24 de febrer de 2022

Energias renovables: Enrique Veiga inventa una màquina para extraer agua del aire en el desierto, donde hay sólo un 10% de HR

 

 

Una máquina para extraer agua en el desierto.

 
14 de febrero de 2020

 

Enrique Veiga, de 82 años, es un ingeniero industrial que ha inventado una máquina que produce agua gracias a la condensación del aire. La empresa Aquaer ya ha enviado estos dispositivos a Namibia, Jordania, Irán y a campos de refugiados de el Líbano y colabora con varias ONG para que el agua potable llegue a donde más falta hace.

 

 

Lucía Martín
Enrique Veiga (Vigo, 1939) dice ser un hombre afortunado, y por muchas razones además: se casó con la mujer más guapa de su pueblo, Pilar Barrios, y tuvo 5 hijos con ella (y sus 14 nietos). Su padre, Camilo Veiga, fue un hombre importante en Vigo, tanto que cuenta incluso con su propia calle en la localidad de Bouzas. Uno de sus hermanos mayores, una mente privilegiada, tenía un laboratorio en casa en el que Enrique pudo trastear a gusto y así satisfacer todas sus curiosidades infantiles. Por si fuera poco, su abuelo, marinero jubilado, le enseñaba todo tipo de cosas en el tiempo que pasaba con él: “Podía resolver cualquier problema, desde un injerto de un árbol a arreglar una máquina, hacer unas redes…”, cuenta este ingeniero industrial de 82 años.
 
 Con semejante efervescencia de conocimiento a su alrededor no es de extrañar que Veiga inventara una máquina que consigue sacar agua del aire. Les damos un dato: la máquina de Enrique puede producir hasta 5.000 litros de agua al día en unas condiciones muy extremas, de hasta 40 grados y 10% de humedad (las versiones más pequeñas producen entre 50 y 75 litros al día). Imaginen lo que puede ser eso en zonas desérticas…
 
 
 
Veiga se formó entre Vigo, París, Noruega, Canadá… Sus primeros pasos profesionales los dio en una empresa de su tierra para la que trabajó en Sevilla, donde fue a transformar “la actividad de pesca tradicional en la empresa de congelados”, afirma.
 
 
Veiga se especializó en frigoríficos y aires acondicionados, se encargaba de calibrar las máquinas para que no condensaran agua. Y entonces llegó 1990 y una grave sequía que afectó al sur de España y a su pueblo. Así surgió la idea, ¿y si utilizamos la condensación para extraer el agua del aire? Dice el refrán que del dicho al hecho hay mucho trecho, y a Veiga este proyecto le supuso dos años ideando la mágica máquina que produjese agua allí donde no había.

 

Enrique y su máquina de Aquaer. Pepo Jiménez.
 
 
Y así surgió Aquaer, término formado por dos vocablos griegos: aqua (agua) y er, aire, que definen a la perfección su actividad. “La máquina funciona copiando el ciclo natural del agua, el agua se evapora en los trópicos, forma parte de la atmósfera y llega un momento que se enfría. Si el enfriamiento está por debajo del punto de rocío, que es la temperatura a la cual empieza a condensar el agua que forma parte del aire, se produce la lluvia. Y eso es lo que hacemos nosotros, hacemos llover donde no llueve porque el aire tiene humedad, en todas partes. Si el aire está muy caliente puede tener mucha agua”, explica Veiga. Su invento está basado en las unidades de aire acondicionado y en el efecto de condensación que tienen: la electricidad se utiliza para enfriar el aire, condensarlo y sacar agua.
 
Una máquina pequeña produce entre 50 y 75 litros al día y las versiones más grandes pueden incluso producir hasta 5.000 litros al día… “La máquina de 50 litros es fácil de alimentar, con energía solar. De hecho hemos producido varias, con cuatro o cinco metros cuadrados de paneles solares la máquina funciona”, aclara.
 
 
 

 
 
Reconoce el ingeniero que a él, siendo de Galicia, donde todo el mundo sabe que llueve mucho, le sorprendía que hubiera gente que tuviese escasez de agua. Y es que no solemos darle importancia al gesto de abrir el grifo. El agua es un bien sumamente preciado, sobre todo si consideramos que tres de cada diez personas en el mundo no tiene acceso a agua potable. Es más, cerca de mil niños mueren al día por falta de agua. “Siempre me asombré al ver esos reportajes de la televisión de esa gente buscando agua, trasladándose de poblado, con recipientes, unas latas para poder llevar… llegar a un pozo que está lejos y coger agua. Agua con fango…”, afirma.
 
La primera máquina la mandaron a Namibia porque Veiga tiene hijos residiendo allí: “Cuando se llenaba un bidón, de aquellos bidones de 25 litros, la gente se quedaba maravillada. No lo creían, preguntaban: “¿Y por dónde metéis el agua? No entendían que el agua procedía del aire”, cuenta.
 
En la actualidad sus máquinas están en los campos de refugiados de el Líbano, en Jordania, en Pakistán, en Irán… “Cuando yo veo las imágenes de los chavales levantando el dedo, apuntando así, eso me maravilla. Lo enseño mucho: ‘mirad qué alegría de los niños al ver el agua caer’”, cuenta con ilusión.
 
“Que mucha gente no tenga agua es un problema que queremos solucionar, por eso nos levantamos cada mañana”, afirma Juan Veiga, hijo de Enrique y que trabaja en la empresa como coordinador.

 

 
Un refugiado al rescate.
 
Hay un tercer personaje con papel relevante en esta historia de sacar agua hasta de debajo de las piedras. El refugiado vietnamita Nhat Vuong conoció el proyecto de los Veiga a través de Youtube: “Conoció el invento de mi padre y se vino a Sevilla: se compró un billete de avión, se alquiló un apartamento en una zona muy humilde de la capital y desde el principio hubo mucha confianza con nosotros, mucha sinergia. Y así empezamos a trabajar en llevar agua al campo de refugiados de el Líbano”, comenta Juan Veiga.
 
 

 

Nhat Vuong comprobando el éxito de Aquaer en un campo de refugiados. Water Inception.

 

Nhat Vuong fundó en 2018 Water Inception, con el objetivo de hacer llegar agua a los campos de refugiados (él mismo nació en uno de estos campos) y desde entonces, colabora con los Veiga: “La máquina de Aquaer puede producir 500 litros al día para los más de 150 refugiados del campo de Trípoli, en el Líbano. En el futuro nos gustaría llevar una máquina a Vietman, mi país de origen, donde también tienen problemas con el agua”, explica Vuong que se muestra muy feliz de haber encontrado a los Veiga.

 
 
 
Enrique Veiga y Aquaer han colaborado también con Global Humanitaria para llevar diez máquinas más a Namibia. “Mi sueño es que nadie pase sed, que tenga todo el mundo agua; y esta es una solución ¿no?”, se pregunta Enrique. Porque el agua debiera ser un derecho de verdad y no, un lujo, pensamos todos.
 
 
 
 
 Otros métodos todavía poco extendidos para almacenar agua de lluvia en climas menos severos:
 



 
 
 
 ___
 

Catalunya paga el 45% de l’impost de Patrimoni de tot Espanya. Els contribuents madrilenys s’estalvien 5.200 milions en el període 2014-2019. L' impost de Succesions també està suprimit: "La igualdad??" Col.lecció d'articles sobre diners que marxen a Madrid i mai tornen.

 

 


 

El 45,45% de tota la recaptació de l’impost de patrimoni del període 2014-2019 va ser ingressada per contribuents residents en Catalunya. Van ser una mica més de 2.900 milions d’euros d’una recaptació total superior als 6.400 milions. En aquest mateix període, els residents a Madrid es van estalviar com a mínim 5.200 milions gràcies a la bonificació del 100% d’aquest impost de la comunitat.
 
Són dades d’un informe de la Generalitat de Catalunya amb dades de l’Agència Tributària. Madrid és l’única comunitat autònoma espanyola que no va ingressar res per impost de patrimoni. Per això el comitè d’experts per a la reforma fiscal, que demà espera tancar una proposta d’harmonització, analitza la manera perquè tots els contribuents paguin un tipus mínim de patrimoni.
 

La legislació espanyola obliga els declarants amb un patrimoni de més de dos milions a presentar declaració de patrimoni encara que després no paguin per estar bonificat. Aquest col·lectiu en el cas de Madrid és el que va deixar d’ingressar 5.163 milions entre el 2014 i el 2019. Però si es té en compte que en la resta de comunitats es comença a pagar l’impost amb un patrimoni de 400.000 o 700.000 euros, la minva d’ingressos fiscals seria superior. Al seu informe, la direc-ció de Tributs, dependent de la Conselleria d’ Economia, que dirigeix Jaume Giró, assenyala que la quantitat real que es deixa de recaptar “és impossible d’estimar”. L’últim any amb dades disponibles –el 2019– a Espanya hi va haver 212.000 declarants de patrimoni, dels quals un 39,2% es van fer des de Catalunya. Aquest percentatge es manté bastant estable en els sis anys analitzats, oscil·lant entre el 40,2% del 2014 i el 38,7% del 2016 i el 2017.

 

El comitè d’experts d’Hisenda provarà de pactar demà l’harmonització de patrimoni

 

L’informe matisa que “el nombre de declarants té relació amb el nombre d’habitants de cada comunitat autònoma i, per tant, és més elevat en aquelles comunitats amb una població més gran”.

 

A Madrid, els contribuents amb més de dos milions de patrimoni obligats a presentar una declaració bonificada al 100% van ser un total de 19.090 el 2019. Aquest nombre de ciutadans ha crescut un 14,5% en sis anys. A Catalunya, i malgrat que l’univers és molt superior ja que l’obligatorietat de presentar declaració és a partir dels 500.000 euros, el volum de contribuents va créixer en un 12,3%.

 

El tipus estatal en patrimoni oscil·la entre el 0,2% mínim i el 2,5%. Catalunya, amb el 0,21% i el 2,75%, és després de Galícia (i de Madrid òbviament) la segona comunitat amb el gravamen més baix. El que succeeix és que, una vegada la resta de comunitats apliquen les bonificacions i exempcions, col·loquen Catalunya com la tercera amb un tipus efectiu de l’impost més alt: un 0,45%. Només és superada per Galícia (0,58%) i les Balears (0,50%). El tipus mitjà del conjunt de les comunitats és del 0,3%. És una xifra especialment baixa perquè té en compte que a Madrid en realitat el tipus és del 0%. A l’informe es destaca que el tipus que es pagaria a Madrid respecte als contribuents de més de dos milions de patrimoni seria del 0,87%. Traduït en euros, significa que de mitjana un declarant a Catalunya paga per patrimoni 6.945 euros.

 

L’impost de patrimoni, que ara el comitè d’experts del Ministeri d’Hisenda vol harmonitzar, és molt qüestionat per diferents grups d’interès, com les organitzacions d’empresaris i alguns economistes, ja que recorden que Espanya és un dels únics països avançats on es manté.
 
La importància que té per a les comunitats és que és una manera d’aconseguir recursos fiscals extra aplicant la seva capacitat normativa. En els últims anys aquest impost (i també el de successions i donacions) ha provocat un fuga de grans contribuents cap a Madrid, on no es paga. Amb aquesta política, el govern regional ha aconseguit atreure nous contribuents, que passen a pagar altres impostos a Madrid, com l’IRPF. Per això les dues comunitats on es paga més (Catalunya i València) són les més diligents en el control i persecució dels canvis de domicili fiscal fictici.
 
 



(A tot això cal afegir: 
 
 
 ->>  els reiterats incompliments d'inversió a Catalunya cada any, començant pel que deia l'Estatut del 2006.  Ni millores urgentíssimes a Rodalies, ni més plantilles als hospitals que estan saturats, seguim tenint barracons en algunes escoles,... sense AVE de mercaderies amb nous carrils propis que conecti amb València... segueixo??
 
->> el 40% dels impostos recaptats a Catalunya no són invertits aquí. La suma total augmenta cada any, els experts parlen ara de 20.000 milions d'€ a l'any.  Des de fa anys, l'Estat central impedeix que es publiquin les balances fiscals de cada comunitat autònoma, no cedeix les dades perquè els grups d'experts d'algunes universitats hopuguin calcular. Maca de transparència.

Això, un petit resum, va pels que diuen que els catalans exagerem. Cuca de Llum)
 
 
 
Entrades relacionades per ampliar:
 
 
 


 


>>  veieu el tag balances fiscals Catalunya/ balanzas fiscales Cataluña (94) entrades, a l'index del blog.

>>  He oblidat afegir els milions de guanys de l'aeroport i port de Barcelona, que cada any també marxen. El Port el van transferir, però Aznar va tornar a revertir els guanys cap a l'Estat central, amb una o altre excusa. 
 
Consequències concretes: Ahir vaig parlar amb un amic, a qui han posposat 2 mesos la visita al metge per operar 3 hernies. La seva mala cara ja deia el que patia.
 
(Entrada actualitzada a 24 de febrer del 2022)
 
 
__

Manipulació de l'informació, dos exemples recents

 


Casado ha dimitit com a cap del PP.   Va escenificar-ho marxant del Congrés.  Dos diaris de super-dretes,  l'ABC i La Razón ho amaguen tan com poden, no posant la notícia en portada, com calia.
 
 

 

 Tots estem al cas de que l'atemptat a les Rambles de BCN el 17 d'agost del 2017  té punts foscos que l'Estat central no vol investigar, ni que s'en parli. Al Congreso tampoc, com veieu.
 
 
___

23 de febrer de 2022

El TJUE dicta una sentència sobre les euroordres que pot ser decisiva per als exiliats

 

 
El Tribunal de la UE exigeix que s'examini el risc de violació del dret del jutge imparcial arran d'un cas sobre Polònia i
els Països Baixos
 
 
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat avui una sentència sobre els casos en què està justificada la denegació d’una euroordre que significa un precedent molt clar i important per als exiliats. Aquesta sentència respon unes qüestions pre-judicials plantejades per la justícia dels Països Baixos, pels dubtes sobre la conveniència de lliurar dos ciutadans polonesos reclamats mitjançant una euroordre a la justícia del seu país. Perquè els jutges neerlandesos veien que hi havia un risc real de vulneració dels drets d’aquests ciutadans si eren extradits, concretament del dret d’un jutge pre-establert per la llei. La resposta del TJUE és que els jutges del país al qual va adreçada l’euroordre tenen l’obligació d’examinar tots els elements aportats per la persona afectada per a decidir si se li vulnera el dret d’un jutge imparcial.

Però allò més important és com ho concreta, el tribunal: Diu que els jutges de l’estat d’execució de l’euroordre (en aquest cas els Països Baixos) han de comprovar, d’acord amb la informació facilitada per la persona cercada, quina és la composició de l’òrgan jurisdiccional que l’hauria de jutjar, i si d’aquí se’n desprenen evidències sobre la manca d’imparcialitat del tribunal. I en aquest sentit assenyala la importància de saber com s’han designat aquests jutges, quins vincles amb el poder polític hi pot haver, i quines circumstàncies personals aporta l’afectat. Encara més: la sentència diu que també cal tenir en compte la capacitat que ha tingut aquesta persona de recusar aquests jutges, i quin és el resultat d’aquest procés de recusació. 
 
 

 
 El TJUE afirma que cal “comprovar si existeixen motius fonamentats per a creure que, tenint en compte la informació facilitada per l’interessat sobre la seva situació personal, la naturalesa de la infracció per la qual se’l persegueix, els antecedents de l’ordre de detenció europea, existeix un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental.” I entre els elements a tenir en compte sobre la possible manca d’imparcialitat del tribunal que l’haurà de jutjar, el TJUE esmenta especificament les declaracions i posicionaments públics que hagin pogut fer els membres que en puguin formar part. 

 

Tot plegat constitueix un precedent molt important per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig (i, de retruc, la resta d’exiliats) davant del procediment engegat per les preguntes pre-judicials enviades pel jutge Pablo Llarena al TJUE per a saber en quins casos es poden denegar les euroordres. Aquest procediment, encara en tramitació, i pendent ara d’una data per a la vista oral, va començar com una reacció de Llarena a la denegació definitiva per part de Bèlgica de l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol. Una decisió fonamentada precisament amb l’argument del risc real que els jutges belgues van comprovar que hi havia que a Puig se li vulnerés el dret del jutge pre-establert per la llei, del jutge imparcial i del dret de la presumpció d’innocència. I ho van fer tenint en compte justament declaracions públiques de dirigents polítics espanyols, i els advertiments fets, entre més, pel grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides.

 
 
 
___

22 de febrer de 2022

Jordi Carbonell: "Espanya no pacta, fa treves i, un cop ha passat el temps, torna enrera"



Ariadna Oltra ha parlat amb Jordi Carbonell, líder històric de l'independentisme. Segons Carbonell, Catalunya no té res a fer amb Espanya, ja que, segons diu, només signa treves.



15.05.2014 - interessant video d'aquesta entrevista (3 minuts), en motiu del recent traspàs de Jordi Carbonell:

>>>>http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Jordi-Carbonell-Espanya-no-pacta-fa-treves-i-un-cop-ha-passat-el-temps-torna-enrera/video/5080711/ 


.......................

(Pels que encara pensen què es posible PACTAR i arribar a acords ESTABLES. Espanya NO fa pactes, SIGNA TREVES. Acords si, però sempre temporals. 

Recordeu l'Estat de les Autonomies del 78 retallat després del cop d'estat del 20N, fent.ne una versió aigualida, el "café para todos"?  El darrer Estatut del 2005, "nos lo hemos cepillado" en las Cortes, a més a més d'una segona retallada al Tribunal Constitucional?  - Les promeses del Corredor Mediterrani??  - El finançament del darrer Estatut que NO s'ha acomplert en absolut, perquè era una "disposició addicional" i això a posteriori decideix Madrid que "no entra"???? ... Aquestos son els tres més greus que em venen ara al cap.... Cuca de Llum)

......................


Altres referències de Jordi Carbonell:

> Jordi Carbonell Va ser un dels tres oradors a la primera Diada celebrada després de la mort de Franco, acte on va pronunciar l'emblemàtica frase: "Que la prudència no ens faci traïdors!"
La primera Diada celebrada després de la mort del dictador, l'11 de setembre de 1976, a Sant Boi de Llobregat.

... Carbonell ja era una figura dins de l'esquerra rupturista i independentista i va parlar en nom de l'Assemblea de Catalunya. Va ser allí on va advocar per una ruptura i pel dret a l'autodeterminació, i va pronunciar la frase tantes vegades esmentada: "Que la prudència no ens faci traïdors!". Hi havia en aquestes paraules tot un advertiment davant dels pactismes que ja s'apuntaven en l'horitzó.

El compromís de Carbonell amb l'Assemblea de Catalunya venia de la primera hora. Que no era home de pactismes fàcils ho va demostrar quan, a inicis dels setanta, fou detingut per la policia i es va negar a declarar en altra llengua que no fos el català. Va ser colpejat i torturat. Va ser fins i tot ingressat en el mòdul psiquiàtric de la presó Model. Amb Carbonell s'hi podia estar d'acord o discrepar, però va demostrar coratge en els moments més difícils.

Filòleg, home de verb pulcre, Jordi Carbonell va viure sempre amb el temps en contra. Intuïtiu, va copsar les transaccions que duria la transició. L'any 1980, va ser un dels grans impulsors de Nacionalistes d'Esquerra (NE), l'organització que va aplegar intel·lectuals i quadres joves d'una esquerra que es volia renovadora. Independentista quan encara no ho era ni ERC, va dur NE a les portes del Parlament de Catalunya, on no va entrar, amb una llista de figures brillants en què hi havia des de Josep Lluís Carod-Rovira a Josep Maria Espinàs, Tísner o Lluís Llach.  ...."

Llegir·ho tot a: http://www.naciodigital.cat/noticia/114354/jordi/carbonell/antidot/contra/prudencia


>  Mor el filòleg i polític independentista Jordi Carbonell als 92 anys
... Nascut a Barcelona el 23 d'abril de 1924 va participar en iniciatives de l'oposició antifranquista, com l'Assemblea de Catalunya i va impulsar el partit Nacionalistes d'Esquerra. Carbonell va ser empresonat per la seva lluita contra la dictadura i expulsat de la Universitat Autònoma, d'on era professor(...) va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana del 1965 al 1971.

Reaccions
Carles Puigdemont ha manifestat el seu condol a través de Twitter. "Un home de país, ferm, insubornable, digne, mestre. Seguirem el seu somni. Descansi en pau", ha piulat el president de la Generalitat.

 
Per la seva banda, Oriol Junqueras i Joan Tardà han lamentat la mort recordat una de les frases més emblemàtiques de Carbonell: "Que la prudència no ens faci traïdors". Anna Simó, Alfred Bosch i Josep-Lluís Carod-Rovira, entre altres, també s'han sumat a les mostres de condol.

(Republicar aquest article va ser la resposta de la Cuca de Llum  a la proposta del  27.oct.2016  de  Rajoy:
"Rajoy ofereix a Catalunya una reforma del finançament a canvi "del respecte a la llei"  -  NO ens ho creiem, no tenen paraula, mai compleixen, busquen excuses de mal pagador, mai millor dit....
  Avui 7 de març 2017  torno a republicar·ho com a resposta a la idem proposta d'un nou Estatut per Catalunya, enlloc d'independència, proposat ara pel Sr. Gay de Montellà. Cuca de Llum)


 
Aquest post ha estat visitat 3.610 vegades. És  dels  post més visitats de la blog.


Per a saber més

Oriol Junqueres parla de Jordi Carbonell:

Oriol Junqueras: «Jordi Carbonell encarna la dignitat que hem retrobat al cap dels anys»


El castellà desapareixerà com a llengua vehicular a la llei d’educació de les Illes

 


 

Més per Mallorca, Podem i el PSIB rectifiquen i no inclouran el castellà com a llengua vehicular en la llei d’educació que va ser aprovada com a projecte de llei en un consell de govern extraordinari el mes de juny proppassat i que es votarà demà al parlament. Els partits del Pacte que estan negociant la llei han retirat l’apartat c de l’article 133.1, que feia referència a les llengües oficials –català i castellà– com a llengües d’ensenyament.
 
Per una altra banda, també han tombat l’apartat d, que donava la possibilitat d’usar opcionalment una llengua estrangera com a llengua aprenentatge, fet que obria la porta a restar més hores d’ensenyament en català.

 

La vehicularitat de l’ensenyament, doncs, quedarà regida per la llei de normalització lingüística del 1986, reformada el 2016, que diu que la llengua vehicular de l’ensenyament i aprenentatge a les Illes és el català. Els tres partits, juntament amb Gent per Formentera, assenyalen en un comunicat conjunt que correspondrà als centres decidir el model que ha de fer possible que els alumnes “adquireixin les competències en les dues llengües oficials”.
 
La vehicularitat del castellà, juntament amb el català, va entrar al projecte de llei a través d’una esmena del PP. Els partits del Pacte hi van accedir a canvi que el PP votés a favor de la resta d’articles de la llei. Però finalment el PP s’ha desmarcat de l’acord i és per aquest motiu que els tres partits han apartat el castellà com a llengua vehicular en la llei d’educació.
 
En la sentència del 2010 contra l’estatut de Catalunya el TC ja explicitava que a tot l’estat el castellà és la llengua oficial i que s’ha de complir obligatòriament. És per això que des del sindicat de l’ensenyament STEI consideraven innecessari que la llei de les Illes ho recollís per escrit. A parer seu, això obria la porta al fet que un futur govern menys sensible amb el català obligués tots els centres educatius a fer un mínim d’hores en castellà.
 

L’Obra Cultural Balear valora positivament el canvi, però demanen més canvis com una correcta supervisió per tal que el decret de mínims es compleixi i una avaluació clara de l’assoliment de totes les competències lingüístiques en acabar cada etapa educativa.

 

 

 La llei també marca que la proporció entre ensenyament en català i en castellà serà del 50%. És el que ja proposava el decret 92/1997, conegut per “decret de mínims“, que va signar l’any 1997 Jaume Matas. Ara el decret es transforma en llei. En l’article 133 mencionat abans es diu explícitament que cada centre podrà fer el seu projecte educatiu a partir d’aquest 50%, de manera que si un centre vol ampliar l’ús vehicular del català fins a nivells d’immersió i fer només en castellà la classe de llengua castellana i en anglès la classe de llengua estrangera, podrà fer-ho.
 
 
 
___