30 d’abril del 2023

Catalunya té molta energia geotermal, no seria hora de fer-la servir per invernacles i per generar electricitat?

 

 
 

 
 
 
 

 
 
 
 

 
 Islàndia fa servir l'energia termal pel 80% de les seves necessitats energètiques.
 
 
 
(Mireu aquests vídeos, que tot i ser en anglés, trobareu molts suggeriments sobre l'ús de les aigües termals. 
 
Viscut en primera persona: En el moment de l'ampliació del metro fins a Sta Coloma de Gramanet vaig veure els vapors que sortien de les excavacions. L'enginyer em va confirmar que havien trobat una deu d'aigües calentes, com a tantes poblacions catalanes que s'anomenen "Caldes": Caldes de Boi, Caldes d'Estrach, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella...

Per què no fer-la servir per generar electricitat??  Precisament ara que està caríssima??  Cuca de Llum)
 
 
Per a saber més:
 
 
 
__
 

L’historiador Baydal sobre el dret civil valencià: "Som una autonomia amb dret al dret històric (valencià), però l’Estat té por de donar-nos-el"

 

El cronista de València destaca que l’abolició dels furs, a més d’una pèrdua d’identitat, va implicar molts canvis en la vida diària dels valencians del segle XVIII
 
 
25 d'abril 2023 - A Punt NTC

El dret històric de comptar amb un marc jurídic propi, el dret civil valencià, que regula aspectes com ara les herències o el règim matrimonial, i que reivindica la Comunitat Valenciana, però que no reconeix l’Estat, "és un cas clar de la manca de veu valenciana i de la por que hi ha a l’Estat centralista espanyol a reconéixer-ho".

 
Així ho veu l’historiador i cronista de València Vicent Baydal, qui ha recordat que aquest és un dret històric, que va estar vigent al nostre territori, fins que, arran de la batalla d’Almansa, es va abolir el 1707

 

Baydal feia aquestes declaracions el dia en què es commemora aquella batalla de la Guerra de Successió i que va enfrontar les tropes de Felip d'Anjou amb les de Carles d'Àustria i que, a la llarga, va suposar la instauració de la monarquia borbònica a Espanya. En el cas dels valencians, sols uns mesos després d'aquella batalla del 25 d'abril del 1707 van perdre els furs, és a dir, una sèrie de drets històrics, molts dels quals encara no ha recuperat l'actual societat valenciana.

 
 En opinió de l’historiador, hui dia "hi ha una por clara en l’Estat" de reconèixer aquests drets. "Pensen, 'si donem una miqueta més als valencians, fins i tot estem canviant la fórmula de l’Estat'".

 

Mzgv,ojcvple, pel que fa al finançament. La Constitució diu que tots els espanyols som iguals, però els càntabres tenen més finançament que nosaltres", argumentava Vicent Baydal durant la seua intervenció en Les notícies¹ĥ del matí, coincidint amb el 25 d’abril.
Cada vegada que els valencians intentem alçar la veu, intenten dividir-nos des del govern central Vicent Baydal - Historiador En aquesta línia, l’historiador destacava que aquesta reivindicació ha aconseguit unir les forces polítiques valencianes, de conservadors i progressistes, un fet positiu per a la societat valenciana. En canvi, aquesta unió no es té en consideració per part del govern espanyol. "Cada vegada que els valencians intentem alçar la veu, intenten dividir-nos des del govern central", afegia.

 

 

"Apunts de Llengua" nou portal d'aprenentatge interactiu del català. Quan la televisió i la ràdio són eines útils per a aprendre llengua.

 


 

"Apunts de Llengua" és un nou portal d’aprenentatge interactiu fruit de la col·laboració entre la Conselleria d’Educació i À Punt · Combina continguts breus i dinàmics de la ràdio i la televisió amb activitats de llengua
 
 
 
 Vilaweb - 30.04.2023 -

Sabeu d’on prové el mot fava? Sabeu què vol dir ser una miqueta fava? I no dir ni fava? Segurament no ho ha explicat mai ningú tan bé com Xavi Castillo en aquests cinquanta segons del programa Trau la llengua d’À Punt Televisió.

 

Aprendre català aprofitant vídeos de programes de televisió o àudios breus de programes de ràdio: aquesta és la proposta dels Apunts de Llengua, un portal web que es va posar en funcionament ara fa dos mesos. No és un recurs d’entreteniment, o no tan sols això: és un portal d’aprenentatge, per a millorar el nivell de català i fins i tot per a preparar-se per a les proves de qualsevol nivell.

 

Apunts de Llengua és fruit de la col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).

 

Què s’hi pot trobar, a Apunts de Llengua?

En primer lloc, el portal ens permet de fer una prova diagnòstica molt completa, per a saber quin nivell tenim i, per tant, quines activitats hem de triar. Els nivells són agrupats en tres: A1-A2 (nivell de principiant), B1-B2 (nivell intermedi) i C1-C2 (nivell superior), que es corresponen amb els del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.

 

Dins de cada nivell, podem triar les activitats suggerides, que van canviant; o bé les que hi ha classificades en tres àmbits: gramàtica, vocabulari i comprensió. A més, podem fer una prova específica del nivell, que ens serveix, orientativament, per a saber si ja estem preparats per a fer un examen oficial, per exemple.
 
 
Cada activitat consisteix en un vídeo o un àudio breu (majoritàriament, menys d’un minut) acompanyada molt sovint d’alguna activitat autocorrectiva de llengua. Si en l’activitat hi ha una pregunta concreta, l’usuari pot comprovar si l’ha encertada descarregant un arxiu de PDF amb la solució. Però moltes són interactives i progressives, de manera que per passar de pantalla cal respondre correctament els exercicis o comprovar-ne les solucions.
 
 
A més, a sota de cada vídeo hi ha la transcripció del contingut, de manera que l’aprenentatge es fonamenta en la visualització i l’audició del vídeo de televisió o d’un àudio de ràdio i la lectura de la transcripció.
 
 
Una visió oberta centrada en el País Valencià
Els continguts del portal són extrets de la televisió i la ràdio d’À Punt i la majoria són relacionats amb llocs, persones, costums, llibres, notícies, etc. del País Valencià. Hi trobem, per exemple, “La rebel·lió de les derivades”, una activitat a partir del documentari L’empremta de Joan Fuster, que serveix per a treballar els derivats i va acompanyada d’un exercici interactiu (i difícil) sobre la derivació. Hi ha també vuit vídeos sobre Enric Valor, cançons d’Obrint Pas, un minireportatge sobre les albades, una breu entrevista a Vicent Garcia Edo sobre el primer text català descobert al País Valencià, una reflexió sobre el poder de la música dels membres d’Obrint Pas

 

I al costat d’això, hi ha referències a continguts de tot el país, com ara un dictat d’un text de Mercè Rodoreda (“El dictat de les Camèlies”); una activitat per a aprendre dialectes amb les cançons d’Antònia Font, una explicació sobre el Paraulògic, recomanacions de llibres de tots els Països Catalans
 
 
 
Dissenyar-se l’itinerari propi
Aquests Apunts de Llengua poden servir per a preparar les proves oficials de coneixements, de manera que cadascú es pot dissenyar un itinerari propi, tant si és per a estudiar de manera autodidàctica com si és per a complementar la formació reglada dels cursos oficials.
 
Primer de tot, hem de saber quin nivell ens correspon. Podem fer la prova diagnòstica general o bé una de nivell, per exemple, la de l’intermedi. I, tot seguit, és recomanable que, d’una manera sistemàtica, fem activitats dels tres blocs proposats. En l’apartat de gramàtica hi trobarem activitats de pronoms relatius, noms, comparacions…, amb títols que relacionen el contingut del vídeo amb el tema estudiat. Per exemple, “El crim dels relatius”, amb un episodi de L’hora fosca, el programa televisiu sobre crims reals; “Marató de noms”, amb un fragment d’una locució d’esports de la ràdio; “Maleïdes comparacions”, amb un tros del programa de llibres Una habitació pròpia, que tractava sobre Wilt, de Tom Sharpe.

 

En el bloc de vocabulari, s’hi treballen aspectes com ara els barbarismes, paraules noves, derivació… Hi trobem, per exemple, l’activitat titulada “Barbarisme intrús”, a partir del programa de televisió Rosquilletres; o una altra per a aprendre un significat poc conegut del mot “avinguda”, a partir d’una notícia d’À Punt notícies relacionada amb l’oratge; o “L’art urbà: els murals”, un episodi de Trau la llengua, el programa que presentava Pepa Cases amb la participació de Xavi Castillo; i encara “Pandèmia de prefixos”, que aprofita un fragment del magazín radiofònic Pròxima parada per proposar una activitat relacionada amb la derivació.
 
 
Les activitats del darrer bloc, el de comprensió oral, són àudios o vídeos que s’han d’escoltar i entendre i, si escau, fer una activitat que hi tingui relació. N’hi ha de molt variats. Per exemple, “Saps què són les espardenyes?”, una activitat sobre els peixos a la llotja de Vinaròs; “Hem anat lluny”, amb una cançó de Sergi Contrí, a partir de la qual es proposa de redactar una carta…

 

I a més…
El portal també inclou un espai per al públic infantil, aprofitant els continguts de la Colla, el canal infantil en línia d’À Punt. A l’apartat “La colla”, hi trobem material específic per a infants, com ara aquest vídeo titulat “Per què s’extingeixen els animals?”, que ens proposa una activitat sobre gramàtica.
 
 
Apunts de Llengua també conté un microspai anomenat “El rebost”, en què cada dia es publiquen articles d’actualitat relacionats amb la llengua, novetats bibliogràfiques i agendes culturals. Avui, per exemple, hi podem trobar una extensa informació sobre el darrer llibre de poemes de Marc Granell. “El rebost” també inclou continguts interessants com ara aquests “Recursos per a redactar textos” o la “informació sobre proves de català”.
 

 

_

25 d’abril del 2023

Ponsatí: La sentència Marra: el precedent que redueix el marge d’actuació de Llarena contra Ponsatí

 Ahir Ponsatí no va comparèixer devant el jutge Llarena

 

La sentència Marra: el precedent que redueix el marge d’actuació de Llarena contra Ponsatí
 
 
 Oriol Bäbler -  24.04.2023 - Vilaweb

El jutge instructor de la causa contra el procés independentista català, Pablo Llarena, va amb peus de plom en relació amb la situació de l’eurodiputada Clara Ponsatí, que ahir no es va presentar al Tribunal Suprem espanyol, on havia estat citada a declarar, acusada d’un delicte de desobediència per l’organització de l’1-O. “L’única cosa que hauria de fer és respectar el dret de la Unió Europea i tancar aquest procediment”, l’advertia l’advocat Gonzalo Boye, després de presentar un escrit al tribunal. Mentrestant, a Brussel·les Ponsatí entrava a les dependències del Parlament Europeu: “Sóc aquí perquè és la meva obligació representar els qui m’han votat i per a defensar la dignitat del Parlament Europeu […]. El jutge Llarena ha de fer un curset de dret europeu.”
 
Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.
 Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.
 
“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.
“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu l“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió. ....  (article interessant i llarg, per acabar-lo cliqueu:)
 
 
...............
 
 
 La defensa de Ponsatí adverteix que la petició d'empara que ha fet per la seva detenció paralitza el procés judicial 
 Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Nou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí.
Nou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de PonsatíNou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí.

Nou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Malgrat que la comunicació de la presidenta va ser pública i fins i tot va donar peu a un agre debat, el jutge no es va donar per assabentat i ara ha respost a la defensa demanant a Ponsatí que aporti la justificació documental del seu recurs, així com la traducció del mateix.

 

El 28 de març, després de ser detinguda a Barcelona i conduïda davant del jutge de guàrdia, se li va comunicar a l'eurodiputada que aquest dilluns s'havia de presentar davant de Llarena. Això no obstant, Ponsatí no ha comparegut. La seva defensa ha argumentat a través d'un escrit presentat al Suprem que el 4 d'abril, una setmana després de la detenció de la consellera, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va remetre comunicació oficial confirmant que havia obert el procediment d'empara i havia enviat la seva petició al Comitè d'Afers Jurídics, tal i com havia anunciat davant del ple una setmana abans. De fet, aquell ple va donar peu a un cara a cara entre Ponsatí i Metsola i una picabaralla a l'hemicicle amb eurodiputats espanyols. Aquesta decisió consta a la web de l'Eurocambra.

Procediment suspès

La defensa de Ponsatí ha recorregut a una sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la UE del 2008 en què s'apel·la a la "cooperació lleial entre les institucions comunitàries  i les autoritats nacionals", especialment quan es tractat de les autoritats judicials. Aquella sentència adverteix que "quan s'ha exercitat una acció contra un diputat europeu davant d'un jutge nacional i aquest ha estat informat que s'ha iniciat un procediment d'empara dels privilegis i immunitats d'aquest mateix diputat, el referit jutge ha de suspedre el procediment judicial i sol·licitar al Parlament que emeti la seva opinió amb la major brevetat".

Boye adverteix que aquesta jurisprudència obliga Llarena a "suspendre el procediment judicial", la qual cosa representa "deixar sense efecte la citació" d'aquest dilluns, així com la resta de mesures restrictives dels drets de l'eurodiputada.


Cinc dies

La defensa de Ponsatí, que assenyala a més que l'eurodiputada tenia compromisos aquest dilluns al Parlament Europeu que impedien la seva presència a Madrid, recorda també els diferents procediments oberts davant de la justícia europea sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts, així com per vulneració de de diferents drets fonamentals dels exiliats i sobre la competència del Suprem.

Com a resposta, el jutge ha donat cinc dies a la defensa de Ponsatí per aportar la documentació que demostri que ha presentat la demanda d'empara i perquè presenti la traducció a l'espanyol del document en anglès que ha incorporat al seu escrit amb la comunicació oficial de Metsola.


Procediment suspès

La defensa de Ponsatí ha recorregut a una sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la UE del 2008 en què s'apel·la a la "cooperació lleial entre les institucions comunitàries  i les autoritats nacionals", especialment quan es tractat de les autoritats judicials. Aquella sentència adverteix que "quan s'ha exercitat una acció contra un diputat europeu davant d'un jutge nacional i aquest ha estat informat que s'ha iniciat un procediment d'empara dels privilegis i immunitats d'aquest mateix diputat, el referit jutge ha de suspedre el procediment judicial i sol·licitar al Parlament que emeti la seva opinió amb la major brevetat".

Boye adverteix que aquesta jurisprudència obliga Llarena a "suspendre el procediment judicial", la qual cosa representa "deixar sense efecte la citació" d'aquest dilluns, així com la resta de mesures restrictives dels drets de l'eurodiputa

 Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.La defensa de Ponsatí adverteix que la petició d'empara que ha fet per la seva detenció paralitza el procés judicial

La defensa de Ponsatí adverteix que la petició d'empara que ha fet per la seva detenció paralitza el procés judicia

.....Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Boye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabentatBoye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabent

Boye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabentat


El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició

La petició d’em

El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont

Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la 

El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Co

Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.

La petició d’empara

El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.


“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’PER A  SABER-NE  MÉS:
 
 
 





_____

Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme. Amb breu cronologia dels fets entre la fi de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la Segona, a Alemania.

 

 Ara, al 2023, vivim un moment amb fort control de l'opinió pública, no sols la publicada, sinó ràdio, televisió, infiltrats a les xarxes, cal estar alerta. Cuca de Llum)

 

Els llibres expliquen l'ambient de l'Alemania d'entreguerres en que va crèixer Stefan Zweig, Joachim Fest, Sebastian Haffner - autors de tres llibres que recomanem -, així com el recentment traspassat Papa Benet XVI, i Joan Pau II.

 

 

LLIBRES QUE M'HAN IL·LUSTRAT SOBRE EL CONTROL DE L'OPINIÓ PÚBLICA  PER  PART  DE  L'ESTAT AL NAZISME, I QUE RECOMANO:


Llibre meravellós que ha encantat a tothom que el llegeix. Stefan Zweig, vienès carregat de cultura fins a nivells inimaginables, escriptor d'enorme èxit, ha hagut de marxar d'Autria per l' "Anexió"  de Hitler, ell és jueu. Explica els temps i cultura de l'Imperi Austro-Hungar des de 1875, la gènesi de la Primera Guerra Mundial, i de la Segona, ja exiliat a Anglaterra.  Tots els llibres de Zweig son fàcils de llegir, era un gran escriptor. És un llibre tan important que en podem ja dir que és un clàssic. Editat en català i en castellà.
"El món d'ahir. Memòries d'un europeu"  Stephan Zweig. Ed. Quaderns Crema. Barcelona. 2001. (531 pàg).




Un mestre i funcionari de l'Estat alemán es nega a fer·se del partit nazi per les seves conviccions catòliques. Aixó li costa la plaça, doncs el prejubilan. Història de com la seva família van lograr sobreviure la 2a Guerra Mundial des de la seva casa a Berlín. Joachim Fest escriu els seus recods d'infantesa. Es un testimoni històric, publicat després de la mort de l'autor. La brutalitat, les mentides nazis, les "neteges" dins del partit, els assassinats... el silenci de tants, però també les ajudes no demanades dels veïns avisant al pare d'un registre domiciliari inminent, de les xarxes de resistència... En català.
"Jo no"Joachim Fest. Columna Edicions. Barcelona. 2007. (348 pàg). Aquest llibre ha tingut una segona edició, ja ho crec que la mereix.



Aquest investigador francès del CNRS ha estudiat les pautes que va seguir Hitler i el seu partit per a seduïr l'alta societat alemana. Era una part important pel control total del pais, a més a més de la premsa, la ràdio, els assassinats dels opositors a txeques, i/o envio a camps de concentració. Expulsen els jueus del país per quedar·se els seus bens (s'els queden els del partit es clar), o els envien als camps... És interesant el mètode dels nazis d'anar fent fer proves i examinar el grau d'anestèsia de la societat alemana abans de donar cada pas endavant. Per exemple abans d'assassinar els opositors dins del propi partit (la Nit dels Ganivets Llargs), i abans de cada pas en l'horrorós destí dels jueus, un dia a recordar va ser la Nit dels Vidres Trencats. Com no hi va haver una oposició significativa, vàren seguir... Texte fàcil de llegir, ha estat molt ben apreciat pels lectors. En castellà.
"El pecado de los dioses. La alta sociedad y el nazismo". Fabrice d'Almeida. Ed Taurus. Madrid. 2008. (463 pag.)



Para mí éste ha sido otro libro capital para entender el régimen de Hitler en su tiempo. Es significativo que se publicara póstumo en el 2000, aunque fue escrito en 1939. La segunda mitad del libro expone precisamente lo sucedido desde enero 1933, los primeros meses desde que Hitler accedió a la Cancillería. Escrito con elegancia, se lee fácilmente, dando detalles de primera mano de la instalación del nacionalsocialismo en Alemania. Todo lo que pasó no tiene explicación racional, sucedió dentro de cierto misterio; este libro ayuda mucho a captar los rasgos principales. Lo recomiendo vivamente.

"Historia de un alemán. Memorias 1914 - 1933 Sebastian Haffner. Ed. Destino. Colección Áncora y Delfín, n.939Barcelona. 2001. (312 pag.)
 
 
 
 
V
ictor Klemperer, "Quiero dar testimonio hasta el final. Diarios 1933-1941
". Galaxia Gutenberg/ Círculo de Lectores.
 
El filólogo que estudió in situ cómo infiltraron el nazismo mediante manipulación del lenguaje. En fin, las mismas tècnicas que se siguen usando hoy.
 
 
 
TAMBÉ SUGGERIM:

>>  Llibres: "Contra el feixisme": Umberto Eco ho tenia clar



Otros libros que hemos leído de este período histórico:

> "Conversaciones con Albert Speer. Preguntas sin respuesta"  Joachim Fest.  Ed. Destino. Colección Imago Mundi, n.135. Barcelona. 2008. (230 pag.)

> "Alemania: Jekyll y Hide. 1939, el nazismo visto desde dentro" Sebastian Haffner. Ed. Destino. Colección Imago Mundi. n.70. Barcelona. 2005. (234 pag.)





CRONOLOGÍA BREVE, DE LA PRIMERA A LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL EN ALEMANIA:


 
1914-1918   Primera Guerra Mundial. 
Grave inestabilidad política y gran pobreza en Alemania en la década siguiente. Alemania debe pagar grandes compensaciones de guerra impuestas por los vencedores de la 1a Guerra Mundial.


1920, Asesinato del ministro Erzberger por elementos antisionistas.
 
1922, JUNIO  Asesinato del ministro alemán de Asuntos Exteriores, Walter Rathenau.

1923, 8 y 9 NOVIEMBRE.  Hitler intenta tomar el poder en Munich, Baviera, en el "Putsch" de la Cervecería, con 600 SA (organización paramilitar del Partido Nazi conocida también como los "camisas pardas").  Fracasa, es condenado a 5 años de prisión, una pena moderada, pero sólo pasa 9 meses.

1932, ABRIL.  Hindenburg es reelegido Presidente de Alemania. Von Papen es el Canciller.

1933, Ascenso de  Adolf Hitler al poder:

1933, 30 DE ENERO: El Presidente alemán Paul Hindenburg nombra Canciller a Hitler.

1933, 27 DE FEBRERO:  Es incendiado el edificio del Reichstag, sede del Parlamento. Hitler consolida los poderes de emergencia y suspende los derechos fundamentales. Alemania deja de ser un Estado constitucional en la práctica. Se desata el terror y se arrestan miles de opositores políticos.

1933, 5 MARZO: Nuevas elecciones para el Reichstag. Los nazis solo obtienen el 44%

1933, 8 MARZO: Golpe de estado, es derrocado el gobierno bávaro por las SA, toman el poder los nazis. Pasividad de los dirigentes (policía, división del ejército estacionada en Baviera,...) El motivo era el miedo desde el incendio del Reichstag. 

1933, 11 MARZO:  Arrestan a 60 judíos influyentes sin ningún motivo. Un jurista judío, el Dr. Siegel, protestó en contra de los arrestos y habló con dureza de Hitler. En represalia, al dia siguiente lo arrastraron por la ciudad con un cartel colgado al cuello con las palabras de sus "injurias", esta vez aplicadas a él mismo.

1934, 30 JUNIO: La llamada  Noche de los Cuchillos Largos. Hitler manda asesinar a los opositores de su propio partido. 
 
1938, 9 NOVIEMBRE: La llamada Noche de los Cristales Rotos ('Kristallnacht')


1939, 1 SEPTIEMBRE: Inicio de la 2a Guerra Mundial con la invasión de Polonia.


(L'entrada ha rebut 411 visites)
 
 
__

"Per l'abril, cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil..." per Miquel Martí i Pol


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 






__