30 de setembre del 2023

Prelaturas personales, entrevista al padre Antonio María Domenech doctor en derecho canónico (vídeo 53 min)

  

 
 
 
(Un teólogo que habla con propiedad, claridad, respeto, afecto  y  conocimiento de causa)
 
 
> "Vamos a ver: ni el Papa ni nadie puede destruir la Obra de san Josemaria, porque la Obra permanece en los corazones de aquellos que le aman.
 
 
> Todas las iglesias catolicas orientales funcionan como una prelatura personal: la maronita, la copta... Perteneces a la Iglesia según el rito en el que te hayan bautizado, estés donde estés.
 

Los supernumerarios si pertenen al Opus Dei
 
 
 
(Recientemente se ha sabido que en Filipinas se quisiera crear una prelatura personal para atender a los emigrantes filipinos extendidos por todo el  planeta).
 
__

28 de setembre del 2023

Interior compleix amb Puigdemont i demana a l'Europol que desvinculi l'independentisme del terrorisme

 

Interior demana, a petició de Carles Puigdemont, una rectificació a l'informe anual de l'Europol 
 
 
 
Judit Pellicer   -   Foto: Irene Vilà Capafons
Barcelona. Dimecres, 27 de setembre de 2023
 

El govern de l'estat espanyol en funcions segueix acostant posicions amb els partits independentistes, en aquest cas, a través del Ministeri d'Interior. El dimarts passat, Interior ha sol·licitat formalment a l'Europol que desvinculi l'independentisme català del terrorisme, com es recollia a l'Informe de Situació i Tendències del Terrorisme a la Unió Europea (TE-SAT 2023) que l'Europol va publicar el 14 de juny, segons informa El Mundo. A la conferència del 5 de setembre de Carles Puigdemont, la retirada d'aquesta etiqueta va ser una de les condicions prèvies per negociar que va marcar

 

"No es pot negociar amb qui ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista i demana a l'Europol que ens tracti de terroristes", va advertir Puigdemont, qui va remarcar la necessitat de reconèixer l'independentisme amb la legitimitat democràtica que mereix. Així doncs, aquesta nova demanda d'Interior pot cercar aplanar el camí per negociar amb Junts. 

 

El document que es vol esmenar inclou l'independentisme basc i català a l'apartat de Terrorisme etno-nacionalista i separatista. A més, es defineixen aquests moviments polítics com "els més actius i violents" de l'estat espanyol. Tanmateix, l'Europol no improvisa aquestes definicions, el director adjunt de l'entitat Jean-Philippe Lecouffe, es va justificar afirmant que l'agència “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen. Ara, aquest mateix govern espanyol demana a través del director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), Manuel Navarrete, una rectificació "dels epígrafs per tal que les al·lusions a l'independentisme català s'eliminin de l'apartat de terrorisme"

 

La Fiscalia General de l'Estat no canvia d'opinió 

Mentre que Interior demana aquest canvi a l'Europol, en altres institucions de l'estat espanyol, l'independentisme continua sota l'etiqueta de "terrorisme". És el cas de la Fiscalia General de l’Estat, que després de rectificar i treure els activistes ecologistes de la llista de terrorisme nacional, hi va deixar l'independentisme.

 

Per una banda, es va reconèixer que  la inclusió d’algunes entitats ecologistes a la llista no va ser “procedent”, de manera que es compromet que no se'n torni a esmentar l'activisme en pròximes edicions de la memòria. Tanmateix, per ara, no s'ha precisat que hi hagi d’haver cap canvi semblant pel que fa a l’independentisme català, que també apareix en aquest apartat i també s’ha queixat que l'hagin inclòs.

 
 
 
 
_

Junts veu en la petició de Moncloa a Interpol un exemple de "cobrar per avançat" en la negociació

 

 
Diputats de la formació han celebrat la decisió del ministeri de l'Interior i reivindiquen el compliment de les condicions

  El Nacional - Quim Riera Guitart  - Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 27 de setembre de 2023.

 

Junts comença a veure amb bons ulls les passes que el PSOE està fent per poder arribar a un acord d'investidura de Pedro Sánchez, complint amb les condicions que Carles Puigdemont va exposar el passat 5 de setembre. El govern espanyol va sol·licitar el dimarts passat a l'Europol que reconsiderés la seva classificació de l'independentisme català com a "terrorisme etno-nacionalista i separatista" i des de Junts celebren aquesta decisió. Aquesta sol·licitud es produeix com a resposta a una demanda prèvia de Carles Puigdemont, qui va condicionar el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez a aquesta rectificació, entre altres punts. La notícia ha generat una gaubança palpable entre les files de Junts, que celebren el pas que ha fet el PSOE per complir amb les condicions que Carles Puigdemont va expressar el dia 5 de setembre. Aquestes condicions seran clau per poder arribar a un acord amb el PSOE que permeti la investidura de Pedro Sánchez, i de moment, ja se n'ha complert una.

 

Dimecres passat, el Ministeri de l'Interior va enviar una carta a la directora d'Europol, Catherine De Bolle, sol·licitant una "rectificació" de l'informe que classificava al secessionisme català com a "terrorisme" i la resposta dins de Junts no s'ha fet esperar. Joan Canadell, diputat de Junts al Parlament, ha expressat la seva satisfacció, afirmant que estaven "cobrant per avançat" el seu suport potencial a la reelecció de Pedro Sánchez. També diputats de Junts al Congrés han celebrat el gest de Sánchez que continua complint les seves "exigències". "S'ha resolt un altre greuge que era una indecència. El Govern espanyol ja ha complert l'exigència de Junts a Madrid i demana a Europol que desvinculi l'independentisme del terrorisme", ha comentat la diputada d'aquesta formació Marta Madrenas en un escrit en la xarxa social X. El diputat de Junts al Congrés Eduard Pujol també ha difós aquesta notícia des del seu compte en la xarxa social X, igual que el diputat en el Parlament català Jordi Fàbrega, que ha enllaçat a una informació sobre l'informe d'Europol, acompanyada de la frase: "Cobrar per endavant".

 

https://www.elnacional.cat/ca/politica/junts-veu-peticio-moncloa-interpol-exemple-cobrar-avancat-negociacio_1100772_102.html 

Català oficial a Europarlament El govern espanyol anuncia que el Consell de la UE tractarà de l’oficialitat del català el 24 d’octubre

 

 

26 de setembre del 2023

L'ex Conseller Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó per haver protegit el president Puigdemont. Tot això en plenes negociacions per un eventual suport a P. Sánchez, i on es demana l'amnistia de tots els encausats de l'1-Oct 2017



El sergent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà també ha estat condemnat a quatre anys de presó

 

Vilaweb - 14.09.2023

L’ex-conseller d’Interior Miquel Buch ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per haver designat un mosso d’esquadra, Lluís Escolà, com a escorta del president Carles Puigdemont a l’exili, pels delictes de malversació i prevaricació. Escolà ha estat condemnat a quatre anys de presó i nou d’inhabilitació.

 

El jutge dóna per bona la tesi de la fiscalia, que manifestava que el contracte a Escolà com a assessor de Buch en seguretat era una manera encoberta de dotar de protecció Puigdemont, tot desviant diners públics a una finalitat diferent de la inicial. Val a dir que tots els antics presidents de la Generalitat tenen dret de ser protegits, però a Puigdemont, després del 155 i a l’exili, l’hi van negar.

 

Durant el judici, els acusats van negar que fos una contractació d’escorta encoberta, i van insistir que Escolà havia cobrat aquells diners com a assessor en sistemes de seguretat, i que els viatges a Bèlgica eren de caràcter personal i totalment compatibles amb el càrrec.

 

“En tan sols un mes, s’ha escrit una sentència de 80 pàgines. Sorprèn aquesta agilitat i aquesta rapidesa. I, veient quin és el resultat d’aquesta sentència, que és condemnatòria, d’una manera injusta i molt bèstia, fa la sensació que hi havia molta pressa per condemnar-me“, ha dit Miquel Buch a TV3. Posteriorment, a RAC1, ha defensat que la feina d’Escolà “era perfectament legal”. “Em persegueixen a mi perquè vaig contractar un assessor que era un mosso d’esquadra amb una bona relació amb el president Puigdemont”, ha dit.

 

Mariano Rajoy va apartar de la presidència de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta del govern català el 27 d’octubre de 2017 amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. La fiscalia va sostenir que Escolà l’havia protegit a casa els dos dies següents i que la nit del 29 d’octubre, juntament amb uns altres agents de l’àrea d’escortes i sense avisar els superiors, havien organitzat un dispositiu clandestí per a escortar-lo fins a l’estat francès, on va agafar un avió per exiliar-se a Bèlgica.

 

L’endemà de l’exili, la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos va expedientar Escolà i el va apartar de la unitat d’escortes. D’aleshores ençà i fins el 12 de març de 2017, Escolà va ser actiu al servei un sol dia. Del 12 de març al 20 de juliol va tenir una baixa mèdica i no es va arribar a incorporar a la comissaria de Martorell, on havia estat traslladat arran de l’expedient de la DAI. Segons la fiscalia, durant aquest temps va anar sovint a l’estranger, suposadament per escortar el president Puigdemont, que llavors ja era processat pel referèndum del Primer d’Octubre, i el va acompanyar a Brussel·les, Lovaina i Copenhaguen.

 

El càrrec d’Escolà

La tesi de la fiscalia era que l’ex-conseller Buch va nomenar el sergent dels Mossos per al servei de protecció a Puigdemont quan ja era a l’exili. Escolà va ser nomenat assessor en matèria de seguretat el juliol del 2018, però va deixar el càrrec a petició pròpia el març del 2019. La fiscalia veu acreditat que tant abans d’aquest període com durant i després Escolà ha estat fent d’escorta del president Puigdemont. El mateix dia que es va presentar la querella, el novembre del 2020, Buch va dir que en cap cas no havia nomenat un assessor per haver fet d’escorta del president Puigdemont. Dos anys després, Buch també va declarar que el nomenament d’Escolà no responia a la protecció al president Puigdemont, sinó a les capacitats del sergent perquè tenia un perfil tècnic, experiència i coneixement del cos dels Mossos d’Esquadra. També va declarar que no estava al cas d’activitats d’Escolà relacionades amb Puigdemont ni prèvies ni posteriors.

 

Però la fiscalia va acusar Buch d’haver creat el càrrec a mida per a Escolà per poder escortar el president Puigdemont a l’exili. Escolà va presentar l’alta mèdica el mateix dia que fou nomenat assessor, i la fiscalia creu que la designació va ser arbitrària i que responia únicament al propòsit d’oferir un servei d’escorta permanent. També diu que Escolà va fer divuit viatges quan era assessor amb l’objectiu de protegir el president a l’exili, entre els quals Waterloo, Zuric, Delemont, Munic, Amsterdam, Ginebra i Dublín.

 

 

 NOTÍCIES ANTERIORS DEL MATEIX TEMA:

 

__

Martin Luther King: "...el abrumador silencio de las personas buenas"



"A mí me encantan las frases, y hay una frase de Martin Luther King que siempre me viene a la cabeza cuando explico esto a mis hijos, que dice algo así como que en esta generación, porque es verdad que a la gente joven les dejamos un mundo que es una mierda, lo hemos hecho muy mal, y en esta generación tendríamos que arrepentirnos, no de las maldades que hace la gente mala, sino del abrumador silencio de las personas buenas."

Citat per Victor Küppers. 


 ....



Educar se hace con cariño, mucho cariño, y tiempo, mucho tiempo. Aquello de «yo poco tiempo, pero de calidad», es un cuento chino

Victor Küppers

 
(Post visitat 591 cops
 
 

Catalunya i Aragó, com va començar la unió: 1137, donació del Regne d'Aragó per part de Ramir II al comte de Barcelona Ramón Berenguer IV


El rei Ramir II d'Aragó cedeix el regne al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV  (13 novembre 1137)  Pergamí Ramir II d’Aragó comunica als seus súbdits que ha fet donació de la filla i del regne al comte Ramon Berenguer, de Barcelona. Saragossa, 13 de novembre 1137.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Reial Cancelleria, Pergamins de Ramon Berenguer IV, núm. 85.


Omnibus est manifestum quod ego, Ranimirus, Dei gracia rex Aragonensis, dedi filiam meam Raimundo, comiti Barchinonensi, simul cum omni regni mei honore. Nunc ergo, spontanea voluntate ac firmo cordis affectu, volo, precor, et mando cunctos homnies meos, milites scilicet, clericos ac pedites, quatenus castra et municiones sive alios omnes honores ita per eundem Raimundum comitem deincebs teneant et habeant sicut per regem debent tenere et habere, et ei tanquam regi in omnibus sub continua fidelitatem obediant. Et ut in hoc nullum ocasionis vel pessime machinacionis ingenium ab aliquo possit intelligi, totum ei dimito, dono, atque concedo quiquid retinueram in ipsa alia carta donacionis regni quam ei antea feceram, cum filiam meam ei dedissem. Supradicta quoque omnia ego, Ranimirus, Aragonensis rex, dono, et firmiter laudo prephato Raimundo, comiti Barchinonensi, ut hec que illi presencialiter dono et omnia alia que habebat semper habeat ad servicium meum et fidelitatem omni tempore. Quod est actum insuper Saragoza idus novembris, in presencia multorum nobilis hominum regni Aragonensis in ibi asistencium, anno dominice Incarnacionis Cmo XXXmo VIImo post mille, era mille CLXXV. Supra dicta omnia illi dono et firmiter laudo sicut melius nunquam habuit frater meus Andefonsus, et habeat ea omnia ad fidelitatem meam omni tempore.

Signum regis, ? + O, Ranimiri.
Signum Poncii, escritoris comitis, qui hoc scripsit domini regis precepto.



 _____


És de tots conegut que jo Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, doní la meua filla a Ramon, comte de Barcelona, juntament amb tot l’honor del meu regne. Ara també, amb lliure voluntat i forta estima de cor, vull, ordene i mane a tots els meus homes, cavallers, clergues i peons, que els castells i fortificacions i tots els altres honors els tinguen i posseesquen d’ací endavant pel mateix comte Ramon com per rei deuen tenir i posseir, i que li guarden obediència i fidelitat contínuament en totes les coses així com a rei. I per tal que contra açò res no puga ser pensat o maquinat per ningú, li done, atorgue i concedesc tot allò que m’havia reservat en aquella mateixa carta de donació que li havia fet primer, en lliurar-li la meua filla. Jo, Ramir, rei d’Aragó, li done y atorgue tot allò que he esmentat, i li ho ratifique fermament al citat Ramon, comte de Barcelona, per tal que el que ara li done i el que ja tenia ho retinga perpètuament al meu servei i fidelitat. Fou fet més amunt de Saragossa en els idus (13) de novembre, en presència de molts homes nobles del regne d’Aragó assistents a l’acte, en l’any de l’encarnació del Senyor CXXXVIIé després del mil·lenni (1137), any de l’era de mil CLXXV. Totes les coses abans esmentades les atorgue i ratifique fermament com millor les va tenir alguna vegada el meu germà Alfons (el Bataller), i perquè les tinga totes perpètuament sota la fidelitat que em deu.

Signe del rei, Alfa + Omega, Ramir.
Signe de Pons, escrivà del comte, que ho va escriure per orde del rei.

http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/p_059.htm


Ramon Berenguer IV

 
 
 
Doncs bé, en el cas que sospesem és fora de discussió que hi va haver una donació, una cesió de la sobirania de d'Aragó per part del  rei Ramir II el Monjo al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1137. Aquesta donació ha estat discutida amb punya minuciosa pel historiadors aragonesos. Si per un cantó la neguen o en neguen la transcendència - innegable, tanmateix-, per l'altre, la desen curosament a fi i efecte que hom no se'n pugui assabentar: ço que prova a palès que no ignoren la força jurídica i política de tal donació, a desgrat de les raons que pretenen tenir per considerar-la irrellevant. 

L'escamoteig sistemàtic de la donació de Ramir II, que encara dura i que té per objecte negar la transmissió del dit regne i de la seva sobirania al comte Ramon Berenguer IV. 

En paral·lel ha anat acomboiada d'una versió distinta a la realment esdevinguda, la qual versió sosté que la transmissió del regne d'Aragó es va efectuar partint de Ramir II el Monjo, a través de sa filla Peronella, i d'aquesta al seu fill Alfons (anomenat abans Ramon) tingut amb Ramon Berenguer IV. no hi ha cap document testamentari de Ramir II a favor de Peronella.  Ramir II ja havia transmès la sobirania d'Aragó i el regne al dit comte de Barcelona, en tres documents en què es ratifica del document anterior. Per altra banda, Ramon Berenguer IV ja l'havia també transferit testamentàriament al seu fill Ramon-Alfons.


Aquesta versió prescindeix del testament d'Alfons I d'Aragó el Bataller, que havia instituït hereus del seu regne per terces parts els ordes militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple de Jerusalem. Aquesta versió també fa cas omís de la cessió que cadascun d'aquests ordres va fer al Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. 

Consegüentment, els actes fundacionals de Ramir II ja estableixen la superioritat del comte català i del seu Estat i regisme en ordre a la governació del Nou Estat. 

 Del origen, y principio de la lengua castellana 1674


Paso la corona a Barcelona Fray Andres Casaus 1806
   
Al marge d'això i confirmant-ho, el nou Estat va estar en tota la seva durada marcat per un caràcter català inqüestionable. En altres mots: fou absolutament catalana l'entitat superior que, per damunt dels organismes propis de cada Estat, regia sobiranament aquell conjunt de pobles, és a dir, la monarquia, la qual no va ser altra que la vella casa comtal de Barcelona enriquida i exalçada ara amb un títol reial. 
 
Caius Parellada i Cardellach  extret de l'article "L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana"

 

 

>> "L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana". Article del desaparegut Caius Parellada.

http://amnesiahistoricainduida.blogspot.com.es/2015/03/lestat-catala-medieval-i-la-monarquia.html

 

>>  entrada de la Cuca de LLum:  Ramir II el Monjo, (1137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2

 

>>  entrada de la Cuca de LLum:  Hoy 27 de agosto se cumplen 881 años de la sumisión del Reino de Aragón bajo los Condados Catalanes.

 

>>  La corona de Aragón y una visión incómoda.

http://elmonomudo.com/2010/08/06/la-corona-de-aragon-y-una-vision-incomoda/


>  article de Marc Pons d´El Nacional: https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-arago-confirma-donacio-regne-ramon-berenguer-iv_299133_102.html



Per saber més, recomanem molt aquest llibre que hem llegit: "Ramon Berenguer IV"  Josep-David Garrido i Valls. Rafael Dalmau Ed. (350 pags). És de lectura fàcil i entretinguda.




 
 
 
 
(Aquest post ha rebut 5.335 visites, és dels més visitats de la blog)
 
 
 
(Avui 20 de desembre del 2021 he trobat aquest resum de na Belén López a Facebook:
 
 En els acords de 1137 Ramir II va cedir la sobirania dels territoris, per si Ramon Berenguer sobrevivia a Peronella sense tenir descendència. I amb la mort del Comte hagués passat el que ell hagués estipulat al seu testament. En cas de no deixar res escrit és probable que el seu germà s’hagués quedat amb tot. De totes maneres el testament de Ramir II era paper mullat. El testament al que Déu donava validesa és el que va decretar a través d’Alfons I el Bataller. El papa, com a representant de Déu a la terra, es va indignar quan va saber que un bisbe havia penjat els hàbits per casar-se i tenir fills. O sigui que quan els aragonesos es van posar d’acord amb “el qui”, Ramon Berenguer va tenir que arribar a acords amb les 3 ordres militars (1140, 1141 i 1143), per fer efectiu el primer testament. El segon testament li importava 3 pitos, doncs al 1149 va arribar a un acord de pau amb Garcia V de Pamplona per casar-se amb la seva filla Blanca. Clarament quan Ramón Berenguer va arribar als acords amb les ordres militars, i el tema del primer testament (el decretat per Déu mitjançant la voluntat d’Alfons I) va quedar tancat (a l’assemblea de Girona de 1143, on hi va asistir Guido, el legat d’Inocenci II, en representació del papa), ja es va oblidar del testament de Ramir, i el que va venir després (la boda amb Peronella) és més fruit de la fortuna que no de qui era l’amo d’Aragó, Aragó estava en mans catalanes. El segon testament no importava a ningú. Successius papes van ratificar que s’havia fet efectiu el primer testament; Eugeni III al 1150 i després Adrià IV amb una butlla de 1.156.)
 
 
 
 
LLIBRE que demostra la independència econòmica entre els regnes: "Les duanes entre els estats de la Corona d'Aragó" per José Ángel Sesma Muñoz. Us podeu descarregar en pdf de franc:
 

 

 Detall ampliat del plano anterior. Aquí es mostra les duanes entre Aragó i Catalunya
 
Per a descarregar el llibre en pdf, cliqueu:
 
 
--- 

Hoy 27 de agosto se cumplen 881 años de la sumisión del Reino de Aragón bajo los Condados Catalanes.


Hoy se celebran 881 años que Ramiro II entregó el Reino de Aragón (y su hija) a los condados catalanes confirmando su sumisión a Ramón Berenguer

 
Mapa de Aragón, de los condados catalanes i de les taifes vecinas el 1137, en que
Ramiro II el Monje cedió va la sobirania d'Aragón al Conde de Barcelona Ramon Berenguer IV

Hoy 27 de agosto se cumplen 881 años de la sumisión del Reino de Aragón bajo los Condados Catalanes. Ante la posibilidad de que el Reino de Castilla se hiciera con el de Aragón, el Rey Ramiro II decidió entregar su reino y su hija a Ramón Berenguer, Conde de Barcelona, con la condición de que mantuviera los fueros aragoneses y la indivisibilidad del territorio. En la famosa Confirmación de Ayerbe (1137) el Rey aragonés se comprometía a nunca más hacer ninguna donación sin la aprobación del Conde catalán, haciendo efectiva su total sumisión a este.

Como consecuencia de este tratado la hija de Ramiro II, Petronila, de menos de dos años, era también entregada a Ramón Berenguer con el que se casaría al tener la edad apropiada. En definitiva Ramiro II cedió su reino incluso antes de que se materializara el enlace entre su hija y el Conde de Barcelona. Petronila fue enviada a Barcelona donde fue educada siguiendo las normas y tradiciones de la Casa de Barcelona, incluso hablando en catalán como lengua principal.

El contrato matrimonial firmado por Ramiro II de Aragón reza así: “Yo, Ramiro, por la gracia de Dios rey de Aragón, te doy a tí, Ramón, conde y marqués de Barcelona, mi hija por mujer, con todo el reino de Aragón integramente, tal como mi padre Sancho, y mis hermanos Pedro y Alfonso no lo tuvieron ni poseyeron nunca mejor, ellos ni nadie a través de ellos, salvados los usos y costumbres que mi padre Sancho y mis hermanos Pedro y Alfonso, tuvieron en su reino.”
 
El Rey aragonés entrega sus reino como él mismo indica a cambio de que se respeten sus usos y costumbres así como su límite territorial. 
 
También en este acuerdo Aragón adoptó la bandera catalana que representaba a la unidad resultante de los condados catalanes con el Reino de Aragón. Por mucho que algunos historiadores financiados por el Gobierno de Aragón hubieran querido vivir bajo Castilla en vez de bajo Catalunya, la historia no se puede cambiar. No discutan la realidad y si se quieren enfadar hablen con Ramiro II.




Confirmen Ramon Berenguer de Barcelona com a governant efectiu d'Aragó, a 27 agost 1137 al castell d'Ayerbe  
 
 
 
F
oto: Bibliothèque Nationale de France
 
 
Barcelona. Divendres, 27 de Agost 2021. 
 
 
Tal dia com avui de l’any 1137, fa 884 anys, al castell d'Ayerbe (regne d’Aragó), el rei Ramir d’Aragó (últim monarca de la nissaga Ximeno al tron de Saragossa) signava un document anomenat la Confirmació d’Ayerbe, on reconeixia que no podia fer cap donació del patrimoni reial aragonès sense l’autorització del seu futur gendre Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona. Aquest document es va signar en el context de les negociacions i pacte de l'unió dinàstica entre Aragó i Barcelona. Tot i que encara faltaven tretze anys per a la majoria d’edat de Peronella (la filla i hereva de Ramir), i per tant per consumar el matrimoni amb Ramon Berenguer IV que havia de segellar (***atenció!, aquí hi ha un error historic relativament freqüent: veieu la nota al final de l'articleaquella unió dinàstica, aquell document confirmava el comte independent de Barcelona com a governant efectiu d’Aragó.

 

Aquell document es va signar en un context molt singular. Castella i Navarra, conscients de la feblesa i de la divisió de les oligarquies aragoneses, havien iniciat la invasió del regne. En aquell estat de coses, aquelles oligarquies van forçar Ramir a pactar una entesa amb el Casal de Barcelona que s’havia de traduir en una unió dinàstica: dos dominis independents que únicament compartirien la figura del sobirà (que actuaria com a comte independent o Home Principal a Catalunya; i com a rei a Aragó). No obstant això, l’arquitectura patriarcal de la societat de l’època i la pressió amenaçadora de navarresos i castellans les obligaria a anticipar en el temps els pactes subscrits. Ramon Berenguer IV, que no tenia cap parentesc amb Ramir, es convertiria en el primer Bel·lònida que governaria Aragó.

 
 

(***) Aqui Marc Pons fa una errada. Ramir II donava la seva filla com esposa a Ramon Berenguer IV.  Però la cesió de la sobirania d’ Aragó no depenia de  que es pogués realitzar o no el casament. A l´Aragó les dones no podien transmetre la sobirania. La cesió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV ja és efectiva des de la signatura per part de Ramir II dels tres documents que la ratifiquen el 1137.
 
(Aquest post ha rebut 471 visites)


Per a saber-ne més:

 
 



__

23 de setembre del 2023

Bateria de preguntes de Junts al govern espanyol perquè es pronunciï sobre el dèficit fiscal (21.09.2023), en plenes negociacions amb Pedro Sánchez per un eventual suport a la seva candidatura com a Presidente del Gobierno


 

El senador Josep Lluís Cleries vol que l'executiu de Sánchez doni explicacions sobre el dèficit fiscal
 
 
 
Joan Antoni Guerrero Vall/ Agències
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 21 de setembre de 2023.
 
 
El portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, ha registrat una bateria de preguntes a la cambra alta en la qual xifra en gairebé 22.000 milions d'euros el dèficit fiscal anual de Catalunya amb l'Estat i demana explicacions al govern espanyol en plenes negociacions per a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez, informa Europa Press. Després que dimecres Junts va estimar que "el deute històric de l'Estat amb Catalunya" s'enfila a uns 450.000 milions d'euros, el partit de Jordi Turull i Laura Borràs ha portat la iniciativa al Senat per obligar el govern espanyol a pronunciar-se sobre aquest dèficit fiscal anual.
 
En concret, Junts diu que Catalunya va aportar "el 19,3% el 2020 i va rebre el 13,7%, mentre que el 2021 va aportar el 19,2% i va rebre el 13,6%". "Per càpita, això vol dir 2.831 euros que cada català i catalana perden anualment", es queixen. Per això, plantegen diverses preguntes al govern espanyol, en què demanen explicacions "de les raons per les quals consideren que els 7,5 milions de catalans i catalanes han d'aportar a l'Estat espanyol vint-i-dos mil milions d'euros any rere any".

 


A més a més, exigeixen la reforma del sistema de finançament autonòmic, després d'estar deu anys caducat, i demanen al Govern central valorar la xifra anual del dèficit, que ells xifren en uns 22.000 milions d'euros el 2021. "Com explica el govern que el 20% de persones que viuen a Catalunya es trobin en risc greu de pobresa mentre tenim un dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros?", etziben a l'executiu de Pedro Sánchez.

 

Les mesures proposades per Junts

Junts per Catalunya ha posat aquesta setmana dues mesures damunt la taula per revertir l'infrafinançament de Catalunya: la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i les competències perquè la Generalitat pugui recaptar tots els impostos. Així consta en les conclusions que ha registrat la formació independentista a la Comissió d'Estudi sobre el Deute Històric de l'Estat amb Catalunya, a les quals ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies.
 
 
També xifren aquest deute històric en uns 450.000 milions d'euros. Segons els seus càlculs, la partida més gran correspon a l'infrafinançament en l'àmbit de les polítiques socials (375.000 milions), seguida del dèficit d'infraestructures (50.900 milions) i les pensions (30.000 milions). En declaracions a l'ACN, el diputat de Junts, Joan Canadell, assenyala que "són xifres astronòmiques, que afecten clarament el benestar de la societat". En aquest sentit, constata com "els catalans som els dotzens en benestar a l'Estat espanyol, quan ens pertocaria ser els quarts, i els 135 a nivells europeu, quan els bascos i els navarresos són el 48 i el 50".
 
 
És per això que, en primer lloc, des de Junts plantegen reclamar la condonació del deute del FLA, que situen en 80.000 milions d'euros. "Aquest endeutament l'hem hagut d'assumir perquè hem tingut dèficit fiscal", assegura Joan Canadell. La condonació, sostenen a les conclusions, "suposaria una reducció parcial del deute històric".
 
 
 
 Per a saber-ne més cliqueu l'etiqueta  dèficit fiscal, i balances fiscals
tenim recollides entrades sobre el tema, per exemple:
 
 

 

>> 15.02.2023 - Joan B. Casas: “La situació fiscal de Madrid és absolutament immoral” v.2
 
 
 




__