30 de novembre del 2010

The New York Times: 'Els beneficis de la independència de Catalunya són enormes'


El prestigiós diari nord-americà explica que Catalunya aporta el 10% del seu PIB a la resta d'Espanya i que aquest no retorna. Tampoc s'entén perquè el País Basc té el concert econòmic i Catalunya no. El diari especula amb la possible independència de Catalunya

24.11.2010 - 11:11 - Països Catalans

 

Aquest article de The New York Times torna a deixar Catalunya al centre de l'actualitat a pocs dies de les eleccions catalanes del 28 de novembre. El diari explica que a nivell de producció econòmica i empresarial Catalunya està a anys llum de regions “pobres” com Andalusia. A més a més, fa un repàs històric i s'explica que Catalunya va encapçalar la revolució industrial a Espanya.

Un espoli fiscal inèdit a Europa
Diu el text que “Edward Hugh, un economista independent estima que un 10% del PIB català marxa de Catalunya per sufragar les despeses d'altres regions espanyoles, a través dels impostos recaptats pel govern central de Madrid”. Segons NYT “la limitada autonomia fiscal de Catalunya contrasta amb la regió pròspera del país Basc” que compta amb el concert econòmic.

'Els beneficis de la independència de Catalunya són enormes'
“El País Basc ha aconseguit obtenir una qualificació de crèdit que és la millor d'Espanya perquè aquesta regió es fiscalment independent”. Finalment, NYT escriu en el seu article que “els beneficis de la independència a llarg termini són enormes, però hi ha costos en el curt termini, que moltes persones no estan disposades a assumir”.

L'Ajuntament demana a la Sagrada Família actualitzar la seva llicència d'obres 120 anys després


El regidor del districte admet que no saben “com pot de ser de complex el que s'està fent” a la basílica

L'Ajuntament de Barcelona creu que el Patronat de la Sagrada Família hauria d'obtenir una nova llicència d'obres 120 anys després, per conèixer de primera mà la construcció a la basílica i col•laborar més estretament en la nova etapa oberta després de la seva dedicació al culte, segons ha defensat el regidor del Districte de l'Eixample, Ramon Nicolau.

En una entrevista d'Europa Press, ha constatat que el Consistori desconeix l'edifici dissenyat per Antoni Gaudí, ja que només disposa d'una llicència que "no tracta de les tècniques constructives actuals" concedida el 1890 pel municipi de Sant Martí de Provençals, més tard annexionat a Barcelona.

"Si coneguéssim la construcció, la tractaríem com a qualsevol obra de la ciutat; en aquest cas és excepcional i en tenim menys coneixement que de qualsevol altra", ha admès Nicolau, qui no qüestiona que la basílica s'està construint amb qualitat.

Segons el regidor, l'Ajuntament només coneix les tasques per la premsa i pel que es veu des del carrer, però no 'in situ'. "No sabem com pot de ser de complex el que s'està fent, però si el coneguéssim ens ajudaria a col•laborar més estretament", ha resumit.
Acosten posicions

Després de 128 anys de distanciament entre Ajuntament i Sagrada Família, van escenificar un primer acostament la setmana posterior a la dedicació que va oficiar Benet XVI el 7 de novembre amb una trobada al temple entre l'alcalde, Jordi Hereu, el president del Patronat, Joan Rigol, i l'arquitecte director, Jordi Bonet.

Tot i això, la llicència no és la preocupació més immediata després de 120 anys de tramitar-se la primera, com tampoc les futures expropiacions de finques per acabar la basílica. Les prioritats municipals són la gestió dels autobusos turístics, de les cues a les voreres i la prevenció dels furts als turistes i fidels que esperen per visitar-la.


25 de novembre del 2010

Primer gran acto en la Sagrada Familia después de la venida del Papa


El 18 de diciembre se celebrará una misa de acción de gracias por la visita de Benedicto XVI y, al mismo tiempo, tendrá lugar la Jornada por la Familia y la Vida; presidirá la liturgia el arzobispo de Barcelona Lluís Martínez Sistach

ForumLibertas.com

El próximo 18 de diciembre el Arzobispado de Barcelona celebrará el primer gran acto litúrgico en la nueva Basílica de la Sagrada Familia del genial arquitecto catalán Antoni Gaudí. Este evento constituirá el primero de grandes dimensiones desde la visita del Papa Benedicto XVI a Barcelona que vino para, precisamente, dedicar el Templo de la Sagrada Familia y habilitarlo para su uso litúrgico.
El acto consistirá en una misa de acción de gracias por la reciente visita pastoral del Santo Padre a la Ciudad Condal. La ceremonia está abierta a los feligreses sin necesidad de invitación especial y consistirá en una celebración eucarística dirigida especialmente a las familias.

La liturgia estará presidida por el cardenal arzobispo de Barcelona Lluís Martínez Sistach y dará comienzo a las cinco de la tarde del 18 de diciembre.

La misma jornada servirá para celebrar la Jornada por la Familia y la Vida y destacar así el papel de las familias españolas en la sociedad como primer segmento de la misma. La arquidiócesis catalana ha invitado especialmente a los esposos que este año cumplen bodas de plata o de oro matrimoniales. Además, se pedirá por el derecho de los niños por nacer.

 











 

Fotos cedidas por (C) Dr. Guillermo L. SIMÓN-CASTELLVÍ
Gabinete de prensa de la FIAMC (Fédération Internationale des Associations de Médecins Catholiques) - Decisions Mèdiques-Medical Decisions

 Este será el primer acto de carácter diocesano desde que el pasado 7 de noviembre el Papa Benedicto XVI presidió una Misa con ocasión de la dedicación de la Iglesia y el altar de la Sagrada Familia en Barcelona, declarada Basílica Menor.

El templo expiatorio de la Sagrada Familia fue diseñado por el arquitecto catalán Antonio Gaudí, cuyo proceso de beatificación está en marcha.

La Sagrada Familia, la última gran catedral

El templo de la Sagrada Familia es uno de los más importantes símbolos de la ciudad de Barcelona y uno de los principales reclamos turísticos. Es sin duda el edificio catalán más conocido en todo el mundo.

El templo se ha construido sólo con donativos particulares y ha pasado por fuertes crisis económicas que han amenazado con paralizar las obras. Se han producido vivas polémicas sobre la continuidad del proyecto que, sin embargo, ha seguido adelante por la voluntad de los discípulos de Gaudí y los donantes.

La construcción del templo depende de la Junta Constructora, hoy convertida en fundación. El presidente de la Junta es el cardenal arzobispo de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, y el presidente delegado es el ex presidente del Parlamento de Cataluña, Joan Rigol. El arquitecto director de las obras es actualmente Jordi Bonet Armengol, hijo del arquitecto Lluís Bonet Garí.

La obra que inició Gaudí, es una catequesis de piedra que exalta y explica en cada uno de sus detalles la profundidad de la Palabra de Dios a través del Evangelio.

23 de novembre del 2010

La Sagrada Família, Josep Maria Ballarin


 Clicar sobre la imatge per a veure-la a pantalla sencera

20/11/10 02:00 - Josep M. Ballarín - En Gaudí era capaç de viure en una casa que només existia dintre d'ell. La veia sencera, amb els seus racons quiets, com els de la Pedrera.
Però li vingué la falconada. Era un místic, vivia Déu i Catalunya en un sol batec de pau. Va somniar una catedral. La veia i la vivia sencera, amb les torres enlairant-se cels amunt i la nau trenada de silencis com un sant dels sants. Ho va deixar tot, es va fer una sola carn amb les pedres. Va fer quatre torres amb una portalada de Nadal que podria ser feta per un pastor de Betlem tornat àngel. I va morir.
Ho deien els que es tenien per entesos i la gent s'ho creia. Calia deixar el temple sense acabar, era impossible trobar qui fos capaç de prendre el relleu. Encara avui, algú de la carcúndia que es constipa només de sentir un airet de l'Evangeli, diu que bona cosa fóra deixar les ruïnes venerables de les quatre torres fent-hi al davant una plaça dura, punyeta, una altra plaça dura, on aplegar-hi multituds. Ep. No pas amb processons, amb la gentada de Protectors dels Gripaus. Posem per cas.
Però vet ací que aquest país del seny i del mal seny ha donat un parell de folls a la franciscana. Déu i Catalunya en un sol batec de pau. Mossèn Lluís i el seu germà, Jordi Bonet, arquitecte.
Misser Jordi, entès en geometria talment com en Gaudí, va tancar-se al taller del mestre, cremat pels de la FAI, va fer la maqueta d'un tram de la nau. Que vaig presentar a Rimini als italians meravellats.
Als Bonet no hi ha qui els aturi. A cop de visites d'estrangers van sortir quatre torres i una portalada, malauradament freda. Vés a trobar un escultor que entengui en Gaudí.
Passaren anys, mentre els forasters hi venien a corrua feta, els barcelonins ni es recordaven d'aquell bé de Déu oblidat a l'antic poblet de Sant Martí. Fins que, amb el dimoni estossegant, va venir el Sant Pare, la nau del temple era enllestida, Barcelona té l'únic espai amb ombres i llums entotsolats dels nostres dies. No hi ha res de semblant al món.

La susdita carcúndia s'ha esverat, mai no entendrà en Gaudí. Mai no entendrà la tenacitat cristiana dels Bonet. Gràcies, amics.

 Clicar sobre la imatge per a veure-la a pantalla sencera - Foto cedida per (C) Dr. Guillermo L. SIMÓN-CASTELLVÍ - Gabinet de premsa de la FIAMC (Fédération Internationale des Associations de Médecins Catholiques) - Decisions Mèdiques-Medical Decisions




Darrera actualització (Dissabte, 20 de novembre del 2010) 
 http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/332939-la-sagrada-familia.html

Altres articles de l'autor:
06/11/2010 El papa a casa

Reportage a TV3 d'una película inédita sobre Gaudí: "Gaudí, una visió singular"




Reportatge d'una película inédita sobre Gaudí, realitzada el 1973. En el programa de Televisió de Catalunya “30 minuts” titulat “Gaudí, una visió singular"

El reportage comença quan un empleat de banca va ser l'encarregat de custodiar una bobina cinematogràfica que havia estat embargada pel banc just abans de ser estrenada. Es tractava de la pel·lícula de cineasta nort-americà John Alaimo, Antonio Gaudí... una visión inacabada”Poden clicar sobre el títol per a veure-la.
 

El TAV entre Figueres i París començarà a circular el dia 19

 

Renfe va anunciar que a partir d'avui ja es poden comprar bitllets / Les dues ciutats quedaran unides a encara no sis hores, gairebé la meitat que ara /  A Figueres s'haurà de canviar per anar a Girona i Barcelona

El diumenge 19 de desembre Catalunya es connectarà amb Europa en alta velocitat ferroviària. Després del ball de dates de les últimes setmanes, Renfe i la francesa SNCF van anunciar ahir per separat el dia en què entrarà en servei el tram internacional del TAV entre Figueres i Perpinyà, acabat des del febrer del 2009. Així els estats espanyol i francès compliran la promesa que els primers trens circularien abans d'acabar l'any. L'anunci suposa la plasmació d'un projecte històric no només per la connexió amb França, si no perquè representa la fi de l'aïllament del sistema ferroviari ibèric, amb un ample de via diferent del d'Europa.

Cap a sis hores menys
Amb la posada en marxa del nou servei qui vulgui anar fins a París en tren directe s'estalviarà unes cinc hores i mitja de viatge. El trenhotel Joan Miró que ara cobreix el trajecte triga deu hores i quart per unir Figueres i París, mentre que el TAV de la SNCF farà el recorregut en cinc hores i quaranta minuts. Si se surt de Barcelona, el viatge es reduirà de les dotze hores a les set hores i quaranta minuts.
Inicialment, hi haurà dos trens diaris en cadascuna de les direccions, i faran parada a Perpinyà, Narbona, Montpeller i Nimes. Tot i això, el president de Renfe, Teófilo Serrano, no va descartar ahir incrementar-ne el nombre si la demanda ho requereix i hi ha acord amb l'operadora francesa, que és qui hi posa el servei. Renfe oferirà el servei entre l'estació de Figueres Vilafant i la de Barcelona, amb parada només a Girona i circulant per via convencional, de manera que els viatgers que vagin en el TAV puguin fer el transbordament a la mateixa andana. Els trens seran els nous combois que ja cobreixen els de mitjana distància entre Figueres, Girona i Barcelona, i el transbordament durarà entre 15 i 24 minuts. Pel que fa als bitllets, els preus entre París i Figueres oscil·len entre els 58 i els 109 euros per viatge en funció del tipus de bitllet que es compri, i entre els 63 i els 130 entre París i Barcelona. Els preus semblants al servei actual. A més, s'ofereix una tarifa de llançament de només 5 euros per anar de Figueres a Perpinyà o de 8 euros fins a Narbona per descobrir la nova connexió. Els bitllets es posaran a la venda avui, i Renfe només els vendrà per taquilla durant els primers mesos, mentre que la web de la SNCF ja els ofereix.
En l'acte de presentació ahir a Girona hi havia, a part de Serrano, el subdelegat del govern estatal, Francesc Francisco-Busquets, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que va destacar que “el cas de Figueres és excepcional a Espanya, és l'única ciutat que no és capital de província i que tindrà estació”.

Les mercaderies, a punt
Pel que fa a les mercaderies, a partir del 21 de desembre ja podran començar a circular en ample europeu des del port de Barcelona cap a França, ja que també es posarà en servei el tercer rail al Vallès i entre Girona i Figueres. Renfe programarà quatre trens per setmana, que podran tenir més longitud i anar més ràpid gràcies en part a les cinc hores que s'estalviaran en canvi de vies.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/334750-el-tav-entre-figueres-i-paris-comencara-a-circular-el-dia-19.html?cks_mnu_id=75

22 de novembre del 2010

Un poderoso lobby europeo considera que el Corredor Mediterráneo haría la crisis más llevadera

Empresarios y administraciones exigen al Gobierno un 'corredor' ferroviario compatible con los ejes transeuropeos

Eje ferroviario de mercancias Algeciras-Valencia-Barcelona-Lyon-Estocolmo promovido por el lobby Ferrmed

Salvador Enguix | Valencia | 22/11/2010 - El secretario general del poderoso lobby Ferrmed, Joan Amorós, ha defendido este lunes en Valencia que el Corredor Mediterráneo es un eje "tan fundamental" para la economía española que "la crisis sería más llevadera" si el Gobierno Español hubiera invertido en el corredor mediterráneo – infraestructura vital para autonomías como Catalunya, Valencia o Murcia – "en lugar de apostar por una red radial del AVE que no tiene rentabilidad".
  
Amorós, que ha presentado este lunes el Manifiesto sobre la Red Ferroviaria Trasn-Europea de Mercancías que ha adelantado hoy La Vanguardia, en el que se exige a Bruselas y a Madrid, entre otros, la compatibilidad de ancho de vía del corredor mediterráneo con las líneas de Europa, ha concretado que este eje supondría un ahorro económico de 67.000 millones de euros para la economía española entre 2016 y 2045 en comparación con el tráfico rodado.


En el caso de la Comunitat Valenciana este ahorro sería de 19.000 millones, y si además se tiene en cuenta que esta infraestructura permitirá a los puertos de la Comunitat canalizar el tráfico asiático marítimo y crear una industria transformadora de estos productos para ser comercializados en Europa, aumentaría un 1% el PIB regional, con lo que los beneficios rondarían los 55.000 millones de euros en 10 años a partir de 2016. Y puso un ejemplo: de Valencia a Tarragona sólo circulan entre 10 a 20 trenes diarios mientras si estuviera en funcionamiento este corredor serían de 150 trenes.

Por ello, ha recalcado la necesidad de que el Ministerio de Fomento materialice sus compromisos y establezca un calendario de actuación que, en su opinión, debe comenzar con un cambio de vía o la construcción de un tercer carril hasta Cartagena, presupuestado en 2.350 millones, que esté concluido en 2013. Posteriormente para 2017 las circunvalaciones de Valencia y Barcelona para evitar el tráfico de cercanías llegar hasta Almería para poder alcanzar Algeciras en 2019-2020. "Todo debe estar terminado para 2020", ha señalado. Además, reclama que se reabra la conexión Lorca-Granada que se cerró a principios de los 80 pero con un trazado más idóneo para las mercancías.
Amorós ha expuesto que "siempre se habla del triángulo de oro ferroviario" que es Valencia, Madrid, Barcelona y vuelta a Valencia. A partir de diciembre estarán dos patas: Valencia-Barcelona y Barcelona-Madrid, pero queda por hacer Barcelona-Valencia. En su opinión, resulta "increíble" que las dos ciudades más importantes, detrás de Madrid, no estén unidas por la alta velocidad y sí lo estén otras capitales. Esta unión permitiría liberar la línea para el transporte de mercancías con la misma prioridad que los pasajeros convencionales. En ese sentido, ha recalcado: "las inversiones se deben hacer teniendo en cuenta la cohesión social, pero sin olvidar dónde está la rentabilidad económica", que en esta infraestructura, según ha puntualizado, es de 11,1% de retorno de media aunque en determinados tramos es muy superior, como en el tercer carril.

Por ello, se calcula que la inversión privada podría participar en un 30 por ciento de todo el corredor hasta Estocolmo. "Si España tiene la pretensión de convertirse en una plataforma logística intercontinental de primer orden sólo lo puede lograr si invierte en el Corredor Mediterráneo", ha señalado. Del mismo modo, el vicedecano del Colegio Oficial de Ingenieros Industriales de la Comunitat valenciana (COIICV), Javier Rodríguez, ha agregado: "un país vale las inversiones que posee y los conocimientos que posee y un país sin industria está condenado a vivir de la caridad de los países rico".

Por ello, Ferrmed ha elaborado un manifiesto que presentará el próximo 12 de enero en el parlamento Europeo de Bruselas con tres puntos esenciales: el primero, que están de acuerdo con la concepción de la red que propone la Comisión, es decir, una red ferroviaria europea que interrelacione todas los grandes corredores de mercancías de europea y sus puertos. El segundo que esta red se establezca a partir de un estándares comunes y por último que incluya todas las líneas realmente importantes , los puertos , las industrias logísticas y por supuesto el Corredor Mediterráneo tan importante para Europa y España. La Comisión europea presentará en enero un borrador de la red prioritaria que tras su discusión con los países implicados se presentará de forma definitiva en abril para su aprobación por el Consejo de Ministros y el Parlamento europeo. En marzo o a principios de junio estará definida la red europea de transportes y, desde Ferrmed, se espera con el Corredor Mediterráneo incluido.

Antonio Gaudí... una visión inacabada - película gratuïta fins el 5 desembre 2010


http://www.tv3.cat/videos/3194150

Coincidint amb l'emissió del reportatge "Gaudí, una visió singular", "30 Minuts" els ofereix íntegrament el film que ha estat objecte d'aquest reportatge. Protagonitzada per José Luis López Vázquez i dirigida pel cineasta nord-americà, John Alaimo, la pel·lícula es va rodar a Barcelona l'any 1973 en els escenaris arquitectònics gaudinians: la Pedrera, el Parc Güell i la Sagrada Família. És una passejada intel·lectual del mateix Gaudí a través de la seva obra, a partir de les seves pròpies reflexions escrites.

20 de novembre del 2010

Continúan los indicadores del éxito de la visita del Papa a Barcelona, encuestas de TV3 y RAC1 lo confirman


ForumLibertas.com // Revelan que por encima del 80% su audiencia califica de exitosa el viaje de Benedicto XVI a la Ciudad Condal. Los medios anticlericales pierden lectores y La Vanguardia, que se ha destacado por su excelente cobertura de la visita, crece un 7,2% este año

La visita del Papa sigue revelándose como exitosa
El éxito de la visita del Papa a Barcelona el pasado 6 y 7 de noviembre para dedicar la nueva Basílica de la Sagrada Familia no solamente se mide por la aceptación social generalizada y la lectura positiva que ha tenido en la opinión social y los medios de comunicación. Otro aspecto que pone de relieve los frutos de ese viaje pastoral son algunas encuestas que diferentes medios de comunicación de diversa índole han planteado a sus lectores.
Es el caso de la televisión autonómica TV3 y la emisora de radio RAC1. En la página web de la televisión dependiente de la Generalitat del Tripartito una encuesta pregunta a los internautas: “¿La visita del Papa ha sido un éxito?”. Los resultados no pueden ser más positivos: el 85,5% cree al cierre de esta información que lo ha sido, mientras que los votantes que consideran que no lo ha sido llegan al 14,5%.

En la misma línea, la pregunta que lanzaba RAC1 (caracterizada por mantener un tono beligerante con la Iglesia católica) a sus oyentes se planteaba de la misma forma que en TV3: “¿La visita del Papa ha sido un éxito?”. El 81% de los oyentes de RAC1 creen que sí, mientras que el 19% cree que no.
 











Cabe destacar que en ambas encuestas los órdenes de magnitud son muy parecidos a pesar de tratarse de diferentes medios con perfiles también muy distintos. Además, en términos sociológicos, cualquier contexto de opinión que supera el 80% quiere decir que prácticamente es todo el mundo. 
La sociología, en términos de valoración considera que entre 50% y 60% el resultado es “puede que sí”, pero para estar seguros de ese “sí” es solamente a partir del 60% que se obtiene la certeza absoluta. En ambas encuestas de TV3 y RAC1 se supera el 80%, lo cual revela un “absolutamente sí”. Por lo tanto, se trata de un éxito acaparador en dos medios de diferente línea editorial, aunque ambas alejadas de una línea cercana al catolicismo, especialmente RAC1.

Los diarios anticlericales pierden lectores
Otro medio que vale la pena destacar es el diario La Vanguardia que se volcó sin reservas y con una gran calidad profesional a cubrir la visita del Papa. Contrasta con esta línea El Periódico de Cataluña que ha asumido desde el mismo anuncio de la visita del Santo Padre a España una postura radicalmente contraria y, a menudo, beligerante. 
 















La última oleada de de la encuesta en el 2010 sobre los diarios más leídos revelan que La Vanguardia ha sido el diario más leído de Catalunya por delante de su competencia directa, El Periódico. A lo largo de las cuatro oleadas que la encuesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha realizado en el último año, se puede observar como La Vanguardia, siempre por delante, ha ido ganándole terreno al segundo diario más leído
De este modo, mientras que la diferencia en el primer segmento era de un punto porcentual (La Vanguardia era leída por el 31,8% de los ciudadanos que asiduamente leen el diario frente a un 31% que leía El Periódico), en la segunda oleada la diferencia creció un 1,7% (32,6% de La Vanguardia frente a un 30.9% de El Periódico), en la tercera un 6,7% (35,1% frente a un 28,2%) y en la cuarta que se acaba de hacer pública la diferencia que separa a ambos diarios es de 12 puntos porcentuales. Es decir, que el 39% de los lectores de diarios optan por La Vanguardia frente a un 27% que prefiere El Periódico.
Por otro lado, el diario El País, de tradicional sesgo anticatólico, tampoco llega a superar el 10% y se sitúa en un ratio de lectores del 9,3% en la última encuesta del CEO. Otro diario que mantiene una línea editorial de izquierdas desde su fundación es el diario Avui que ha descendido del 7,2% de lectores al principio de año hasta el 4,5%.
De estos datos se desprende que el diario que ha tratado mejor la visita del Papa (noticia que ha llenado muchas de las páginas de los medios en los últimos meses que coinciden con esta ulterior oleada) ha sido el más leído con una clara línea ascendente, mientras que los que han mantenido una postura anticlerical han perdido lectores.
http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=18433

 

EUFORIA, A MI JUICIO PREMATURA E INJUSTIFICADA, POR EL PASO DE LA TUNELADORA BARCINO FRENTE EL TEMPLO DE LA SAGRADA FAMILIA

                        Algunos políticos como Don José Blanco, Don José Montilla, Don Jordi Nadal y Don Jordi Hereu, han lanzado las campanas al vuelo porque la tuneladora Barcino ha pasado junto al Templo de la Sagrada Familia sin que se hayan producido incidentes.

Considero que solo puede ser debido a su ignorancia y a la obediencia imprudente de sus técnicos.

Expongo mis razones:

1º      Un verdadero ingeniero, un buen ingeniero, es el que hace por un euro lo que cualquier tonto hace por dos.
Clicar sobre el cuadro para verlo a pantalla completa

         El trazado elegido es el más caro de los considerados, el que afecta a más casas y a más monumentos, como puede comprobarse en el cuadro resumen del estudio que realizó el Colegio de Economistas de Barcelona en Febrero de 2007, antes de que se iniciaran las obras y que insertamos a continuación.

 Es cierto que las obras se adjudicaron a una asociación formada por Sacyr, Cavosa y Scrinser con una baja importante, por 179,3 millones de euros, pero también lo es que no incluían la pantalla de pilotes de protección de La Pedrera, los pozos de mantenimiento de la tuneladora, los gastos de reparación de los daños ocasionados en las viviendas, las compensaciones a los comercios, los estudios de interacción con edificios existentes, etc., etc.

          
Esperemos que no ocurra lo que en el tramo “La Riba – Montblanc” en que con los costes de las reparaciones, 128,87 millones de euros, se triplican ya a los de construcción que fueron de 63,4 millones de euros.

2º      El trazado elegido es el que, dadas sus características, producirá más molestias a los ciudadanos, más perjuicios a los comercios a los que, por cierto, habrá que compensar las pérdidas, originará más imprevistos y hará que se dispare más, y de forma alarmante, al presupuesto.

3º      Las salidas de emergencia no cumplen las normas de seguridad debidas y constituirán verdaderas “Espadas de Damocles” para los usuarios y trabajadores durante todo el período de explotación.

4º      El que una obra no se caiga no garantiza que esté bien proyectada y ejecutada.
Debe tener un coeficiente de seguridad acorde con el daño que produciría un fallo en ella.
Yo afirmo, rotundamente, que el conjunto Túnel del AVE – Templo de la Sagrada Familia no lo tiene.

5º      Los asientos de las tierras afectadas por obras no se producen de forma inmediata.
El estribo norte del viaducto de la autopista Terrassa – Manresa, situado sobre el río Llobregat, entre San Vicente de Castellet y El Pont de Vilomara se terminó el año 1989.
Se estimó que asentaría, de acuerdo con los estudios geológicos, entre 10 y 15 centímetros durante toda su vida.
El año 1992 había bajado 95 centímetros y fue preciso levantar el tablero con gatos y recrecer el estribo con hormigón armado para reponerlo a su sitio y  evitar un desastre.
El año 2001 había bajado otros 45 centímetros y hubo que repetir la operación.
Hoy se encuentra estabilizado.
El control de calidad lo realizó INTEMAC, la empresa que ha estudiado la interacción entre el Túnel del AVE y el Templo de la Sagrada Familia.
Esperemos que no ocurra lo mismo que en otros tramos del trazado en los que se han producido fallos que han producido un aumento significativo del presupuesto, que han impedido que los trenes alcancen las velocidades previstas y que, en consecuencia, se haya incrementado, sensiblemente, el tiempo de los viajes entre Madrid y Barcelona.

6º      Las corrientes subterráneas de agua cambian de rumbo con frecuencia.
Los cursos de las rieras subterráneas recogidas en el mapa elaborado en 1891, por el prestigioso geólogo Don Jaime Almera y que tengo en mi poder, no se parecen, en nada, a los actuales.

7º      Todavía no ha pasado ningún tren y, por tanto, no se han producido vibraciones continuadas que constituyen un serio peligro para una estructura tan esbelta como la del Templo.

8º      Falta levantar la Fachada de La Gloria que debe superar los 125 metros de altura y que, con su peso, podría generar tensiones no soportables por el conjunto Túnel - Templo.

9º      Don José Blanco ha manifestado que un cambio de trazado entrañaría un retraso de cuatro años.
La línea que va por El Vallés está, prácticamente, terminada y entrará en servicio antes de que se termine el tramo Sants – La Sagrera lo que pone en evidencia la poca utilidad del túnel.

10º    El señor Hereu ha manifestado que deberíamos pedir perdón los que habíamos luchado para que se cambiara el trazado oficial.
Creo que los que deberían hacerlo son los políticos que lo han defendido, por haber administrado tan mal el dinero de nuestros impuestos.

11º    Circula por Internet un vídeo, tomado fuera de antena, en el que Don José Blanco, Don José Montilla y Don Jorge Nadal se felicitan y expresan su alivio porque la tuneladora haya pasado junto al Templo de La Sagrada Familia sin producir incidentes.
Don José Blanco dice en él:
“Eso me quitó mucho sueño porque siempre tienes aquello de decir ¿y si se cae?”
Creo que, ante la menor sospecha de que pudiera caerse, que no se habría caído sino que la habrían tirado ellos, deberían haber suspendido las obras y elegido otro trazado, como  se ha pedido por la UNESCO, la WORLD MONUNENTS FUND y por mayoría en tres plenos del AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, en una sesión de la GENERALITAT y en otra DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS.
Parece que no deberían estar como para echar cohetes.
(Para ver el vídeo clicar aquí: Ministre Blanco: "Sempre tenies allò de... I si cau?")

12º    No entiendo que los políticos tengan la más mínima preocupación.
Si pasara algo y se les increpara, probablemente, dirían:
¡Miren los informes de mis técnicos!
Aseguran que no existe ningún peligro.

13º    No quiero criticar, ni mucho menos, a los técnicos.
         Don Mariano Palancar, Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos, colegiado nº 403, escribe en la página 37 de La Voz del Colegiado del mes de Diciembre de2009:
         “Y para terminar, un comentario políticamente incorrecto: hablamos de la enseñanza de la Ingeniería Civil y nadie dice nada de la “autoridad” y la ”responsabilidad” de los ingenieros de la Administración para actuar de acuerdo con la formación recibida.
Existe actualmente una erosión política de esta autoridad que constituye un tema tabú.”

¿Puede explicarme alguien qué utilidad tiene este Túnel para los ciudadanos de Barcelona y para los viajeros?

 ¿Puede explicarme alguien si las posibles ventajas que pudieran aducirse, aparte del incremento del precio de los terrenos cercanos a la Estación de la Sagrera, compensan los inconvenientes que tiene?

 Mariano Ribón


Simposi d'Arenys de Munt sobre "La Descoberta Catalana d'Amèrica"

Institut Nova Història
Amigues i amics,
En David Bassa ha escrit un manifest a favor del 
Simposi d'Arenys de Munt sobre "La Descoberta 
Catalana d'Amèrica" i que és secundat per personalitats diverses que donen suport a la nostra iniciativa de revisió i restauració de la història de Catalunya. Des de l'Institut 
Nova Història us preguem que en feu la màxima difusió i que us hi adheriu en cas que vulgueu donar-hi suport, enviant-nos 
un email a info@novahistoria.org amb el vostre nom i professió.
Moltes gràcies.

Manifest a favor del 
Simposi d'Arenys de Munt

La història l'escriuen els vencedors. Aquesta és una de les sentències més consensuades tant dins com fora del món acadèmic. Una sentència amb milers 
d'anys d'història, ja que els primers a incorporar historiadors a les tropes conqueridores van ser els grecs i els romans. Ve de lluny, doncs. I és per això 
que, des de fa milers d'anys, la història no s'ha pogut deslligar mai de la 
interpretació subjectiva dels fets. Per molt que un fet sigui objectiu, la seva explicació i narració sempre serà fruit d'una interpretació.

Per això calen iniciatives com el Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica, que no és sinó una espai perquè especialistes de branques tan diferents com l'economia, el dret, l'heràldica o, entre d'altres, la cartografia contrastin 
dades, estudis i investigacions sobre la catalanitat de la descoberta d'Amèrica. 
Calen simposis perquè l'aportació de noves dades i nous 
estudis és l'única manera d'arribar a aclarir la gestació de la descoberta d'Amèrica: encara avui els llibres de text parlen 
de diverses versions no contrastades que fan que, en ple segle 
XXI, la gesta històrica més important dels darrers cinc-cents anys  encara sigui, als ulls de la majoria, tot un enigma.
I els enigmes només es resolen amb coneixement i 
informació, amb dades i més dades, no amb interpreta- cions i especulacions. Per això, un simposi que només té per 
objectiu aportar dades, exposar-les i debatre-les és, per 
sobre de tot, un espai de llibertat.



David Bassa, periodista

Joan Cavaller. Penetració entre els catalans del concepte de Catalunya com a colònia dels espanyols


En unes declaracions recents, el candidat a la presidència Generalitat per Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha manifestat que Catalunya és una colònia de l'estat espanyol. Puigcercós justifica aquestes paraules fent referència a l'espoli fiscal i altres mesures de persecució fiscal contra Catalunya, com ara un nombre superior d'inspeccions fiscals al costat de les que l'estat espanyol fa a la resta de l'estat. Puigcercós també ha cridat l'atenció sobre el fet que andalusos i extremenys paguen menys impostos que els catalans. Tot plegat, les declaracions en qüestió han aixecat molta polseguera.
 En aquest breu article volem cridar l'atenció sobre el fet que, finalment, el llenguatge públic, ni que sigui minoritari en les paraules d'un únic candidat a la presidència de la Generalitat, ha incorporat el concepte de Catalunya en termes de colònia espanyola. Aquest és un fenomen molt important i alhora novedós, com ho demostra el fet de l'escàndol que aquelles declaracions han provocat i la necessitat d'explicació i justificació per part de Puigcercós.

És un fenomen important perquè han estat molts (tants com 300) els anys d'ocupació i extorsió per part de l'estat espanyol, i ha estat tot just ara, 300 anys després, que un polític català s'atreveix a proclamar-ho obertament. La comparació entre Catalunya i el Sahara occidental ha servit per encendre encara més els ànims de banda i banda.

Les causes generadores d'aquesta concepció política i nacional que parla d'una Catalunya colonitzada pels espanyols es troben en diferents esdeveniments prou coneguts: la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, les diferents negociacions sobre el finançament català, l'espoli fiscal, la desinversió de l'estat al nostre país, la crisi d'infraestructures (especialment en els trens, els aeroports i la xarxa elèctrica) que ha patit el país els darrers anys, el pagament injust de peatges a les autopistes, etc.
  
Per a atendre la forma en què la concepció d'una Catalunya colonitzada pels espanyols ha penetrat en la mentalitat dels catalans, portarem aquí declaracions de la societat civil queixant-se del tractament que els catalans hem rebut per una raó o altra. Podem llegir per exemple l'article publicat el 28 d'agost de 2009 per Antoni Mari Piqué a "El Singular digital.cat" amb el títol "Catalunya colònia":
 
El Govern ha dit que “potser caldrà refer el pacte polític, segons el que digui la sentència” del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. “Perquè l'Estatut, a més de ser una llei orgànica, també és un pacte d'Estat”.

Pacte? Si això ho diguès Navarra, que sí que en va fer un, de pacte, per incorporar-se a la Corona de Castilla… Però Catalunya no és a España per cap pacte. El pacte que tenim començà així:
 
“...per fer-nos una idea cabal de la percepció del nou impost del cadastre [imposat per Felip V el Desembre del 1715] per part dels ciutadans, com una fiscalitat coactiva i desorbitada, hem de tenir en compte que des dels segles medievals el repartiment de les contribucions a Catalunya sempre havia tingut caràcter paccionat, i requeria com a condició prèvia la celebració de Corts i l'aprovació dels Braços per tal d'establir el seu import, el sistema de cobrament i el període de vigència. Es a dir, que, pels catalans de l'època, el nou model de fiscalitat introduït pel cadastre va significar de sobte haver de passar d'un concepte de 'contribució' votada en Corts com un donatiu al monarca, a un model d'impost coactiu i desorbitat, en la fixació del qual no havien participat en absolut, i que a més era recaptat per la força de les armes de l'exèrcit d'ocupació”.

La cita és de 1714: Felip V Contra Catalunya, del catedràtic Josep Maria Torras.
 
Uns anys abans, el 31 de juliol de 2006, davant l'escàndol que provocaven els problemes de l'aeroport del Prat, Enric I. Canela va escriure en el seu blog:
 
"Catalunya sembla avui una colònia sotmesa a la voluntat omnímoda i omnipotent de la metròpoli. Quan un país no pot prendre les decisions que afecten el seu desenvolupament i està sotmès a les decisions polítiques i administratives d’un altre no és un país lliure. Quan un país no pot decidir, ordenar i gestionar les seves infraestructures bàsiques no és un país lliure.

Ahir i avui n’hem patit els efectes col·laterals: vam donar un espectacle mundial, digne d’un país subdesenvolupat, gràcies a decisions alienes a nosaltres.
 
L’aeroport del Prat es va convertir en un autèntic caos inimaginable en un país civilitzat, mentre aquells que disposen del poder no feien res per resoldre-ho. No tenen l’obligació les administracions dels països democràtics de garantir els drets dels ciutadans? No saben que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre? On era el delegat del govern de la metròpoli, que sembla que serà ministre? Potser ahir ja era tard i no podia fer-hi res. Ahir va caure la gota que va fer vessar el got."
 
El 3 d'agost de 2006, Jaume P.:
 
Les infraestructures que toquen a una colonia: (...) Nomès a una colonia d'ultramar se la penalitza en carreteres, ferrocarrils i demès que son bàsics per el desenvolupament. Les colonies s'independitzen per sort, de tant en tant.
 
Un any abans, el 15 de setembre de 2005, Santiago Espot (Catalunya Acció):
      
Ara bé, vulguin ells o no, s'acosta l'hora de triar la carta a jugar. No n'hi ha moltes per desgràcia. De fet, són dues únicament. O tornar a comtemporitzar amb Espanya o encarar-s'hi per trencar-hi. Poden apostar per algú (ells saben que cal una cara al capdavant) que els garanteixi poder anar tirant uns vint anys més d'autonomisme o, per contra, fer costat a qui tingui l'atreviment i la determinació de voler capgirar la història. Es tracta al capdavall de continuar parlant de nou Estatut, de concert econòmic i de concepte de nació contra un llenguatge clar i rotund, on hi tenen cabuda els conceptes de constitució catalana, espoli i colònia d'Ëspanya.
     
 
 El 8 de maig de 2005, Salvador Molins (Catalunya Acció):
 
Els encaixistes i la colònia catalana. Tristament per a Catalunya, avui no tenim un partit independentista al Parlament o que es comporti com a tal. Tots han consentit! Àdhuc ERC que era el nostre referent i que ha traït la seva definició com a tal. Tots els partits que els catalans tenim en el joc parlamentari defensen una Catalunya encaixada, tots obvien que som tractats com una colònia, i cobren i a la fi riuen les gràcies dels que s'aprofiten de nosaltres, els que ens tenen colonitzats.
 
De ben segur podríem trobar textos anteriors, molt anteriors. Però ha estat avui que un polític d'un partit de certa importància ho ha dit obertament. D'acord que es tracta d'un polític d'un partit minoritari, d'acord que ho ha fet per interessos electoralistes (i que de fet fins ara ha obeït fidelment al colonitzador) però, al cap i a la fi, ho ha fet un polític d'un partit amb responsabilitats de govern. El procés ha estat lent però, finalment, el llenguatge de la societat política ha assumit el nou concepte. No és encara una assumpció generalitzada perquè els altres polítics no fan propaganda del mateix concepte però, llevat dels colonitzadors espanyols, els altres polítics catalans no han protestat. És més, tots els polítcs catalans, i no importa del partit al qual pertanyin, tots esmenten el dèficit fiscal català, tots esmenten el dèficit català d'infraestructures, i tots assenyalen el govern de Madrid com a responsable directe.
 
Des de la Fundació, l'any 2008 ja vam fer esment del concepte en qüestió, i ara, qui escriu aquestes paraules voldria que el llenguatge públic assumís amb tota normalitat altres nocions paral·leles a les que també ja ens hi hem referit com ara "la democràcia no legitima la invasió de 1714", "Catalunya és un estat ocupat", "les tropes espanyoles i franceses han d'abandonar el nostre territori", "Catalunya ha de tenir un exèrcit propi", etc. Temps al temps.
 
19 de novembre de 2010
 
de: http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART01220
 
 
 

17 de novembre del 2010

Mariano Ribón denuncia el pas de l'AVE/TGV per la Sagrada Família - versió sencera - 15 min



(versión completa) Entrevista de don Mariano Ribón ingeniero de Caminos y ex-asesor del Patronato de la Sagrada Familia. Habla del grave peligro que representa el tunel del AVE para el templo, La Pedrera y Barcelona. Habla de las mentiras a la Unesco y a la opinión pública que ha dicho el gobierno de España y el de Cataluña para ejecutarlo. Y de las mentiras del Ministro de Fomento Sr Blanco en el Congreso de los Diputados mostrando un informe falso de la Unesco. De la desobediencia a votaciones en contra ...etc. 
Más info sobre este túnel en www.cucadellum.org -//- 
Leer los documentos originales de la UNESCO, clicar aquí: http://www.scribd.com/doc/37181144/Un...

publicat a la Cuca de Llum el 11-10-2010, i el 17-11-2010

altres publicacions sobre el pas de l'AVE a tocar de la Sagrada Família del Sr Mariano Ribón:




COMENTARIS DELS LECTORS:
javierlunaro ha dit...
Però no se'ls hi cau la cara de vergonya? El que estan fent és molt greu! Jo no vull AVE! Prefereixo una Sagrada Família forta i maca... Que l'AVE no pot passar pel litoral, doncs que pari a Sants i que a continuació el facin tipus japonès, per sobre de la ciutat... És que tant me fa. La Sagrada Família està en joc. Es que és molt seriós! Jo crec que no saben el que s'hi estan jugant!
11/10/10 


blanca alsina ha dit...
Gràcies Javier! Sí que saben el que és fan, ja ho crec! Però son barruts i son...
Ho fan ben conscientment. Han hagut de controlar la premsa, i ho han fet, he viscut en 1a persona la censura dels medis de comunicació, era com a l'etapa final d'en Felipe González. Estava tan sorpresa que fins i tot he llegit 4 llibres de l'època de Hitler per aprendre com anava el mètode.
Jo crec que saben que tenen impunitat, donc en el cas d'El Carmel ningú ha anat a la presó, és un precedent. Si hi ha problemes, sobornaràn als afectats , com en El Carmel, amb diner públic. A l'any, l'Ajuntament de Barcelona va treure la demanda i els afectats no van piular, sino no cobraven. En conec d'afectats de 1a mà.
L'Audiència Nacional s'ha deixat pressionar de manera infame. M'ho va dir un entès que pasaría: no tenim un poder judicial independent, com ens diuen que és. Ha rebutjat 6 (sis!) demandes d'aturada cautelar de les obres. Quan Adif va fer els pilots "de protecció" devant de la Façana de la Glòria 82 cm més enretirats cap a la Sagrada Família del que deia el projecte, era de manual que les havien d'aturar: i no ho van fer! Adif té "patente de corso": permís tàcit per fer el que li doni la gana. Francament, aquest cas tan límit, ha posaat en evidència tots els forats del sistema espanyol: un sistema de vergonya aliena!!!
Moltes moltes conclusions en trec d'aquesta mala experiència.
13/10/10



Democràcia verdadera, la vols? Donc has d'exigir-la cada dia: crea opinió !

 

 

 

Exemples:  1) Blanco no acomplirà el mandat del Congreso de los Diputados d'aturar les obres del AVE a Barcelona (23 juny 2010)  2) Blanco va ensenyar un informe fals de l'Unesco sobre l'AVE  al Congreso i ningú ha demanat la seva dimissió!


 No tolerem el pensament que "Lluitar per tenir una democràcia madura sigui una tasca inútil"   La realitat és a l'inrevés: tenim aquesta democràcia adulterada precisament perquè els ciutadans no exigim que funcioni bé.     

Només exigint que funcioni la democràcia crearem l'estat d'opinió = força moral perquè funcioni de debó. I evitarem que els barruts facin el que vulguin, com fan ara. Aixó és la nostra part de la suspirada regeneració democràtica.  Escriu al medis de comunicació i  als polítics!

21-09-2010 / 17-11-2010

 

A quins mails escriure?  Aquí tens una llisteta, clica a qualsevol d'aquestes adreces:

>> tag de la Cuca de Llum: llistat de mails d' alguns polítics-diaris-radio-tv(2)  
>> O bé pots descarrega-te la llista gratuitament des de: http://www.scribd.com/doc/37855704/Llista-de-mails-de-politics-diaris-tv-radio-Setembre-2010