30 de novembre del 2013

Invents: Com escalfar una habitació per 10 cèntims al dia








Molt enginyós.  Crec entendre de l'anglés que feia servir el sistema aquest per escalfar el seu barco.  No entenc perquè tapa la sortida del fum del test interio amb una xapeta. Però be, caldrà probar·ho.  En tot cas molt agraïda al senyor anglés que ho ha gravat tan ingenyiós també, així devant d'un mirall: quin manetes!  
Qui diu que tot està inventat? - un mandrós-. 
(Cuca de Llum)

(A La Alhambra tenien calefacció per terra radiant. Un tubs també de terra cuita conduien l'aigua calenta des de la caldera escalfada amb llenya suposem, a les diferents habitacions)

29 de novembre del 2013

La BBC es fa ressò del desallotjament i liquidació de RTVV




Destaca el desplegament policíac després 'del desafiament dels treballadors'

El tancament de RTVV i la manera com s'ha fet ja comencen a tenir ressò internacional. Avui mateix a migdia la cadena BBC ja ha publicat una notícia explicant-ho. 'Els liquidadors escortats per la policia desallotgen el personal d'una emissora de televisió pública a la ciutat de València, després d'un ordre per a apagar-la', comença dient la notícia. 'Hi han anat després del desafiament del personal sobre l'ordre de tancament del govern regional i d'haver continuat emetent', afegeix la BBC.
Tot seguit, recorda que el govern valencià va prendre la decisió de tancar RTTV 'després de perdre una batalla judicial per a retallar en més de la meitat el personal'.

I remarca que és 'la primera televisió regional en ser tancada per causa de les mesures d'austeritat'.

Finalment, destaca que la policia havia encerclat les intal·lacions de RTVV anit, i que la tensió havia anat pujant des de l'anunci de tancament, el 5 de novembre proppassat.

Seguint l'intent d'avui de tancar Canal9, ara ens adonem que ni tan sols pel Canal+, TV3 es pot rèbrer al País Valencià



Cristina García Altet, al Facebook ha escrit: Reprodueixo una conversa perquè hi ha un detall que mai he comentat. Un "detall":
<< Paco Metal @El_proscrito 14m
Voy a ver que dicen en TV3 sobre el cierre de Canal 9, uy ¡no lo encuentro! ¿Alguien sabe donde està? #RTVVexecutada #RTTVNoEsTanca
<< Kat.Tram729 @KatDeCanFanga 11m
@El_proscrito ??? Por el 324 han estado toda la madrugada retransmitiendo en directo y ahora siguen informando de todas las novedades.
<< Kat.Tram729 @KatDeCanFanga 10m
@El_proscrito Muchos catalanes estamos ayudando a la difusión de este acontecimiento mientras que @tve_tve o @antena3com os ignoran.
<< Paco Metal @El_proscrito 7m
@KatDeCanFanga @tve_tve @antena3com Era una ironía, tv3 està prohibida en #Valencia, yo puedo ver todos los canales autónomicos excepto TV3.
<< Kat.Tram729 @KatDeCanFanga 6m
@El_proscrito @tve_tve @antena3com Se me ha ocurrido pero por si las moscas. 324 nos ha mantenido informados en todo momento   
<< Kat.Tram729 @KatDeCanFanga 5m
@El_proscrito @tve_tve @antena3com Y es cierto. Tan prohibida està @tv3cat que en @canalplus tampoco está pero sí otras autonómicas     >>
 
Comentari de Cristina García Altet:  Cristina García Altet I és cert. Molts cops, quan tenia el Plus, fins fa dos mesos, passava canal per canal perquè alguns no surten a la guia però si que reps la senyal i trobava Andalusia, Galicia, algun més però no trobava ni València (no els interessa que ens comuniquem) ni TV3.  Fa 3 hores · M'agrada · 2
  Catalina Valverde Són molt retorçats... o és la política que ja és així??  Fa 3 hores · M'agrada · 1
Cristina García Altet La seva política i la seva ideologia.Fa 2 hores · M'agrada · 2
Blanca Alsina Tota la raó Cristina: < València (no els interessa que ens comuniquem) > Idem amb avions, ja no n'hi ha cap entre València i BCN, així han d'anar a Baraja per fer connexió. No cal dir qè és la raó de la via única entre Tarragona i Vandellós (crec que son aquest dos ciutats). I finalment a la N II també cap a Castelló també hi han uns Km per desdoblar, imagínat: un carril d'anar i un de tornar, a dia d'avui. Si, si, a mí m'ha costat mooolts anys lligar caps que això forma part de la seva "política" castellano-espanyola. Què tot passi per Madrid. Així va Espanya.... Perquè tal hi fa que sigui anti-econòmic. L'únic que importa verdaderament és reforçar Madrid-Centre-de-Poder. I punt. Pst, marxem nois, això ja ha acabat malament..., i ens faràn pagar els deutes generats per ells...
(29 nov 2013)    https://www.facebook.com/laaltet
 

28 de novembre del 2013

Ónega viatja a Barcelona i avisa Rajoy: "A Catalunya es percep necessitar de votar"


El periodista gallec assegura que “el debat català és crític i plural, però endogàmic, amb una clamorosa absència explicativa de l’Estat”
 
 
Nerea Rodríguez - 28.11.2013
El periodista gallec Fernando Ónega publica avui un article al diari ‘La Vanguardia’ dirigit al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, on l’adverteix que “a Catalunya es percep necessitar de votar, no se sap com es podrà fer, però hi ha la convicció que es votarà”. I afegeix: “El debat català és crític i plural, però endogàmic”, alhora que constata: “Anoto una clamorosa absència de presència explicativa de l’Estat”.

Ónega explica que el dilluns i dimarts passats va viatjar a Barcelona, i la primera salutació que va rebre va ser la d’un home que es va presentar com a membre de Foment, i que li va explicar que fa un any ningú de Foment volia ni sentir a parlar de la independència, però que avui més de la meitat d’aquests empresaris estan a favor, “creuen que podria ser la solució. I no els preocupa perdre el mercat espanyol, tot i que és el 30% de les seves vendes”. El periodista considera que “si això és cert: no hi ha res a fer. S’ha entrat en un procés potser una mica suïcida, on ja no importa el negoci; importa la mística.

Seguint amb aquest fet, revela que li va comentar després aquest fet al líder d’ERC, Oriol Junqueras, qui li va assegurar que “el gran empresariat no es pronuncia públicament pels interessos i compromisos de les seves relacions amb l’Estat, però el 100% dels empresaris petits i mitjans està per la independència”. I avisa Rajoy: “Amb aquest diagnòstic del líder, cada vegada que vostè o un dels seus ministres parla de Catalunya, el partit secessionista guanya un escó”, i en treu una conclusió: “Espanya perd la burgesia catalana, la que podria estar més interessada en seguir amb l’Estat espanyol”.

Ónega també relata que durant el seu viatge va participar en diferents programes de televisió (8TV, TV3, TVE) i que en tots es parla del mateix: “Les discussions per arribar a un acord sobre la data i la pregunta de la consulta”. “És el tema català, no n'hi ha cap altre”, constata. I, finalment, el periodista parla del carrer: “Ni un gest d’acritud cap a qui parla en castellà. Màxima cordialitat dels qui em reconeixen. Sensació de calma, esperant què passarà”.

I conclou Ónega: “Als balcons i façanes, grans pancartes que identifiquen independència amb progrés i ocupació i cap missatge d’unitat. Hi ha menys estelades de les que m’havien anunciat, però suficients per percebre que alguna cosa està passant. I només he vist una bandera espanyola. Menteixo: n'hi ha algunes als quioscos de la Rambla. Però són per vendre. Li comunico tot això, senyor president, per si alguna d’aquestes anotacions fos del seu interès. Crec que sí”
 

El 66,8% d'empresaris de la PIMEC es manifesten partidaris de l'estat propi


25/10/2012
Una enquesta de la patronal PIMEC entre els seus associats revela que un 66,8% és partidari d'un estat propi, enfront d'un 21,1% que aposta per un Estat en un marc federal i un 12,1% que aposta per mantenir l'estatus de comunitat autònoma.
A Girona és on hi ha més empresaris partidaris de l'estat propi, amb un 83,2%, seguit a força distància de Tarragona, amb un 65,6% i Barcelona i Lleida, amb un 64,7% i un 63,1%, respectivament. Pel que fa a un estat federal, és l'opció preferida majoritàriament pel 23,3% dels empresaris lleidatans i per un 22,7% dels tarragonins.

Els percentatges canvien, però, si es consideren només les respostes de les petites i mitjanes empreses que tenen, com a mínim, un 30% del seu negoci a la resta d'Espanya. En aquest cas baixen fins al 55% els que volen un estat propi i pugen tant els que s'inclinen per l'estat federal com els que volen conservar l'autonomia.

L'enquesta també revela que una immensa majoria dels enquestats, el 97,5%, són partidaris de millorar el finançament de Catalunya i un 92,2% ho són de permetre que la comunitat recapti els seus impostos. També creuen que un estat propi català seria econòmicament viable.

De l'estudi també es desprèn que un 81,5% creu que una Catalunya independent seria econòmicament viable i un 82,4% es mostra a favor de l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la proposta de promoure una consulta sobre l'autodeterminació.

Quan se'ls pregunta pel boicot, un 44,3% pensa que en patiria "poc", mentre que un de cada quatre preveu que en patiria "bastant", un 23,7% "molt" i un 16,9% "gens". Els més preocupats per aquesta possibilitat són, evidentment, els que depenen més del mercat espanyol.

La PIMEC ha enviat l'enquesta a 2.224 associats i, segons el president de la patronal de la petita i mitjana empresa, Josep González, que s'ha mostrat sorprès per la "contundència de les respostes", la resposta dels afiliats ha estat àmplia i representativa, tot i que també ha admès que "potser contesten els més sensibilitzats".

L'enquesta l'han contestat 2.200 empresaris.
L'enquesta l'han contestat 2.200 empresaris.

Espriu cansat



Oh que cansat estic de la meva covarda/
vella, tan salvatge terra,
i com m`agradaria d`allunyar-me`n/

nord enllà, on diuen que la gent ès
neta i noble, culta, rica, lliure/

desvetllada i feliç 



ANY  ESPRIU

23 de novembre del 2013

Perquè Catalunya sigui un bon estat, ja ens podem preparar a intervenir com ciutadà en els afers públics!!

Martí i Pol:
“Vindran altres temps si ho volem tots plegats, /
mai no ens han fet por l’esforç i la feina”


Martí i Pol (ens assenyala el nostre futur, que  no serà fàcil). El camí menys dolent dels que podem escollir, és ser un estat  independent. 


Ara bé, perquè sigui un bon estat, ja ens podem preparar a intervenir com ciutadà en els afers públics!! Només 7 millions d'ulls..., faràn una barrera de contenció, contenció què serà ja preventiva quan comenci a funcionar. Pensem que saber que et cridaràn a l'ordre ja impedeix molts intents de desordre, brutícies de tota mena materials i morals. 

Si cadasqú escribís UN MAIL a  l'any com a participació
cívica, crec que tindriem un país molt més madur.

Tothom que visqui a Catalunya s'ha de considerar implicat en la bona marxa de la cosa pública. No podem permetre que cap partit ens  talli  les ales a la  societat civil, la vertadera impulsora d'aquest procés engegat.

Sentència del Tribunal de La Haya: "...a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.” (del 22 juliol 2010)


m



Sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia:

“Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.”



22 de novembre del 2013

El nus del que passa a Catalunya és la manca d'un poder polític català (a Madrid) que es correspongui amb l'aportació econòmica catalana al conjunt de l'Estat



Ara estem a un punt en que TOTES LES SOL·LUCIONS SON DOLENTES,  d'una situació així en diuen un impasse. Facis el que facis, totes les opcions son dolentes, devant un impasse només es pot escollir el camí menys dolent.
Es tracta d'escollir el futur  menys dolent a curt, mitjà i larg termini per Catalunya. 
Caldrà resistir pressions. 

La sol·lució  evident és la independència.
Quedar·se a Espanya i pagar el seu deute públic descomunal ? (el deute originat per l'oligarquia de l'altiplà, com sempre ha fet des de fa 450 anys)  No gràcies.
Pagar el deute dels demés, fruit del seu despilfarro?, 
És això? És el que volem? És millor pagar i callar que marxar d'Espanya?

Volem seguir sent un país amb molta empenta econòmica, però sense un poder polític equivalent?   Perquè seguir a Espanya vol dir seguir essent un nan polític, es a dir uns manats.   
El nus del que passa a Catalunya és LA MANCA D'UN  PODER POLÍTIC CATALÀ (a Madrid) QUE ES  CORRESPONGUI  AMB  L'APORTACIÓ ECONÒMICA  CATALANA AL  CONJUNT  DE  L'ESTAT. La història  demostra que tenir aquest poder polític a la capital d'Espanya es un impossible-impossible-impossible. 

No m'estranya, allà tenen un altre cultura, la seva, i els hi agrada ser governats per qui la tingui. Ja ho va deixar escrit l'emperador Carles I. Per la mateixa raó, aquí a Catalunya tenim la cultura catalana, altre ordre de valors, altres maneres de fer molt consolidades des de l'any 1000, més o menys, o des del 988, com vulgueu;  però molt consolidades i constants en els registres històrics.  I també ens agrada ser governats per qui tingui  aquesta cultura, la nostra.


Nosaltres ni tan sols podem fer amenaces?
 
Ens fan violència econòmica, però nosaltres ni tan sols podem fer amenaces? Precisament, si és aquest és llenguatge que entenen, perquè és el seu llenguatge polític! 

No podem fer amenaces (violència verbal) a qui ens està empobrint? Es això, encongir·se? Hem de renyar a Junqueres perquè ho faci?

Ja ningú recorda la història?  L'ESTRANYA MORT DEL DARRER REI DEL CASAL CATALÀ, MARTÍ L'HUMÀ (1410)? ...quan només faltaven 7 dies per a "legalitzar" com hereu el seu nét, fill il·legítim de Martí el Jove??? 
Ningú recorda la invasió de Ferràn d'Antequera i la batalla, perduda pels valencians, partidaris de Jaume d'Urgell?   Ningú recorda que va ser el papa Benet XIII   (el papa Luna, el que "murió en sus 13")?   Va ser ell qui va organitzar el Compromís de Casp, ajudant a Ferran d'Antequera, tot esperant que li tornés el favor.  A Casp hi havia  representants de cada regne de la Confederació Catalano-Aragonesa (excepte Mallorca, perquè així ho va dir ell...) Uns 9 compromisaris es poden arribar a controlar. En canvi, si s'haguèsin  reunit les Corts Generals hagués estat impossible de manipular...  Jaume d'Urgell va morir assassinat a la presó.
QUE JA NINGÚ S'ENRECORDA QUE PAU CLARIS I EL SEU SECRETARI VAN MORIR ENVERINATS (1642) ?? 
I del General Prim?  Va morir en un atemtat que no s'ha acabat d'esbrinar mai.
Cuca de Llum 


Article relacionat d'Antoni Puigvert:
<http://www.cucadellum.org/2013/10/per-facilitar-lequilibri-o-lalianca.html>


Llibres relacionats amb l'article:


"L'assassinat de Pau Claris Carles M. Espinalt"  Ed. El Llamp. Barcelona. 1991.
Petita monografia ben interessant de 60 pàgs. 





"Vida i regnat de Martí. Ultim rei del casal de Barcelona". Josep-David Garrido i Valls. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2010. 364 pàgs.


"Ferran I "el d'Antequera", un rei de conveniència".  David Garrido. Edicions 3 i 4. València. 2011. 288 pàgs.








"Delenda est Hispania". Albert Pont. Viena Edicions. Barcelona. 6a ed. 2012. 507 pàgs. (la resenya està en aquesta entrada: Albert Pont, "Delenda est Hispania", resenya i videos de les seves conferències)

17 de novembre del 2013

Espriu, la bondat

 
Què hi ha, però, de més temible
que una bondat sense límits?

ANY
ESPRIU
2013

16 de novembre del 2013

"Catalunya és una cultura", J.M. Ainaud de Lasarte



"Catalunya no és una raça, sinó una cultura, i per això no exclou a ningú que s´hi vulgui integrar".

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Historiador, Barcelona 1925 - Barcelona 2012)

Més d'una quarta part dels assalariats catalans cobren un sou mileurista


Nivells salarials del 2012


Un 25,7% dels salaris són inferiors als 1.216 euros bruts mensuals

Un 66,8% són més baixos dels 2.095 euros

El nivell de formació millora la retribució

 

16/11/13 02:00 - barcelona - - La devaluació interna es deixa sentir en el nivell salarial dels catalans. El 2012, més d'una quarta part dels catalans es podien considerar mileuristes. Concretament, un 25,7% dels assalariats van cobrar menys de 1.216 euros bruts mensuals, segons dades difoses ahir per l'INE, que també van revelar que dos terços, un 66,8%, també cobraven menys de 2.095 euros al mes.

Les dades, però, són lleugerament millors que les del conjunt de l'Estat, on un 70% dels treballadors van guanyar per sota del nivell dels 2.095 euros bruts mensuals, mentre que els anomenats mileuristes arribarien a un 30%.



Terme mitjà: 1.571 euros
Així, el salari mitjà estatal, situat a mig camí entre els que tenen un salari superior i els que el tenen inferior, es va situar el 2012 en 1.571 euros bruts mensuals, 268 euros menys del salari mitjà, resultant de sumar totes les percepcions i dividir-les entre el total de treballadors. En qualsevol cas, l'INE indica que el primer, el salari mitjà, ha anat pujant malgrat la crisi i ja és un 17,7% superior al del 2006 (1.334,4 euros).



Joves en precari
En un context d'atur i precarietat laboral per als joves, dos terços dels empleats menors de 25 anys reben un sou mileurista. Confirma aquesta tendència el fet que només un 4,9% van cobrar un salari superior als 2.095 euros. A l'altra banda de la piràmide d'edats; és a dir, entre els assalariats de més de 55 anys, un 23,8% estaven en el tram baix del sou mensual, però també, malgrat la presumible antiguitat laboral, només un 39,6% perceben salaris del tram superior.
Entre altres realitats, el treball de l'INE demostra que el nivell de formació i qualificació continua influint positivament a l'hora d'obtenir una remuneració més substanciosa. Concretament, un 41,5% dels treballadors amb un nivell d'estudis mínim rebien el 2012 un sou situat en el tram inferior. En canvi, si es compta els que tenen educació secundària o estudis superiors, les proporcions de mileuristes són d'un 34,5% i d'un 17,9%, respectivament. Finalment, més de la meitat dels titulats universitaris cobraven l'any passat més de 2.095 euros al mes.

 

LA XIFRA:  4,9 és el minso percentatge de joves amb menys de 25 anys que cobren un salari de la franja alta de l'estudi.

 

El sector financer, el més ben pagat

L'estudi també analitza les diferències salarials des del punt de vista del sector econòmic. Així, a escala estatal, si òbviament els salaris més baixos van ser acaparats per tasques com ara les feines de la llar (un 78,9% reben per sota del nivell dels 1.216,1 euros al mes) i la pagesia (66,9%), les remuneracions més substancioses, tot i els efectes de la crisi en el sector, continuen molt centrades en les empreses de l'àmbit financer. Així, un 71,4% d'aquests treballadors van rebre salaris més alts dels 2.095 euros. En el rànquing sectorial, també són a la banda alta el subministrament de gas, energia i aire condicionat, i l'educació.

També es poden treure conclusions a partir de l'anàlisi de les dimensions del centre de treball. Concretament, hi ha una correlació entre els grans centres de treball, en què els empleats perceben salaris més alts, especialment en empreses amb 250 treballadors o més.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/694074-mes-duna-quarta-part-dels-assalariats-catalans-cobren-un-sou-mileurista.html

11 de novembre del 2013

2003 Mort del poeta Miquel Martí i Pol



2003 Mort del poeta Miquel Martí i Pol, a Roda de Ter

publicat el 18/11/2006 
Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per llegir abundosament, i que el feu decidir dedicar-se a l'escriptura.


El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, el que li provocà que l'any 1973 hagués d'abandonar la seva feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat. 


El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres. 


Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter. 

Per saber-ne més:
www.martiipol.com
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol (Wiquipèdia)  

de: http://www.llibertat.cat/2006/11/2003-mort-del-poeta-miquel-marti-i-pol-019


Martí i Pol. Selecció de Pilar Rahola en el seu desé aniversari.



Avui, en el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol...
 
------
 
 
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis
.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou
: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


1

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.

2

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l'hem fet tantes vegades
que ja ningú no se'n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap!

3

Molt lentament giravolta la sínia
i passen anys, o segles, fins que l'aigua
s'enfila al cim més alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els àmbits.
Molt lentament davallen aleshores
els catúfols per recollir més aigua.

Així s'escriu la història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ningú.

4

Massa sovint girem els ulls encara
i el gest traeix angoixa i defallences.
L'enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta és la més fosca,
la més feroç, i persistent, i amarga.


Convé saber-ho i convé, d'altra banda,
pensar el futur lluminós i possible.


5

¿Qui sinó tots -i cadascú per torna-
podem crear des d'aquest límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d'indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

6

Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem bé
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l'hora del perill.


Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

7

Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.


8

En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat

que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadascú la força
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc per mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d'aurora.

9

Ni cap llevant luxuriós, ni cap
ponent solemne. Més ens cal saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d'ales immenses que ens empari; res
d'allò que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.

Posem la mà damunt la mà i els anys
conferiran duresa a cada gest.

10

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.

11

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc
. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt
,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.

Penjat al Facebook per Pilar Rahola, avui 11 novembre 2013.

"Miquel Martí i Pol, el poeta del poble... i de la xarxa" La gran presència de Martí i Pol a internet


Miquel Martí i Pol. Foto Vilaweb.



Us proposem de descobrir la gran presència de Martí i Pol a internet

Han passat deu anys de la seva mort, però la memòria del poeta Miquel Martí i Pol, lluny d'esllanguir-se, continua ben viva. Ho demostra, per exemple, l'enorme presència que té a la xarxa, amb webs dedicades a la seva vida i obra poètica, documents audiovisuals, auques, rutes literàries pels seus espais vitals... Us oferim un recull de la vitalitat de Martí i Pol a internet.

El recorregut per la 'xarxa martiipoliana' parteix de la web de la Fundació Miquel Martí i Pol, constituïda fa set anys amb la finalitat de contribuir a consolidar el llegat cultural, educatiu i social del poeta. És la web més completa, juntament amb l'extens apartat que li dedica l'espai LletrA de la UOC, amb una biografia signada per Pere Farrés (Universitat de Barcelona), un tast de texts i un recull de fitxers multimèdia, entre els quals hi ha un sorprenent compte de Martí i Pol a Twitter, programes televisius (com Mirador, de TVE) i una quinzena de poemes seus musicats. Al portal específic de Miquel Martí i Pol que hi ha a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), hi trobareu un bon repàs de la seva obra i l'entrevista que li va fer Lluís Busquets el 1978. Així mateix, a Catalunya Ràdio hi ha un important arxiu sonor del poeta.

La web de l'Ajuntament de Roda de Ter dedica una secció a la biografia i la bibliografia del seu ciutadà més conegut, com també un Espai Miquel Martí i Pol, amb tot d'informació relacionada amb el poeta. S'hi esmenten els premis literaris que s'hi lliuren anualment en reconeixement i homenatge a la seva figura, uns guardons, tanmateix, que no són exclusius del municipi osonenc: també porten el seu nom un premi atorgat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona i un altre d'impulsat pel celler del cantant Lluís Llach, íntim amic de Martí i Pol i que enguany ha publicat el llibre de memòries 'Estimat Miquel'.

A l'espai poètic de Roda de Ter també s'esmenta una ruta literària que presenta l'obra del poeta a través del seu paisatge vital. N'hi ha més informació, de la passejada, a la web de l'Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol, a la de Paisatges del Ter i a la del portal dels Espais Escrits. Per acabar de situar geogràficament el poeta, us recomanem els mapes d'indrets de Martí i Pol que proposen tant la fundació que porta el seu nom com el portal Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans.

De Miquel Martí i Pol, que disposa d'una auca i tot, en podem trobar uns quants poemes a la xarxa, és clar, com els que proposa la veterana web mallorquina Mag Poesia i el portal (en) francès Esprits Nomades. I en aquest bonic vídeo, l'entrenador Pep Guardiola recita un fragment de 'L'hoste insòlit'.

Tanquem el recorregut amb un recordatori: en ocasió del desè aniversari de la mort, a mitjan octubre s'ha fet el segon Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol a Barcelona, Vic i Roda de Ter, en què s'ha anunciat, precisament, el començament de la digitalització del seu arxiu personal.
 
PS: Si voleu posar a prova els coneixements que teniu de Miquel Martí i Pol, us recomanem de participar en el concurs d'Espais Escrits i la Fundació Miquel Martí i Pol allotjat al portal QuèLlegeixes? Segurament que els recursos que trobareu en aquest article us hi ajudaran.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4154737/20131110/miquel-marti-pol-poeta-poble-xarxa.html