22 d’abril de 2016

Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa v.3



""Els Usatges de Barcelona el nucli antic dels quals fou promulgat per Ramon Berenguer I  i l'occitana Almodis de la Marca, entre els anys 1058 i 1064, donaren origen a les Corts catalanes (1283). Els "Usatges" van ser les primeres lleis promulgades a Catalunya. No ho van ser per un decret del comte, sino que els advocats de la cort van fer un primer resum del dret consuetudinari.






 




""Unes corts que esdevenien la primera institució medieval que acollia la representació dels diferents estaments socials privilegiats: noblesa, Església, i oligarquia urbana. I això les converteix, de fet, en el primer referent europeu d'un òrgan legislatiu  protodemocràtic, tot i que la tradició historiogràfica ho menysté i atorga el mèrit a la Carta Magna Anglesa (1215) com embrió del Parlament de Westminster (1295).""   

Xavier Escura i Dalmau, "La història indignada dels catalans" Rafael Dalmau Editor, Col·lecció Al Guió del Temps. Barcelona. 2012. (cita de la pàg. 40) 



A les primeres lleis i les primeres Corts cal afegir l'institució de la Generalitat, inicialment s'en deia Diputació del General,  per les Corts el 1359.





LES CONSTITUCIONS CATALANES


Catalunya va disposar des del 1365 fins al 1714 d'un sistema de govern democràtic impensable en l'Europa del segle XIV, precursor de les democràcies actuals

(1173, llibre dels Usatges, primera compilació de Dret, per Ramón Berenguer I. ) 








A les Corts de Barcelona-Lleida-Tortosa i l'any 1365 es va completar la consolidació de la primera institució executiva de Catalunya i una de les primeres d'Europa pel seu caràcter democràtic: les anomenades Corts, aquestes van emetre deute públic que seria administrat per la Diputació del General o Generalitat. 



En aquestes Corts es va decidir que la Generalitat se situaria de forma permanent a la capital de Catalunya, Barcelona. Per tal efecte, va ser habilitada una casa al carrer Sant Honorat, que actualment segueix sent la façana oriental del Palau de la Generalitat, palau gòtic, possiblement l'únic d'Europa que segueix sent la seu d'un govern des del segle XIV.


En els anys posteriors es redactarien una sèrie de documents que es diuen i coneixen amb el nom de Constitucions catalanes, aquestes recullen les normes que van ser promulgades en els anys posteriors com les dels anys: 1413, 1585 i 1714, pels comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. 




Aquestes normes legals promulgades a iniciativa del comte de Barcelona , eren sotmeses a l'aprovació de les Corts catalanes, fet que en aquella època no tenia cap precedent a Europa. Aquestes normes conegudes com a constitucions catalanes tenien preeminència sobre les altres normes legals i només podien ser revocades per les pròpies corts catalanes i com a dret, fruit d'un pacte, no podien ser revocades per decrets o edictes de qualsevol rei. Aquest sistema, és un exemple de les democràcies que avui tenim a Europa i que trigaran  més de cinc segles a implantar-se.







Paraules de Pau Casals:

"...A més, sóc català. Catalunya és avui una regió d'Espanya. Però Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic, molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps segle onzè —, van reunir-se a Toluges — avui França —, per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. [...]
 Versió catalana del llibre d’Enric Casals «Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts». Editorial Pòrtic. Col·lecció Memòries. Barcelona, 1979


 (Entrada publicada per 1a vegada a la Cuca de Llum el 26.10.2013.  La v.2 és del 20.01.2014)



Llibres relacionats que recomanem sobre el desenvolupament de les institucions catalanes al llarg de la història:




Recomanem el llibre citat:     Reflexió sobre les influències geogràfiques, climàtiques i històriques que han conformat el caràcter, sentiment, en resum, cultura, de cada un dels diferents pobles de la Península.    

L'assaig planteja qüestions i exposa la seva tesi com resposta. Reinvindica la necessitat de conèixer la història de Catalunya per fer crèixer el sentiment  de pertinença, i sobretot, l'autoestima dels catalans.  És un llibre molt documentat que sap explicar història a nivell de divulgació il·lustrada, diguem·ne. I sap fer·te veure les arrels dels fets en el seu contexte.)



  "La formació nacional de Catalunya i el fet identitari  dels catalans (785-1410)"   Stefano M. Cingolani. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència - Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Col·lecció "Fet identitari català al llarg de la història". Barcelona. 2015. (313 pàgs.)
Aquest també l'he llegit. És un llibre per ampliar coneixements d'història de Catalunya, cal una base prèvia. Llibre molt documentat i erudit. Em caldrà  més d'una lectura i de dos per assimilar·ho, ho aniré fent per èpoques.
 


"El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta"  Víctor  Ferro. Eumo Editorial. Vic. 2a reimpressió. 1999. (606 pàgs.) Pendent encara de llegir·lo.








 Petites monografies:

"El Consell de Cent de la ciutat de Barcelona (1249-1714)"   Jaume Dantí i Riu.
Editorial Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història. (86 pàgs)
(Petita monografia de divulgació. Com totes les de la col·lecció Episodis de la Història, molt ben feta.)




"Les Corts a la corona catalano-aragonesa" Josep M. Mas i Solench.
Editorial Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història. (106 pàgs)
(Petita monografia de divulgació. Com totes les de la col·lecció Episodis de la Història, molt ben feta.)


http://jplananieto.blogspot.com.es/2012/12/catalunya-la-democracia-mes-antiga.html?showComment=1382814284010#c6326901620681124628

 
(687 entrades el 23 de setembre 2016, aquesta és una de les entrades més visitades de la blog. Cuca de Llum.)