La identitat catalana, com es pot descriure segons diversos autors - Llistat d'entrades d'aquesta blog sobre el tema.

 

(Una de les coses que no entenen ni accepten els espanyols de cultura castellana, sobretot si residents a Madrid, és que nosaltres els catalans ens veiem diferents: l'autoconcepte que som diferents. "Por qué sois diferentes?"  Fins i tot la gent de més bona voluntat i bona fe no ho entenen i no ho accepten. S'ha de dir que la cultura castellana té problemes per acceptar la diferència, recordeu els certificats de "pureza de la sangre". 

Afegim un altre tret cultural seu per raons d'aïllament geogràfic, i aïllament intel·lectual històric d'ençà la Reforma protestant: són "pertinaces" no canvien d'opinió ni que la informació tingui una font molt fiable com la procedent d'un familiar. Què hi farem.  

Afegim que ells i nosaltres estem sota la influència dels medis de comunicació -actualment el 2023 i sempre-. Els medis controlen perquè segueixin pensant així: en particular l'ABC i TVE no perden ocasió per criticar catalans sempre que vingui a tomb. Recordeu aquell "A por ellos" ?. 

Aquestes són les respostes que hem trobat a la pregunta: "Por qué sois diferentes?": la identitat catalana. Cuca de Llum)

 

(Parlant en general) LA IDENTITAT:  UNA DE LES NECESSITATS MÉS PROFUNDES DE LA PERSONA ÉS LA NECESSITAT D'IDENTITAT: necessitem saber qui som, necessito existir als meus propis ulls i als dels altres.

(INCíS: A nivell psicològic i espiritual, la necessitat més profunda de la persona és una necessitat d'amor: estimar i ser estimat. A aquesta necessitat d'amor, de comunicació, es vinculen necessàriament dues altres necessitats fonamentals:

la necessitat de veritat (per estimar cal conèixer)

i la necessitat d'identitat: (per estimar cal ser))

 

ENTRADES:

>>  La identitat catalana comença per la geografia. Quasi es podria dir exagerant que és el 'piedemonte' de les dues bandes dels Pirineus. Hi ha ha dos punts a on és relativament fàcil travessar-los: pel curs del riu Tet al Conflent, travessar el Coll de la Perxa a només 1.500m. a la plana de la Cerdanya, i seguir pel curs del Segre fins la plana de Lleida. L'altre és proper a la costa, pel coll de Panissars. També es pot accedir per mar, per una costa de fàcil navegació, per on varen arribar els grecs per fer comerç amb el íbers. I

més tard els romans, que varen romandre 700 anys al nostre país deixant una gran petxada cultural i el seu idioma del que procedeix el català. Els visigots van deixar poca petxa cultural. Però ara volíem comentar el substracte geogràfic que sempre condiciona qualsevol país amb aquest excel·lent vídeo de V. Partal:

 Vegeu el vídeo amb l'exposició de Vicent Partal: Com s'han fet els Països Catalans? la geopolítica, per Vicent Partal i la seva Pissarreta

 

 

>> La història: La identitat catalana segueix per les interaccions negatives i les influències positives rebudes dels veïns entre l'any 711 i el 988: al sur Al Àndalus, al nord, l'imperi carolingi. Tot això seria com el substracte de la pre-Catalunya.  Podem convenir que en direm Catalunya des dels vols de l'any mil. 

 

   Durant l'època carolíngia (711 i el 988):

  Com a coses tangibles a la pre-Catalunya varen adoptar la nova litúrgia gregoriana, així com un nou tipus de lletra dita "carolíngia", més fàcil de llegir. Per ordre de l'emperador es va decretar que l'endemà de Nadal, Pasqua i Pasqua de Pentecosta fossi festiu, a fi que les persones que s'havien desplaçat per celebrar-la poguessin tornar a casa, costum que mantenim 1800 anys més tard. 

 

Com aspectes intangibles tenim els viatges dels comtes i notables a Occitània per anar a trobar muller; a la capital Aquisgrà per retre homenatge, i a Roma (des del vols de l'any 1000). Viatges impliquen obertura de ment a noves maneres de fer i pensar, acceptació de novetats. Novetats culturals importants arribaren també per la frontera sud mentre Còrdova va ser la gran capital científica i cultural: les traduccions dels clàssics grecs i romans, novetats matemàtiques i de geometria, el joc dels escacs...

 

Recordem que gràcies a l'ajuda de l'imperi carolingi van lograr lliurar una petita zona del domini d'Al Àndalus també d'ençà els Pirineus el 785 el comtat de Cerdanya i el de Girona van lliurar la seva sobirania als carolingis; més  tard, en conquerir Barcelona el 802 la nova frontera es va establir a la línia dels rius Llobregat i el Cardener, el seu afluent (línia vermella en el mapa). Del que no es van poder lliurar és de les ratzies estivals dels alarbs destrossant i robant tant com podien. Fins els vols de l'any 1100 aquesta va ser la frontera: 300 anys! Cal fer veure que el que ara coneixem com 'Espanya' no existia, hi havia el regne de Lleó, de Castella...

Aquesta dependència de l'imperi carolingi es va trencar de manera tàcita, de manera no escrita, el 988. Ho seguirem explicant. Us deixem dues entrades d'aquesta època històrica. En aquesta blog a més a més d'aquesta tenim altres entrades sobre l'inici de Catalunya com a nació. No per res, sinó per a poder respondre a tanta gent que ho nega, sovint com fruit d'una de les línies de treball del nacionalisme espanyol que ho combat amb propaganda pagada amb els nostres propis impostos.

 

Aquesta entrada dóna resposta a la pregunta com es defineix una nació:

>> "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J. Vicens i Vives 

 

De manera més general aquí trobareu ressenyes de petits llibres de divulgació i d'altres més saberuts d'aquest període de formació del que més endavant serà Catalunya :

>> Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1.000. Els inicis de l'Estat-nació v.5

 

 

>> Post a la Cuca de Llum:  El de la Catalunya sobirana era un "Constitucionalisme independent", per Jaume Sobrequés i Callicó. Quins són els trets que configuren la identitat d'un poble

 

 

(Un article d'Eva Serra descriu com un tret identitari el sistema polític medieval català del pactisme, ben diferent del sistema polític autoritari del rei d'Espanya. El trobareu al llibre: 

 

"Per la Revolució Catalana"  d'Albert Botran Pahissà (editor). Edicions del 1979. 2a edició, 2021. Aquest volum  commemoratiu recull escrits polítics, biogràfics i historiogràfics de la historiadora Eva Serra.

> Hi trobareu una conferència titulada  "La potencialitat democràtica de la Catalunya històrica" (pàg. 367-287).

> Al mateix llibre, l'article "Història i política en el passat i en el present" (pàg. 385-395) exposa aspectes identitaris: ..."una societat en que la negociació formava part d'un sentit interioritzat del pacte" (pàg.389).  "...el caràcter no centralitzat del poder a Catalunya... revelen aquest tarannà d'entendre la política com a pacte i consens poc jeràrquic" (pàg.391)

 

ELS  3  PRIMERS  ARTICLES  ESTAN  REBENT  MOLTES  VISITES DES QUE ARA  AL DESEMBRE  2024  ESTEM  ACTUALITZANT  AQUESTA  ENTRADA SOBRE  LA  IDENTITAT  CATALANA:

>>>> Josep Fontana: “Hi ha un fort component de refús cultural dins la societat castellana” (La identitat catalana a la història, l'independentisme) 2014.nov.05 

 

>>>> Josep Fontana: "Gent, identitat i procés" Entrevistat per Jaume Barberà al programa 'Retrats' de TV3 (vídeo 51 min) 2015.set.11

 

>>> Flocel Sabaté: "La identitat catalana es forja sobre una llengua i un poder propis". Formació de la identitat catalana primer cultural i després política. 

 

 

>>> Com es forma la identitat catalana, diferències amb la cultura castellana. "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" article molt recomanat entrevista a Josep Fontana, historiador, autor de "La formació d'una identitat", un llibre recent de la història de Catalunya. Aquest és un article important.

 

>>   Per a liquidar un poble, priveu-lo de la seva història, de la seva memòria

>>  "Los catalanes tienen infiltrado un espíritu de altiva independencia que se revela en todos", un gobernador de Barcelona, 1864

 

 

>>  "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" entrevista a Josep Fontana

 

 

>> "Per facilitar l'equilibri o l'aliança calia repartir el poder. I aquest repartiment no ha estat possible", per Antoni Puigverd

 

 

>>  "Catalunya contra Castella" d'Anton Sieberer, llibre publicat a Viena el 1936, ara traduit al català, ressenya de Pau Vidal

 

>> Per la ironia a la independència, per Salvador Cardús  

 

 

>> Dites sobre Catalunya de catalans il.lustres -2

 

 

 

D'AUTORS ESTRANGERS:

 

 >>  Cómo ve Gabriel Magalhães a los catalanes, por Enric Juliana

 

>>   Matthew Tree (escriptor): "He estat un resident Anglès a Catalunya, durant gairebé un quart de segle"...

 

 

>> (English, video 51 min.)(2013) Conferència íntegra de Matthew Tree explicant Catalunya a estudiants americans

 

 

>>  (English, video 59 min.)(2011) Publicat per Vilaweb. Catalonia: The future is another country. Matthew Tree conference intended to explain Catalonia to a group of american students

 

 

>>  A Catalan history of Spain, published by The Guardian

 

 

>> New York Times, 1939, article: "Separatist Catalonia a problem for Franco"

 

 

 

 (L'entrada ha rebut 67 visites)

___ 

"The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire", recensió del llibre, editor: Flocel Sabaté. Podeu descarregar-lo de franc en pdf aquí.

 

"The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire"

Series: Brill's Companions to European History, Volume: 12. Volume Editor: Flocel Sabaté
"The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire" recovers the history of an empire which was of great importance in the late medieval Mediterranean, but which has since been relegated almost to oblivion by the course of history. The Crown of Aragon was a Mediterranean crossroads: between west and east for the economy, and between north and south for culture and religion, drawing in many different peoples, covering Iberia to Greece. A new vision of the Crown of Aragon as a framework of overlapping identities facilitates its historiographical recovery, showcased in the chapters of this volume which analyse the economy, institutions, social evolution, political strategy and cultural expression in literature and art of the Crown of Aragon.

Contributors are David Abulafia, Lola Badia, Xavier Barral-i-Altet, Pere Benito, Maria Bonet, Jesús Brufal, Alessandra Cioppi, Damien Coulon, Luciano Gallinari, Isabel Grifoll, Adam J. Kosto, Esther Martí-Setañés, Sebastiana Nocco, Antoni Riera, Flocel Sabaté and Antoni Simon.

Copyright Year: 2017
E-Book (PDF) E-Book (PDF): €253.76.  €244
Availability: Published ISBN: 978-90-04-34961-2

Publication: 25 Sep 2017

>>>>  PODEU DESCARREGAR EL LLIBRE EN pdf AQUÍ: 

(3MB  /  English Pages 578 [577]   /  Year 2017)

 

the_crown_of_aragon_sabate_badia.pdf

 o bé aquí:

>>>> https://www.google.com/url?sa=t&source=web&rct=j&opi=89978449&url=https://stel2.ub.edu/slimm/sites/default/files/noticia/adjunts/the_crown_of_aragon_sabate_badia_0.pdf&ved=2ahUKEwiRjbbqwN6JAxU7gP0HHVrvFN0QFnoECDkQAQ&usg=AOvVaw3PFeYMpx151X5trUjYtdbf

 

>>>> https://dokumen.pub/the-crown-of-aragon-a-singular-mediterranean-empire-9004349618-9789004349612.html

 

 

_

Llistat de TOTES les entrades sobre la Història de Catalunya per ordre cronològic, amb l'enllaç al post. També sobre la història de la formació de les lleis, i de les institucions de govern. Llistat d'enllaços sobre el caràcter català d'aquesta blog. El que hem llegit: tots els articles i ressenyes dels llibres. v.4

LLISTAT amb l'enllaç,  DE  LES  ENTRADES QUE  RESSENYEN  LLIBRES SOBRE  HISTÒRIA  DE CATALUNYA QUE HEM LLEGIT:  

 

 

 

EN CATALÀ

 

LLIBRES/VIDEOS:  TOTA LA HISTÒRIA EN UN SOL VOLUM 

 

>>  "Història de Catalunya", llibre de Jaume Sobrequés i Callicó

 

>>  "Breu Història de Catalunya"  per Fèlix Vilagrasa, lectura gratuita on line. 

 

>>  Resum de la història de Catalunya. Vídeo, 18 min.

 

>>  "Episodis d'història de Catalunya"  Antoni Ferret, podeu descarregar-lo de franc

 

>> On situem els inicis de la nació catalana? Breu presentació en 15 vídeos curts d'1-3 min., una visió general.  Del naixement de la nació catalana fins al final de l'Edat Mitjana. Pel catedràtic Josep Maria Salrach.  

 

>>  Entrevista de divulgació històrica: l'història de Catalunya a grans trets, per Víctor Cucurull ( vídeo 30 min)

 

>>  Josep Fontana, lliçó inagural: "Espanya i Catalunya: tres-cents anys d'història" IEC. Excepcional. vídeo 39 min. (simposi "Espanya contra Catalunya")

 

 

Llistat d'entrades amb llibres o articles de divulgació de la història de Catalunya, per ordre cronològic.  

 

 

Entrades d'aquesta blog sobre la Història de Catalunya; només la que hem llegit, no hi és tot però suficient per a saber-ne com a ciutadà:

 

La pre-Catalunya. Des del 700 a l'any 1000:

 

s. X - XI -

 

>> Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1.000. Els inicis de l'Estat-nació  v.5 (recensions de 22 llibres de divulgació històrica, de Guifre el Pilós entre d'altres, fins Ramon Berenguer I)

 

>>  Avui fa 1.225 anys de la mort de Guifre el Pilós

 

>>   Bressol del país i tomba de Guifré

 

>>   Any 771, entronitzen Carlemany, creador dels comtats catalans

  

>> El 3 d'abril del 801 Lluís el Pietós pren Barxiluna. (Enviat per Carlemany, el seu fill Lluís pren la ciutat al califat de Còrdova, s'instaura una nova frontera  amb Al-Andalus que durarà 400 anys, la dels rius Llobregat i Cardener )

 

>>  Com la pre-Catalunya es va fer independent de l'imperi carolingi, per Albert Riera. La sobirania. (878-988)

 

>>  L’any 988 Catalunya s’independitza de França. L’origen de l’Estat Català - VIBRANT

 

>> "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim"  J. Vicens i Vives -  (Article. Característiques a tenir en compte per a determinar si ha nascut una nova nació)

 

>>  Com es forma una nació. Cita de Joan Francesc Mira. 

 

>>  "Comtes, els orígens de Catalunya", Minisèrie històrica de TV3 en quatre capítols.

>> Els 'Usatges de Barcelona' (any 1.064) van ser la primera Compilació catalana de lleis, les quals provenien de costums consolidades; per això s'en diuen lleis consuetudinàries. La compilació del 1194 per Ramon de Caldes. v.2

 

>>  Catalunya, a cap el 1.000: Princeps namque, usatge que regulava la convocatòria a les armes. La filosofia de la defensa nacional dels catalans, per Joaquim Ullan Martorell

 

>> Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectessin. Inici de pacificació a la societat feudal.- (recensions de 6 llibres)

  

>>  Mor l'Abat Oliba, precursor de la democràcia parlamentària

 

>>  30 d'octubre, aniversari del traspàs de l'Abad Oliba el 1046

 

>> Ermessenda, comtessa de Barcelona (975-1.058) (vídeo 1h23') emés per TV3

 

>> Ermessenda de Carcassona va haver de governar durant dues regències (975-1.058)

 

 

  

s.XII - XIII 

 

>> Comtat de Barcelona o regne de Catalunya? La història entre els anys 1000 i 1150.

 

>>  Mor Ramon Berenguer II, "El Cap d'Estopes", 5 decembre del 1082

 

>>  Ramon Berenguer III, el Gran  (1.086-1.131)(article)

 

>>  La primera referència escrita coneguda de "català" i "Catalunya", l'any 1115

 

>>  2.017 - Com es forma una nació. Cita de Joan Francesc Mira.

 

>> Catalunya cap a l'any 1.100: Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença, Ramon Berenguer IV estableix la unió amb Aragó.

 

>>  Llibres: història de Catalunya entre el 1.000 i 1.213: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2  - (recensió de 6 llibres)

 

 

>>  Catalunya i Aragó, com va començar la unió: 1.137, donació del Regne d'Aragó per part de Ramir II al comte de Barcelona Ramón Berenguer IV. (article)

 

 

>> Ramir II el Monjo, (1.137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2

 

>>  Confirmen Ramon Berenguer de Barcelona com a governant efectiu d'Aragó, a 27 agost 1137 al castell d'Ayerbe 

 

>> Peronella d’Aragó, la «Colometa» del segle XII,  per l'historiador David Garrido. La història de la unió dinàstica del Regne d'Aragó al Comtat de Barcelona. Article documentat i llarg per a desfer mals entesos.

 

>>   El 24 d’octubre de 1.149 es completava la conquesta de Lleida

 

>> Flocel Sabaté: "La identitat catalana es forja sobre una llengua i un poder propis". Formació de la identitat catalana primer cultural i després política.

 

 

Des del 1.200 a l'any 1.400:

 

s.XIV - XV

>> Llibres: història de Catalunya entre els anys 1.213 i 1.400, l'agogeu de l'Estat català medieval: Jaume I, Pere el Gran, Jaume II, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà -  (recensió de 6 llibres)

 

>>  Primers anys de Jaume I, fins el Tractat de Corbeil (1.258)

 

>>  El Consolat de Mar instituït el 1.258, una de les estructures d'estat de la Catalunya d'abans el 1.714

 

>>  El Consolat de Mar: La vocació mediterrània catalana

 

>>  Pere I el Gran conquereix Sicília,  l’agost-setembre 1.282

 

>>  Pere I el Gran: conquesta catalana de Sicília (1.282)  malgrat l'oposició aragonesa, s'han trobat nous documents

  

>>  Pere I el Gran derrota l'invasió francesa, impedint els subministres a l'exèrcit de terra, a la batalla de les Illes Formigues.

 

>>  Roger de Llúria, almirall (1250 -1305)  

 

>>   El 19 de desembre de 1.359, a les Corts de Cervera, neix la Diputació del General de Catalunya, la Generalitat

 

>> Breu resum del desenvolupament de l'institució de la Generalitat des del 1359, per  Narcís Banchs i Valls

  

>> 650 anys de la Generalitat de Catalunya, "guardià poderós de les llibertats". Les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent els pilars del sistema constitucional català abans del 1.714.

 

>>  La llista dels 130 presidents de la Generalitat de Catalunya  

>>  La Generalitat fa 650 anys - article de l´ex-President Jordi Pujol

 

>>   Com es van anar estructurant les lleis des de la Catalunya de l'any 1000 endavant fins el 1359, quan s'institueix la Diputació del General. Molt breu.

 

>> Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa. Com es va desenvolupar el dret de les institucions. Llibres recomanats v.3

>>   Com es forma la identitat catalana, diferències amb la cultura castellana. "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" article molt recomanat : entrevista a Josep Fontana, historiador, autor de "La formació d'una identitat", un llibre recent de la història de Catalunya

 

 

 

Des del 1400 a l'any 1500:

 

>> La Taula de Canvi de Barcelona, el primer banc públic d'Europa, entrava en funcionament el 1.401, era propietat del Consell de Cent, per Jesús Llòria i Josep Morató v.2

 

>> El Llibre del Sindicat Remença (1.448), entra a formar part del Registre de la Memòria del Món de la Unesco. Bibliografia sobre remences. v.8 - (ressenyes d'uns 16 llibres: sobre la vida dels pagesos a la l'Edat Mitja,  i d'específics sobre el conflicte remensa).

Des del 1500 a l'any 1650:

 

s.XVI - XVIII - la Guerra dels Segadors: Catalunya perd la primera de les tres guerres que ha fet contra el poder de Madrid.

 

(Tenim un article supercomplert sobre la Guerra dels Segadors; és fàcil perdre's perquè va ser una guerra molt llarga): >>  Història de la Guerra dels Segadors.  "Una república efímera i difusa", la catalana del 1.641, article llarg per per David Garrido

 

>> Reedició d'un llibre fonamental de John H. Elliott  “La revolta catalana, 1.598-1.640. Un estudi sobre la decadència d'Espanya”. Noticia del traspàs d'Elliott als 91 anys

 

>> Llibres sobre la Guerra dels Segadors (1640-1652) i el seu final amb la cessió del Conflent i el Rossellò a França, resum històric.  (ressenya de dos llibres)

 

>> John H. Elliott defineix l'empenta territorial, i política de la Corona d'Aragó al llibre "La España imperial"

 

>>  7 juny de 1.640: El Corpus de Sang. La revolta dels Segadors de 1.640 a Barcelona marcà l'inici de la guerra

 

>>  7 juny, dues efemèrides en aquest dia: el Corpus de Sang, 7 de juny de 1640; i el mateix dia del 1926 mor Antoni Gaudí

 

>> 26 de gener de 1.641,  Barcelona és atacada però perden: la Batalla de Montjuich. Un episodi de la Guerra dels Segadors. (article)

 

>>  Pau Claris va proclamar la República Catalana el 16 de gener de 1641

>> Barcelona capitula un 11 d'octubre de 1.652, després d'un setge de 15 mesos. (article)

 

>>  En el contexte de la Guerra dels Segadors i la Pau dels Pirineus: Pierre de la Marca, historiador francés (1594-1662) que va estudiar Catalunya per defensar els drets històrics de França al Tractat dels Pirineus

 

>>  El Tractat dels Pirineus de 1.659 (9 novembre 1.659) fou el trist final de la Guerra dels Segadors iniciada el 1.640.

 

>> Els aspectes ocults del Tractat dels Pirineus

 

>>  9 Novembre del 1.659: Tal dia com avui fa 363 anys Espanya i França es van repartir Catalunya

 

>> El castell de Rià on va nèixer Guifre el Pilós, va ser enderrocat el 1672 per Lluis XIV, en ser un símbol català durant la segona revolta contra França del Conflent i el Roselló

 

 

Des del 1.650  a  l'any 1.714:

 

s.XVIII. Guerra de Successió  (1.702-1.715): Catalunya es troba enmig d'una 1a gran guerra europea, on les potències es disputen la corona espanyola. Perd la segona de les tres guerres amb les que s'ha enfrontat amb el poder de Madrid.

 

>>  Les darreres Corts catalanes s'obriren el 5 de desembre de 1705, presidides per l'Archiduc Carles d'Austria

 

>>  Entorn de la Guerra de Successió espanyola, que va acabar amb la derrota del 1.714, pel catedràtic d'Història Joaquim Albareda (vídeo 3 min 50'')

>>  Conferència sobre la Guerra de Successió, la que va acabar amb la derrota del 1.714.(vídeo)

 

>>  308 anys desprès, el Pacte de Gènova íntegre i en català.

 

>>  Guerra de Successió (1.702-1.715) vídeo en línia, cliqueu aquí. Exposició virtual del Museu d'Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

 

 >>  Llibres sobre "La Guerra dels Segadors" (1640-1652) i el seu final amb la cessió del Conflent i el Rosselló a França, resum històric.

 

Tractat d'Utrech:

>>  Tractat d'Utrecht 1.713, "Tractat contra la nació catalana" (1.713, a Utrecht entre Felip V i la reina Anna d'Anglaterra) , per Eva Sans

 

>>  Consell de Cent. Relació dels Consellers amb el seu ofici des de 1.700 fins 1.714

>>  1713: La votació que va canviar la història de Catalunya

 

>> 1.713: per què Catalunya va votar la resistència a ultrança? (18 abril 2.021) 

 

>>  1714  La rendició de Cardona

>>  El Decret de Nova Planta, promulgat el 1.716, mai no ha estat derogat.

>> "Catalunya contra Castella" d'Anton Sieberer, publicat a Viena el 1.936, ara traduit al català, ressenya de Pau Vidal

 

 

 

s.XIX

>> Restitució efímera de la Diputació del General el 1.848, per Tomàs Bertran

 

>> La opinión de visitantes extrangeros antiguos sobre Cataluña: independencia, libertad, economia, costumbres... per Quico Ventalló

 

 

 

s.XX 

>>  Prat de la Riba, esbós biogràfic

 

>>  Aturar-se en Macià (83 anys després), per Josep Antich

 

>> Josep Pla, 1.924, "Prosperitat i rauxa de Catalunya" (llibre recomanat)

 

>> 1.979 -  L'estatut de Sau, vídeo de TV3 

 

>>  Lluís Duran: "No interessar-nos per la vida de Carrasco seria matar-lo dues vegades 

 

>>  Jordi Carbonell: "Espanya no pacta, fa treves i, un cop ha passat el temps, torna enrera"

 

 

 

s.XXI 

>> 2.010 - CONSULTA SOBRE LA REMODELACIÓ DE LA DIAGONAL DE BARCELONA - L'EIX MEDITERRANI

 

>> 2.011 - Mas-Colell demana a l'Estat que reparteixi els ingressos que obtingui privatitzant l'aeroport

 

 

>> 2.012 - Samuel Moyn defensa que Catalunya ha de convertir la independència en una "causa d'interès mundial"

 

>> 2.013 - Carles Boix: 'El seu camí porta a la inhabilitació del president Mas', entrevista

 

>> 2.013 - Cloenda del simposi "Espanya contra Catalunya" Institut d'Estudis Catalans (14.12.2013) 

 

>>  L'historiador Josep Fontana entrevistat a 'Els matins' de TVE: "No han entés ni han aprés mai a conviure amb aquesta diversitat cultural"

 

>> 2.014 - 2014 oct. en castellano: "La formació d'una identitat. Una història de Catalunya", nuevo libro de Josep Fontana" Entrevistado por El Periódico"

 

>> 2.014 - Una trentena de jutges catalans defensen la viabilitat de la consulta amb la Constitució actual v.3, amb el text del "Manifest de jutges pel dret de decidir"

 

>> 2.014 - La masterclass sobiranista de Sala-i-Martín a l'Orfeó Gracienc   

>> 2.014 - El ‘no' del Congrés i el ‘seguirem endavant' de Mas, als mitjans internacionals

 

>>  2.014 - Bandera negra, per Quim Torra

 

>>  2.014 - Josep Fontana, calaix de sastre 

 

>> 2.014 - Sala i Martín revela com va acorralar Barroso sobre la independència de Catalunya

 

>> 2.014 - Recull de premsa: Els mitjans internacionals expliquen el canvi de plans del 9-N / 14, 15 i 16 octubre 2014

 

>> 2.015 - El Col·lectiu Wilson remarca la "viabilitat política i econòmica" d’una Catalunya independent

 

>> 2.015 - «Junts pel Sí». Raül Romeva: 'Proclamarem la independència. Anem a totes'. Guardiola tanca la llista unitària. 

 

>> 2.015 - Les Balears, el País Valencià i Catalunya han de recuperar la seva sobirania política, perduda fa 300 anys

 

>>   2.015 - Independencia de Catalunya (2010/15) Relatos del proceso. -1-"Desmadre a la catalana" por John Carlin - Elecciones del 27S. v.2

 

>> 2.016 - Entrevista: Ketels (Harvard): "Es percep Catalunya com una regió econòmica líder a Europa"

 

>>  2.016 - Suso de Toro: ‘Per a Catalunya, votar Podem és rendir-se’

 

>> 2.016 - Santiago Espot: «No guanya qui té la raó, guanya qui té el poder» 

 

>> 2.017 - La culpa és dels separatistes, article de Xavier Sala-i-Martín

 

>> 2.017 - Joan B.Culla, historiador: "El gest de Puigdemont accentua el desafiament a Madrid"

 

>> 2.017 -  La consellera Ponsatí reconeix l'insuficient finançament de l'escola concertada 

 

>> 2.017 - ‘The New York Times’ demana que es permeti el referèndum 

 

>> 2.017 - 'The New York Times' arracona la resposta de Madrid a l'editorial sobre el procés  

 

>>  2.017 - Arnaldo Otegi: ‘L’única esperança de l’estat és que vosaltres no us poseu d’acord’

 

>> 2.017 - Quatre escriptors valencians deixen 'El País' pel seu tractament de Catalunya. Igualment l'historiador Joan B. Culla i l'escriptor Francesc Serés. S'hi afegeix en John Carlin.

 

>> 2.017 - 28.set.2017 - L'ONU exigeix a Espanya que respecti els drets fonamentals a Catalunya

 

>> 2.017 - 20.setembre.2017 - Recull de la premsa extrangera de l'actuació de la policia contra la Generalitat.

 

>> 2.017 - Surt ara a la llum l'intent de l'UE el 2-Octubre 2017 de fer una mediació entre Catalunya i Espanya: Rajoy ho va impedir 

 

>> 2.017 - Espanya s'apropa a la seva 14a bancarrota

 

>> 2.017 - "Dos quiebras por Siglo: Historia de las bancarrotas en el Reino de España" (23 en total, país reincidente, ¿será cultural?)  

 

>>  

 

>> 2.018 - Ernest Maragall: "El que els molesta és que tinguem llengua i història, i quan això s’explica a les escoles es pensen que és adoctrinament"  

 

>> 2.018 - Quim Torra: ‘Quan tornem a tenir un moment propici, hem d’estar disposats a ser tres mil a la presó’

 

>> 2.018 - 19 al 21 05.2018 - Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat, però el DOGC no en publica els noms: el govern espanyol estudia la viabilitat dels consellers nomenats que són a la presó i a Brussel·les i impedeix la presa de possessió 

 

>> 2.018 - Suso de Toro: «L'únic exèrcit dels catalans és la capacitat de resistència i obstinació» 

 

>> 2.018 - INDEPENDÈNCIA L'emotiva carta d'una italiana als seus compatriotes en defensa de la causa catalana 

 

>> 2.021 - LLeis del Parlament català tombades pel Tribunal  Constitucional, una llisteta incomplerta

 

>> 2.021 - Matthew Tree: “El gran problema de l’estat espanyol és que protegeix un país que no existeix”  

 

>> 2.022 - Javier Pérez Royo: “El delicte de sedició s’ha de derogar, no reformar”  

 

>> 2.022 - El Tribunal d'Estrasburg (TEDH) condemna Espanya per la filtració a La Razón de les dades de 33 jutges catalans.

 

>> 2.022 - Martín Pallín: “Vuit vocals del PP al CGPJ han comès formalment un delicte” 

 

>> 2.022 - Joaquín Urías: “Els sis magistrats sediciosos del TC no faran marxa enrere”  

 

>> 2.022 - Constitucional rechaza apartar a los dos magistrados recusados gracias al voto de los propios implicados. Humor por Ferran Martin.  

 

>> 2.022 - Supressió sedició 12 - La seu del Tribunal Constitucional, a Madrid El TC admet a tràmit el recurs del PP i ara decidirà si suspèn la reforma judicial de Sánchez

 

>> 2.022 -  Les 10 excepcionalitats jurídiques que ha patit Catalunya, segons el jutge Guillem Soler

 

>> 2.023 -  La Flama, el projecte per crear una escola nacional catalana

 

 

 

INSTITUCIONS  DE  GOVERN  I  LLEIS DEL PRINCIPAT  DE  CATALUNYA ABANS  DEL 1714

 

 

>>  Com es van anar estructurant les lleis a la Catalunya de l'any 1000 endavant. Molt breu. - (article)

 

>>  Els 'Usatges de Barcelona' (any 1.064) van ser la primera Compilació catalana de lleis, les quals provenien de costums consolidades; per això s'en diuen lleis consuetudinàries. La compilació del 1.194 per Ramon de Caldes. v.2

 

>> La lenta formació de les institucions de govern de Cataluya els primers dos-cents anys. Les Assemblees de Pau i Treva cap el 1.027 serien l´embrió de les Corts catalanes, que varen evolucionar.

 

>>  La formació de les Corts catalanes. Des de l'any 1.000 al 1.260.

 

>> Comparació del funcionament les Corts a Catalunya on les lleis són pactades. I el funcionament de 'las Cortes' a Castella, a on no totes ho són. Per J.Fontana. 

 

>>  Els tres documents que són pilars de la identitat política i jurídica catalana. Usatges de Barcelona del 1.064, Liber feudorum maior del 1.170, i la Gesta Comitum Barchinonensium del 1.184. (article)

 

 

>> Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa. Com es va desenvolupar el dret de les institucions. Cinc llibres recomanats. 

 

>>  El de la Catalunya sobirana era un "Constitucionalisme independent", per Jaume Sobrequés i Callicó. Quins són els trets que configuren la identitat d'un poble. 

 

>> Desenvolupament de les Institucions a Catalunya, lleis pactades a les Corts, Consell de Cent, Generalitat, Sindicatura de Comptes  - (4 llibres ressenyats)

 

>> Institucions de govern catalanes: "El llibre dels vuit senyals" de 1.415 Compilació del dret català creat per les institucions catalanes, la Generalitat.  - (article)

 

>> 650 anys de la Generalitat de Catalunya, "guardià poderós de les llibertats". Les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent els pilars del sistema constitucional català abans del 1.714.

 

>> Mil anys de constitucionalisme català

 

>> Localitzen el manuscrit del 'Llibre dels vuit senyals' de l´any 1.413. Així es té informació més acurada dels orígens i els primers passos de la Generalitat entre el segle XIII i el 1.413. - (article)

 

 

>>  La llista dels 130 presidents de la Generalitat de Catalunya

 

>>  Les darreres Corts catalanes s'obriren el 5 de desembre de 1705, presidides per l'Archiduc Carles d'Austria

>>  Restitució efímera de la Diputació del General el 1848, per Tomàs Bertran

 

 

LA  IDENTITAT CATALANA  

>>  Com és el caràcter català. Dos llibres clàssics: "Notícia de Catalunya" de Vicens i Vives, i "Les formes de la vida catalana" de Josep Ferrater Mora 

 

 

>>"Anàlisi històrica de la identitat catalana" llibre de Flocel Sabaté. Podeu adquirir-lo al portal de publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans: http://publicacions.iec.cat

>>  Flocel Sabaté: "La identitat catalana es forja sobre una llengua i un poder propis". Formació de la identitat catalana primer cultural i després política.

 

>> Josep Ferrater Mora: "L'autèntic seny no es limita a perseguir el que és més accessible....és perseguir el que és just, el convenient i correcte, encara que aquesta persecució sigui en alguns instants  l'acció més insensata que..." 

 

 

>>  Josep Ferrater Mora: “Catalans: molt seny i poc sentit comú!” per Guillem Carreras

 

>>  "Gent, identitat i procés", Josep Fontana entrevista (video 50 min), any 2005 

 

>>  Josep Fontana: “Hi ha un fort component de refús cultural dins la societat castellana” (La identitat catalana a la història, l'independentisme) 2014.nov.05 

 

>> L'historiador Josep Fontana entrevistat a 'Els matins' de TVE: "No han entés ni han aprés mai a conviure amb aquesta diversitat cultural"  

 

>>  Com es forma la identitat catalana, diferències amb la cultura castellana. "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" article molt recomanat entrevista a Josep Fontana, historiador, autor de "La formació d'una identitat", un llibre recent de la història de Catalunya. Aquest és un article important.

>>  2014 set. L'historiador Josep Fontana, a la presentació del seu llibre "La formació d'una identitat". Entrevista que li van fer al set. 2014 sobre la situació i futur a Catalunya

 

>>    "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" entrevista a Josep Fontana

 

>>  Josep Fontana i la identitat catalana. Recull de cites a les seves entrevistes.

>>  Josep Fontana: 'Aquest país, si s'ha de salvar, el salvarà la gent' - VilaWeb 

 

>>  El de la Catalunya sobirana era un "Constitucionalisme independent", per Jaume Sobrequés i Callicó. Quins són els trets que configuren la identitat d'un poble

 

>> "Los catalanes tienen infiltrado un espíritu de altiva independencia que se revela en todos", un governador de Barcelona, 1864. 

 

>> "Impressions espanyoles d’un americà"  Algunes veritats perennes del caràcter espanyol.

 

>> "Catalunya contra Castella" d'Anton Sieberer, publicat a Viena el 1936, ara traduit al català, ressenya de Pau Vidal

 

>>  Cómo ve Gabriel Magalhães a los catalanes, por Enric Juliana

 

>>  La opinión de visitantes extrangeros antiguos sobre Cataluña: independencia, libertad, economia, costumbres... per Quico Ventalló  

 

>> Desmadre a la catalana, por John Carlin.                              

 

http://www.cucadellum.org/2015/10/desmadre-la-catalana-por-john-carlin.html

  

>> (English, video 51 min.)(2013) Conferència íntegra de Matthew Tree explicant Catalunya als estudiants americans

 

 

>>  (English, video 59 min.)(2011) Publicat per Vilaweb. Catalonia: The future is another country. Matthew Tree conference intended to explain Catalonia to a group of american students 

 

>>   Matthew Tree (escriptor): "He estat un resident Anglès a Catalunya, durant gairebé un quart de segle"...  

 

>>  "Impressions espanyoles d’un nordamericà el 1898" Algunes veritats perennes del caràcter espanyol.

 

>>  Dites sobre Catalunya de catalans il·lustres -2

 

>>  La identitat catalana, per Josep Costa

 

>>  Per la ironia a la independència, per Salvador Cardús

 

>>  Albert Pont, "Delenda est Hispania", ressenya i vídeos de les seves conferències

 

>>  A Catalan history of Spain, published by The Guardian

 

>> New York Times, 1939, article: "Separatist Catalonia a problem for Franco"

 

 

EL CATALÀ  I  ELS ASSAIGS  DE  SUPRIMIR-LO 

 

>>  La primera referència escrita coneguda  de "català" i "Catalunya", any 1115

>>  Gaudí  i l’ús del català en públic i a la visita d’Alfons XIII a la Sagrada Família.

 

>> L'autoestima dels catalans i la seva llengua 

 

>> 2021 - "El paper cabdal que podria tenir l'escola",  Joan-Pere Le Bihan Rullan explica el mètode d'inmersió lingüística desenvolupat a La Bressola, Catalunya Nord. Aconsegueix que el català sigui la llengua de socialització entre els alumnes a totes les activitats de l'escola.

 

>>  2.021  - El govern francès publica una circular que avala la immersió en català. 16.12.2021 

>> 2.021 - La importància del català com a eix central i formador de la nostra nació, com a pilar de la mateixa: "Per la llengua, per l'escola, pel que som", per V. Partal director de Vilaweb

>> 2.021 - Un futur Audiovisual en català. (Per ara un futur dolent: ERC ha retirat l'esmena a la totalitat dels Pressupostos de l'Estat sense un compromís ferm del PSOE  de donar tal %  a les llengües minoritàries d'Espanya: s'ha venut)

 

>> 2.022 -  La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals  

>> A Catalunya el castellà es va imposar per la força de les armes, una realitat molt incòmoda que ens han ensenyat a callar(I)

 

>> 1.807, Napoleó també desmunta les mentides sobre Catalunya dels bilingüistes: a Catalunya només es parlava català

 

>> 2.022 - Sentència del TSJC imposant el 25% de castellà les aules: Javier Aguayo, un jutge intrús que hauria de provocar la nul·litat de la sentència del català  del TSJC obligant a un 25% de castellà

 

>> 2.022 - El 25% de català a l'escola imposat pel TSJC i el Parlament

 

>> 2.022 - Català a l'escola amb 25% de castellà. Això del TSJC és una imposició del poder espanyol i no té res a veure amb drets, ni amb convivència, ni encara menys amb pedagogia 

 

>>  2.022 - Tenim dret a viure en català, manifestació avui  a Palma de Mallorca. 02.04.2022

 

 

 

(Entrada en construcció, seguirem. Ha  rebut 106 visites)

 

 

 

IN ENGLISH

>> A Catalan history of Spain, published by The Guardian

 

 

 

 

 

___