La destrucció del petit comerç, per Víctor Alexandre

diumenge, 10 febrer 2013

Carrer Santiago Rusiñol                       de Sant Cugat Ara fa unes setmanes, en un dels magnífics reportatges de Joan Ramon Armadàs i Artur Ribera al Diari de Sant Cugat, podíem veure en quina situació es troba el petit comerç a Sant Cugat i com l'afecta la caiguda del consum a causa de l'asfíxia econòmica que està patint Catalunya. El preu dels lloguers a la zona centre, tot i que ha baixat entre un 20% i un 30%, continua essent molt elevat i gairebé prohibitiu per a bona part d'aquells establiments que no són una franquícia o una gran firma. "Treballem per pagar el lloguer i poca cosa més", diuen. Això fa que n'hi hagi uns quants que, incapaços de resistir, decideixin plegar o que s'ho estiguin plantejant, cosa que caldria evitar, perquè implica una despersonalització dels nostres carrers principals i, per extensió, de la imatge de la ciutat. El cert, però, és que el comerç local veu amb preocupació el liberalisme salvatge que propugna el Partit Popular i que amenaça de convertir l'eix estació-Monestir en una mena de riu en què només hi haurà vida per als peixos més grossos, que són, a més, els únics que es poden permetre la llibertat d'horaris que tant es deleix per imposar el govern espanyol. Àngels Tolosa, de la llibreria Alexandria, ho expressa així: "Obrir un establiment set dies a la setmana té un cost molt elevat que difícilment pot assumir el petit comerç i, per contra, afavoreix les grans superfícies, que no participen en la vida social i cultural de la ciutat". Per sort, Catalunya té les seves pròpies lleis en aquesta matèria, destinades a protegir el petit comerç, però ja sabem que la invasió de competències catalanes és un dels eixos centrals del projecte ultranacionalista i homogeneïtzador del PP i la guerra continuarà. Tot plegat són diferents etapes d'un mateix pla. Hi ha el projecte espanyolitzador del ministre Wert a les escoles catalanes, hi ha la imposició de la delegada Llanos de Luna de penjar la bandera espanyola a les escoles i a les biblioteques i hi ha la dèria del PP d'espanyolitzar els nostres carrers i comerços a fi que esdevinguin una prolongació dels carrers i dels comerços de Madrid. Ho van dir fa tres-cents anys en els mai no derogats Decrets de Nova Planta i segueixen amb la mateixa cantarella obsedits a subordinar-nos a "las leyes, usos y costumbres de Castilla". Es tracta, en definitiva, d'aconseguir la uniformització absoluta esborrant tot element diferencial, per petit que sigui. No fos cas que algú s'adonés que la nació catalana és una cosa i la nació espanyola una altra. En el cas de l'atac frontal al petit comerç -que és inherent al teixit social de Catalunya-, el pla a seguir té tres fases. La primera, que és l'actual, consisteix a satanitzar el sector acusant-lo d'obstaculitzar el progrés i de ser el culpable de l'increment de l'atur, ja que, segons tenen la barra de dir, "els petits comerciants estan destruint moltíssima ocupació". La segona fase, d'acord amb els principis de la dreta més ferotge, pretén deshumanitzar el mercat i convertir-lo en una selva on els més febles sucumbeixin entre els ullals dels grans grups depredadors. I la tercera i última té per objectiu afavorir els poderosos, és a dir, aquells que comparteixen els interessos del PP. Si ens hi fixem, però, veurem que l'ofensiva contra el petit comerç té el mateix rerefons ideològic que l'ofensiva contra la cultura. La cultura i el petit comerç cohesionen, creen sentit de pertinença i fan que la gent tingui idees pròpies que l'allunyen del ramat. Just allò que el PP més tem i més odia. Diari de Sant Cugat , 1/2/2013

Catalunya: Estat propi, Estat ric, per Víctor Alexandre

El Cercle Català de Negocis (CCN) és una entitat valuosíssima per al procés d’alliberament nacional que està vivint Catalunya. La tasca que ha dut a terme aquests darrers anys, explicant arreu del país el suïcidi que suposa la nostra subordinació a Espanya, és impagable. Ho és per l’esforç que suposa tanta dedicació, ho és pel talent i per la vàlua professional de la gent que hi ha al darrere i ho és, sobretot, per l’exquisida habilitat amb què ha sabut arribar a diferents sectors socials tot fent-los prendre consciència de la situació d’atzucac en què ens trobem.

Magnífica, per altra banda, la seva recent intervenció neutralitzant l’ofensiva espanyolista que Foment del Treball, amb el Partit Popular al darrere, havia perpetrat per al 14 de febrer contra el procés sobiranista del govern de Catalunya. Fins i tot moltes associacions vinculades a Foment n’han declinat l’assistència. Gràcies al Cercle Català de Negocis, a més, la patronal PIMEC no ha caigut en el parany i ha manifestat que està a favor del dret a decidir; cosa molt important tenint en compte que, com diu el CCN, la PIMEC representa el 99% de les empreses catalanes. La propera vegada que Foment del Treball vulgui reunir-se per atacar els drets nacionals de Catalunya ho haurà de fer directament a la seu de la FAES.

Però més enllà d’això, recomano vivament la lectura del llibre “Catalunya: Estat propi, Estat ric”, de Joan Canadell i Albert Macià, membres del CCN, perquè constitueix una classe magistral extraordinàriament entenedora sobre l’augment de benestar social que experimentaria Catalunya com a Estat sobirà i sobre l’estatus que tindria entre els estats més pròspers del món. El quart en renda per càpita de la Unió Europea. Vegem-ne alguns fragments:

• “No costa gens imaginar que en una Catalunya Estat, sense el dèficit fiscal que patim per part de l’Estat espanyol, no hauria calgut fer cap retallada, i encara gaudiríem d’un important coixí per dinamitzar l’economia amb ajudes als ciutadans més necessitats i als sectors capaços de generar llocs de treball.”

• “No hi ha dubte que [els Fons de Cohesió de la UE] han significat una aportació de capital important, però fixeu-vos que el dèficit fiscal aportat per Catalunya a la resta de l’Estat és un 90% superior a tot el que ha aportat Europa en aquests anys. Els catalans, però, som poc més de 7 milions, i a la UE arribem gairebé als 500 milions.”

• “Mai a Catalunya no hi havia hagut una crisi de model econòmic com la que tenim ara. Això és així perquè no depèn de nosaltres, però també perquè l’Estat ha engegat una estratègia per enfonsar Catalunya, de la mateixa manera que en segles anteriors ho va fer amb l’ús de les armes.”
• “En concret, s’incrementarien les pensions un 10%, que al cap de l’any correspondria aproximadament a una paga més.”

• “El model econòmic centralista, que a més potencia les grans empreses de l’Ibex 35, el va iniciar el PP i el va continuar el PSOE. Tots dos partits i els seus ‘braços’ a Catalunya són corresponsables del nostre empobriment premeditat.”

• “Molts empresaris del CCN lliuren conjuntament amb la nòmina actual la nòmina catalana, i milers de catalans ja han entrat al web per calcular-la. Us convidem a entrar-hi i calcular la vostra nòmina catalana. Procureu no enfadar-vos!”

• “Cal explicar a la gent que ara és el moment de decidir on volem viure, en una regió pobra d’Espanya o en un Estat ric d’Europa.”

 
Petita síntesi de continguts i conceptes:

• “El 40% dels impostos que paguem no es queden a Catalunya.”

• “L’excedent de la Seguretat Social espanyola està caient en picat: ha assolit 4.200 M€ amb 37,5 M de persones, mentre que Catalunya genera un excedent de 2.300 M€ amb tan sols 7,1 M de catalans.”

• “El dèficit fiscal al qual està sotmesa Catalunya l’obliga a endeutar-se per mantenir els serveis als seus ciutadans.”
 
• “L’aeroport del Prat té una demanda directa anual no atesa de més de 700.000 passatgers intercontinentals.”

• “Només el 24% de les companyies aèries que operen vols intercontinentals amb Espanya ho fan des d’aeroports catalans.”

• “Del 2000 al 2008 el nivell de vida dels catalans es va reduir un 7,5% en relació amb la mitjana espanyola.”
 
• “Espanya és líder en índex de misèria, que inclou dèficit públic i taxa d’atur.”

• “Catalunya està perdent riquesa, competitivitat i solvència financera.”

• “Amb l’Estat propi podríem incrementar pensions i alhora abaixar cotitzacions d’empreses i de treballadors.”
 
• “Podríem reduir ‘l'IRPF i les quotes a la Seguretat Social i així incrementaríem els salaris nets entre un 9% i un 23%.”
 
• “Segons el Conveni de Viena del 1978, Catalunya Estat seria automàticament membre de la Unió Europea.”
 
• “El salari mínim interprofessional a la Catalunya Estat milloraria un 28%.”

• “Els estats europeus que s’han independitzat recentment han crescut més del doble que la mitjana de la Unió Europea.”
 
• “Catalunya ja no pot esperar més. L’Estat espanyol ens està arrossegant a la decadència econòmica, política i social.”

“Catalunya: Estat propi, Estat ric” és un llibre que respon preguntes, que esvaeix dubtes, que aclareix idees i que amb només 183 pàgines fa que el lector prengui consciència de la magnitud de la situació, de la insostenible asfíxia que patim, de la mort nacional a què ens aboca la nostra pertinença a Espanya i de la necessitat vital, urgent i inexcusable de constituir-nos en un Estat independent. 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/02/catalunya_estat_propi_estat_ric_92770.php

La Sagrada Família, comença el perill, per Víctor Alexandre

 Dedicació de la basílica de la Sagrada Família presidida pel Papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010. Foto Gabinete de los Médicos Católicos. Clicar sobre les imatges per a veure-les a pantalla sencera.

"Com saben tots els enginyers de camins, un de cada cent túnels que es construeixen al món acaba tenint un problema greu"

Víctor Alexandre  - Les recents declaracions de Jordi Hereu, utilitzant la Sagrada Família en clau electoral i repartint fulletons amb un text que diu que “la Sagrada Família no ha caigut, Trias ha perdut i els barcelonins, amb el nostre alcalde al capdavant, hem guanyat”, ens recorden que estem en campanya electoral. Tot i així, cal fer-hi un parell de consideracions. La primera és que sembla inconcebible que el PSOE de Catalunya pugui arribar a ser tan barroerament manipulador, fins al punt de tractar els catalans de ximples fent-los creure que el perill ja ha passat i que les úniques veus d’alarma provenen de CiU –jo, personalment, crec que CiU hauria d’haver fet molt més del que ha fet– quan, com sabem, provenen d’arreu del món i són altament qualificades. I la segona és que estem davant d’una mentida flagrant. No és veritat que el perill hagi passat. Al contrari. El perill de debò comença ara, perquè allò que amenaça el Temple no és la tuneladora sinó l’obra en el seu conjunt i el pas posterior del TGV.

En aquest sentit, són molt il•lustratives les declaracions a Som Ràdio de Mariano Ribón, enginyer de camins i exassessor del Patronat de la Sagrada Família, el passat 17 de setembre: “Un túnel que travessa Barcelona, des de Sants a la Sagrera, és una autèntica presa. I ho dic, perquè el subsòl de Barcelona no té comparació amb altres subsòls on s’hi han fet coses semblants. El subsòl de Barcelona està travessat per corrents d’aigua –per això els seus carrers es diuen rambles, rieres, torrents... – que va des de la muntanya al mar.

Plano de les rieres de Barcelona.Clicar sobre la imatge per a veure-la a pantalla sencera.

L’aigua és una de les coses més perilloses que hi ha en enginyeria i pot causar danys molt considerables no sols a la Sagrada Família sinó a moltes cases, ja sigui inundant els seus terrenys o dessecant-los i també encongint-los i provocant-hi esquerdes. Aquestes són les principals qüestions tècniques que desaconsellen el traçat del TGV per la Sagrada Família”.
Però les paraules de Mariano Ribón encara resulten més alarmants si hi afegim que, com saben tots els enginyers de camins, un de cada cent túnels que es construeixen al món acaba tenint un problema greu. Això explica, per exemple, els enfonsaments que s’han produït recentment a les ciutats d’Amsterdam i Colònia. 

Ensorrament de l'Arxiu Històric de Colonia, el 3 març del 2008.  
Clicar sobre la imatge per a veure-la a pantalla sencera.

 Dos edificis, a la primera, i l’Arxiu Històric, a la segona. Aquest últim es va esfondrar com un castell de sorra. Però la diabòlica operació socialista contra la Sagrada Família continua endavant i, per dissimular-la, han creat l’anomenada “pantalla protectora” –pagada per tots nosaltres– que no té cap més utilitat que la de fer creure a la gent que hi ha seguretat. 

 Sagrada Família,  "pantalla protectora"  i túnel de l'AVE. 

Però no n’hi ha i, com va predir en diverses conferències Mariano Ribón, quan l’aigua de pluja no troba lloc per on sortir passa per on no hi havia passat mai, estova el terreny i el pas dels autobusos provoca enfonsaments. 

Això és el que va succeir precisament amb l’esvoranc del carrer de Mallorca, a tocar del Temple, i que l’Ajuntament va voler amagar enviant-hi una unitat antiavalots dels Mossos d’Esquadra per impedir que ningú en fes fotografies.

Un altre dels disbarats perpetrats és el de les sortides d’emergència. Les normes diuen que quan un túnel fa més de cinc quilòmetres de llarg cal fer-hi una galeria addicional per tal que la gent pugui fugir en cas d’accident. Doncs bé, el túnel del TGV fa 5,64 quilòmetres i, com a sortida d’emergència, només té unes escales estretes de deu pisos d’alçada per on la gent haurà de pujar corrents i per on també, si es produeix un incendi, es trobarà amb els bombers que baixen. 

Sortides d'emergència.  

 Cosa que, a banda de col•lapsar-ne la fugida, pot causar una desgràcia de proporcions espectaculars. Tanmateix, indiferents a aquest estat de coses i obsedits a matenir-se en el govern municipal quatre anys més –ja en serien trenta-sis–, Jordi Hereu i el primer secretari del Partit Socialista per Barcelona, Carles Martí, van anar el passat 23 d’octubre al barri de la Sagrera i, sobre l’estació del TGV, van cridar a qui els vulgués escoltar: “La Sagrada Família no ha caigut, nosaltres hem guanyat”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/11/la_sagrada_familia_comenca_el_perill_59268.php

Els primers 15 minuts de l'entrevista a Ràdio SOM comentada per Víctor Alexandre ha estat il·lustrada amb imatges en un vídeo "La veritat sobre el túnel de l'AVE/TGV per la Sagrada Família, entrevista a Ràdio SOM tram1". Per veure'l clicar:   http://www.youtube.com/watch?v=h2b4xkzzwsg

 

 

La tragèdia evitable, per Víctor Alexandre

 "Nadal és el conseller que ha perpetrat l’atemptat contra la Sagrada Família fent passar el TGV a tocar dels seus fonaments i és el màxim responsable de l’immens esvoranc que es va produir al Carmel"

“La meva dona va cridar que venia el tren, però no la vaig sentir. Sort que el meu fill em va agafar per l’esquena i em va tirar enrere. El tren va passar just davant meu”. Aquestes són paraules de Raúl Castro, assessor del consolat de l’Equador, descrivint la seva experiència en l’atropellament de la revetlla de Sant Joan a l’estació de Castelldefels. Són paraules que em continuen colpint, perquè, per més que les llegeixo, no puc deixar d’imaginar-me el terror en els ulls impotents de les dotze persones que van morir amb la imatge del tren avançant vertiginosament cap a elles. És una tragèdia, és clar, però això no treu que sigui una manera estúpida de morir. Estúpida en el sentit que no va ser fruit de la fatalitat sinó de la irracionalitat. Cal ser capsigrany per passar d’una andana a una altra per la via del tren. Això fa, per tant, que la culpabilitat recaigui en les víctimes i que, a dreta llei, més enllà del que pugui dir la caixa negra del tren, no hi hagi lloc per a disquisicions.

Tanmateix, una cosa és la culpabilitat i una altra la responsabilitat. Vull dir que, entenent que la insensatesa de travessar la via del tren és una decisió lliure de l’insensat, l’administració té l’obligació de preveure-la i de prevenir-la. I la insensatesa de les persones que la nit de Sant Joan van saltar a la via, a Castelldefels, no va ser prevista ni previnguda per la direcció de Renfe ni pel govern de Catalunya. Cosa que també converteix l’empresa i el govern en insensats, ja que una de les seves tasques principals consisteix precisament en la previsió de contingències. O no és això el que fan el Servei Català de Trànsit en dates conflictives o la Guàrdia Urbana quan juga el Barça? Com és, aleshores, que la Generalitat –que amb relació als trens de rodalies es vanta de gestionar alguna cosa més que el servei de neteja– no va elaborar un pla especial per a una diada conflictiva com la de Sant Joan en una estació a tocar de la qual s’hi celebra anualment una festa llatina que aplega milers de persones? Per què, si la festa comença a quarts de deu de la nit i a les 23.23 hi passa un Euromed a 140 km/h, els 12 vigilants encarregats de vetllar per la seguretat van arribar-hi més tard? No és vergonyós que entre les deu de la nit –l’hora que va plegar l’últim treballador de Renfe– i dos quarts de dotze –l’hora d’arribada dels vigilants– una estació clau com la de Castelldefels restés entenebrida i sense cap mena de vigilància? Com s’entén que l’única sortida fos un estretíssim i col•lapsat pas inferior quan, com sabem, la normativa per a espais públics de més de 50 persones exigeix que n’hi hagi dues, de sortides, i quan, en el cas d’una revetlla amb més de 150 assistents, la Generalitat obliga a tenir un vigilant de seguretat com a mínim?

Són moltes preguntes, certament. Però encara n’hi ha més, sobretot si tenim en compte la resposta que va rebre l’alcalde de Castelldefels, Joan Sau, quan va traslladar a la Generalitat i a les autoritats espanyoles l’advertiment fet per la regidora del seu Ajuntament, Àngels Coté, en el sentit que el pas subterrani podia esdevenir “una ratera” en la revetlla de Sant Joan i en les vacances d’estiu. “L’estació és segura”, van respondre els governs català i espanyol. Però també és especialment greu que estigués tancada la porta de la passarel•la que permet el pas elevat, una porta que, ves per on, 24 hores després les autoritats van obrir misteriosament. Ara només hi queda una petita cadena en virtut de la qual el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, amb cinisme manifest, vol eludir la seva responsabilitat dient que a l’estació “també hi ha un pas superior amb un accés interromput per una cadena amb un grau de dificultat física per salvar-lo equivalent al que hi havia per traspassar les vies”. És a dir, que, amagant que la porta estava tancada, Nadal resta valor dissuasiu a la cadena i, indirectament, gosa titllar de beneites les persones que la van respectar. En la mateixa línia, Nadal omet també allò que han denunciat els testimonis de la tragèdia: que les andanes estaven totalment a les fosques i que ningú no va fer cap advertiment per la senzilla raó que l’estació feia 90 minuts que havia estat abandonada pels seus responsables. En altres paraules, si Renfe i el govern hi haguessin enviat els vigilants a les deu de la nit, com era la seva obligació, la tragèdia s’hauria evitat.

Joaquim Nadal és el conseller que, en connivència amb el govern espanyol, ha perpetrat l’atemptat contra la Sagrada Família fent passar el TGV a tocar dels seus fonaments i és el màxim responsable de l’immens esvoranc que es va produir al Carmel l’any 2005. Recordem, en aquest sentit, que, com va dictaminar l’informe pericial, la causa no va ser pas la perforació del túnel sinó l’incompliment de les funcions inspectores de Joaquim Nadal –responsable màxim al 100%– en no revisar la qualitat de les obres ni llegir els mesuratges fets prèviament, la qual cosa va impedir la detecció de la fallada que va provocar la catàstrofe. Malgrat això, Joaquim Nadal va ocultar la seva gravíssima irresponsabilitat i es va negar a dimitir. I ara, com és habitual en ell, torna a refugiar-se en l’arrogància. Però si els culpables de la tragèdia de Castelldefels ho han pagat amb la pròpia vida, és de justícia que els responsables de vetllar per la seguretat col•lectiva reconeguin la seva inadmissible negligència i ho paguin amb la immediata destitució.

Socialistes contra La Sagrada Família, per Víctor Alexandre

"Una alternativa seria intentar dilatar uns mesos l’execució de l’obra fins que en les properes eleccions el PSC sigui foragitat del govern i la força guanyadora capgiri la situació"

Víctor Alexandre

Sembla que el govern espanyol, fidel a la seva praxi de pressionar entitats i organismes en favor dels seus interessos –com ara les federacions esportives internacionals perquè Catalunya no pugui tenir selecció oficial–, ha aconseguit que la Unesco faci un informe sobre el traçat del TGV a tocar de La Sagrada Família que anul•li l’anterior. L’anterior, recordem-ho, a instàncies del Consell Internacional de Monuments, deia que el traçat del TGV “no està preparat per evitar amb tota seguretat desastres imprevistos” i, com a “solució preferent”, en recomanava la reconducció per zones que no afectin La Sagrada Família i la Pedrera. De sobte, però, com per art d’encanteri, la Unesco ha girat el mitjó i, fent seu el discurs del govern espanyol –que és el mateix que el del govern català–, ha deixat de qüestionar el traçat i de recomanar-ne la reconducció. De fet, ni tan sols exigeix mesures constructives addicionals. Realment curiós. O potser no tant, tenint en compte que la Unesco es finança amb les aportacions dels estats que en són membres i que no és freqüent que algú mantingui un tercer perquè li porti la contrària.

No cal dir que la notícia ha caigut com una galleda d’aigua freda sobre les entitats que fa anys que lluiten per aturar aquest disbarat perpetrat per José Montilla, Joaquim Nadal i Jordi Hereu, en disciplinada connivència amb el Ministerio de Fomento. Això no obstant, hi ha alguna cosa que no encaixa entre l’informe del 7 de juny, brandat pels governs català i espanyol, i el que les entitats en defensa del patrimoni diuen haver rebut amb data del 8 de juny. En aquest darrer, es demana “la instal•lació d’uns sensors per mesurar els possibles moviments que afectin l’estructura de La Sagrada Família. Aquests aparells han de mesurar tot el que passi durant tres mesos abans de l’arribada de la tuneladora i, per tant, cal aturar el seu progrés.”

Recordem, per altra banda, que el pèrit de l’Audiència Nacional espanyola, Manuel Melis, en un informe recent, s’ha mostrat astorat en veure que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona s’entesten a presentar com “un fet inevitable, consumat i indiscutible la necessitat de passar el túnel a tocar del temple” i afirma que “no són acceptables les eventuals justificacions que es puguin fer per motius de costos, ja que un desperfecte al temple, encara que fos petit, tindria un cost econòmic i social molt més elevat que qualsevol modificació del traçat”.

Malgrat això, el Partit Socialista continua fent-se el desentès. Cosa que ha empès CiU a demanar al Congrés i al Senat espanyols una “aturada tècnica cautelar” perquè “la coincidència d’aquests dos informes ens adverteix que poden passar coses”. S’agraeix, francament, que CiU hagi decidit intervenir-hi –per fi!–, sobretot després del silenci còmplice d’Esquerra i d’ICV, que semblen no ser conscients que ser soci d’un partit que vol cometre un atemptat contra obres catalogades com a patrimoni de la humanitat hauria de servir per comminar-lo a rectificar d’immediat en lloc de fer jocs de mans, com ara votar una resolució en contra de l’actual traçat al Parlament, perquè no sigui dit, i fer-se l’orni tot seguit. Tot i això, sobta força que CiU sembli no tenir-ne prou amb l’amenaça que suposa aquest traçat diabòlic i que encara plantegi la creació d’una comissió tècnica per estudiar el tema. Això tindria sentit si no hi hagués cap altre lloc per fer passar el TGV, però, com sabem, hi ha diversos traçats alternatius –i més econòmics– que el que amenaça La Sagrada Família i la Pedrera. I el termini d’execució del projecte, com ha dit el pèrit, no és excusa, ja que “l’accés del TGV a Girona i a la frontera francesa encara trigarà molt de temps, dos o tres anys, si més no, i l’estació de la Sagrera no estarà a punt ni el 2014, de manera que tampoc no tindria sentit augmentar la necessitat de rapidesa en aquestes obres per obligar a passar el túnel a tocar del temple”.

Cal, per tant, que allò que no volen fer els dos socis del principal partit del govern ho faci la primera força de l’oposició. Una alternativa, per bé que peregrina, seria intentar dilatar uns mesos l’execució de l’obra fins que en les properes eleccions el Partit Socialista sigui foragitat del govern i la força guanyadora capgiri la situació. Però no sabem si queden escletxes legals per fer això. En tot cas, si l’esmentat traçat, malauradament, es materialitza i es produeix una desgràcia, serà convenient que Catalunya recordi els noms de José Montilla, Joaquim Nadal i Jordi Hereu com a màxims responsables. I al darrere, no cal dir-ho, la passivitat de tots els diputats del Parlament.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/06/socialistes_contra_la_sagrada_familia_53565.php

 

El traçat diabòlic contra la Sagrada Família, per Víctor Alexandre

"Si un poble no pot confiar en els seus gestors polítics ni en la seva premsa per tal de salvar-ne el patrimoni, què li queda?"

Víctor Alexandre - 13-04-2010 - No fa gaire, El Singular Digital oferia als seus lectors una interessantíssima entrevista (article següent d'aquest blog)  feta per Maria Coll al senyor Jordi Bonet, arquitecte de la Sagrada Família i director, des de fa vint-i-cinc anys, de les obres del temple, que hauria d’haver sacsejat el Parlament de Catalunya. Vegem-ne alguns fragments:

“Per sota de l’edifici que pesa més de la ciutat arribaran a passar tres túnels. [...] El túnel del TGV es construeix a més profunditat, per sota del nivell del mar, a l’anomenat Terciari, i allà hi ha aigua.”

 Aquest dibuix està a escala, es a dir que tots els elements guarden proporcions verdaderes. Observin que els fonaments del temple estàn dins la capa d'argiles dures del Quaternari. Expressament no arriven a la capa freàtica dins la qual hi hauria submergit el túnel de l'AVE .  Observin com els pilots de la pantalla "protectora" que fan 41 m de fondo pertorben el fluxe de l'aigua. Aquests pilots ja estàn construits en el moment que aixó s'escriu (13-04-2010).  Esperem que el túnel de l'AVE no s'arrivi a construir, pel bé de tots.  Clicar sobre la imatge per a  veure-la a mida més gran.

“La pantalla [per protegir de les vibracions] és una pila de forats, d’1,5 metres de diàmetre, col•locats cada 50 centímetres. Es tracta d’una barrera. Si privem el pas de l’aigua que baixa anirem generant una presa. I si l’aigua s’obtura corre més de pressa i aleshores arrossega sorres fines. Això podria provocar una baixada dels nostres fonaments. Una gran temeritat!”

 Aquest  es un esquema que ensenya molt bé els fonaments i elements del subsòl, però no està a escala: per exemple no es veu clarament que el túnel de l'AVE estigui submergit dins l'aigua de la capa freàtica com sí es veia en la secció de l'imatge anterior.

“Ens podem protegir de les vibracions però no corregir les longituds d’ona. En aquest sentit seria catastròfic que la vibració d’una longitud d’ona d’aquí entrés en consonància amb una longitud d’ona de les columnes del temple. Així s’enfonsen els ponts i els túnels! Aquest ha estat el cas de l’enfonsament del pont de Minnesota, del metro d’Amsterdam i del metro de Colònia.”

 Ara fa un any i un mes. Vista aerea  del l'Arxiu Històric de Colonia, esfondrat per un moviment de terres degut a les obres del metro que es feien al carreró. Va haver-hi dos morts, es van ensorrar arrossegades per l'Arxiu dos altres inmobles.  I es van perdre documents únics per l'història  d'Europa, que es van salvar de la 2a Guerra Mundial.

 

Fotos de l'esfondrament de l'Arxiu Històric de Colonia el 03-03-2009. Va arrossegar dos edificis propers. Hi va haver dos morts. L'enginyer en Cap va dimitir, l'enginyer que el va succeir ha aturat les obres.


“No els ha donat la gana de buscar un altre camí, no han estudiat res, cap alternativa. Són un mentiders perquè diuen que això és molt segur, però només cal veure com ha de passar la gent. Ja hi ha hagut accidents.”

“Ja han passat moltes desgràcies a Barcelona en relació amb l’arribada del TGV però s’han volgut amagar. Per exemple, després del desviament del Llobregat, el mar s’ha emportat uns 600 metres l’escullera que s’estava fent al Port de Barcelona.”

“Aquest traçat, tant aquí com a la Pedrera, incompleix la Llei de Patrimoni Històric Català. Aquesta diu que està prohibit fer moviments de terres que puguin afectar greument la geomorfologia i la topografia del subsòl. Fa anys que havien d’haver fet els sondatges de la Pedrera. Els dol haver de dir que s’han equivocat!”

 
Vista aerea de La Pedrera

El pati interior de La Pedrera i l'escala al pis Principal

Detall del pati interior de La Pedrera 

Les golfes de La Pedreraa on hi ha actualment instal·lat l' "Espai Gaudí" amb maquetes, vídeos, i fotos de la seva obra.





Són paraules que haurien d’inquietar el sentit comú, certament, però no hi ha hagut cap reacció. Tampoc el govern català no ha fet cas del SOS  que, en forma d’Espelmada Popular, la Sagrada Família va llançar al món el passat 20 de març des del davant de la façana del Naixement. La resposta ha estat només silenci i indiferència. Un silenci i una indiferència que conviden a pensar que mereixem que el temple s’esfondri. 

Jo, com moltíssims catalans, no ho desitjo, perquè estimo la Sagrada Família –sóc fill del barri– i estimo l’obra d’Antoni Gaudí, però crec que un poble que és incapaç de respectar aquest patrimoni de la humanitat no mereix ser-ne dipositari. És molt greu que sigui la mateixa Catalunya, en connivència amb el govern espanyol, qui es converteix en destructora d’allò que tenia el deure de protegir. Sembla inversemblant, oi? Doncs no ho és. Tenim coses bones, quan volem, però volem poc. Per això, tot sovint, acaben surant els aspectes més negatius de la nostra personalitat, com ara la mesquinesa, el materialisme, la covardia, la pusil•lanimitat i, en definitiva, la mediocritat.

Què es pot dir d’un poble que es queda assegut al sofà de casa mentre la dèria infernal d’un partit polític, el Partit Socialista, per interessos inconfessables i menyspreant els advertiments contundents arribats d’arreu del món, pretén fer passar el TGV per sota de la Sagrada Família? On és la classe política de Catalunya, que calla i dissimula davant d’aquest atemptat? Fan declaracions, sí. D’això en saben molt. Però no els paguem el sou perquè facin declaracions televisives, sinó perquè facin accions executives. On és la força de Convergència i Unió per frenar aquest disbarat? On és Esquerra, que sembla estimar més el Partit Socialista que el patrimoni del país? On són tots aquests diaris que es vanten de fer capçaleres conjuntes en favor d’un Estatut humiliant i que no baden boca en un tema d’aquesta magnitud? Si un poble no pot confiar en els seus gestors polítics ni en la seva premsa per tal de salvar-ne el patrimoni, què li queda? Francament, no sé que és més escandalós: que s’hagi prohibit fotografiar el forat que es va produir recentment al paviment del carrer Mallorca o que la premsa, amb la seva obediència, n’esdevingui còmplice.

Dissortadament, encara hi ha una cosa més escandalosa que aquesta i és que, com denuncia l’arquitecte Jordi Bonet, el president de la Generalitat, José Montilla, no ha posat mai els peus a la Sagrada Família. Això sol ja ens diu en quines mans es troba Catalunya. I és que els qui imposen el traçat diabòlic –José Montilla, Joaquim Nadal, Jordi Hereu i José Luis Rodríguez Zapatero– se senten més còmodes movent els fils a l’ombra i lluny d’unes imatges que un dia es podrien tornar en contra seva que no pas donant la cara. Les cares, ja se sap, queden fotografiades per sempre. Però la resta de partits hauria de saber que el dia esmentat no hi haurà eximents perquè el país tindrà ben present que, quan encara érem a temps de substituir el traçat diabòlic per un traçat racional –el litoral o el corredor del Vallès–, cap partit polític no va fer res, absolutament res, per salvar la l’obra més universal de Catalunya. L’obra que la identifica arreu del món. Tots, per tant, del primer a l’últim, en seran culpables.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/04/el_tracat_diabolic_contra_la_sagrada_familia_50288.php



Alguns comentaris dels lectors del Singular Digital:  
(46 comentaris fins ara les 13:20 del 15 abril)

Brotons- 13/04/2010

Jaume Morera, la mala bava ja la treus tu falsejant la veritat. EL TGV es fa per ordre del Partit Socialista (a Espanya i a Catalunya) (o no és aquest partit qui mana?) i pel silenci d'Esquerra, CiU i ICV. Tots ben calladets. La teva Esquerra també és culpable. Per cert, no la sento dir res sobre el tema, no fos cas que fes empipar Montilla.

català i barceloní - 13/04/2010

Els líders dels partits polítics catalans, tots sense cap excusa, han de definirse públicament i ràpida, sobre el fons de l'article que ens ocupa, ja que de no fer-ho, tots seran responsables del que pugui passar, especialment el President i els Consellers de l'actual governs de la Generalitat. Senyor Montilla, vostè al capdavant.

 senglar  -  13/04/2010

La Sagrada Famillia no els importa, el que volen es enfonsar mig eixample amb les vibracions, i provocar una operació urbanistica gegantina, enderrocan i construin nous edificis. Es cuestió de peles no de ideologia.

Arnau - 14/04/2010

Aquest ajuntament socialista és de por, podien haver fet passar el TGV per el carrer Aragó, on ja hi ha un túnel i per la seva amplada en cap un altre sent un carrer força ample i ells van i es compliquen la vida i el cost per sota edificis d'alt valor cultural, és per processar-los.

Trist , indignat - 14/04/2010

Sr. Alexandre : Perfecte el seu article. Per dissort tot lo que vosté ha escrit no te desperdici. L´ambició, l´amiguisme, els interessos d´uns quans polítics, enfonsaran un dels emblemes més estimats i valorats de Catalunya. Qui els hi pararà els peus, a tots aquests ignorants? La societat cívil, ens hem de moure, reaccionar davant de tanta prepotència.

Guti - 13/04/2010

Joan, t'equivoques. la Sagrada Família està declarada patrimoni de la humanitat i és de tots. Per cert, és amb les aportacions de la gent, no pas de l'Església, que es fa.

Ara toca fer caure la Sagrada Família, per Víctor Alexandre

17 de Març de 2010-

Aquest 20 de març, a 2/4 de 8 del vespre, davant la Façana del Naixement de La Sagrada Família, entre els carrers de Mallorca i Provença, tindrà lloc una Espelmada Popular per tal que els barcelonins, en particular, i els catalans, en general, prenguem consciència de la brutal agressió que és a punt de patir el temple de Gaudí amb l'actual traçat del TGV a només 75 centímetres de distància dels fonaments. L'acte consistirà en l'encesa de més de 8.000 espelmes, la lectura d'un manifest i una actuació coral amb el suport de l'Escolania de la Sagrada Família. Cal tenir en compte que recentment s'han produït dos esvorancs al carrer de Mallorca, just davant dels passatges de Font i de Maiol, i s'han disparat totes les alarmes. Bé, totes menys les del Partit Socialista, que és qui n'imposa el traçat.

Molta gent es pregunta per què aquest partit s'entesta a voler fer passar el clau per la cabota en lloc d'optar, més racionalment, pel traçat del litoral o pel corredor del Vallès, que és la solució més econòmica, però no hi ha resposta. No n'hi pot haver perquè la raó de la mesura no és tècnica, és política. I els culpables d'aquest atemptat es diuen José Montilla, Joaquim Nadal, Jordi Hereu i José Luis Rodríguez Zapatero. Ells són els qui, menyspreant els milers de signatures recollides i les opinions d'especialistes internacionals, així com el sentit comú més elemental, continuen sotmetent l'obra més emblemàtica d'Antoni Gaudí i el símbol més universal de Catalunya al risc d'un esfondrament que provocaria un nombre indefinit de víctimes mortals i tindria un ressò mediàtic molt similar a la destrucció de les Torres Bessones de Nova York o al d'una hipotètica caiguda de la Torre de Londres. De fet, els principals mitjans de comunicació d'arreu del món, entre els quals The New York Times, The Guardian o Le Monde, ja en parlen. I també ho fa la televisió alemanya, que no fa gaire va emetre un reportatge titulat "Un túnel contra el Temple" en què es deia: "És un escenari terrorífic que podria fer-se realitat. El símbol més important i emblemàtic de Barcelona, el temple de La Sagrada Família, pot esfondrar-se". L'International Herald Tribune, per la seva banda, recollia no fa gaire aquestes declaracions del professor J. Mark Schuster, de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts: "Posar en perill de manera conscient un Patrimoni de la Humanitat com aquest, és un acte de vandalisme".

Doncs els vàndals com si sentissin ploure. Ni cas. Per tant, només la resta de partits -si encara en queda algun amb una mica de dignitat nacional- i la societat catalana en el seu conjunt ho poden evitar. Encara som a temps d'aturar aquesta barbaritat ordida en un despatx de Madrid per representants catalans i espanyols del Partit Socialista. I és que és tan gran el fàstic que aquest partit sent per tot allò que té a veure amb els símbols de la identitat de Catalunya, és tan escandalosa la malignitat del seu projecte en tots els àmbits de la nostra vida nacional, que la destrucció del temple de La Sagrada Família, com s'ha vist en la gestió de l'esvoranc del Carmel, el col·lapse de Rodalies, l'apagada del 2007, l'incendi d'Horta de Sant Joan o el caos de la nevada d'aquest mes de març i el consegüent desgavell tercemundista de les infraestructures elèctriques, no generaria cap depuració de responsabilitats. Es crearia una comissió d'investigació i no se'n trauria mai l'entrellat. Mai. Per això és tan important la participació en el SOS que La Sagrada Família llança al món aquest 20 de març amb l'encesa de 8.000 espelmes, perquè només aturant aquest atemptat -que si es fes realitat despertaria moltes simpaties inconfesses- podrem salvar-nos del ridícul i de la vergonya posteriors. Un poble que no defensa el seu patrimoni és un poble condemnat a la desaparició. Aturem aquesta barbaritat per respecte a l'obra de Gaudí i per respecte a nosaltres mateixos.

Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat