30 d’abril del 2023
Catalunya té molta energia geotermal, no seria hora de fer-la servir per invernacles i per generar electricitat?
L’historiador Baydal sobre el dret civil valencià: "Som una autonomia amb dret al dret històric (valencià), però l’Estat té por de donar-nos-el"
El dret històric de comptar amb un marc jurídic propi, el dret civil valencià, que regula aspectes com ara les herències o el règim matrimonial, i que reivindica la Comunitat Valenciana, però que no reconeix l’Estat, "és un cas clar de la manca de veu valenciana i de la por que hi ha a l’Estat centralista espanyol a reconéixer-ho".
Baydal feia aquestes declaracions el dia en què es commemora aquella batalla de la Guerra de Successió i que va enfrontar les tropes de Felip d'Anjou amb les de Carles d'Àustria i que, a la llarga, va suposar la instauració de la monarquia borbònica a Espanya. En el cas dels valencians, sols uns mesos després d'aquella batalla del 25 d'abril del 1707 van perdre els furs, és a dir, una sèrie de drets històrics, molts dels quals encara no ha recuperat l'actual societat valenciana.
Mzgv,ojcvple, pel que fa al finançament. La Constitució diu que tots els espanyols som iguals, però els càntabres tenen més finançament que nosaltres", argumentava Vicent Baydal durant la seua intervenció en Les notícies¹ĥ del matí, coincidint amb el 25 d’abril.
Cada vegada que els valencians intentem alçar la veu, intenten dividir-nos des del govern central Vicent Baydal - Historiador En aquesta línia, l’historiador destacava que aquesta reivindicació ha aconseguit unir les forces polítiques valencianes, de conservadors i progressistes, un fet positiu per a la societat valenciana. En canvi, aquesta unió no es té en consideració per part del govern espanyol. "Cada vegada que els valencians intentem alçar la veu, intenten dividir-nos des del govern central", afegia.
"Apunts de Llengua" nou portal d'aprenentatge interactiu del català. Quan la televisió i la ràdio són eines útils per a aprendre llengua.
Sabeu d’on prové el mot fava? Sabeu què vol dir ser una miqueta fava? I no dir ni fava? Segurament no ho ha explicat mai ningú tan bé com Xavi Castillo en aquests cinquanta segons del programa Trau la llengua d’À Punt Televisió.
Apunts de Llengua és fruit de la col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).
Què s’hi pot trobar, a Apunts de Llengua?
En primer lloc, el portal ens permet de fer una prova diagnòstica molt completa, per a saber quin nivell tenim i, per tant, quines activitats hem de triar. Els nivells són agrupats en tres: A1-A2 (nivell de principiant), B1-B2 (nivell intermedi) i C1-C2 (nivell superior), que es corresponen amb els del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.
_
25 d’abril del 2023
Ponsatí: La sentència Marra: el precedent que redueix el marge d’actuació de Llarena contra Ponsatí
La sentència Marra: el precedent que redueix el marge d’actuació de Llarena contra Ponsatí Oriol Bäbler - 24.04.2023 - Vilaweb El jutge instructor de la causa contra el procés independentista català, Pablo Llarena, va amb peus de plom en relació amb la situació de l’eurodiputada Clara Ponsatí, que ahir no es va presentar al Tribunal Suprem espanyol,
on havia estat citada a declarar, acusada d’un delicte de desobediència
per l’organització de l’1-O. “L’única cosa que hauria de fer és
respectar el dret de la Unió Europea i tancar aquest procediment”,
l’advertia l’advocat Gonzalo Boye,
després de presentar un escrit al tribunal. Mentrestant, a Brussel·les
Ponsatí entrava a les dependències del Parlament Europeu: “Sóc aquí
perquè és la meva obligació representar els qui m’han votat i per a
defensar la dignitat del Parlament Europeu […]. El jutge Llarena ha de
fer un curset de dret europeu.” Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit
a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha
topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
(TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte,
que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per
llei– diu que, segons la sentència del cas Marra
(2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial
perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans
la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit
a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha
topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
(TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte,
que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per
llei– diu que, segons la sentència del cas Marra
(2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial
perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans
la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit
a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha
topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
(TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte,
que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per
llei– diu que, segons la sentència del cas Marra
(2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial
perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans
la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit
a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha
topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
(TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte,
que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per
llei– diu que, segons la sentència del cas Marra
(2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial
perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans
la seva petició d’empara. Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara. “Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la
sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la
sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la
sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la
sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió. “Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu l“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió. .... (article interessant i llarg, per acabar-lo cliqueu:) ............... La defensa de Ponsatí adverteix que la petició d'empara que ha fet per la seva detenció paralitza el procés judicial Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre
funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que
un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la
petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins
que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de
Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar
davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Nou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre
funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que
un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la
petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins
que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de
Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar
davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Nou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre
funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que
un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la
petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins
que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de
Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar
davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de PonsatíNou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Nou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Malgrat que la comunicació de la presidenta va ser pública i fins i tot va donar peu a un agre debat, el jutge no es va donar per assabentat i ara ha respost a la defensa demanant a Ponsatí que aporti la justificació documental del seu recurs, així com la traducció del mateix.
El 28 de març, després de ser detinguda a Barcelona i conduïda davant del jutge de guàrdia, se li va comunicar a l'eurodiputada que aquest dilluns s'havia de presentar davant de Llarena. Això no obstant, Ponsatí no ha comparegut. La seva defensa ha argumentat a través d'un escrit presentat al Suprem que el 4 d'abril, una setmana després de la detenció de la consellera, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va remetre comunicació oficial confirmant que havia obert el procediment d'empara i havia enviat la seva petició al Comitè d'Afers Jurídics, tal i com havia anunciat davant del ple una setmana abans. De fet, aquell ple va donar peu a un cara a cara entre Ponsatí i Metsola i una picabaralla a l'hemicicle amb eurodiputats espanyols. Aquesta decisió consta a la web de l'Eurocambra. Procediment suspèsLa defensa de Ponsatí ha recorregut a una sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la UE del 2008 en què s'apel·la a la "cooperació lleial entre les institucions comunitàries i les autoritats nacionals", especialment quan es tractat de les autoritats judicials. Aquella sentència adverteix que "quan s'ha exercitat una acció contra un diputat europeu davant d'un jutge nacional i aquest ha estat informat que s'ha iniciat un procediment d'empara dels privilegis i immunitats d'aquest mateix diputat, el referit jutge ha de suspedre el procediment judicial i sol·licitar al Parlament que emeti la seva opinió amb la major brevetat". Boye adverteix que aquesta jurisprudència obliga Llarena a "suspendre el procediment judicial", la qual cosa representa "deixar sense efecte la citació" d'aquest dilluns, així com la resta de mesures restrictives dels drets de l'eurodiputada. Cinc diesLa defensa de Ponsatí, que assenyala a més que l'eurodiputada tenia compromisos aquest dilluns al Parlament Europeu que impedien la seva presència a Madrid, recorda també els diferents procediments oberts davant de la justícia europea sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts, així com per vulneració de de diferents drets fonamentals dels exiliats i sobre la competència del Suprem. Com a resposta, el jutge ha donat cinc dies a la defensa de Ponsatí per aportar la documentació que demostri que ha presentat la demanda d'empara i perquè presenti la traducció a l'espanyol del document en anglès que ha incorporat al seu escrit amb la comunicació oficial de Metsola. Procediment suspèsLa defensa de Ponsatí ha recorregut a una sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la UE del 2008 en què s'apel·la a la "cooperació lleial entre les institucions comunitàries i les autoritats nacionals", especialment quan es tractat de les autoritats judicials. Aquella sentència adverteix que "quan s'ha exercitat una acció contra un diputat europeu davant d'un jutge nacional i aquest ha estat informat que s'ha iniciat un procediment d'empara dels privilegis i immunitats d'aquest mateix diputat, el referit jutge ha de suspedre el procediment judicial i sol·licitar al Parlament que emeti la seva opinió amb la major brevetat". Boye adverteix que aquesta jurisprudència obliga Llarena a "suspendre el procediment judicial", la qual cosa representa "deixar sense efecte la citació" d'aquest dilluns, així com la resta de mesures restrictives dels drets de l'eurodiputa Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.La defensa de Ponsatí adverteix que la petició d'empara que ha fet per la seva detenció paralitza el procés judicialLa defensa de Ponsatí adverteix que la petició d'empara que ha fet per la seva detenció paralitza el procés judicia.....Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Boye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabentatBoye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabent Boye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabentatEl 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició La petició d’em
El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Co Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició. La petició d’emparaEl 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. “Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la
sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la
sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la
sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la
sentència en qüestió.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit
a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha
topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
(TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte,
que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per
llei– diu que, segons la sentència del cas Marra
(2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial
perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans
la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit
a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha
topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
(TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte,
que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per
llei– diu que, segons la sentència del cas Marra
(2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial
perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans
la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit
a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha
topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
(TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte,
que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per
llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial
perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans
la seva petició d’empara.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge
nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment
d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el
que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el
jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament
que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la
sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’PER A SABER-NE MÉS: >> 01.04.2023 Aamer Anwar: “Clara Ponsatí és perillosa per a ells” . Les hseves interessants opinions sobre el moviment independentista català. _____ |
Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme. Amb breu cronologia dels fets entre la fi de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la Segona, a Alemania.
Els llibres expliquen l'ambient de l'Alemania d'entreguerres en que va crèixer Stefan Zweig, Joachim Fest, Sebastian Haffner - autors de tres llibres que recomanem -, així com el recentment traspassat Papa Benet XVI, i Joan Pau II.
Para mí éste ha sido otro libro capital para entender el régimen de Hitler en su tiempo. Es significativo que se publicara póstumo en el 2000, aunque fue escrito en 1939. La segunda mitad del libro expone precisamente lo sucedido desde enero 1933, los primeros meses desde que Hitler accedió a la Cancillería. Escrito con elegancia, se lee fácilmente, dando detalles de primera mano de la instalación del nacionalsocialismo en Alemania. Todo lo que pasó no tiene explicación racional, sucedió dentro de cierto misterio; este libro ayuda mucho a captar los rasgos principales. Lo recomiendo vivamente.
"Historia de un alemán. Memorias 1914 - 1933" Sebastian Haffner. Ed. Destino. Colección Áncora y Delfín, n.939. Barcelona. 2001. (312 pag.)
>> Llibres: "Contra el feixisme": Umberto Eco ho tenia clar
Otros libros que hemos leído de este período histórico:
> "Conversaciones con Albert Speer. Preguntas sin respuesta" Joachim Fest. Ed. Destino. Colección Imago Mundi, n.135. Barcelona. 2008. (230 pag.)
> "Alemania: Jekyll y Hide. 1939, el nazismo visto desde dentro" Sebastian Haffner. Ed. Destino. Colección Imago Mundi. n.70. Barcelona. 2005. (234 pag.)
CRONOLOGÍA BREVE, DE LA PRIMERA A LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL EN ALEMANIA:
Grave inestabilidad política y gran pobreza en Alemania en la década siguiente. Alemania debe pagar grandes compensaciones de guerra impuestas por los vencedores de la 1a Guerra Mundial.
1920, Asesinato del ministro Erzberger por elementos antisionistas.
1922, JUNIO Asesinato del ministro alemán de Asuntos Exteriores, Walter Rathenau.
1923, 8 y 9 NOVIEMBRE. Hitler intenta tomar el poder en Munich, Baviera, en el "Putsch" de la Cervecería, con 600 SA (organización paramilitar del Partido Nazi conocida también como los "camisas pardas"). Fracasa, es condenado a 5 años de prisión, una pena moderada, pero sólo pasa 9 meses.
1932, ABRIL. Hindenburg es reelegido Presidente de Alemania. Von Papen es el Canciller.
1933, Ascenso de Adolf Hitler al poder:
1933, 30 DE ENERO: El Presidente alemán Paul Hindenburg nombra Canciller a Hitler.
1933, 27 DE FEBRERO: Es incendiado el edificio del Reichstag, sede del Parlamento. Hitler consolida los poderes de emergencia y suspende los derechos fundamentales. Alemania deja de ser un Estado constitucional en la práctica. Se desata el terror y se arrestan miles de opositores políticos.
1933, 5 MARZO: Nuevas elecciones para el Reichstag. Los nazis solo obtienen el 44%.
1933, 8 MARZO: Golpe de estado, es derrocado el gobierno bávaro por las SA, toman el poder los nazis. Pasividad de los dirigentes (policía, división del ejército estacionada en Baviera,...) El motivo era el miedo desde el incendio del Reichstag.
1933, 11 MARZO: Arrestan a 60 judíos influyentes sin ningún motivo. Un jurista judío, el Dr. Siegel, protestó en contra de los arrestos y habló con dureza de Hitler. En represalia, al dia siguiente lo arrastraron por la ciudad con un cartel colgado al cuello con las palabras de sus "injurias", esta vez aplicadas a él mismo.
1934, 30 JUNIO: La llamada Noche de los Cuchillos Largos. Hitler manda asesinar a los opositores de su propio partido.