions
de la memòria. Tanmateix, per ara, no s'ha precisat que hi hagi d’haver
cap canvi semblant pel que fa a l’independentisme català, que també
apareix en aquest apartat i també s’ha queixat que l'hagin inclòs.
Junts veu en la petició de Moncloa a Interpol un exemple de "cobrar per avançat" en la negociació
Diputats de la formació han celebrat la decisió del ministeri de l'Interior i reivindiquen el compliment de les condicions
El Nacional - Quim Riera Guitart - Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 27 de setembre de 2023.
Junts comença a veure amb bons ulls les passes que el PSOE està fent per poder arribar a un acord d'investidura de Pedro Sánchez, complint amb les condicions que Carles Puigdemont va exposar el passat 5 de setembre. El govern espanyol va sol·licitar el dimarts passat a l'Europol que reconsiderés la seva classificació de l'independentisme català com a "terrorisme etno-nacionalista i separatista" i des de Junts celebren aquesta decisió. Aquesta sol·licitud es produeix com a resposta a una demanda prèvia de Carles Puigdemont, qui va condicionar el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez a aquesta rectificació, entre altres punts. La notícia ha generat una gaubança palpable entre les files de Junts, que celebren el pas que ha fet el PSOE per complir amb les condicions que Carles Puigdemont va expressar el dia 5 de setembre. Aquestes condicions seran clau per poder arribar a un acord amb el PSOE que permeti la investidura de Pedro Sánchez, i de moment, ja se n'ha complert una.
Dimecres passat, el Ministeri de l'Interior va enviar una carta a la directora d'Europol, Catherine De Bolle, sol·licitant una "rectificació" de l'informe que classificava al secessionisme català com a "terrorisme" i la resposta dins de Junts no s'ha fet esperar. Joan Canadell, diputat de Junts al Parlament, ha expressat la seva satisfacció, afirmant que estaven "cobrant per avançat" el seu suport potencial a la reelecció de Pedro Sánchez. També diputats de Junts al Congrés han celebrat el gest de Sánchez que continua complint les seves "exigències". "S'ha resolt un altre greuge que era una indecència. El Govern espanyol ja ha complert l'exigència de Junts a Madrid i demana a Europol que desvinculi l'independentisme del terrorisme", ha comentat la diputada d'aquesta formació Marta Madrenas en un escrit en la xarxa social X. El diputat de Junts al Congrés Eduard Pujol també ha difós aquesta notícia des del seu compte en la xarxa social X, igual que el diputat en el Parlament català Jordi Fàbrega, que ha enllaçat a una informació sobre l'informe d'Europol, acompanyada de la frase: "Cobrar per endavant".
26 de setembre del 2023
L'ex Conseller Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó per haver protegit el president Puigdemont. Tot això en plenes negociacions per un eventual suport a P. Sánchez, i on es demana l'amnistia de tots els encausats de l'1-Oct 2017
L’ex-conseller d’Interior Miquel Buch ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per haver designat un mosso d’esquadra, Lluís Escolà, com a escorta del president Carles Puigdemont a l’exili, pels delictes de malversació i prevaricació. Escolà ha estat condemnat a quatre anys de presó i nou d’inhabilitació.
El jutge dóna per bona la tesi de la fiscalia, que manifestava que el contracte a Escolà com a assessor de Buch en seguretat era una manera encoberta de dotar de protecció Puigdemont, tot desviant diners públics a una finalitat diferent de la inicial. Val a dir que tots els antics presidents de la Generalitat tenen dret de ser protegits, però a Puigdemont, després del 155 i a l’exili, l’hi van negar.
Durant el judici, els acusats van negar que fos una contractació d’escorta encoberta, i van insistir que Escolà havia cobrat aquells diners com a assessor en sistemes de seguretat, i que els viatges a Bèlgica eren de caràcter personal i totalment compatibles amb el càrrec.
“En tan sols un mes, s’ha escrit una sentència de 80 pàgines. Sorprèn aquesta agilitat i aquesta rapidesa. I, veient quin és el resultat d’aquesta sentència, que és condemnatòria, d’una manera injusta i molt bèstia, fa la sensació que hi havia molta pressa per condemnar-me“, ha dit Miquel Buch a TV3. Posteriorment, a RAC1, ha defensat que la feina d’Escolà “era perfectament legal”. “Em persegueixen a mi perquè vaig contractar un assessor que era un mosso d’esquadra amb una bona relació amb el president Puigdemont”, ha dit.
Mariano Rajoy va apartar de la presidència de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta del govern català el 27 d’octubre de 2017 amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. La fiscalia va sostenir que Escolà l’havia protegit a casa els dos dies següents i que la nit del 29 d’octubre, juntament amb uns altres agents de l’àrea d’escortes i sense avisar els superiors, havien organitzat un dispositiu clandestí per a escortar-lo fins a l’estat francès, on va agafar un avió per exiliar-se a Bèlgica.
L’endemà de l’exili, la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos va expedientar Escolà i el va apartar de la unitat d’escortes. D’aleshores ençà i fins el 12 de març de 2017, Escolà va ser actiu al servei un sol dia. Del 12 de març al 20 de juliol va tenir una baixa mèdica i no es va arribar a incorporar a la comissaria de Martorell, on havia estat traslladat arran de l’expedient de la DAI. Segons la fiscalia, durant aquest temps va anar sovint a l’estranger, suposadament per escortar el president Puigdemont, que llavors ja era processat pel referèndum del Primer d’Octubre, i el va acompanyar a Brussel·les, Lovaina i Copenhaguen.
El càrrec d’Escolà
La tesi de la fiscalia era que l’ex-conseller Buch va nomenar el sergent dels Mossos per al servei de protecció a Puigdemont quan ja era a l’exili. Escolà va ser nomenat assessor en matèria de seguretat el juliol del 2018, però va deixar el càrrec a petició pròpia el març del 2019. La fiscalia veu acreditat que tant abans d’aquest període com durant i després Escolà ha estat fent d’escorta del president Puigdemont. El mateix dia que es va presentar la querella, el novembre del 2020, Buch va dir que en cap cas no havia nomenat un assessor per haver fet d’escorta del president Puigdemont. Dos anys després, Buch també va declarar que el nomenament d’Escolà no responia a la protecció al president Puigdemont, sinó a les capacitats del sergent perquè tenia un perfil tècnic, experiència i coneixement del cos dels Mossos d’Esquadra. També va declarar que no estava al cas d’activitats d’Escolà relacionades amb Puigdemont ni prèvies ni posteriors.
Però la fiscalia va acusar Buch d’haver creat el càrrec a mida per a Escolà per poder escortar el president Puigdemont a l’exili. Escolà va presentar l’alta mèdica el mateix dia que fou nomenat assessor, i la fiscalia creu que la designació va ser arbitrària i que responia únicament al propòsit d’oferir un servei d’escorta permanent. També diu que Escolà va fer divuit viatges quan era assessor amb l’objectiu de protegir el president a l’exili, entre els quals Waterloo, Zuric, Delemont, Munic, Amsterdam, Ginebra i Dublín.
__
Martin Luther King: "...el abrumador silencio de las personas buenas"
Catalunya i Aragó, com va començar la unió: 1137, donació del Regne d'Aragó per part de Ramir II al comte de Barcelona Ramón Berenguer IV
Arxiu de la Corona d'Aragó. Reial Cancelleria, Pergamins de Ramon Berenguer IV, núm. 85.
Omnibus est manifestum quod ego, Ranimirus, Dei gracia rex Aragonensis, dedi filiam meam Raimundo, comiti Barchinonensi, simul cum omni regni mei honore. Nunc ergo, spontanea voluntate ac firmo cordis affectu, volo, precor, et mando cunctos homnies meos, milites scilicet, clericos ac pedites, quatenus castra et municiones sive alios omnes honores ita per eundem Raimundum comitem deincebs teneant et habeant sicut per regem debent tenere et habere, et ei tanquam regi in omnibus sub continua fidelitatem obediant. Et ut in hoc nullum ocasionis vel pessime machinacionis ingenium ab aliquo possit intelligi, totum ei dimito, dono, atque concedo quiquid retinueram in ipsa alia carta donacionis regni quam ei antea feceram, cum filiam meam ei dedissem. Supradicta quoque omnia ego, Ranimirus, Aragonensis rex, dono, et firmiter laudo prephato Raimundo, comiti Barchinonensi, ut hec que illi presencialiter dono et omnia alia que habebat semper habeat ad servicium meum et fidelitatem omni tempore. Quod est actum insuper Saragoza idus novembris, in presencia multorum nobilis hominum regni Aragonensis in ibi asistencium, anno dominice Incarnacionis Cmo XXXmo VIImo post mille, era mille CLXXV. Supra dicta omnia illi dono et firmiter laudo sicut melius nunquam habuit frater meus Andefonsus, et habeat ea omnia ad fidelitatem meam omni tempore.
Signum regis, ? + O, Ranimiri.
Signum Poncii, escritoris comitis, qui hoc scripsit domini regis precepto.
Signe del rei, Alfa + Omega, Ramir.
Signe de Pons, escrivà del comte, que ho va escriure per orde del rei.
http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/p_059.htm
L'escamoteig sistemàtic de la donació de Ramir II, que encara dura i que té per objecte negar la transmissió del dit regne i de la seva sobirania al comte Ramon Berenguer IV.
En paral·lel ha anat acomboiada d'una versió distinta a la realment esdevinguda, la qual versió sosté que la transmissió del regne d'Aragó es va efectuar partint de Ramir II el Monjo, a través de sa filla Peronella, i d'aquesta al seu fill Alfons (anomenat abans Ramon) tingut amb Ramon Berenguer IV. no hi ha cap document testamentari de Ramir II a favor de Peronella. Ramir II ja havia transmès la sobirania d'Aragó i el regne al dit comte de Barcelona, en tres documents en què es ratifica del document anterior. Per altra banda, Ramon Berenguer IV ja l'havia també transferit testamentàriament al seu fill Ramon-Alfons.
Consegüentment, els actes fundacionals de Ramir II ja estableixen la superioritat del comte català i del seu Estat i regisme en ordre a la governació del Nou Estat.
Al marge d'això i confirmant-ho, el nou Estat va estar en tota la seva durada marcat per un caràcter català inqüestionable. En altres mots: fou absolutament catalana l'entitat superior que, per damunt dels organismes propis de cada Estat, regia sobiranament aquell conjunt de pobles, és a dir, la monarquia, la qual no va ser altra que la vella casa comtal de Barcelona enriquida i exalçada ara amb un títol reial.
>> "L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana". Article del desaparegut Caius Parellada.
http://amnesiahistoricainduida.blogspot.com.es/2015/03/lestat-catala-medieval-i-la-monarquia.html
>> entrada de la Cuca de LLum: Ramir II el Monjo, (1137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2
>> entrada de la Cuca de LLum: Hoy 27 de agosto se cumplen 881 años de la sumisión del Reino de Aragón bajo los Condados Catalanes.
>> La corona de Aragón y una visión incómoda.
> article de Marc Pons d´El Nacional: https://www.elnacional.cat/ca/
Per saber més, recomanem molt aquest llibre que hem llegit: "Ramon Berenguer IV" Josep-David Garrido i Valls. Rafael Dalmau Ed. (350 pags). És de lectura fàcil i entretinguda.
Hoy 27 de agosto se cumplen 881 años de la sumisión del Reino de Aragón bajo los Condados Catalanes.
Hoy se celebran 881 años que Ramiro II entregó el Reino de Aragón (y su hija) a los condados catalanes confirmando su sumisión a Ramón Berenguer
Aquell document es va signar en un context molt singular. Castella i Navarra, conscients de la feblesa i de la divisió de les oligarquies aragoneses, havien iniciat la invasió del regne. En aquell estat de coses, aquelles oligarquies van forçar Ramir a pactar una entesa amb el Casal de Barcelona que s’havia de traduir en una unió dinàstica: dos dominis independents que únicament compartirien la figura del sobirà (que actuaria com a comte independent o Home Principal a Catalunya; i com a rei a Aragó). No obstant això, l’arquitectura patriarcal de la societat de l’època i la pressió amenaçadora de navarresos i castellans les obligaria a anticipar en el temps els pactes subscrits. Ramon Berenguer IV, que no tenia cap parentesc amb Ramir, es convertiria en el primer Bel·lònida que governaria Aragó.
23 de setembre del 2023
Bateria de preguntes de Junts al govern espanyol perquè es pronunciï sobre el dèficit fiscal (21.09.2023), en plenes negociacions amb Pedro Sánchez per un eventual suport a la seva candidatura com a Presidente del Gobierno
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 21 de setembre de 2023.
A més a més, exigeixen la reforma del sistema de finançament autonòmic, després d'estar deu anys caducat, i demanen al Govern central valorar la xifra anual del dèficit, que ells xifren en uns 22.000 milions d'euros el 2021. "Com explica el govern que el 20% de persones que viuen a Catalunya es trobin en risc greu de pobresa mentre tenim un dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros?", etziben a l'executiu de Pedro Sánchez.
Les mesures proposades per Junts
tenim recollides entrades sobre el tema, per exemple: