30 de gener de 2014

Dites sobre Catalunya de catalans il·lustres



Heus ací Catalunya, esclava d'insolents. Què és el que us manca, catalans, si no és la voluntat?
Pau Claris
 





Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada.
Antoni Gaudí

 




El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies.
Francesc Macià

 





Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat. Enric Prat de la Riba






 






La llibertat no és negociable.
Pau Casals

 








No es tracta que els polítics de Madrid ens governin bé, es tracta que deixin de governar-nos.
Antoni Rovira i Virgili
 

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. Francesc Pujols

Qui perd els orígens, perd la identitat.
Joan Salvat-Papasseit

Com volem que els altres ens reconeguin una responsabilitat nacional, si nosaltres obrem com si no en tinguéssim?
 
Josep Armengou


 Els catalans portem tres-cents anys fent l'imbècil. Això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer és deixar de fer l'imbècil.
Joan Sales

 

Cap ciutadà no és lliure, si el poble no n'és.
Josep Pallach

 

Estem farts d'haver de demanar perdó per existir. Joan Fuster

28 de gener de 2014

BCN World se hará fuera de Catalunya si no se rebaja el impuesto a casinos.(NO nos interesa este negocio, no lo queremos aquí)

(Perfecto, que NO bajen el impuesto. Este modelo de estado NO es el que queremos en Cataluña. Casinos, con menos impuestos de los que pagan las empresas "normales"! Las que sobreviven pagan impuestos con el agua al cuello.  Muy buena la idea, si si, muy buena!  Además dá entrada libre al dinero negro en Cataluña.  No nos interesa.  Queremos un país "normal" Cuca de Llum)

Imagen de La Vanguardia.



El consejero delegado del grupo Veremonte, Xavier Adserà, afirma en el Parlament que "en otros lugares de España ya tienen las condiciones"

La Vanguardia - Ocio | 28/01/2014 - 10:39h | Última actualización: 28/01/2014 - 
Barcelona. (Europa Press).- El consejero delegado del grupo Veremonte -promotor que lidera el proyecto turístico y recreativo de BCN World-, Xavier Adserà, ha asegurado este martes en el Parlament que si Catalunya no reduce los impuestos del juego -del 55% actual al 10%- se hará en otro lugar de España.

"Si este Parlament, con toda legitimidad, decide que no crea el marco legal para hacer este proyecto en Catalunya, se hará en otros lugares de España que ya tienen las condiciones para hacerlo", ha asegurado Adserà en la comisión de Economía, Finanzas y Presupuesto que debate la modificación de la ley 2/1989 sobre centros recreativos turísticos y de establecimiento de normas en materia de tributación, comercio y juego.

Ha argumentado que el sur de Europa necesita un proyecto de estas características y ha afirmado que Veremonte tiene el compromiso de hacerlo en España, porque si no "otros competidores lo harán".

26 de gener de 2014

Ramón Llull nasqué tal dia com avui 26 de gener, però de l'any de 1233 a Ciutat de Mallorca



Tal dia com avui (26 de gener) però de l'any 1233 neix Ramon Llull, escriptor, filòsof, místic i teòleg mallorquí. És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir la llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. Recuperem el reportatge 'Ramon Llull, el doctor il·luminat'

..............

  ..............

Ramon Llull, el doctor il·luminat

Antoni Janer
Ramon Llull és la millor carta de presentació internacional de la cultura catalana. El seu afany evangelitzador el convertí no solament en l’autor més prolífic de l’edat mitjana, sinó també en el primer que s’atreví a emprar una llengua vernacla per a registres cultes. I el complex mètode que inventà per a la seva causa cristiana fa que fins i tot se’l consideri un precursor de la informàtica moderna. (Per llegir tot l'article de sapiens.cat, cliqueu: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2014/01/ramon-llull-el-doctor-il-luminat-3998.php

 

L'Editorial Dalmau, a la Col·lecció Episodis de la Història,  ha publicat un follet força interessant, un resum de la seva vida:

 Té 62 pàgines mida mig DIN4, es llegeix en 2 hores

308 anys desprès, el Pacte de Gènova íntegre i en català.

Imatge: conquesta de Gibraltar per part de l’Almirall George Rooke i el Virrei de Catalunya Jordi de Darmstadt, el 1 d’agost de 1704. Imatge de  www.devolució.cat


El Tractat de Gènova va tenir lloc el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol. El signaren representants de Catalunya i el Regne d’Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d’Àustria.
 
Pel document, els catalans austriacistes —signants prèviament del Pacte dels Vigatans, que tingué lloc el 17 de maig de 1705 a l’ermita de Sant Sebastià, en la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) en l’anomenada Reunió dels Vigatans— es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. Els anglesos, a la vegada, es comprometien a respectar les lleis catalanes.
 
Aquest pacte secret fou signat pels comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d’Aimeric, i per Mitford Crowe, enviat de la reina Anna d’Anglaterra.

El pacte es mantingué ferm fins el 1711, quan mor l’emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic Josep I d’Habsburg, el nou panorama no interessava tant al govern anglès, qui va començar noves negociacions a París i Londres fins que es va signar el Tractat d’Utrecht el 1713.
font: Wiquipèdia
 
 
 
TRACTAT D’ALIANÇA
Entre la Sereníssima Reina Anna d’Anglaterra i el Principat de Catalunya contra el Sereníssim Duc d’Anjou i els seus adherents: per establir a la monarquia  d’Espanya al seu veritable rei Carles III, Arxiduc d’Àustria, en què aquesta Sereníssima Reina promet la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis d’aquest principat.

Conclòs a Gènova pels enviats de les dues parts: dia 20 de juny de l’any 1705.

En el nom de la Santíssima Trinitat, pare, fill i esperit sant, tres persones distintes i un sol Déu verdader.

El Molt Il·lustre Mitford Crow, embaxaidor de la Sereníssima Reina d’Anglaterra a les parts d’Itàlia, i els Il·lustres Senyors Antoni Peguera i Aymerich, i el Dr en ambdós drets Domènec Perera, tant en nom propi com dels Il·lustres Senyors dels que es troben autoritzats amb Cartes Credencials  convenen, prometen i declaren totes les coses que es contenen en el Tractat infraescrit.

El dit Il·lustre Mitford Crow declara: que la Molt Poderosa i Sereníssima Princesa Anna, per la Gràcia de Déu Reina de la Gran Bretanya, de França, i d’Irlanda, etc., moguda del bé comú de l’Europa, per deslliurar-la de l’esclavitud que l’amenaça la desmesurada ambició de França, ha unit a la vista de tot el món, mitjançant una estreta aliança amb molts prínceps, les armes i forces de la Corona d’Anglaterra a les dels seus molt Alts i molt Poderosos Aliats, no només per a aquest fi, sinó també per auxiliar amb tota la força de les seves Armes, a la sencera recuperació de tota la Monarquia d’Espanya a favor del Sereníssim Arxiduc d’Àustria Carles III, reconegut tant pels seus i com per altres prínceps d’Europa, com a legítim Successor dels Regnes d’Espanya i altres Dominis i Senyorius que posseí el difunt Rei Carles II al dia de la seva mort, tots ells avui té violentament ocupats i tiranitzats França, i en els que, amb la força de les seves armes ha fet rei al Sereníssim Felip de Borbó, Duc d’Anjou; violant els Sagrats tractats de Pau, Juraments i Renúncies solemnement fetes per les sereníssimes Infantes d’Espanya, Dona Anna i Dona Maria Teresa, Reines de França, per elles i pels seus descendents, aprovades i ratificades pels Reis de França Lluís XIII i Lluís XIV amb aprovació i consentiment del Parlament de França i de les Corts tingudes a Espanya.

Per lo qual, la Sereníssima Reina d’Anglaterra, amb ànim veritable i piadós, compadida universalment  de la molt Noble i preclara Nació Espanyola, i principalment de la ínclita Nació Catalana, ha jutjat convenient enviar a Mitford Crow, autoritzat amb plens poders i corroborats amb la mes alta facultat  per a Tractar, Convenir i Signar una estreta


ALIANÇA i AMISTAT ENTRE LA CORONA D’ANGLATERRA I EL MOLT IL.LUSTRE I PRECLAR  PRINCIPAT DE CATALUNYA,

Ordenant al dit Mitford Crow passar a les parts d’Itàlia, per al recte i just motiu de fer entendre a tota la Molt Il·lustre i esclarida Nació Espanyola les seves sanes i rectes intencions, com les dels seus Alts Poderosos Aliats; i plenament informada de les opressions i violències que pateix tota la Nació Espanyola i especialment el Principat de Catalunya, tant les seves comunitats com cadascun dels seus habitants, es conclogui per ell un Tractat amb les persones que per al cas destini el dit Principat.

A més, els dits Il·lustríssims Senyors Antoni Peguera i Aymerich, i el Dr. en ambdós Drets Domènec Perera, tant per si mateixos com en nom dels Senyors de la seva Comissió, declaren i asseguren fermament, que obligats per la força han patit violentament el domini francès, i que tant per manca de forces pròpies com d’auxilis d’algun Príncep, no s’oposaren des de el principi amb les armes a la intrusió a Espanya del Sereníssim Duc d’Anjou a Espanya, lo qual es prou notori al Príncep Jordi de Darmstadt, aleshores Virrei de Catalunya; i que coneixen i tenen per cert que la França ha ocupat el Regne d’Espanya obligant a reconèixer en ell per Rei al Sereníssim Duc d’Anjou contra Drets i voluntats dels Regnes, acovardida i oprimida la Nació Espanyola per les moltes tropes allotjades als confins d’Espanya, per Navarra i Catalunya, i amenaçaven envair-la, afavorint els designis dels francesos els ministres del Pietós difunt rei Carles II; torbant aquests les rectes i justes Providències de Sa Majestat, oprimint la seva Pacífica Reial moderació; interpretant i declarant sinistrament les rectes disposicions que la justícia del seu Reial ànim tenia establertes per la Successió dels seus Regnes, i derogant les lleis particulars dels Regnes d’Espanya, i especialment del Principat de Catalunya; i finalment, que tenen per cert i els consta que els habitants del Principat de Catalunya, nomes obligats per la força, pateixen i toleren la dominació francesa, tant mes quan amb la pretesa usurpada autoritat del Duc d’Anjou ha anul·lat i derogat molts dels principals privilegis, Constitucions i Lleis de que gaudeix el Principat de Catalunya; per aquests motius ben considerats, molts dels habitants del dit Principat han abandonat la seva Pàtria, i altres per haver-se oposat a tan notòria violació dels seus drets es troben en els presidis públics o desterrats; havent-se estès amb tant d’escàndol dit absolut domini que ha excedit els límits de l’ignomínia i del menyspreu, ja que va fer conduir a les presons de Madrid el dia 6 de febrer passat al Sr. Pau Ignasi Dalmases, ambaixador de la ciutat de Barcelona a la Cort de Madrid no sense notòria i manifesta violació tant de dret de les gents com dels principals privilegis i drets que el Principat de Catalunya ha gaudit real i efectivament en les persones dels seus ambaixadors enviats; i no se’l permeté que proposes els greuges comesos contra les principals Lleis i Privilegis del dit Principat, ans al contrari en el mes de març següent el dit ambaixador fou tret de la presó pública i desterrat a la ciutat de Burgos, en la qual s’assegura que continua empresonat.

Per tant, considerant els Il·lustres Senyors  contractants que les comunitats de Catalunya, oprimides pel domini francès, no sense moltes dificultats poden enviar amb els poders corresponents a persones per a tractar aquest lloable fi; executades les diligències que el calamitós dels temps ha permès: i informat aquest il·lustre Mitford Crow de que generalment els naturals del Principat de Catalunya abominen de dur jou de la França; veient a més d’això, que els Il·lustres Srs. D. Antoni Peguera i Aymerich i el Dr. Domènec Perera estan autoritzats amb amplis poders pels il·lustres senyors d’aquell Principat, i que tindran els seus partidaris, els quals viuen amb resguard per la Tirania Francesa que els persegueix, i son resolts a prendre les armes i proclamar a Carles III com a legítim rei amb l’auxili  de les armes dels aliats, i que els sobredits Il·lustres Senyors en virtut de la paraula d’honor, que han donat tant per si mateixos com pels Il·lustres Senyors que els han enviat afirmen que compliran i executaran totes les coses contingudes en el Tractat o Tractats, que segons el tenor i sentit dels poders examinats per una i altra part i inserits en el present Tractat es jutgi convenient establir i signar; i havent-se tingut abans moltes conferències entre les parts per a aconseguir aquest lloable i saludable fi: han Convingut en signar els següents capítols d’Amistat, Aliança i protecció; els quals prometen els contractants que seran ferms i valedors, i que per cap temps ni per ventura poden ser interpretats en un altre sentit que el seu propi tenor literal amb que aquí s’expliquen.

Els capítols en què les parts contractants han convingut són els següents:

1) El ll.lustre Mitford Crow ofereix i promet amb  seguretat que per tal de facilitar i ajudar els naturals i habitants del Molt Il·lustre, Preclar i ínclit Principat de Catalunya, i per a que la expulsió del  violent domini de la França els resulti mes fàcil, lo qual també prometen i ofereixen els alts aliats, les tropes Aliades de desembarcament que es destinaran per a Catalunya serà efectiu de vuit mil infants i dos mil cavalls, poc més o menys.

2) I assegurant els dits Il·lustres Senyors que els habitants de Catalunya estan molt inclinats a sacsejar-se del jou de la França, i a auxiliar amb les seves armes els objectius que persegueixen els alts aliats, i esperant que un cop hagin desembarcat les tropes se’ls uniran molts de la mateixa província, i que no tots tindran bones armes i vitualles: promet el molt Il·lustre Mitford Crow portar fins a dotze mil fusells, per a armar els naturals que no tinguin armes, i proveir de pólvora i bales a totes les persones que es destinin a la guerra; i que totes les coses expressades a aquest capítol seran distribuïdes pels comissaris dels anglesos o dels seus confederats, amb la intervenció de dits Senyors contractants.

3) Per quant la Sereníssima Reina d’Anglaterra no te la menor intenció de causar cap molèstia els naturals de la molt noble Nació Catalana, ans al contrari, afavorir-los amb la seva protecció i facilitar-los la llibertat i majors avantatges, el dit Il·lustre M. M. Crow promet i assegura que la Sereníssima Reina pagarà real i efectivament els seus sous als sis mil homes armats que els dits Il·lustres Senyors prometen aportar, provistos d’armes per a unir-los amb les tropes de desembarcament, i que seran pagats pels comissaris o tresorers de la Sereníssima Reina fins que el Sereníssim Rei Carles III doni les providències oportunes per al pagament efectiu de dits sis mil homes.

4) I sent just i proporcionat a la raó compensar amb el premi al mèrit que es guanya amb el risc i amb l’honor, i declarant els dits Il·lustres Senyors que ells i els altres Senyors principals desitgen fer la guerra a favor del Sereníssim Rei Carles III i dels molt alts aliats, i que d’aquests sis mil homes que han d’aportar es formin Regiments tant de  Cavalleria com d’Infanteria segons semblarà convenient, que d’aquests cossos siguin els dits Senyors nomenats capitans. I que els demes que hi destinin siguin nomenats tinents i alferes al seu arbitri; ben entès que la nominació de Coronels, Tinents-coronels i Majors quedi reservada a la voluntat dels generals dels exèrcits del Sereníssim  Rei Carles III, o dels molt alts aliats.

5) En consideració a que els dits Il·lustres Senyors  asseguren que, segons les lleis del Principat de Catalunya, està establert que el Rei que segons Dret i Legalitat de Catalunya entra en possessió d’aquest domini, està obligat al moment de la seva exaltació a fer abans el jurament de les Lleis, Constitucions i Privilegis, el dit Il·lustre Mitford Crow coneixent les rectes intencions del Sereníssim Rei Carles III respecte aquest fet, i seguint les ordres de la Sereníssima Reina d’Anglaterra, promet que demanarà i sol·licitarà Poders del Sereníssim Rei Carles III per assegurar el total compliment i seguretat de què les Lleis d’aquest Principat, fins i tot en les coses mes mínimes, i fins i tot si el dit Principat ho tingués per convenient per la major observança de les seves lleis (contra el que no deu dubtar-se de la rectitud del Sereníssim rei Carles III, ni aquests senyors tenen la mes lleu dubte, fins i tot en la mes mínima circumstancia), ofereix i promet, ara, i per qualsevol cas que pogués sobrevenir, tota seguretat i garantia, que els Privilegis i Lleis del Principat no patiran la menor alteració en totes les seves circumstàncies.

6) I per a més manifestar més àmpliament el zel de la Sereníssima Reina d’Anglaterra pel bé públic i el seu afecte a l’ínclita i Noble Nació Catalana, promet el dit Il·lustre Mitford Crow, que si ocorreguessin (que Déu no permeti) alguns successos adversos i imprevisibles de guerra, tota seguretat a dits Senyors, als seus adherits i als altres naturals i habitants d’aquest Principat que seguint públicament el partit del Sereníssim Rei Carles III i dels molt alts aliats, prenguin les armes al seu favor, que auxiliats i ajudats per les armes d’Anglaterra i els seus alts aliats amb el fi de sacsejar-se l’onerós jou de França, quedaran amb tota seguretat, a garantia i protecció de la corona d’Anglaterra, sense que puguin patir la més mínima alteració ni detriment en les seves persones, béns, lleis, ni Privilegis, de manera que ara i en l’esdevenidor gaudeixi al Principat de Catalunya de totes les gràcies, privilegis, lleis i costums, tant en comú, com en particular, de la manera que aquest Principat fruïa d’aquests Privilegis, Lleis i Gràcies, en el temps del difunt Rei Carles II.

7) I estant l’ànim de la Sereníssima Reina de la Gran Bretanya, assegurar sense cap mena de dubte, la seva protecció als Regnes, Dominis, Senyorius i Províncies d’Espanya que es declaressin a favor del seu legítim Rei Carles III i dels alts aliats, i que siguin conservats i mantinguts seus Privilegis i Lleis, i en particular els del Molt Il·lustre Principat de Catalunya, els quals habitants espera amb tota confiança que ajuntaran forces descobertament per al fi sobredit, el dit Il·lustre Mitford Crow promet que, després d’ocupada la plaça de Barcelona, ​​o abans si fos convenient, exposarà i declararà de paraula i per escrit als diputats del Principat de Catalunya, o a altres persones nomenades per a representar les comunitats de dit Principat, i ratificarà tot el contingut i convingut en el present tractat, a fi que ni ara, ni en cap temps, els naturals i habitants del dit Principat puguin ni deguin patir el menor dubte que els seus Privilegis i lleis seran amb totes les formes mantinguts i conservats.

8) Els sobredits Il·lustres Srs. Antoni Peguera i Aymerich i el Dr Domènec Perera, en nom propi i dels Il·lustres Senyors a qui representen, atenent i reconeixent que pels precedents capítols queden els naturals del Principat de Catalunya, tant en comú com en particular, assegurats en les seves persones, béns, Lleis, Constitucions, Privilegis i prerrogatives, prometen que després de desembarcades les armes aliades al Principat de Catalunya, reconeixeran com a seu legítim Rei, Senyor i Successor de tota la monarquia d’Espanya, segons les Constitucions i Lleis del Principat, al Sereníssim Carles III, Arxiduc d’Àustria, acceptant-lo com el seu Rei i Senyor Natural.

9) Els dits Il·lustres Senyors, en nom dels sobredits  prometen que deu hores després d’haver ells avís que l’Armada d’Anglaterra o dels alts aliats estigui ancorada en les Costes de Llevant, des de la Ciutat de Barcelona fins a les Costes de França, marxaran des de les muntanyes i parts de la Ciutat de Vic, amb sis mil homes armats per a unir-los amb les tropes d’Anglaterra i Aliats, i obeiran quant els manin en servei del seu Rei i els seus Alts Aliats.

10) Tanmateix prometen que procuraran i tindran al camp, tres dies després de desembarcades les tropes, tots els bagatges necessaris tant per a conduir el tren de l’Artilleria, com per a les càrregues de les tropes.

11) També prometen que les tropes que es desembarcaran seran allotjades a les Viles i llocs segons les Constitucions i Lleis de Catalunya i com en el temps del difunt Rei Carles II.

12) També prometen que no s’augmentarà el preu ordinari dels bastiments, i que faran que es tasi el blat, la farina i el pa, de manera que el preu de la mesura provincial de blat, anomenada quartera, no excedeixi de quaranta rals de Barcelona, regulant el preu de la farina i del pa conforme al del blat, i que dita mida quartera s’estableixi en tretze rals.

13) Tanmateix prometen que per a major benefici i comoditat de les tropes, faran que el preu de cada mesura provincial o càrrega de vi no passi de quaranta-cinc rals, moneda de Catalunya, i que el preu del moltó, vaca o porc no excedeixi de cap manera d’aquell amb que a l’hora present es ven a Catalunya.

14) També prometen, per a que les operacions militars no tinguin el menor retard, que disposaran que es condueixin els reals a costes i expenses dels naturals, les feixines, aprestos o totes les demés coses necessàries per a la guerra.

15) Igualment prometen sota la bona fe, paraula i promesa del Molt Il·lustre Mitford Crow de que real i efectivament es pagaran qualsevullles quantitats de diners que manifesten haver gastat en la recluta, com en el pre i demès urgències de les tropes, i també els deutes que contreguin per a conservar els dits sis mil homes que ofereixen reclutar efectivament per al temps senyalat de desembarcament : que en virtut de l’obligació que han get donaran mes i mig de pre als dits soldats, buscant els diners a préstec si fos menester; i passat el dit mes i mig, promet el Il·lustre Mitford Crow pagar real i efectivament el que consti que els dits senyors han gastat en la manutenció i subsistència dels referits soldats en el cas que no ho hagi pagat el Sereníssim Rei Carles III. I si passat el mes i mig no haguessin desembarcat les tropes als ports de Catalunya promet el Il.lustre Mitford Crow pagar totes les quantitats que es demanin per a sous deis soldats realment reclutats pels sobredits senyors amb tres mesos d’anticipació cada paga per a prevenir les contingències del mar.

Finalment han convingut les Il·lustres parts contractants, en assenyalar desprès el Mes i Dia en que aquests Senyors i els seus adherits hauran de  públicament proclamar pel seu Legítim Rei i Senyor al Sereníssim Rei Carles III Arxiduc d’Àustria, convenint també les parts en tenir secret per ara aquest tractat, pels grans prejudicis que podrien ocasionar a aquests Senyors, a la seva gent i a altres Naturals i habitants del Principat de Catalunya .

En fe i seguretat dels pactes convinguts en els precedents Capítols d’aquest Tractat conclòs pel molt Il·lustre Senyor Mitfort Crow, enviat per a aquest efecte per la Sereníssima Reina de Gran Bretanya als dominis d’Itàlia, i pels Il·lustres Senyors Antoni Peguera i Aymeric i el Doctor Domènec Parera, tant en el seu propi nom com en el dels Il·lustres senyors principals, havent-se comunicat recíprocament les lletres Credencials i Poders, que estan inserides al present Tractat : S’han fet Còpies Uniformes per a les Il·lustres Parts Contractants; Signades de pròpia mà dels Il·lustres Senyors, i segellades amb els segells de les seves pròpies Armes.

El present Tractat ha estat Fet, Conclòs, Segellat, i Signat a la ciutat de Gènova, a 20 de juny de 1705. Mitford Crow, D. Antoni Peguera i Aymerich Dr. Domènec Perera

TRADUCCIÓ: miquelmanubens.cat

L’original en castellà resta amagat als arxius espanyols. L’original dels anglesos no ha estat mai publicat.  Aquest text ha estat reconstruït a partir d’una deficient traducció de l’anglès publicada a http://www.11setembre1714.org/documents/1705-06-20-tractat-de-genova.pdf , que es el mateix que el text publicat a wiquipedia a http://es.wikisource.org/wiki/Pacto_de_G%C3%A9nova , i el text publicat en castellà al llibre “Tratados, Convenios y Declaraciones de paz y comercio desde el año de 1700 hasta el dia…”, de Alejandro del Castillo, del 1843,  conservat a la Harvard College Library, i publicat a Google Books que podeu trobar integre al nostre web http://www.devolucio.cat/constitucions/1700tratados.pdf

Pres del web:  http://devolucio.cat/308genova/
 

Más tweets de Ramón Cotarelo

Ramón Cotarelo, Catedrático de Ciencia Política, UNE



>>  Ramón Cotarelo@ramoncotarelo
La banda de ladrones, con el sobresueldos a la cabeza, ha ido a Barcelona a provocar.
el Cotarelo va fort, inclús mes que el catalans que callen
Probablemente buscaban que se montase una gorda para poder decir que somos violentos. Hemos hecho lo mejor: IGNORARLOS.


>>  Ramón Cotarelo@ramoncotarelo 25 gen.
Medio gobierno pasando el sábado en Barcelona y amenazando a los catalanes.


>> Ramón Cotarelo@ramoncotarelo 24 gen.
Blesa sigue en la calle y Elpidio Silva está a punto de que lo inhabiliten. Un país de ladrones y jueces lacayos.


>>  Ramón Cotarelo@ramoncotarelo 23 gen.
El sobresueldos (2011) "arreglaremos la economía en 2 años" … 2013: 600.000 parados +y - 1,2 % PIB. Economía hundida.

___

(( La utilidad de nuestros políticos en una sola imagen. Cuca de Llum ))














______


Puede ver otros  vídeos y un artículo de Ramón Cotarelo sobre Cataluña
>> Ramón Cotarelo, dos publicaciones después del anuncio de la consulta catalana  (14.12.2013,  cucadellum.org) 

>>"Singulars"- Ramón Cotarelo: S'ha acabat la "conllevancia?

>> Artículo sobre la independencia de Cataluña en su propio blog:http://cotarelo.blogspot.com.es/2013/11/el-derecho-de-autodeterminacion-de-los.html

>> Ramón Cotarelo sobre la independencia de Catalunya (3) (vídeo de 2min30') (el 3er vídeo suyo  sobre este tema del que nos ha llegado noticia)

>> Ramón Cotarelo razona sobre el derecho a decidir de las naciones de España, sin imposiciones (vídeo de 12 min. d'un programa de TV) ...desseguida es va fer famós. Boníssim! Amb humor, erudició, llibertat d'esperit,  capacitat de passar del que sigui "políticament correcte",  en resum si tens uns minuts mira el vídeo.)(publicado por primera vez en la Cuca de Llum el 5 febrero 2013)  Recomendado - Hightly recommended.

 

25 de gener de 2014

Catalan Academics Press Separatist Drive



Professors Form 'Wilson Initiative' to Promote Independence from Spain


Jan. 24, 2014 - BARCELONA — In the sulfurous debate over the future of Spain's wealthy Catalonia region, Xavier Sala-i-Martin is the most notable and quotable member of a self-styled truth squad of pro-independence Catalan economists.

When the head of the American Chamber of Commerce in Spain warned in October that talk of a breakup was making foreign investors skittish, Mr. Sala-i-Martin retorted on Catalan radio that Spain was a "midget market" and globalized Catalonia would thrive on its own.

Amid rumors that elderly Catalans would lose their public pensions in a split, the economist went on his blog to assail the talk as a lie, adding that an independent Catalonia might be able to raise pensions by 10%.

"Since 1800, 22 former Spanish colonies have become independent," said Mr. Sala-i-Martin, a Columbia University professor who co-wrote an economics textbook and helped develop the Global Competitiveness Report for this past week's World Economic Forum in Davos. "None of them regrets it." Mr. Sala-i-Martin is one of six respected Catalan academics who have stepped from the ivory tower into a political battle with high stakes for Spain and the rest of the European Union—including its common currency. 

They are high-profile protagonists in a long-running public debate over what Catalonia, the so-called factory of Spain, could gain or lose from breaking away.

Buoyed by polls showing majority support for secession, the Catalan parliament in Barcelona this month voted to hold a referendum on Nov. 9. The central government in Madrid has vowed to block a vote, which it says would be unconstitutional, but that hasn't quieted the debate.

On blogs, in interviews and in meetings with business and citizen groups, the six academics argue that Spain's system of sharing tax revenues among the 17 regions shortchanges Catalonia by about €16 billion ($22 billion) annually. That amounts to more than €2,000 per inhabitant, or around 8% of Catalonia's output, based on public tax and investment data, the academics say. 

They argue that the northeastern region of 7.5 million people could become not only a viable country, but quite possibly an economic juggernaut.

Catalonia, which has a distinctive culture and language, has long had a strained relationship with Madrid, but the collapse of Spain's economy in 2008 has left regions scrambling for resources and brought tensions to a boil. 

The scholars—five economists and a political scientist from Harvard, Princeton, Columbia, the London School of Economics and prominent institutions—call themselves the Wilson Initiative, after U.S. President Woodrow Wilson, a champion of national self-determination.

While acknowledging their influence, some other economists say the big-name professors overstate the potential benefits of independence while understating the transition costs and the risk that Spain could splinter further.

The critics note that while sales of goods from Catalan companies to the rest of the world—€58 billion in 2012—surpassed their €49 billion in sales to the rest of Spain that year, Spain still accounts for a massive chunk.
 (....)
Read the complete notice: http://online.wsj.com/news/articles/SB10001424052702304632204579336673963940580?mg=reno64-wsj&url=http%3A%2F%2Fonline.wsj.com%2Farticle%2FSB10001424052702304632204579336673963940580.html

L'independentisme de Sala i Martín i el Col·lectiu Wilson, al Wall Street Journal


   Acte de presentació del Col·lectiu Wilson, el 20-03-2013. Per tant ara fa 10 mesos a data d'avui - Vídeo de 1h 13min.



L'independentisme de Sala i Martín i el Col·lectiu Wilson, al Wall Street Journal

 

El diari nord-americà explica la tasca del col·lectiu format per 'sis economistes i politòlegs de Harvard, Princeton, Columbia, London School of Economics i institucions prominents'

 

L'interès pel procés d'independència als diaris internacionals no deixa de créixer i cada cop són més les capçaleres que publiquen reportatges al marge dels fets d'actualitat puntuals. Ara és el nord-americà Wall Street Journal que es fa ressò de la tasca de l'economista Xavier Sala i Martín i el Col·lectiu Wilson a favor de la independència de Catalunya.

L'article repassa algunes de les intervencions dels membres del col·lectiu ––Sala i Martín, Carles Boix, Jaume Ventura, Pol Antràs, Jordi Galí i Gerard Padró-- desmentint les informacions sobre un hipotètic desastre econòmic per Catalunya en cas d'independència.

El reportatge reprodueix una intervenció de Sala i Martín: '"Des de 1800, vint-i-dues ex-colònies espanyoles s'han independentitzat", diu el senyor Sala-i-Martín, un professor de la Universitat de Columbia que ha escrit llibres de text d'economia i ha ajudat a fer l'Informe sobre Competitivitat Global d'aquesta setmana passada al Forum Econòmic Mundial de Davos. "Cap d'aquestes colònies no ha lamentat haver-ho fet"'

'El senyor Sala-i-Martín és un dels sis respectats acadèmics catalans que han fet una passa endavant des de la torre d'ivori cap a la batalla política amb un fort desafiament per Espanya i la resta de la Unió Europea --inclosa la seva unió monetària.'

'Ells són protagonistes d'alt nivell en un debat públic de llarg recorregut sobre què podria guanyar Catalunya --l'anomenada fàbrica d'Espanya-- si marxa i què podria perdre.'

'Animat per les enquestes que mostren un suport majoritari a la independència, el Parlament de Catalunya a Barcelona ha aprovat aquest mes fer un referèndum el 9 de novembre. El govern central a Madrid s'ha compromès a blocar la consulta, que considera inconstitucional, però això no ha fet silenciar el debat.'

'En blocs, entrevistes i conferències amb entitats cíviques i de negocis, els sis acadèmics expliquen que el sistema espanyol de repartiment dels ingressos tributaris entre les disset regions defrauda a Catalunya uns 16 mil milions d'euros anualment. Això equival a més de 2 mil euros per habitant, o al voltant del 8% de la producció de Catalunya, sobre la base dels impostos i les dades d'inversió, diuen els acadèmics.'

'Ells consideren que la regió nord-est de 7,5 milions de persones podria esdevenir no tan sols un país viable, sinó molt possiblement en un gegant econòmic.'

'Catalunya, que té una cultura i llengua pròpies, sempre ha tingut una relació tensa amb Madrid, però el col·lapse de l'economia espanyola el 2008 ha portat les regions a lluitar per obtenir recursos i ha portat la tensió a ebullició.'

L'article també es fa ressò del debat sobre la sortida de Catalunya de la UE en cas d'independència i explica que Sala i Martín ha fet notar que les multinacionals establertes a Catalunya no voldran pas quedar excloses dels beneficis de formar part de la UE i que les institucions europees hauran d'afluixar la seva posició sobre Catalunya. A més, també explica que Sala i Martín ha dit que cal tenir en compte que els exportadors espanyols han de passar les mercaderies per Catalunya.

'Si Espanya imposa barreres, es trobarà amb una cua de milers de quilòmetres amb tomàquets podrits a les carreteres que voldran poder passar per Catalunya', diu Sala i Martín.

Finalment, tanca l'article un reconeixement acadèmic a Sala i Martí. El Wall Street Journal li demana la seva opinió al Premi Nobel d'Economia, Robert Lucas, de la Universitat de Xicago, que diu: 'Aquest home en sap molt sobre creixement econòmic i puc testificar que és bo en això.' Però el professor Lucas afegeix que 'no vol tocar' el tema de la independència de Catalunya.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4169249/20140125/lindependentisme-sala-martin-collectiu-wilson-wall-street-journal.html

23 de gener de 2014

Chistes de catalanes, artículo de Suso de Toro


Lo que ocurre en Catalunya es algo tan importante, tan vivo y sorprendente que no deja de sorprenderme cómo lo viven los poderes españoles: negando esa realidad y ocultándosela a la ciudadanía.

Imagen de eldiario.es

Desconfío de mi propio juicio, pues siempre pensé que la "gente de letras" sabía muchas cosas de asuntos literarios y culturales que me atraían, pero hace mucho tiempo que aprendí a desconfiar de su juicio sobre los avatares de la vida personal y social. Con excepciones que alegran e iluminan, ni caso, ya que suelen repetir lugares comunes aunque con ingenio o sentenciosidad. Sin embargo, a veces esa gente tiene algún rasgo de fantasía que pasa del extremo del lugar común al de la genialidad.

Un compañero de trabajo con el que he conversado antes sobre poesía y filosofía me suelta "lo de Cataluña es un plan genial de Rajoy". Me deja desconcertado, como hace poco que nos tratamos busco en su cara si me habla en broma o en serio, y no consigo discernir. Asevera, "estoy convencido de que es un plan" y ya mi mente empieza a preguntarse qué clase de plan será ése. Se sonríe y afirma con rotundidad, "estoy seguro de que Rajoy y Mas lo pactaron". 

Un nuevo golpe a mi entendimiento, intento imaginarlos poniéndose de acuerdo en un lugar secreto y dándose la mano. Creo que acierto a soltar una serie de frases inconexas, "pero qué dices. Que no, hombre…", y por el estilo. Me repongo momentáneamente y le pregunto si realmente él cree que los catalanes son más tontos y personas menos informadas que nosotros. Él me cuenta que están adoctrinados a través de TV3, eso se lo oyó a un periodista catalán en un programa de televisión. En ese momento debo replicarle que hay gente para todo pero ya me tiene superado, estoy a su merced. Me deja K.O. con el golpe definitivo, sonríe con ojos pícaros y me suelta "para partir al PSC. ¿No ves como lo deja? Rajoy es inteligentísimo, es un plan genial".

Me repuse nuevamente y rebatí su opinión, le conté que hace años que observo con curiosidad, difícil de explicar, a los catalanes y que tengo amigos y relaciones en Catalunya que me permiten decir que eso es un disparate y que es un asunto mucho más serio.

No sé decir si aquella fue una conversación seria o humorística, no estoy completamente seguro pero me inclino a creer que él habló en serio. Mi compañero ahora se ha transformado para mí en un desafío intelectual, parecía un hombre muy formal pero tiene una mente de imaginación alegre y sin límites. Podría haber argüído que, visto desde ese punto de vista tan mezquino y partidario, el problema de Mas no es el PSC sino ERC, pero no valía la pena, la misma idea de Mas y Rajoy tramando en secreto la destrucción del PSC era tan inverosímil que sólo pude sonreír con risa amarga. Lo que ocurre en Catalunya es algo tan importante, tan vivo y sorprendente que no deja de sorprenderme cómo lo viven los poderes españoles: negando esa realidad y ocultándosela a la ciudadanía. No sé lo que se oirá en Catalunya pero fuera de allí se oyen todo tipo de disparates, no se trata de que sean opiniones distintas o contrarias sino disparatadas.

El poder autoritario necesita ciudadanía desinformada para llevar adelante sus políticas. En relación con lo que ocurre en Catalunya el grueso de la ciudadanía española está completamente desinformada. Personas que se dicen de derechas o de izquierdas repiten con mayor o menor contundencia o enfado los mismos comentarios de las televisiones y emisoras de la ultraderecha. La hegemonía de esas ideas es lo que le permitirá al sistema político español que la sociedad acepte como natural una medida política antidemocrática: prohibir la celebración de una consulta. Las preguntas que quieren ser sometidas a votación nos parecerán peores o mejores pero son preguntas, no es una proclamación de independencia. El mismo resultado no tiene por que ser jurídicamente vinculante, otra cosa es que politicamente sí lo sería.

Los dos partidos de ámbito estatal que son el tronco del sistema político ya han estrechado su abrazo y tendrán a la mayoría de la gente detrás. Por lo que leo, la prensa catalana está dividida acerca de la independencia e incluso acerca de que se celebre un referéndum en contra de la decisión del Gobierno de Rajoy pero, quitados algunos medios en la Red, la prensa española está completamente de acuerdo en su línea editorial: apoyan al Gobierno y no quieren que se celebre el referéndum. Unos sostienen una verdadera campaña de agitación españolista y otros lo hacen con más finura, con tribunas constantes siempre en la misma dirección e informaciones sesgadas. No tiene sentido argumentar una y otra vez que Catalunya no sería viable económicamente, que le iría mal, que el Gobierno no les permitiría entrar en el euro, que nadie les hace caso por ahí fuera (bueno, excepto la BBC)… 

Imaginar esos escenarios sombríos obliga por decencia intelectual a imaginar la viabilidad de una España sin Catalunya, cómo le iría, qué estado era ese que vetaba la entrada en la UE de uno nuevo para perjudicarlo… Y es un fraude culpar a la "burguesía catalana" si no se habla inmediatamente de la burguesía madrileña o española, que también defiende sus intereses particulares. Y es una doblez decir que el conflicto le interesa a los nacionalistas catalanes pues se podría decir con tanta razón que le interesa a los nacionalistas españoles y, muy en concreto, al Gobierno. Pues Rajoy con su posición consigue que la preocupación nacionalista española deje en segundo plano sus políticas antisociales.

De hecho, si Rajoy fuese un presidente responsable tendría que empezar por pedirle perdón a los catalanes por animar campañas xenófobas contra esas personas. Lo de recurrir el estatut ante el Tribunal Constitucional fue un desastre político pero es coherente con su ideología pero animar boicots es algo imperdonable, cómo van a creer los catalanes que es también su presidente.

En todo caso mi compañero, amante de la filosofía y la poesía, no accederá a los medios de comunicación catalanes y sólo se informará por esos otro medios españoles. Unos medios que reducen el conflicto a los intereses de unos partidos para ocultar la verdad: que hay millones de ciudadanos allí que están reclamando esa consulta. Cuando se reduce esa demanda a un juego de siglas se le falta al respeto a todas esas personas.

Estoy convencido de que, sin quitarle hondura política en absoluto, en el fondo este pleito tiene mucho de dignidad herida por parte de los catalanes. Desde Catalunya se buscó renovar la integración catalana en un proyecto compartido con un nuevo "estatut": el estatut aprobado por el parlamento catalán mantenía la integración de la nación catalana en España. Pero, en nombre de España, el Tribunal Constitucional negó la constitucionalidad del reconocimiento nacional que pretendían y ahora el Gobierno y sus apoyos les dicen que no pueden consultarse a si mismos. ¿Qué les queda sino marcharse? La propaganda acaba cegando a los mismos que la difunden, acaban creyéndosela, creen que los catalanes son unos críos inmaduros que simplemente se han emocionado y que ya se les pasará cuando vean que no pueden hacer nada.

No dudo de que estén emocionados, lo están; de un modo distinto a los que agitan la rojigualda. Pero me parece que no se les va a pasar y que la mayoría de la sociedad catalana, y en consecuencia Catalunya como país, ya no forma parte de ningún proyecto compartido que se llame España. La mayoría de los catalanes ya han cruzado mentalmente una raya, contemplan a España desde fuera y no se ven dentro. Creo que ya es una realidad que más de la mitad de la población ya se imagina como un estado aparte.
La nación española de Franco se basó en el sometimiento absoluto de las personas, se basaba en el sometimiento, pero por la fuerza no existen proyectos compartidos. Una España que tenga sometidos a los catalanes por la fuerza no es una democracia.


(( Comentario en el Facebook: El gran error político, fue PP PSOE, igual TC, esto no tiene marcha atrás, ¿Cómo explican 
al pueblo Espanyol, que un grave error suyo llevó la INDEPENDENCIA a Catalunya? ))

El truco informático para bloquear noticias que hablen de Cataluña





Data de publicació: 22/01/2014
Un grupo de desarrolladores informáticos ha creado una extensión para el navegador Google Chrome que, tras instalarla, sustituye en todas las páginas la palabra 'Cataluña' por 'Ponilandia', 'Artur Mas' por 'Jefe Supremo de los ponis' o 'Independencia' por 'Conjuro Mágico'. Su objetivo, dicen, es que la gente se tome con mayor humor el asunto catalán. Vea algunos ejemplos de cómo funciona.

((Como mínimo, una falta grave del respeto que nos deben. Como mínimo. Cuca de llum))

19 de gener de 2014

Why pro-independence Catalans envy Scotland


  19 January 2014



The hilltop village of Sant Pere de Torello, in the foothills of the Pyrenees, north of Barcelona, is decked in the colours of Catalan statehood. 

The red-blue-gold flag of the movement to win independence from Spain flies from windows, balconies and rooftops in every street. 

The flag also rises above the town hall of this community of 2,500, whose mayor was the first local official in Catalonia to declare his area a free Catalan territory - electing to send local taxes to the Catalan capital Barcelona, instead of directly to Madrid. It is a symbolic repudiation of the town's Spanish heritage in favour of an explicit Catalan national identity.

"It is a small thing," says Griselda Castells, an adviser to the mayor, "but we have tried for years to explain to Spain that we need action - but nothing changes. 

"Now the government of Spain can see that it is real, this feeling that we have. It's a small thing but an important thing for our ideology, for our dream, that Catalonia will be independent."

There has been a dramatic rise in support for Catalan independence in the last few years. A pro-independence demonstration in Barcelona in September 2012 attracted more than a million people. Opinion polls frequently put support for a break with Spain at more than 50%.

Scottish independence

                           

President Artur Mas: 'Catalonia and Scotland have enough personality to follow their own ways.'  Click here to watch the interview  (6 min):
http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-25717161 

The president of Catalonia's regional government, the pro-independence Artur Mas, has majority support in parliament for a referendum which, he says, will take place in November. Spain, though, has said the move is illegal and that the referendum will not go ahead.

The stand-off is in marked contrast to the situation in Scotland, with which Catalonia is frequently compared. There, the pro-independence Scottish National Party won a majority in the Scottish parliament and announced plans for a referendum to take place in September. It reached an agreement with the British government on the timing of the poll, and on the wording of the question: "should Scotland be an independent country?" 

The UK government, and the anti-independence "Better Together" campaign, have both said they will respect the outcome of the referendum.

"We envy a little bit what is happening in the UK," Artur Mas told me, "because what we would like is an agreement with the Spanish institutions. 

"Our aim is to reach this agreement, but the difference is that in Spain the central government says you don't have the right to vote."

So, I asked him, would you rather be dealing with UK Prime Minister David Cameron than with the current Spanish government?

"Of course," he said. "Well, not exactly with David Cameron but with the British mentality. That is to say: if you have a nation, Scotland or Catalonia, and you have in this nation a broad majority of the population that is asking for a referendum, real democracy, what should you do? You should sit at the table, reach an agreement and let the people vote. This is the British way. And I wish that Spain was exactly the same, with the same mentality."

But Spain is not the United Kingdom and Catalonia is not Scotland. Scotland and Catalonia have similar sized populations - five million and 7.5 million, respectively. 

Scotland contributes just over 8% of the UK's taxes (excluding oil and gas) - about the same proportion as the size of its population. 

But Catalonia is Spain's wealthiest and most economically productive region and accounts for about a quarter of Spain's taxes - far more than its share of Spain's population. This disparity has helped fuel the rise in support for independence.

Barcelona pro-independence rally, 11 Sep 12 
In September 2012 pro-independence Catalans thronged the streets of Barcelona
 

Madrid warning
There is a further key difference between Scotland and Catalonia. In Scotland, the SNP has campaigned for independence as a matter of principle since the party was founded nearly a century ago. Support for independence has been fairly solid at more than 30%, arguably for decades. 
In Catalonia, support has rocketed from somewhere in the teens to more than 50% since the current economic crisis began, leading many anti-independence campaigners to argue that this recent rise is ephemeral, an anomaly - a short-term response to a short-term economic crisis, but one which could have irreversible long-term consequences. 


“Start Quote

We hope it won't come to this, but we could for instance suspend Catalonia's autonomy”
Fernando Sanchez Costa Catalan MP in Spain's Popular Party
And although a clear majority in Catalonia - about three-quarters of the people in recent opinion polls - want the right to vote on the matter, a minority want Spain to act to stop the referendum taking place at all.

"Spain could do many things," says Fernando Sanchez Costa, a member of the Catalan parliament for the governing centre-right Spanish party, the Popular Party. 

"We hope it won't come to this, but we could for instance suspend Catalonia's autonomy. Our democratic constitution gives us the tools. It wouldn't be necessary to suspend [the Catalan] parliament. In Northern Ireland something similar happened a few years ago. Some competences were taken away temporarily. This could happen in Catalonia."
Many in Catalonia believe that would only boost support for independence still further.

Artur Mas says he is determined to go ahead regardless. "Let me remind you," he says, "that we had democratic elections here a year ago. The electoral pledges were very clear and the people elected us because they wanted the right to exercise this choice. We must stick by our promise to hold a consultation".

And if Spain blocks it? "Then we will call new elections, by 2016 at the latest, and this election will become the referendum on independence. You cannot convince the Catalan people that they have no right to vote on this. You cannot stop a democratic and peaceful movement like this."

More on This Story

Related Stories


http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-25717161 


( More entries on this story in this blog:
  • Catalonia - English (5)                                                                       http://www.cucadellum.org/search/label/Catalonia%20-%20English