Gregori Mir Mayol (11 d'abril de 1939, Campos - 28
de febrer de 2016). Doctorat en Dret i polític, ha publicat, entre
altres obres, 'El mallorquinisme polític' (París, 1975), amb el
pseudònim d'Anselm Llull; i diversos treballs sobre Miquel dels Sants
Oliver. També són importants les seves col·laboracions en alguns estudis
per a la recuperació de la figura de l'orientalista Joan Mascaró, de
qui va publicar 'Correspondència de Joan Mascaró' el 1998. Actiu en
política, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit
senador per Mallorca i a les eleccions generals espanyoles de 1982 fou
elegit diputat al Congrés dels Diputats, ambdues vegades pel PSIB-PSOE.
Va ser ponent de l'avantprojecte d'estatut d'Autonomia de les Illes
Balears de 1983.
A continuació reproduïm l'entrevista publicada a S'Arenal de Mallorca.
Volem totes les competències
Gori Mir i Mayol, nascut a Campos, casat amb Maria Antònia Suau, amb
dos fills. Ell és el fundador d'Unió Balear i el seu secretari general.
Gori Mir va ser Senador i també diputat pel PSOE. Principal negociador
de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, és autor de diversos
llibres d'història i assaig polític, entre els quals destaca 'El
mallorquinisme polític'; ha participat com assessor de dues series
televisives sobre història contemporània.
Quins varen ser els vostres inicis com a polític?
A finals dels anys 60 jo feia feina a Barcelona i vaig entrar en
contacte amb moviments nacionalistes, com l'Assemblea de Catalunya, i
sobretot culturals, degut a la meya feina. Després de la mort de Franco,
em varen venir a veure un grup de mallorquins, entre els quals hi havia
en Climent Garau i en Pep Melià, jo
havia firmat un manifest d'adhesió al PSC, en la línia de construir el
nacionalisme d'esquerres. En aquest context, em varen venir a veure
aquest grup de mallorquins, dels quals record en Climent Garau i en
Josep Melià, per fer alguna cosa aquí a Mallorca, d'aquí va néixer Unió
Autonomista. Al final, però, jo no hi vaig participar.
Per què?
—No hi vaig participar per una cosa que ara no té gaire importància.
En aquell temps em resultava molt difícil anar amb una persona que
encara era 'Procurador en Cortes'. Per la gent que havíem lluitat en la
clandestinitat això era un problema no ja polític, sinó visceral.
Després jo vaig continuar un treball que estava fent, a Barcelona, un
poc apartat de la política, i em va venir a cercar el PSI, a través d'Antoni Tarabini,
perquè jo fos el candidat unitari del PSI. Jo m'hi vaig negar
rotundament. Cada vegada que venia a Mallorca tenia contactes amb la
gent que, almenys, tenia fama de nacionalista, Sebastià Serra, Fèlix Pons.
Jo sempre havia cregut que el nacionalisme a les Balears havia de ser
d'esquerres, perquè la dreta mallorquina mai havia volgut jugar cap
paper ni tan sols autonomista, i en canvi, històricament, sí que hi
havia, almenys, personalitats de l'esquerra que sí que havien mantingut
una lluita per la recuperació de les llibertats nacionals.
Jo, com a historiador, potser estava una mica deformat per les meves
pròpies investigacions. Pel Nadal del 1978 em va telefonar en Fèlix Pons
i em va dir «Gori, hi haurà eleccions aviat (febrer del 79) i
necessitam reforçar la imatge nacionalista del PSOE, podem comptar amb
tu?», jo, és clar, si era «per reforçar la imatge nacionalista» del
PSOE, vaig acceptar i vaig sortir elegit senador.
I una vegada a Madrid, no us sentíeu incòmode?
No, em vaig sentir molt còmode, per una raó molt senzilla: jo era el
portaveu de qüestions autonòmiques al Senat, és a dir que molts
d'estatuts d'autonomia que avui estan en vigència, tenen la meva mà. Tot
el procés de passar d'un estat centralista a un estat de les autonomies
era un tema que em va interessar molt. A més vaig ser el principal
negociador de l'Estatut d'autonomia de les Balears. Aquesta època, del
79 al 82, va ser per a mi una època molt creativa.
És, doncs, a partir del moment en que el PSOE guanya les eleccions que us començau a sentir incòmode dins el partit?
Sí, em vaig trobar molt incòmode perquè em varen marginar, el PSOE em
va usar mentre em va necessitar per la qüestió autonòmica, però una
vegada aquesta qüestió va quedar liquidada, jo vaig seguir mantenint els
meus principis i per aixà em varen anar marginant cada vegada més. A
més, el PSOE funciona amb una minoria fortament identificada amb el
líder, l'anomenat 'grupo del Betis'; i jo, la veritat, no em sentia gens
identificat amb ells.
Hi havia més diferencies amb el grup dirigent, apart de les nacionalistes?
Sí, jo vaig tenir una serie d'enfrontaments polítics per una llei,
que encara no s'ha aprovat, sobre el control del ciutadà a través de la
informàtica. Jo era un dels ponents de la llei, i la vaig avortar dues
vegades, per mor que era una llei molt repressiva. Es on em vaig adonar
que aquesta gent que ens governa té un sentit molt limitat de la
democràcia.
A tot això va seguir un procés de distanciament, fins que el divorci va ser inevitable.
I vàreu deixar el PSOE...
Sí, perquè creia que en dos punts importantíssims per a mi com són la
visió de com ha de ser un estat descentralitzat i l'aspecte de les
llibertats individuals en una societat de finals del segle XX. Hi havia,
per part del partit, una situació regressiva. Després hi va haver
altres qüestions molt importants, com per exemple, la querella contra
Banca Catalana. Crec que la querella contra Pujol va ser un error
polític històric incommensurable, aquí és on jo vaig veure l'autèntica
naturalesa del PSOE.
L'opinió que les illes Balears són una colònia d'Espanya cada dia és més acceptada...
Jo som historiador, i per això he de ser molt rigorós; crec que des d'un punt de vista històric no som una colònia.
Però Espanya ens tracta com si ho fóssim.
El que sí és cert és que el poble de les Illes no fa res per deixar
de ser-ho. Crec que si fóssim una colònia, que ja he dit que crec que no
ho som, hauríem de començar a elaborar una tàctica i una estratègia per
deixar de ser—ho.
Això ho han de fer els partits nacionalistes?
Evidentment, però aquí hi ha hagut tres temptatives de partit
nacionalista, Unió Autonomista, PSM, i UM, cadascuna amb unes
modulacions ideològiques i doctrinals molt diferents. Només en queda el
PSM com a partit nacionalista, el PSM no recupera vots, més aviat va a
la baixa. Ara ha sortit Unió Balear, nosaltres ens definim com a
nacionalistes, i acceptam el marc de la Constitució espanyola. Es a
partir d'aquest marc que nosaltres volem deixondir el poble mallorquí.
Ara bé, si el poble mallorquí el pròxim mes de maig torna a votar PP i
PSOE i una opció nacionalista com la que nosaltres estam dissenyant fa
quatre anys amb grans dificultats de tot ordre, amb un gran sentit de la
realitat sociològica i econòmica d'aquesta terra nostra, no prospera i
no va endavant, què significa això? Significa que la nostra societat
està tan autoalienada que no vol ni tan sols que surti ningú a
salvar-la.
Pensau que Canyelles ha variat el seu discurs i l'ha tornat més nacionalista?
El senyor Canyelles ha sofert un procés, això és indubtable. Crec,
però, que ningú aquí té autoritat moral per dir si aquest és
nacionalista o no ho és. Es més, crec que tothom té dret a la conversió,
fins i tot a la reconversió. Evidentment que el discurs del senyor
Canyelles que jo vaig conèixer quan negociava l'Estatut, que no volia
que es digués 'llengua catalana', a un senyor que avui està fent uns
plantejaments nacionalistes, fins i tot amb l'acceptació de determinats
valors que pels nacionalistes havien estat sagrats, com la llengua,
l'autonomia,les relacions amb els altres països de llengua catalana...
Jo, com a ciutadà d'aquestes illes, me n'alegr molt que el senyor
Canyelles hagi assumit aquests valors, que abans, si els tenia, no els
mostrava. El problema és que, i ara ja parl com a polític, el senyor
Canyelles ha equivocat completament l'estratègia. Per raons de seny, per
raons de responsabilitat, per raons de correlacions de forces, avui
aquestes illes necessiten un altre tipus de relacions amb Madrid,
nosaltres no som ni el País Basc, ni Catalunya, ni el País Valencià,
nosaltres som una comunitat petita a tot estirar de 650.000habitants,
som de les comunitats més petites de l'Estat espanyol, i no ens podem
estar enfrontant contínuament amb Madrid.
Qui comanda més a Balears, el PP o el PSOE?
El PSOE, via Abel Matutes, i Abel Matutes és l'home que li diu a
Canyelles que és el que ha de fer. Per tant, per la via indirecta, el
senyor Matutes té unes grans relacions amb el senyor Benegas i amb la
cúpula del PSOE a Madrid. El PSOE pot potencialment aturar iniciatives
del senyor Canyelles.
Creis que Madrid ens roba?
Jo crec que és un error, com algun conseller ha fet, discutir amb
Madrid si a través de la delegació d'Hisenda a les Balears entren per
exemple cent mil milions de pessetes, i a través de la delegació
d'Hisenda ens en tornen només cinquanta mil milions. Aquest no és el
plantejament correcte per discutir el problema de la descompensació
fiscal, perquè molts de negocis que avui es fan a Mallorca tenen el seu
domicili fiscal a Barcelona, a València a Madrid, a Brussel·les.
Moltíssimes empreses que avui estan guanyant doblers a la nostra terra
tenen domicili fiscal a fora. Per tant, jo sempre he dit que no s'ha de
discutir sobre els ingressos i pagaments, sinó que s'ha de fer sobre la
capacitat fiscal d'aquestes illes.
I tenir un concert econòmic com tenen els bascos, no seria una solució?
Es un problema molt complicat, nosaltres som favorables a un concert
econòmic. No podem oblidar que Mallorca és una zona molt important de
recol·lecció de divises.
Mallorca i els Països Catalans en general...
Bé, no oblidem que València, Catalunya i les illes Balears són la primera potencia turística mundial.
I aquest país amb onze milions d'habitants no creis que podria ser perfectament independent?
A nivell de laboratori, es pot pensar que si fos possible crear un
Estat format per València, Catalunya i les Illes Balears, crec que
aquest estat tendria un nivell de riquesa semblant al de Dinamarca,
Holanda, és a dir, seria un dels estats més rics d'Europa.
Què en pensau de Lituània, Letònia...
Tenen dret a l'autodeterminació, tenen dret a la separació, perquè varen ser annexionades per la força de les armes.
Igual que nosaltres!ll
Jo seguesc insistint que el procés de formació de l'Estat espanyol no
es pot comparar al de l'imperi soviètic, no tenen res a veure un procés
amb l'altre.
Els serveis que depenen de Madrid no funcionen. Per exemple,
Correus, serveis sanitaris, i un llarg etcètera. No creis que tot això
s'hauria de dur des d'aquí?
Sí, hi estic d'acord, crec que tot el que puguem gestionar des d'aquí, no ens ho han de gestionar des de fora
Gestionar només?
Dic gestionar en el sentit d'administrar, qui gestiona decideix. Jo
sempre he dit una cosa, que el gran problema del PSOE és que té més
confiança en l'Estat que no en la societat civil. El PSOE actualment
està aplicant la teoria d'Ortega i Gasset de 'l'Espanya invertebrada'.
Pensau, doncs, que necessitam competències d'educació, de sanitat...
Competències de tot. Hem de ser valents, una persona que és
nacionalista i que creu en un Estat descentralitzat, ha de ser valenta, i
ho ha de voler tot, sense cap mania.
I quan es va redactar l'Estatut, perquè no es va fer així?
Nosaltres estàvem a l'oposició, a més hi havia un partidet petit, que
només tenia un parlamentari, però que era un parlamentari molt
important, que era el senyor Abel Matutes, que constantment es va oposar
a un Estatut d'autonomia fet des de Palma. Els illencs no presentàrem
un front únic, i això era molt important. Per què s'ha respectat sempre
Catalunya i el País Base? Perquè a l'hora de la veritat tots fan pinya.
Cal tenir en compte que durant el procés d'elaboració dels estatuts hi
va haver el cop d'Estat, i tothom es va espantar, i es reconsiderà tot.
Apareix la LOHPA, 'café para todos' etc.
Com valorau a vuit anys vista l'aplicació de l'Estatut?
Jo diria que ha estat molt irregular, perquè inicialment la gent que
l'havia de gestionar no hi creia. L'any 83 i 84 el senyor Canyelles no
sabia què fer amb l'autonomia. La política, no només es fa amb voluntat,
sinó que també es fa amb imaginació i el senyor Canyelles no n'ha
tenguda mai.-
Fa uns dies ens va deixar l'eminent filòleg Francesc de Borja
Moll, tots els mitjans de comunicació li feren homenatges i parlaren
molt bé d'ell i de la seva obra. Però, com va dir un comentarista de
ràdio, continuaran sortint sis diaris en espanyol i un en anglès, les
ones de ràdio continuaran ocupades per ràdios forasteres, etc. Com veis
el tema dels mitjans de comunicació i la llengua?-
Jo som molt partidari d'una televisió pròpia, connectada amb la
televisió valenciana i la televisió catalana, som partidari d'una ràdio
pròpia. L'altre dia vaig anar a Manacor i em va caure la cara de
vergonya de veure que a la terra de mossèn Alcover fan radio en
castellà. S'ha de dir que el Govern Balear no ha tengut política en
mitjans de comunicació. Per altra part, crec que un diari en català a
les illes és perfectament viable. Crec que des del Govern s'han de donar
suport a totes les iniciatives en aquest sentit.
A en Macià Manera l'han condemnat a sis anys de presó per
pertinença a 'banda armada' sense que hagin pogut demostrar que hi
hagués banda, i que tengués armes...
Tal com ha anat el tema, jo crec que la sentencia és clarament una sentencia política.
Com definiríeu el projecte de Convergència Balear?
El projecte de Convergència Balear és un projecte a llarg termini.
Nosaltres volem posar en marxa un procés nacionalitzador seriós i
arrelat, amb voluntat d'algun dia governar aquesta terra.
https://www.dbalears.cat/balears/balears/2023/03/24/378339/entrevista-gori-mir-1991-fos-possible-crear-estat-format-per-valencia-catalunya-les-illes-balears-seria-dels-estats-mes-rics-europa.html
__