30 de gener del 2014
Dites sobre Catalunya de catalans il·lustres
Heus ací Catalunya, esclava d'insolents. Què és el que us manca, catalans, si no és la voluntat?
Pau Claris
Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada.
Antoni Gaudí
Francesc Macià
Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat. Enric Prat de la Riba
La llibertat no és negociable.
Pau Casals
No es tracta que els polítics de Madrid ens governin bé, es tracta que deixin de governar-nos.
Antoni Rovira i Virgili
El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. Francesc Pujols
Qui perd els orígens, perd la identitat.
Joan Salvat-Papasseit
Com volem que els altres ens reconeguin una responsabilitat nacional, si nosaltres obrem com si no en tinguéssim?
Josep Armengou
Els catalans portem tres-cents anys fent l'imbècil. Això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer és deixar de fer l'imbècil.
Joan Sales
Cap ciutadà no és lliure, si el poble no n'és.
Josep Pallach
Estem farts d'haver de demanar perdó per existir. Joan Fuster
Escrit per
blanca alsina
Etiquetes:
cultura catalana; identitat: llengua història i paisatge,
Gaudí,
història de Catalunya
1 comentari:
28 de gener del 2014
BCN World se hará fuera de Catalunya si no se rebaja el impuesto a casinos.(NO nos interesa este negocio, no lo queremos aquí)
(Perfecto, que NO bajen el impuesto. Este modelo de estado NO es el que queremos en Cataluña. Casinos, con menos impuestos de los que pagan las empresas "normales"! Las que sobreviven pagan impuestos con el agua al cuello. Muy buena la idea, si si, muy buena! Además dá entrada libre al dinero negro en Cataluña. No nos interesa. Queremos un país "normal" Cuca de Llum)
Imagen de La Vanguardia.
El consejero delegado del grupo Veremonte, Xavier Adserà, afirma en el Parlament que "en otros lugares de España ya tienen las condiciones"
La Vanguardia - Ocio | 28/01/2014 - 10:39h | Última actualización: 28/01/2014 -
Barcelona. (Europa Press).- El consejero delegado del grupo Veremonte -promotor que lidera el proyecto turístico y recreativo de BCN World-, Xavier Adserà, ha asegurado este martes en el Parlament que si Catalunya no reduce los impuestos del juego -del 55% actual al 10%- se hará en otro lugar de España.
"Si
este Parlament, con toda legitimidad, decide que no crea el marco legal
para hacer este proyecto en Catalunya, se hará en otros lugares de
España que ya tienen las condiciones para hacerlo", ha asegurado Adserà
en la comisión de Economía, Finanzas y Presupuesto que debate la
modificación de la ley 2/1989 sobre centros recreativos turísticos y de
establecimiento de normas en materia de tributación, comercio y juego.
Ha
argumentado que el sur de Europa necesita un proyecto de estas
características y ha afirmado que Veremonte tiene el compromiso de
hacerlo en España, porque si no "otros competidores lo harán".
26 de gener del 2014
Ramón Llull nasqué tal dia com avui 26 de gener, però de l'any de 1233 a Ciutat de Mallorca
Tal dia com avui (26 de gener) però de l'any 1233 neix Ramon Llull, escriptor,
filòsof, místic i teòleg mallorquí. És considerat un dels creadors del
català literari i un dels primers a fer servir la llengua romànica per
transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de
textos novel·lístics. Recuperem el reportatge 'Ramon Llull, el doctor
il·luminat'
..............
En aquest reportatge: (cliqueu a sobre)
> Ramon Llull, el doctor il·lu minat
> El retir intel·lectual
..............
Ramon Llull, el doctor il·luminat
Antoni Janer
Ramon Llull és la millor carta de presentació internacional
de la cultura catalana. El seu afany evangelitzador el convertí no
solament en l’autor més prolífic de l’edat mitjana, sinó també en el
primer que s’atreví a emprar una llengua vernacla per a registres
cultes. I el complex mètode que inventà per a la seva causa cristiana fa
que fins i tot se’l consideri un precursor de la informàtica moderna. (Per llegir tot l'article de sapiens.cat, cliqueu: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2014/01/ramon-llull-el-doctor-il-luminat-3998.php
L'Editorial Dalmau, a la Col·lecció Episodis de la Història, ha publicat un follet força interessant, un resum de la seva vida:
Té 62 pàgines mida mig DIN4, es llegeix en 2 hores
308 anys desprès, el Pacte de Gènova íntegre i en català.
Imatge: conquesta de Gibraltar per part de l’Almirall George Rooke i el
Virrei de Catalunya Jordi de Darmstadt, el 1 d’agost de 1704. Imatge de www.devolució.cat
El
Tractat de Gènova va tenir lloc el 20 de juny de 1705 a la capital de la
República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron
espanyol. El signaren representants de Catalunya i el Regne
d’Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d’Àustria.
Pel document, els catalans
austriacistes —signants prèviament del Pacte dels Vigatans, que tingué
lloc el 17 de maig de 1705 a l’ermita de Sant Sebastià, en la parròquia
de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) en l’anomenada Reunió dels
Vigatans— es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la
Gran Aliança a la costa catalana. Els anglesos, a la vegada, es
comprometien a respectar les lleis catalanes.
Aquest pacte secret fou signat
pels comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d’Aimeric, i per
Mitford Crowe, enviat de la reina Anna d’Anglaterra.
El pacte es mantingué ferm fins el 1711, quan mor l’emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic Josep I d’Habsburg, el nou panorama no interessava tant al govern anglès, qui va començar noves negociacions a París i Londres fins que es va signar el Tractat d’Utrecht el 1713.
font: Wiquipèdia
TRACTAT D’ALIANÇA
Entre la Sereníssima Reina Anna d’Anglaterra i el
Principat de Catalunya contra el Sereníssim Duc d’Anjou i els seus
adherents: per establir a la monarquia d’Espanya al seu veritable rei
Carles III, Arxiduc d’Àustria, en què aquesta Sereníssima Reina promet
la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis
d’aquest principat.
Conclòs a Gènova pels enviats de les dues parts: dia 20 de juny de l’any 1705.
En el nom de la Santíssima Trinitat, pare, fill i esperit sant, tres persones distintes i un sol Déu verdader.
El Molt Il·lustre Mitford Crow, embaxaidor de la Sereníssima Reina d’Anglaterra a les parts d’Itàlia, i els Il·lustres Senyors Antoni Peguera i Aymerich, i el Dr en ambdós drets Domènec Perera, tant en nom propi com dels Il·lustres Senyors dels que es troben autoritzats amb Cartes Credencials convenen, prometen i declaren totes les coses que es contenen en el Tractat infraescrit.
El dit Il·lustre Mitford Crow declara: que la Molt Poderosa i Sereníssima Princesa Anna, per la Gràcia de Déu Reina de la Gran Bretanya, de França, i d’Irlanda, etc., moguda del bé comú de l’Europa, per deslliurar-la de l’esclavitud que l’amenaça la desmesurada ambició de França, ha unit a la vista de tot el món, mitjançant una estreta aliança amb molts prínceps, les armes i forces de la Corona d’Anglaterra a les dels seus molt Alts i molt Poderosos Aliats, no només per a aquest fi, sinó també per auxiliar amb tota la força de les seves Armes, a la sencera recuperació de tota la Monarquia d’Espanya a favor del Sereníssim Arxiduc d’Àustria Carles III, reconegut tant pels seus i com per altres prínceps d’Europa, com a legítim Successor dels Regnes d’Espanya i altres Dominis i Senyorius que posseí el difunt Rei Carles II al dia de la seva mort, tots ells avui té violentament ocupats i tiranitzats França, i en els que, amb la força de les seves armes ha fet rei al Sereníssim Felip de Borbó, Duc d’Anjou; violant els Sagrats tractats de Pau, Juraments i Renúncies solemnement fetes per les sereníssimes Infantes d’Espanya, Dona Anna i Dona Maria Teresa, Reines de França, per elles i pels seus descendents, aprovades i ratificades pels Reis de França Lluís XIII i Lluís XIV amb aprovació i consentiment del Parlament de França i de les Corts tingudes a Espanya.
Per lo qual, la Sereníssima Reina d’Anglaterra, amb ànim veritable i
piadós, compadida universalment de la molt Noble i preclara Nació
Espanyola, i principalment de la ínclita Nació Catalana, ha jutjat
convenient enviar a Mitford Crow, autoritzat amb plens poders i
corroborats amb la mes alta facultat per a Tractar, Convenir i Signar
una estreta
ALIANÇA i AMISTAT ENTRE LA CORONA D’ANGLATERRA I EL MOLT IL.LUSTRE I PRECLAR PRINCIPAT DE CATALUNYA,
Ordenant al dit Mitford Crow passar a les parts d’Itàlia, per al
recte i just motiu de fer entendre a tota la Molt Il·lustre i esclarida
Nació Espanyola les seves sanes i rectes intencions, com les dels seus
Alts Poderosos Aliats; i plenament informada de les opressions i
violències que pateix tota la Nació Espanyola i especialment el
Principat de Catalunya, tant les seves comunitats com cadascun dels seus
habitants, es conclogui per ell un Tractat amb les persones que per al
cas destini el dit Principat.
A més, els dits Il·lustríssims Senyors Antoni Peguera i Aymerich, i
el Dr. en ambdós Drets Domènec Perera, tant per si mateixos com en nom
dels Senyors de la seva Comissió, declaren i asseguren fermament, que
obligats per la força han patit violentament el domini francès, i que
tant per manca de forces pròpies com d’auxilis d’algun Príncep, no
s’oposaren des de el principi amb les armes a la intrusió a Espanya del
Sereníssim Duc d’Anjou a Espanya, lo qual es prou notori al Príncep
Jordi de Darmstadt, aleshores Virrei de Catalunya; i que coneixen i
tenen per cert que la França ha ocupat el Regne d’Espanya obligant a
reconèixer en ell per Rei al Sereníssim Duc d’Anjou contra Drets i
voluntats dels Regnes, acovardida i oprimida la Nació Espanyola per les
moltes tropes allotjades als confins d’Espanya, per Navarra i Catalunya,
i amenaçaven envair-la, afavorint els designis dels francesos els
ministres del Pietós difunt rei Carles II; torbant aquests les rectes i
justes Providències de Sa Majestat, oprimint la seva Pacífica Reial
moderació; interpretant i declarant sinistrament les rectes disposicions
que la justícia del seu Reial ànim tenia establertes per la Successió
dels seus Regnes, i derogant les lleis particulars dels Regnes
d’Espanya, i especialment del Principat de Catalunya; i finalment, que
tenen per cert i els consta que els habitants del Principat de
Catalunya, nomes obligats per la força, pateixen i toleren la dominació
francesa, tant mes quan amb la pretesa usurpada autoritat del Duc
d’Anjou ha anul·lat i derogat molts dels principals privilegis,
Constitucions i Lleis de que gaudeix el Principat de Catalunya; per
aquests motius ben considerats, molts dels habitants del dit Principat
han abandonat la seva Pàtria, i altres per haver-se oposat a tan notòria
violació dels seus drets es troben en els presidis públics o
desterrats; havent-se estès amb tant d’escàndol dit absolut domini que
ha excedit els límits de l’ignomínia i del menyspreu, ja que va fer
conduir a les presons de Madrid el dia 6 de febrer passat al Sr. Pau
Ignasi Dalmases, ambaixador de la ciutat de Barcelona a la Cort de
Madrid no sense notòria i manifesta violació tant de dret de les gents
com dels principals privilegis i drets que el Principat de Catalunya ha
gaudit real i efectivament en les persones dels seus ambaixadors
enviats; i no se’l permeté que proposes els greuges comesos contra les
principals Lleis i Privilegis del dit Principat, ans al contrari en el
mes de març següent el dit ambaixador fou tret de la presó pública i
desterrat a la ciutat de Burgos, en la qual s’assegura que continua
empresonat.
Per tant, considerant els Il·lustres Senyors contractants que les comunitats de Catalunya, oprimides pel domini francès, no sense moltes dificultats poden enviar amb els poders corresponents a persones per a tractar aquest lloable fi; executades les diligències que el calamitós dels temps ha permès: i informat aquest il·lustre Mitford Crow de que generalment els naturals del Principat de Catalunya abominen de dur jou de la França; veient a més d’això, que els Il·lustres Srs. D. Antoni Peguera i Aymerich i el Dr. Domènec Perera estan autoritzats amb amplis poders pels il·lustres senyors d’aquell Principat, i que tindran els seus partidaris, els quals viuen amb resguard per la Tirania Francesa que els persegueix, i son resolts a prendre les armes i proclamar a Carles III com a legítim rei amb l’auxili de les armes dels aliats, i que els sobredits Il·lustres Senyors en virtut de la paraula d’honor, que han donat tant per si mateixos com pels Il·lustres Senyors que els han enviat afirmen que compliran i executaran totes les coses contingudes en el Tractat o Tractats, que segons el tenor i sentit dels poders examinats per una i altra part i inserits en el present Tractat es jutgi convenient establir i signar; i havent-se tingut abans moltes conferències entre les parts per a aconseguir aquest lloable i saludable fi: han Convingut en signar els següents capítols d’Amistat, Aliança i protecció; els quals prometen els contractants que seran ferms i valedors, i que per cap temps ni per ventura poden ser interpretats en un altre sentit que el seu propi tenor literal amb que aquí s’expliquen.
Els capítols en què les parts contractants han convingut són els següents:
1) El ll.lustre Mitford Crow ofereix i promet amb seguretat que per
tal de facilitar i ajudar els naturals i habitants del Molt Il·lustre,
Preclar i ínclit Principat de Catalunya, i per a que la expulsió del
violent domini de la França els resulti mes fàcil, lo qual també
prometen i ofereixen els alts aliats, les tropes Aliades de
desembarcament que es destinaran per a Catalunya serà efectiu de vuit
mil infants i dos mil cavalls, poc més o menys.
2) I assegurant els dits Il·lustres Senyors que els habitants de
Catalunya estan molt inclinats a sacsejar-se del jou de la França, i a
auxiliar amb les seves armes els objectius que persegueixen els alts
aliats, i esperant que un cop hagin desembarcat les tropes se’ls uniran
molts de la mateixa província, i que no tots tindran bones armes i
vitualles: promet el molt Il·lustre Mitford Crow portar fins a dotze mil
fusells, per a armar els naturals que no tinguin armes, i proveir de
pólvora i bales a totes les persones que es destinin a la guerra; i que
totes les coses expressades a aquest capítol seran distribuïdes pels
comissaris dels anglesos o dels seus confederats, amb la intervenció de
dits Senyors contractants.
3) Per quant la Sereníssima Reina d’Anglaterra no te la menor
intenció de causar cap molèstia els naturals de la molt noble Nació
Catalana, ans al contrari, afavorir-los amb la seva protecció i
facilitar-los la llibertat i majors avantatges, el dit Il·lustre M. M.
Crow promet i assegura que la Sereníssima Reina pagarà real i
efectivament els seus sous als sis mil homes armats que els dits
Il·lustres Senyors prometen aportar, provistos d’armes per a unir-los
amb les tropes de desembarcament, i que seran pagats pels comissaris o
tresorers de la Sereníssima Reina fins que el Sereníssim Rei Carles III
doni les providències oportunes per al pagament efectiu de dits sis mil
homes.
4) I sent just i proporcionat a la raó compensar amb el premi al
mèrit que es guanya amb el risc i amb l’honor, i declarant els dits
Il·lustres Senyors que ells i els altres Senyors principals desitgen fer
la guerra a favor del Sereníssim Rei Carles III i dels molt alts
aliats, i que d’aquests sis mil homes que han d’aportar es formin
Regiments tant de Cavalleria com d’Infanteria segons semblarà
convenient, que d’aquests cossos siguin els dits Senyors nomenats
capitans. I que els demes que hi destinin siguin nomenats tinents i
alferes al seu arbitri; ben entès que la nominació de Coronels,
Tinents-coronels i Majors quedi reservada a la voluntat dels generals
dels exèrcits del Sereníssim Rei Carles III, o dels molt alts aliats.
5) En consideració a que els dits Il·lustres Senyors asseguren que,
segons les lleis del Principat de Catalunya, està establert que el Rei
que segons Dret i Legalitat de Catalunya entra en possessió d’aquest
domini, està obligat al moment de la seva exaltació a fer abans el
jurament de les Lleis, Constitucions i Privilegis, el dit Il·lustre
Mitford Crow coneixent les rectes intencions del Sereníssim Rei Carles
III respecte aquest fet, i seguint les ordres de la Sereníssima Reina
d’Anglaterra, promet que demanarà i sol·licitarà Poders del Sereníssim
Rei Carles III per assegurar el total compliment i seguretat de què les
Lleis d’aquest Principat, fins i tot en les coses mes mínimes, i fins i
tot si el dit Principat ho tingués per convenient per la major
observança de les seves lleis (contra el que no deu dubtar-se de la
rectitud del Sereníssim rei Carles III, ni aquests senyors tenen la mes
lleu dubte, fins i tot en la mes mínima circumstancia), ofereix i
promet, ara, i per qualsevol cas que pogués sobrevenir, tota seguretat i
garantia, que els Privilegis i Lleis del Principat no patiran la menor
alteració en totes les seves circumstàncies.
6) I per a més manifestar més àmpliament el zel de la Sereníssima Reina d’Anglaterra pel bé públic i el seu afecte a l’ínclita i Noble Nació Catalana, promet el dit Il·lustre Mitford Crow, que si ocorreguessin (que Déu no permeti) alguns successos adversos i imprevisibles de guerra,
tota seguretat a dits Senyors, als seus adherits i als altres naturals i
habitants d’aquest Principat que seguint públicament el partit del
Sereníssim Rei Carles III i dels molt alts aliats, prenguin les armes al
seu favor, que auxiliats i ajudats per les armes d’Anglaterra i
els seus alts aliats amb el fi de sacsejar-se l’onerós jou de França,
quedaran amb tota seguretat, a garantia i protecció de la corona
d’Anglaterra, sense que puguin patir la més mínima alteració ni
detriment en les seves persones, béns, lleis, ni Privilegis, de manera
que ara i en l’esdevenidor gaudeixi al Principat de Catalunya de totes
les gràcies, privilegis, lleis i costums, tant en comú, com en
particular, de la manera que aquest Principat fruïa d’aquests
Privilegis, Lleis i Gràcies, en el temps del difunt Rei Carles II.
7) I estant l’ànim de la Sereníssima Reina de la Gran Bretanya,
assegurar sense cap mena de dubte, la seva protecció als Regnes,
Dominis, Senyorius i Províncies d’Espanya que es declaressin a favor del
seu legítim Rei Carles III i dels alts aliats, i que siguin conservats i
mantinguts seus Privilegis i Lleis, i en particular els del Molt
Il·lustre Principat de Catalunya, els quals habitants espera amb tota
confiança que ajuntaran forces descobertament per al fi sobredit, el dit
Il·lustre Mitford Crow promet que, després d’ocupada la plaça de
Barcelona, o abans si fos convenient, exposarà i declararà de paraula i
per escrit als diputats del Principat de Catalunya, o a altres persones
nomenades per a representar les comunitats de dit Principat, i
ratificarà tot el contingut i convingut en el present tractat, a fi que
ni ara, ni en cap temps, els naturals i habitants del dit Principat
puguin ni deguin patir el menor dubte que els seus Privilegis i lleis
seran amb totes les formes mantinguts i conservats.
8) Els sobredits Il·lustres Srs. Antoni Peguera i Aymerich i el Dr
Domènec Perera, en nom propi i dels Il·lustres Senyors a qui
representen, atenent i reconeixent que pels precedents capítols queden
els naturals del Principat de Catalunya, tant en comú com en particular,
assegurats en les seves persones, béns, Lleis, Constitucions,
Privilegis i prerrogatives, prometen que després de desembarcades les
armes aliades al Principat de Catalunya, reconeixeran com a seu legítim
Rei, Senyor i Successor de tota la monarquia d’Espanya, segons les
Constitucions i Lleis del Principat, al Sereníssim Carles III, Arxiduc
d’Àustria, acceptant-lo com el seu Rei i Senyor Natural.
9) Els dits Il·lustres Senyors, en nom dels sobredits prometen que
deu hores després d’haver ells avís que l’Armada d’Anglaterra o dels
alts aliats estigui ancorada en les Costes de Llevant, des de la Ciutat
de Barcelona fins a les Costes de França, marxaran des de les muntanyes i
parts de la Ciutat de Vic, amb sis mil homes armats per a unir-los amb
les tropes d’Anglaterra i Aliats, i obeiran quant els manin en servei
del seu Rei i els seus Alts Aliats.
10) Tanmateix prometen que procuraran i tindran al camp, tres dies
després de desembarcades les tropes, tots els bagatges necessaris tant
per a conduir el tren de l’Artilleria, com per a les càrregues de les
tropes.
11) També prometen que les tropes que es desembarcaran seran
allotjades a les Viles i llocs segons les Constitucions i Lleis de
Catalunya i com en el temps del difunt Rei Carles II.
12) També prometen que no s’augmentarà el preu ordinari dels
bastiments, i que faran que es tasi el blat, la farina i el pa, de
manera que el preu de la mesura provincial de blat, anomenada quartera,
no excedeixi de quaranta rals de Barcelona, regulant el preu de la
farina i del pa conforme al del blat, i que dita mida quartera
s’estableixi en tretze rals.
13) Tanmateix prometen que per a major benefici i comoditat de les
tropes, faran que el preu de cada mesura provincial o càrrega de vi no
passi de quaranta-cinc rals, moneda de Catalunya, i que el preu del
moltó, vaca o porc no excedeixi de cap manera d’aquell amb que a l’hora
present es ven a Catalunya.
14) També prometen, per a que les operacions militars no tinguin el
menor retard, que disposaran que es condueixin els reals a costes i
expenses dels naturals, les feixines, aprestos o totes les demés coses
necessàries per a la guerra.
15) Igualment prometen sota la bona fe, paraula i promesa del Molt
Il·lustre Mitford Crow de que real i efectivament es pagaran
qualsevullles quantitats de diners que manifesten haver gastat en la
recluta, com en el pre i demès urgències de les tropes, i també els
deutes que contreguin per a conservar els dits sis mil homes que
ofereixen reclutar efectivament per al temps senyalat de desembarcament :
que en virtut de l’obligació que han get donaran mes i mig de pre als
dits soldats, buscant els diners a préstec si fos menester; i passat el
dit mes i mig, promet el Il·lustre Mitford Crow pagar real i
efectivament el que consti que els dits senyors han gastat en la
manutenció i subsistència dels referits soldats en el cas que no ho hagi
pagat el Sereníssim Rei Carles III. I si passat el mes i mig no
haguessin desembarcat les tropes als ports de Catalunya promet el
Il.lustre Mitford Crow pagar totes les quantitats que es demanin per a
sous deis soldats realment reclutats pels sobredits senyors amb tres
mesos d’anticipació cada paga per a prevenir les contingències del mar.
Finalment han convingut les Il·lustres parts contractants, en
assenyalar desprès el Mes i Dia en que aquests Senyors i els seus
adherits hauran de públicament proclamar pel seu Legítim Rei i Senyor
al Sereníssim Rei Carles III Arxiduc d’Àustria, convenint també les
parts en tenir secret per ara aquest tractat, pels grans prejudicis que
podrien ocasionar a aquests Senyors, a la seva gent i a altres Naturals i
habitants del Principat de Catalunya .
En fe i seguretat dels pactes convinguts en els precedents Capítols
d’aquest Tractat conclòs pel molt Il·lustre Senyor Mitfort Crow, enviat
per a aquest efecte per la Sereníssima Reina de Gran Bretanya als
dominis d’Itàlia, i pels Il·lustres Senyors Antoni Peguera i Aymeric i
el Doctor Domènec Parera, tant en el seu propi nom com en el dels
Il·lustres senyors principals, havent-se comunicat recíprocament les
lletres Credencials i Poders, que estan inserides al present Tractat :
S’han fet Còpies Uniformes per a les Il·lustres Parts Contractants;
Signades de pròpia mà dels Il·lustres Senyors, i segellades amb els
segells de les seves pròpies Armes.
El present Tractat ha estat Fet, Conclòs, Segellat, i Signat a la ciutat de Gènova, a 20 de juny de 1705.
Mitford Crow,
D. Antoni Peguera i Aymerich
Dr. Domènec Perera
TRADUCCIÓ: miquelmanubens.cat
L’original en castellà resta amagat als arxius espanyols.
L’original dels anglesos no ha estat mai publicat. Aquest text ha estat
reconstruït a partir d’una deficient traducció de l’anglès publicada a
http://www.11setembre1714.org/documents/1705-06-20-tractat-de-genova.pdf
, que es el mateix que el text publicat a wiquipedia a
http://es.wikisource.org/wiki/Pacto_de_G%C3%A9nova , i el text publicat
en castellà al llibre “Tratados, Convenios y Declaraciones de paz y
comercio desde el año de 1700 hasta el dia…”, de Alejandro del Castillo,
del 1843, conservat a la Harvard College Library, i publicat a Google
Books que podeu trobar integre al nostre web
http://www.devolucio.cat/constitucions/1700tratados.pdf
Pres del web: http://devolucio.cat/308genova/
Escrit per
blanca alsina
Etiquetes:
independentisme - sobirania Catalunya/ independentismo Cataluña
Cap comentari:
Más tweets de Ramón Cotarelo
Ramón Cotarelo, Catedrático de Ciencia Política, UNE
>> Ramón Cotarelo
La banda de ladrones, con el sobresueldos a la cabeza, ha ido a Barcelona a provocar.
Resposta: EduardPardo i Barris
@PardoBarris
23 h
Resposta:
Jimmy ||*||
@JimmyTrail
19 h
>> Ramón Cotarelo
@ramoncotarelo
25 gen.
Medio gobierno pasando el sábado en Barcelona y amenazando a los catalanes.
>> Ramón Cotarelo
@ramoncotarelo
24 gen.
Blesa sigue en la calle y Elpidio Silva está a punto de que lo inhabiliten. http://economia.elpais.com/economia/2014/01/24/actualidad/1390565528_889169.html … Un país de ladrones y jueces lacayos.
>> Ramón Cotarelo
@ramoncotarelo
23 gen.
El sobresueldos (2011) "arreglaremos la economía en 2 años" http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/29/espana/1296325931.html … … 2013: 600.000 parados +y - 1,2 % PIB. Economía hundida.
___
______
Puede ver otros vídeos y un artículo de Ramón Cotarelo sobre Cataluña:
>> Ramón Cotarelo, dos publicaciones después del anuncio de la consulta catalana (14.12.2013, cucadellum.org)
>>"Singulars"- Ramón Cotarelo: S'ha acabat la "conllevancia? ---- (vídeo del programa "Singulars" del 17.4.2013, aprox. 1 hora de duración)
>> Artículo sobre la independencia de Cataluña en su propio blog:http://cotarelo.blogspot.com.es/2013/11/el-derecho-de-autodeterminacion-de-los.html
>> Ramón Cotarelo sobre la independencia de Catalunya (3) (vídeo de 2min30') (el 3er vídeo suyo sobre este tema del que nos ha llegado noticia)
>> Ramón Cotarelo razona sobre el derecho a decidir de las naciones de España, sin imposiciones (vídeo de 12 min. d'un programa de TV) ...desseguida es va fer famós. Boníssim! Amb humor, erudició, llibertat d'esperit, capacitat de
passar del que sigui "políticament correcte", en resum si tens uns
minuts mira el vídeo.)(publicado por primera vez en la Cuca de Llum el 5 febrero 2013) Recomendado - Hightly recommended.
25 de gener del 2014
Catalan Academics Press Separatist Drive
Professors Form 'Wilson Initiative' to Promote Independence from Spain
Jan. 24, 2014 - BARCELONA — In the sulfurous debate over the future of Spain's wealthy Catalonia region,
Xavier Sala-i-Martin
is the most notable and quotable member of a self-styled truth squad of pro-independence Catalan economists.
When
the head of the American Chamber of Commerce in Spain warned in October
that talk of a breakup was making foreign investors skittish, Mr.
Sala-i-Martin retorted on Catalan radio that Spain was a "midget market"
and globalized Catalonia would thrive on its own.
Amid
rumors that elderly Catalans would lose their public pensions in a
split, the economist went on his blog to assail the talk as a lie,
adding that an independent Catalonia might be able to raise pensions by
10%.
"Since 1800, 22 former Spanish colonies have become independent," said Mr. Sala-i-Martin, a Columbia
University professor who co-wrote an economics textbook and helped
develop the Global Competitiveness Report for this past week's World
Economic Forum in Davos. "None of them regrets it." Mr.
Sala-i-Martin is one of six respected Catalan academics who have
stepped from the ivory tower into a political battle with high stakes
for Spain and the rest of the European Union—including its common currency.
They are high-profile protagonists in a
long-running public debate over what Catalonia, the so-called factory of
Spain, could gain or lose from breaking away.
Buoyed
by polls showing majority support for secession, the Catalan parliament
in Barcelona this month voted to hold a referendum on Nov. 9. The
central government in Madrid has vowed to block a vote, which it says
would be unconstitutional, but that hasn't quieted the debate.
On blogs, in interviews and in meetings with business and citizen groups, the six academics argue that Spain's system of sharing tax revenues among the 17 regions
shortchanges Catalonia by about €16 billion ($22 billion) annually. That
amounts to more than €2,000 per inhabitant, or around 8% of Catalonia's
output, based on public tax and investment data, the academics say.
They
argue that the northeastern region of 7.5 million people could become
not only a viable country, but quite possibly an economic juggernaut.
Catalonia,
which has a distinctive culture and language, has long had a strained
relationship with Madrid, but the collapse of Spain's economy in 2008
has left regions scrambling for resources and brought tensions to a boil.
The
scholars—five economists and a political scientist from Harvard,
Princeton, Columbia, the London School of Economics and prominent
institutions—call themselves the
Wilson Initiative,
after U.S. President
Woodrow Wilson,
a champion of national self-determination.
While
acknowledging their influence, some other economists say the big-name
professors overstate the potential benefits of independence while
understating the transition costs and the risk that Spain could splinter
further.
The critics note that while
sales of goods from Catalan companies to the rest of the world—€58
billion in 2012—surpassed their €49 billion in sales to the rest of
Spain that year, Spain still accounts for a massive chunk.
(....)Read the complete notice: http://online.wsj.com/news/articles/SB10001424052702304632204579336673963940580?mg=reno64-wsj&url=http%3A%2F%2Fonline.wsj.com%2Farticle%2FSB10001424052702304632204579336673963940580.html
L'independentisme de Sala i Martín i el Col·lectiu Wilson, al Wall Street Journal
Acte de presentació del Col·lectiu Wilson, el 20-03-2013. Per tant ara fa 10 mesos a data d'avui - Vídeo de 1h 13min.
L'independentisme de Sala i Martín i el Col·lectiu Wilson, al Wall Street Journal
El diari nord-americà explica la tasca del col·lectiu format per 'sis economistes i politòlegs de Harvard, Princeton, Columbia, London School of Economics i institucions prominents'
L'interès pel procés d'independència als diaris internacionals no
deixa de créixer i cada cop són més les capçaleres que publiquen
reportatges al marge dels fets d'actualitat puntuals. Ara és el
nord-americà Wall Street Journal que es fa ressò de la tasca de l'economista Xavier Sala i Martín i el Col·lectiu Wilson a favor de la independència de Catalunya.
L'article
repassa algunes de les intervencions dels membres del col·lectiu ––Sala
i Martín, Carles Boix, Jaume Ventura, Pol Antràs, Jordi Galí i Gerard
Padró-- desmentint les informacions sobre un hipotètic desastre econòmic
per Catalunya en cas d'independència.
El reportatge reprodueix una intervenció de Sala i Martín: '"Des de
1800, vint-i-dues ex-colònies espanyoles s'han independentitzat", diu el
senyor Sala-i-Martín, un professor de la Universitat de Columbia que ha
escrit llibres de text d'economia i ha ajudat a fer l'Informe sobre
Competitivitat Global d'aquesta setmana passada al Forum Econòmic
Mundial de Davos. "Cap d'aquestes colònies no ha lamentat haver-ho
fet"'
'El senyor Sala-i-Martín és un dels sis respectats acadèmics catalans
que han fet una passa endavant des de la torre d'ivori cap a la batalla
política amb un fort desafiament per Espanya i la resta de la Unió
Europea --inclosa la seva unió monetària.'
'Ells són protagonistes d'alt nivell en un debat públic de llarg
recorregut sobre què podria guanyar Catalunya --l'anomenada fàbrica
d'Espanya-- si marxa i què podria perdre.'
'Animat per les enquestes que mostren un suport majoritari a la
independència, el Parlament de Catalunya a Barcelona ha aprovat aquest
mes fer un referèndum el 9 de novembre. El govern central a Madrid s'ha
compromès a blocar la consulta, que considera inconstitucional, però
això no ha fet silenciar el debat.'
'En blocs, entrevistes i conferències amb entitats cíviques i de
negocis, els sis acadèmics expliquen que el sistema espanyol de
repartiment dels ingressos tributaris entre les disset regions defrauda a
Catalunya uns 16 mil milions d'euros anualment. Això equival a més de 2
mil euros per habitant, o al voltant del 8% de la producció de
Catalunya, sobre la base dels impostos i les dades d'inversió, diuen els
acadèmics.'
'Ells consideren que la regió nord-est de 7,5 milions de persones
podria esdevenir no tan sols un país viable, sinó molt possiblement en
un gegant econòmic.'
'Catalunya, que té una cultura i llengua pròpies, sempre ha tingut
una relació tensa amb Madrid, però el col·lapse de l'economia espanyola
el 2008 ha portat les regions a lluitar per obtenir recursos i ha portat
la tensió a ebullició.'
L'article també es fa ressò del debat sobre la sortida de Catalunya
de la UE en cas d'independència i explica que Sala i Martín ha fet notar
que les multinacionals establertes a Catalunya no voldran pas quedar
excloses dels beneficis de formar part de la UE i que les institucions
europees hauran d'afluixar la seva posició sobre Catalunya. A més, també
explica que Sala i Martín ha dit que cal tenir en compte que els
exportadors espanyols han de passar les mercaderies per Catalunya.
'Si Espanya imposa barreres, es trobarà amb una cua de milers de
quilòmetres amb tomàquets podrits a les carreteres que voldran poder
passar per Catalunya', diu Sala i Martín.
Finalment, tanca l'article un reconeixement acadèmic a Sala i Martí.
El Wall Street Journal li demana la seva opinió al Premi Nobel
d'Economia, Robert Lucas, de la Universitat de Xicago, que diu: 'Aquest
home en sap molt sobre creixement econòmic i puc testificar que és bo en
això.' Però el professor Lucas afegeix que 'no vol tocar' el tema de la
independència de Catalunya.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4169249/20140125/lindependentisme-sala-martin-collectiu-wilson-wall-street-journal.html
23 de gener del 2014
Chistes de catalanes, artículo de Suso de Toro
Lo que ocurre en Catalunya es algo tan importante, tan vivo y sorprendente que no deja de sorprenderme cómo lo viven los poderes españoles: negando esa realidad y ocultándosela a la ciudadanía.
Imagen de eldiario.es
Desconfío de mi propio juicio, pues siempre pensé
que la "gente de letras" sabía muchas cosas de asuntos literarios y
culturales que me atraían, pero hace mucho tiempo que aprendí a
desconfiar de su juicio sobre los avatares de la vida personal y social.
Con excepciones que alegran e iluminan, ni caso, ya que suelen repetir
lugares comunes aunque con ingenio o sentenciosidad. Sin embargo, a
veces esa gente tiene algún rasgo de fantasía que pasa del extremo del
lugar común al de la genialidad.
Un compañero de
trabajo con el que he conversado antes sobre poesía y filosofía me
suelta "lo de Cataluña es un plan genial de Rajoy". Me deja
desconcertado, como hace poco que nos tratamos busco en su cara si me
habla en broma o en serio, y no consigo discernir. Asevera, "estoy
convencido de que es un plan" y ya mi mente empieza a preguntarse qué
clase de plan será ése. Se sonríe y afirma con rotundidad, "estoy seguro
de que Rajoy y Mas lo pactaron".
Un nuevo golpe a
mi entendimiento, intento imaginarlos poniéndose de acuerdo en un lugar
secreto y dándose la mano. Creo que acierto a soltar una serie de frases
inconexas, "pero qué dices. Que no, hombre…", y por el estilo. Me
repongo momentáneamente y le pregunto si realmente él cree que los
catalanes son más tontos y personas menos informadas que nosotros. Él me
cuenta que están adoctrinados a través de TV3, eso se lo oyó a un
periodista catalán en un programa de televisión. En ese momento debo
replicarle que hay gente para todo pero ya me tiene superado, estoy a su
merced. Me deja K.O. con el golpe definitivo, sonríe con ojos pícaros y
me suelta "para partir al PSC. ¿No ves como lo deja? Rajoy es
inteligentísimo, es un plan genial".
Me repuse
nuevamente y rebatí su opinión, le conté que hace años que observo con
curiosidad, difícil de explicar, a los catalanes y que tengo amigos y
relaciones en Catalunya que me permiten decir que eso es un disparate y
que es un asunto mucho más serio.
No sé decir si
aquella fue una conversación seria o humorística, no estoy completamente
seguro pero me inclino a creer que él habló en serio. Mi compañero
ahora se ha transformado para mí en un desafío intelectual, parecía un
hombre muy formal pero tiene una mente de imaginación alegre y sin
límites. Podría haber argüído que, visto desde ese punto de vista tan
mezquino y partidario, el problema de Mas no es el PSC sino ERC, pero no
valía la pena, la misma idea de Mas y Rajoy tramando en secreto la
destrucción del PSC era tan inverosímil que sólo pude sonreír con risa
amarga. Lo que ocurre en Catalunya es algo tan importante, tan vivo y
sorprendente que no deja de sorprenderme cómo lo viven los poderes
españoles: negando esa realidad y ocultándosela a la ciudadanía. No sé
lo que se oirá en Catalunya pero fuera de allí se oyen todo tipo de
disparates, no se trata de que sean opiniones distintas o contrarias
sino disparatadas.
El poder autoritario necesita
ciudadanía desinformada para llevar adelante sus políticas. En relación
con lo que ocurre en Catalunya el grueso de la ciudadanía española está
completamente desinformada. Personas que se dicen de derechas o de
izquierdas repiten con mayor o menor contundencia o enfado los mismos
comentarios de las televisiones y emisoras de la ultraderecha. La
hegemonía de esas ideas es lo que le permitirá al sistema político
español que la sociedad acepte como natural una medida política
antidemocrática: prohibir la celebración de una consulta. Las preguntas
que quieren ser sometidas a votación nos parecerán peores o mejores pero
son preguntas, no es una proclamación de independencia. El mismo
resultado no tiene por que ser jurídicamente vinculante, otra cosa es
que politicamente sí lo sería.
Los dos partidos de
ámbito estatal que son el tronco del sistema político ya han estrechado
su abrazo y tendrán a la mayoría de la gente detrás. Por lo que leo, la
prensa catalana está dividida acerca de la independencia e incluso
acerca de que se celebre un referéndum en contra de la decisión del
Gobierno de Rajoy pero, quitados algunos medios en la Red, la prensa
española está completamente de acuerdo en su línea editorial: apoyan al
Gobierno y no quieren que se celebre el referéndum. Unos sostienen una
verdadera campaña de agitación españolista y otros lo hacen con más
finura, con tribunas constantes siempre en la misma dirección e
informaciones sesgadas. No tiene sentido argumentar una y otra vez que
Catalunya no sería viable económicamente, que le iría mal, que el
Gobierno no les permitiría entrar en el euro, que nadie les hace caso
por ahí fuera (bueno, excepto la BBC)…
Imaginar esos
escenarios sombríos obliga por decencia intelectual a imaginar la
viabilidad de una España sin Catalunya, cómo le iría, qué estado era ese
que vetaba la entrada en la UE de uno nuevo para perjudicarlo… Y es un
fraude culpar a la "burguesía catalana" si no se habla inmediatamente de
la burguesía madrileña o española, que también defiende sus intereses
particulares. Y es una doblez decir que el conflicto le interesa a los
nacionalistas catalanes pues se podría decir con tanta razón que le
interesa a los nacionalistas españoles y, muy en concreto, al Gobierno.
Pues Rajoy con su posición consigue que la preocupación nacionalista
española deje en segundo plano sus políticas antisociales.
De hecho, si Rajoy fuese un presidente responsable tendría que
empezar por pedirle perdón a los catalanes por animar campañas xenófobas
contra esas personas. Lo de recurrir el estatut ante el Tribunal
Constitucional fue un desastre político pero es coherente con su
ideología pero animar boicots es algo imperdonable, cómo van a creer los
catalanes que es también su presidente.
En todo
caso mi compañero, amante de la filosofía y la poesía, no accederá a los
medios de comunicación catalanes y sólo se informará por esos otro
medios españoles. Unos medios que reducen el conflicto a los intereses
de unos partidos para ocultar la verdad: que hay millones de ciudadanos
allí que están reclamando esa consulta. Cuando se reduce esa demanda a
un juego de siglas se le falta al respeto a todas esas personas.
Estoy convencido de que, sin quitarle hondura política en absoluto, en
el fondo este pleito tiene mucho de dignidad herida por parte de los
catalanes. Desde Catalunya se buscó renovar la integración catalana en
un proyecto compartido con un nuevo "estatut": el estatut aprobado por
el parlamento catalán mantenía la integración de la nación catalana en
España. Pero, en nombre de España, el Tribunal Constitucional negó la
constitucionalidad del reconocimiento nacional que pretendían y ahora el
Gobierno y sus apoyos les dicen que no pueden consultarse a si mismos.
¿Qué les queda sino marcharse? La propaganda acaba cegando a los mismos
que la difunden, acaban creyéndosela, creen que los catalanes son unos
críos inmaduros que simplemente se han emocionado y que ya se les pasará
cuando vean que no pueden hacer nada.
No dudo de
que estén emocionados, lo están; de un modo distinto a los que agitan la
rojigualda. Pero me parece que no se les va a pasar y que la mayoría de
la sociedad catalana, y en consecuencia Catalunya como país, ya no
forma parte de ningún proyecto compartido que se llame España. La
mayoría de los catalanes ya han cruzado mentalmente una raya, contemplan
a España desde fuera y no se ven dentro. Creo que ya es una realidad
que más de la mitad de la población ya se imagina como un estado aparte.
La nación española de Franco se basó en el sometimiento absoluto de
las personas, se basaba en el sometimiento, pero por la fuerza no
existen proyectos compartidos. Una España que tenga sometidos a los
catalanes por la fuerza no es una democracia.
(( Comentario en el Facebook: El
gran error político, fue PP PSOE, igual TC, esto no tiene marcha
atrás, ¿Cómo explican
al pueblo Espanyol, que un grave error suyo llevó la
INDEPENDENCIA a Catalunya? ))
El truco informático para bloquear noticias que hablen de Cataluña
Data de publicació: 22/01/2014
Un grupo de desarrolladores
informáticos ha creado una extensión para el navegador Google Chrome
que, tras instalarla, sustituye en todas las páginas la palabra
'Cataluña' por 'Ponilandia', 'Artur Mas' por 'Jefe Supremo de los ponis'
o 'Independencia' por 'Conjuro Mágico'. Su objetivo, dicen, es que la
gente se tome con mayor humor el asunto catalán. Vea algunos ejemplos de
cómo funciona.
((Como mínimo, una falta grave del respeto que nos deben. Como mínimo. Cuca de llum))
((Como mínimo, una falta grave del respeto que nos deben. Como mínimo. Cuca de llum))
19 de gener del 2014
Why pro-independence Catalans envy Scotland
19 January 2014
By Allan Little
BBC News, Catalonia
The hilltop village of
Sant Pere de Torello, in the foothills of the Pyrenees, north of
Barcelona, is decked in the colours of Catalan statehood.
The red-blue-gold flag of the movement to win independence
from Spain flies from windows, balconies and rooftops in every street.
The flag also rises above the town hall of this community of
2,500, whose mayor was the first local official in Catalonia to declare
his area a free Catalan territory - electing to send local taxes to the
Catalan capital Barcelona, instead of directly to Madrid. It is a
symbolic repudiation of the town's Spanish heritage in favour of an
explicit Catalan national identity.
"It is a small thing," says Griselda Castells, an adviser to
the mayor, "but we have tried for years to explain to Spain that we need
action - but nothing changes.
"Now the government of Spain can see that it is real, this
feeling that we have. It's a small thing but an important thing for our
ideology, for our dream, that Catalonia will be independent."
There has been a dramatic rise in support for Catalan
independence in the last few years. A pro-independence demonstration in
Barcelona in September 2012 attracted more than a million people.
Opinion polls frequently put support for a break with Spain at more than
50%.
The president of Catalonia's regional government, the
pro-independence Artur Mas, has majority support in parliament for a
referendum which, he says, will take place in November. Spain, though,
has said the move is illegal and that the referendum will not go ahead.
The stand-off is in marked contrast to the situation in
Scotland, with which Catalonia is frequently compared. There, the
pro-independence Scottish National Party won a majority in the Scottish
parliament and announced plans for a referendum
to take place in September. It reached an agreement with the British
government on the timing of the poll, and on the wording of the
question: "should Scotland be an independent country?"
The UK government, and the anti-independence "Better
Together" campaign, have both said they will respect the outcome of the
referendum.
"We envy a little bit what is happening in the UK," Artur Mas
told me, "because what we would like is an agreement with the Spanish
institutions.
"Our aim is to reach this agreement, but the difference is
that in Spain the central government says you don't have the right to
vote."
So, I asked him, would you rather be dealing with UK Prime Minister David Cameron than with the current Spanish government?
"Of course," he said. "Well, not exactly with David Cameron
but with the British mentality. That is to say: if you have a nation,
Scotland or Catalonia, and you have in this nation a broad majority of
the population that is asking for a referendum, real democracy, what
should you do? You should sit at the table, reach an agreement and let
the people vote. This is the British way. And I wish that Spain was
exactly the same, with the same mentality."
But Spain is not the United Kingdom and Catalonia is not
Scotland. Scotland and Catalonia have similar sized populations - five
million and 7.5 million, respectively.
Scotland contributes just over 8% of the UK's taxes
(excluding oil and gas) - about the same proportion as the size of its
population.
But Catalonia is Spain's wealthiest and most economically
productive region and accounts for about a quarter of Spain's taxes -
far more than its share of Spain's population. This disparity has helped
fuel the rise in support for independence.
Madrid warning
There is a further key difference between Scotland and
Catalonia. In Scotland, the SNP has campaigned for independence as a
matter of principle since the party was founded nearly a century ago.
Support for independence has been fairly solid at more than 30%,
arguably for decades.
In Catalonia, support has rocketed from somewhere in the
teens to more than 50% since the current economic crisis began, leading
many anti-independence campaigners to argue that this recent rise is
ephemeral, an anomaly - a short-term response to a short-term economic
crisis, but one which could have irreversible long-term consequences.
Continue reading the main story
“Start Quote
Fernando Sanchez Costa Catalan MP in Spain's Popular PartyWe hope it won't come to this, but we could for instance suspend Catalonia's autonomy”
And although a clear majority in
Catalonia - about three-quarters of the people in recent opinion polls -
want the right to vote on the matter, a minority want Spain to act to
stop the referendum taking place at all.
"Spain could do many things," says Fernando Sanchez Costa, a
member of the Catalan parliament for the governing centre-right Spanish
party, the Popular Party.
"We hope it won't come to this, but we could for instance
suspend Catalonia's autonomy. Our democratic constitution gives us the
tools. It wouldn't be necessary to suspend [the Catalan] parliament. In
Northern Ireland something similar happened a few years ago. Some
competences were taken away temporarily. This could happen in
Catalonia."
Many in Catalonia believe that would only boost support for independence still further.
Artur Mas says he is determined to go ahead regardless. "Let
me remind you," he says, "that we had democratic elections here a year
ago. The electoral pledges were very clear and the people elected us
because they wanted the right to exercise this choice. We must stick by
our promise to hold a consultation".
And if Spain blocks it? "Then we will call new elections, by
2016 at the latest, and this election will become the referendum on
independence. You cannot convince the Catalan people that they have no
right to vote on this. You cannot stop a democratic and peaceful
movement like this."
Related Stories
- 14 AUGUST 2013, EUROPE
- 11 SEPTEMBER 2013, EUROPE
- Scotland vote - timeline
06 JANUARY 2014, SCOTLAND POLITICS
http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-25717161
( More entries on this story in this blog:
- Catalonia - English (5) http://www.cucadellum.org/search/label/Catalonia%20-%20English )
Subscriure's a:
Missatges (Atom)