Puigdemont, un altre agost amb l’ordre de detenció vigent.

 

• El TC no té pressa a resoldre la petició de mesures cautelaríssimes de Puigdemont i de Comín per a l'aixecament de les ordres de detenció
•  
  
  Vilaweb - Josep Nualart Casulleras - 21.07.2025 -
  
  
  Ara fa un any que el president Carles Puigdemont és diputat al Parlament de Catalunya, però fins ara el Tribunal Constitucional espanyol no revisarà l’incompliment de la llei d’amnistia en el seu cas per part del Tribunal Suprem. Un any després. I el TC, que presideix Cándido Conde-Pumpido, tampoc no sembla que tingui pressa a resoldre la situació personal de Puigdemont, que la setmana passada va presentar, conjuntament amb Toni Comín, el recurs d’empara contra la no-aplicació de l’amnistia, acompanyat d’una petició d’aixecament imminent de l’ordre de detenció. D’això, se’n diu una petició de mesura cautelaríssima, és a dir, que mentre el TC no resol el fons del recurs d’empara per la vulneració de drets fonamentals, pot ordenar provisionalment l’aixecament de l’ordre de detenció si, abans d’haver examinat el cas, ja veu que el dany causat a aquesta persona pot ser irreparable. 
   
  Però no sembla que el Constitucional ho vegi així. Ara com ara, deixa la decisió sobre la petició de la cautelaríssima fora de l’ordre del dia del ple del tribunal de demà, el darrer abans de les vacances d’estiu. Demà només tractaran d’un aspecte tècnic sobre els recursos d’empara dels tres exiliats a qui el Suprem no vol aplicar l’amnistia, Puigdemont, Comín i Lluís Puig: l’assignació de la causa al plenari i la designació dels magistrats ponents corresponents. Segons que han fet córrer avui fonts del....
   
  Llegir-ho tot a >>> https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-un-altre-agost-amb-lordre-de-detencio-vigent/
   
   
  MÉS INFO SOBRE AQUESTA QÜESTIÓ: 
  >>> (26.06.2025) Llei d'Amnistia: Conde-Pumpido ensenya la carta política amagada en la sentència de l’amnistia  
   
  >>> (24.06.2025)  L'última pregunta del Tribunal d'Estrasburg, una oportunitat per a una condemna inèdita d'Espanya: demana als advocats de l’estat i als condemnats per l’1-O que aclareixin si els és aplicada l’amnistia
   

Surten dos CDR que estaven a la presó. Amb una fiança.

Suport als CDR acusats injustament, per la organització terrorista i criminal d'Ecspanya.
Això senyors, és terrorisme
d'estat‼️

Quina vergonya i quin escàndol.
Dictadura franquista borbònica.
Qui els rescabalarà de tanta injustícia.
De tanta presó?  multes?

Cita crucial a Luxemburg: el TJUE vol anar a fons de l’amnistia i de les argúcies espanyoles per a aturar-la

 

 Els quinze magistrats de la gran sala presidiran demà dues vistes que marcaran la sentència europea sobre l’amnistia: una que implica trenta-cinc ex-alts càrrecs per l’1-O i una altra sobre els CDR de l’operació Judes

 

 13.07.2025 - Vilaweb - Josep Nualart Casulleras

 La gran sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea viurà demà una jornada intensa, decisiva, en què els quinze magistrats que la conformen examinaran amb lupa la llei d’amnistia. Ho faran perquè hi ha uns tribunals espanyols que es neguen a aplicar-la en uns casos concrets, i qüestionen el cor de la llei, i que s’adeqüi a la normativa europea. El Tribunal de Comptes espanyol fou el primer a enviar unes preguntes pre-judicials al TJUE, tan bon punt la llei va entrar en vigor l’11 de juny de l’any passat; d’aquesta manera aturava l’aplicació de l’amnistia als trenta-cinc ex-alts càrrecs acusats d’haver desviat entre tres milions d’euros i cinc per a l’organització del referèndum de l’1-O i per fer tasques d’internacionalització del procés. Entre els acusats, hi ha els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i uns quants ex-consellers, entre els quals, Andreu Mas-Colell, Lluís Puig i Toni Comín, i també ex-alts càrrecs com l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo i l’ex-representant del govern davant la UE Amadeu Altafaj.

El TJUE sotmetrà a examen l’amnistia, però també la pretensió clarament obstructiva del Tribunal de Comptes, en la sessió del matí. A la tarda, el mateix tribunal ha assenyalat una altra vista, la de les preguntes pre-judicials de l’Audiència espanyola sobre l’amnistia dels tretze acusats de terrorisme de l’operació Judes. Segons la llei, ja haurien d’haver estat amnistiats, però el tribunal no ho va fer, perquè va formular una bateria de preguntes a Luxemburg sobre la possible vulneració de la directiva europea contra el terrorisme si els amnistiava.

Per això és tan decisiva aquesta jornada del 15 de juliol, perquè servirà, d’una banda, perquè el tribunal encamini un dictamen general sobre la validesa de la llei d’amnistia d’acord amb el dret de la Unió, i, d’una altra, perquè permetrà de desencallar definitivament la situació de persones que fa uns quants anys que viuen amb l’angoixa d’una possible condemna que posi en perill tot el seu patrimoni o bé que els tanqui a la presó durant molt de temps.

Les primeres preguntes i la pretesa “autoamnistia”

La consellera delegada encarregada del judici al Tribunal de Comptes pels diners emprats per a l’1-O i la internacionalització del procés va aturar de seguida l’amnistia a trenta-cinc acusats quan va formular les pre-judicials al TJUE.

La qüestió central que planteja la consellera del tribunal Elena Hernáez és que l’amnistia als acusats de responsabilitat comptable (que seria extensible als acusats del delicte de malversació en els tribunals ordinaris) pot vulnerar l’obligació de perseguir els qui posen en risc els interessos financers de la UE. Hernáez parla en les seves preguntes “d’actuacions de corrupció” en la gestió del patrimoni públic de la Generalitat, i diu que poden haver causat “un risc o perjudici potencial en el pressupost de la UE perquè n’haurien afectat la partida d’ingressos”.

Com que la llei d’amnistia exclou que en siguin beneficiaris aquells que estiguin implicats en casos que hagin posat en risc els interessos financers de la UE, Hernáez explora aquesta via per mirar d’impedir que siguin amnistiats Puigdemont, Mas, Junqueras i els altres trenta acusats. Però no ho tindrà pas fàcil, perquè una de les parts personades en aquest procediment, la Comissió Europea, ja ha deixat clar en les seves al·legacions que no veu de cap manera perjudicats els interessos de la UE en cas que s’amnistiï aquesta causa.

La Comissió sí que assenyala, sorprenentment, un altre aspecte de la llei com a problemàtic: considera que és una “autoamnistia”, perquè, segons que diu, “els vots dels beneficiaris han estat fonamentals perquè [la llei] s’aprovés al parlament espanyol i perquè el projecte de llei és part d’un acord polític per a aconseguir la investidura del govern d’Espanya”. Un argument polític forçat i provocador enmig d’un debat jurídic d’un alt nivell i de molta complexitat que, segurament, es pot explicar per la influència de juristes espanyols als serveis jurídics de les institucions europees, com ara el parlament i la Comissió mateixa, fruit d’un pla calculat en l’època culminant del procés i de què encara veiem les conseqüències. En efecte, l’espanyol Daniel Calleja, molt vinculat al PP, dirigia els serveis de la Comissió quan es van preparar les al·legacions.

Caldrà veure com reaccionarà el tribunal a un argument així. De moment, segons la documentació que ha pogut consultar VilaWeb, és una qüestió que ja ha plantejat obertament a les parts, perquè s’hi pronunciïn. La sessió del matí, dedicada a aquesta pre-judicial, es dividirà, d’entrada, en tres blocs: un primer que qüestiona la pertinença que organisme com el Tribunal de Comptes, que no és un tribunal pròpiament, per més que tingui aquest nom, té competència per fer preguntes al TJUE; un segon sobre la suposada afectació dels interessos financers de la UE, i un darrer bloc sobre aspectes relatius a l’afectació de drets fonamentals, una bona part dels quals ja han estat resolts per part del Tribunal Constitucional espanyol, inclosa la suposada “autoamnistia”.

El cas dels CDR

Pot ser que el tribunal vulgui esbandir aquesta qüestió, la de la pretesa autoamnistia, i clarificar el camí. Perquè, segons fonts jurídiques consultades per VilaWeb, al tribunal està sorprès pel fet que la Comissió formuli aquest argument en la causa del Tribunal de Comptes però no en les al·legacions sobre les preguntes de l’Audiència espanyola al TJUE per l’amnistia dels CDR acusats de terrorisme. La Comissió ho haurà d’explicar demà. A més, les altres parts de la causa del Tribunal de Comptes, és a dir, les defenses de la trentena d’acusats, Societat Civil Catalana, l’advocacia de l’estat espanyol i la fiscalia espanyola, a part de la Comissió, hauran d’explicar davant els quinze magistrats si d’això se’n pot dir “autoamnistia”, si és comparable amb casos en què les amnisties s’han usat per a la impunitat de crims i vulneracions greus dels drets humans.

La Comissió sí que ha estat més clara en les seves al·legacions en la validesa de l’amnistia dels tretze acusats de terrorisme, perquè ha deixat clar que no veia que això signifiqués cap vulneració de la directiva europea contra el terrorisme, com sí que insinua l’Audiència espanyola en les preguntes que va formular i tal com afirma rotundament la part acusadora actualment en aquest procediment, l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme (ACVOT), actualment en mans de dirigents espanyolistes.

Una vista al matí i una altra a la tarda: tot un dia en què els quinze magistrats de la Gran Sala del TJUE sotmetran a un examen minuciós la llei d’amnistia, que ja ha tingut l’aval recent del Tribunal Constitucional espanyol. Però resta la part més decisiva, més definitiva: o bé que Europa tanqui la qüestió amb pany i forrellat i pari els peus als jutges espanyols que volen incomplir la llei, o bé que deixi massa escletxes obertes i doni aire a un poder judicial que encara manté viva la rebel·lió contra la llei (la llei d'amnistia soposo. Cuca de Llum).

https://www.vilaweb.cat/noticies/cita-crucial-a-luxemburg-el-tjue-es-pren-seriosament-lamnistia-i-les-argucies-espanyoles-per-aturar-la/ 

 

Llei d'Amnistia: Conde-Pumpido ensenya la carta política amagada en la sentència de l’amnistia

 

• 
  
• El TC valida la constitucionalitat de la llei, que beneficiarà centenars de persones, tot exhibint el preu polític de justificar la repressió contra l’independentisme
•  
• Vilaweb - Josep Nualart Casulleres - 26.06.2025
• La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) que valida la llei d’amnistia vinculada al procés d’independència de Catalunya que ara fa un any va entrar en vigor és històrica, és bona per a força gent i té una intencionalitat política enorme. És històrica perquè per primera vegada, aquest tribunal aclareix que les amnisties són constitucionals per més que la constitució espanyola no en parli, sempre que hi hagi una raó d’excepcionalitat que les justifiqui. I aquesta és la gran qüestió que resol el TC de Cándido Conde-Pumpido, el de la majoria afí al PSOE; perquè és el preu a pagar per amnistiar centenars de persones que van ser víctimes de la repressió contra el procés d’independència durant més d’una dècada. El TC afí al PSOE ha fet possible una amnistia que sempre ha tutelat, perquè era la seva amnistia, no pas la dels dirigents independentistes. I la prova més crua, més dura, és que, malgrat aquesta sentència històrica, els principals dirigents polítics del Primer d’Octubre difícilment seran amnistiats. 
• El fet que el TC hagi avalat la constitucionalitat de la llei d’amnistia és un fet objectiva-ment bo, perquè se’n beneficien moltes persones represaliades que han patit durant anys una angoixa i un neguit per l’amenaça de conseqüències penals que ara poden enterrar definitivament. Si la llei és constitucional, les amnisties concedides fins ara també ho són; i els jutges que fins ara han fet el ronso i han adormit els arxivaments de les causes, tot esperant el vist-i-plau del TC, ara ja tindran una excusa menys, i de molt pes, per no fer-ho. Segons les dades recollides tant per Òmnium com per Alerta Solidària, encara hi ha desenes de casos pendents de resolució, ja sigui perquè els tribunals que els van arxivar els han deixats en suspensió per diferents motius, o simplement perquè hi ha hagut silenci judicial (en setanta-cinc casos), o perquè no es té constància que hi hagi hagut tramitació de l’amnistia (més de tres-cents casos). 
•  És una llei que ja beneficia molta gent, tot i que no prou, sobretot per un problema greu de desobediència judicial. Però aquests beneficis innegables per a una part dels represaliats han tingut un cost polític. Quan l’independentisme va començar a reivindicar l’amnistia (entre el 2018 i el 2021), la vinculava a l’exercici del dret d’autodeter-minació, i la plantejava com un reconeixement per part de l’estat espanyol d’uns excessos i uns abusos de l’estat de dret per a esclafar el moviment independentista.La llei d’amnistia que va entrar en vigor el juny del 2024 no era això. 
•  Era un assoliment polític important per part de l’independentisme, inimaginable uns mesos abans; però no era una amnistia en què l’estat reconegués uns excessos més que evidents, constatats i documents per organitzacions internacionals de defensa dels drets humans, d’Amnistia Internacional al Comitè de Drets Humans de l’ONU. Era l’amnistia que el PSOE va decidir que era possible, establint-hi uns límits, unes línies vermelles que venien definides per allò que venien definides per allò que el Tribunal Constitucional de Conde-Pumpido podria acceptar. I ara, avui, ho hem vist. I d’una manera molt descarada en el text definitiu de la sentència, que encara no ha estat difós oficialment però que VilaWeb ha pogut llegir.  
• La llei d’amnistia ja establia, en el preàmbul, una equiparació entre repressors i represaliats, quan parlava “d’uns fets que van implicar una tensió institucional que va donar lloc a la intervenció de la Justícia [en majúscula] i una tensió social i política que va causar la desafecció d’una part substancial de la societat catalana envers les institucions estatals”. Els autors de la llei cercaven la manera de superar el filtre del TC, amb una referència clara al concepte de la “convivència” que recull la constitució espanyola. 
•  I han reeixit. El TC respon al recurs del Partit Popular contra la llei d’amnistia que aquesta llei no és pas arbitrària, que està justificada perquè hi ha “el pressupòsit d’excepcionalitat”. I és ben il·lustratiu aquest fragment de la sentència: “Els fets viscuts en aquell període constitueixen un cas paradigmàtic de què significa una crisi política i constitucional, en la mesura que es qüestionava la supremacia de la constitució i la unitat de l’estat, a més de la integritat del subjecte polític de la sobirania –el poble espanyol–, la forma d’estat i de govern. El Tribunal, a instàncies del president del Govern de la Nació [sic], va haver d’intervenir en defensa de la constitució per suspendre i anul·lar actes i lleis de la comunitat autònoma de Catalunya. A aquest efecte, amb la llei orgànica 15/2015, per a l’execució de les resolucions del Tribunal Constitucional com a garantia de l’estat de dret, es va atribuir al Tribunal potestats executives per garantir el compliment de les seves resolucions per part d’autoritats i institucions autonòmiques arran —deia l’exposició de motius de la llei— de ‘les noves situacions que pretenen evitar o eludir aquesta efectivitat’.”
•  Continua així: “Així mateix, aquests fets van donar lloc a l’obertura de processos penals i sancionadors per exigir responsabilitats als qui van cometre actes il·lícits, alguns dels quals encara són en tràmit i pendents de decisió de les autoritats competents. A més, aquesta crisi constitucional va generar una fractura social profunda a Catalunya, que va afectar greument la convivència ciutadana, va donar lloc a antagonismes extrems, va dividir la societat i, en definitiva, va erosionar el teixit social i l’estabilitat política a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol.”
•  És a dir, el TC aprofita la sentència no tan sols per a validar la llei, sinó per a delimitar-la políticament. I ho fa prenent-se aquesta llicència, en què deixa ben clar que no es critica ni se censura de cap manera l’actuació dels òrgans de l’estat contra l’independentisme com a represàlia pel procés. Per si encara hi hagués cap dubte, un altre paràgraf de la resolució que és demolidor: “Amb l’aprovació de la llei d’amnistia, la comunitat política no altera la valoració negativa que li mereix la conducta amnistiada —abstractament considerada— ni modifica el seu judici general del retret penal. Estima, més aviat, que aquesta mena de conducta ha de continuar essent castigada, però pretén d’excloure’n la sanció penal en un determinat context que es considera excepcional.”
•  Ara, és ben cert que l’enfocament polític d’aquesta llei d’amnistia manté vives les demandes contra la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents de l’1-O al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Perquè no hi ha hagut cap reparació efectiva a les víctimes de les violacions de drets fonamentals, atès que no han estat reconegudes com a tals. I encara té més sentit aquesta demanda pel fet, precisament, que els demandants són una part dels afectats per la desobediència del Suprem a aplicar-los l’amnistia. 
•  D’un punt de vista pràctic, aquest és el principal problema d’una llei d’amnistia que ja té un aval constitucional: que hi ha un poder de l’estat espanyol, el judicial, que es nega a aplicar-la. Com pot ser que un tribunal denegui l’amnistia a l’Adri de Badalona, per a qui , per a qui demanen sis anys de presó per diversos delictes vinculats a una protesta contra un sindicat ultra de policies que volia homenatjar i glorificar els policies espanyols que van agredir els votants de l’1-O? Com pot ser que li ho denegui tot argumentant que els fets no tenen a veure amb el procés d’independència? I com pot ser que el Suprem denegui l’amnistia als dirigents del procés condemnats o perseguits per malversació, si la voluntat del legislador és ben clara en aquest sentit tant en l’exposició de motius com en l’articulat? El problema és que el Suprem sempre hi tindrà la darrera paraula, tant en el cas de l’Adri com en el de Puigdemont; els tindrà segrestats, a ells i a la llei. Per més constitucional que sigui. 

 

>>> https://www.vilaweb.cat/noticies/conde-pumpido-ensenya-la-carta-politica-amagada-en-la-sentencia-de-lamnistia/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR7B2ykYnENll5O7tOBFV8CX5eaJCnN62uyEcA5n8aPwHzP3PKyReHW4uevlmw_aem_EBRnSmCMGI5Blm8bhXWSEw

Llei d'Amnistia: El Suprem espanyol deixa anar Puigdemont al TC, quan ara ja queda clara la constitucionalitat de l’amnistia

  

• La sala penal considera que han reiterat arguments ja resolts i els imposa les costes del procediment
•  
•  El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs de nul·litat presentat per les defenses del president Carles Puigdemont i Toni Comín contra la interlocutòria que va rebutjar d’aplicar-los l’amnistia per malversació. Amb aquesta decisió, Puigdemont i Comín tenen via lliure per anar al Tribunal Constitucional (TC) espanyol.
•  

  En una interlocutòria dictada el 17 de juny, la sala penal del Suprem considera que les dues sol·licituds són pràcticament idèntiques i que no poden ser admeses a tràmit perquè no aporten cap argument nou. La interlocutòria del Suprem ha arribat pocs dies abans que la llei d’amnistia estigui a punt de quedar validada pel TC.

   El tribunal recorda que el recurs de nul·litat només és aplicable en cas de vulneració de drets fonamentals no resolta prèviament. I afegeix que els dos incidents tornen a posar sobre la taula qüestions ja abordades i desestimades anteriorment, tant en la interlocutòria del 9 d’abril com en les diverses fases del procediment.

   Entre les al·legacions de les defenses, hi havia la manca de competència del Suprem per jutjar-los, el dret a un jutge imparcial i la suposada reinterpretació del delicte de malversació per excloure’ls de l’amnistia. Segons el tribunal, aquestes qüestions ja han estat resoltes i no poden ser replantejades a través d’un incident de nul·litat.

   A més, el Suprem defensa que la competència li correspon en aplicació de l’article 57.2 de l’Estatut d’Autonomia, que preveu que els diputats del parlament català siguin jutjats per aquest tribunal si els fets s’han comès fora de Catalunya. En aquest sentit, insisteix que les activitats d’internacionalització del referèndum de l’1-O justifiquen la seva intervenció.

   Finalment, la sala rebutja que hi hagi hagut cap manipulació de la finalitat de la llei d’amnistia, i argumenta que el motiu del recurs es limita a reiterar una interpretació que ja ha estat desestimada. Per tot això, condemna Puigdemont i Comín a pagar les costes processals dels recursos.

  >>> https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-comin-suprem-nul-litat-amnistia/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR5WKXXBpOAFppAWIxb7gkhaG3gPE9reD4HEW8X61lFtUAyjzw7z61ah4MNBJw_aem_kW0CseLtK5b3gTVzPi9k1g