L'advocat general de l'UE dona la raó a Carles Puigdemont, i reverteix una decisió del TGUE. Massa tard, però li dóna. (vídeo 1 minut)

"Quan es juga en territori neutral, i amb jutges que no estan comprats, hi ha moltes opcions de que et donin la raó" C. Puigdemont.

Escolteu aquí les seves declaracions, (1min):

>> https://youtu.be/ePa4D7hN9hI?si=R95KIR5UdYeUFXLd

 __

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí compareixen devant la premsa, arran de la sentència que els retira la immunitat (vídeo 27 min), 5 juliol, 2023.

 

 

 

CLIQUEU PER A VEURE EL VÍDEO:

Primer parla el Pres. Puigdemont, a continuació Comín i finalment Clara Ponsatí.  La intervenció da la Clara està penjada en aquesta blog, també en una entrada a part.  

 

>>  https://youtu.be/w82y8CklsxU

 

 

_

El TGUE retira la immunitat a Puigdemont i obre la porta a noves euroordres

 

La sentència, que es pot recórrer al TJUE rebutja la demanda de Puigdemont, Comín i Ponsatí contra el polèmic suplicatori aprovat pel Parlament Europeu.

 

Vilaweb - 05.07.2023

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat el recurs de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí contra el suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu, de manera que perden la immunitat que fins ara tenien garantida per unes mesures cautelars. La decisió l’ha anunciada el tribunal a Luxemburg. Cal recordar que el TGUE és la primera instància judicial i els eurodiputats exiliats encara poden presentar un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

  

El TGUE diu que desestima tots els motius formulats pels tres diputats, “en particular les seves al·legacions segons les quals el Parlament Europeu va incórrer en error quan va concloure que el procés judicial contra ells s’havia incoat amb la intenció de fer mal a la seva activitat com a diputats”. Diu el TGUE que no correspon a l’eurocambra d’examinar la legalitat dels actes judicials espanyols.

 A més, desestima que hi hagués manca d’imparcialitat del president de la Comissió d’Afers Jurídics, l’espanyol de Ciutadans Adrián Vázquez, ni del ponent, el búlgar neonazi Ànguel Djambazki, per més que formi part del mateix grup parlamentari que Vox, que és part en el procés judicial. Diu el TGUE que no es pot pretendre neutralitat d’un eurodiputat, sinó que la seva funció se circumscriu en una dinàmica de treball d’una comissió parlamentària. Així mateix, assegura que el ponent dels tres suplicatoris “va ser designat per la Comissió d’Afers Jurídics d’acord amb el torn en igualtat de condicions amb la resta de grups polítics”.

 

Aquesta decisió del TGUE obre la porta de bat a bat a l’enviament de noves euroordres pel jutge Pablo Llarena. Perquè la immunitat cautelar que tenien fins ara s’anul·la automàticament i caldrà demanar unes noves mesures cautelars al TJUE que acompanyin el recurs contra aquesta sentència. Les cautelars poden trigar mesos a arribar, en cas que el TJUE les torni a concedir. Mentrestant, perden la immunitat que tenien fins avui.

Petició d’empara de la immunitat

Quant a la petició frustrada d’empara de la immunitat, el TGUE assegura que “no és un acte susceptible de recurs” perquè no se’n deriven efectes jurídics obligatoris: “El parlament no pot adoptar decisions d’empara de la immunitat que tinguin efectes jurídics vinculants per a les autoritats judicials espanyoles, ni sobre la base de la competència exclusiva que té per a suspendre aquesta immunitat, ni sobre la base del dret nacional al qual remet el dret de la UE”.

Recurs al TJUE

Tant Puigdemont com el seu advocat, Gonzalo Boye, han reaccionat de seguida a la sentència del TGUE i han anunciat que presentaran un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la segona i última instància de Luxemburg. Aquest tribunal ha estat més favorable als exiliats, tenint en compte la sentència sobre les euroordres i la resolució que va garantir cautelarment la immunitat dels eurodiputats després del suplicatori.

 

Res no s’acaba, ben al contrari. Tot continua. Presentarem recurs al TJUE, i defensarem fins al final els nostres drets fonamentals, que són també els drets fonamentals dels catalans i els europeus. Amb el mateix esperit del primer dia, treballant per guanyar la llibertat.…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 5, 2023

 

A partir d’ara, els eurodiputats tenen dos mesos per a presentar els recursos i, més endavant, el TJUE tindrà un termini de sis mesos per a pronunciar-s’hi, de manera que la sentència final sobre el suplicatori i la immunitat es dictarà una volta s’hagi acabat la legislatura actual (les eleccions europees vinents són a començament de juny de l’any vinent).

 

Nos desestiman ambas demandas, estudiaremos los argumentos del Tribunal General y esto nos obliga a recurrir en casación como hemos hecho en todas las ocasiones anteriores

— Gonzalo Boye (@boye_g) July 5, 2023

 

 ...........

El TGUE retira també la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí per a desplaçar-se a l’eurocambra

 

 https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-puigdemont-comin-ponsati-immunitat-tgue/

 

 

 __

"Posant-hi perspectiva, després d'una sentència molt dolenta", per Vicent Partal. La sentència del TGUE respecte a la immunitat cautelar demanada per Puigdemont.

 

              

 

 

 

 

              

 

 

                     EDITORIAL

Posant-hi perspectiva, després d'una sentència molt dolenta Amb el pas dels anys ens hem anat acostumant a l'enorme diferència de qualitat intel·lectual, de visió moral i d'independència pràctica que hi ha entre el Tribunal General de la Unió Europea i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea   La sentència d’ahir del TGUE és molt decebedora. No solament del punt de vista dels exiliats catalans, sinó també per a la justícia europea i per al conjunt del projecte europeu. Amb el pas dels anys, ens hem anat acostumant a l’enorme diferència de qualitat intel·lectual, de visió moral i d’independència pràctica que hi ha entre el Tribunal General de la Unió Europea –la cambra inferior del sistema judicial europeu, més aviat dedicada a qüestions administratives– i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que assumeix amb valentia el paper constitucional de garant de la defensa de les llibertats i els drets en el marc de la Unió. Però que ens hi hàgem acostumat no vol dir que siga tolerable una sentència com la d’ahir, que va més enllà d’allò que demanava Llarena i tot. Amb els precedents, importants, que tenim es pot pronosticar que el TJUE tombarà aquesta sentència en el recurs que hi presentaran els exiliats, però això no eliminarà la perplexitat pel paper fet pel TGUE.   Com és lògic, nosaltres ens centrem en la peripècia personal i política dels exiliats, però hem de ser conscients que no es tracta del debat, i el combat, sobre els drets del poble català, sinó que assistim també a un autèntic combat judicial intern a les institucions europees sobre com ha de ser la Unió Europea i quin nivell de democràcia ha de garantir. El 30 de juliol de 2021 –avui és un dia bo per a recordar-ho– el TGUE va negar la concessió de la immunitat cautelar al president Puigdemont i als consellers Comín i Ponsatí. Aquell dia vàrem veure declaracions de polítics espanyols tan eufòriques o encara més que les que vam sentir ahir. Però el 24 de maig de 2022, després de la detenció a l’Alguer, el TJUE va donar la raó als exiliats i els va retornar la protecció argumentant el perjudici irreparable que podia significar una detenció i l’extradició posterior a l’estat espanyol. Aquella vegada el TJUE va estirar les orelles del TGUE públicament i fins i tot va deixar per escrit coses que xoquen completament, a l’avançada, amb la sentència que vam saber ahir. El TJUE és superior jeràrquicament i, per tant, el debat entre els dos tribunals no és possible, però que darrere les cortines hi ha una guerra oberta es fa cada dia més evident.   Tanmateix, la sorpresa per la decisió presa ahir no és l’única del dia. El discurs que va llegir la sempre directa i transparent Clara Ponsatí fa la sensació que ha implicat també un trencament irreversible entre ella i Puigdemont i Comín. A parer meu, ahir Ponsatí es va equivocar: ni era el dia, ni era el lloc, ni eren aquelles les maneres de marcar les seues –per una altra banda, tan evidents com legítimes– distàncies polítiques i de projecte de futur.   Més gent ha aprofitat també aquesta sentència desfavorable per devaluar en públic, fins i tot de manera oportunista, la lluita de l’exili. Hem vist aparèixer, per exemple, diatribes àcides contra “el picaplets” Boye o crides a “punxar la bombolla d’un exili alliberador”.   No es pot discutir que hi ha gent que, per interessos polítics o personals o mediàtics, ha alimentat la idea que el retorn del president Puigdemont era imminent i provocaria això que en diuen un momentum. Malgrat que molts, repetidament i de fa molt temps, hem demanat prudència en aquesta qüestió –em sembla, per exemple, que aquest editorial del gener del 2022 és bastant explícit–, és lògic que això haja originat en molta gent una il·lusió que ara, momentàniament, és frenada. Però, a parer meu, la crítica justa a aquest comportament irresponsable no és just que esdevinga una desqualificació de la faena feta pels exiliats. I encara menys un menysteniment del seu paper, que és essencial, en la continuació de la lluita per la independència.   Els darrers sis anys i totes les peripècies viscudes en aquest temps ens han donat prou perspectiva per a entendre quin paper té l’exili i el litigi estratègic en el procés d’independència de Catalunya. Efectivament, la implantació de la independència no arribarà de cap tribunal ni tampoc de cap instància europea. Jo no crec haver sentit mai ningú defensar-ho seriosament, això. Perquè tots ho sabem que la independència arribarà de la mateixa manera que va arribar el 2017, amb una combinació de la mobilització del carrer, sobretot, i de les accions polítiques especialment al parlament.   Ara, dit això, la tasca de l’exili i la capacitat de derrotar una vegada i una altra Espanya han estat elements fonamentals a l’hora de mantenir viva la confrontació amb l’estat espanyol.    I també, i no és que això siga poc important, a l’hora de fer recular l’autonomisme post-2017. Avui és molt fàcil d’oblidar on érem tots plegats el 2021, en aquell any de glòria dels neoautonomistes, amb Esquerra i Junts, tots dos, còmodament instal·lats en la idea que calia abandonar el somni de la independència i dedicar-se a la gestió del dia a dia. I si avui ja no som en aquella situació, si Junts se n’ha allunyat, si ERC ha començat a davallar i si la via del diàleg amb Madrid es tanca del tot –com sembla indicar també la previsió dels resultats a les espanyoles que va fer públiques el CEO ahir–, això en molt bona part ha passat perquè a Brussel·les un grup de gent no ha claudicat mai ni ha avantposat els seus interessos personals i ha mantingut el torcebraç polític i jurídic que ha de mantenir perquè això encara no s’ha acabat.

El cop de Luxemburg a Llarena: què faria si demà tornés Puigdemont? Exposició de tot l'entramat jurídic des de l'estada a Sardenya del Pres. Puigdemont

 

 

 

Mai fins ara la justícia europea no havia dit d'una manera tan clara a la justícia espanyola que allò que preval és el dret de la Unió

 

 

26.11.2021 - Vilaweb - Josep Casulleres Nualart

 

 

Mai fins ara la justícia europea no havia dit d’una manera tan clara a l’espanyola, en relació amb la persecució contra els exiliats catalans, que allò que preval és el dret de la Unió i no l’espanyol. La resolució amb què el Tribunal General de la UE desestima la demanda del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí de recuperar de manera provisional la immunitat que els va retirar l’Eurocambra amb el suplicatori és molt contundent en aquest sentit. Perquè ratifica i clarifica els arguments pels quals va denegar aquestes mesures cautelars el mes de juliol, és a dir, que no calia concedir-les perquè, com que les euroordres estaven suspeses, no hi havia risc de detenció. Però també perquè introdueix un concepte nou: les euroordres resten suspeses perquè el procediment penal que les origina també ho està. El TGUE diu que això ja ho sap el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena i que, d’acord amb el principi de cooperació lleial, ho ha de respectar.

 

El vice-president del tribunal europeu, Savvas Papasavvas, que és qui signa aquesta resolució, desautoritza Llarena per l’actitud que va tenir durant la detenció de Puigdemont a l’Alguer. I els arguments amb què la desautoritza són molt importants, perquè permet de veure la importància que té el dret espanyol en aquest procediment: cap. El TGUE repassa els fets i els arguments pels quals la defensa dels exiliats va demanar novament que recuperessin de manera provisional la part de la immunitat que els van llevar, fins que el Tribunal de Luxemburg no resolgui, d’una banda, la demanda contra el suplicatori i, d’una altra, les qüestions pre-judicials que va presentar Llarena per a definir els criteris amb què es poden rebutjar les euroordres.

La presentació d’aquestes qüestions pre-judicials, el mes de març d’enguany, suspenia les euroordres. Així ho va dir l’advocada de l’estat espanyol al TGUE l’estiu passat, i així ho va deixar dit el tribunal europeu en la resolució del 30 de juliol. I, tanmateix, Llarena mantenia actives les euroordres, les autoritats espanyoles van maniobrar per a fer detenir Puigdemont a l’Alguer el 23 de setembre, i el Suprem va provar d’extradir-lo repetint a tort i a dret que no era cert que les pre-judicials suspenguessin les euroordres, que “continuaven actives a tot Europa”. Fins i tot Llarena va desautoritzar públicament l’advocada de l’estat Sonsoles Centeno perquè va sostenir davant del TGUE un criteri (compartit pel tribunal europeu) que li impedia a la pràctica l’extradició de Puigdemont.

 

 

Això que diu el Suprem “és irrellevant”

 

El TGUE deixa clar que l’article 23 de l’estatut del tribunal diu que la petició de pre-judicials suspèn el procediment penal contra els exiliats i les euroordres que se’n desprenen, i que aquesta suspensió “no requereix cap decisió específica” del Tribunal Suprem espanyol. Però encara va més enllà, quan recorda que Llarena va adreçar-se a les autoritats italianes l’endemà de la detenció de Puigdemont per a dir-los que no s’havia suspès el procediment penal en qüestió ni les ordres de detenció europees relatives als demandants i que no era cert que la sol·licitud de decisió pre-judicial tingués efectes suspensius. Doncs bé, el vice-president del TGUE diu textualment que això és irrellevant. Que no té gens d’importància a l’hora d’avaluar si els eurodiputats corren un risc greu de perjudici o si poden ser detinguts i, per tant, si els han de concedir mesures cautelars.

 

 La defensa dels exiliats va recordar precisament la detenció de Puigdemont com un precedent nou i perillós que les justificaria. Però el TGUE respon que precisament la reacció que van tenir les autoritats italianes, deixant lliure de seguida Puigdemont i suspenent l’execució de l’euroordre, demostra que tal risc no existeix. El tribunal diu que cap autoritat judicial estatal no pot tirar endavant les euroordres precisament perquè estan suspeses. I tant se val què hi digui el Suprem, perquè recorda que “no cal cap decisió específica de les autoritats nacionals al respecte”.

 

I tampoc no importa què hi digui el Tribunal Constitucional espanyol, que l’endemà de la decisió del tribunal de Sàsser de suspendre l’euroordre contra Puigdemont va denegar el seu recurs d’empara perquè se suspenguessin tant l’euroordre com l’ordre espanyola de detenció contra ell. El TGUE diu que no s’ha de tenir en compte que el TC denegués la sol·licitud dels exiliats.

 

El principi de cooperació lleial

Però és clar que fins ara els eurodiputats exiliats s’han pogut moure amb llibertat per tota la Unió, d’acord amb el fet que les euroordres estan suspeses, però no es poden moure pas per l’estat espanyol, on el Suprem manté activa l’ordre de detenció. La seva defensa també ho va al·legar a l’hora de demanar el restabliment total de la immunitat de manera provisional. I tot responent a aquesta al·legació concreta, el TGUE diu, textualment, això: “No podem basar la constatació d’un perjudici greu i irreparable [per als eurodiputats demandants] en la premissa que les autoritats nacionals competents podrien, si és el cas, no extreure totes les conclusions de la presentació de la sol·licitud de decisió pre-judicial. Aquesta premissa solament pot ser hipotètica, perquè aquestes autoritats, en virtut del principi de cooperació lleial, han de tenir en compte el fet que el procediment penal controvertit està suspès per causa de la presentació d’aquesta sol·licitud i els seus efectes posteriors sobre l’execució de les ordres de detenció europees relatives als demandants.”

En aquest context, quan el TGUE diu, d’acord amb les al·legacions dels exiliats, que els tribunals espanyols podrien “no extreure totes les conclusions de la presentació de la sol·licitud de decisió pre-judicial” vol dir que els podrien fer detenir si tornessin a Catalunya. El tribunal deixa clar en tot moment que, de la presentació de les pre-judicials, cal extreure’n, sobretot, dues conclusions: una, que les euroordres resten suspeses perquè, dues, el procediment penal resta suspès. Vet ací la novetat més important d’aquesta nova resolució. Perquè la suspensió del procediment penal vol dir que s’han de suspendre també les ordres estatals de detenció. I no solament les euroordres.

Més encara: el tribunal també deixa clar que Puigdemont, Comín i Ponsatí conserven la immunitat de desplaçament per a exercir la seva condició d’eurodiputats, recollida en el segon paràgraf de l’article 9 del protocol número 7 sobre privilegis i immunitats de la UE. És una part de la immunitat que el suplicatori de Llarena no els va retirar, i que és pensada per a protegir l’activitat parlamentària dels eurodiputats, perquè puguin desplaçar-se sense cap risc al Parlament Europeu. El vice-president del TGUE diu ben clarament que “si fossin empresonats a Espanya se’ls podria causar un mal irreparable” perquè se’ls haura violat aquest dret.

Però el Suprem espanyol respondrà a aquesta exigència de cooperació lleial a la qual fa referència el TGUE perquè compleixi aquestes “conclusions”? Si demà tornessin els exiliats, amb aquesta resolució a la mà, el Suprem no els podria fer empresonar. Vulneraria la resolució del tribunal europeu i aquest principi de cooperació lleial al qual fa referència. Ja haurien pogut tornar amb la resolució del 30 de juliol, però aquesta nova resolució clarifica encara més les línies que no pot depassar la justícia espanyola en la persecució dels exiliats, si més no en aquest moment processal.

Què faria Llarena si tornessin ara els exiliats? Els faria detenir d’acord amb un procediment penal que avui la justícia europea ha deixat clar que resta suspès? Quines conseqüències podria tenir? I què passa amb la resolució del Tribunal Constitucional espanyol que denegava la petició dels exiliats de suspensió de les euroordres i de les ordres de detenció espanyoles d’acord amb les resolucions de la justícia europea? La màxima autoritat judicial espanyola i el tribunal de garanties espanyol són en mala posició. I hi han arribat per l’obsessió de Llarena, empès segurament per gent més poderosa dins de la judicatura espanyola, d’extradir al preu que sigui el president Puigdemont. Perquè aquesta nova resolució del TGUE ha estat conseqüència d’haver-lo fet detenir a Sardenya. La pretensió d’extradició ha acabat deixant Llarena amb les mans encara més lligades pel dret europeu.

 

I ara, en un afer que té impacte en els drets de tres eurodiputats, el Suprem i el TC se situen fora del dret de la Unió, i en una posició de defensa a ultrança de la prevalença del dret espanyol que com més va més s’assembla a Polònia.

 https://t.co/C3m1ZntKCl?amp=1

 

 

 

 

 

___