17 d’abril de 2017

Llibres: història de Catalunya entre el 1000 i 1150: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2



La sobirania.  Tres anys després del saqueix de Barcelona (el 885) per Almanzor, el comte Borrell reb una carta d'Hug Capet per anar a renovar el vassallatge. En efecte es va produir un canvi de dinastia a França.  El comte Borrell mai va contestar la carta ja que l'ajuda per defensar Barcelona tres anys abans no arribà. Es considera el 988 la data simbòlica de la independència de Catalunya.

Igualment succeí 122 anys més tard.  Vista l'empenta dels almoràvits, cap el 1106 el comte Ramon Berenguer III envià una ambaixada al rei de França Lluís el Gros demanant ajuda. "Però l'ajuda francesa, que hauria pogut tornar a fer efectiu l'oblidat vassallatge del comtat de Barcelona, no arrivà, i els catalans hagueren de defensar·se sols."(pag.143 "Els grans Comtes de Barcelona")


És en aquest període que va començar un món nou, el món feudal. Es sabut que és en aquests anys quan es van definir a Europa les diferents nacions, entre elles la catalana. Aquest llibre ho exposa:

 
 D'una manera molt detallada, l'autor:
. exposa "un moment clau en la definició del repartiment del poder i de la seva privatització"  (pàg.68)
els canvis ràpits a l'estructura de la societat
.  exposa com es van anar format els trets identitàris catalans: el corònim "Catalunya", la formació del dret català, de la llengua catalana, i del sentiment de la consciència de pertànyer a un col·lectiu. (Continuarà el comentari del llibre. No és un llibre de divulgació, és un llibre a on estudia la documentació d'altres autors des d'aquest punt de vista, una síntesi.)

"La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalansStefano M. Cingolani. 2015. Generalitat de Catalunya. (313 pàg.)





SINOPSI cronologia  breu:
Ramon Berenguer III, estatua a la Via Layetana de Barcelona. 






1- Prestigi del comte de Barcelona. Si no recordo malament va ser el 1112. Sorprén  molt positivament que proposèsin l'enllaç de Dolça de Provença amb Ramon Berenguer III. En aquell moment al comtat li calia protecció, i pensen en ell. A més a més, li van cedir en poc temps tota la sobirania de la Provença, tant la comtessa titular la seva sogra, com la seva dona Dolça. Sense oposició per part dels nobles d'allí. (Aquesta part està explicat amb tot detall al llibre "Les noces del comte" de Martí Aurell. La ressenya  sencera del llibre és una mica més endavant del post)

2- L'any 1113 un estol de barcos fletats per la ciutat de Pisa, amb ajuda dels de Florència, Lucca, Roma... arribaren a les costes de Catalunya per fer una operació de càstig als alarbs de Mallorca que piratejaven el comerç - de vegades s'anomena la gesta com "la primera conquesta de Mallorca", però és una imprecisió. Ells sabien que no podrien mantenir la posició i per tant va ser concebuda com una falconada. A sant Feliu de Guíxols s'entrevistaren amb Ramon Berenguer III pregant·li que unís les seves forces i dirigís l'expedició, i pactant la repartició del botí.  En efecte va ser un èxit, van assaltar Eivissa i després Ciutat de Mallorca. L'objectiu no era quedar·s'hi sino una operació de càstig i pillatge.  En efecte els almoràvits enviaren un estol de 300 barcos a recuperar Mallorca només 3 mesos després de la seva estada. A Pisa escrigueren la crònica dels fets, i és en aquest document  a  on  apareix  escrit  per primer cop "català"  i  "Catalunya", cap a l'any 1115.

3-  Els efectes del testament del rei de Navarra i comtat d'Aragó, alfons el Bataller, van causar gran inestabilitat politica en no ser acceptat pels súbdits. En efecte, havia deixat el seu regne a 3 ordres militars. El navarresos va designar un altre rei. Els nobles d'Aragó primer designen un rei i, en morir aquest, van a buscar al seu germà Ramir, fins aleshores monjo.


Estatua de Ramon Berenguer IV al Parc del Retiro a Madrid  






No sentint·se prou forts devant el perill dels alarbs per una banda, i el perill de ser incorporats a la corona de Castella per un altre,-aleshores Aragó era poc més que l'actual província d'Osca-. Els nobles del comtat d'Aragó van acceptar la decisió de Ramir II el Monjo de cedir la sobirania d'Aragó al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1137) amb la promesa de respectar els seus furs. No hi va haver oposició. Ramir II va donar també la mà de la seva filla Peronella, -aleshores tenia només un anyet o dos-, i resident "sisplau-per-força" a la cort del rei de Castella, que volia a casar·la amb el seu fill. 

Ramir II va fer molt bé el procés de visualització del traspás de poder, donant·lo a conèixer en tres llocs emblemàtics d'Aragó en companyia de Ramon Berenguer IV, i emetent tres documents d'abdicació que es ratifican entre sí. Llegint·los amb detall es veu com la sobirania es traspassada al comte de Barcelona, tant si Peronella es casa amb ell com si, per la causa que fos, no ho pogués fer.  D'aquesta manera Peronella va perdre el valor d'hostatge!,  i després d'un temps, va ser retornada.  Ramir II  i  Ramon Berenguer IV van filar molt prim en tots els detalls.

(L'autoconeixement dels habitants del país anava avançant, l'autoestima creixia. El contacte amb l'opinió de persones de fora -per exemple els de Pisa i d'altres ciutats-estats italianes-, cabdal per la formació d'una nació.  Cuca de Llum)




"Els grans Comtes de Barcelona". Santiago Sobrequés.  Ed. Vicens i Vives. Col·lecció Biografies Catalanes.  187 pàgs.

Llibre estupendo pel meu nivell de divulgació. Està ben escrit, l'informació ben estructurada i permet seguir el fil dels esdeveniments sense pèrdre's. Fins acabar·lo no m'he adonat quanta informació conté, semblava que l'acabaria desseguida i no, és l'edició amb lletra petita.


 

















L'index del llibre: 
                            
Ramon Borrell
Berenguer Ramon el Corbat i Ermessenda
Ramon Berenguer I el Vell Ramon Berenguer II "Cap d'Estopes"
Berenguer Ramon II "el Fratricida"
Ramon Berenguer III "el Gran"  (Va fer la unió amb el comtat de Provença, en casar·se  amb la comtesa Dolça)
................
(Només faltaria  Ramon Berenguer IV   per  completar  fins 1150)




1- La unió del comtat de Provença, Ramon Berenguer III.



Llibret o fulletó molt curt i fàcil de llegir, 54 pàg. Ramon Berenguer I morí l'any 1076, amargat per la tragèdia familiar. En efecte, el seu primogènit estrangulà la seva 2a esposa Almodis per gelos. En morir deixà el comtat en indivís als deus dos fills besons. Però els germans tenien molt mala relació. El 1082 Ramon Berenguer II "Cap d'Estopes" fou mort a Gualba per homes del seu germà i llançaren el cos a un gorg que encara avui es diu de la "Perxa de l'Astor". Feia poc dies que el seu fill Ramon Berenguer III el Gran havia nascut. Interesant tot i que reitera la informació del llibre de Sobrequés, a on trobareu una excel·lent exposició del regnat. Cal dir que aquest fulletó té una redacció que em fa difícil seguir el fil dels esdeveniments; al llibre de Sobrequés, tot el contrari, els fets es narren molt endressats.







2- La unió amb Aragó va ser obra de Ramon Berenguer IV:


Per una versió resumida podem llegir l'article llarg de Ferran Soldevila:  "La unió amb Aragó i la partició d'Espanya(pàg 51 a 66)

Dins el volum "Moments crucials de la història de Catalunya". Ed. Vicens Vives. Col·lecció Biografies Catalanes. Sèrie Assaigs. Barcelona. 1962.



O bé llegir  aquesta biografia:

"Ramon Berenguer IV" Josep-David Garrido i Valls. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. 2014. 350 pàg.


L'habilíssim comte de Barcelona que va rèbrer la sobirania d'Aragó cedida per Ramir II el Monjo, l'any 1137. Intel·ligent, hàbil diplomàtic, gran guerrer. Conquerí Tortosa, Lleida i Siurana, darrer reducte sarraí a Catalunya. L'autor ha fet recerca històrica, el llibre té molts peus de pàgina justificant les noves dades que aporta - que no cal llegir si el lector se sent enfarfegat-. L'estil de redacció és planer. M'ha agradat molt. 

Tot el període d'aquest post està exposat en aquest llibre:


"Les noces del comte. Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213)" Martí Aurell. Ed. Omega. Barcelona. 1998. (593 pàgs)    
La història de Catalunya des del punt de vista de la societat. En concret analitza com es tractava la dona de l'alta aristocràcia, quines llibertats tenia o no (ben poques), en tres etapes del creixement del Principat de Catalunya. A cada etapa hi ha un estil diferent de casament, i de llibertats per la dona respecte al govern del comtat i als bens dels que disposa: dot i esponsalici. Un llibre documentadíssim, nombrosíssimes referències a peu de pàgina.
Escrit amb prosa vigorosa, i dosis d'ironia, es deixa llegir i enganxa. Desmitifica per allà a on passa, escombrant romanticismes. Els planos històrics ajuden molt a entendre.  El resum esclaridor  final de cada capítol s'agraiex molt.

És un llibre de síntesi, no és solzament descriptiu de les accions de les que ha quedat documentació sino que fa interesants interpretacions dels fets. Diria que no és un llibre de divulgació per un neòfit, crec que interesarà més al lector de cultura mitja que ja ha llegit  alguna cosa de la història de Catalunya i vol  fer·ne  una lectura de conjunt. Aquestes recapitulacions i interpretacions sí les trobo entenedores per qui comenci, cal espigolar·les i també anar al resums al final de cada capítol. 


Descriu en particular detall l'expansió dels comtes de Barcelona cap a Occitània així com la vida de Pere I -pare de Jaume I el Conqueridor-, cosa poc freqüent. Igualment els detalls de les noces de la casa de Barcelona amb els nobles de la Provença, de la casa de Tolosa, Beziers... que èren part de la seva política d'expansió.


Podeu trobar aquests llibres i en particular la Col·lecció Episodis de la Història (els fulletons curts) a la llibreria "La Impossible" donc té la col·lecció sencera en estoc a la botiga - (Provença cantonada Enric Granados costat muntanya-ponent, no tanca al migdia - els dissabtes tanca al migdia però torna a obrir a la tarda-)


Recomanem aquest post:

>>>  entrada de la Cuca de LLum:  Ramir II el Monjo, (1137). Texte català dels tres documents de transmissió de la sobirania d'Aragó a Ramon Berenguer IV, i donació de la seva filla Peronella com muller. v.2
http://www.cucadellum.org/2015/04/ramir-ii-el-monjo-documents-de.html 


Per saber·ne més:

>> (any 1153)  Ramon Berenguer IV conquereix l'últim reducte islàmic al Nord de l'Ebre


>> Sobre la unió d'Aragó amb el Comtat de Barcelona i els malsentesos de la denominació  "Corona d'Aragó" http://amnesiahistoricainduida.blogspot.com.es/2015/03/lestat-catala-medieval-i-la-monarquia.html


>>   La corona de Aragón y una visión incómoda.
http://elmonomudo.com/2010/08/06/la-corona-de-aragon-y-una-vision-incomoda/  



Publicats en aquesta blog, història de Catalunya dels anys 800-1150:

>>  Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa v.3
>>  "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J. Vicens i Vives
>>   Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1000. Els inicis de l'Estat-nació v.3

>>  Com l'Abad Oliva va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal cap el 1027.