Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català guerra oberta: contra difussió i existència de les TV en català - i també contra l'ensenyament del català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català guerra oberta: contra difussió i existència de les TV en català - i també contra l'ensenyament del català. Mostrar tots els missatges

4 de setembre del 2025

El TSJ de les Illes rebutja la imposició del 25% de castellà a les escoles

 


  • Vilaweb - 04.09.2025
  • El tribunal desestima la pretensió d’un grupuscle d’extrema dreta · L’Obra Cultural Balear celebra la victòria i defensa el model educatiu en català
  •  
  • El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha tornat a desestimar la imposició del 25% en castellà a les escoles. La decisió respon al recurs contra el govern de l’associació espanyolista PLIS, que volia introduir per via judicial la quota que els tribunals espanyols han provat d’imposar a provat d’imposar a Catalunya. L’Obra Cultural Balear (OCB), que s’havia personat en el procedimental costat del govern de les Illes, ha celebrat la resolució. L’entitat considera que és una nova victòria davant els intents de laminació del model lingüístic educatiu, consensuat i consolidat al llarg de dècades.
  •  
  • El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha dit que és “una notícia excel·lent” i l’ha vinculada al fracàs del pla de segregació lingüística a primària i secundària i a l’elecció majoritària de les famílies pel català com a llengua de primer ensenyament a l’educació infantil
  •  
  • https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tsj-de-les-illes-rebutja-la-imposicio-del-25-de-castella-a-les-escoles/?fbclid=IwdGRjcAMmrChleHRuA2FlbQIxMQABHnFHkfA-SVYVMPT9Pyj2J516P0_tRocycs3-IEhnUq9PcDxVWyA4hzcIgUxf_aem_SIjYchu8BwfnKQUXJujMBQ 

21 de setembre del 2023

Carta de una docente catalana a Alfonso Guerra: “Usted no recuerda, pero nosotros no olvidamos”

 

16 de octubre de 2017. Fuente: kaosenlared

Yo soy catalana por obra y gracia del Caudillo de España. Soy de esa generación que nació en Cataluña porque los fascistas asesinaron o persiguieron a nuestros abuelos.

Por Maribel Gómez

 

Hay personas que con el paso del tiempo cambian o cambian sus actitudes. Algunas quizás modifican la percepción que tienen de las cosas; otros, con el paso de los años, adquieren la experiencia, la maduración que les hace vivir con su entorno con la capacidad reflexiva que incluso les permite comprender lo que nunca se habían propuesto entender. No es su caso, señor Guerra…

 

Parece que usted no sólo no ha adquirido esa madurez contemplativa y reflexiva, sino que, además, ha perdido la memoria. Ayer, en su intervención en Onda Cero, afirmó que las escuelas y centros educativos de Cataluña hace 40 años que están controlados por un profesorado sectario que se dedica a adoctrinar su alumnado de manera fascista, a la manera de Adolf Hitler y sus juventudes hitlerianas. Con sus afirmaciones de ayer, señor Guerra, usted me insultó, me agredió y, por ello, ahora dejaré de hablar de usted para hablarle de mí.

 

Sabe, yo soy catalana por obra y gracia del Caudillo de España. Soy de esa generación que nació en Cataluña porque los fascistas asesinaron o persiguieron a nuestros abuelos. Soy hija y nieta de aquellos andaluces que consiguieron rehacer su vida lejos de una Andalucía sometida a los terratenientes falangistas, que crearon un hogar en una tierra que se tuvo que rehacer de la represión franquista y que colaboraron en la creación de la escuela pública catalana a finales de los años 70. Una escuela pública, señor Guerra, que contó con un consenso político y social en el que participaron la mayoría de familias proletarias venidas de Andalucía y que fue un modelo surgido de una decisión democrática.

 

Sabe, yo soy de esa generación nacida en 1970 que no fuimos escolarizados en catalán, que todavía sufrimos las lecciones de maestros franquistas, que crecimos en plena transición, que pasamos miedo la noche del 23-F y que vivimos el entusiasmo de nuestros padres el día que ustedes, los del PSOE, ganaron las elecciones. Soy de esa generación que, mientras usted llegaba a ser vicepresidente del gobierno, trabajábamos para estudiar en la universidad.

 

Como le decía antes, señor Guerra, ayer me agredió, pero no sólo a mí… Ayer, usted escupió sobre la memoria de todos los muertos en manos del fascismo español; insultó a todos los padres y madres que han colaborado en la construcción de un modelo educativo consensuado; agredió a diferentes generaciones de profesionales de la educación que, desde 1975, han trabajado para que la educación en Cataluña sea siempre el garante de la transmisión y consolidación de los valores propios de una sociedad democrática.

 

Usted, con su actitud beligerante, no es nadie para situarme, a mí y a todos mis compañeros de profesión, a la misma altura que a los asesinos de nuestros abuelos. Usted, protagonista del primer caso de corrupción del gobierno socialista, no puede acusarnos de desarrollar desde las escuelas un movimiento prefascista. Usted, hijo de militar, que justifica las cargas policiales contra nuestros conciudadanos no puede acusarnos de ser despreciables.

 

Y es que usted, señor Guerra, no ha cambiado: sigue viviendo de la agresión verbal, de la mentira injuriosa, de la difamación injustificada… Porque tal vez usted ha olvidado que un día ejerció de socialista, pero nosotros recordamos que, en realidad, no lo fue nunca. Hoy, con sus dictados injuriosos, usted se asocia a la extrema derecha española, mientras nosotros, el profesorado catalán, seguimos trabajando para nuestro pueblo. Passi-ho bé, señor Guerra!

 

Maribel Gómez
Profesora de Secundaria del Departament d’Ensenyament


__

16 de setembre del 2023

Una sentència del TEDH crea un precedent en favor de la immersió en català

 


 

La sentència avala el sistema d'immersió en letó davant les denúncies de pares russòfons que demanaven el dret de ser escolaritzats en la seva llengua materna
 
 
Redacció - 15.09.2023
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha fet pública una sentència en matèria de política lingüística que l’advocat de les famílies de l’escola Turó del Drac de Canet, Benet Salellas, salvant les distàncies, considera que pot ser útil per a la immersió en català.
 

La sentència avala el sistema d’immersió en letó a Letònia, que era objecte de recurs per famílies de la minoria russa arran d’una reforma que n’augmentava la presència a l’escola pública. Els pares denunciaven que la modificació restringia el dret dels seus fills de ser escolaritzats en la seva llengua materna i que això els havia perjudicats.

 

Tanmateix, el TEDH reafirma que no existeix el dret de demanar de ser escolaritzats en una llengua concreta, ni tan sols si és oficial, i que això forma part de les polítiques lingüístiques legítimes que vulgui desplegar cada administració educativa.

 

Així, considera que garantir que tots els estudiants tenen un ple coneixement de la llengua oficial amb independència de si parlen letó o rus a casa és un objectiu que ha de perseguir el sistema educatiu per evitar futures discriminacions i que pot justificar el model. A més, el TEDH reconeix factors històrics, com ara la voluntat de revertir els efectes de la prohibició del letó durant els cinquanta anys d’ocupació soviètica en què el rus va ser imposat en moltes esferes de la vida pública.

 

La Plataforma per Llengua també destaca que la sentència considera legítima la promoció i protecció del letó, la unitat del sistema educatiu al voltant d’aquest idioma i la cerca de la reversió de les conseqüències de la imposició del rus a Letònia. Però també diu que hi ha diferències importants amb el cas català, perquè és un estat amb una sola llengua oficial i hi ha bona part de russòfons que encara no tenen ple coneixement del letó, fet que no passa ací.

 

“En el nostre cas, l’interès legítim és el de dissenyar un sistema educatiu que compensi els efectes de la imposició del castellà per un govern il·legítim (el franquista) a tots els territoris de parla catalana i no el de reforçar la presència de la llengua oficial a tot l’estat”, diu l’entitat.

 

 
 
__

1 de setembre del 2023

Aquestes són les implicacions i beneficis que tindria l'oficialitat del català a la Unió Europea

 

 

El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea abordarà el 19 de setembre l'oficialitat de la llengua catalana 

 

Pedro Ruiz - Foto: Europa Press
Barcelona. Dissabte, 19 d'agost de 2023 
 
 Poc després de les 11 hores del matí del dijous 17 d'agost, el Congrés dels Diputats nomenava Francina Armengol com a nova presidenta. La socialista balear era escollida per majoria absoluta amb 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG) i ho aconseguia després que el partit hagués tancat alguns acords per obtenir suports d'altres grups. Els socialistes necessitaven el 'sí' clau de Junts per Catalunya per aconseguir la presidència de la cambra baixa espanyola i l'acord es va tancar quan van arribar els fets comprovables. Ben d'hora aquell matí —tal com va avançar ElNacional.cat—, el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, registrava davant el Consell de la Unió Europea la petició per reconèixer el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials del club comunitari, un pas que no s'havia fet mai. Una vegada l'equip del president a l'exili, Carles Puigdemont, va tenir constància que aquesta sol·licitud ja havia entrat al registre, el suport a Armengol es va desbloquejar. Aquesta fita suposa un canvi de paradigma per a l'estatus de la llengua catalana en un context de retrocés de l'ús social d'aquesta i de les invectives que des de diverses instàncies estatals buscaven minorar-la. Ara, aquesta nova pantalla pot blindar i reforçar el prestigi internacional de l'idioma i dotar-la d'un rang equiparable a les altres 24 llengües oficials de la UE. Dit d'una altra manera, el català se situarà —si tot surt tal com està previst— al mateix nivell que l'anglès, el francès o l'alemany. Ara bé, en què més es tradueix aquest estadi insòlit per al català?
 
 

➡️ Aquestes són les 24 llengües oficials a la Unió Europea, en espera del català, el basc i el gallec

Les fases perquè l'oficialitat del català sigui una realitat

Perquè l'oficialitat de la llengua catalana sigui més que un fet, encara falten alguns requisits. El primer, però, ja és constatable: el document que certifica que el govern espanyol remet a la presidència del Consell de la Unió Europea —que durant aquest segon semestre de l'any la té, precisament, l'Estat— i a la secretària general d'aquesta instància la sol·licitud per reformar el règim lingüístic del club comunitari per incloure el català, l'euskera i el gallec en aquest. Per fer-ho, Albares, el titular d'Exteriors en funcions, demana la modificació del reglament 1/1958 —el que regula el marc lingüístic a la UE— perquè es puguin incorporar a les 24 llengües oficials restants. S'ha d'especificar, en aquest sentit, que s'adhereixin com a llengües oficials i de treball. En la mateixa missiva, el govern espanyol demana "l'inici dels procediments de modificació previstos al Consell" i que s'inclogui a l'ordre del dia del proper Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, que tindrà lloc el 19 de setembre.

 

 El mateix dijous, des del Consell de la UE confirmaven que ja estan examinant la petició i abordar el procés perquè assoleixin l'estatus complet d'oficialitat. La data clau serà el 19 de setembre, que serà quan es debatrà aquesta qüestió amb els 27 estats membres. Perquè pugui prosperar, és necessari que la proposta s'aprovi per unanimitat. Aquest és un aspecte que pot resultar complex, però el cert és que no hi ha cap precedent de petició d'oficialitat que s'hagi rebutjat. La reforma del reglament lingüístic ja s'ha fet en set ocasions i no hi ha hagut cap impediment. A més, la presidència del Consell la té ara Espanya, de manera que pot exercir un poder negociador davant l'eventual cas que hi hagués qui veiés amb recel que el català, l'euskera o el gallec siguin idiomes oficials de la Unió Europea. De fet, la Plataforma per la Llengua assenyala que, en el cas que hi hagués una negativa per part del Consell Europeu al·legant que hi ha "impediments legals", l'Estat té la via de recórrer-ho i elevar el cas al Tribunal de Justícia de la UE.
 
 L'última llengua que es va incorporar va ser el gaèlic. De fet, l'any 2007 ja va aconseguir l'estatus d'idioma oficial de la Unió Europea, però la manca de recursos tecnològics i humans que aleshores tenia el club comunitari per poder traduir tot el volum de documents al gaèlic va fer que s'aprovés una derogació temporal especial fins al 2022, que limitava la quantia de textos que s'havien de traduir. Amb tot, l'any passat ja va adquirir l'estatus complet.
 
 
Què suposa que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea?

El reglament que regula el règim lingüístic a la Unió Europea ja concreta alguns dels aspectes que implica l'oficialitat d'una llengua en el context comunitari. D'entrada, aquest estatus per al català implicaria que els textos que un estat membre o una persona que viu en algun d'aquests pugui enviar-los a les institucions europees en qualsevol de les llengües oficials de la Unió Europea i, a més, la resposta de les instàncies de la UE hauran de ser amb la llengua que usi el remitent. En paral·lel, els reglaments, tractats, directives, sancions i actes jurídics diversos també podran constar en català. Un clar exemple seria el Diari Oficial de la Unió Europea.

 

Què suposa que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea?

El reglament que regula el règim lingüístic a la Unió Europea ja concreta alguns dels aspectes que implica l'oficialitat d'una llengua en el context comunitari. D'entrada, aquest estatus per al català implicaria que els textos que un estat membre o una persona que viu en algun d'aquests pugui enviar-los a les institucions europees en qualsevol de les llengües oficials de la Unió Europea i, a més, la resposta de les instàncies de la UE hauran de ser amb la llengua que usi el remitent. En paral·lel, els reglaments, tractats, directives, sancions i actes jurídics diversos també podran constar en català. Un clar exemple seria el Diari Oficial de la Unió Europea.
 
Encara pel que fa a les institucions europees, la incorporació del català a les llengües oficials suposaria que els diputats poguessin fer intervencions al Parlament Europeu en aquest idioma, així com el fet que les reunions del Consell Europeu i del Consell de la Unió Europea s'interpretin en totes les llengües oficials. També les actes i textos oficials d'aquestes institucions estarien disponibles en català, euskera i gallec. A l'Eurocambra, el reglament concreta en l'article 167 que tots els documents "hauran d'estar redactats en les llengües oficials" i que tots els diputats "tindran dret a expressar-se en la llengua oficial de la seva elecció". Paral·lelament, l'òrgan legislatiu es dota d'eines d'interpretació simultània en cadascuna de les llengües oficials, elements dels quals també es disposa a les reunions de comissions i delegacions.
 
Més enllà d'això, i retornant a la documentació, també obre la porta a dotar-se d'una major protecció legal que es plasma, per exemple, en la possibilitat que es pugui exigir per llei l'etiquetatge en català dels productes alimentaris, segons apunta la Plataforma per la Llengua. De fet, això també contemplaria els productes sanitaris o que el carnet de conduir europeu inclogui el català. Sens dubte, un salt transcendent per a la llengua que el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, valorava en una piulada: "L'oficialitat del català a la UE serà una molt bona notícia. Que encara no ho sigui és una anomalia europea. Que s'aconsegueixi, mostra de la força de l'independentisme, no una gràcia de l'Estat".
 

L'oficialitat del català a la Unió Europea gaudeix d'un ampli consens entre els catalans

L'escenari de l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea gaudeix d'un ampli suport entre la ciutadania de Catalunya. Així ho constata, a tall d'exemple, la darrera enquesta òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de l'any 2022. Preguntats per aquesta qüestió, el 60% es va mostrar d'acord o molt d'acord amb la inclusió del català en aquest rang al règim lingüístic europeu. Només un 26% s'hi declarava en desacord o molt en desacord, mentre que un 11% no estava ni d'acord ni en desacord. Per llengua pròpia dels enquestats, el gruix de catalanoparlants favorables d'aquesta via és molt substancial (82%) i també és notori entre els bilingües (68%). De fet, la meitat dels castellanoparlants que viuen a Catalunya també ho veuen amb bons ulls.
 
Encara pel que fa a les institucions europees, la incorporació del català a les llengües oficials suposaria que els diputats poguessin fer intervencions al Parlament Europeu en aquest idioma, així com el fet que les reunions del Consell Europeu i del Consell de la Unió Europea s'interpretin en totes les llengües oficials. També les actes i textos oficials d'aquestes institucions estarien disponibles en català, euskera i gallec. A l'Eurocambra, el reglament concreta en l'article 167 que tots els documents "hauran d'estar redactats en les llengües oficials" i que tots els diputats "tindran dret a expressar-se en la llengua oficial de la seva elecció". Paral·lelament, l'òrgan legislatiu es dota d'eines d'interpretació simultània en cadascuna de les llengües oficials, elements dels quals també es disposa a les reunions de comissions i delegacions.
 

Més enllà d'això, i retornant a la documentació, també obre la porta a dotar-se d'una major protecció legal que es plasma, per exemple, en la possibilitat que es pugui exigir per llei l'etiquetatge en català dels productes alimentaris, segons apunta la Plataforma per la Llengua. De fet, això també contemplaria els productes sanitaris o que el carnet de conduir europeu inclogui el català. Sens dubte, un salt transcendent per a la llengua que el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, valorava en una piulada: "L'oficialitat del català a la UE serà una molt bona notícia. Que encara no ho sigui és una anomalia europea. Que s'aconsegueixi, mostra de la força de l'independentisme, no una gràcia de l'Estat".

 

L'oficialitat del català a la Unió Europea gaudeix d'un ampli consens entre els catalans

L'escenari de l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea gaudeix d'un ampli suport entre la ciutadania de Catalunya. Així ho constata, a tall d'exemple, la darrera enquesta òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de l'any 2022. Preguntats per aquesta qüestió, el 60% es va mostrar d'acord o molt d'acord amb la inclusió del català en aquest rang al règim lingüístic europeu. Només un 26% s'hi declarava en desacord o molt en desacord, mentre que un 11% no estava ni d'acord ni en desacord. Per llengua pròpia dels enquestats, el gruix de catalanoparlants favorables d'aquesta via és molt substancial (82%) i també és notori entre els bilingües (68%). De fet, la meitat dels castellanoparlants que viuen a Catalunya també ho veuen amb bons ulls.

 
 
 
 
__

19 de juliol del 2023

Els sindicats majoritaris de l’ensenyament dels Països Catalans acorden de fer front comú en defensa de la llengua

 

USTEC, STEI i STEPV animen els ciutadans a subscriure's a les revistes retirades de la biblioteca municipal de Borriana



 
 
ACN -  18.07.2023

Els sindicats majoritaris de l’ensenyament al Principat, el País Valencià i les Illes s’han conjurat per a frenar qualsevol retrocés en l’educació, especialment en la llengua, arran dels canvis de govern que han dut la dreta del PP i l’extrema dreta de Vox al poder. Representants d’USTEC-STES, STEI Intersindical i S0TEPV-IB s’han reunit avui per analitzar la situació. Les tres entitats alerten que són coneguts els acords de govern que aplicaran aquests governs, que comportaran “retrocessos importants en matèria lingüística però també en el conjunt de l’ensenyament”. Uns acords que “perverteixen el terme ‘llibertat'” perquè “neguen a les persones castellanoparlants l’oportunitat d’aprendre la llengua pròpia”.

 

Les tres formacions alerten que a les Illes el nou executiu ja ha suprimit la Direcció General de Política Lingüística, i recorden que a Catalunya “des de fa uns anys l’ensenyament està rebent una forta ofensiva judicial en matèria lingüística que ha intentat qüestionar el model d’immersió lingüística que compta amb un amplíssim suport entre la població catalana”. Per tot plegat, les tres organitzacions s’han reafirmat en la defensa de la llengua i de l’ensenyament, i han acordat fer “front comú”, juntament amb altres organitzacions, per a frenar qualsevol retrocés a l’ensenyament.

 

Igualment, els tres sindicats animen el conjunt de la societat a subscriure’s a les publicacions periòdiques en català que s’editen en els tres territoris arran de la censura de l’Ajuntament de Borriana (País Valencià) a la biblioteca municipal.
 
 
 
 PER A SABER-NE MÉS:



_

3 de juliol del 2023

A Catalunya el castellà es va imposar per la força de les armes, una realitat molt incòmoda que ens han ensenyat a callar (I)

 




 
    Aquesta vegada he manllevat el títol del que duu un vídeo que circula per les xarxes socials i que es prega fer-lo córrer, i jo ho faré transcrivint-lo en forma d’article. El que diu l’article és ben sabut per totes les persones que s’han interessat sempre per conèixer la seva identitat i la seva pertinença, però vists els resultats de les eleccions, els pactes i les condicions dels pactes sembla que encara hi ha molta gent que ignora la seva història i per aquest motiu, aquesta vegada fer l’article em costarà més temps i dedicació, ja que s’ha de posar en marxa el vídeo, aturar-lo, transcriure una frase i això anar-ho fent les vegades qiue calgui. Aquí el teniu:
  
  “Vox ja mana a les institucions de les Balears i del País Valencià i és possible que aquest estiu arribi a la Moncloa. Davant aquesta possibilitat, diversos partits demanen el vot aquest 23 J, per aturar l’extrema dreta. Però la lluita ha d’anar molt més enllà de les urnes. Vox ha declarat una guerra oberta contra la llengua catalana i davant això és imprescindible parlar sense embuts. És imprescindible que recuperem la memòria i diguem coses com, per exemple, que a

 
Catalunya el castellà es va imposar per la força de les armes. Potser algú es posa nerviós davant aquesta afirmació, perquè és una realitat molt incòmoda que ens han ensenyat a callar. Però aquesta realitat està absolutament documentada, com a mínim des de 1714. Algú em dirà que vaig massa enrere. Però jo crec que és imprescindible que els catalans fem aquest exercici.
 
 
    Arreu del món comunitats com els afroamericans o els nadius americans miren 500 anys enrere per entendre i lluitar contra les opressions que pateixen avui. Els catalans en tenim prou amb retrocedir 3 segles per entendre l’opressió lingüistica que patim avui a mans dels supremacistes castellans. L’ultraespanyolisme que avui avança a les institucions diu que el castellà està perseguit i que el català és una imposició de la qual ells són els alliberadors. A OCTUVRE no perdrem ni un sol segon per convèncer aquests supremacistes, però creiem que sí és molt important que nosaltres tinguem clar com i quan va començar la persecució de la nostra llengua al Principat. Perquè si no tens clar que va haver-hi un dia en què vas ser lliure… i si no tens clar que va haver-hi un dia en què vares perdre la llibertat, els que manen avui et faran creure que sempre has estat el seu esclau. Quan Felip V va haver conquerit València, Barcelona i Mallorca, el Borbó va fer "Decrets de Nova Planta” per suprimir les institucions dels regnes conquerits i imposà les institucions de Castella i la seva llengua, el castellà, tot plegat per la força de les armes. José Patiño, home de Felip V a Catalunya, va escriure: “Los catalanes respetan y obedecen, no por afecto y amor, sinó por el temor de la fuerza superior de las tropas”. 
 
 
    Un document del Consejo de Castilla del 13 de juny de 1715 diu: “La porfiada tenacidad de los Cathalanes, en esta última ciega revelion suya abrió el camino a imponerles la ley por la fuerza de las armas”. Sobre la qüestió de la llengua, el decret de Nova Planta de Catalunya, del 16 de gener de 1716 diu al seu article 4: “Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”. Podria semblar poca cosa, només diu que el castellà serà, a partir de llavors, la llengua de l’Administració. Però atenció, si seguim llegint el decret de Nova Planta, a l’article 40 Felip V diu: “han de cesar las prohibiciones de extranjería. En mis reynos las dignidades (és a dir, els càrrecs) se confieran a mis vasallos por el mérito, y no por el nacimiento en una u otra provincia". Aquest article és molt important perquè  permet a Felip V substituir tots els comandaments catalans pels comandaments vinguts de Castella. Per exemple, fins la derrota de 1714, l’organització administrativa del territori català eren les vegueries i estaven encapçalades pels veguers. Felip V, però, aboleix les vegueries, destitueix els veguers, i imposa la divisió administrativa pròpia de Castella: els corregimientos amb corregidores al capdavant. Entre 1717 i 1808 hi va haver 173 corregidores a Catalunya. Només 13 van ser catalans. Aquest és un exemple de com la força  militar permet a l’ocupant imposar càrrecs vinguts de Castella a tots els llocs de poder del país. I això és essencial, per, també, imposar la seva llengua, el castellà. José Patiño explica com cal actuar amb la llengua catalana: “Solamente Hablan en su lengua materna y ningún asta ahora escribía, si no es en cathalan.” I continua: “Antes todo lo judicial se actuaba en Lengua Cathalana”. I proposa que es faci “en adelante en idioma Castellano”. I atenció amb això. Gràcies a l’article 40 del Decret de Nova Planta, Patiño diu: “Se logrará la inteligencia de Jueces Españoles sin haver de estudiar en lo inusitado de la Lengua de este Pays”. Us sona això de “sin haver de estudiar  la lengua de este Pays”? Es veu que al segle XVIII ja els molestava “el p… C1 de catalan”. Per cert avui, 309 anys més tard només el 8% dels jutges que actuen a Catalunya escriuen les seves sentències en català. (Continuarà al proper article. El vídeo es pot trobar a Yotube i és obra de l’organització OCTUVRE).
 
Article Joan Lladonet, 2.07.2023
 
 
MES SOBRE LA PERSECUCIÓ AL CATALÀ:
 
>> La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals 
 
__

17 de desembre del 2022

Clara Ponsatí denuncia al Parlament EU el tractament rebut pels ciutadans catalans a les institucions europees ( no el fan oficial, l'ignoren i no es tradueix als plens ni a cap document oficial: no existeix) (vídeo, 4 min)


 
 Agraïm des d'aquest petit racó, que na Clara Ponsatí  sigui  'políticament incorrecte' i comuniqui a domicili a les institucions europees, que no estem d'acord amb seu pasotisme: no volem ser ignorats, els catalans existim!
 
 

 Vídeo de l'intervencio de Clara Ponsatí al plenari del Parlament Europeu.
 
Alguns comentaris al vídeo:
 
 





 

 
 
 Aquesta és la versió comentada i divulgada per OCTUVRE:
 
 Gràcies per la força amb que parles Clara Ponsatí.
 
 
 
 
 
 _
 

31 de maig del 2022

Sentència del TSJC imposant el 25% de castellà les aules: Javier Aguayo, un jutge intrús que hauria de provocar la nul·litat de la sentència del català del TSJC obligant a un 25% de castellà

 


Josep Casulleras Nualart - 31.05.2022 - Vilaweb

Just el dia abans de fer-se pública la sentència del TSJC que imposa un mínim del 25% a totes les escoles de Catalunya, hi va haver un canvi de la normativa del tribunal. Gràcies a aquest canvi, el president de la sala contenciosa administrativa, Javier Aguayo Mejía, va poder presidir el tribunal que va deliberar i va dictar la sentència. Això ha alertat entitats en defensa de la llengua, que han comprovat que tant aquella nova normativa com la que hi havia vigent fins aleshores permetien que els presidents de sala poguessin presidir les seccions “per a la deliberació, votació i resolució” en els casos que tinguessin “una especial transcendència econòmica, social o mediàtica”. És a dir, que la capacitat de decidir si forma part d’una deliberació recau personalment en el president de la sala.
 
Això contravé el principi del jutge predeterminat per llei, un dret fonamental recollit a la constitució espanyola i al Conveni Europeu dels Drets Humans. Per això ara s’ha constituït un front judicial que ha presentat un incident de nul·litat de la sentència. El front és integrat per diverses entitats en defensa de la llengua, com ara la Plataforma per la Llengua, Òmnium, la Intersindical, la USTEC, l’ANC i el SEPC, amb la col·laboració del Consell per la República.
 
Javier Aguayo no formava part de la secció cinquena del TSJC, que era la que deliberava sobre la demanda del govern espanyol contra la Generalitat per imposar més castellà a l’escola. Però aquesta normativa interna li ho permetia. Es van alterar les normes de repartiment dels casos entre els jutges, una qüestió fonamental per a respectar el dret fonamental al jutge predeterminat. Segons aquestes normes, un jutge no pot triar mai quin cas coneixerà; les normes de repartiment han de respectar el caràcter aleatori, i el fet que Aguayo prengués part d’aquesta deliberació vulnerava les normes.

 

Els responsables de les entitats que han comparegut avui al Col·legi de Periodistes per presentar aquesta estratègia de front comú judicial han lamentat que la Generalitat no hagi compartit cap mena d’informació sobre l’estratègia que duu a terme, com ara si ja sabia que la presència del jutge Aguayo era una irregularitat que hauria de portar a la nul·litat de la sentència, o bé si ha presentat també un incident de nul·litat. Perquè la Generalitat és l’única part personada, com a part demandada, i teòricament hauria hagut de saber si hi havia hagut cap canvi en la composició de la sala que havia de decidir sobre la demanda.

Aquestes entitats van demanar de personar-se en la causa judicial del 25%, tan bon punt van comprovar que l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe hi era admesa. Encara no n’han tingut cap mena de resposta, però han decidit de presentar igualment aquest incident de nul·litat. En el cas que cap d’aquestes entitats no sigui admesa, el recurs no tindria recorregut al TSJC, i aleshores haurien de recórrer al Tribunal Constitucional espanyol. O bé al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

 
 
 
Algunes notícies relacionades, una selecció perquè obviament aquest tema ha aixecat ampolles:

 
 
 
 
 
 
__

25 de maig del 2022

El 25% de català a l'escola imposat pel TSJC i el Parlament




 


 

 Notícia relacionada:

Això del TSJC és una imposició del poder espanyol i no té res a veure amb drets, ni amb convivència, ni encara menys amb pedagogia


 

14 de maig del 2022

Carme Junyent: “Hem de ser més llestos que ells”

 

En aquesta entrevista, Carme Junyent demana que s'acabi la hipocresia de fer veure que hi ha una escola en català que funciona i reclama de passar a l'acció amb






 

 Carme Junyent creu que és moment de mirar la ferida i com es guareix, de deixar de fer l’hipòcrita i d’arromangar-se. Està convençuda que hi ha feina a fer, al marge del que decideixin els tribunals, els governs. Creu que el 25% pot servir per a mirar el problema de cara i actuar. Desobeir, acatar, modificar la llei no són les qüestions que la preocupen, sinó que la preocupen les aules i els patis on solament es parla castellà.
 On pot, cadascun dels implicats, fer un pas per a capgirar la situació. On pot, el govern català, començar a fer el que no ha fet durant aquests darrers vint anys. En aquest context polític erm, en què les paraules es converteixen fàcilment en trampa, on ningú no diu el que diu, on pocs es volen comprometre, Carme Junyent fa propostes concretes, arriscades i plenes d’impuls positiu.
 Hi ha qui se sorprèn amb el que dieu, però el 2015 ja vau publicar un article a VilaWeb amb la mateixa idea: reconvertir l’obligació del 25% per fer un tomb i reduir el castellà a l’escola.
—Dic el que vaig dir fa anys: el 25% sí, si us plau. La realitat és que es fa castellà molt per sobre del 25% i en molts centres el castellà és pràcticament l’única llengua a la docència. Pots fer les lleis que vulguis, però si no canvies aquesta dinàmica, aquesta desídia, no farem res. Vaig coincidir amb la consellera de Cultura a Catalunya Ràdio i va acabar dient que ara no era obligatori fer les classes en català. Tothom es pensa que tenim escola catalana i que l’ensenyament funciona en català i després, quan s’ha de justificar, resulta que no és obligatori. Per tant, aquí no s’ha tocat res.

 Parleu d’hipocresia…
—Són uns hipòcrites, ho han estat sempre. Els és més fàcil l’enemic exterior que no mirar el que fa anys que passa i canviar-ho. Diguin el que diguin, sempre han sabut que el català no es feia servir als instituts. El departament ho sap més bé que ningú. Hi ha hagut denúncies de pares a la Generalitat perquè als fills no els feien les classes en català i el departament no ha fet res. De fet, la hipocresia és la història que la immersió és un èxit, que fem l’ensenyament en català. La responsabilitat és nostra, i si no ho capgirem nosaltres, no ho podrà fer ningú. Hi ha una cosa clara, si nosaltres no volem, la llengua no ens la podran prendre. Això ho oblidem massa sovint.

https://www.vilaweb.cat/noticies/carme-junyent/

 

 

 

__